descargar - Nodo 50

pàgina 12 Antisistema maig 2007
A propòsit d’Ibsen
" Fins avui, ens hem limitat a viure de les engrunes de la taula de la revolució del segle passat, mastegant fins la nàusea
el mateix aliment....Llibertat, igualtat i fraternitat ja no són el que eren en temps de la benaurada guillotina. Això és el
que els polítics no volen entendre, i per aquesta raó els odio ".
(Ibsen, 1870 – citat per Walter Benjamin a "La comuna")
" Els meus ulls s'han obert totalment per veure, en
primer lloc, la incapacitat absoluta, la total ignorància
de les autoritats .... estic atemorit davant la
immensa roïndat que han mostrat (i de la qual els
considero culpables) quantes persones ostenten el
poder. Les menyspreo; no puc suportar-les. Se les
pot comparar amb unes cabres a les què se'ls permetés
envair un jardí acabat de plantar. No aconsegueixen
res més que esgavellar-ho, arrasar-ho i malmetre-ho
tot... Un home que es consideri lliure no hi pot
avançar ni en el seu camí ni en el seu pensament
sense que, forçosament, a cada pas que intenti fer, a
cada idea que intenti exposar, topi amb persones com
aquestes. Per això desitjaria de tot cor terminar
d'una vegada per totes amb aquesta casta, tal com s'acaba
amb els animals nocius ".
" Es completament necessari que desapareguin els
capitostos de partit. Tot capitost és com un llop
famolenc que no pot viure sense sacrificar un cert
nombre de gallines i de xais....I els que no poden
devorar els inutilitzen convertint-los en propietaris
de cases i en subscriptors de ‘La Veu del Poble’.
El que desitjo es ben poca cosa: ficar al cap d'aquests
ximples, d'aquests que es defineixen com a demòcrates
que ells són els pitjors enemics dels homes lliures,
que els programes de partit ofeguen tota veritat
capaç de ésser viscuda, que la seva forma d'interpretar
les conveniències socials és aliena a tota moral
i a tota justícia, i que aconseguiran fer la vida d'aquesta
ciutat completament insuportable."
“En aquesta ciutat no hi ha més que covards. Ningú
s'atreveix a res per temor al respecte humà i al què
diran ...
Tinc la sospita que la plebs serà tan insolent, tan grollera,
allà com aquí...El que és més greu, insisteixo,
el que és pitjor de tot és que, d'un extrem a l'altre del
país, tots els homes estan compromesos amb els partits.
Tots són esclaus dels partits. "
"L' enemic més temible, més perillós, de la raó i de
la llibertat, aquest enemic que és també el de la nostra
societat és el sufragi universal! La seva veritable
maldat resideix en la nefasta majoria democràtica
del sufragi, en aquesta massa amorfa de la qual es
val...
¿No és precisament la majoria d'aquesta societat la
que em roba el dret i tracta de treure'm la llibertat
de exposar la veritat? ...
La majoria no té mai la raó !
Tot individu lliure ha de protestar contra ella, ja que
és la més gran mentida social que s'ha dit.
¿A quines persones se'ls atorga la majoria en el sufragi?
¿Als estúpids o als intel.ligents? Puc suposar
que vostès estaran d'acord amb mi que els primers
s'hi troben pertot arreu, constituent en efecte, l'esclafadora
majoria, però el que crec és que això no és
prou motiu per a que els estúpids manen sobre els
altres.
La majoria té la força, però no té mai la raó!
Alguns altres i jo tenim la raó!
La minoria sempre té la raó! ....
Os asseguro i fins i tot us ho juro, que mai atorgaré
ni una sola paraula d'almoina als desgraciats de cor
compungit i respiració vacil.lant .
Ells no tenen cap relació amb el moviment amb el
moviment de la vida, ja que són aliens a l'acció i al
‘progrés’”
" ¿Quin valor tenen, quin valor ofereixen, les veritats
que la massa proclama?
Estan ja velles, gastades, caduques, sense cap valor.
I quan una veritat es vella, ben es pot dir que és una
mentida, perquè en això s'acabarà convertint.
M'importa molt poc que em creieu o no.
Generalment, les veritats no gaudeixen d'una vida
tan llarga com la de Matusalen. Quan una veritat és
acceptada per tothom és pot ben dir que li queden de
vida com a molt 15 o 20 anys, convertint-se al passar
aquest temps en vella i caduca. I, malgrat tot, la
majoria de la societat les imposa com sanes i bones.
¿Per a què val assimilar tant concepte, tanta idea
podrida? ...
Les conseqüències d'això són les malalties morals
que terminen amb el poble que les pateix....
Les veritats que accepta la majoria són les mateixes
veritats que defensaven els pensadors d'avantguarda
dels temps dels nostres besavis.
Aquestes veritats, ni les volem ni ens serveixen per a
res.
El que sí és una veritat evident és que un cos social
no es desenvolupa regularment si només s'alimenta
amb veritats dissecades. Entre aquestes moltes veritats
dissecades amb les quals s'alimenta el nostre cos
social i de la qual viuen el periodista Hovstad, La
Veu del Poble y també tots els seus lectors, la creença
que va heretar dels seus avantpassats ..., és la creença
segons la qual la majoria, la plebs, constitueix
l'essència del poble.
...vull provar que La Veu del Poble es mofa quan
diu, una vegada i altra, que la majoria és l'essència
del poble.
Això no suposa més que un repugnant afalac i un
passat truc periodístic.
¿O és que no se n'adonen tots vostès?
La plebs és la millor matèria primera per a transformar
en poble. I cap això anem. "
"La plebs a la qual m'estic referint no s'hi troba solament
entre les classes baixes. També s'hi troba als
nostres voltants i, tanmateix, entre les classes més
elevades de la societat. Per a confirmar-ho n'hi ha
prou amb una mirada al vostre alcalde...és igual de
plebeu que qualsevol altre bípede que calci sabates...
és un plebeu perquè el seu pensament és el mateix
que el del seus superiors, perquè la seva opinió
també coincideix amb la que tenen ells. Els qui
actuen així seran sempre uns plebeus morals."
“....( per la mateixa raó) no és pot disculpar La Veu
del Poble quan afirma que la majoria, exclusivament
la majoria està en possessió dels veritables principis
de la democràcia i de la moral. Quan afirma que la
corrupció, la vilania i molts altres vicis són patrimoni
exclusiu de les classes altes de la societat i que d'elles
prové tota la podridura ...”
" També La Veu del Poble demana per a la majoria
una educació superior i més justa. Però el que és cert
és que, segons el que diu aquest mateix periòdic,
això suposaria enverinar el poble. Aquí ens trobem
amb un antic error popular: considerar que la cultura
intel.lectual afebleix el poble, quan el que és cert
és que el que afebleix el poble es la misèria, l'engany,
la pobresa i moltes coses més que es fan per
embrutir-lo.
...la consciència, al igual que els pulmons, necessita
per a viure de l'oxigen i quasi totes les cases del
poble en manquen d'ell. I no el tenen perquè una
majoria compacta, àmpliament immoral, desitja
basar el progrés, l'avenir de la nostra ciutat, sobre falsos
fonaments. "
" Estimo la meva ciutat amb la força suficient per a
preferir que s'arruïni abans que prosperi gràcies a
enganys i altres procediments deshonests.
...¿I quina importància pot tenir-ne que s'arruïni una
societat completament podrida?
El més pràctic, el millor que es pot fer i tractar d'aconseguir
és terminar d'una vegada amb tots els que
viuen de la mentida, de l'engany. Terminar amb ells
com si es tractés d'alimanyes. Si no, acabaran per
contaminar tot el país, traslladant a ell la roïna de la
ciutat. "
Epíl·leg malatestià
“¿Es que volem nosaltres el domini de les
minories? ¿Volem això que s'anomena el
despotisme il.lustrat ?
De cap de les maneres. Primerament, perquè
no admetem que ningú tingui el dret d'imposar-se
als altres ni que sigui per llaurar-li el
seu bé, ni creiem en el bé llaurat a la força;
en segon lloc, perquè cadascú creu tenir-ne
la raó i caldria un tribunal suprem per tal de
dictaminar qui la té, i finalment, perquè
quan es tracta d'imposar-se per la força i
dominar, no són els millors aquells que posseeixen
les qualitats adaptades per això i que
ho aconsegueixen, sinó els farsants i els
violents.
Nosaltres creiem que l'únic mitjà per a l'emancipació
consisteix en que tothom tinguila
llibertat, i els mitjans per a propagar i
actuar les seves idees .
I això és precisament l'anarquia. Llavors les
minories més avançades persuadiran i arrossegaran
les més endarrerides amb la força de
la raó i l'exemple.”
text extret de "El sufragi universal" de
Malatesta, publicat a Il Pensiero, (1-9-
1905)