Setmana San

Vicent Miret i Flors. Majoral 2012
LA MAJoRALIA D’ENGUANY
dipositada a les nostres mans, després de segles de tradicions saguntines a
l’hora de celebrar La Setmana Santa, i nosaltres deurem de passar el testimoni
als nous confrares, tal qual ens va arribar. Perquè aquest és un patrimoni
cultural secular, que els saguntins devem de conservar i no deixar
que es perda com tantes altres coses s’han perdut al nostre poble.
Des que mamprenguérem esta il·lusionant etapa, han sigut uns
anys, de treball, de sacrificis, de molts calfaments de cap, i d’algun que
altre disgust . Però ha valgut la pena, açò m’ha ensenyat a apreciar la importància
del suport, de gran part de la població de la nostra ciutat, sense
el qual la Setmana Santa, no seria el que és. He vist com la voluntat de
dur tot açò endavant, pot en les adversitats, que ens han eixit al pas. En
una època tan dura com la que estem vivint, açò cobra una major importància
i és d’agrair els esforços fets per moltes famílies.
També voldria agrair-li, amb estes línies els esforços que ha fet la
meua família, en especial a ma mare, que tanta il·lusió ha posat en ajudar-nos
en tot lo que ha fet falta, sense queixar-se mai o quasi mai. Una
menció especial mereix la meua dona i els meus fills, que han hagut
d’aguantar-me lo pesat que he estat, durant estos anys i que han tingut
que compartir l’escàs temps lliure que tinc, amb la festa. Estaré agraït per
sempre pel vostre suport.
A esta vida tot arriba, i tot passa. I nosaltres també hi passarem,
sembla que va ser ahir quan vàrem fer la primera reunió com a Majoralia.
El 2012 quedava tant lluny, semblava que no arribaria mai i no obstant
això, ja estem ací. Qualsevol dia tot haurà passat, poc a poc aniran passant
els anys de servici, i anirem complint amb el que els estatuts ens
manen, i arribarà el dia en que tornarem a la fila, al nostre lloc. Passaran
llista a la Trinitat i caldrà ficar-se com u més. I passaran més anys si Déu
vol, i quan siguem vells i ja no estem com per a eixir a les processons, ens
tocarà tornar a seure en una cadireta i mirar-los passar. I que ens quedarà?
Jo t’ho diré, ens quedarà l’orgull de haver sigut majoral, de la Puríssima
Sang de Nostre Senyor Jesucrist.
111