descargar - Nodo 50

pàgina 6 Antisistema maig 2007
Alliberen 2000 visons a Girona d’una granja que els
utilitzava per fer abrics de pells
Tot i que la majoria han estat recapturats, l’acció ha causat grans danys econòmics en la granja
Uns desconeguts van assaltar la nit del passat dijous a divendres una granja de visons americans, situada
al municipi d´Ullastret, i van deixar anar els 2.000 aniamls que hi havia engabiats . Segons la Generalitat
s´han pogut recapturar més de les tres quartes parts dels visons que no van arribar a sortir de la granja. Els
treballadors de la granja van ser els que es van adonar al matí del sabotatge que s´havia perpetrat durant la
nit, malgrat que hi ha una persona que dorm a l´edifici. El propietari de la granja va afirmar que els individus
van saltar la tanca del recinte de més d´un metre i mig d´alçada per l´extrem oposat a l´edifici on dorm
el treballador, van trencar els cadenats de les gàbies -amb un cadenat es tanquen diverses gàbies, d´una mida
que és el doble d´una caixa de sabates-, van deixar anar els 2.000 visons i van obrir la porta de la tanca..
Després de trobar-se desenes de visons dins del recinte, els treballadors van començar a capturar els
exemplars que hi havia a l´interior amb l´ajuda d´agents rurals.
Per recuperar els que s´havien escapat de la granja, es van col·locar un centenar de caixes trampa, situades
al voltant de la granja i en llocs on l´animal s´hi troba còmode, com zones d´aigua o recs. L´esquer de
les trampes és una peça del mateix aliment que prenen a la granja, una barreja de carn i peix. El visó americà
és una amenaça, segons la Generalitat, per a espècies protegides, ja que depreda les autòctones, com
ara el cranc de riu, perquè té més capacitat d´adaptació i reproducció en hàbits de ribera. Sorprenentment
el govern també va criticar els danys que causa aquesta espècie sobre el visó europeu, tot i que fa molts anys
que aquest no habita a la zona de l’alliberament i a catalunya només ha estat localitzat de forma molt inermitent
a la zona del Delta de l’Ebre.
"Decebut, desmoralitzat, indignat"
Sobre les hipòtesis de qui hauria pogut fer aquest sabotatge, Coll va dir que no ho sabia, i que no havia
tingut mai cap problema. El propietari de la granja de visons també va criticar la o les persones que havien
entrat a la propietat: "Estic decebut, desmoralitzat i indignat. Quan veia que aquestes coses passaven a
Galícia, pensava que en el meu país no, i que teníem més cultura i democràcia, però ja veig que no és així".
Denuncia pública i danys econòmics
Amb aquesta ja són onze les granges atacades a l'Estat espanyol per grups contraris a l'explotació animal per part de l'industria pelletera. En diversos comunicats
els activistes neguen que els visons alliberats siguien incapaços de sobreviure en llibertat i que "quan se'ls posa en llibertat es busca, per una banda, alliberar-los
d'una mort segura i donar-los una oportunitat per viure en llibertat, aixi com provocar grans danys econòmics en llurs explotadors".
Tot i que reconeixen que només una part dels visons alliberats aconsegueixen viure finalment en llibertat, denuncien l'hipocresia dels grangers, que per
una banda els hi retruen que una part dels animals morirà durant l'alliberament i per l'altra els assassinen en la seva totalitat per benefici del seu negoci. En un
comunicat els activistes afirmen que l'objectiu de fons d'aquestes accions és "arruinar" als propietaris dels negocis pelleters i "cridar l'atenció sobre el problema
que representa l'explotació animal".
Charo Carrillo, propietària d'una de les granges atacades aquest estiu, va corrobar aquest fet en unes declaracions a La Voz de Galicia unes hores d'espres
de l'acció: "Vint anys de la meva vida llençats per la borda". Deixant de banda els danys econòmics, milionaris quan el nombre de visons sobrepassa el miler, un
sol atac es capaç d'enfonsar una granja sencera pel fet de que els avenços genètics i la qualitat aconseguida pel granger durant anys d'investigació es conserven
assignant un visó a una tarja informativa que es col·loca sobre la seva gàbia. Quan els visons s'alliberen encara que es recapturin és imposible determinar a quin
animal correspon cada tarjeta, i per tant el dany es irreparable. "Tots els visons estaven identificats fins nou generacions enrere amb una fitxa a la seva gàbia, que
indicava la qualitat de la seva pell" criticava Carrillo, "Ja no queda res".
(Notícia extreta de la revista “Heura”)
L’impacte ecològic del visó
americà alliberat
El visó americà procedeix d'una zona compresa entre Canadà, el centre
i l'oest dels Estats Units. A menys que s'alliberi allà, no és una espècie
autòctona de l'ecosistema on anirà a parar i per tant, la seva introducció porta
un cert impacte ecològic. Pel que fa a aquest impacte, el que els mitjans de
comunicació solen recriminar a l'alliberament de visons és el fet que afecten
negativament a espècies autòctones, algunes d'elles protegides. Per a nosaltres
aquest argument no és prou fort com per rebutjar els alliberaments, per diverses
raons:
En primer lloc, pensem que no es tracta d'assegurar l'existència d'animals
de totes les espècies a qualsevol preu, sinò de que els animals que
existeixin ho facin d'una forma lliure, digna i natural, no brutalment
explotats i perseguits com succeeix actualment. I per això, és necessari, entre
altres coses, la desaparició de la indústria pelletera .
Per altra banda, ens sembla un argument força enganyòs i hipòcrita, ja
que l'espècie més perjudicial per a la fauna autòctona i l'ecosistema és l'espècie
humana. Qualsevol ésser humà de ciutat que faci servir algún mitjà de
transport, que consumeixi de forma normal o simplement empri l'energia elècrica,
és molt més perjudicial per l'ecosisteme que un visó americà alliberat.
Els humans estem portant el planeta al limit de la crisi ecològica absoluta per
la nostra activitat quotidiana com espècie, i malgrat això, cap de les persones
que critiquen els alliberament de visons pel seu impacte en l'ecosistema, creuen
que una persona no té dreta a ser lliure pel fet de ser perjudicial pel medi natural.
.
En tercer lloc, quan es carrega contra el Front d’Alliberament Animal
per aquest tema, pensem que s’ha de tenir en compte que els primers responsables
de la introducció d’aquesta espècie alòctona són els propis pelleters.
Ells són els que varen portar aquí al visó americà i començaren a criar-lo de
forma massiva des dels anys 60 per pur lucre, tot i sabent l'impacte ecològic
que produien les seves granges i que ara tant critiquen. El visó americà va ser
detectat en llibertat molt abans que començaren els alliberaments de visons. Hi
ha estudis que confirmen l'existència de colònies estables desde principis dels
anys 80 a causa de fugues accidentals (es té constància inclús d'algunes granges
en les que tots els visons varen ser deixats anar quan el granger va decidir
tancar el negoci). També s'hauria de comentar lo dolentes que són per l'ecosistema
les tones de fems contaminants abocats al sól per aquestes granges
o els bancs d'arengues i altres animals utilitzats per a l'alimentació
artificial dels visons. Des del nostre punt de vista, l'única alternativa ecològica
davant d'aqueta situació passa necessàriament per la desaparició de la indústria
pelletera, per la qual els assalts a les seves granges suposen elcop més dur.
(extret de la revista “Heura”)