Descargar - Nodo 50

i interès: el Neolític o canvi d’una dieta carnívora per altra
vegetal, amb la explosió de cultes matriarcals i deesses
femenines. La estranya civilització minoica de Creta, la història
anònima dels camperols medievals, a una època anomenada
bàrbara, salvatge, decadent, obscura...però amb una gran dosi de
màgia, mitologia, inconscient col·lectiu, ritus, festes populars,
akelarres, carnavals; una ideologia senzilla basada en la
observació de la Natura i els seus ritmes, sempre vista amb
desconfiança i temor per les autoritats (els senyors feudals o els
càrrecs de l´Esglèsia), que va tenir segles per a intentar
domesticar i cristianitzar en tots els sentits.
Fa poc ha segut la festa de la Nit de San Joan. Festa
mil·lenària pagana del solstici d’estiu, que festeja el dia més llarg
i la nit més curta de l’any, la potència màxima del deu sol, el inici
de la collita, el foc, el desenfreni, el ball, la bogeria, un cert
xamanisme de festa de trànsit, d’eixida d’u mateix. I molt més
coses que, potser, s’estén recuperant. Una nit aixina “mereixia”
l’advocació d’un personatge potent per a l´Església com Joan (no
sé si l’evangelista o el Baptista, cosí de Jesucrist), però aquella
sabia lo que feia cristianitzant aquesta autèntica festa
orgiàstica i dionisíaca.
I també les heretgies medievals, com els “pobres de Crist”,
“dulcinians”, o els famosos càtars, que tan a prop del meu cor es
troben i que van patir una persecució i repressió tan violenta que
quasi van ser oblidats per la Història. Per no parlar del templaris,
les societats secretes d’inspiració maçònica (que segurament,
Franco, emparanoiat, veia per tots els costats) o els propis
anarquistes, tan mal mirats sempre per la societat en general, i
que han mantingut la flama del canvi social al llarg del segles. En
tot això pense mentre m’avorrís llegint les històries de l’altra
Història: la “oficial”, que potser només servisca per a satisfer els
paladars poc exigents i conformistes.
OCTUBRE 2009