Objectius generals de la matèria

índex
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Utilització de la guia didàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Elements per elaborar el projecte curricular del centre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Objectius generals de la matèria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Continguts generals de la matèria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Distribució de continguts en blocs (segon curs). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Objectius terminals en blocs (segon curs). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Orientacions metodològiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Atenció a la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Elements per elaborar la programació d’aula. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Bloc 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Bloc 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
Bloc 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109
Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122
Solucionari del llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
Solucionari de la guia didàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192
3

Benvolguda col·lega, benvolgut col·lega,
presentació
La guia didàctica de llatí per al segon curs de Batxillerat, que correspon al llibre de Llatí 2, continua
tenint el mateix objectiu marcat a l’inici de l’etapa: apropar els joves del nostre país a les
realitats més significatives del que fou la civilització dels romans. Veuràs, doncs, que la seva
estructura és paral·lela a la del llibre de Llatí 1, tant pel que fa al desenvolupament dels continguts,
com pel que fa als procediments i actituds.
La presentació dels continguts morfosintàctics manté la línia del primer curs. Per a nosaltres,
el més important no és l’adquisició d’un cabal gramatical concret, sinó el fet que els nois
i noies s’apropin als textos llatins amb la mateixa naturalitat amb què s’apropen a textos anglesos.
Ens cal eliminar a poc a poc la percepció social que el llatí és una llengua absurda i, per
extensió, la més difícil de l’ensenyament. Això no és pas veritat. En aquest sentit, la teva intervenció
pedagògica és decisiva, ja que tu ets l’únic o l’única que podràs subratllar –o relativitzar,
segons el cas–, les dificultats lingüístiques que, sens dubte, apareixen en els textos de qualsevol
llengua estranya, com és el llatí.
A diferència del primer curs, no hi ha l’apèndix de vocabulari al final. La raó és doble: d’una
banda, creiem que en aquest moment els nois i les noies ja poden posseir un cabal de lèxic llatí
important; d’una altra, pensem que s’han d’acostumar a fer servir el diccionari des del primer
dia d’aquest segon curs, tasca que no és gens fàcil i a la qual caldrà que el professor o professora
dediqui sessions periòdiques. Hem mantingut i ampliat, però, l’apèndix de paradigmes,
per tal que els estudiants puguin consultar-lo davant de qualsevol dubte gramatical que tinguin.
L’eix vertebrador del Llatí 2 està constituït per l’estudi dels gèneres literaris llatins i dels autors
més representatius. El professorat pot completar alguns aspectes literaris amb la lectura de les
traduccions de fragments o d’obres senceres que cregui convenient.
D’altra banda, es té en compte el patrimoni arqueològic dels Països Catalans perquè l’alumnat
conegui algunes de les petjades de Roma visibles encara avui dia.
També s’ha tractat d’una manera pràctica i amb una gran varietat d’activitats les possibilitats
lingüístiques que ofereixen els temes de composició i de derivació, que, en un principi poden
semblar una mica àrids. No hem oblidat posar en relleu el seu reflex en la llengua catalana.
Tal com dèiem ja en la presentació del llibre Llatí 1, el disseny curricular preceptiu de la Generalitat
de Catalunya ens empeny, de bon grat, a incloure continguts de tradició clàssica. Cal
reconèixer que el seu tractament didàctic no és gens fàcil, per la manca d’hàbit i de tradició
escolar. És per això que els autors ens hi hem esforçat especialment amb un objectiu doble: provocar
la curiositat en l’alumnat i, alhora, oferir-li els instruments per poder saciar-la. Qualsevol
argument referit a la civilització o a la llengua llatina que ens ha donat la possibilitat «d’allargar-lo»
en el temps fins als nostres dies, ha estat objecte d’aquest tractament. I així hem tractat
temes com les figures imperials més representades en el cinema, la literatura i les arts, la pervivència
de tòpics literaris relacionats amb l’obra d’Horaci, etc.
5

6
En el llibre també hi ha alguns apartats dedicats a resseguir el contínuum històric de la cultura
romana a través de l’edat mitjana, el Renaixement, el Neoclassicisme i el Romanticisme.
L’última unitat tanca el cercle que iniciàvem amb la primera unitat del llibre Llatí 1 en tractar
el segle XX. En efecte, és una mirada al futur immediat del teu alumnat. Saps del cert que pocs
d’ells estudiaran filologia clàssica, i potser ni tan sols filologia. La nostra voluntat és que els
futurs periodistes, sociòlegs, historiadors, filòsofs, traductors i intèrprets, gerents culturals i filòlegs
s’hagin amarat tant de «romanitat» que siguin capaços de cercar i trobar els referents llatins
–tant culturals com lingüístics–, en la seva realitat quotidiana.
En definitiva, pretenem primerament que els quedi una curiositat gratuïta per seguir la petjada
dels romans (actitud); segonament, que s’hagin fet amb unes estratègies concretes i sàpiguen
on anar a cercar els instruments adequats per fer-ho (procediments); finalment, que tinguin
uns coneixements mínims que els permetin fer-ho (conceptes).
Per acabar, t’agraïm una altra vegada la confiança que ens has demostrat en escollir aquest llibre,
ja que som conscients que només funcionarà gràcies a la teva intervenció, que ha d’implicar
necessàriament correccions dels errors que hi puguis detectar, adaptacions al teu alumnat
i suggeriments adreçats als mateixos autors per tal de millorar-lo.
Els autors

Aquesta guia consta dels apartats següents:
Elements per elaborar el projecte curricular del centre
utilització de la guia didàctica
Objectius generals de la matèria Relació dels objectius que estableix el currículum de Batxillerat
Continguts generals de la matèria
Distribució de continguts
en blocs (segon curs)
Objectius terminals en blocs
(segon curs)
Elements per elaborar la programació d’aula
Per a cada unitat didàctica es concreten els elements següents:
Solucionari del llibre de l’alumne
S’ofereixen les solucions a les activitats del llibre de l’alumne, que en aquesta guia didàctica es
desenvolupen com a activitats de reforç i ampliació.
Solucionari de la guia didàctica
Especificació dels continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals
i especificació dels continguts de la matèria per al primer
curs i per al segon.
Especificació i distribució dels continguts en blocs per al segon
curs de Batxillerat.
Relació dels objectius terminals de cada bloc.
Orientacions metodològiques Exposició d’una metodologia i d’una estratègia didàctiques per impartir
la matèria. També s’inclou una sèrie d’orientacions per portar
a terme l’avaluació de segon curs de Batxillerat.
Atenció a la diversitat Descripció de la manera com aquest projecte atén la diversitat.
Objectius didàctics Relació dels objectius que l’alumnat ha d’assolir en acabar la unitat.
Continguts Programació dels continguts procedimentals, conceptuals i actitudinals
que es treballen en la unitat.
Es donen les solucions a les noves activitats que es proposen en aquesta guia, i també a les propostes
d’avaluació de cada unitat.
7

elements per elaborar
el projecte curricular del centre
Objectius generals de la matèria
8
L’alumnat, en acabar la matèria, ha de ser capaç de:
1. Interpretar, d’una manera coherent, el contingut d’un text de dificultat mitjana, preferentment
en prosa, aplicant els coneixements morfosintàctics i lèxics bàsics de la llengua llatina.
2. Relacionar fets lingüístics del llatí (flexió nominal, pronominal i verbal) amb altres de les
llengües que en derivaren, principalment del català, del castellà i de l’aranès, si escau.
3. Reflexionar, en general, sobre els conceptes morfosintàctics i semàntics propis d’un sistema
lingüístic i establir relacions entre àmbits lingüístics diversos.
4. Identificar les principals realitzacions històriques, sociopolítiques, literàries i culturals del
poble romà i assenyalar la seva repercussió en la història d’Occident.
5. Obtenir informació a partir de l’estudi de fonts literàries i de tota mena, relacionades amb
la cultura llatina, i analitzar-la críticament.
6. Adonar-se i valorar que la llengua i la cultura llatines han perllongat la seva influència en
el temps i han esdevingut un model imitable per a generacions posteriors.
7. Reconèixer alguns elements de l’herència llatina i apreciar-los com una de les claus per
interpretar els esdeveniments posteriors.
8. Valorar positivament l’esperit eclèctic i pragmàtic romà com un element integrador de
diferents corrents de pensament i actituds (ètiques i estètiques) que conformen l’àmbit
cultural d’Occident.
9. Extreure informació de textos llatins diversos en traducció pertanyent als diferents gèneres
literaris, tot distingint-ne els seus trets essencials.
Continguts generals de la matèria
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
1. Origen i evolució del llatí.
2. Llengua llatina.
3. El lèxic llatí.
4. Roma i la pervivència de la cultura clàssica a Europa.
5. Els textos llatins i la seva interpretació.
Procediments
1. Lectura comprensiva de textos en llatí i en traducció.
2. Traducció i comentari de textos llatins, preferentment en prosa, amb anàlisi morfosintàctica
implícita, i explícita quan calgui.
3. Ús del diccionari.
4. Transformacions morfosintàctiques dels termes, dels sintagmes i de les oracions.
5. Ús de la llengua llatina per comprendre millor la llengua pròpia.

6. Establiment de relacions lèxiques.
7. Confrontació de fets lingüístics del llatí i de la llengua pròpia, i de fets culturals clàssics amb
realitzacions posteriors.
8. Maneig de fonts d’índole diversa, tradicionals o digitals, sobre civilització i cultura llatines.
Valors, normes i actituds
1. Valoració de la traducció com a instrument de comprensió del contingut d’un text.
2. Valoració del nostre passat romà com a clau per entendre fets posteriors.
3. Sensibilització envers l’anàlisi crítica de les fonts.
4. Consciència de la necessitat de rigor científic per a l’estudi de la llengua i de la cultura llatines.
5. Valoració positiva de la llengua llatina com a mitjà transmissor de cultura.
6. Consideració dels valors positius del poble romà (eclecticisme i pragmatisme).
7. Tendència a comparar el lèxic i les estructures morfosintàctiques llatins amb els de la llengua
pròpia.
Primer curs: Llatí 1
1. Origen i evolució del llatí.
1.1 L’indoeuropeu i el llatí.
1.2 Etapes, àmbit i registres del llatí fins al segle VI dC.
1.3 La fragmentació lingüística de l’Imperi romà. La formació de les llengües romàniques.
1.4 L’evolució del llatí a les llengües hispàniques. Nocions bàsiques.
1.5 El llatí medieval i el llatí humanístic. Definició i àmbit d’actuació.
2. Llengua llatina.
2.1 Característiques d’una llengua flexiva. L’ordre dels mots.
2.2 Nocions bàsiques de fonètica, prosòdia i escriptura llatines.
2.3 Introducció a la morfologia nominal i pronominal.
2.4 Introducció a la morfologia verbal.
2.5 Introducció a la sintaxi nominal. La concordança.
2.6 Introducció a la sintaxi oracional.
2.7 Partícules d’ús més freqüent.
3. El lèxic llatí.
3.1 Aprenentatge de lèxic llatí. Sintaxi i semàntica.
3.2 Camps semàntics i famílies lèxiques.
3.3 Expressions llatines en el registre estàndard de la llengua pròpia.
4. Roma i la pervivència de la cultura clàssica a Europa.
4.1 Etapes de la història de Roma dels segles VIII aC al VI dC.
4.2 Aspectes d’organització política, social i religiosa a Roma.
4.3 Aspectes de la vida quotidiana.
4.4 Nocions bàsiques sobre tècnica i art.
4.5 Vigència d’usos i costums romans en la societat actual. El dret.
5. Els textos llatins i la seva interpretació. Iniciació a les tècniques de traducció.
9

Segon curs: Llatí 2
10
2. Llengua llatina.
2.1 Morfosintaxi nominal i pronominal. Revisió i aprofundiment. Formes considerades
irregulars que apareixen amb un alt índex de freqüència.
2.2 Morfosintaxi verbal. Revisió i aprofundiment. Les formes nominals. Formes considerades
irregulars que apareixen amb un alt índex de freqüència.
2.3 Sintaxi oracional. Aproximació a la subordinació més freqüent en llatí.
3. El lèxic llatí.
3.1 Aprofundiment en la sintaxi i la semàntica.
3.2 Aproximació als conceptes de composició i derivació en llatí.
3.3 El lèxic d’origen grecollatí propi de les matèries de Batxillerat.
3.4 Expressions llatines en el registre culte de la llengua pròpia.
4. Roma i la pervivència de la cultura clàssica a Europa.
4.1 Aproximació als gèneres literaris llatins: teatre, historiografia, oratòria, èpica, lírica
i elegia. Característiques formals.
4.2 La transmissió de la literatura clàssica.
4.3 Referències culturals clàssiques: literatura, art (pintura, música, escultura, arquitectura,
cinema), mitjans de comunicació, publicitat, etc.
4.4 La cultura material romana a Hispània. Empúries, Bàrcino, Tàrraco i Ilerda.
5. Els textos llatins i la seva interpretació. Aprofundiment en les tècniques de traducció.
Distribució de continguts en blocs (segon curs)
Bloc 1 (Unitats 1, 2 i 3)
La Literatura romana en prosa
El bloc següent està format per tres unitats didàctiques que inicien l’alumnat en la literatura
llatina i l’ajuden a reprendre la interpretació dels textos tot repassant i ampliant la morfosintaxi
llatina. A més, es continua l’estudi de la civilització romana i de la seva pervivència,
concretant-ho en la ciutat romana i en l’art, amb una referència especial a la pintura, al retrat
i al mosaic.
També s’inicien uns apartats dedicats a la composició i derivació del lèxic llatí i es mantenen
els altres enfocaments d’aprenentatge de lèxic ja iniciats el curs passat.
Es considera que al llarg d’aquest curs l’alumnat usarà el diccionari llatí-català per al vocabulari
que no sigui conegut o transparent.

Les unitats didàctiques tenen el títol següent:
• Unitat 1. Els romans i la literatura
• Unitat 2. El poder de la paraula i de la imatge
• Unitat 3. La història, mestra de la vida
Bloc 2 (Unitats 4, 5 i 6)
La poesia dels romans
El bloc 2 està format per tres unitats didàctiques que inicien l’alumnat en la poesia llatina més
excelsa, completen la formació gramatical per entendre els textos llatins i comencen l’estudi
de les restes arqueològiques clàssiques al nostre país amb un jaciment tan important com el
d’Empúries.
Les unitats didàctiques tenen el títol següent:
• Unitat 4. Eneas, l’heroi
• Unitat 5. Beatus ille...
• Unitat 6. Els poetes de l’amor
Bloc 3 (Unitats 7, 8 i 9)
El pragmatisme literari dels romans
L’últim bloc està format per tres unitats didàctiques que ampliaran el coneixement que
l’alumnat té sobre el nostre patrimoni arqueològic, li faran conèixer el món de les comèdies
romanes i completaran la gramàtica i el lèxic.
Per altra banda, també coneixeran algunes pinzellades més sobre la tradició clàssica.
Les unitats didàctiques tenen el títol següent:
• Unitat 7. Plauto, plaudite!
• Unitat 8. Satira tota nostra est
• Unitat 9. Gnosce te ipsum
11

Objectius terminals en blocs (segon curs)
Bloc 1 (Unitats 1, 2 i 3)
La literatura romana en prosa
12
5. Comparar la morfosintaxi i el lèxic del llatí amb els del català i els de les llengües romàniques
més properes.
6. Analitzar l’evolució del llatí al català i al castellà.
7. Identificar en textos llatins de dificultat mitjana els morfemes nominals, pronominals i verbals
de formes regulars –i, si escau, irregulars– i el seu valor sintàctic.
8. Reconèixer en textos llatins de dificultat mitjana les estructures sintàctiques més freqüents
de la llengua llatina.
9. Utilitzar algunes expressions llatines d’ús habitual en el registre estàndard de la llengua
pròpia.
12. Descriure alguns aspectes de la vida quotidiana dels romans com ara la religió, l’oci i la
família.
13. Assenyalar les realitzacions tècniques, urbanístiques i artístiques més importants del món
romà.
14. Adonar-se de la influència clàssica, artística o tècnica, en algunes realitzacions plàstiques
i urbanístiques posteriors.
16. Llegir correctament un text llatí d’acord amb la pronúncia restituïda.
17. Traduir a la llengua pròpia i comentar textos llatins de dificultat mitjana pertanyents
a diversos gèneres literaris, preferentment en prosa.
18. Relacionar els conceptes lingüístics emprats en l’aprenentatge de la llengua llatina amb els
de les llengües que l’alumnat coneix.
19. Relacionar i comparar la morfosintaxi i el lèxic llatins amb els del català i els de les llengües
romàniques més properes.
20. Deduir regles de derivació a partir d’unes constants observades prèviament en el pas del
llatí a les llengües romàniques.
21. Reconèixer un corpus de vocabulari d’unes mil paraules llatines.
22. Utilitzar el diccionari per treure’n el màxim d’informació morfosintàctica i semàntica
a l’hora de traduir un text.
23. Incloure mots o sintagmes en un context donat adequant-los a la coherència morfosintàctica
de l’oració.
24. Transformar estructures de la llengua llatina –i, eventualment, de la llengua pròpia– en
altres d’equivalents en llatí (per exemple: de la veu activa a la passiva, oracions de relatiu
en construccions de participi concertat, construccions d’infinitiu en oracions completives
introduïdes per conjunció).
25. Justificar la grafia i el significat de mots de la llengua pròpia a partir del seu ètim llatí.
26. Assenyalar les característiques essencials que diferencien estructuralment els principals
gèneres literaris, a partir de la lectura de textos traduïts dels autors llatins més importants.
27. Reconèixer la pervivència d’arguments, temes, tòpics i personatges llatins en la literatura
posterior i en altres manifestacions artístiques.
28. Comparar obres artístiques i literàries llatines amb obres posteriors que s’hi hagin inspirat,
per tal de veure-hi les semblances i diferències i poder-ne extreure conclusions senzilles.

30. Adquirir l’hàbit d’aplicar el rigor científic en el tractament de la llengua i de la cultura llatines.
31. Comentar i relacionar, amb l’ajut del professorat, els coneixements adquirits a partir del
maneig de fonts arqueològiques i literàries i d’estudis posteriors sobre algun aspecte elemental
de la influència de Roma en l’entorn immediat de l’alumnat, usant, si escau, eines digitals.
32. Interessar-se per la història de la llengua i la cultura llatines i per la idiosincràsia del poble
romà, ja que proporcionen informació i aclariments sobre fets posteriors.
33. Interessar-se per les llengües com a mitjà d’expressió dels pobles i saber respectar-les.
34. Valorar l’estudi del llatí com un suport important per al coneixement aprofundit de la llengua
pròpia i de les altres llengües que l’alumnat coneix i, també, com a eix importador del
saber.
35. Apreciar la validesa de diferents traduccions d’un mateix text o obra literària, fetes amb
criteris diferents (literaris o divulgadors).
Bloc 2 (Unitats 4, 5 i 6)
La poesia dels romans
3. Situar en l’espai i en el temps l’àmbit del món romà.
4. Enunciar les causes que feren possible el naixement de les llengües romàniques.
5. Comparar la morfosintaxi i el lèxic del llatí amb els del català i els de les llengües romàniques
més properes.
6. Analitzar l’evolució del llatí al català i al castellà.
7. Identificar en textos llatins de dificultat mitjana els morfemes nominals, pronominals i verbals
de formes regulars –i, si escau, irregulars– i el seu valor sintàctic.
8. Reconèixer en textos llatins de dificultat mitjana les estructures sintàctiques més freqüents
de la llengua llatina.
9. Utilitzar algunes expressions llatines d’ús habitual en el registre culte de la llengua pròpia.
10. Assenyalar els fets sociopolítics més importants de la història del poble romà.
11. Enumerar les vies a través de les quals els romans van aconseguir l’assimilació dels pobles
conquerits.
12. Descriure alguns aspectes de la vida quotidiana dels romans com ara la religió, l’oci i la
família.
13. Assenyalar les realitzacions tècniques, urbanístiques i artístiques més importants del món
romà.
14. Adonar-se de la influència clàssica, artística o tècnica, en algunes realitzacions plàstiques
i urbanístiques posteriors.
15. Indicar alguns aspectes d’organització política i administrativa que han perdurat al llarg de
la història d’Occident fins als nostres dies.
16. Llegir correctament un text llatí d’acord amb la pronúncia restituïda.
17. Traduir a la llengua pròpia i comentar textos llatins de dificultat mitjana pertanyents
a diversos gèneres literaris, preferentment en prosa.
18. Relacionar els conceptes lingüístics emprats en l’aprenentatge de la llengua llatina amb els
de les llengües que l’alumnat coneix.
19. Relacionar i comparar la morfosintaxi i el lèxic llatins amb els del català i els de les llengües
romàniques més properes.
13

14
20. Deduir regles de derivació a partir d’unes constants observades prèviament en el pas del
llatí a les llengües romàniques.
21. Reconèixer un corpus de vocabulari d’unes mil paraules llatines.
22. Utilitzar el diccionari per treure’n el màxim d’informació morfosintàctica i semàntica
a l’hora de traduir un text.
23. Incloure mots o sintagmes en un context donat adequant-los a la coherència morfosintàctica
de l’oració.
24. Transformar estructures de la llengua llatina –i, eventualment, de la llengua pròpia– en
altres d’equivalents en llatí (per exemple: de la veu activa a la passiva, oracions de relatiu
en construccions de participi concertat, construccions d’infinitiu en oracions completives
introduïdes per conjunció).
25. Justificar la grafia i el significat de mots de la llengua pròpia a partir del seu ètim llatí.
26. Assenyalar les característiques essencials que diferencien estructuralment els principals
gèneres literaris, a partir de la lectura de textos traduïts dels autors llatins més importants.
27. Reconèixer la pervivència d’arguments, temes, tòpics i personatges llatins en la literatura
posterior i en altres manifestacions artístiques.
28. Comparar obres artístiques i literàries llatines amb obres posteriors que s’hi hagin inspirat,
per tal de veure-hi les semblances i diferències i poder-ne extreure conclusions senzilles.
29. Aplicar les tècniques d’anàlisi, síntesi i comentari en l’elaboració de treballs monogràfics
senzills referents a la llengua i la cultura llatines.
30. Adquirir l’hàbit d’aplicar el rigor científic en el tractament de la llengua i de la cultura llatines.
31. Comentar i relacionar, amb l’ajut del professorat, els coneixements adquirits a partir del
maneig de fonts arqueològiques i literàries i d’estudis posteriors sobre algun aspecte elemental
de la influència de Roma en l’entorn immediat de l’alumnat, usant, si escau, eines digitals.
32. Interessar-se per la història de la llengua i la cultura llatines i per la idiosincràsia del poble
romà, ja que proporcionen informació i aclariments sobre fets posteriors.
33. Interessar-se per les llengües com a mitjà d’expressió dels pobles i saber respectar-les.
34. Valorar l’estudi del llatí com un suport important per al coneixement aprofundit de la
llengua pròpia i de les altres llengües que l’alumnat coneix i, també, com a eix importador
del saber.
35. Apreciar la validesa de diferents traduccions d’un mateix text o obra literària, fetes amb
criteris diferents (literaris o divulgadors).
Bloc 3 (Unitats 7, 8 i 9)
El pragmatisme literari dels romans
3. Situar en l’espai i en el temps l’àmbit del món romà.
5. Comparar la morfosintaxi i el lèxic del llatí amb els del català i els de les llengües romàniques
més properes.
6. Analitzar l’evolució del llatí al català i al castellà.
7. Identificar en textos llatins de dificultat mitjana els morfemes nominals, pronominals i verbals
de formes regulars –i, si escau, irregulars– i el seu valor sintàctic.
8. Reconèixer en textos llatins de dificultat mitjana les estructures sintàctiques més freqüents
de la llengua llatina.

9. Utilitzar algunes expressions llatines d’ús habitual en el registre culte de la llengua pròpia.
11. Enumerar les vies per mitjà de les quals els romans van aconseguir l’assimilació dels pobles
conquerits.
12. Descriure alguns aspectes de la vida quotidiana dels romans.
13. Assenyalar les realitzacions tècniques, urbanístiques i artístiques més importants del món
romà.
14. Adonar-se de la influència clàssica, artística o tècnica, en algunes realitzacions plàstiques
i urbanístiques posteriors.
16. Llegir correctament un text llatí d’acord amb la pronúncia restituïda.
17. Traduir a la llengua pròpia i comentar textos llatins de dificultat mitjana pertanyents
a diversos gèneres literaris, preferentment en prosa.
18. Relacionar els conceptes lingüístics emprats en l’aprenentatge de la llengua llatina amb els
de les llengües que l’alumnat coneix.
19. Relacionar i comparar la morfosintaxi i el lèxic llatins amb els del català i els de les llengües
romàniques més properes.
20. Deduir regles de derivació a partir d’unes constants observades prèviament en el pas del
llatí a les llengües romàniques.
21. Reconèixer un corpus de vocabulari d’unes mil paraules llatines.
22. Utilitzar el diccionari per treure’n el màxim d’informació morfosintàctica i semàntica
a l’hora de traduir un text.
23. Incloure mots o sintagmes en un context donat adequant-los a la coherència morfosintàctica
de l’oració.
24. Transformar estructures de la llengua llatina –i, eventualment, de la llengua pròpia– en
altres d’equivalents en llatí (per exemple: de la veu activa a la passiva, oracions de relatiu
en construccions de participi concertat, construccions d’infinitiu en oracions completives
introduïdes per conjunció).
25. Justificar la grafia i el significat de mots de la llengua pròpia a partir del seu ètim llatí.
26. Assenyalar les característiques essencials que diferencien estructuralment els principals
gèneres literaris, a partir de la lectura de textos traduïts dels autors llatins més importants.
27. Reconèixer la pervivència d’arguments, temes, tòpics i personatges llatins en la literatura
posterior i en altres manifestacions artístiques.
28. Comparar obres artístiques i literàries llatines amb obres posteriors que s’hi hagin inspirat,
per tal de veure-hi les semblances i diferències i poder-ne extreure conclusions senzilles.
29. Aplicar les tècniques d’anàlisi, síntesi i comentari en l’elaboració de treballs monogràfics
senzills referents a la llengua i la cultura llatines.
30. Adquirir l’hàbit d’aplicar el rigor científic en el tractament de la llengua i de la cultura llatines.
31. Comentar i relacionar, amb l’ajut del professorat, coneixements adquirits a partir del maneig
de fonts arqueològiques i literàries i d’estudis posteriors sobre algun aspecte elemental de la
influència de Roma en l’entorn immediat de l’alumnat, usant, si escau, eines digitals.
32. Interessar-se per la història de la llengua i la cultura llatines i per la idiosincràsia del poble
romà, ja que proporcionen informació i aclariments sobre fets posteriors.
33. Interessar-se per les llengües com a mitjà d’expressió dels pobles i saber respectar-les.
34. Valorar l’estudi del llatí com un suport important per al coneixement aprofundit de la
llengua pròpia i de les altres llengües que l’alumnat coneix i, també, com a eix importador
del saber.
35. Apreciar la validesa de diferents traduccions d’un mateix text o obra literària, fetes amb
criteris diferents (literaris o divulgadors).
15

Orientacions metodològiques
Avaluació
16
Cada bloc té un títol referit al fil argumental, basat en la literatura llatina. En el cas del primer
bloc és la literatura en prosa, en el segon es fa una aproximació als principals poetes llatins i,
en el tercer bloc, s’enfoca la literatura que mostra de manera més palesa el tarannà pragmàtic
dels romans.
Alhora es van completant aspectes de cultura, civilització i tradició romanes que ja s’havien
començat a Llatí 1. Cal valorar l’estudi de la civilització romana, entesa sensu lato, com a clau
per entendre la història del nostre poble, però bandejant la idea que l’estudi d’aquest tema és
el menys important d’un curs de llatí. Sovint la comprensió dels textos, i també la seva apreciació,
depèn del coneixement del context que aquests reflecteixen.
L’alumnat també s’ha d’adonar que alguns costums i la major part de les manifestacions artístiques
actuals entronquen directament amb aquest passat. Per això s’ha procurat relacionar les
obres, els temes i els personatges de la literatura, de les arts plàstiques i de la música amb les fonts
clàssiques corresponents. En aquest apartat és recomanable fer ús de les nombroses il·lustracions
que surten en cada unitat per tal de despertar l’interès i la valoració de l’alumnat. Fins
i tot es pot fer un comentari sistemàtic de cadascuna i prendre en consideració aquesta activitat
a l’hora de fer-ne l’avaluació.
Pel que fa a la llengua, l’objectiu general és que l’alumnat comprengui el contingut dels textos
llatins. Això implica que els textos proposats puguin ser tractats de manera diversa. Tots els textos
han de ser llegits acuradament, tant pel que fa a l’aspecte formal, seguint la pronúncia restituïda,
com a l’aspecte comprensiu. L’alumne o alumna ha d’enfrontar-se al text, essent conscient
que les llengües que parla deriven del llatí i, així, el contingut del text, en part o en la
seva totalitat, li resultarà més transparent que críptic, si s’hi esforça. És una eina molt eficaç treballar
els textos vistos anteriorment mitjançant exercicis diversos. Pel que fa a la interpretació
de textos, creiem que cal fugir de les traduccions estereotipades i literals, que provoquen uns
resultats mecànics i poc entenedors. És més important que l’alumnat entengui el que diu el
text, que no pas el fet que tradueixi de manera escolàstica alguna de les estructures.
L’estudi de la gramàtica no té sentit per se i això implica que els coneixements gramaticals s’adquireixen
d’acord amb els textos que es treballen. Per això, els exercicis gramaticals recullen
fragments o lèxic dels textos que surten o que sortiran al llarg de les diverses unitats.
L’estudi del lèxic llatí i de la seva derivació i composició permet consolidar el coneixement
aprofundit de molts aspectes ortogràfics i semàntics del català i del castellà. La pràctica d’exercicis
en aquest sentit és constant i remet una altra vegada a la comprensió del llatí fent el
joc d’anada i tornada de la llengua catalana a la llatina i viceversa.
És convenient que l’alumnat conegui el contingut, els objectius i la manera com serà avaluat
en cada bloc, perquè pugui millorar el seu aprenentatge i en sigui el responsable actiu.
L’avaluació s’ha de fer d’acord amb els objectius de cada unitat. Tot i així, com que alguns dels

objectius són prou complexos, com és el cas de la traducció, cal plantejar-se diverses maneres
d’avaluar-los, tot fent subseccions d’aquests ítems.
Atès que hi ha objectius de conceptes, de procediments i d’actituds, una bona manera d’avaluar-los
globalment és fer la traducció i el comentari (gramatical, literari, històric i, fins i tot,
personal) de textos llatins. Si es disposa de prou temps per a les activitats d’avaluació, pot plantejar-se
una activitat integradora de tots els apartats vistos, com, per exemple, un text acompanyat
d’una il·lustració que en completi o subratlli el sentit. L’alumnat, a més d’interpretar el
text, n’haurà de fer un comentari i relacionar-lo amb la il·lustració.
Com que en aquest curs l’alumnat ha de fer servir el diccionari, hi ha el perill que abandoni
l’aprenentatge de lèxic. Per evitar aquest defecte de procediment, convé alternar la traducció
de textos amb diccionari i sense diccionari.
Finalment, cal remarcar que les traduccions han d’expressar correctament, en català o en castellà,
el que diu el text llatí, però no cal que siguin una suma d’estructures traduïdes com si fossin
fórmules. Així, un ablatiu absolut no té una traducció única i estereotipada i, de vegades,
una oració d’infinitiu pot ser traduïda com si fos una estructura d’infinitiu nominal. Si el que
es vol avaluar és el grau d’aprenentatge de l’alumnat pel que fa a una estructura morfosintàctica
concreta del llatí, s’han de realitzar altres tipus d’exercicis que ho reflecteixin millor que
una traducció anquilosada, com per exemple, substitucions d’estructures morfosintàctiques
equivalents o complementació d’elements en un fragment textual.
Temporització
Teòricament, la temporització del Llatí 2 pot dur-se a terme treballant tres unitats cada trimestre.
Ara bé, som ben conscients que la realitat de cada centre i de cada aula és diferent i ha de
tenir en compte un seguit de circumstàncies que envolten el procés d’aprenentatge i que tot
professor o professora ha de valorar en el seu cas concret.
Atenció a la diversitat
Sabem que l’atenció a la diversitat és un postulat molt difícil d’aconseguir amb els mitjans de
què disposem, però també creiem en els valors indiscutibles que suposa el seu plantejament.
Els autors, doncs, de manera conscient, proposem molts exercicis, que poden adequar-se a diferents
ritmes d’aprenentatge i a diferents interessos: n’hi ha de més senzills i de més complexos,
de més concrets i de més abstractes; n’hi ha que es basen més en l’observació directa i altres
que són de caire més reflexiu; n’hi ha que són més instrumentals i altres que són més específics
de la matèria...
La nostra intenció no és que tots els nois i les noies facin tots els exercicis plantejats, perquè
probablement així no hi hauria temps d’acabar el llibre. El professor o la professora haurà de
triar-los d’acord amb els estudiants que tingui al davant en cada curs, i deixar de fer aquells
17

18
exercicis que es repeteixen al llarg de les unitats quan s’adoni que l’alumnat ja no necessita
treballar més el contingut que s’hi tracta.
Val a dir, a més, que aquesta abundor d’activitats també és una manera d’oferir diverses possibilitats
al professorat, perquè no arribi al punt d’avorriment i desmotivació de fer sempre el
mateix. En aquest sentit, doncs, no ets davant un llibre unidireccional i acabat, sinó davant una
eina que ofereix força camins diferents tant per a tu com per al teu alumnat.
Coherents amb aquesta línia, el volum de textos que oferim en el llibre és prou important per
fer-ne una selecció ad libitum: alguns seran traduïts amb el professor o la professora, uns altres
seran traduïts per l’estudiant amb l’ajut del diccionari, uns altres seran simplement llegits, uns
altres seran eliminats, etc.
Caldrà fer la mateixa tasca de selecció pel que fa a alguns continguts gramaticals que no són
essencials en un primer estadi d’aprenentatge de la llengua, com són les estructures de gerundi
o els paradigmes dels verbs irregulars, però que hi han estat inclosos per criteris de coherència
i de tradició didàctica, a més de servir per a una major atenció a la diversitat.

elements per elaborar la programació d’aula
Bloc 1 (Unitats 1–3)
Unitat 1
Els romans i la literatura
Objectius didàctics
1. Identificar les característiques principals dels gèneres literaris llatins i assenyalar les diferències amb els gèneres
actuals.
2. Reconèixer el significat de cent paraules llatines, aproximadament.
3. Identificar les formes de perfectum passiu dels verbs regulars.
4. Traduir textos llatins en què hi hagi estructures de veu passiva i de participi.
5. Usar correctament expressions llatines en català estàndard.
6. Reconèixer el significat bàsic de paraules compostes llatines a partir del significat dels seus elements.
7. Utilitzar el diccionari per treure’n el màxim d’informació morfosintàctica i semàntica.
8. Assenyalar les característiques principals de l’urbanisme romà en general.
9. Enumerar i identificar l’ús dels edificis principals d’una ciutat romana.
10. Identificar els elements principals d’un temple romà.
11. Reconèixer la pervivència del Pànteon de Roma en realitzacions posteriors.
Continguts
Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Lectura comprensiva de textos llatins.
2. Traducció de textos llatins.
2.1 Lectura repetitiva del text, atenent
als signes de puntuació.
2.2 Aplicació de criteris semàntics.
– Identificació del significat de mots
llatins coneguts.
– Identificació del significat de mots
llatins transparents.
– Identificació, pel context lèxic, del
significat dels verbs, en tant que són
el nucli semàntic de la frase.
– Identificació del significat dels mots
llatins amb el diccionari.
2.3 Aplicació de criteris morfosintàctics.
– Anàlisi morfosintàctica, quan sigui
necessària per a la comprensió del
significat de les frases.
– Deducció de la traducció a partir
de l’anàlisi morfosintàctica.
2.4 Redacció de la traducció resultant.
1. Aproximació als gèneres literaris
llatins.
1.1 Característiques formals.
2. Morfosintaxi verbal: els pretèrits
perfet i plusquamperfet en veu passiva.
2.1 Repàs de les construccions passives.
2.2 Morfosintaxi del participi: repàs
i ampliació.
3. Lèxic llatí: ampliació.
3.1 Composició dels mots llatins.
4. La cultura material romana a Hispània.
Urbanisme de les ciutats romanes
en general.
Valors, normes i actituds
1. Valoració de la traducció com a instrument
de comprensió del contingut
d’un text.
2. Valoració del nostre passat romà
com a clau per entendre fets posteriors.
3. Tendència a comparar el lèxic i les
estructures morfosintàctiques llatins
amb els de la llengua pròpia.
19

Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
– Lectura de la traducció resultant.
– Adaptació a les regles de correcció
del català.
2.5 Relectura del text en llatí.
3. Ús d’expressions llatines en el registre
estàndard de la llengua pròpia.
4. Transformació d’estructures gramaticals.
5. Confrontació de fets culturals clàssics
amb realitzacions posteriors:
l’urbanisme romà, la toponímia de
les ciutats romanes als Països Catalans
i la pervivència del temple
romà.
6. Maneig de fonts sobre civilització
i cultura llatines.
6.1 Lectura de textos traduïts.
20
Valors, normes i actituds

R
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa el número de cada traducció amb la lletra que precedeix la frase llatina corresponent:
1. Aleshores el lectisterni fou celebrat durant tres dies, tenint cura els decèmvirs dels sacrificis.
2. Hi hagué a la vista llits sagrats, un per a Júpiter i Juno i un altre per a Vulcà i Vesta.
3. A Venus Erícina, Fabi, com a dictador, li oferí un temple; a la Prudència, li oferí un temple
Otacili, com a pretor.
4. En el camp de batalla moriren dos mil cinc-cents enemics, i més tard, molts a causa de
les ferides.
5. Aquesta batalla vora el Trasimè és coneguda i recordada entre les poques derrotes del
poble romà.
6. Quinze mil romans caigueren en el camp de batalla; deu mil arribaren a la ciutat per
camins remots en una fuga escampada per tot Etrúria.
a. Haec est nobilis ad Trasumenum pugna atque memorata inter paucas populi Romani clades.
b. Quindecim milia Romanorum in acie caesa sunt; decem mille sparsa fuga per omnem Etruriam
auersis itineribus urbem petierunt.
c. Duo milia quingenti hostium in acie, multi postea ex uulneribus perierunt.
d. Tum lectisternium per triduum habitum est, decemuiris sacrorum curantibus.
e. Puluinaria in conspectu fuerunt, Ioui ac Iunoni unum, alterum Vulcano ac Vestae.
f. Veneri Eryciniae aedem Fabius dictator uouit. Menti aedem Otacilius praetor uouit.
2. Associa les expressions corresponents de les tres columnes:
a) Poesia èpica 1. Petroni A. Eneida
b) Historiografia 2. Vitruvi B. Des dels orígens de Roma
c) Literatura enciclopèdica 3. Tit Livi C. Història Natural
d) Novel·la 4. Virgili D. Metamorfosis
e) Faula 5. Fedre E. Satíricon
f) Poesia didàctica 6. Plini el Vell F. L’arquitectura
g) Literatura tècnica 7. Ovidi G. Faules
21

R
22
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
3. Associa el número de cada traducció amb la lletra que precedeix cada frase llatina corresponent:
1. El senat envoltà Cèsar assegut en una cadira curul i el va fer caure a terra amb vint-i-tres
punyalades.
2. Quan vaig tornar d’Hispània a Roma amb les coses resoltes satisfactòriament, el senat
decidí que fos consagrat l’altar de la Pau Augusta pel meu retorn.
3. Donada la possibilitat, Afrani fa sortir les tropes i les arrenglera a mig turó al peu del
campament.
4. En aquells dos dies, Cèsar va arribar al campament amb els genets que havia deixat per
a la seva protecció.
5. El pont, que havia estat romput pel temporal, gairebé havia estat refet. Manà que fos acabat
de nit.
6. Ell mateix, coneguda la naturalesa dels llocs, deixa sis cohorts per a protecció del pont
i del campament i tota la impedimenta.
a. Eo biduo Caesar cum equitibus quos sibi praesidio reliquerat in castra peruenit.
b. Potestate facta, Afranius copias educit et in medio colle sub castris constituit.
c. Pons qui fuerat tempestate interruptus paene erat refectus; hunc noctu perfici iussit.
d. Ipse cognota locorum natura, ponti castrisque praesidio sex cohortes relinquit atque omnia impedimenta.
e. Cum ex Hispania rebus in iis prouinciis prospere gestis Romam redii, aram Pacis Augustae senatus
pro redito meo consacrari censuit.
f. In curuli sedentem Caesarem senatus inuasit, tribusque et uiginti uulneribus ad terram datus est.
4. Associa les expressions corresponents de les tres columnes:
a) Textos narratius 1. Literatura tècnica A. Defensa d’una tesi
b) Textos expositius 2. Historiografia B. Representació
c) Textos expressius 3. Prosa epistolar C. Consell i invitació
d) Textos exhortatius 4. Poesia lírica D. Explicació de fets
e) Textos dramàtics 5. Oratòria E. Exposició de conceptes
f) Textos argumentatius 6. Comèdia F. Expressió de sentiments

R
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Associa els mots que hi ha a continuació amb la definició corresponent de més avall:
1. Basílica. 2. Castra. 3. Cúria. 4. Hipòdam de Milet. 5. Macellum. 6. Forica.
7. Pànteon. 8. Tríada capitolina. 9. Influència grega. 10. Influència etrusca.
a) El fet d’aixecar un temple damunt d’un podi amb una escalinata frontal.
b) Conjunt de les divinitats Júpiter, Juno i Minerva.
c) Arquitectura arquitravada, feta mitjançant columnes, frisos i frontons.
d) Campament aixecat per les legions.
e) Edifici allargat on s’administrava justícia.
f) Lloc on es reunia el senat a Roma o l’ordre dels decurions a les províncies.
g) Plaça destinada al mercat amb un pòrtic al voltant.
h) Temple de Roma edificat per Agripa i refet per l’emperador Adrià.
i) Arquitecte grec inventor del disseny regular de les ciutat.
j) Latrines públiques que solien trobar-se al fòrum d’una ciutat.
23

A
24
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana corresponent que tens
a la dreta:
a. restituo, -ui, -utum 3 1. força
b. terga, -uerto, -rti, -rsum 3 2. redreçar
c. desisto, -stiti, -stitum 3 3. confiat en
d. uis (pl. uires uirium) 4. girar cua, fugir
e. confisus, -a, -um + dat. 5. desistir, cessar
f. contendo, -ndi, -ntum 3 6. travessar nedant
g. trano 1 7. aconseguir
h. reperio, repperi repertum 4 8. barqueta
i. linter, -tris 9. intentar
j. deligo 1 10. lligar
2. Interpreta aquest text segons el qual la sort de la batalla es redreçà i alguns enemics de
Cèsar, entre els quals hi havia el cabdill Ariovist, fugiren cap al Rin.
Ita proelium restitutum est, atque omnes hostes terga uerterunt neque fugere destiterunt priusquam ad
flumen Rhenum quinque milia passuum ex eo loco peruenerunt. Ibi perpauci aut uiribus confisi tranare
contenderunt aut lintribus inuentis salutem reppererunt. In his fuit Ariouistus, qui nauicula
deligata ad ripam profugit.
CÈSAR. Guerra de les Gàl·lies 1, 53, 1-2
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Ita proelium restitutum est. b. Milites uiribus confisi tranare contenderunt.
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. Ita proelium a militibus restitutum est. b. Perpauci salutem reppererunt.

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. restitució, restituir f. salut, saludar
b. omnívor, omnipotent g. riba, ribera
c. inventar, invenció h. fugir, fugitiu
d. local, localitzar i. pròfug, pròfuga
e. hostigar, hostil j. versió, divertiment
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma adequada:
A. a. proelium, passuum, flumen, Rhenum
b. omnis, uiribus, Ariouistus, salus
c. nauicula, omnia, terga, flumina
B. a. fuit, mittit, portat, regit
b. destiterunt, amant, dicunt, fugiunt
c. uerterunt, sunt, peruenerunt, reppererunt
7. Omple l’espai en blanc escrivint la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. Libellus etiam Caesari est. (datus, data, datum, dati, datae)
b. Miles uiribus tranare contendit. (confisus, confisi, confisos, confisa, confisum)
c. Milites nauiculis
deligatus)
ad ripam profugerunt. (deligata, deligatis, deligato, deligatam,
d. Miles lintre salutem reppererit. (inuenta, inuento, inuentis, inuenti, inuentum)
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. Característiques i gèneres dels textos narratius.
b. Descripció general d’una ciutat romana de nova creació.
c. L’àrea religiosa d’una ciutat romana.
25

A
26
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
9. Completa cada frase amb l’opció adequada:
LITERATURA
a. A l’antiguitat, la/l’ era desconeguda com a gènere literari.
1. historiografia 2. èpica 3. novel·la 4. lírica
b. Les Metamorfosis d’Ovidi poden ser considerades poesia .
1. lírica 2. didàctica 3. històrica 4. elegíaca
c. La pot ser considerada un text narratiu.
1. lírica 2. tragèdia 3. sàtira 4. historiografia
d. Els textos que han de ser representats són els .
1. exhortatius 2. expressius 3. dramàtics 4. narratius
e. és considerat un dels millors oradors romans.
1. Virgili 2. Tit Livi 3. Horaci 4. Ciceró
f. Les Tristes d’Ovidi pertanyen al gènere .
1. elegíac 2. èpic 3. epigramàtic 4. bucòlic
g. Un poema d’assumptes personals i temes tristos i planyívols pertany a la/l’ .
1. èpica 2. lírica 3. elegia 4. epigrama
h. Els poemes que tracten de la vida i de l’ocupació dels pastors pertanyen a la poesia
.
1. dramàtica 2. biogràfica 3. epigramàtica 4. bucòlica
i. L’obra que en llatí porta per títol Ab urbe condita fou escrita per .
1. Ciceró 2. Tit Livi 3. Virgili 4. Ovidi
j. L’oratòria forma part dels textos .
1. argumentatius 2. exhortatius 3. narratius 4. dramàtics

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Ara fes el mateix amb aquestes frases:
URBANISME
a. Les ciutats romanes de nova creació solien ser construïdes .
1. a la plana 2. als turons 3. al cim d’un mont 4. en un campament
b. L’anomenat Tàber, a l’edat mitjana era un .
1. riu 2. turó 3. campament 4. port
c. Els camps ocupats per colons enviats de Roma formaven l’anomenat/ada .
1. groma 2. cardo 3. decumanus 4. centuriatio
d. La divisió regular d’una ciutat fou inventada per .
1. Vitruvi 2. Hipòdam 3. Tales 4. Petroni
e. L’edifici dels magistrats encarregats d’administrar justícia era un/una .
1. cúria 2. temple 3. basílica 4. uicus
f. L’ordo decurionum de les colònies era l’equivalent del /de la de Roma.
1. Capitoli 2. basílica 3. fòrum 4. senat
g. L’edifici dedicat als mercats era un/una .
1. macellum 2. tholos 3. taberna 4. pistorium
h. Un edifici dedicat a l’esbargiment era el de .
1. la forica 2. la cúria 3. la taberna 4. les termes
i. El podi sobre el qual els romans construïen un temple fou manllevat dels .
1. grecs 2. etruscs 3. dòrics 4. corintis
j. La possibilitat de construir arcs i voltes va ser permesa per l’ús del/dels/de les .
1. capitells 2. frontó 3. columnes 4. maó
27

28
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
Avaluació - Unitat 1
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana de la dreta:
a. impedimentum, -i 1. amagar
b. abdo, -didi, -ditum 3 2. estar ocult
c. lateo, -ui — 2 3. impediment (pl.), bagatge
d. prouolo 2 4. atacar
e. pello, pepuli, pulsum 3 5. precipitar-se
f. contendo, -ndi, -ntum 3 6. impel·lir, allunyar
g. impetum facio 3 7. dirigir-se
h. his (abl. m. pl. de hic) 8. la mateixa
i. eadem (abl. f. pl. de idem) 9. aquests
j. proturbo 1 10. obra
k. opus, -eris 11. desordenar
2. Interpreta aquest text segons el qual, en ser vistos els bagatges dels nostres (=de Cèsar), els
enemics que ens atacaren baixaren al riu i atacaren el campament.
Vbi prima impedimenta nostri exercitus ab militibus qui in silua abditi latebant uisa sunt, subito
omnibus copiis prouolauerunt impetumque in nostros equites fecerunt. His facile pulsis ac proturbatis,
incredibile celeritate ad flumen decurrerunt. Eadem celeritate ad nostra castra et milites nostros qui
in opere occupati erant contenderunt.
CÈSAR. Guerra de les Gàl·lies 2, 19, 6-8
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Impedimenta a militibus uisa sunt. b. Hostes ad milites nostros contenderunt.
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. Impedimenta nostri exercitus ab militibus uisa sunt. b. Milites a Caesare occupati erant.

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. latent, latència f. accelerar, celeritat
b. omnipresent, omnímode g. castrametació, castrense
c. equitació, eqüestre h. identitat, identificar
d. súbitament, sobtat i. militància, militant
e. polsar, impulsar j. opus, operari
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma adequada:
A. a. militibus, omnibus, pulsis, hostis
b. impedimenta, silua, flumina, castra
c. pulsis, proturbatis, celeritatis, copiis
B. a. uisa sunt, pellunt, abdunt, latent
b. decurrerunt, dicunt, fecerunt, occupauerunt
c. uolauerunt, contenderunt, scribunt, fuerunt
7. Omple l’espai en blanc escrivint la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. Copiae in silua sunt. (uisus, uisa, uisi, uisae)
b. Exercitus noster in opere erat. (occupatus, occupata, occupati, occupatos)
c. Impedimenta nostri exercitus ab uisa sunt. (hostes, hostis, hostibus, hostium)
d. Impetus in nostros equites est (factus, facta, factum, factos)
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. Característiques i gèneres dels textos expressius.
b. L’àrea pública d’una ciutat romana.
c. Els gèneres literaris en la literatura llatina.
29

30
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
9. Completa cada frase amb l’opció adequada:
LITERATURA
a. A l’antiguitat, la/l’ no era considerada com a gènere literari.
1. historiografia 2. èpica 3. novel·la 4. lírica
b. Les Metamorfosis d’Ovidi poden ser considerades poesia .
1. lírica 2. èpica 3. històrica 4. elegíaca
c. La pot ser considerada un text expressiu.
1. lírica 2. tragèdia 3. sàtira 4. historiografia
d. Els textos que tenen per objectiu la defensa o l’atac d’una tesi són els .
1. argumentatius 2. expressius 3. dramàtics 4. narratius
e. és considerat un dels millors poetes romans.
1. Virgili 2. Tit Livi 3. Vitruvi 4. Ciceró
f. L’Eneida de Virgili pertany al gènere .
1. elegíac 2. èpic 3. epigramàtic 4. bucòlic
g. Un poema que narra una acció heroica pertany a la/l’ .
1. èpica 2. lírica 3. elegia 4. epigrama
h. Una breu composició poètica de caràcter satíric és un/una .
1. epigrama 2. sàtira 3. epístola 4. elegia
i. L’obra que en llatí porta per títol Bucòliques fou escrita per .
1. Ciceró 2. Tit Livi 3. Virgili 4. Ovidi
j. La biografia forma part dels textos .
1. argumentatius 2. exhortatius 3. narratius 4. dramàtics

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Ara fes el mateix amb aquestes frases:
URBANISME
a. Els nuclis urbans dels ibers solien estar situats .
1. a la plana 2. als turons 3. a la vora dels rius 4. en un campament
b. El cardo i el decumanus eren .
1. convergents 2. paral·lels 3. divergents 4. perpendiculars
c. La delimitació de les quadrícules dels camps conreables era feta pels .
1. agrimensores 2. cardines 3. decumani 4. centuriationes
d. Hipòdam de Milet va inventar el/la dels carrers.
1. traçat irregular 2. limitatio 3. divisió regular 4. inauguratio
e. El fet de consultar la voluntat dels déus a l’hora de fundar una ciutat era la .
1. consultatio 2. limitatio 3. consacratio 4. inauguratio
f. L’ordo decurionum de les colònies es reunia al/a la .
1. cúria 2. basílica 3. fòrum 4. groma
g. Els edificis de les cases de pisos eren les/els .
1. cardines 2. decumani 3. tabernae 4. insulae
h. El lloc on hi havia les latrines públiques era anomenat .
1. forum 2. macellum 3. piscatorium 4. forica
i. El Pànteon de Roma fou refet per .
1. August 2. Agripa 3. Adrià 4. Mecenàs
j. L’escala frontal dels temples romans fou una influència dels .
1. grecs 2. jonis 3. corintis 4. etruscs
31

Unitat 2
El poder de la paraula i de la imatge
Objectius didàctics
1. Enumerar les característiques del gènere literari de l’oratòria.
2. Distingir els tipus i les parts de l’oratòria.
3. Enumerar i definir les parts d’un discurs.
4. Resumir la vida de Ciceró, citar-ne les obres més importants tot agrupant-les en els quatre tipus d’obra i comentarne
la importància en el panorama de la llengua llatina i de la pervivència posterior.
5. Reconèixer i traduir les formes dels adjectius i dels pronoms demostratius, de l’adjectiu i del pronom anafòrics,
del d’identitat i de l’emfàtic.
6. Identificar el significat de cent paraules llatines, aproximadament.
7. Utilitzar el diccionari per treure’n el màxim d’informació morfosintàctica i semàntica.
8. Traduir textos llatins.
9. Transformar estructures que signifiquen posseir.
10. Identificar el significat dels principals sufixos derivatius emprats en llatí (-tio, -tor).
11. Resumir el procés d’elaboració de la pintura romana, identificar-ne els estils principals en mostres senzilles i clares.
12. Resumir l’evolució del retrat romà i situar en el temps, de manera aproximada, alguns retrats romans que siguin
de característiques clares.
Continguts
Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Lectura comprensiva de textos llatins.
2. Traducció de textos llatins.
2.1 Lectura repetitiva del text, atenent
als signes de puntuació.
2.2 Aplicació de criteris semàntics.
– Identificació del significat de mots
llatins coneguts.
– Identificació del significat de mots
llatins transparents.
– Identificació, pel context lèxic, del
significat dels verbs, en tant que són
el nucli semàntic de la frase.
2.3 Aplicació de criteris morfosintàctics.
– Anàlisi morfosintàctica, quan sigui
necessària per a la comprensió del
significat de les frases.
– Identificació del significat dels mots
llatins amb el diccionari.
– Deducció de la traducció a partir
de l’anàlisi morfosintàctica.
2.4 Redacció de la traducció resultant.
– Lectura de la traducció resultant.
32
1. L’oratòria. Marc Tul·li Ciceró.
2. Morfosintaxi pronominal: demostratius,
anafòric, d’identitat i emfàtic.
3. Lèxic llatí: ampliació.
3.1 Derivació dels mots llatins.
4. La cultura material romana a Hispània.
La pintura romana. El retrat
romà.
4.1 Referències culturals clàssiques:
Ciceró, la pintura romana i l’art del
retrat.
Valors, normes i actituds
1. Valoració de la traducció com a instrument
de comprensió del contingut
d’un text.
2. Valoració del nostre passat romà
com a clau per entendre fets posteriors.
3. Sensibilització envers l’anàlisi crítica
de les fonts.
4. Valoració positiva de la llengua llatina
com a mitjà transmissor de cultura.

Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
– Adaptació a les regles de correcció
del català.
2.5 Relectura del text en llatí.
3. Transformació d’estructures gramaticals.
4. Confrontació de fets culturals clàssics
amb realitzacions posteriors: el
retrat i la pintura.
5. Maneig de fonts sobre civilització
i cultura llatines.
5.1. Lectura de textos traduïts.
Valors, normes i actituds
33

R
34
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa el número de cada traducció amb la lletra que precedeix la frase llatina corresponent:
A. 1. Amb aquest pretor els sicilians ni tingueren les seves lleis, ni els nostres decrets del
senat, ni els drets comuns per a tothom.
2. Aquest ha deixat aquest fill que ara viu aquí, de costums semblants a les del seu pare
i el seu avi.
3. Ell té una filla única; ella cada dia sempre em suplica o amb encens o amb vi o amb
alguna cosa.
4. Gai Verres ja ha establert les proves més nombroses i més grans de tots els seus vicis
a la província de Sicília.
5. Aquest, durant un trienni, ha vexat i ha arruïnat Sicília de tal manera que no pot ser
restituïda de cap manera.
a. Iam C. Verres omnium uitiorum suorum plurima et maxima indicia constituit in prouincia
Sicilia.
b. Iste per triennium Siciliam ita uexauit ac perdidit ut ea restitui nullo modo possit.
c. Hoc praetore Siculi neque suas leges neque nostra senatusconsulta neque communia iura tenuerunt.
e. Is ex se reliquit hunc filium qui hic nunc habitat pariter moratum, ut pater auusque huius fuit.
f. Huic filia una est; ea mihi cotidie aut ture aut uino aut aliquo semper supplicat.
B. 1. Cleòpatra es va acostar a un àspid i fou morta pel seu verí.
2. Antoni, que dominava Àsia i Orient, repudiada la germana de Cèsar August Octavià,
va prendre per muller Cleòpatra, la reina d’Egipte.
3. Egipte fou afegit a l’Imperi romà gràcies a Octavià August.
4. En les primeres batalles, Antoni va vèncer els perses, però, tornant, patí per la fam
i per la pesta.
5. Egipte va tenir Octavià August com a primer àrbitre romà.
6. Ell mateix (=Antoni) va lluitar contra els perses.
a. Antonius qui Asiam et Orientem tenebat, repudiata sorore Caesaris Augusti Octauiani,
Cleopatram reginam Aegypti duxit uxorem.
b. Cleopatra sibi aspidem admisit et ueneno eius extincta est.
c. Aegyptus per Octauianum Augustum imperio Romano adiecta est.
d. Primis proeliis Antonius Persas uicit, regrediens tamen fame et pestilentia laborauit.
e. Contra Persas ipse (= Antonius) etiam pugnauit.
f. Aegyptus Augustum Octauianum Romanum iudicem habuit.

R
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
2. Associa les expressions corresponents de les tres columnes:
A. a) Proemi 1. Enemic de la retòrica A. El millor orador romà
b) Marc Porci Cató 2. Antilatifundista B. Captatio beneuolentiae
c) Ciceró 3. Introducció d’un discurs C. Demanà destruir Cartago
d) Semproni Grac 4. Nascut a Arpínum D. Reformador agrari
e) Verres 5. Discursos de Ciceró E. Discursos contra Antoni
f) Filípiques 6. Discursos contra Catilina F. Malversador corrupte
g) Catilinàries 7. Propretor de Sicília G. Discursos anticonjura
B. a) Institució oratòria 1. Discursos contra Verres A. Obra de Ciceró
b) La república 2. Tractat d’eloqüència B. Condemna de Verres
c) Verrines 3. Ciceró C. De l’orador
d) De officiis 4. Humanista D. Obra de Quintilià
e) Tractat de retòrica 5. Els deures E. Autor del Renaixement
f) Anticesarià 6. De oratore F. Tractat moral
g) Lluís Vives 7. Tractat polític G. Partidari de Pompeu
3. Associa els mots que hi ha a continuació amb la definició corresponent de més avall:
1. Sarcòfag de Pèstum. 2. Primer estil pompeià.
3. Característiques del retrat de l’època d’August. 4. Segon estil pompeià.
5. Herculà i Pompeia. 6. Retrat. 7. Element de propaganda imperial.
8. Ampliació de la pupil·la en el retrat. 9. Popularització de la barba.
10. Característica dels retrats de Septimi Sever.
a) Característica del retrats de l’època dels Antonins.
b) Representació de la barba llarga i bifurcada.
c) Característica del retrat en l’època de la tetrarquia i de Constantí.
d) Retrat romà.
e) Estil arquitectònic amb representacions de columnes.
f) No representació de les pupil·les i cabells curts en forma de flocs.
g) Representació total o parcial d’un individu.
h) Pintura que imita plaques de marbre de diferents colors.
i) Ciutats sepultades pel Vesuvi l’any 79 dC.
j) Exemple cabdal de pintura grega.
35

A
36
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana corresponent de la dreta:
a. igitur 1. semblant
b. genus, -eris 2. diferents en altres coses
c. magnitudo, -inis 3. així doncs
d. par, paris 4. grandesa
e. alia, alii 5. llinatge
f. habeo 2 6. esdevingué il·lustre
g. mansuetudo, -inis 7. considerar
h. clarus factus est 8. bondat
i. munificentia, -ae 9. afegir
j. addo, -didi, -ditum 3 10. generositat
2. Interpreta aquest text, en el qual l’autor compara la personalitat de Cèsar amb la de Cató.
Igitur eis genus, aetas, eloquentia prope aequalia fuerunt, magnitudo animi par, item gloria, sed alia
alii. Caesar beneficiis ac munificentia magnus habebatur, integritate uitae Cato. Ille mansuetudine et
misericordia clarus factus est, huic seueritas dignitatem addiderat.
SAL·LUSTI. Conjuració de Catilina 54, 1
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Ille beneficio magnus habebatur. b. Eis hominibus uirtutes aequales fuerunt.
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. A populo Caesar magnus habebatur. b. Caesaris munificentia a ciuibus laudata est.

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. vital, vida f. ell, el
b. benefici, beneficiar g. integritat, integral
c. addició, addicional h. ànim, animositat
d. mansuet, mansuetud i. haver, havedor
e. eloqüència, eloqüent j. munífic, munificència
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma correcta:
A. a. aetas, eloquentia, integritas, prouincias
b. aequalis, mansuetudo, Cato, uitae
c. magnitudo, animo, generi, beneficio
B. a. fuerunt, mittunt, portant, regunt
b. habebat, cubat, mittebat, dicebat
c. addiderat, erat, peruenerat, fecerat
7. Omple l’espai en blanc escrivint la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. magnitudo animi par fuit. (eos, eas, eis, eo, id)
b. beneficiis ac munificentia magnus habebatur. (hic, hoc, hunc, hanc, hi)
c. mansuetudine et misericordia clari facti sunt. (ille, illa, illud. illi, illae)
d. seueritas dignitatem addiderat. (eum, eam, id, ei, eos)
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. Ciceró i la política del seu temps.
b. Els estils de pintura romana.
c. El retrat romà fins a la dinastia dels Antonins.
37

A
38
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
9. Completa cada frase amb l’opció adequada:
LITERATURA
a. El camí per aconseguir que els plebeus tinguessin els mateixos drets que els
fou llarg.
1. lliberts 2. esclaus 3. patricis 4. clients
b. El gènere retòric per lloar algú en circumstàncies diverses és anomenat genus .
1. deliberatiuum 2. iudiciale 3. dramaticum 4. laudatiuum
c. La introducció en què l’orador intenta guanyar-se la simpatia del públic és el/la/l’
.
1. exposició 2. proemi 3. argumentació 4. conclusió
d. L’art de distribuir els temes i els arguments en l’ordre adequat és la/l’ .
1. elocutio 2. inuentio 3. memoria 4. dispositio
e. El qui maldà per les reformes agràries per evitar el latifundisme fou .
1. Semproni Grac 2. Cató 3. Ciceró 4. Marc Antoni
f. A Sicília, Ciceró destapà les malversacions del corrupte .
1. Sul·la 2. Mari 3. Rosci 4. Verres
g. Ciceró fou elegit cònsol juntament amb .
1. Verres 2. Cras 3. Catilina 4. Marc Antoni
h. Quan Ciceró anà a l’exili va escriure .
1. De la república 2. Filípiques 3. Verrines 4. Catilinàries
i. Un tractat moral de Ciceró porta per títol .
1. De l’orador 2. Brutus 3. Les lleis 4. Les Tusculanes
j. La decadència de l’oratòria romana tingué lloc durant l’/la/els .
1. monarquia 2. república 3. imperi 4. triumvirats

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Ara fes el mateix amb aquestes frases:
LA PINTURA I EL RETRAT
a. Una ciutat sepultada pel Vesuvi fou .
1. Tarquínia 2. Pèstum 3. Herculà 4. Òstia
b. El estil pompeià pretén crear la il·lusió d’una perspectiva inexistent a còpia
de pintar en profunditat columnes, finestres, portes, galeries i el cel obert.
1. primer 2. segon 3. tercer 4. quart
c. Les representacions de paisatges, edificis, figures humanes i animals, sovint de caire
miniaturista, corresponen al estil pompeià.
1. primer 2. segon 3. tercer 4. quart
d. El/la/l’ no és una característica fonamental dels retrats romans.
1. realisme 2. quantitat 3. verisme 4. idealisme
e. El retrat romà esdevingué un element de propaganda durant l’època .
1. monàrquica 2. republicana 3. d’August 4. de Cató
f. Les pupil·les no eren esculpides durant l’època dels .
1. Júlio-Clàudia 2. Antonins 3. Severs 4. tetrarques
g. Els retrats de/d’ sempre presenten una barba llarga i bifurcada.
1. Septimi Sever 2. Antoní Pius 3. August 4. Tiberi
h. Els pentinats femenins de «niu de vespa» són típics de la dinastia dels .
1. Júlio-Clàudia 2. Severs 3. tetrarques 4. Flàvia
i. El fet de representar les pupil·les ben grosses correspon a la dinastia dels .
1. emperadors soldats 2. Severs 3. Flavis 4. Antonins
j. La barba en els retrats masculins es va popularitzar durant la dinastia dels .
1. tetrarques 2. Severs 3. Flavis 4. Antonins
39

40
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
Avaluació - Unitat 2
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana corresponent de la dreta:
a. genus, -eris 1. força, violència
b. uis, -uis 2. llinatge
c. corpus, -oris 3. depravat
d. prauus, -a, -um 4. cos
e. caedes, -is 5. en aquest punt
f. ibi 6. matança
g. inedia, -ae 7. fred
h. algor, -oris 8. fam
i. uigilia, -ae 9. creïble
j. credibilis, -e 10. vetlla
2. Interpreta aquest text, en el qual l’autor fa una descripció de la personalitat de Luci Catilina:
Lucius Catilina, nobili genere natus, fuit magna ui et animi et corporis sed ingenio malo prauoque.
Huic ab adulescentia bella intestina, caedes, rapinae, discordia ciuilis grata fuerunt, ibique iuuentutem
suam exercuit. Corpus patiens erat inediae, algoris, uigiliae supra quam cuiquam1 credibile est.
SAL·LUSTI. Conjuració de Catilina 5, 1, 3
1. Dat. sg. de quisquam, quaequam, quidquam qualsevol.
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Ille, nobili genere natus, patiens fuit.
b. Huic bellum, caedes, rapina, discordia grata fuerunt
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. Catilinam incitabant corrupti mores ciuitatis.
b. Lucius Catilina suam iuuentutem exercuit.

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. noblesa, noble f. gènere, generació
b. pacient, paciència g. ànim, animositat
c. jovent, joventut h. còrpora, corporal
d. adolescència, adolescent i. bèl·lic, bel·licós
e. exercir, exercitar j. rapinya, rapinyar
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma correcta:
A. a. genere, credibile, corpore, bello
b. nobili, malo, ingenio, solutio
c. bella, adulescentia, rapina, genus
B. a. habet, fuit, dicit, uenit
b. fuerunt, dicunt, fecerunt, amauerunt
c. exercuit, fuit, scribit, dixit
7. Omple l’espai en blanc amb la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. , nobili genere natus, fuit magna ui et animi et corporis. (ille, illi, illum, illius)
b. ab adulescentia bella intestina grata fuerunt (eum, eius, ei, eorum, eae)
c. Catilina exercuit. (is, eae, eam, eorum)
d. patiens erat inediae. (eum, eam, eos, is, eas)
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. L’obra de Ciceró.
b. La pintura romana i els seus antecedents.
c. El retrat romà a partir de la dinastia dels Antonins.
41

42
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
9. Completa cada frase amb l’opció corresponent:
LITERATURA
a. El primer gran autor que va teoritzar sobre la retòrica fou .
1. Ciceró 2. Quintilià 3. Cató 4. Aristòtil
b. El gènere retòric destinat a la controvèrsia política fou el genus .
1. deliberatiuum 2. iudiciale 3. demostratiuum 4. laudatiuum
c. Les raons que donava l’orador per defensar-se o per atacar l’oponent constitueixen
el/la/l’ .
1. exposició 2. proemi 3. argumentació 4. conclusió
d. La recerca dels mots i frases més adequats per ser convincent és la/l’ .
1. elocutio 2. inuentio 3. memoria 4. dispositio
e. El qui demanava que Cartago fos arranada era .
1. Semproni Grac 2. Cató 3. Ciceró 4. Marc Antoni
f. Ciceró, essent a Sicília, destapà les malversacions de Verres.
1. cònsol 2. edil 3. qüestor 4. legat imperial
g. El qui comprava els vots dels populars (els menys conscients de la societat) era
.
1. Verres 2. Cras 3. Catilina 4. Marc Antoni
h. En morir Cèsar, Ciceró va pronunciar les contra Marc Antoni.
1. De l’orador 2. Filípiques 3. Verrines 4. Catilinàries
i. Un tractat de retòrica de Ciceró porta per títol .
1. Verrines 2. Brutus 3. Els deures 4. Les Tusculanes
j. El gran auge de l’oratòria romana tingué lloc durant l’/la/els .
1. monarquia 2. república 3. imperi 4. tetrarquia

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Ara fes el mateix amb aquestes frases:
LA PINTURA I EL RETRAT
a. Una ciutat sepultada pel Vesuvi fou .
1. Tarquínia 2. Pèstum 3. Pompeia 4. Òstia
b. El estil pompeià pretén crear una falsa perspectiva tot combinat elements
ornamentals miniaturistes amb escenes mitològiques.
1. primer 2. segon 3. tercer 4. quart
c. Les representacions de plaques de diferents colors com si fossin de marbre corresponen
al estil pompeià.
1. primer 2. segon 3. tercer 4. quart
d. El/la/l’ és una característica dels retrats romans.
1. realisme 2. qualitat 3. bellesa 4. idealisme
e. Les representacions pictòriques de jardins amb plantes, flors i animals van estar molt
de moda a .
1. Pèstum 2. Herculà 3. Pompeia 4. Roma
f. En l’època dels
gues.
els emperadors presentaven cara de preocupació amb arru-
1. tetrarques 2. Antonins 3. Severs 4. emperadors soldats
g. fou representat amb cabells en forma de floc al front.
1. Septimi Sever 2. Constantí 3. August 4. Trajà
h. Els pentinats femenins, els cabells dels quals es distribuïen a banda i banda de la clenxa,
eren els típics de la dinastia .
1. Júlio-Clàudia 2. dels Severs 3. dels tetrarques 4. Flàvia
i. El fet d’eliminar les arrugues i els defectes dels personatges correspon a la dinastia
.
1. Júlio-Clàudia 2. dels Antonins 3. dels tetrarques 4. Flàvia
j. La tècnica del trepant en la representació dels cabells masculins començà a aplicar-se
durant la dinastia dels .
1. tetrarques 2. Severs 3. Flavis 4. Antonins
43

Unitat 3
La història, mestra de la vida
Objectius didàctics
1. Enumerar les característiques del gènere literari de la historiografia.
2. Enumerar algun historiador anterior a Tit Livi i algun de posterior.
3. Resumir la vida de Tit Livi, comentar-ne l’obra i explicitar la seva importància en els temps posteriors.
4. Reconèixer i traduir les formes d’infinitiu tant en la funció nominal com en les oracions d’infinitiu.
5. Identificar el significat de cent paraules llatines, aproximadament.
6. Utilitzar el diccionari per treure’n el màxim d’informació morfosintàctica i semàntica.
7. Traduir textos llatins.
8. Transformar adjectius en adverbis.
9. Transformar estructures independents en oracions compostes d’infinitiu.
10. Identificar l’origen dels adverbis catalans acabats en –ment.
11. Usar correctament expressions llatines en català estàndard.
12. Descriure els edificis i el funcionament de les termes romanes.
13. Resumir el procés d’elaboració del mosaic romà, identificar-ne les classes principals i la tradició que segueixen, en
mostres senzilles i clares.
Continguts
Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Lectura comprensiva de textos llatins.
2. Traducció de textos llatins.
2.1 Lectura repetitiva del text, atenent
als signes de puntuació.
2.2 Aplicació de criteris semàntics.
– Identificació del significat de mots
llatins coneguts.
– Identificació del significat de mots
llatins transparents.
– Identificació, pel context lèxic, del
significat dels verbs, en tant que són
el nucli semàntic de la frase.
2.3 Aplicació de criteris morfosintàctics.
– Anàlisi morfosintàctica, quan sigui
necessària per a la comprensió del
significat de les frases.
– Identificació del significat dels mots
llatins amb el diccionari.
– Deducció de la traducció a partir
de l’anàlisi morfosintàctica.
2.4 Redacció de la traducció resultant.
– Lectura de la traducció resultant.
– Adaptació a les regles de correcció
del català.
2.5 Relectura del text en llatí.
44
1. La historiografia. Tit Livi.
2. Morfosintaxi verbal. L’infinitiu.
2.1 Les oracions d’infinitiu.
3. Lèxic llatí: ampliació.
3.1 Derivació dels mots llatins.
4. Pervivència romana: les termes
i balnearis actuals.
4.1 La cultura material romana a Hispània.
Les termes. El mosaic romà.
4.2 Referències culturals clàssiques:
Tit Livi. El mosaic.
Valors, normes i actituds
1. Valoració de la traducció com a instrument
de comprensió del contingut
d’un text.
2. Valoració del nostre passat romà
com a clau per entendre fets posteriors.
3. Sensibilització per l’anàlisi crítica
de les fonts.
4. Consciència de la necessitat de rigor
científic per a l’estudi de la llengua
i de la cultura llatines.
5. Valoració positiva de la llengua llatina
com a mitjà transmissor de cultura.

Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
3. Transformació d’estructures gramaticals.
4. Confrontació de fets culturals clàssics
amb realitzacions posteriors: el
mosaic.
5. Maneig de fonts sobre civilització
i cultura llatines.
5.1 Lectura de textos traduïts.
Valors, normes i actituds
45

R
46
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa el número de cada traducció amb la lletra que precedeix la frase llatina corresponent:
1. Tales de Milet digué que l’aigua era el principi de les coses i que déu era l’esperit que
les anava formant totes a partir de l’aigua.
2. Anaxímenes establí que l’aire era déu, que havia nascut i que era immens i infinit
i sempre en moviment.
3. Anaxàgores, que havia rebut la doctrina d’Anaxímenes, fou el primer que volgué que
l’organització de totes les coses era ordenada i causada per la força i la intel·ligència
d’una ment infinita.
4. Els àugurs són intèrprets dels déus. Reconeguem, doncs, que els déus existeixen.
5. Tal vegada no es produeixen totes les coses que han estat predites.
6. No precisament perquè tots els malalts no es refan, per això no existeix l’art de la medicina.
a. Ne aegri quidem quia non omnes conualescunt, idcirco ars nulla medicina est.
b. Fortasse non omnia eueniunt quae praedicta sunt.
c. Anaxagoras, qui accepit ab Anaximene disciplinam, primus omnium rerum discriptionem et
modum mentis infinitae ui ac ratione dissignari et confici uoluit.
d. Thales Milesius aquam dixit esse omnium rerum et deum esse eam mentem quae ex aqua cuncta
fingeret.
e. Deorum interpretes augures sunt. Deos igitur esse fateamur.
f. Anaximenes aera deum esse statuit, eumque gigni esseque immensum et infinitum et semper in
motu.
2. Associa les expressions corresponents de les tres columnes:
a) Tit Livi 1. Obra de Tit Livi A. Nascut a Pàdua
b) Florus 2. Professor de Claudi B. Abreujà l’obra de Livi
c) Ab urbe condita 3. Historiador del s. I-II C. Història de 142 llibres
d) Annalistes 4. Biògraf D. Conjuració de Catilina
e) Gai Juli Cèsar 5. Autors d’obres històriques E. Lluità contra Pompeu
f) Corneli Nepos 6. Autor de monografies F. Narradors de fets anuals
g) Gai Sal·lusti Crisp 7. Conquerí les Gàl·lies G. Autor d’Homes il·lustres

R
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
3. Associa el número de cada traducció amb la lletra que precedeix la frase llatina corresponent:
1. Hi ha filòsofs que pensen que tot el món és administrat i regit per la intel·ligència
i la raó dels déus.
2. Hi ha filòsofs que pensen que pels mateixos déus es té cura de la vida dels homes.
3. Els filòsofs creuen que són concedits pels déus immortals al gènere humà tant els fruits
com la resta de les coses que la terra produeix, les tempestes i també els canvis de temps
i les mutacions del cel.
4. Veiem que Pap Emili fou íntim de Luscí i que dues vegades foren cònsols conjuntament
i col·legues en la censura.
5. Ha estat transmès a la memòria que Mani Curi i Tiberi Coruncani estigueren molt units
entre ells.
6. Ni tan sols podem sospitar que algun d’ells hagués demanat a l’amic res que fos contrari
a la lleialtat, ni contrari al jurament, ni contrari a l’estat.
a. Ne suspicari possumus quemquam horum ab amico quidpiam contendisset quod contra fidem, contra
iusiurandum contra rem publicam esset.
b. Sunt philosophi qui deorum mente atque ratione omnem mundum administrari ac regi censent.
c. Inter se coniunctissimos fuisse Manium Curium, Tiberium Coruncanium memoriae proditum est.
d. Sunt philosophi qui ab iisdem deis hominum uitae consuli censent.
e. Videmus Papum Aemilium Luscino familiarem fuisse, bis una consules et collegas in censura.
f. Philosophi et fruges et reliqua quae terra parit et tempestates ac temporum uarietates caelique mutationes
a dis immortalibus tribui generi humano putant.
4. Associa les expressions corresponents de les tres columnes:
a) Primer emperador 1. Virgili A. Pare adoptiu d’August
b) L’Eneida 2. August B. Vida dels dotze Cèsars
c) La guerra civil 3. Gai Juli Cèsar C. Creador del Principat
d) Annals 4. Suetoni D. Poeta èpic
e) Odes 5. Poeta líric E. Germània
f) Biògraf 6. Ciutat del nord d’Itàlia F. Horaci
g) Pàdua 7. Tàcit G. Pàtria de Tit Livi
47

R
48
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Associa els mots que hi ha a continuació amb la definició corresponent de més avall:
1. Taberna. 2. Conductor balnei. 3. Lucius Minicius Natalis. 4. Alipilus. 5. Apodyterium.
6. Hypocaustum. 7. Opus signinum. 8. Opus sectile. 9. Tessel·les. 10. Labrum.
a) Paviment fet amb una barreja de calç i un triturat de teules o terrissa, en el qual es
podien encastar tessel·les per representar formes geomètriques o figurades.
b) Pica de la qual sortia aigua fresca per alleugerir la calor dels banyistes que es trobaven
en una sala de banys calents.
c) Petits daus de colors que s’encastaven en un paviment de ciment no endurit.
d) Paviment format per una combinació de marbres o d’altres pedres per aconseguir formes
geomètriques o figuratives.
e) Cambra subterrània de calefacció.
f) Sala d’unes termes per despullar-se i vestir-se.
g) Barcinonenc campió a les curses de carros dels Jocs Olímpics el 129 dC.
h) Depilador.
i) El qui gestionava unes termes.
j) Local on es podia comprar una gran varietat de productes.

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana corresponent de la dreta:
a. infestus, -a, -um 1. arreu
b. ingressus, -a, -um 2. disposat a escometre
c. passim 3. havent envaït
d. tripertito adv. 4. vall
e. uallis, -is 5. en tres parts
f. uergo 3 6. inclinar-se
g. uinea, -ae 7. contra
h. aduersus prep. d’acus. 8. mantellet
i. aries, -etis 9. poder
j. posset imperf. subj. de possum 10. ariet
2. Interpreta aquest text, que ens informa que Anníbal ataca la ciutat de Sagunt durant la
segona guerra púnica.
Hannibal, infesto exercitu ingressus fines peruastatis passim agris, urbem Saguntum tripertito adgreditur.
Angulus muri erat in uallem uergens. Aduersus eum Hannibal uineas agere instituit, per quas
aries moenibus admoueri posset.
TIT LIVI. Des dels orígens de la ciutat, 21, 7
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Ille, infesto exercitu ingressus, urbem adgreditur. b. Angulus muri erat in uallem uergens.
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. Hannibal uineas aduersus murum agit. b. A militibus aries admouetur per uineas.
49

A
50
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. ingrés, ingressar f. definir, definició
b. infestar, infestació g. instituir, institució
c. agredir, agressió h. agrícola, agricultura
d. ariet, àries i. urbanitzar, urbs
e. angle, angular j. agent, actor
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma adequada:
A. a. agris, urbis, uallis, muri
b. aries, urbes, uineas, fines
c. infesto, exercitu, multitudo, muro
B. a.fuit, mittit, portat, regit
b. erat, mittebat, dicebat, scribat
c. agere, admoueri, amare, dicere
7. Omple l’espai en blanc escrivint la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. Aduersus murum Hannibal milites uineas instituit. (agere, agi, agit, agunt)
b. Aduersus murum Hannibal a militibus uineas instituit. (agere, agi, actus, acti)
c. Per uineas milites arietem moenibus
admouerunt)
possunt. (admouere, admoueri, admouent,
d. Per uineas a militibus aries moenibus
admouerit)
potest. (admouere, admoueri, admouet,
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. Tit Livi i la seva obra.
b. L’origen i l’evolució de les termes.
c. El mosaic: origen i evolució.

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
9. Completa cada frase amb l’opció adequada:
LITERATURA
a. Tit Livi va néixer i va morir a .
1. Roma 2. Òstia 3. Pàdua 4. Arpínum
b. Les històries abreujades de/d’ ens permeten conèixer l’obra perduda de Livi.
1. Cèsar 2. Tàcit 3. Sal·lusti 4. Eutropi
c. Els primers historiadors llatins van escriure la seva obra en .
1. etrusc 2. llatí 3. grec 4. umbre
d. Els Comentaris de la guerra civil foren escrits per .
1. Nepos 2. Tàcit 3. Tit Livi 4. Cèsar
e. L’obra històrica Ab urbe condita fou redactada per .
1. Sal·lusti 2. Cató 3. Suetoni 4. Tit Livi
f. Tit Livi redactà la seva obra en temps del regnat de/d’ .
1. Cèsar 2. August 3. Claudi 4. Neró
g. La Guerra de Jugurta és obra de .
1. Sal·lusti 2. Livi 3. Nepos 4. Suetoni
h. Entre els poetes que van cantar la pax augusta cal esmentar .
1. Cató 2. Terenci 3. Plaute 4. Horaci
i. Que de la història se’n poden treure ensenyaments és afirmat per .
1. Cèsar 2. Eneas 3. Tàcit 4. Tit Livi
j. La violació de Lucrècia és narrada per .
1. Tit Livi 2. Cató 3. Suetoni 4. Sal·lusti
51

A
52
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Ara fes el mateix amb aquestes frases:
ELS EDIFICIS D’OCI I EL MOSAIC
a. El qui gestionava unes termes era anomenat .
1. fornacator 2. alipilus 3. conductor balnei 4. capsarius
b. L’espai termal que normalment tenia un pòrtic i que era on es practicaven exercicis
físics era el/la/ l’ .
1. palaestra 2. hypocaustum 3. laconicum 4. natatoria
c. El lloc on els banyistes es despullaven i es vestien era el/la/l’ .
1. hypocaustum 2. assa sudatio 3. apodyterium 4. unctorium
d. El/la/l’ era la banyera d’aigua calenta.
1. alueus balnei 2. natatoria 3. suspensura 4. labrum
e. Les latrines públiques eren anomenades .
1. forica 2. laconicum 3. supensurae 4. pilae
f. El paviment sota el qual hi havia l’hipocaust era anomenat .
1. calidarium 2. praefurnium 3. suspensurae 4. pilae
g. El mosaic que era encastat al centre d’una sala era anomenat .
1. opus signinum 2. opus tessellatum 3. opus signinum 4. emblema
h. La combinació de fragments geomètrics plans de diverses pedres era el que s’anomenava
opus .
1. tessellatum 2. signinum 3. uermiculatum 4. sectile
i. El paviment de terrissa reciclada amb tessel·les incrustades era l’opus .
1. tessellatum 2. signinum 3. uermiculatum 4. sectile
j. La tradició presentava mosaics en blanc i negre.
1. hel·lenística 2. etrusca 3. nord-africana 4. itàlica

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
Avaluació - Unitat 3
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana de la dreta:
a. Antenor, -oris 1. sedició, revolta
b. Eneti, -orum 2. Antènor [príncep troià]
c. seditio, -onis 3. ènets [poble que originà els vènets]
d. Paphlagonia, -ae 4. expulsar
e. pello, pepuli, pulsum 3 5. Paflagònia [a l’Àsia Menor]
f. dux, -cis 6. buscar
g. quaero, -siui, -situm 3 7. capdavanter, cabdill
h. sinus, -us 8. més profund
i. intimus, -a, -um 9. mar
j. mare, -is 10. golf
2. Interpreta aquest text, que ens informa que Antènor amb els ènets, expulsats de Paflagònia,
i amb els troians, ocupà la regió que ara anomenem Vènet.
Constat Antenorem cum multitudine Enetorum, qui seditione ex Paphlagonia pulsi et sedes et ducem
quaerebant, uenisse in intimum maris Hadriatici sinum et Enetos Troianosque eas terras tenuisse.
TIT LIVI. Des dels orígens de la ciutat, 1, 1-3
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Homines nouas sedes quaerebant. b. Troiani eas terras tenuerunt.
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. Eneti eas terras tenebant. b. Troiani ab hostibus pulsi sunt.
53

54
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. mar, mareig f. expulsar, expulsió
b. sinus, cosinus g. seu, sedentari
c. Venècia, Vènet h. ducat, duc
d. íntim, intimitat i. sedició, sediciós
e. multitud, multitudinari j. constància, constar
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma correcta:
A. a. eas, terras, Enetos, ueritas
b. maris, Troianis, Enetis, ducibus
c. multitudine, mare, seditione, sinu
B. a.esse, uenisse, tenuisse, pepulisse
b. constat, quaerat, est, amat
c. pepulit, fuit, quaerit, dixit
7. Omple l’espai en blanc escrivint la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. Constat Enetos sedes et ducem (quaerere, quaeri, quaerebant, quaerunt)
b. Constat ab Enetis sedes et ducem (quaerere, quaeri, quaerebant, quaerunt)
c. Constat eas terras tenuisse. (hi populi, hos populos, his populis, horum populorum)
d. Constat
Troianorum)
uenisse in intimum maris Hadriatici sinum. (Troiani, Troianos, Troianis,
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. La historiografia anterior a Tit Livi.
b. Els espais d’unes termes.
c. Els tipus de mosaics i les tradicions artesanals.

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
9. Completa cada frase amb l’opció adequada:
LITERATURA
a. Tit Livi fou professor de .
1. Neró 2. Cèsar 3. Tiberi 4. Claudi
b. Les històries abreujades de ens permeten conèixer l’obra perduda de Livi.
1. Cèsar 2. Tàcit 3. Sal·lusti 4. Florus
c. La Germània, els Annals i les Històries foren escrits per .
1. Nepos 2. Suetoni 3. Sal·lusti 4. Tàcit
d. Els Comentaris de la guerra de les Gàl·lies foren escrits per .
1. Nepos 2. Tàcit 3. Tit Livi 4. Cèsar
e. L’obra històrica La vida dels dotze Cèsars fou redactada per .
1. Sal·lusti 2. Cató 3. Suetoni 4. Tit Livi
f. Tit Livi redactà la seva obra històrica en temps de/d’ .
1. Cèsar 2. August 3. Adrià 4. Ciceró
g. La Conjuració de Catilina és obra de .
1. Sal·lusti 2. Tit Livi 3. Nepos 4. Suetoni
h. Entre els poetes que van cantar la pax augusta cal esmentar .
1. Cató 2. Terenci 3. Plaute 4. Virgili
i. Que de la història se’n poden treure ensenyaments fou afirmat per .
1. Cèsar 2. Eneas 3. Tàcit 4. Ciceró
j. El rapte de les sabines és narrat per .
1. Tit Livi 2. Cató 3. Suetoni 4. Sal·lusti
55

56
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Ara fes el mateix amb aquestes frases:
ELS EDIFICIS D’OCI I EL MOSAIC
a. El qui mantenia escalfades les sales i l’aigua d’unes termes era anomenat .
1. fornacator 2. alipilus 3. conductor balnei 4. capsarius
b. L’espai de les termes per als banys freds era el/la/l’ .
1. frigidarium 2. hypocaustum 3. laconicum 4. tepidarium
c. El lloc on els banyistes practicaven la sauna era el/la/l’ .
1. hypocaustum 2. assa sudatio 3. unctorium 4. tepidarium
d. El/la/l’ era la banyera d’aigua freda.
1. alueus balnei 2. natatoria 3. suspensura 4. labrum
e. Les estacions d’aigües termals eren anomenades .
1. balnea 2. aquae 3. thermae 4. pilae
f. El pilanets que aguantaven el paviment sota el qual hi havia l’hipocaust eren
el/les .
1. calidarium 2. praefurnium 3. suspensurae 4. pilae
g. La tècnica del mosaic ja era coneguda pels .
1. etruscs 2. italiotes 3. grecs 4. sicilians
h. La combinació de daus de pedra o de pasta vítria constituïa l’opus .
1. tessellatum 2. signinum 3. quadratum 4. sectile
i. El paviment de tessel·les diminutes que imitava els traços de la pintura era l’anomenat
opus .
1. tessellatum 2. signinum 3. uermiculatum 4. sectile
j. La tradició presentava mosaics tridimensionals de temàtica mitològica.
1. hel·lenística 2. etrusca 3. nord-africana 4. itàlica

Bloc 2 (Unitats 4–6)
Unitat 4
Eneas, l’heroi
Objectius didàctics
1. Identificar les característiques principals del gènere èpic.
2. Citar algun poeta èpic anterior a Virgili i algun de posterior.
3. Resumir la vida de Virgili, citar-ne les obres més importants, resumir-ne el contingut i comentar-ne la importància
en el panorama de la llengua llatina i de la pervivència posterior.
4. Reconèixer el significat de cent paraules llatines, aproximadament.
5. Identificar les formes d’imperfet i plusquamperfet de subjuntiu dels verbs regulars.
6. Reconèixer les diverses funcions de cum.
7. Transformar construccions de participi en oracions de cum i viceversa.
8. Justificar la grafia de les labials intervocàliques catalanes procedents del llatí.
9. Traduir textos llatins on surtin l’imperfet i el plusquamperfet de subjuntiu i oracions subordinades introduïdes per
cum.
10. Reconèixer els modes d’expressar els complements de lloc en llatí.
11. Usar correctament expressions llatines en català culte.
12. Derivar noms primitius acabats en -tut- i en -tat-.
13. Reconèixer el significat bàsic de paraules compostes llatines a partir del significat dels seus elements.
14. Assenyalar les parts principals del jaciment d’Empúries.
15. Assenyalar, en un fris cronològic, les etapes de formació del nucli d’Empúries.
16. Identificar els elements principals d’una casa romana.
17. Reconèixer a Empúries els elements d’una domus romana.
18. Identificar quines són les característiques principals del caràcter romà.
19. Interessar-se per la idiosincràsia del poble romà.
Continguts
Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Lectura comprensiva de textos llatins.
2. Traducció de textos llatins.
2.1 Lectura repetitiva del text, atenent
als signes de puntuació.
2.2 Aplicació de criteris semàntics.
– Identificació del significat de mots
llatins coneguts.
– Identificació del significat de mots
llatins transparents.
– Identificació, pel context lèxic, del
significat dels verbs, en tant que són
el nucli semàntic de la frase.
2.3 Aplicació de criteris morfosintàctics.
– Anàlisi morfosintàctica, quan sigui
necessària per a la comprensió del
significat de les frases.
– Identificació del significat dels mots
llatins amb el diccionari.
1. Aproximació als gèneres literaris
llatins: l’èpica. Virgili.
2. Morfosintaxi nominal Els complements
de lloc.
2.1 Morfosintaxi verbal: els pretèrits
imperfet i plusquamperfet de subjuntiu.
2.2 Sintaxi oracional. Oracions de
cum.
3. Lèxic llatí: ampliació.
3.1 Derivació de substantius en -tuti
en -tat-.
4. La cultura material romana a Hispània.
Empúries. La casa romana.
4.1 La idiosincràsia dels romans: alguns
conceptes definidors.
Valors, normes i actituds
1. Valoració de la traducció com
a instrument de comprensió del contingut
d’un text.
2. Valoració del nostre passat romà
com a clau per entendre fets posteriors.
3. Sensibilització envers l’anàlisi crítica
de les fonts.
4. Valoració positiva de la llengua llatina
com a mitjà transmissor de cultura.
5. Consideració dels valors positius
del poble romà.
57

Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
– Deducció de la traducció a partir
de l’anàlisi morfosintàctica.
2.4 Redacció de la traducció resultant.
– Lectura de la traducció resultant.
– Adaptació a les regles de correcció
del català.
2.5 Relectura del text en llatí.
3. Ús d’expressions llatines en el
registre culte de la llengua pròpia.
4. Transformació d’estructures gramaticals.
5. Ús de la llengua llatina per comprendre
millor la pròpia.
6. Establiment de relacions lèxiques.
7. Confrontació de fets culturals clàssics
amb realitzacions posteriors:
l’urbanisme romà, la toponímia de
les ciutats romanes als Països Catalans
i la pervivència del temple romà.
8. Maneig de fonts sobre civilització
i cultura llatines.
8.1 Lectura de textos traduïts.
8.2 Observació de restes arqueològiques.
58
Valors, normes i actituds

R
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa el número de cada traducció amb la lletra que precedeix cada frase llatina corresponent:
1. Cèsar dóna gràcies als hispans perquè havien expulsat la guarnició.
2. Cèsar dóna gràcies als gaditans perquè havien destrossat els plans dels adversaris i havien
reivindicat la llibertat per a ells.
3. Cèsar, reunida l’assemblea, dóna gràcies a Còrdova als ciutadans romans perquè s’havien
afanyat a mantenir la plaça fortificada sota la seva potestat.
4. Cèsar, havent-se aturat dos dies a Còrdova, marxa cap a Cadis; mana que siguin retornats
al temple el tresor i els exvots que havien estat traslladats del santuari d’Hèrcules
a una casa particular.
5. Cèsar dóna gràcies als centurions que havien vingut allà com a defensa, perquè havien
confirmat els seus determinis amb el seu valor.
6. Cèsar posa al capdavant de la província Cassi; li cedeix les legions. Ell mateix, amb les
naus que els gaditans havien fet, arriba a Tàrraco en pocs dies.
a. Caesar, contione habita, Cordubae gratias agit ciuibus Romanis quod oppidum in sua potestate
studuissent.
b. Caesar gratias agit Hispanis quod praesidia expulissent.
c. Caesar gratias agit Gaditanis quod conatus aduersariorum infregissent seseque in libertatem uindicauissent.
d. Caesar gratias agit centurionibus qui eo praesidii causa uenerant, quod eorum consilia sua uirtute
confirmauissent.
e. Caesar biduum Cordubae commoratus Gadis proficiscitur; pecunias monimentaque quae ex fano
Herculis conlata erant in priuatum domum referri in templum iubet.
f. Caesar prouinciae Cassium praeficit; huic legiones adtribuit. Ipse nauibus quas Gaditani fecerant
Tarraconem paucis diebus peruenit.
59

R
60
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
2. Associa el número de cada traducció amb la lletra que precedeix la frase llatina corresponent:
1. Per aquesta mateixa raó, repartits els honors en privat i en públic a algunes ciutats, surt
de Tàrraco i arriba a peu a Narbona, i d’allí a Massília.
2. Però si jo hagués dit això mateix a aquest jove excel·lent, Publi Sesti, o al coratjós baró
Marc Marcel, el senat ja m’hauria fet sentir amb bona justícia a mi, que sóc cònsol, la
seva força i el seu poder en aquest temple.
3. Com que la situació estava en aquestes dificultats i els camins eren assetjats pels soldats
i pels genets d’Afrani i com que els ponts no podien ser acabats, Cèsar ordena que facin
barques.
4. I no són només aquests, l’autoritat dels quals t’és tan estimada, i la seva vida tan menyspreable,
sinó també aquells cavallers romans, homes honestíssims i excel·lents, i els
altres ciutadans que envolten el senat, dels quals tu mateix has pogut veure’n l’abundància,
comprendre’n els desigs i sentir-ne les veus una mica abans.
5. Trasllada de nit aquestes naus acabades en carros enganxats, a vint-i-dos milers de passes
del campament, i amb aquestes barques traspassa els soldats a l’altra banda del riu i
ocupa per sorpresa el turó adjacent de la ribera.
6. De tu, Catilina, els senadors, quan romanen quiets, aproven; quan toleren, decideixen;
quan callen, clamen.
a. At si hoc idem huic adulescenti optimo, Publio Sestio, si fortissimo uiro, Marco Marcello, dixissem,
iam mihi consuli hoc ipso in templo senatus iure optimo uim et manus intulisset.
b. De te autem, Catlina, senatores, cum quiescunt, probant, cum patiuntur, decernunt, cum tacent,
clamant.
c. Neque hi solum quorum tibi auctoritas est uidelicet cara, uita uilissima, sed etiam illi equites
Romani honestissimi atque optimi uiri, ceterique ciues, qui circumstant senatum, quorum tu et frequentiam
uidere et studia perspicere et uoces paulo ante exaudire potuisti.
d. Cum in his angustiis res esset atque uiae ab Afranianis militibus equitibusque obsiderentur nec
pontes perfici possent, imperat Caesar ut naues faciant.
e. Has naues perfectas carris iunctis deuehit noctu milia passuum a castris XXII, militesque his
nauibus flumen transportat continentemque ripae collem improuiso occupat.
f. Eadem ratione priuatim publice quibusdam ciuitatibus habitis honoribus Tarracone discedit pedibusque
Narbonem inde Massiliam peruenit.

R
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
3. Associa les expressions corresponents de les tres columnes:
A. a) Livi Andronic 1. Autor dels Annals A. Nascut prop de Màntua
b) Quint Enni 2. Esclau tarentí B. Primer que va usar l’hexàmetre
c) Publi Virgili 3. Mecenàs C. Traduí l’Odissea al llatí
d) Amic d’August 4. Autor de l’Eneida D. Obra de Virgili
e) Diàlegs pastorils 5. Bríndisi E. Cant a l’agricultura
f) Ciutat de Calàbria 6. Geòrgiques F. Protector de les arts
g) Poema didàctic 7. Bucòliques G. Lloc on morí Virgili
B. a) Dido 1. Virgili A. Fugitiu de Troia
b) L’Eneida 2. Eneas B. Guià Eneas pels inferns
c) Fill d’Anquises 3. Juno C. Esposa d’Eneas
d) Filla de Llatí 4. Reina de Cartago D. Poeta èpic
e) Endevina del futur 5. Lavínia E. Enemiga dels troians
f) Esposa de Júpiter 6. Obra d’Homer F. Enamorada d’Eneas
g) Ilíada 7. Sibil·la de Cumes G. Odissea
4. Associa els mots que hi ha a continuació amb la definició corresponent de més avall:
1. Índice. 2. Gneu Escipió. 3. Gai Juli Cèsar. 4. Forum. 5. Cubicula.
6. Posticum. 7. Tabulinum. 8. Cella ostiarii. 9. Villae. 10. Insulae.
a) Cases de pisos on vivien persones de condició social humil.
b) Poblat ibèric situat vora la colònia grega d’Empòrion.
c) Cambra per al porter d’una casa de ciutadans benestants.
d) Cases de camp.
e) El qui instal·là la primera base militar a Hispània.
f) Porta de servei d’una casa de ciutadans benestants.
g) Habitacions d’una casa.
h) El qui assentà legionaris llicenciats al municipi d’Empúries després de la derrota dels partidaris
de Pompeu.
i) Habitació destinada al despatx i a rebre visites.
j) Plaça a la part central del nucli urbà romà d’Empúries.
61

A
62
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana corresponent de la dreta:
a. carmen, -inis 1. molt
b. maior, -ius 2. poema
c. multus, -a, -um i gen. partitiu 3. major, més gran
d. imago, -inis 4. a tot arreu
e. ubique 5. retrat
f. religiosius quam 6. molts, diversos
g. non modo... uerum etiam 7. llibre
h. plures, -a 8. no solament... sinó que
i. liber, -ri 9. natalici
j. natalis, -is 10. més religiosament que
2. Interpreta aquest text, que ens informa de la veneració de Sili Itàlic envers el poeta Virgili.
Silius Italicus scribebat carmina maiore cura quam ingenio. Plures uillas possidebat. Vbique erat multum
librorum, multum statuarum, multum imaginum quas non modo habebat uerum etiam uenerabat,
Vergilii ante omnes, cuius natalem religiosius quam suum celebrabat.
PLINI. Cartes, 3, 7, 5-7
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Poeta carmen scribebat. b. Ciuis uillam possidebat.
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. Silius Italicus plures uillas possidebat. b. Vergilius scripsit carmina.

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. escriba, escriure f. imaginari, imaginar
b. Mallorca, major g. llibre, llibreria
c. plural, pluralitat h. religió, religiós
d. molt, molta i. posseir, possessió
e. venerar, veneració j. natalista, natalitat
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma adequada:
A. a. carmina, cura, uilla, Italia
b. uillas, plures, prouincias, libertas
c. ingenio, modo, magnitudo, maiore
B. a. scripsisset, possedisset, esset, habuisset
b. haberet, geret, celebraret, scriberet
c. excederet, ueneret, mitteret, esset
7. Omple l’espai en blanc escrivint la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. Cum res in iis prouinciis prospere gestae , Octauius Romam rediit. (erat, esset, fuerat,
essent)
b. Cum in iis angustiis res , imperat Caesar ut naues faciant. (esse, esset, fuisset, fuerat)
c. Cum pontes perfici non , imperat Caesar ut naues faciant. (potuit, posset, possent,
potuerat)
d. De te, Catilina, senatores, cum , clamant. (tacet, tacent, taceret, tacisset)
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. Virgili i la seva obra.
b. La presència romana a Empúries.
c. Els conceptes morals de la pietas, la uirtus i la humanitas.
63

A
64
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
9. Completa cada frase amb l’opció adequada:
LITERATURA
a. Publi Virgili Maró va néixer prop de .
1. Roma 2. Màntua 3. Pàdua 4. Arpínum
b. fou un protector influent de les arts als inicis del Principat.
1. Agripa 2. Nevi 3. Mecenàs 4. Enni
c. El qui traduí l’Odissea d’Homer al llatí fou .
1. Gneu Nevi 2. Tit Livi 3. Livi Salinator 4. Livi Andronic
d. Un poema dedicat a cantar l’agricultura és el que porta per títol .
1. Bucòliques 2. Farsàlia 3. Geòrgiques 4. Eneida
e. L’obra en la qual se celebren els orígens de Roma i de la seva nissaga, la gens Júlia,
és la/les /l’ .
1. Bucòliques 2. Farsàlia 3. Geòrgiques 4. Eneida
f. En la primera part de l’Eneida, Virgili s’inspirà en la/l’ .
1. Ilíada 2. Odissea 3. Iliupersis 4. Cipríada
g. El lloc on Virgili situa la visita dels inferns és .
1. Màntua 2. Cremona 3. Cartago 4. Cumes
h. A l’infern, mostra a Eneas els futurs personatges de Roma.
1. Turn 2. Llatí 3. Dido 4. Anquises
i. Abans de l’arribada d’Eneas, Lavínia havia estat promesa a .
1. Llatí 2. Turn 3. Jùpiter 4. Anquises
j. Es diu que Octàvia es desmaià en ser esmentat en la lectura de l’Eneida.
1. Octavi August 2. Agripa 3. Mecenàs 4. Marcel

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Ara fes el mateix amb aquestes frases:
EMPÚRIES I LA CASA
a. El primer lloc on els grecs s’instal·laren a Empúries fou .
1. un turó 2. la terra ferma 3. la riba del riu 4. un illot
b. Les fonts gregues anomenen l’actual localitat de Sant Martí d’Empúries.
1. Neàpolis 2. Metròpolis 3. Paleàpolis 4. Necròpolis
c. El qui instal·là un praesidium a Empúries fou .
1. Juli Cèsar 2. Cató 3. Gneu Escipió 4. Pompeu
d. Els dos màxims magistrats municipals d’Empúries eren els .
1. cònsols 2. edils 3. qüestors 4. duúmvirs
e. El lloc públic on es feien exercicis gimnàstics rebia el nom de .
1. palaestra 2. amphitheatrum 3. insula 4. cardo
f. El passadís d’una casa rebia el nom de .
1. ianua 2. gynaeconitis 3. fauces 4. cella
g. El jardí porticat d’una casa senyorial rebia el nom de .
1. cubiculum 2. tabulinum 3. posticum 4. peristylum
h. Les latrines públiques eren anomenades .
1. cubicula 2. balnea 3. forica 4. cella
i. El lloc on l’amo d’una casa convidava els seus amics era el/la/l’ .
1. andron 2. posticum 3. gynaeconitis 4. taberna
j. L’habitació destinada al despatx i a rebre visites era el .
1. cubiculum 2. cella 3. triclinium 4. tabulinum
65

66
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
Avaluació - Unitat 4
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana corresponent de la dreta:
a. Neapolitanum, -i 1. acabar
b. finio 4 2. finca a Nàpols
c. Neapolis, -is 3. natalici
d. natalis, -is 4. Nàpols
e. religiosius quam 5. particularment
f. maxime adv. 6. més religiosament que
g. ubi 7. entrar a
h. monimentum, -i 8. morir
i. adeo, -ii, -itum 3 i acus. 9. on
j. excedo, -cessi, -cessum 3 10. monument sepulcral
2. Interpreta aquest text, en què es parla de la veneració de Sili Itàlic envers el poeta Virgili.
Nuntiatus est Silius Italicus in Neapolitano suo finisse uitam. Ille uenerabat ante omnes imaginem
Vergilii, cuius natalem religiosius quam suum celebrabat, Neapoli maxime, ubi monimentum eius
adire ut templum solebat. Annum quintum et septuagesimum excessit.
PLINI. Cartes, 3, 7, 1-7
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Ille uenerabat imaginem poetae. b. Amicus meus poetae natalem celebrabat.
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. Amicus meus imaginem poetae uenerabat. b. Silius Italicus poetae natalem celebrauit.

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. omnipresent, omnipotent f. celebrar, celebració
b. excedir, excés g. finat, finir
c. venerar, venerable h. parlar, paraula
d. monument, monumental i. ubicar, ubicació
e. nunci, anunciar j. via, vial
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma adequada:
A. a. imago, Neapolitano, anno, omni
b. templum, uitam, monimentum, imaginum
c. ciuis, eius, Silius, Vergilii
B. a. esset, excessisset, uenerauisset, celebrauisset
b. ueneraret, celebraret, paret, scriberet
c. excederet, amaret, geret, soleret
7. Omple l’espai en blanc escrivint la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. Cum consul uterque in bello, populus Octauium consulem creauit. (ceciderant, ceciderunt,
cecidisset, cecidissent)
b. Cum Caesar honores ex sua uoluntate , coniuratum est in eum a senatoribus. (praestaret,
praestarent, preaestat, praestabant)
c. Cum Caesar in senatu non , coniuratum est in eum a senatoribus. (adsurgit, adsurgunt,
adsurgeret, adsurgerent)
d. De te, Catilina, senatores, cum , probant. (quiescit, quiescunt, quiesceret, quieuisset)
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. La poesia èpica romana abans i després de Virgili.
b. El mos maiorum i l’otium dels romans.
c. El pragmatisme i l’eclecticisme dels romans.
67

68
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
9. Completa cada frase amb l’opció adequada:
LITERATURA
a. Publi Virgili Maró morí a .
1. Mègara 2. Màntua 3. Pàdua 4. Bríndisi
b. El qui usà per primera vegada l’hexàmetre dactílic en llatí fou .
1. Livi Andronic 2. Virgili 3. Mecenàs 4. Enni
c. El primer que veié la raó de l’odi entre romans i cartaginesos en els afers de Dido
i Eneas fou .
1. Gneu Nevi 2. Virgili 3. Enni 4. Livi Andronic
d. Un poema dedicat a cantar la vida pastoril és el que porta per títol .
1. Bucòliques 2. Farsàlia 3. Geòrgiques 4. Eneida
e. El poema que tracta de les guerres entre Cèsar i Pompeu és la/l’/les .
1. Bucòliques 2. Farsàlia 3. Geòrgiques 4. Eneida
f. En la segona part de l’Eneida, Virgili s’inspirà en la/l’ .
1. Ilíada 2. Odissea 3. Iliupersis 4. Cipríada
g. Eneas visità els inferns acompanyat per .
1. Cumes 2. Sibil·la 3. Dido 4. Lavínia
h. En Virgili legitima la història de Roma i les accions d’August.
1. l’Eneida 2. la Farsàlia 3. les Bucòliques 4. les Geòrgiques
i. La filla de Llatí que es casà amb Eneas fou .
1. Dido 2. Sibil·la 3. Rea Sílvia 4. Lavínia
j. En la primera lectura de l’Eneida, es desmaià en esmentar el nom de Marcel.
1. Octavi 2. Lívia 3. Octàvia 4. Mecenàs

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Ara fes el mateix amb aquestes frases:
EMPÚRIES I LA CASA
a. El lloc on vivien els indígenes ibers d’Empúries era .
1. Sant Martí d’Empúries 2. Neàpolis 3. Pàdua 4. Índice
b. Els romans arribaren a Empúries quan va esclatar la guerra púnica.
1. primera 2. segona 3. tercera 4. quarta
c. Els focus de resistència antiromana foren eliminats per .
1. Juli Cèsar 2. Cató 3. Gneu Escipió 4. Pompeu
d. El màxim càrrec sacerdotal d’Empúries era el/l’ .
1. flamen 2. edil 3. qüestor 4. duúmvir
e. El lloc públic on es feien jocs de gladiadors rebia el nom de .
1. palaestra 2. amphitheatrum 3. insula 4. cardo
f. La zona d’una casa reservada a les dones rebia el nom de .
1. ianua 2. gynaeconitis 3. fauces 4. cella
g. La porta de servei d’una casa senyorial rebia el nom de .
1. cubiculum 2. tabulinum 3. posticum 4. peristylum
h. Els dormitoris de les cases eren anomenats .
1. cubicula 2. balnea 3. forica 4. cella
i. El porter d’una casa senyorial era el/l’ .
1. andron 2. ostiarius 3. posticum 4. tabulinum
j. La basseta quadrangular que rebia l’aigua de la pluja era el/l’ .
1. cubiculum 2. atrium 3. compluuium 4. impluuium
69

Unitat 5
Beatus ille…
Objectius didàctics
1. Enumerar les característiques del gènere literari de la lírica.
2. Citar algun poeta líric anterior a Horaci.
3. Resumir la vida d’Horaci, citar-ne les obres més importants i els tòpics d’Horaci més coneguts, i comentar-ne
la importància en el panorama de la llengua llatina i de la pervivència posterior.
4. Reconèixer el significat de cent paraules llatines, aproximadament.
5. Identificar les formes de present i perfet de subjuntiu dels verbs regulars.
6. Reconèixer els significats més habituals de ut.
7. Transformar construccions d’infinitiu en oracions de ut i viceversa.
8. Traduir textos llatins en els quals surtin els temps del subjuntiu i oracions subordinades introduïdes per ut.
9. Identificar les conjuncions catalanes que han derivat del llatí.
10. Usar correctament expressions llatines en català culte.
11. Identificar el significat dels principals sufixos derivatius emprats en llatí: -li-.
12. Assenyalar les parts principals de la ciutat de Tàrraco.
13. Assenyalar, en un fris cronològic, les etapes de formació del nucli de Tàrraco.
14. Identificar a Tàrraco els elements principals d’un circ i d’un amfiteatre.
15. Identificar les característiques principals de la muralla romana de Tàrraco.
16. Enumerar els càrrecs i institucions politicoreligiosos de Tàrraco.
17. Citar algunes obres del cinema, de la literatura, de les arts plàstiques i de la música relacionades amb personatges
o fets de l’Imperi romà.
18. Reconèixer la pervivència d’arguments, temes, tòpics i personatges llatins en la literatura posterior i en altres manifestacions
artístiques.
Continguts
Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Lectura comprensiva de textos llatins.
2. Traducció de textos llatins.
2.1 Lectura repetitiva del text, atenent
als signes de puntuació.
2.2 Aplicació de criteris semàntics.
– Identificació del significat de mots
llatins coneguts.
– Identificació del significat de mots
llatins transparents.
– Identificació, pel context lèxic, del
significat dels verbs, en tant que són
el nucli semàntic de la frase.
2.3 Aplicació de criteris morfosintàctics.
– Anàlisi morfosintàctica, quan sigui
necessària per a la comprensió del
significat de les frases.
– Identificació del significat dels mots
llatins amb el diccionari.
70
1. La lírica. Horaci.
2. Morfosintaxi verbal: el present i el
perfet de subjuntiu.
2.1 Sintaxi oracional: la conjunció ut.
3. Lèxic llatí: ampliació.
3.1 Derivació dels mots llatins. Adjectius
amb sufix -li-.
4. Pervivència clàssica en la cultura
actual: temes i personatges imperials.
4.1 La cultura material romana a Hispània:
Tàrraco. El cristianisme.
Valors, normes i actituds
1. Valoració de la traducció com a instrument
de comprensió del contingut
d’un text.
2. Valoració del nostre passat romà
com a clau per entendre fets posteriors.
3. Sensibilització envers l’anàlisi crítica
de les fonts.
4. Consciència de la necessitat de rigor
científic per a l’estudi de la llengua
i la cultura llatines.
5. Valoració positiva de la llengua llatina
com a mitjà transmissor de cultura.

Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
– Deducció de la traducció a partir
de l’anàlisi morfosintàctica.
2.4 Redacció de la traducció resultant.
– Lectura de la traducció resultant.
– Adaptació a les regles de correcció
del català.
2.5 Relectura del text en llatí.
3. Transformació d’estructures gramaticals.
4. Ús de la llengua llatina per comprendre
millor la pròpia.
5. Confrontació de fets culturals
clàssics amb realitzacions posteriors.
6. Maneig de fonts sobre civilització
i cultura llatines.
6.1 Lectura de textos traduïts.
6.2 Observació de restes arqueològiques.
Valors, normes i actituds
71

R
72
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa el número de cada traducció amb la lletra que precedeix la frase llatina corresponent:
1. Solament t’escric això: si els nostres amics són en el seu deure, no faltaran diners. Si no
hi són, tu no podràs aconseguir-ho amb els teus diners.
2. Per la nostra sort desgraciada, mira que no perdem el fill desafortunat. Si per a ell hi ha
alguna cosa, que no li manqui, li cal una mica de virtut i una mica de sort perquè aconsegueixi
la resta.
3. Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos, i els rumors dels vells més severs valorem-los tots
plegats solament en un as.
4. Procura estar bé i envia’m correus perquè sàpiga què passa i què feu vosaltres.
5. Així que s’hagi post tot d’una el nostre breu temps de claror, per nosaltres ha de ser dormida
una nit perpètua.
6. No puc escriure les altres coses. Tanta és la força de les llàgrimes. Que no et porti al
mateix plany.
a. Non queo reliqua scribere. Tanta uis lacrimarum est. Ne te in eundem fletum adducam.
b. Tantum scribo: si erunt in officio amici, pecunia non deerit; si non erunt, tu efficere tua pecunia
non poteris.
c. Per fortunas miseras nostras, uide ne puerum perditum perdamus; cui si aliquid erit ne egeat,
mediocri uirtute opus est et mediocri fortuna ut cetera consequatur.
d. Fac ualeas et ad me tabellarios mittas, ut sciam quid agatur et uos quid agatis.
e. Viuamus mea Lesbia, atque amemus rumoresque senum seueriorum omnes unius aestimemus assis.
f. Nobis, cum semel occidit breuis lux, nox est perpetua una dormienda.

R
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
2. Associa el número de cada traducció amb la lletra que precedeix la frase llatina corresponent:
1. L’hivern menyspreable, ple de boira, era avorrit per a nosaltres. Quan torna l’abril agradable,
envoltat de flors, el rossinyol amb el seu cant omple els llocs agradables del bosc,
i les noies per les places fan danses ben trenades.
2. Gaudim, doncs, mentre som joves. Després de l’alegre joventut, després de la molesta
senectut, ens tindrà la terra.
3. Així, doncs, que qualsevol noi sigui encès d’amor, que cerqui amb qui es delecti i, tal
com estima, que sigui estimat.
4. On són els qui abans de nosaltres han estat al món? Aneu al cel, baixeu a l’infern, on ja
són.
5. Torna l’estiu agradable per a tothom, l’herba ja verdeja pels prats; el bosc és adornat per
les fulles, i així amb les fulles es renova.
6. La nostra vida és breu i en breu s’acabarà. La mort ve de pressa, ens arrabassa atroçment.
A ningú no perdonarà.
a. Redit aestas cunctis grata, uiret herba iam per prata; nemus frondibus ornatur, sic per frondes
renouatur.
b. Bruma uilis nebulosa erat nobis tediosa. Cum Aprilis redit gratus floribus circumstipatus,
Philomela cantilena replet nemoris amoena, et puellae per plateas intricatas dant choreas.
c. Omnis ergo adolescens in amore sit feruescens; quaerat cum quo delectetur et, ut amet, sic ametur.
d. Gaudeamus igitur, iuuenes dum sumus. Post iucundam iuuentutem, post molestam senectutem
nos habebit humus.
e. Vbi sunt qui ante nos in mundo fuere? Vadite ad superos, transite ad inferos, ubi iam fuere.
f. Vita nostra breuis est, breui finietur. Venit mors uelociter, rapit nos atrociter. Nemine parcetur.
73

R
74
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
3. Associa les expressions corresponents de les tres columnes:
A. a) Poetes innovadors 1. Lèsbia A. Influïts per Cal·límac
b) Clòdia 2. Poetae noui B. Nascut a Verona
c) De rerum natura 3. Mecenàs C. Estimada de Catul
d) Poeta nouus 4. Catul D. Protectors de l’hel·lenisme
e) Nascut a Venúsia 5. Escipions E. Poema filosòfic
f) Protector d’Horaci 6. Horaci F. Intel·lectual al servei d’August
g) Cercle cultural 7. Lucreci G. Secretari del fisc
B. a) No en hexàmetres 1. Epodes A. Crítica dels vicis socials
b) Divuit poemes 2. Odes B. Elogi a la tranquil·litat del camp
c) Epístola als Pisons 3. Sàtires C. Disset poemes satírics
d) Tòpic literari 4. Epístoles D. Concepció de l’obra d’art
e) Carmina 5. Art poètica E. Reflexions sobre la vida feliç
f) Republicà 6. Beatus ille F. Conjurat contra Cèsar
g) Cartes 7. Brutus G. En estrofes dels lírics grecs
4. Associa els mots que hi ha a continuació amb la definició corresponent de més avall:
1. Inri. 2. Pau de Tars. 3. Una de les causes de la diàspora dels jueus. 4. Èlia Capitolina.
5. Edicte de Milà. 6. Cesse. 7. Nom oficial romà de Tarragona.
8. Legatus Augusti propraetore. 9. Època de la dinastia Flàvia. 10. Fructuós.
a) Decret de Constantí i Galeri pel qual l’Església va viure en llibertat.
b) Propagador de la doctrina cristiana entre els gentils.
c) Ciutat ibèrica anterior a Tàrraco.
d) Època en la qual Tàrraco es monumentalitzà.
e) Iesus Nazarenus rex Iudaeorum.
f) Destrucció de Jerusalem per Tit l’any 70 dC.
g) Bisbe de Tàrraco que el 259 sofrí persecució decretada per Valerià.
h) Alta magistratura de la província imperial Tarraconense.
i) Nom de la colònia romana construïda per Adrià a Jerusalem.
j) Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana corresponent de la dreta:
a. Hermia, -ae 1. carnisser
b. lanius, -i 2. Hèrmia
c. collis Viminalis 3. entusiame, zel
d. praecedo, -cessi, -cessum 3 4. turó Viminal
e. praeditus, -a, -um + dat. 5. anticipar-se a
f. studium, -i 6. posseïdor de
g. cedo, cessi, cessum 3 7. semblant
h. parilis, -e 8. deure
i. amarities, -ei 9. anar-se’n de, abandonar
j. officium, -ii 10. moment de pena
2. Interpreta aquest epitafi dedicat a Aurèlia
Lucius Aurelius Lucii libertus Hermia lanius
de colle Viminali.
Haec quae me fato praecessit, corpore casto
coniunx una, meo praedita amans animo
fido fida uiro uixit studio parili, cum
nulla in amaritie cessit ab officio,
Aurelia Lucii liberta.
DESSAU. Inscripcions llatines selectes, 7472
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Haec fato me praecessit. b. Coniunx non cessit ab officio.
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. Lucius Aurelius lanius coniugem amat. b. Coniunx fida fidum maritum amauit.
75

A
76
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. fat, fatal f. precedir, precedent
b. collada, coll g. porpra, purpuri
c. llibert, lliberta h. estudi, estudiós
d. anul·lar, nul·litat i. ofici, office
e. conjugar, conjugal j. viril, virilitat
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma adequada:
A. a. animo, fato, magnitudo, officio
b. Viminali, Lucii, parili, fato
c. uiro, studio, altitudo, fido
B. a. amat, praecedat, cedat, sit
b. habet, amet, cedat, scribat
c. amant, dicunt, parant, habeant
7. Omple l’espai en blanc escrivint la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. Caesar imperat militibus ut naues (faciunt, facerent, faciat, faciant)
b. Oportet esse ut (uiuis, uiuebas, uiuas, uiueres)
c. Vt homines , ita morem geras. (sunt, fuerunt, sint, fuerant)
d. Do (tibi), ut (mihi). (das, dares, des, dedisti)
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. Horaci i la seva obra.
b. Literatura i art dels cristians.
c. Temes romans en el cinema.

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
9. Completa cada frase amb l’opció adequada:
LITERATURA
a. Quint Horaci Flac va néixer a .
1. Roma 2. Màntua 3. Verona 4. Venúsia
b. El cercle de/d’/dels acollí la influència hel·lènica al segle II aC.
1. August 2. Escipions 3. Mecenàs 4. Gracs
c. Lèsbia fou el nom poètic de la dona de la qual s’enamorà .
1. Catul 2. Virgili 3. Lucreci 4. Horaci
d. El poema De rerum natura fou compost per .
1. Catul 2. Virgili 3. Lucreci 4. Horaci
e. L’obra on Horaci adaptà al llatí alguns dels poetes lírics grecs és denominada .
1. Sàtires 2. Epodes 3. Odes 4. Art poètica
f. Horaci s’enrolà a l’exèrcit de .
1. Brutus 2. August 3. Cèsar 4. Marc Antoni
g. En l’època d’August no era possible la sàtira .
1. social 2. política 3. dels costums 4. dels vicis humans
h. Un dels arguments de les odes d’Horaci és la celebració de la victòria d’August sobre
.
1. Mecenàs 2. Cèsar 3. Brutus 4. Antoni
i. Per celebrar l’entrada a una nova època, August encarregà a Horaci .
1. el Carmen saeculare 2. les Sàtires 3. els Epodes 4. l’Art poètica
j. El tòpic horacià segons el qual cal aprofitar cadascun dels moments de la vida és .
1. Tempus fugit 2. Aurea mediocritas 3. Beatus ille 4. Carpe diem
77

A
78
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Fes el mateix amb aquestes frases:
CRISTIANISME I TÀRRACO
a. El gran propagador del cristianisme entre els gentils fou .
1. Jesús 2. Pau 3. Pere 4. Marc
b. L’hostilitat dels romans envers els cristians tingué un caràcter .
1. social 2. religiós 3. econòmic 4. polític
c. La destrucció de Jerusalem fou duta a terme per .
1. Tit 2. Adrià 3. August 4. Neró
d. El traductor de la Vulgata al llatí fou sant .
1. Agustí 2. Ambròs 3. Pau 4. Jeroni
e. L’anagrama del nom de Crist és el/l’ .
1. crismó 2. peix 3. pastor 4. anyell
f. El lloc de culte dels cristians en llibertat procedeix de la/del dels romans.
1. cúria 2. basílica 3. senedrí 4. sinagoga
g. Tàrraco fou bastida en el territori ibèric ocupat pels .
1. laietans 2. ausetans 3. cessetans 4. ilergetes
h. L’emperador que residí a Tàrraco durant les campanyes contra els càntabres
fou .
1.Tit 2. Adrià 3. Trajà 4. August
i. A la terrassa superior de la part alta de Tàrraco hi havia un .
1. amfiteatre 2. circ 3. fòrum 4. temple
j. Els edificis de l’administració local de Tàrraco eren a la part .
1. alta 2. del mig 3. baixa 4. externa

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
Avaluació - Unitat 5
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana corresponent de la dreta:
a. Seruilla Praepusa, -ae 1. aquí
b. hic adv. 2. Servil·la Prepusa
c. officium, -ii 3. vessar
d. fundo, fudi, fusum 3 4. amb prou feines
e. annos transeo, -ii, -itum 5. deure
f. uix adv. 6. dotze, dues vegades sis
g. bis sex 7. superar els anys
h. tristes sine fine parentes 8. estalviar
i. emitto, -misi, -missum 3 9. poder
j. possum, potui 10. encara no
k. nondum adv. 11. deixar anar
l. flebilis, -e 12. digne de ser plorada
m. solacium, -i 13. pares entristits sense límit
n. parco peperci 3 14. consol
o. parcius adv. comp. de parcus -a -um 15. dol
p. sollicito 1 16. més parcament
q. luctus, -us 17. epitafi
r. titulus, -i 18. implorar
2. Interpreta aquest epitafi dedicat per Servil·la Prepusa a la seva filla Lèsbia.
Seruilla Praepusa
filiae suae Lesbiae,
annorum XI mensium X hic sepultae. Sit leuis terra.
Peruerso lacrimas fundimus officio. Haec bis sex
annos uix bene transierat. Illa suas lacrimas nondum emiserat
omnes et poterat semper flebilis esse suis. Parcite enim uobis, tristes
sine fine parentes, parcius et Manes sollicitare meos. Ponimus hunc
titulum luctus solacia nostri. Qui legit ut dicat: Sit tibi terra leuis.
Inscripció del Museu de Guissona
79

80
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Haec suam lacrimam nondum emiserat et annum uix bene transierat.
b. Qui legit ut dicat: Sit tibi terra leuis.
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. Nos ponimus hunc titulum. b. Illa suas lacrimas emiserat.
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. bisetmanal, bisexual f. sol·licitar, sol·licitud
b. emetre, emissió g. parquedat, parc
c. trànsit, transitar h. luctuós, luctuosament
d. parents, parentiu i. títol, titular
e. solaç, solaçar-se j. benedicció, benefactor
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma adequada:
A. a. terra, lacrima, illa, solacia
b. leuis, flebilis, titulis, terra
c. annorum, mensium, officium, lacrimarum
B. a. dicat, est, amat, parat
b. sit, dicit, sollicitat, legit
c. emiserat, uenerat, transierat, erat
7. Omple l’espai en blanc escrivint la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. Ille perturbatus est, ut consules ex Italia profugisse. (audiuisset, audiuit, audit, audiat)
b. Praeceptum Apollinis monet ut se quisque ( noscit, nouit, nosceret, noscat)
c. Verres Siciliam ita uexauit ut ea restitui in antiquum statum nullo modo
posset, possit, potuit)
( potest,
d. Vt Brundisio,
fectus esses, profectus est)
, nullae nihi a te sunt redditae litterae (profectus es, profectus sis, pro

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. Els orígens de la lírica romana. Catul i Lucreci.
b. Context històric del cristianisme.
c. Temes romans en la literatura i en les arts plàstiques.
9. Completa cada frase amb l’opció adequada:
LITERATURA
a. El poeta Catul va néixer a .
1. Roma 2. Màntua 3. Verona 4. Venúsia
b. Durant el segle II aC, el cercle romà que va acollir la influència hel·lènica va ser
el de/d’ .
1. August 2. Escipió 3. Mecenàs 4. Lutaci Càtul
c. El nom poètic de la dona de la qual Catul s’enamorà fou .
1. Safo 2. Lívia 3. Lucrècia 4. Lèsbia
d. El poema De rerum natura té caràcter .
1. científic 2. èpic 3. tràgic 4. elegíac
e. L’obra satírica d’Horaci no escrita en hexàmetres porta el títol de/d’ .
1. Sàtires 2. Epodes 3. Odes 4. Art poètica
f. Horaci s’enrolà a l’exèrcit dels contraris a .
1. Brutus 2. August 3. Lucreci 4. Ciceró
g. En l’època d’August no era possible que els polítics influents fossin .
1. lloats 2. satiritzats 3. esmentats 4. cantats
h. Un argument de les odes d’Horaci és la celebració de la victòria d’August sobre .
1. Mecenàs 2. Cèsar 3. Ciceró 4. Cleòpatra
i. La tendència filosòfica que no trobem en l’obra d’Horaci és el/l’ .
1. epicureisme 2. estoïcisme 3. lirisme 4. platonisme
j. El tòpic horacià segons el qual s’idealitza la tranquil·litat de la vida del camp és .
1. Tempus fugit 2. Beatus ille 3. Aurea mediocritas 4. Carpe diem
81

82
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Ara fes el mateix amb aquestes frases:
CRISTIANISME I TÀRRACO
a. El cristianisme sorgí en el marc del/de l’ .
1. estoïcisme 2. epicureisme 3. judaisme 4. politeisme
b. Jesús fou considerat reu de mort pel .
1. sanedrí jueu 2. pretor romà 3. jurat romà 4. legat romà
c. Pere morí a Roma en temps de/d’ .
1. Tit 2. Tiberi 3. August 4. Neró
d. Èlia Capitolina fou el nom donat a Jerusalem per .
1. Adrià 2. Trajà 3. August 4. Tiberi
e. El cristianisme va viure en llibertat a partir de l’edicte de/d’ .
1. Roma 2. Jerusalem 3. Milà 4. Antioquia
f. La Ciutat de Déu és una obra de sant .
1. Ambròs 2. Pau 3. Agustí 4. Jeroni
g. El naixement de Tàrraco és fruit de l’enfrontament entre romans i .
1. grecs 2. cartaginesos 3. cessetans 4. ibers
h. August residí a Tàrraco durant les campanyes contra els .
1. numantins 2. cessetans 3. bètics 4. càntabres
i. A la segona terrassa de la part monumental de Tàrraco hi havia un .
1. amfiteatre 2. circ 3. fòrum 4. temple
j. Els edificis de l’administració provincial de Tàrraco eren a la part .
1. alta 2. del mig 3. baixa 4. externa

Unitat 6
Els poetes de l’amor
Objectius didàctics
1. Enumerar les característiques del gènere literari de l’elegia.
2. Resumir la vida d’Ovidi i citar-ne les obres més importants.
3. Comentar el contingut i alguns episodis de les Metamorfosis, tot fent esment de la forma poètica que presenten.
4. Resumir la influència que les Metamorfosis han tingut en la literatura i l’art universals posteriors.
5. Citar algun altre poeta líric llatí.
6. Reconèixer el significat de cent paraules llatines, aproximadament.
7. Identificar i traduir les formes dels pronoms personals llatins.
8. Identificar i traduir les formes dels pronoms indefinits més habituals en llatí.
9. Identificar alguns pronoms catalans amb el seu ètim.
10. Identificar i traduir les formes d’alguns numerals en llatí.
11. Traduir textos llatins en els quals surtin els pronoms personals i indefinits.
12. Usar correctament expressions llatines en català culte.
13. Identificar el significat dels principals sufixos derivatius emprats en llatí: -tudo.
14. Assenyalar les principals restes romanes de la ciutat de Bàrcino i on estaven situats els carrers principals i el fòrum.
15. Enumerar les etapes de formació del nucli de Bàrcino.
16. Identificar a Bàrcino els elements principals del temple i d’un aqüeducte.
17. Identificar les característiques principals de la muralla romana de Bàrcino.
18. Enumerar els càrrecs i institucions politicoreligiosos de Bàrcino.
19. Reconèixer en llatí els noms de les principals ciutats, pobles i accidents geogràfics de Catalunya.
20. Reconèixer la pervivència d’arguments, temes, tòpics i personatges llatins en la literatura posterior i en altres manifestacions
artístiques.
21. Resumir els elements i el funcionament de l’exèrcit romà.
Continguts
Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Lectura comprensiva de textos llatins.
2. Traducció de textos llatins.
2.1 Lectura repetitiva del text, atenent
als signes de puntuació.
2.2 Aplicació de criteris semàntics.
– Identificació del significat de mots
llatins coneguts.
– Identificació del significat de mots
llatins transparents.
– Identificació, pel context lèxic, del
significat dels verbs, en tant que són
el nucli semàntic de la frase.
2.3 Aplicació de criteris morfosintàctics.
– Anàlisi morfosintàctica, quan sigui
necessària per a la comprensió del
significat de les frases.
1. Morfosintaxi pronominal: pronoms
personals, indefinits i alguns numerals.
2. Aprofundiment en l’aprenentatge
del lèxic llatí.
2.1 Derivació en llatí: el sufix -tudo.
2.2 Expressions llatines en el registre
culte del català.
3. Aproximació als gèneres literaris
llatins: l’elegia.
3.1 Publi Ovidi Nasó. Les elegies.
Les Metamorfosis.
3.2 Referències culturals clàssiques:
cristianització de la cultura pagana.
3.3 La cultura material romana a Hispània.
– L’exèrcit.
– Bàrcino.
Valors, normes i actituds
1. Valoració de la traducció com a instrument
de comprensió del contingut
d’un text.
2. Valoració del nostre passat romà
com a clau per entendre fets posteriors.
3. Sensibilització envers l’anàlisi crítica
de les fonts.
4. Consciència de la necessitat de
rigor científic per a l’estudi de la
llengua i la cultura llatines.
5. Valoració positiva de la llengua
llatina com a mitjà transmissor de
cultura.
83

Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
– Identificació del significat dels mots
llatins amb el diccionari.
– Deducció de la traducció a partir
de l’anàlisi morfosintàctica.
2.4 Redacció de la traducció resultant.
– Lectura de la traducció resultant.
– Adaptació a les regles de correcció
del català.
2.5 Relectura del text en llatí.
3. Transformació d’estructures gramaticals.
4. Ús de la llengua llatina per comprendre
millor la pròpia.
5. Confrontació de fets culturals clàssics
amb realitzacions posteriors.
6. Maneig de fonts sobre civilització
i cultura llatines.
6.1 Lectura de textos traduïts.
6.2 Observació de restes arqueològiques.
84
Valors, normes i actituds
6. Tendència a comparar el lèxic i les
estructures morfosintàctiques llatins
amb els de la llengua pròpia.

R
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa el número de cada traducció amb la lletra que precedeix la frase llatina corresponent:
1. Has enterrat aquell que estimaves; busca qui estimis. És millor reemplaçar un amic que
plorar-lo.
2. Per això gaudim dels amics àvidament, perquè és incert quant de temps podrà durar
això.
3. Com solia dir el nostre Àtal, la memòria dels amics difunts és agradable, com alguns
fruits que tenen una aspror suau, com en el vi vell ens delecta la mateixa amargor.
4. Jo no penso igual; per a mi el pensament dels amics difunts és dolç i suau.
5. Sofriries aquells que tracten els amics molt negligentment, els ploren desesperadament
i no n’estimen cap, si els han perdut?
6. Efectivament, els vaig tenir com els qui els han de perdre i els he perdut com si els tingués.
a. Vt dicere solebat Attalus noster, «sic amicorum defunctorum memoria iucunda est, quomodo poma
quaedam sunt suauiter aspera, quomodo in uino ueteri ipsa nos amaritudo delectat».
b. Ego non idem sentio, mihi amicorum defunctorum cogitatio dulcis ac blanda est.
c. Habui enim illos tamquam amissurus, amisi tamquam habeam.
d. Ideo amicis auide fruamur, quia quamdiu contigere hoc possit, incertum est.
e. Feras autem hos, qui negligentissime amicos habent, miserrime lugent, nec amant quemquam,
nisi perdiderunt?
f. Quem amabas extulisti; quaere quem ames. Melius est amicum reparare quam flere.
2. Associa les expressions corresponents de les tres columnes:
a) Pàtria d’Ovidi 1. Dístic elegíac A. Esposa d’Agripa i de Tiberi
b) De tema amorós 2. Tomos B. Exaltació de l’amor lliure
c) Exili d’Ovidi 3. Tiberi C. Hexàmetre i pentàmetre
d) Fill de Lívia 4. Sulmona D. Ciutat de la Itàlia central
e) Filla d’August 5. Júlia E. Ciutat de la mar Negra
f) Art de seduir 6. Ovidi F. Successor d’August
g) Nascut a Sulmona 7. Art amatòria G. Poeta de l’amor
85

R
86
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
3. Associa el número de cada traducció amb la lletra que precedeix la frase llatina corresponent:
1. Ja fa temps, Catilina, que calia que tu fossis dut a la mort per ordre del cònsol; que fos
dirigida contra tu la perdició que tu ja des de fa temps maquines contra nosaltres.
2. Nosaltres, nosaltres fallem, ho dic obertament.
3. Tenim un senatconsult rigorós i greu contra tu, Catilina; no falta a la república el consell
ni l’autoritat d’aquest estament.
4. El senat em va assignar en el seu estament mitjançant decrets honorífics.
5. La fortuna ajuda els agosarats, el gandul és un obstacle per a ell mateix.
6. Però a nosaltres, homes coratjosos, sembla que ja fem prou per a la República, si podem
evitar el furor i les armes de Catilina.
a. Nos autem fortes uiri satisfacere rei publicae uidemur, si Catilinae furorem ac tela uitamus.
b. Ad mortem te, Catilina, duci iussu consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu
in nos omnes iam diu machinaris.
c. Habemus senatus consultum in te, Catilina, uehemens et graue; non deest rei publicae consilium
neque auctoritas huius ordinis.
d. Nos, nos, dico aperte, consules desumus.
e. Audentes fortuna iuuat, piger ipsi sibi obstat.
f. Senatus decretis honorificis in ordinem suum mihi adlegit.
4. Associa les expressions corresponents de les tres columnes:
a) Festes religioses 1. Heroides A. Situacions d’una relació amorosa
b) Cartes d’amants 2. Amors B. Quinze llibres de transformacions
c) Corinna 3. Art amatòria C. Cartes d’heroïnes mitològiques
d) Comiat de Roma 4. Metamorfosis D. Tracta del calendari romà
e) Poemes als amics 5. Tristes E. Pres d’un nom de la mar Negra
f) Tres llibres 6. Fastos F. Incomoditats de l’exili
g) De to èpic 7. Pòntiques G. Maneres de seduir

R
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Associa els mots que hi ha a continuació amb la definició corresponent de més avall:
1. Rubricatus. 2. Mons Tàber. 3. Duúmvirs. 4. Bagaudes. 5. Edicte de Milà.
6. Sèvirs augustals. 7. Nom oficial romà de Barcelona. 8. Interuallum.
9. Galèria. 10. Ius connubii.
a) Decret pel qual els cristians podien identificar-se lliurement.
b) Espai perimetral entre una muralla i les cases de l’interior.
c) Bandolers de la Gàl·lia.
d) Nom llatí del riu Llobregat.
e) Tribu assignada als ciues de Bàrcino.
f) Nom medieval del turó on fou bastida la colònia Bàrcino.
g) Dret d’un ciutadà a casar-se.
h) Dos magistrats d’una colònia amb la funció d’un alcalde actual.
i) Sis lliberts enriquits que ajudaven el flamen en les tasques religioses.
j) Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino.
6. Uneix les paraules llatines referides al món militar amb el seu significat:
a) stipendium 1. botí
b) equitatus 2. soldada
c) praeda 3. cavalleria
d) fabri 4. ensenya
e) funditores 5. enginyers
f) uexillum 6. arquers
g) sagittarii 7. foners
h) uallum 8. atac
i) signifer 9. ariet
j) oppugnatio 10. terraplè
k) aries 11. estacada
l) agger 12. campament
m)uinea 13. portaestendard
n) castra 14. mantellet
87

A
88
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana corresponent de la dreta:
a. Naso, -onis 1. de Tomos [lloc de l’exili d’Ovidi]
b. Tomitanus, -a, -um 2. Nasó [Publi Ovidi Nasó]
c. litus, -oris 3. gètic [del Danubi inferior]
d. Geticus, -a, -um 4. litoral
e. opus, -eris 5. acollir
f. libellus, -i 6. obra
g. excipio, -cepi, -ceptum 3 7. llibret
h. hospitium, -ii 8. amagar
i. peregrinus, -a, -um 9. gosar
j. abdo, -didi, -ditum 3 10. hospitalitat
k. audeo, ausus sum 2 11. estranger
l. monimentum, -i 12. barrar l’entrada, el camí
m. intra uenio ni entum 4 13. biblioteca pública, monument
n. iter claudo si sum 3 14. arribar dintre
2. Interpreta aquests versos, en els quals Ovidi es dirigeix a l’amic Brutus perquè doni bona
rebuda als seus llibrets exclosos de les biblioteques públiques.
Naso, Tomitanae iam non nouus incola terrae,
hoc tibi de Getico litore mittit opus.
Si uacat, hospitio peregrinos, Brute, libellos
excipe, dumque aliquo (loco sit), quodlibet abde modo.
Publica non audent intra monimenta uenire
ne suus hoc illis clauserit auctor iter.
OVIDI. Pòntiques, 1, 1, 1-6.
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Libelli non audent intra monimenta uenire. b. Amicus tibi mittit opus de Getico litore.
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. Ouidius Naso mittit opus. b. Brutus poetae Ouidii libellos accepit.

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. terraqüi, terrestre f. hospital, hospitalitat
b. opus, operari g. remetre, remitent
c. libel, libel·lista h. autoria, autor
d. monument, monumental i. itinerari, itinerant
e. peregrinació, peregrinar j. clausura, clausurar
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma adequada:
A. a. Naso, Getico. litore, modo
b. incola, terra, opera, libellus
c. illis, itineris, litoris, terrae
B. a.uacat, abdit, fuit, uenit
b. audent, amant, habent, scribant
c. clausit, dixit, fuit, mittit
7. Omple l’espai en blanc escrivint la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. Ouidius Naso hoc opus mittit. (nos, tu, te, uos, uobis)
b. Si uacat, Brute, libellos peregrinos hospitio excipe. (ego, tu, te, tibi, uos)
c. Si uacat, amici, libellos peregrinos hospitio excipite. (nos, tu, uos, uobis)
d. Ouidius Naso hoc opus mittit. (ego, me, mei, mihi, tu)
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. Ovidi i la seva obra.
b. L’exèrcit romà.
c. Bàrcino.
89

A
90
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
9. Completa cada frase amb l’opció adequada:
LITERATURA
a. Ovidi va néixer a .
1. Tomos 2. Sulmona 3. Verona 4. Venúsia
b. El cercle de/d’/dels acollí el poeta Ovidi.
1. Valeri Messala 2. Escipions 3. Mecenàs 4. Gracs
c. L’amant esmentada per Ovidi té el nom poètic de .
1. Lèsbia 2. Cíntia 3. Dèlia 4. Corinna
d. Ovidi no pogué tornar a Roma malgrat els intents davant de .
1. Cèsar 2. Tiberi 3. Marc Antoni 4. Claudi
e. Un conjunt de cartes escrites per heroïnes mitològiques es troben en .
1. les Heroides 2. els Fastos 3. les Tristes 4. l’Art amatòria
f. Ovidi insinua enigmàticament la causa del seu exili en .
1. les Heroides 2. els Fastos 3. les Tristes 4. l’Art amatòria
g. En trobem receptes per alliberar-se dels mals d’amor.
1. Remeis d’amor 2. Amors 3. Tristes 4. Receptes de bellesa
h. Els duo crimina d’Ovidi foren .
1. carmen et amor 2. amor et error 3. carmen et error 4. error et amor
i. Un poema d’Ovidi sobre la fauna marina porta per títol .
1. Halièutica 2. Ibis 3. Elegies 4. Metamorfosis
j. Un poeta elegíac romà és .
1. Horaci 2. Catul 3. Virgili 4. Tibul

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Ara fes el mateix amb aquestes frases:
BÀRCINO I L’EXÈRCIT
a. La fundació de Bàrcino fou una decisió de/d’ .
1. Calígula 2. Claudi 3. Tiberi 4. August
b. El lloc on es troba el pont romà de Martorell es deia .
1. Baetulo 2. Rubricatus 3. Taber 4. Ad fines
c. Els edificis civils i religiosos de la Bàrcino romana eren al .
1. decumanus maximus 2. cardo maximus 3. castra 4. forum
d. A un extrem del decumanus hi havia la porta .
1. principalis sinistra 2. principalis dextra 3. praetoria 4. maxima
e. El sacerdot del culte imperial d’una colònia com Bàrcino era el/l’ .
1. ordre dels decurions 2. duúmvir 3. flamen 4. sèvir
f. El qui va admetre els proletaris a l’exèrcit fou .
1. Servi Tul·li 2. Septimi Sever 3. August 4. Mari
g. El recluta de l’exèrcit era anomenat .
1. miles 2. tiro 3. dux 4. equitatus
h. El cobert mòbil que protegia els qui atacaven una muralla era el/la/l’ .
1. cuniculi 2. agger 3. aries 4. uinea
i. L’exèrcit en marxa era anomenat .
1. agmen 2. exercitus 3. uallum 4. torques
j. Una de les recompenses dels soldats i oficials eren els/les .
1. ouationes 2. armillae 3. supplicationes 4. tormenta
91

92
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
Avaluació - Unitat 6
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana corresponent de la dreta:
a. nec tu credideris 1. comoditat
b. commodum, -i 2. Nasó (=Publi Ovidi Nasó)
c. Naso, -onis 3. buscar, enyorar
d. quaero, -siui, -itum 3 4. i no creguis
e. modo... nunc... 5. benvolgut amic
f. dulcis amicus 6. ara... ara...
g. nata, -ae 7. venir a la memòria
h. subeo, -i(u)i, -itum 8. filla
i. reminiscor 3 9. novament
j. rursus 10. recordar
k. uertor ad loca 11. observar
l. cuncta usa 12. girar-se envers els llocs
m. peruideo, -i, -uisum 2 13. recobert
n. tectus, -a, -um 14. tots els indrets que havia fet servir
2. Interpreta aquests versos, en els quals Ovidi Nasó expressa la seva nostàlgia per Roma:
Nec tu credideris urbanae commoda uitae
quaerere Nasonem, quaerit et illa tamen.
Nam modo uos animo, dulces amici, reminiscor,
nunc mihi cum cara coniuge nata subit:
atque domo rursus pulchrae loca uertor ad urbis
cunctaque mens oculis peruidet usa suis.
Nunc fora, nunc aedes, nunc marmore tecta theatra.
OVIDI. Pòntiques 1, 8, 29-35
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Nunc, dulcis amice, mihi nata subit. b. Oculis suis peruident fora, aedes, theatra.
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. Ouidius Naso quaerit illa commoda. b. Poeta fora et aedes peruidet.

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. comoditat, còmode f. vitalitat, vital
b. ella, la g. nounat, nounada
c. conjugal, conjugar h. edificar, edifici
d. domesticar, domèstic i. oculista, ocular
e. urbanista, suburbà j. ment, mentalitat
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma adequada:
A. a. fora, theatra, marmora, prouincia
b. coniuge, urbe, mare, marmore
c. oculis, urbis, pulchrae, marmoris
B. a. subit, sit, peruidet, credit
b. quaerat, credat, amat, legat
c. credidit, quaesiuit, peruidit, dicit
7. Omple l’espai en blanc escrivint la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. Nec credideritis urbanae commoda uitae quaerere, quaerimus et illa tamen.
(ego, tu, nos. uos, illi / me, te, eum, nos, eos)
b. Nunc natae subeunt. (nos, nobis, uos, tu, ego)
c. animo, dulcis amice, reminiscor. ( tu, te, ego, me, uos)
d. Nullae litterae a te redditae sunt. (ego, me, mei, mihi, nos)
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. L’elegia i els poetes Tibul i Properci.
b. La cristianització de la vida pagana.
c. Organització, comandaments i composició de l’exèrcit romà.
93

94
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
9. Completa cada frase amb l’opció adequada:
LITERATURA
a. Ovidi morí a .
1. Tomos 2. Roma 3. Calàbria 4. la Campània
b. Ovidi conegué el temps de la .
1. guerra contra Pompeu 2. pau
3. guerra contra Tit 4. guerra contra Sul·la
c. Corinna és el nom poètic de l’amant esmentada per .
1. Tibul 2. Properci 3. Horaci 4. Ovidi
d. Ovidi no pogué tornar a Roma malgrat els intents davant de .
1. Cèsar 2. Tiberi 3. Neró 4. Claudi
e. Un conjunt de situacions en una relació amorosa es troba en .
1. les Heroides 2. els Amors 3. Halièutica 4. l’Art amatòria
f. Ovidi demana a diversos amics que intervinguin perquè pugui retornar de l’exili
a .
1. les Pòntiques 2. els Fastos 3. les Tristes 4. l’Art amatòria
g. Ovidi es passeja per la història llegendària de ciutats i regions en l’obra .
1. Metamorfosis 2. Pòntiques 3. Fastos 4. Receptes de bellesa
h. Potser una causa de l’exili d’Ovidi fou un afer relacionat amb l’adulteri de/d’ .
1. Lívia 2. August 3. Júlia 4. Octàvia
i. Un poema d’Ovidi contra un amic que volia apropiar-se de la seva fortuna fou .
1. Halièutica 2. Ibis 3. Elegies 4. Metamorfosis
j. Un poeta elegíac romà és .
1. Horaci 2. Catul 3. Virgili 4. Properci

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Ara fes el mateix amb aquestes frases:
BÀRCINO I L’EXÈRCIT
a. Els castra solien tenir forma .
1. triangular 2. rectangular 3. circular 4. angular
b. El nom llatí del riu Besòs era .
1. Baetulo 2. Rubricatus 3. Taber 4. Ad fines
c. Els representants de les famílies benestants d’una colònia com Bàrcino en .
1. l’ordre dels decurions 2. la basílica 3. el sevirat 4. el fòrum
d. A un extrem del cardo maximus hi havia la porta .
1. principalis sinistra 2. praetoria 3. decumana 4. maxima
e. Els lliberts que ajudaven l’encarregat del culte imperial eren els .
1. decurions 2. duúmvirs 3. flàmens 4. sèvirs
f. El qui va formar l’exèrcit amb patricis i clientes fou .
1. Servi Tul·li 2. Septimi Sever 3. August 4. Mari
g. El general que havia tingut els honors del triomf era anomenat .
1. dux 2. tiro 3. imperator 4. equitatus
h. Les galeries subterrànies que protegien els qui atacaven una muralla eren .
1. cuniculi 2. agger 3. aries 4. uinea
i. Els bagatges de l’exèrcit tenien el nom de/d’ .
1. agmen 2. impedimenta 3. iter 4. torques
j. Una de les recompenses dels soldats i oficials eren els/les .
1. ouationes 2. phalerae 3. supplicationes 4. tormenta
95

Bloc 3 (Unitats 7–9)
Unitat 7
Plauto, plaudite!
Objectius didàctics
1. Identificar les característiques principals de la poesia dramàtica llatina.
2. Contextualitzar en el temps els noms i les obres de Plaute i de Terenci i diferenciar-ne les característiques.
3. Resumir el contingut d’alguna comèdia de Plaute i comentar-la.
4. Comentar la importància de la comèdia llatina per a les èpoques posteriors.
5. Reconèixer el significat de cent paraules llatines, aproximadament.
6. Identificar les formes de futur dels verbs regulars.
7. Justificar la grafia dels pseudoderivats i dels mots primitius en català.
8. Llegir i entendre textos llatins.
9. Traduir textos llatins en què apareguin futurs.
10. Usar correctament expressions llatines en català culte.
11. Reconèixer el significat bàsic d’hel·lenismes incorporats al registre culte de la nostra llengua.
12. Reconèixer la tradició clàssica en l’edat mitjana.
13. Comentar la situació estratègica de Gerunda.
14. Enumerar les restes arqueològiques romanes de Girona.
Continguts
Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Lectura comprensiva de textos llatins.
2. Traducció de textos llatins.
2.1 Lectura repetitiva del text, atenent
als signes de puntuació.
2.2 Aplicació de criteris semàntics.
– Identificació del significat de mots
llatins coneguts.
– Identificació del significat de mots
llatins transparents.
– Identificació, pel context lèxic, del
significat dels verbs, en tant que són
el nucli semàntic de la frase.
2.3 Aplicació de criteris morfosintàctics.
– Anàlisi morfosintàctica, quan sigui
necessària per a la comprensió del
significat de les frases.
– Identificació del significat dels
mots llatins amb el diccionari.
– Deducció de la traducció a partir
de l’anàlisi morfosintàctica.
2.4 Redacció de la traducció resultant.
– Lectura de la traducció resultant.
– Adaptació a les regles de correcció
del català.
96
1. La comèdia llatina. Plaute i Terenci.
2. Morfosintaxi verbal: el futur i el futur
perfet.
3. Lèxic llatí: ampliació.
3.1 Derivació dels mots llatins al català:
primitius i pseudoderivats.
3.2 El lèxic d’origen grecollatí en el
registre culte.
4. Pervivència clàssica en la cultura
actual: temes i personatges de la comèdia
romana.
4.1 Tradició clàssica en l’edat mitjana:
els goliards.
4.2 La cultura material romana a Hispània:
Girona. El cristianisme.
Valors, normes i actituds
1. Valoració de la traducció com a instrument
de comprensió del contingut
d’un text.
2. Valoració del nostre passat romà
com a clau per entendre fets posteriors.
3. Sensibilització envers l’anàlisi crítica
de les fonts.
4. Consciència de la necessitat de rigor
científic per a l’estudi de la llengua
i la cultura llatines.
5. Valoració positiva de la llengua
llatina com a mitjà transmissor de
cultura.
6. Tendència a comparar el lèxic i les
estructures morfosintàctiques llatins
amb els de la llengua pròpia.

Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
2.5 Relectura del text en llatí.
3. Transformació d’estructures gramaticals.
4. Ús de la llengua llatina per comprendre
millor la pròpia.
5. Confrontació de fets culturals clàssics
amb realitzacions posteriors.
6. Maneig de fonts sobre civilització
i cultura llatines.
6.1 Lectura de textos traduïts.
6.2 Observació de restes arqueològiques.
6.3 Cinema-fòrum: Golfus de Roma.
Valors, normes i actituds
97

R
98
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa el número de cada traducció amb la lletra que precedeix la frase llatina corresponent:
1. Diuen que altres afirmen que les amistats han de ser buscades per la protecció i l’ajuda
i no per la benevolència i l’afecte. Així, doncs, en la mesura que algú té menys fermesa
i força (diuen), així desitja més les amistats.
2. D’això (diuen) que resulta que les donetes busquen més les proteccions de les amistats
que els homes, els pobres més que els rics i els desgraciats més que els que són considerats
feliços.
3. Fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència?
4. No t’ha commogut gens la guàrdia nocturna del Palatí, ni les rondes per la ciutat, ni les
cares i els rostres d’aquests?
5. Fins a quin límit es llançarà la teva audàcia desenfrenada?
6. Quant de temps encara es burlarà de nosaltres aquest furor teu?
a. Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?
b. Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet?
c. Quem ad finem sese iactabit effrenata audacia?
d. Nihilne te nocturnum praesidium Palatii, nihil urbis uigiliae, nihil ora uultusque mouerunt?
e. Alios dicere aiunt praesidii adiumentique causa, non beneuolentiae neque caritatis, amicitias esse
expectandas; itaque, ut quisque minimum firmitatis haberet minimumque uirium, ita amicitias
appetere maxime.
f. Ex eo fieri, ut mulierculae magis amicitiarum praesidia quaerant, quam uiri, et inopes quam opulenti,
et calamitosi quam ii qui putantur beati.
2. Associa les expressions corresponents de les tres columnes:
a) Tit 1. Fabulae palliatae A. Ciutat d’Úmbria
b) Llengua parlada 2. Sàrsina B. Plaute
c) Comèdies amb pal·li 3. Comèdia trepidant C. Ambientades a Grècia
d) Personatge plautí 4. Atac cartaginès D. Esclau llest i ensarronador
e) On va néixer Plaute 5. Macci E. Fabula motoria
f) Comèdia d’embolic 6. Sermo uulgaris F. Segona guerra Púnica
g) Invasió d’Anníbal 7. Seruus G. Llengua ràpida i vivaç

R
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
3. Associa el número de cada traducció amb la lletra que precedeix la frase llatina corresponent:
1. De sobte va esclatar tota impietat en aquesta edat de metall pitjor i va fugir el pudor, la
veritat i la lleialtat; en lloc dels quals vingueren els fraus, l’engany, les insídies i la violència
i l’amor criminal de posseir.
2. Abans de la mar i les terres i el cel que tot ho cobreix, en tot el món era única la faç de
la natura, que anomenaren caos.
3. Després que, enviat ja Saturn al Tàrtar tenebrós, el món era sota Júpiter, va venir la raça
d’argent, més dolenta que la d’or, més preuada que el bronze groguenc.
4. La primavera era eterna, i els plàcids zèfirs acariciaven amb tèbies brises les flors nascudes
sense llavor.
5. Després d’aquesta, en tercer lloc, va venir la raça de bronze, més ferotge en enginy i més
prompta a les armes terribles, tanmateix no criminal. De ferro dur és l’última.
a. Ante mare et terras et quod egit omnia, caelum unus erat toto naturae uultus in orbe, quem dixerunt
Chaos.
b. Ver erat aeternum, placidique tepentibus auris mulcebant Zephyri natos sine semine flores.
c. Postquam, Saturno tenebrosa in Tartara misso, sub Ioue mundus erat, subiit argentea proles, auro
deterior, fuluo pretiosior aere.
d. Tertia post illam successit aenea proles, saeuior ingeniis at ad horrida promptior arma, non scelerata
tamen. De duro est ultima ferro.
e. Protinus inruit uenae peioris in aeuum omne nefas, fugitque pudor uerumque fidesque; in quo eum
subierunt locum fraudes dolusque insidiaeque et uis et amor sceleratus habendi.
4. Associa les expressions corresponents de les tres columnes:
a) Publi 1. Fabula stataria A. Llibert de Gai Terenci Lucà
b) Esclau de Terenci Lucà 2. Terenci B. Comèdia reposada
c) Comèdia reflexiva 3. No groller C. Àfer
d) Cercle dels Escipions 4. Nascut a Cartago D. Imità la Comèdia de l’olla
e) Autor de L’avar 5. Filohel·lènic E. Cercle enfrontat a Cató
f) Capital d’Itàlia 6. Molière F. Capital de la Mediterrània
g) Registre aristocràtic 7. Roma G. Evita col·loquialismes
99

R
100
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Associa els mots que hi ha a continuació amb la definició corresponent de més avall:
1. Caiguda de l’Imperi romà d’Orient. 2. Tendència a abandonar les ciutats
i anar a viure al camp. 3. Reialme de Teodoric. 4. Nadal de l’any 800. 5. Aquisgrà.
6. Quadriuium. 7. Clerici siue scholares. 8. Vniuersitates magistrorum. 9. Gerunda. 10. Triuium.
a) Comunitats de professors del segle XIII.
b) Alumnes inscrits a les escoles de l’Església i a les universitats.
c) Any 1453.
d) Capital Ravenna, on destacaren el savi Cassiodor i el filòsof Boeci.
e) Empobriment de l’art i la cultura.
f) Aritmètica, geometria, astronomia i música.
g) Seu de la cort de Carlemany.
h) Gramàtica, retòrica i dialèctica.
i) Coronació de Carlemany com a emperador romanogermànic a Roma.
j) Municipi romà sobre un oppidum entre l’Onyar i el Ter.
6. Uneix les paraules i expressions d’una i altra columna tenint en compte el seu significat:
a) comites 1. Sant Isidor
b) coloni 2. tallers de còpia
c) scriptoria 3. alts funcionaris
d) duumuir 4. fortificació
e) clerici uagantes 5. colons
f) Etimologies 6. goliards
g) oppidum 7. alcalde
h) Partidari de Mari 8. situats a Itàlia
i) Tordera i Llobregat 9. parades
j) Fundà Gerunda 10. situats a Hispània
k) mansiones 11. Marca Hispànica
l) Vasos Apol·linars 12. Pompeu
m)visigots 13. Sertori
n) ostrogots 14. Vicarel·lo

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana de la dreta:
a. senex, senis 1. a casa seva
b. uix adv. 2. fiar-se de
c. credo, -didi, -ditum 3 3. amb prou feines, amb penes i treballs
d. domi suae 4. vell
e. defodio, -odi, -ossum 3 5. olla
f. ops, -is 6. enterrar
g. aula, -ae 7. riquesa
h. penitus adv. 8. amagar
i. condo, -didi, -ditum 3 9. ben endins
j. uitio 1 10. abusar de, deshonrar
k. suadeo, suasi, suasum 2 11. casar-se, endur-se-la com a muller
l. uxorem duco xi ctum 3 12. convèncer
m. deposco, -poposci — 3 13. noia, filla, nascuda
n. gnata, -ae 14. demanar
o. promitto, -isi, -issum 3 15. ficar, amagar
p. sublatus, -a, -um 16. prometre
q. abstrudo, -trusi, -trusum 3 17. tret
2. Interpreta aquests versos, en els quals s’explica com l’avar Euclió promet a Megador la seva
filla, que havia mantingut relacions amb Licònides.
Senex auarus uix sibi credens Euclio
domi suae defossam multis cum opibus
aulam inuenit, rursumque penitus conditam
exsanguis amens seruat. Eius filiam
Lyconides uitiauerat. Interea senex
Megadorus, a sorore suasus ducere
uxorem, auari gnatam deposcit sibi.
Durus senex uix promittit, atque aulae timens
domo sublatam uariis abstrudit locis.
PLAUTE. La comèdia de l’olla, argument 1, 1-9
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Senex auarus aulam inuenit et amens seruat. b. Senex, a sorore suasus, gnatam deposcit.
101

A
102
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. Senex auarus aulam inuenit. b. Megadorus a sorore suasus est.
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. senectut, senat f. olla, oller
b. domesticar, domèstic g. invent, inventar
c. local, locatiu h. persuadir, persuasió
d. viciar, aviciar i. avarícia, avar
e. prometre, promesa j. conservar, servar
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma adequada:
A. a. multis, opibus, exsanguis, locis
b. eius, senex, auarus, durus
c. sorore, domo, loco, Euclio
B. a. deposcit, inuenit, fuit, credit
b. abstrudit, amat, promittit, dixit
c. suadet, seruat, uitiuauerat, parat
7. Omple l’espai en blanc escrivint la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. Qui amat periculum in illo (periit, periebat, peribit, perierat)
b. Quo usque tandem
abutereris, abutaris)
, Catilina, patientia nostra? (abusus es, abutebaris, abutere,
c. Si quis ipsos custodes. (custodiet, custodit, custodiebat, custodiuit)
d. Medio tutissimus (iuisti, is, ibis, ibas)
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. Terenci i la seva obra.
b. El naixement de les universitats.
c. Gerunda.

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
9. Completa cada frase amb l’opció adequada:
LITERATURA
a. Plaute va néixer a .
1. Sàrsina 2. Sulmona 3. Cartago 4. Venúsia
b. El cercle de/d’/dels acollí Terenci.
1. Valeri Messala 2. Escipions 3. Mecenàs 4. Gracs
c. La Comèdia de l’olla és de/d’ .
1. Sèneca 2. Terenci 3. Plaute 4. Horaci
d. El leno de les comèdies de Plaute és el/l’ .
1. esclau 2. alcavot 3. pare avar 4. adolescent
e. Les parts declamades d’una comèdia plautina són anomenades .
1. diuerbia 2. cantica 3. fabulae 4. imitatio
f. Terenci va néixer a .
1. Roma 2. Cartago 3. Arpínum 4. Sàrsina
g. Publi Terenci Àfer va ser de Gai Terenci Lucà.
1. patró 2. esclau 3. pare 4. fill
h. La distingia els pobles civilitzats del pobles bàrbars.
1. imitatio 2. fabula 3. palliata 4. humanitas
i. El grup intel·lectual romà que es mostrava filohel·lènic fou el de/dels .
1. Cató 2. Plaute 3. Escipions 4. Sèneca
j. Una obra de Terenci és .
1. La comèdia de l’olla 2. La sogra 3. El soldat fanfarró 4. Psèudol
103

A
104
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Ara fes el mateix amb aquestes frases:
GERUNDA I LA TRADICIÓ CLÀSSICA
a. Pompeu va eliminar els focus insurrectes de .
1. Sertori 2. Mari 3. Sul·la 4. Cèsar
b. El govern municipal de Gerunda estava presidit per dos .
1. edils 2. duúmvirs 3. flàmens 4. pretors
c. Gerunda es troba a la confluència del Ter i del/de la/de l’ .
1. Tordera 2. Llobregat 3. Onyar 4. Francolí
d. El fòrum de Gerunda possiblement era on ara hi ha .
1. Sant Narcís 2. Sant Pere 3. Sant Feliu 4. la catedral
e. La principal escola carolíngia era a .
1. Roma 2. Ravenna 3. York 4. Aquisgrà
f. Un intel·lectual carolingi fou .
1. sant Isidor 2. Boeci 3. Eginard 4. Cassiodor
g. La Marca Hispànica va arribar fins al/a la/l’ .
1. Ebre 2. Ter 3. Tordera 4. Francolí
h. El filòsof Boeci va destacar a la cort de .
1. Teodoric 2. Teodosi 3. Carlemany 4. Lleó III
i. La no formava part del Quadriuium.
1. música 2. retòrica 3. geometria 4. astronomia
j. Les Etimologies fou obra de sant .
1. Agustí 2. Isidor 3. Gregori 4. Ambròs

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
Avaluació - Unitat 7
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana corresponent de la dreta:
a. aula, -ae 1. trobar
b. reperio, repperi, repertum 3 2. afany, força
c. uis, uis 3. lamentable
d. miser, -era, -erum 4. olla
e. adfectus, -a, -um 5. abusar de
f. modus, -i 6. angoixa, mode
g. uitio 1 7. afectat, afligit
h. uolo, -ui 8. prendre-la per muller
i. hanc duco xi uxtum 3 9. de bon grat
j. libens, -ntis 10. compra de provisions
k. ut 11. perquè
l. obsonium, -ii 12. cuiner
m. coquus, -i 13. passar una por terrible
n. formido 1 14. voler
o. abstrudo, -trusi, -trusum 3 15. violador
p. compressor, -oris 16. amagar
q. seruolus, -i 17. pispar
r. surpio, -pui, -ptum 3 18. tornar
s. illic, illaec, illuc 19. recompensar
t. refero, rettuli, relatum 20. esclavet
u. dono 1 21. ell, ella, allò
2. Interpreta aquests versos, en els quals es continua explicant com l’avar Euclió promet
a Megador la seva filla, que havia mantingut relacions amb Licònides.
Aulam repertam auri plenam Euclio
ui summa seruat miseris adfectus modis.
Lyconides istius uitat filiam.
Vult hanc Megadorus indotam ducere,
libensque ut faciat dat coquos cum obsonio.
Auro formidat Euclio, abstrudit foris.
Re 1 omni inspecta, compressoris seruolus
id surpit; illic Euclioni rem 2 refert.
Ab eo donatur auro, uxore et filio.
1. afer 2. tresor
PLAUTE. La comèdia de l’olla, argument 2, 1-9
105

106
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Aulam repertam plenam senex seruat. b. Compressoris seruolus id surpit.
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. Aulam repertam Euclio seruat. b. Ille Euclioni rem refert.
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. or, aurífer f. viciar, aviciar
b. formidable, formidablement g. inspector, inspeccionar
c. uxoricidi, uxoricida h. compressor, compressiu
d. oller, olla i. referent, referir
e. fillol, fill j. donant, donació
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma adequada:
A. a. obsonio, Euclio, filio, uxore
b. istius, seruolus, filia, adfectus
c. auri, ui, re, omni
B. a. faciat, seruat, surpit, donat
b. seruat, surpit, sit, refert
c. formidat, ducat, reperiat, faciat
7. Omple l’espai en blanc escrivint la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. Cum milia multa basia fecerimus,
bamus, conturbamiuimus)
illa. (conturbamus, conturbabimus, conturba-
b. Donec felix , multos amicos (es, eras, eris, fuisti / numeras, numerabas,
numerabis, numerauisti)
c. Sextus Tarquinius «Tace, Lucretia», inquit «Sextus Tarquinius sum; ferrum in manu est;
, si
emittis, emittebas)
uocem.» (morire, moriebare, moriere, moriare / emisisti, emiseris,

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. Plaute i la seva obra.
b. El lèxic grecollatí en la llengua culte.
c. El renaixement carolingi.
9. Completa cada frase amb l’opció adequada:
LITERATURA
a. Plaute va viure durant la guerra púnica.
1. primera 2. segona 3. tercera 4. quarta
b. Han estat atribuïdes a Plaute comèdies.
1. trenta-una 2. vint-i-una 3. onze 4. quaranta-una
c. L’Amfitrió és de .
1. Sèneca 2. Terenci 3. Plaute 4. Horaci
d. El senex de les comèdies de Plaute sol ser el/l’ .
1. esclau 2. alcavot 3. pare avar 4. adolescent
e. Les parts recitades amb música d’una comèdia plautina són anomenades .
1. diuerbia 2. cantica 3. fabulae 4. imitatio
f. Terenci fou un .
1. patrici 2. plebeu 3. noble 4. esclau alliberat
g. El corrent tradicionalista en l’època de Terenci era representat per .
1. Escipió 2. Anníbal 3. Cató 4. Mecenàs
h. Per a Plaute, Grècia era sinònim de .
1. vici 2. honestedat 3. amabilitat 4. humanitat
i. Les comèdies de Plaute són més aviat .
1. reposades 2. trepidants 3. reflexives 4. assentades
j. Una obra de Terenci és .
1. El botxí de si mateix 2. El corc 3. Els captius 4. Psèudol
107

108
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Ara fes el mateix amb aquestes frases:
GERUNDA I LA TRADICIÓ CLÀSSICA
a. Sertori era partidari de .
1. Pompeu 2. Mari 3. Sul·la 4. Cèsar
b. El senat municipal de Gerunda era el/la/l’ .
1. ordo decurionum 2. duúmvir 3. flamen 4. basílica
c. Les muralles de Gerunda foren construïdes a l’època .
1. baiximperial 2. monàrquica 3. altimperial 4. republicana
d. Un conjunt de sarcòfags pagans i paleocristians es troben a l’església de sant .
1. Narcís 2. Pere 3. Feliu 4. Jaume
e. Un dels rius que passa per Girona és el/l’ .
1. Llobregat 2. Besós 3. Francolí 4. Onyar
f. Un intel·lectual carolingi fou .
1. sant Isidor 2. Boeci 3. Alcuí de York 4. Cassiodor
g. La Marca Hispànica va arribar fins al/a l’ .
1. Ebre 2. Ter 3. Llobregat 4. Francolí
h. El savi Cassiodor va destacar a la cort de .
1. Teodoric 2. Teodosi 3. Carlemany 4. Lleó III
i. La/L’ no formava part del Quadriuium.
1. aritmètica 2. gramàtica 3. geometria 4. astronomia
j. La Historia Francorum fou obra de sant .
1. Agustí 2. Isidor 3. Gregori 4. Ambròs

Unitat 8
Satira tota nostra est
Objectius didàctics
1. Enumerar les característiques de la sàtira, l’epigrama, la novel·la i la faula.
2. Esmentar algun autor i alguna obra de cada un dels gèneres anteriors.
3. Resumir la vida d’Horaci, citar-ne les obres més importants, els tòpics horacians més coneguts i comentar-ne
la importància en el panorama de la llengua llatina i de la pervivència posterior.
4. Reconèixer el significat de cent paraules llatines, aproximadament.
5. Identificar les formes d’imperatiu dels verbs regulars.
6. Traduir textos llatins en què apareguin formes d’imperatiu.
7. Justificar la grafia dels fonemes nasals en català.
8. Usar correctament expressions llatines en català culte.
9. Distingir la transliteració i la transcripció dels hel·lenismes en català.
10. Reconèixer la pervivència d’arguments, temes, tòpics i personatges llatins en el Renaixement i posteriorment.
11. Assenyalar les parts principals de la ciutat d’Ilerda.
12. Esmentar altres ciutats romanes importants de l’àrea.
13. Identificar els moments més importants de la Ilerda romana.
Continguts
Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Lectura comprensiva de textos llatins.
2. Traducció de textos llatins.
2.1 Lectura repetitiva del text, atenent
als signes de puntuació.
2.2 Aplicació de criteris semàntics.
– Identificació del significat de mots
llatins coneguts.
– Identificació del significat de mots
llatins transparents.
– Identificació, pel context lèxic, del
significat dels verbs, en tant que són
el nucli semàntic de la frase.
2.3 Aplicació de criteris morfosintàctics.
– Anàlisi morfosintàctica, quan sigui
necessària per a la comprensió del
significat de les frases.
– Identificació del significat dels mots
llatins amb el diccionari.
– Deducció de la traducció a partir
de l’anàlisi morfosintàctica.
2.4 Redacció de la traducció resultant.
– Lectura de la traducció resultant.
– Adaptació a les regles de correcció
del català.
2.5 Relectura del text en llatí.
1. La sàtira, l’epigrama, la novel·la
i la faula.
2. Morfosintaxi verbal: l’imperatiu.
2.1 Sintaxi oracional: la conjunció ut.
3. Lèxic llatí: ampliació.
3.1 Els fonemes nasals en català.
4. Pervivència clàssica en el Renaixement
i en els segles següents.
4.1 La cultura material romana a Hispània:
Ilerda. El cristianisme.
Valors, normes i actituds
1. Valoració de la traducció com a instrument
de comprensió del contingut
d’un text.
2. Valoració del nostre passat romà
com a clau per entendre fets posteriors.
3. Sensibilització envers l’anàlisi crítica
de les fonts.
4. Consciència de la necessitat de rigor
científic per a l’estudi de la llengua
i la cultura llatines.
5. Valoració positiva de la llengua llatina
com a mitjà transmissor de cultura.
109

Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
3. Transformació d’estructures gramaticals.
4. Ús de la llengua llatina per comprendre
millor la pròpia.
5. Confrontació de fets culturals
clàssics amb realitzacions posteriors.
6. Maneig de fonts sobre civilització
i cultura llatines.
6.1 Lectura de textos traduïts.
6.2 Observació de restes arqueològiques.
110
Valors, normes i actituds

R
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa el número de cada traducció amb la lletra que precedeix la frase llatina corresponent:
1. Una gralla estarrufant-se amb una supèrbia vana va recollir les plomes que li havien caigut
a un paó reial i s’hi va guarnir.
2. Ells arrenquen les plomes a l’au desvergonyida i la fan fugir a cops de bec. La gralla, apallissada
de mala manera, començà a tornar entristida a la seva pròpia espècie.
3. Aleshores una d’aquelles que abans havia menyspreat (li va dir):
4. «Si haguessis estat content amb els nostres estatges i haguessis volgut suportar el que la
natura t’havia donat, no hauries experimentat aquesta injúria ni la teva calamitat sentiria
aquesta repulsa.»
5. Refusada per aquesta (espècie), patí una greu ignomínia.
6. Perquè no plagui vantar-se dels béns aliens més que passar la vida en el seu estat, Isop
ens va transmetre aquest exemple.
a. Ne gloriari libeat alienis bonis suoque potius habitu uitam degere, Aesopus nobis hoc exemplum prodidit.
b. Tumens inani graculus superbia pennas, pauoni quas deciderant, sustulit seque exornauit.
c. Illi inpudenti pennas eripiunt aui fugantque rostris. Male mulcatus graculus redire maerens coepit
ad propium genus;
d. A quo repulsus tristem sustinuit notam.
e. Tum quidam ex illis, quos prius despexerat:
f. «Contentus nostris si fuisses sedibus et, quod natura dederat, uoluisses pati, nec illam expertus esses
contumeliam nec hanc repulsam tua sentiret calamitas.»
2. Associa les expressions corresponents de les tres columnes:
a) Persi 1. Sàtira A. Donà a l’epigrama un to mordaç
b) Barreja de fruits 2. Poeta satíric B. Desgavell
c) Inscripció sepulcral 3. Marcial C. Juvenal
d) Poeta satíric 4. Epigrama D. Afirmà: «Satira tota nostra est.»
e) Rètor 5. Lucili E. Calatayud
f) Pàtria de Marcial 6. Bílbilis F. Donà a la sàtira el sentit actual
g) Bilbilità 7. Quintilià G. Poema breu de tema divers
111

R
112
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
3. Associa el número de cada traducció amb la lletra que precedeix la frase llatina corresponent:
1. Perquè no hi ha dubte que Cremes no et donarà la filla; ni tu per aquesta causa no disminueixis
aquestes coses que fas, no fos cas que ell canviés d’opinió.
2. Però aquí ve el teu pare. Vigila que no s’adoni que estàs trist.
3. Creu-me això, Pàmfil, avui el teu pare no discutirà mai ni un mot amb tu, si li dius que
et cases.
4. Feu silenci i calleu, i poseu atenció. El director mana que escolteu.
5. Opino que el teu pare segurament dirà això: «Vull que prenguis muller avui»; tu li respondràs:
«En prendré».
6. Digues al teu pare que t’hi vols casar.
a. Nempe hoc esse opinor dicturum patrem «ducas uolo hodie uxorem»; tu «ducam» inques.
b. Nam hoc haud dubium est quin Chremes tibi non det gnatam; nec tu ea causa minueris haec quae
facis, ne is suam mutet sententiam.
c. Patri dic uelle ducere.
d. Sed pater adest. Caue te esse tristem sentiat.
e. Crede hoc mihi, Pamphile, nunc hodie tecum commutaturum esse patrem unum uerbum. si te dices
ducere uxorem.
f. Silete et tacete atque animum aduertite. Audire iubet uos imperator.
4. Associa les expressions corresponents de les tres columnes:
a) Acusat de màgia 1. Satíricon A. Fabulista
b) Obra de Petroni 2. Petroni B. Autor de les Metamorfosis
c) Novel·la d’Apuleu 3. Apuleu C. Protagonitzat per Encolpi
d) Esclau i llibert d’August 4. Les Metamorfosis D. Arbiter elegantiae
e) Fabulista grec 5. Faula E. Antecedent de Fedre
f) Aristòcrata 6. Fedre F. Acció duta a terme per un animal
g) Conté una moralitat 7. Isop G. L’ase d’or

R
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Associa els mots que hi ha a continuació amb la definició corresponent de més avall:
1. Humanista. 2. Petrarca i Boccaccio. 3. Joan Lluís Vives. 4. Thomas More.
5. Desideri Erasme. 6. Iltirda. 7. Sícoris. 8. Iesso. 9. Aeso. 10. Batalla d’Ilerda.
a) Nom ibèric d’Ilerda o Lleida.
b) Nom llatí del municipi romà anomenat actualment Guissona.
c) Acció bèl·lica de la guerra civil entre els exèrcits de Cèsar i de Pompeu.
d) Expert en la lectura dels autors clàssics.
e) Nom llatí del municipi romà anomenat actualment Isona.
f) Humanistes i fundadors del Renaixement.
g) Denominació llatina del riu Segre.
h) Autor de De optimo reipublicae statu, deque noua insula Vtopia.
i) Autor d’Elogi de la follia.
j) Valencià preceptor de Maria Tudor i professor a Oxford.
6. Uneix les paraules i expressions d’una columna i de l’altra tenint en compte el seu significat:
a. De bello ciuili 1. Desideri Erasme
b. Farsàlia 2. Gai Juli Cèsar
c. Elogi de la follia 3. Lucà
d. Sícoris 4. Indíbil i Mandoni
e. teocentrisme 5. Renaixement
f. herois ilergetes 6. edat mitjana
g. antropocentrisme 7. Segre
h. Ilerda 8. recopilador de contes
i. Aeso 9. fabulista grec
j. Iesso 10. deïtat egípcia
k. Cupido 11. Guissona
l. Isis 12. Isona
m. Isop 13. Eros
n. Joan Amades 14. Lleida
113

A
114
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana corresponent de la dreta:
a. aufero, abstuli, ablatum 1. comerciant
b. institor, -oris 2. envair, prendre
c. temerarius, -a, -um 3. llindar
d. limen, -inis 4. temerari, atrevit
e. iubeo, iussi, iussum 2 5. estret
f. tenuis, -e 6. ordenar, manar
g. modo adv. 7. sendera, caminoi
h. semita, -ae 8. només
i. fio, factus est semidep. 9. taverna
j. popina, -ae 10. esdevenir
k. tonsor, -oris 11. cuiner
l. copo, -onis 12. barber
m. cocus, -i 13. taverner
n. lanius, -ii 14. respectar
o. seruo 1 15. carnisser
p. nuper adv. 16. botiga, local
q. taberna ae 17. no fa gaire
2. Interpreta aquests versos, en què l’autor agraeix a l’emperador Germànic (=Domicià) que
hagi restablert la via pública de Roma que els comerciants havien envaït a poc a poc.
Abstulerat totam temerarius institor urbem
inque suo nullum limine limen erat.
Iussisti tenues (tu), Germanice, crescere uicos,
et modo semita quae fuerat, facta uia est...
... occupat non totas nigra popina uias.
Tonsor, copo, cocus, lanius sua limina seruant.
Nunc Roma est, nuper magna taberna fuit.
MARCIAL. Epigrames 7, 61
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Copones sua limina seruant. b. Abstulerat temerarius institor totam urbem.

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. Tonsor, copo et cocus sua limina seruant. b. Abstulerat temerarius institor totam urbem.
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. temerari, temeritat f. anul·lar, nul·litat
b. afluir, afluent g. créixer, creixença
c. magnitud, magnificència h. conurbació, urbanisme
d. via, vianant i. tonsura, tonsurar
e. preliminar, liminar j. conservar, servar
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma adequada:
A. a. uias, uanitas, tabernas, semitas
b. limina, uia, semita, urbs
c. copo, suo, limine, modo
B. a.abstulerat, fecerat, erat, occupauerat
b. iussit, fuit, dixit, facit
c. est, iubet, habet, occupet
7. Omple l’espai en blanc escrivint la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. ne cadas [tu]. (caues, caue, cauete, caueas)
b. uos ipsos. (nosce, noscite, noscas, noscis)
c. Pomas quae fugiunt, celeri manu [tu]. (carpe, carpite, carpatis, carpetis)
d. Si uis amare, (amas, ames, ama, amate)
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. Petroni i la seva obra.
b. El neoclassicisme, el romanticisme i l’art d’inspiració clàssica.
c. Ilerda.
115

A
116
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
9. Completa cada frase amb l’opció adequada:
LITERATURA
a. Sàtira no significa .
1. saturació 2. confusió 3. desgavell 4. barreja de fruits
b. El creador de la sàtira en el sentit actual fou .
1. Apuleu 2. Petroni 3. Lucili 4. Fedre
c. L’escriptor Persi fou un .
1. novel·lista 2. fabulista 3. epigramista 4. poeta satíric
d. El que fixà l’epigrama com un gènere mordaç fou .
1. Persi 2. Juvenal 3. Marcial 4. Apuleu
e. La composició poètica breu en què, amb precisió i agudesa, s’expressa un pensament
festiu, burlesc, irònic o satíric, és un/una .
1. sàtira 2. epigrama 3. novel·la 4. faula
f. Marcial va néixer a .
1. Roma 2. Aquino 3. Bílbilis 4. Volterra
g. El qui segurament va participar en la conjura de Pisó fou .
1. Petroni 2. Apuleu 3. Marcial 4. Juvenal
h. L’ase d’or és una novel·la escrita per .
1. Fedre 2. Marcial 3. Petroni 4. Apuleu
i. La faula arribà a Roma a través del fabulista .
1. Isop 2. Fedre 3. La Fontaine 4. Iriarte
j. Sejà va perseguir .
1. Petroni 2. Fedre 3. Isop 4. Horaci

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Ara fes el mateix amb aquestes frases:
ILERDA I TRADICIÓ CLÀSSICA
a. La veneració de la cultura de l’antiguitat grecoromana fou pròpia del/de l’ .
1. edat mitjana 2. edat d’or 3. Renaixement 4. Modernisme
b. El mot humanitas com a sinònim de cultura fou emprat per .
1. Bruni 2. Maquiavel 3. Petrarca 4. Boccaccio
c. va ser preceptor de Maria Tudor i professor a Oxford.
1. Budé 2. More 3. Erasme 4. Lluís Vives
d. Un humanista català fou .
1. Erasme 2. Joan Rebull 3. Bernat Metge 4. Aristides Maillol
e. L’autor de l’obra De optimo reipublicae statu, deque noua insula Vtopia és .
1. Erasme 2. Budé 3. More 4. Joan Lluís Vives
f. Les excavacions a Pompeia i a Herculà foren iniciades sota els auspicis de/d’ .
1. Alfons el Magnànim 2. Carles III 3. Napoleó 4. Lluís XIV
g. El templet del claustre de San Pietro in Montorio és obra de .
1. Miquel Àngel 2. Alberti 3. Brunelleschi 4. Bramante
h. Ilerda apareix esmentada en l’obra de .
1. Cèsar 2. Virgili 3. Marcial 4. Persi
i. La zona de l’estació del ferrocarril a Lleida correspon a un/una/unes .
1. fòrum 2. necròpolis 3. termes 4. basílica
j. ja era un nucli urbà indígena abans de l’arribada dels romans.
1. Iesso 2. Aeso 3. Ilerda 4. Sícoris
117

118
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
Avaluació - Unitat 8
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana corresponent de la dreta:
a. cur? 1. sovint
b. saepe adv. 2. casa, llar
c. Nomentum, -i 3. per què?
d. lar, laris 4. Nomèntum [localitat del Laci]
e. sordidus, -a, -um 5. dirigir-se cap a
f. peto, -iui, -itum 3 i acus. 6. rústic
g. quaero, -siui, -situm 3 7. pensar
h. cogito 1 8. preguntar
i. Sparsus, -i 9. descansar
j. quiesco, -eui, -etum 3 10. mestre d’escola
k. ludi magister 11. Espars [amic de Marcial]
l. pistor, -oris 12. calderer
m. aerarius, -ii 13. forner
n. marculus, -i 14. no saber
o. nescio 4 15. martell
p. potes 2a sg. de possum 16. passar, transitar
q. transeo, -iui, -itum 17. poder
r. excito 1 18. cansat
s. cubile, -is n. 19. despertar
t. fessus, -a, -um 20. capçal del llit
u. libet, libuit 2 21. tedi, molèstia
v. taedium, -ii n. 22. plaure
2. Interpreta aquests versos, en els quals s’explica com plau al poeta evitar els sorolls de Roma
i per això va a la vil·la de Nomèntum.
Cur saepe sicci parua rura Nomenti aerariorum marculi die toto...
laremque uillae sordidum petam, quaeris? Tu, Sparse, nescis ista nec potes scire...
Nec cogitandi1 , Sparse, nec quiescendi2 Nos transeuntis risus excitat turbae,
in urbe locus est pauperi. Negant uitam et ad cubile est Roma. Taedio fessis (nobis)
ludi magistri mane, nocte pistores, dormire quotiens libuit, imus ad uillam.
1. per pensar 2. per descansar
MARCIAL. Epigrames 22, 57

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Cur saepe paruum rus laremque uillae sordidum petis?
b. Nec cogitandi nec quiescendi in urbe locus est pauperi.
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. Negant uitam ludi magistri. b. Nos transeuntis risus turbae excitat.
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. rural, ruralització f. vida, vitamina
b. tedi, tediós g. lúdic, ludoteca
c. sòrdid, sordidesa h. local, localitzar
d. transeünt, transient i. excitació, excitable
e. turba, turbamulta j. llet, lacti
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma adequada:
A. a. rura, uilla, uita, Roma
b. larem, locum, uitam, aerariorum
c. magistri, pistori, taedio, pauperi
B. a. petat, quaerit, est, amat
b. libuit, it, dormit, quaerit
c. excitat, cogitat, nescit, sit
7. Omple l’espai en blanc escrivint la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. Medice, te ipsum. (cura, curas, cures, curate)
b. te ipsum. (nosce, noscite, noscas, noscis)
c. Pomas quae fugiunt, celeri manu [uos]. (carpe, carpite, carpatis, carpetis)
d. mihi basia mille, Lesbia mea. (das, da, date, des)
119

120
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. Marcial i la seva obra.
b. Com han arribat els hel·lenismes a la nostra llengua.
c. El Renaixement i l’Humanisme.
9. Completa cada frase amb l’opció adequada:
LITERATURA
a. Sàtira significa .
1. saturació 2. confusió 3. facturació 4. idealització
b. El qui féu arribar la sàtira a la perfecció fou .
1. Apuleu 2. Petroni 3. Horaci 4. Fedre
c. L’escriptor Juvenal fou un .
1. novel·lista 2. fabulista 3. epigramista 4. poeta satíric
d. El poema que originalment significa inscripció sepulcral és el/la/l’ .
1. faula 2. novel·la 3. sàtira 4. epigrama
e. Un gènere literari d’aparició tardana és el/la/l’ .
1. èpica 2. epigrama 3. novel·la 4. faula
f. Marcial en la majoria dels seus poemes pretén .
1. moralitzar 2. divertir 3. ensenyar 4. narrar aventures
g. El qui segurament va pertànyer a la cort de Neró fou .
1. Petroni 2. Fedre 3. Lucili 4. Horaci
h. Les Metamorfosis és una novel·la escrita per .
1. Fedre 2. Marcial 3. Petroni 4. Apuleu
i. Isop va ser un .
1. fabulista etrusc 2. novel·lista 3. epigramista 4. fabulista grec
j. En temps de/d’ , Fedre va ser perseguit per Sejà.
1. August 2. Calígula 3. Tiberi 4. Neró

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Ara fes el mateix amb aquestes frases:
ILERDA I LA TRADICIÓ CLÀSSICA
a. El retaule major de Poblet, d’estil renaixentista, fou obra de .
1. Damià Forment 2. Pere Joan 3. Joan Rebull 4. Guillem Sagrera
b. Benvenuto Cellini va ser un famós.
1. pintor 2. arquitecte 3. escultor 4. literat
c. El qui va dirigir la construcció de la cúpula de Sant Pere del Vaticà fou .
1. Rafael 2. Bramante 3. Miquel Àngel 4. Brunelleschi
d. Un humanista dels Països Catalans fou .
1. Antoni Canals 2. Joan Rebull 3. Rubió i Tudurí 4. Aristides Maillol
e. L’autor de De pictura, De statua i De re aedificatoria és .
1. Alberti 2. Budé 3. More 4. Joan Lluís Vives
f. Antonio Canova fou un autor .
1. renaixentista 2. barroc 3. neoclàssic 4. noucentista
g. El qui introduí l’ús de l’arc de triomf a l’església cristiana fou .
1. Leon Battista Alberti 2. Bramante 3. Brunelleschi 4. Miquel Àngel
h. Ilerda apareix esmentada en l’obra de .
1. Lucà 2. Sal·lusti 3. Marcial 4. Juvenal
i. Prop de la zona de l’estació actual del ferrocarril a Lleida hi havia un/una/unes
.
1. fòrum 2. cúria 3. termes 4. basílica
j. Un riu, actualment cobert, que passa pel nucli urbà de Lleida és el .
1. Sícoris 2. Cinca 3. Noguerola 4. Valira
121

Unitat 9
Gnosce te ipsum
Objectius didàctics
1. Resumir la vida de Sèneca, citar-ne les obres més importants i comentar-ne la importància en el panorama
de la llengua llatina i de la pervivència posterior.
2. Comentar els corrents filosòfics més seguits a Roma.
3. Reconèixer el significat de cent paraules llatines, aproximadament.
4. Identificar i traduir les formes del gerundi i del gerundiu llatí.
5. Traduir textos llatins en què apareguin el gerundi i el gerundiu.
6. Usar correctament expressions llatines en català culte.
7. Identificar el significat dels principals sufixos derivatius emprats en llatí (-men- i verbs derivats de substantius).
8. Valorar les diverses traduccions d’un text segons la seva destinació.
9. Reconèixer la pervivència d’arguments, temes, tòpics i personatges llatins en la literatura posterior i en altres manifestacions
artístiques.
10. Resumir els fets principals que s’esdevenien al llarg de la jornada d’un romà.
11. Identificar les restes arqueològiques més importants de les ciutats d’Ausa, Bètulo i Pol·lència.
Continguts
Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Lectura comprensiva de textos llatins.
2. Traducció de textos llatins.
2.1 Lectura repetitiva del text, atenent
als signes de puntuació.
2.2 Aplicació de criteris semàntics.
– Identificació del significat de mots
llatins coneguts.
– Identificació del significat de mots
llatins transparents.
– Identificació, pel context lèxic, del
significat dels verbs, en tant que són
el nucli semàntic de la frase.
2.3 Aplicació de criteris morfosintàctics
– Anàlisi morfosintàctica, quan sigui
necessària per a la comprensió del
significat de les frases.
– Identificació del significat dels
mots llatins amb el diccionari.
– Deducció de la traducció a partir
de l’anàlisi morfosintàctica.
2.4 Redacció de la traducció resultant.
– Lectura de la traducció resultant.
– Adaptació a les regles de correcció
del català.
2.5 Relectura del text en llatí.
122
1. Morfosintaxi verbal: el gerundi
i el gerundiu.
2. Aprofundiment en l’aprenentatge
del lèxic llatí.
2.1 Derivació en llatí: el sufix -meni
verbs derivats de substantius.
2.2 Expressions llatines en el registre
culte del català.
3. Aproximació als gèneres literaris
llatins: la filosofia. Sèneca.
3.1 Referències culturals clàssiques:
el llatí i les traduccions.
3.2 La cultura material romana a Hispània:
Ausa, Bètulo i Pol·lència.
Valors, normes i actituds
1. Valoració de la traducció com a instrument
de comprensió del contingut
d’un text.
2. Valoració del nostre passat romà
com a clau per entendre fets posteriors.
3. Sensibilització per l’anàlisi crítica
de les fonts.
4. Consciència de la necessitat de rigor
científic per a l’estudi de la llengua
i la cultura llatines.
5. Valoració positiva de la llengua
llatina com a mitjà transmissor de
cultura.
6. Tendència a comparar el lèxic i les
estructures morfosintàctiques llatines
amb les de la llengua pròpia.

Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
3. Transformació d’estructures gramaticals.
4. Ús de la llengua llatina per comprendre
millor la pròpia.
5. Confrontació de fets culturals
clàssics amb realitzacions posteriors.
6. Maneig de fonts sobre civilització
i cultura llatines.
6.1 Lectura de textos traduïts.
6.2 Observació de restes arqueològiques.
Valors, normes i actituds
123

R
124
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa el número de cada traducció amb la lletra que precedeix la frase llatina corresponent:
1. Aleshores ell, com que era el nostre legat gairebé un any abans que fos declarat cònsol,
el dia següent no va dubtar a explicar públicament que no hi havia cap prodigi; i que
allò havia succeït aleshores i succeiria sempre en temps determinats, quan el sol estigués
posat de tal manera que no pogués atènyer la lluna amb la seva claror.
2. Juli Higí, en el llibre sisè de Vida i gestes de barons il·lustres, diu que uns ambaixadors dels
samnites es presentaren a Gai Fabrici, general del poble romà, i que, recordades les moltes
i grans accions que havien fet bé i benèvolament després d’haver fet la pau amb els
samnites, li oferiren una gran suma de diners com a regal.
3. Fa poc Diaule era metge, ara és enterramorts; el que fa ara d’enterramorts, ho feia
també de metge.
4. Aleshores diu que Fabrici va estendre les mans planes a les orelles, als ulls, després més
avall al nas, a la boca, al coll i d’allí finalment al baix ventre, i respongué així als legats:
que, mentre pogués sotmetre i dominar tots els membres, mai no li faltaria res, va respondre.
5. Veien que li faltaven moltes i grans coses per l’esplendor de la casa i de la manera de
viure i que ell no s’havia preparat amb gran luxe segons la seva importància i dignitat.
6. Essent jo encara un adolescent, quan el meu pare era a Macedònia com a cònsol i érem
al campament, recordo que el nostre exèrcit fou pertorbat per la superstició i per la por,
perquè en una nit serena, de sobte, la lluna, brillant i plena, va desaparèixer.
a. Memini, me admodum adulescentulo, cum pater in Macedonia consul esset, et essemus in castris,
perturbari exercitum nostrum religione et metu, quod serena nocte subito candens et plena luce defecisset.
b. Tum ille, cum legatus noster esset anno fere ante, quam consul est declaratus, haud dubitauit postridie
palam in castris docere «nullum esse prodigium, idque et tum factum esse, et certis temporibus
semper futurum (esse), cum sol ita locatus fuisset, lunam suo lumine non posset attingere».
c. Nuper erat medicus, nunc est uispillo Diaulus: quod uispillo facit, fecerat et medicus.
d. Iulius Hyginus in libro de uita rebusque inlustrium uirorum sexto dicit legatos a Samnitibus
ad Gaium Fabricium, imperatorem populi Romani, uenisse et, memoratis multis magnisque rebus,
quae bene et beneuole post redditam pacem Samnitibus fecisset, obtulisse dono grandem pecuniam.
e. Videbant multas res ad splendorem domus atque uictus defieri neque pro amplitudine dignitateque
lautum paratum esse.
f. Tum dicit Fabricium planas manus ab auribus ad oculos et infra deinceps ad mares et ad gulam
atque inde porro ad uentrem imum deduxisse, et legatis ita respondisse: dum illis omnibus membris
obsistere atque imperare posset, numquam quicquam defuturum esse.

R
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
2. Associa les expressions corresponents de les tres columnes:
A. a) Suplent 1. Ordo equitum A. Prendre-s’ho amb filosofia
b) Esposa de Claudi 2. Apatia B. Cap d’una conjura
c) Absència de passions 3. Tarannà romà C. Ordre de la petita noblesa
d) Ordre dels cavallers 4. G. Calpurni Pisó D. Realisme
e) Pragmatisme 5. Messalina E. Designat per a una substitució
f) Conspirador de Neró 6. Agripina F. Desterrà Sèneca
g) Mare de Neró 7. Suffectus G. Darrera esposa de Claudi
B. a) Metamorfosi en carbassa 1. De clementia A. Satiritza la divinització de Claudi
b) Hèrcules foll 2. Epistulae morales B. Homònim d’una obra d’Eurípides
c) Èdip 3. Consolationes C. Tema d’una tragèdia de Sòfocles
d) Fedra 4. Apocolocynthosis D. Tema de l’Hipòlit d’Eurípides
e) Consolacions 5. Hercules furens E. Serenitat davant els infortunis
f) 124 lletres a Lucili 6. Phaedra F. Consell de la pràctica de la virtut
g) De la clemència 7. Oedipus G. Correspondència amb Lucili
3. Associa els mots que hi ha a continuació amb la definició corresponent de més avall:
1. Creença dels estoics. 2. Agripina. 3. Sèneca. 4. Afrani Burrus.
5. Contradicció de Sèneca. 6. Diàlegs. 7. Lletres a Lucili. 8. Nou tragèdies.
9. Conspiració de Pisó. 10. Apocolocintosi del diví Claudi.
a) Assaigs o dissertacions sobre problemes de moral.
b) L’obra més popular de Sèneca, inspirada en el gènere epistolar de Ciceró, d’Horaci
i del filòsof Epicur.
c) La qui alliberà Sèneca de l’exili, li confià l’educació del seu fill Neró, d’onze anys, i li
donà el càrrec de pretor.
d) L’Univers és regit per lleis fixes i immutables que controlen la vida dels homes.
e) Ideologia austera, ascètica i estoica en oposició a una personalitat amant de les riqueses
sense escrúpols, de l’elegància i de les aventures amoroses escandaloses.
f) Obra en la qual Sèneca caricaturitzà la divinització de l’emperador Claudi.
g) Conjura a causa de la qual Sèneca rebé l’ordre de llevar-se la vida.
h) Prefecte del pretori que exercí una gran influència sobre Neró.
i) Obres sobre temes dels grans tràgics grecs Èsquil, Sòfocles i Eurípides.
j) Nascut a Còrdova en el si d’una família pertanyent a l’ordo equitum d’origen itàlic.
125

R
126
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
4. Uneix les paraules llatines següents amb el seu significat:
a. ientaculum 1. dinar
b. prandium 2. entremesos
c. hora sexta 3. esmorzar
d. triclinium 4. tercer plat
e. gustatio 5. sopar
f. cena 6. migdiada
g. tertia mensa 7. grup de tres llits
h. toga candida 8. toga amb orla
i. sinus 9. mantell femení
j. toga praetexta 10. toga blanquinosa
k. palla 11. plec de davant
l. Ausa 12. Vic d’Osona
m. Baetulo flumen 13. Bètulo
n. Pollentia 14. Ausa
o. Vicus Ausonae 15. Besòs
p. Baetulo oppidum 16. Pol·lència
q. Ordo Baetulensis 17. Guissona
r. Iesso 18. senat de Bètulo
s. subligar 19. capot
t. braca cruralis 20. mena de camiseta
u. tunica 21. calçotets
v. sagum 22. calces

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana corresponent de la dreta:
a. firmitudo, -inis 1. on
b. reuoco 1 2. preguntar insistentment
c. rogito 1 3. fermesa
d. ubi 4. fer tornar
e. praeceptum, -i 5. tants
f. tot indecl. 6. propòsit, raó
g. ratio, -onis 7. contra
h. aduersum prep. d’ac. 8. lliçó, precepte
i. imminens, -entis 9. car, perquè
j. enim 10. perill imminent
k. ignarus, -a, -um 11. crueltat, sevícia
l. saeuitia, -ae 12. assassinar
m. interficio, -feci, -fectum 13. desconegut
2. Interpreta aquest text, en el qual Sèneca, en veure plorar els seus amics davant la mort
imminent, els pregunta on havien anat a parar les seves lliçons de saviesa.
Seneca lacrimas amicorum uidens ad firmitudinem reuocat et rogitat ubi praecepta sapientiae sint,
ubi tot per annos meditata ratio aduersum imminentia sit. Cui enim ignara erat saeuitia Neronis post
matrem fratemque interfectos?
TÀCIT. Annals, 15, 62, 2
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Cui ignara erat saeuitia principis? b. Sapientes lacrimas amicorum uident.
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. Seneca lacrimas amicorum uidet. b. Nero matrem fratemque interfecit.
127

A
128
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. vident, evidència f. interfecte, interfector
b. precepte, preceptiu g. anual, annal
c. imminent, imminència h. raó, raonar
d. matriarcat, matricida i. fraternitat, fratern
e. revocació, revocar j. ubicar, ubicació
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma adequada:
A. a. ueritas, lacrimas, annos, fratres
b. firmitudo, amico, ratio, Nero
c. imminentia, praecepta, saeuitia, lacrimas
B. a.reuocat, rogitat, erat, interficit
b. sint. uident, reuocent, rogitent
c. interfecerat, erat, reuocauerat, dixerat
7. Omple l’espai en blanc escrivint la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. Orator uir bonus peritus est. (dicere, dicendi, dicendo, dicendum)
b. Non solum ad progressi sumus, uerum etiam ad (discere, discendo,
discendi, discendum / docendo, docendum, docendi, docere)
c. Caesar milites ad locum idoneum mittit. (explorando, explorare, explorari, explorandum)
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. L’obra de Sèneca.
b. La indumentària romana.
c. La llengua i la cultura de Roma com a eines instrumentals.

A
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
9. Completa cada frase amb l’opció adequada:
LITERATURA
a. Els
humana.
creien que les lleis fixes i immutables de l’Univers controlen la vida
1. eclèctics 2. cínics 3. estoics 4. pitagòrics
b. El filòsof Sèneca va néixer a .
1. Híspalis 2. Còrdova 3. Emèrita 4. Bílbilis
c. Una de Calígula impedí que Sèneca fos executat.
1. filla 2. germana 3. cunyada 4. concubina
d. Sèneca fou alliberat de l’exili per .
1. Agripina 2. Messalina 3. Júlia Livil·la 4. Neró
e. L’Apocolocintosi del diví Claudi fou un/una .
1. lletra 2. diàleg 3. sàtira 4. tragèdia
f. Les obres teatrals de Sèneca no estaven destinades a ser .
1. representades 2. llegides 3. recitades 4. declamades
g. El conjunt de de Sèneca són dissertacions sobre moral.
1. Diàlegs 2. Lletres 3. Troianes 4. Qüestions naturals
h. fou prefecte del pretori durant el regnat de Neró.
1. Sèneca 2. Pisó 3. Sejà 4. Burrus
i. Les Qüestions naturals no tracten de temes .
1. polítics 2. naturals 3. físics 4. morals
j. La conciliació del millor de cada sistema filosòfic era promoguda pels .
1. escèptics 2. estoics 3. eclèctics 4. epicuris
129

A
130
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Ara fes el mateix amb aquestes frases:
LA JORNADA D’UN ROMÀ. AUSA, BÈTULO I POL·LÈNCIA
a. Els ciutadans romans reservaven la tarda per als .
1. afers oficials 2. banys 3. negocis 4. clients
b. El fet que un patrici rebés el seu client era anomenat .
1. salutatio 2. ientaculum 3. gustatio 4. sportula
c. El dinar era anomenat .
1. prandium 2. ientaculum 3. gustatio 4. altera mensa
d. L’assignació en menjar o en diners que rebia un client d’un patronus era la/l’ .
1. sportula 2. hora prima 3. hora sexta 4. salutatio
e. L’àpat romà més consistent de la jornada era el/l’ .
1. esmorzar 2. dinar 3. berenar 4. sopar
f. El poble preromà que vivia a la plana de Vic eren els .
1. cessetans 2. indicetes 3. laietans 4. ausetans
g. Bètulo fou un/una .
1. municipi 2. colònia 3. praesidium 4. ordo decurionum
h. L’urbanisme de Bètulo tenia un traçat .
1. irregular 2. ortogonal 3. triangular 4. poligonal
i. L’any 123 aC Quint Cecili Metel fundà .
1. Pol·lència 2. Iesso 3. Aeso 4. Bètulo
j. El temple romà de Vic és .
1. octastil 2. hexastil 3. decastil 4. tetrastil

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
Avaluació - Unitat 9
1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana corresponent de la dreta:
a. lentitudo, -inis 1. Estaci Anneu [afranquit de Sèneca]
b. Statius Anneus 2. apreciat, probe
c. fides, -ei 3. lentitud
d. probatus, -a, -um 4. lleialtat
e. ut 5. treure
f. promo, prompsi, promptum 3 6. condemnat
g. prouisus, -a, -um 7. que
h. pridem adv. 8. previst
i. damnatus, -a, -um 9. de temps enrere
j. exstinguo, -nxi, -ctum 10. executar
k. adlatus, -a, -um 11. exhaurir
l. haurio, hausi, haustum 4 12. portat
2. Interpreta aquest text, segons el qual Sèneca, veient que la seva mort era lenta, demana
a l’amic metge que li subministri un verí.
Seneca interim, lentitudine mortis, Statium Anneum, amicitiae fide et arte medica probatum, orat ut
promeret prouisum pridem uenenum, quo damnati publico Atheniensium iudicio exstinguerentur. Ille
adlatum uenenum hausit.
TÀCIT. Annals, 15, 64, 3
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:
a. Ille adlatum uenenum hausit. b. Philosophus orat ut uenenum promeret.
4. Transforma la veu d’aquestes frases:
a. Ille adlatum uenenum hausit. b. Medicus amicus prouisum uenenum promit.
131

132
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
5. Escriu la paraula llatina que és comuna a cadascun dels grups de mots catalans següents:
a. mort, mortaldat f. art, artista
b. probitat, probament g. orant, oració
c. provisió, provisional h. exhaust, exhaurir
d. fidel, fidelitat i. lentitud, lentament
e. extinció, extingir j. damnat, damnatge
6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació
escriu-la en la forma adequada:
A. a. mare, fide, arte, iudicio
b. fide, ille, arte, lentitudine
c. uenenum, Atheniensium, Statium, amicitiam
B. a. hausit, dicit, exstinguit, orat
b. prompsit, hausit, sit, exstinxit
c. promeret, oret, exstingueret, diceret
7. Omple l’espai en blanc amb la forma de futur adequada de les que hi ha entre parèntesis:
a. elegantia augetur legendis oratoribus. (loqui, loquendi, loquendum, loquendo)
b. Castra erant ad bellum aptissima. (ducere, ducendum, ducendi, ducendo)
c. Parsimonia est scientia sumptus superuacuos. (uitare, uitandum, uitandi, uitando)
d. Scribere disces. (scribere, seribendum, scribendi, scribendo)
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:
a. La vida de Sèneca.
b. La jornada d’un romà.
c. El llatí i les traduccions.

Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
9. Completa cada frase amb l’opció adequada:
LITERATURA
a. Els creien que la raó humana és incapaç de discernir la veritat.
1. eclèctics 2. cínics 3. estoics 4. escèptics
b. El filòsof Sèneca era d’una família pertanyent a l’ordre .
1. senatorial 2. eqüestre 3. dels clients 4. dels lliberts
c. De jove, Sèneca ja era un orador i escriptor reconegut que no va plaure a .
1. August 2. Neró 3. Calígula 4. Adrià
d. Sèneca fou desterrat a Còrsega per ordre de/d’ .
1. Agripina 2. Messalina 3. Júlia Livil·la 4. Neró
e. L’Apocolocintosi és una sàtira contra .
1. Neró 2. Tiberi 3. Calígula 4. Claudi
f. L’obra de Sèneca no fou escrita només per ser representada.
1. satírica 2. filosòfica 3. científica 4. teatral
g. Una obra de gran interès científic de Sèneca és .
1. Diàlegs 2. Lletres 3. Troianes 4. Qüestions naturals
h. Durant una part del regnat de Neró, Burrus fou .
1. senador 2. intendent 3. consol suffectus 4. prefecte del pretori
i. Els Diàlegs són dissertacions o assaigs sobre temes .
1. polítics 2. naturals 3. físics 4. morals
j. Les convencions socials foren criticades pels .
1. escèptics 2. estoics 3. cínics 4. eclèctics
133

134
Centre : Curs :
Nom de l’alumne/a : Data :
10. Ara fes el mateix amb aquestes frases:
LA INDUMENTÀRIA ROMANA. AUSA, BÈTULO I POL·LÈNCIA
a. La toga blanquinosa era anomenada .
1. candida 2. sordida 3. pulla 4. praetexta
b. El mantell de color de porpra que portaven els emperadors era el .
1. paludamentum 2. sagum 3. pallium 4. latus clauus
c. El
dors.
estava format per les franges amples i verticals de les túniques dels sena-
1. angustus clauus 2. sinus 3. latus clauus 4. pallium
d. Els pantalons d’origen bàrbar de campanya eren anomenats .
1. bracae 2. fascia 3. crepida 4. soccus
e. El vestit que les dones duien damunt de la túnica era anomenat .
1. pileus 2. stola 3. toga 4. petasus
f. El mantell femení a imitació de l’himàcion grec que duien les matrones era el .
1. pileus 2. pallium 3. quitó 4. calceus
g. Bètulo fou fundada Bàrcino.
1. al mateix temps que 3. abans que
2. després de 4. dos segles després que
h. Damunt de les estructures del temple de Vic hi fou construït un .
1. monestir 2. castell 3. campament 4. campanar
i. Pol·lència fou fundada per .
1. Juli Cèsar 2. Octavi 3. Cecili Metel 4. Pompeu
j. A més dels teatres de Tàrraco i de Sagunt, conservem restes del de/d’ .
1. Pol·lència 2. Ausa 3. Aeso 4. Bètulo

solucionari del llibre de l’alumne
unitat 1
Els romans i la literatura
Activitats
1. a) poesia satírica; b) poesia èpica; c) historiografia; d) poesia còmica, e) oratòria.
2.
3.
4.
menes de textos
textos narratius
textos expositius
menes de textos
textos expressius
menes de textos
textos dramàtics
textos argumentatius
5. a) Tit Livi; b) Sèneca; c) Marcial; d) Suetoni.
6. a) èpica; b) historiografia; c) biografia; d) novel·la; e) didàctica f) faula; g) elegia, h) epigrama;
i) lírica; j) poesia bucòlica; k) epístola; l) sàtira; m) oratòria; n) panegíric; o) comèdia;
p) tragèdia.
7. a) Livi; b) Ciceró; c) Ciceró; d) Vitruvi; e) Suetoni; f) Plini; g) Ovidi; h) Plaute; i) Virgili.
8. a4; b7; c6; d8; e5; f2; g9; h1; i3.
poesia èpica
historiografia
biografia
novel·la
faula
poesia didàctica
gèneres autors obres
literatura enciclopèdica
literatura tècnica
poesia tràgica
poesia còmica
b
c
e
d
g
a
h
f
gèneres autors obres
poesia lírica
poesia elegíaca
poesia epigramàtica
poesia bucòlica
poesia satírica
textos exhortatius prosa epistolar e 5
gèneres autors obres
oratòria
literatura filosòfica
literatura apologètica
c
a
d
b
f
a
c
b
d
e
4
2
1
3
5
8
6
7
4
2
3
1
6
2
5
3
4
1
135

136
9. missus est; interfectus est; seruatae sunt.
L’any sis-cents noranta-setè després de la fundació de la ciutat, Marc Licini Cras, col·lega
de Gneu Pompeu el Gran en el segon consulat, fou enviat contra els parts i, quan, en contra
del presagi i dels auspicis, va entaular batalla prop de Carres, vençut per Surena, general
del rei Orodes, fou mort a la fi juntament amb el seu fill, un jove molt brillant. Les restes
de l’exèrcit foren salvades pel qüestor Gai Cassi. [EUTROPI. Breviari des de la fundació de
la ciutat, 6, 18]
10. a) A Surena, Orodis regis duce, Marcus Licinius Crassus uictus est.
b) A Surena, Orodis regis duce, Marcus Licinius Crassus interfectus est.
c) A senatu Marcus Licinius Crassus contra Parthos missus est.
d) A Caio Cassio quaestore reliquiae exercitus seruatae sunt.
e) A coniuratis Caesar tribus et uiginti uulneribus ad terram datus est.
11. a) Libellum etiam Caesari dederunt eodem die.
b) Caesarem tribus et uiginti uulneribus ad terram dederunt.
c) Pisonem in prouincia equites Hispani occiderunt.
d) Dixerunt principes acerrimas ac fortissimas sententias.
e) Agitabant magis magisque in dies animum ferocem inopia rei familiaris et conscientia scelerum.
f) Pontem quem tempestas interruperat paene milites refecerant.
12. c; d; e; f; a; b.
13. a) Diuulgata atque incredibilia auide accepta sunt; b) Et factum est ita; c) Nemo profeta acceptus
est in patria; d) Acta est fabula; e) Consummatum est; f) Alea iacta est.
14. natus, oppressam, tribuens
A l’edat de 19 anys vaig reunir un exèrcit de caràcter privat i a expenses meves, mitjançant el
qual vaig restituir la llibertat a l’estat oprimit pel domini d’una facció. Per aquest motiu, el senat
em va inscriure en el seu ordre amb decrets honorífics, essent cònsols Gai Pansa i Aulus Hirci,
concedint-me un lloc consular 1 per aportar la meva opinió, i em va donar el comandament
militar. Em va ordenar que, com a propretor, vetllés, juntament amb els cònsols, perquè l’estat
no patís cap dany. A més, el poble, com que ambdós cònsols van morir a la guerra, aquell
mateix any em va nomenar cònsol i triúmvir per reorganitzar l’estat. [Gestes del diví August, 1]
1 entre els consulars, o excònsols
15. a) uictus; b) natus; c) oppressam; d) meditans; e) sedentem.
16. a) Rebus in iis prouinciis prospere gestis, Romam redii.
b) Caesar, cognita locorum natura, ponti castrisque praesidio sex cohortes relinquit.
c) Potestate facta, Afranius copias educit et in medio colle sub castris constituit.
d) Postero die Caesar omnibus copiis, triplici acie instructa, ad Ilerdam proficiscitur et sub castris
Afrani consistit.
e) Marco Tullio Cicerone et Caio Antonio consulibus, Lucius Sergius Catilina ad delendam patriam
coniurauit.
f) Duce natura, congrediuntur homines.
g) Senatus decretis honorificis in ordinem suum me adlegit Caio Pansa et Aulo Hirtio consulibus.
h) Archias poeta Romam uenit, Mario consule.

17. a7; b6; c4; d3; e2; f5; g1; h12; i10; j11; k9; l8; m14; n13.
Textos
a) Fets de la segona guerra Púnica
Aquesta és la noble lluita a la vora del Trasimè i la desfeta més recordada del poble
romà. Entre les línies de combat van ser morts quinze mil romans, deu mil dispersats en
la fugida per tot Etrúria van dirigir-se a la ciutat per camins apartats; van morir dos mil
cinc-cents enemics en el combat, molts altres (van morir) després a causa de les ferides.
[LIVI. 22, 7, 1-2]
b) Els romans fan una cerimònia, el lectisterni, per aconseguir el favor dels déus
Aleshores fou realitzat un lectisterni, ocupant-se’n els decèmvirs de les cerimònies sagrades:
hi va haver a la vista sis llits sagrats, un per a Júpiter i Juno, un altre per a Neptú
i Minerva, un tercer per a Mart i Venus, un quart per a Apol·lo i Diana, el cinquè per
a Vulcà i Vesta, i el sisè per a Mercuri i Ceres. Aleshores foren consagrats els santuaris.
El dictador Quint Fabi Màxim va consagrar un santuari a Venus Ericina; el pretor Tit
Otacili va consagrar un santuari a Ment. [LIVI. 22, 10, 9-10]
c) Gai Juli Cèsar arriba a un campament prop d’Ilerda
Al cap de dos dies, Cèsar arriba al campament amb nou-cents genets que havia reservat
per a la seva protecció. El pont que havia estat trencat pel temporal gairebé ja havia estat
refet; va manar que aquest fou acabat a la nit. Ell mateix, reconeguda la natura del
terreny, deixa sis cohorts per a protecció del pont i del campament i tots els bagatges,
i el dia següent, amb totes les tropes, format l’exèrcit en triple línia, marxa cap a Ilerda
i es col·loca sota el campament d’Afrani i, havent-se aturat allí una mica en armes,
ofereix la possibilitat de lluitar en un lloc planer. Oferta la possibilitat, Afrani fa sortir
les tropes i les col·loca a mig turó al peu del campament. [CÈSAR. Comentaris de la guerra
civil, 1, 41, 1-2]
d) Gai Juli Cèsar fou assassinat per Brutus i Cassi
No fou gaire dilatat el domini de Gai Juli Cèsar, sinó que Brutus, Cassi i altres senadors
van posar-se d’acord per a la mort del príncep. Que gran és la força del destí! La conjuració
s’havia difós àmpliament, fins i tot fou lliurat a Cèsar un avís aquell mateix dia.
Tanmateix, va acudir a la cúria meditant una expedició contra els parts. Allí, assegut
a la seva cadira curul, el senat el va encerclar i fou abatut a terra amb vint-i-tres punyalades.
Així, aquell que havia deixat xopa la faç de la terra amb la sang dels seus conciutadans,
finalment ell en persona deixà xopa la cúria amb la seva sang. [FLORUS. Gestes
dels romans. Epítoma, 2, 13, 93-95]
e) El senat de Roma va decretar que fos consagrada l’Ara de la Pau després dels èxits
d’August
Quan des d’Hispània i des de la Gàl·lia, enllestits els assumptes en aquestes províncies
amb èxit, vaig tornar a Roma, essent cònsols Tiberi Neró i Publi Quintili, el senat decretà
que a causa del meu retorn fos consagrada al Camp de Mart una ara de la Pau
Augusta, en la qual va manar que els magistrats, els sacerdots i les verges vestals fessin
un sacrifici anual. [Gestes del diví August, 12]
137

138
18. a) Caesar cum equitibus DCCCC quos sibi praesidio reliquerat in castra peruenit. [text c]; b) Tiberio
Nerone Publio Quintilio consulibus, aram Pacis Augustae senatus consacrari censuit, [text e];
c) Pons qui fuerat tempestate interruptus paene erat refectus. [text c]; d) Venit in curiam tamen expeditionem
Parthicam meditans. [text d]; e) Potestate facta, Afranius copias educit. [text c]; f) Ipse, cognita
locorum natura, castris praesidio sex cohortes relinquit. [text c]; g) Cum Romam redii aram Pacis
Augustae senatus consacrari censuit. [text e]; h) In curuli sedentem eum senatus inuasit. [text d].
19. a) Biduo Caesar cum equitibus DCCCC in castra peruenit. b) Postero die Caesar ad Ilerdam proficiscitur.
c) Potestate facta, Afranius copias educit. d) Caesar sub castris Afrani consistit. e) Caesar
ad Ilerdam proficiscitur. f) Afranius in medio colle sub castris consistit.
20. a) senatores; b) mors; c) Caesar; d) uiolentia; e) bellum; f) in animo agitare; g) peruenio; h) perficio;
i) uenio; j) copiae.
21. a) curia; b) arma; c) sum; d) perficio; e) relinquo; f) curiam; g) castra.
22. Per què, quan has de recitar, et poses una bufanda al coll? Ens convindria més aquesta
a les nostres orelles. [MARCIAL. 11, 64]
23. Durant aquest trienni cap afer no fou jutjat, si no fou amb el consentiment d’ell; no hi va
haver cap propietat que fos heretada dels pares o dels avis que no fos desposseïda per ell,
per ordre d’aquest; innombrables quantitats de diners procedents dels béns dels camperols
foren exigides per ell amb una disposició nova i criminal; els nostres aliats més fidels foren
considerats en el nombre dels enemics; els ciutadans romans foren torturats i morts
a manera d’esclaus; els homes més culpables foren alliberats en judici pels seus diners; els
homes més honrats i més íntegres, fets reus absents, foren acusats sense judici, condemnats
i exiliats; els ports més fortificats i les ciutats més grans foren obertes als pirates i als bandolers;
els mariners i els soldats dels sicilians, aliats i amics nostres, foren morts de fam; les
flotes millors i més útils foren perdudes i enfonsades amb gran ignomínia del poble romà.
Aquest mateix pretor espolià i deixà nus tots els antiquíssims monuments. Però per pudor
detesto recordar les seves passions criminals en immoralitats i abusos. [CICERÓ. Contra
Verres 1, 5, 13-14]
24. a6; b5; c7; d1; e2; f4; g9; h10; i3; j8; k14; l11; m12; n13.
25. 1. Compostos de mots declinables, en els quals els dos elements admeten variacions en la
flexió segons la funció sintàctica que desenvolupen dins l’oració: C, D, G.
2. Compostos de mots declinables, en els quals un element, generalment el primer, roman
en el cas que li correspon en relació amb l’altre component, mentre que l’altre element,
que sol ser el segon, es flexiona d’acord amb la funció sintàctica que desenvolupa dins l’oració:
A, B, E, I.
3. Compostos en què el primer element és indeclinable mentre que el segon es flexiona
d’acord amb la funció sintàctica del mot dins l’oració: F, H, J, K, L, M, N.
26. a) aurum + fero aurifer -a -um aurífer
1. ignis -is ignifer ardent
2. flos -ris florifer florit
3. salus -utis salutifer saludable

) ars + facio artifex artífex
1. pons -ntis pontifex pòntifex
2. aurum -i aurifex orfebre
3. ops -opis opifex artesà
c) primus + capio princeps capdavanter
1. pars -rtis particeps partícip
2. munus (-eris) municeps veí
3. for (mus) -a -um forceps tenalles
d) mater + caedo matricida matricida
1. pater -tris patricida parricida
2. homo (-inis) homicida homicida
3. frater -tris fratricida fratricida
27. a3B; b1D; c2A; d6C; e5F; f4E.
28. a) portador d’or; b) generós; c) plujós; d) renúncia a la pàtria potestat; e) exempt de càrregues
fiscals.
29. a) agricola, ruricola
b) uindex, iudex,
c) rurigena, indigena
d) haruspex, auspex
e) sacrificium, maleficus
f) somnifer, signifer
g) tibicen, oscen
h) forceps, auceps
i) uiuiparus, ouiparus
30. La inauguratio es feia abans d’iniciar una obra; actualment entenem per inauguració l’obertura
solemne o la consagració que es fa abans de començar a fer servir allò que s’inaugura.
31. La limitatio o el traç d’un solc amb l’arada arrossegada per una vedella i un brau junyits
amb la finalitat de delimitar el perímetre de la futura ciutat.
32. a3; b4; c8; d6; e7; f2; g5; h1.
33. a) centuriatio; b) agrimensor; c) cardo; d) ordre dels decurions; e) cúria; f) basílica.
34. a3; b1; c5; d2; e4.
35. a) uicus; b) cardo; c) paganus; d) decumanus; e) legio.
36. Hi ha a València una colònia allunyada tres mil passes de la mar; el riu Túria; i, a la mateixa
distància de la mar, Sagunt, una plaça forta de ciutadans de dret romà, noble per la seva
fidelitat; i el riu Údiva [Millars]. A continuació, hi ha la regió dels ilergàons; el riu Ebre,
ric pel comerç fluvial, que neix entre els càntabres no lluny de la plaça forta de Julòbriga,
139

140
el qual corre unes quatre-centes cinquanta mil passes i és capaç de deixar passar naus al
llarg d’unes dues-centes mil passes des de la plaça forta de Varea [prop de Logronyo], pel
qual els grecs anomenaren Ibèria la Hispània sencera. Hi ha la regió de Cessetània, la colònia
de Tàrraco, obra dels Escipions, com Cartagena ho és dels púnics. Tot seguit hi ha la
regió dels ilergets, la plaça forta de Súbur [=Sitges?], el riu Rubricat [=Llobregat], a partir
del qual hi ha els laietans i els indigets. Després d’aquests, en l’ordre en què serà dit, retirats
cap a l’interior, al peu dels Pirineus, els cerretans [=Cerdanya] i finalment els vascons.
A la costa hi ha Bàrcino, anomenada Favència; les places fortes de ciutadans de dret romà
de Bètulo, Íluro [=Mataró], el riu Arn [=Tordera?], Blandes [=Blanes], Empúries, aquesta
ciutat doble dels antics habitants i dels grecs que foren descendents dels de Focea, i el riu
Tícer [=Ter]. [PLINI. Història natural 3, 20-21]
37. Per a Marc Herenni Sever, fill de Gai, de la tribu Galèria, edil, duúmvir, flamen augustal,
(ho ha fet). Herènnia Optata, filla de Gai, per al seu germà excel·lent.
El difunt Marc Herenni Sever, tingué els càrrecs d’edil, de duúmvir i de flamen augustal.
Va pertànyer a la tribu Galèria. La inscripció li va dedicar Herènnia Optata, una germana
seva.
38.
EDETANI
Vdiua Flumen
Turium Flumen
Sucro Flumen
Edeta
Saetabis
CONTESTANI
Ilici
Valentia
Lucentum
ILERGETES
Hiberus Flumen
ILERGAONES
Saguntum
Dianium
Ilerda
Dertosa
Aeso
A N D O S I N I
Iesso
Sicoris Flumen
Bergium
Iulia Libica
CERRETANI
AVSETANI
Ebusus
Ausa
Egara
Ruscino
Gerunda
Blandae
Arnum Flumen
Iluro
Baetulo
Barcino
Subur
Tarraco
CESSETANIA
Rubricatus Flumen
Ticer
LAIETANI
PYRENAEI
MONTES
INDIGETES
Flumen
Pollentia
Palma
Emporiae
Iamno
B A L E A R E S I N S V L A E
Mago

39. a) de quatre columnes; b) de sis columnes; c) de vuit columnes; d) de nou columnes;
e) de deu columnes.
40. El pòntifex és el que vetlla perquè s’acompleixi el ritual en tots els actes de culte, com és
el sacrifici purificador d’un porc, d’una ovella i d’un toro, anomenat suouetaurile.
41. a. corinti i hexastil; b. corinti i hexastil, c. corinti i octastil; d. corinti i tetrastil.
42. a) TR (temple romà); b) TR; c) TG (temple grec); d) TG; e) TR; f) TR; g) TG; h) TR; i) TG.
43. a1; b3; c4; d2, e5.
• La visió des dels propileus havia de ser la mateixa. Qui penetrava en el recinte sagrat difícilment
tenia la noció de la forma circular del Pànteon, més aviat devia pensar que era
un temple rectangular.
• La circumferència i el rectangle. Una esfera i un cilindre.
• La diferència principal és que les cúpules estan superposades, descansen sobre tambors
i tenen nervis, ben visible (el Domo de Florència i Sant Pere del Vaticà). Si s’observen frontalment,
la Rotonda i l’església de Sant Antoni són les més similars al Pànteon, tot i que
aquesta darrera té quatre frontals idèntics, tal com s’intueix a la fotografia. La Borsa de
París no amaga la seva estructura circular. La cúpula de les dues esglésies no mostra una
estructura circular, sinó que és el coronament de la intersecció entre la nau i el transsepte.
Activitats d’avaluació
1. Des d’allí Cèsar, acabades les guerres civils per tota la terra, va tornar a Roma. Va començar
a actuar més insolentment i contra el costum de la llibertat romana. Així doncs, com
que també li havien estat oferts pel poble romà, i no s’aixecava davant els senadors quan li
venien al seu davant i feia altres coses pròpies d’un rei i gairebé d’un tirà, es va fer una conjuració
contra ell per part de seixanta o més senadors i cavallers romans. Principalment hi
hagué entre els conjurats els dos Brutus, Gai Cassi i Servili Casca de la família de Brutus,
el qual havia estat el primer cònsol de Roma i havia expulsat els reis. Així doncs, Cèsar,
quan els senadors van arribar de dia a la cúria entre altres, fou ferit per vint-i-tres punyalades.
[EUTROPI. Breviari des de la fundació de la ciutat, 6, 25]
2. a) Caesar tribus et uiginti uulneribus confosus est.
b) Coniuratum est in eum a sexaginta uel amplius senatoribus equitibusque Romanis.
c) Praecipue fuerunt inter coniuratos duo Bruti et Caius Cassius et Seruilius Casca.
d) Venisset ad curiam.
e) Bellis ciuilibus toto orbe compositis.
f) Qui reges expulerat.
141

142
3. a) Tribus et uiginti uulneribus Caesar confosus est.
b) A senatoribus et equitibus Romanis in Caesarem coniuratum est.
c) A populo antea honores deferebantur.
d) A Bruto reges expulsi erant.
4. a) Bruti → Bruto;
b) coniuratus → coniuratis;
c) mare → mari;
d) curia → curiae/curias;
e) senatui → senatus;
f) reges → rex.
5. a) bellis compositis;
b) libertatis ciuilis;
c) uoluntate sua;
d) orbi toto;
e) bellis ciuilibus;
f) consuetudinem antiquam.
unitat 2
El poder de la paraula i de la imatge
Activitats
1.
eloqüència de circumstàncies eloqüència pràctica
genus laudatiuum genus deliberatiuum genus iudiciale
1
4
5
2. qüestor, edil, pretor, cònsol, censor.
3. a) Catilina; b) Cèsar; c) edil; d) Gai Verres; e) cònsol; f) qüestor; g) senat.
4. a) Contra Gai Verres, o Verrines; b) Contra Luci Catilina,oCatilinàries; c) A favor de Rosci Amerí;
d) Contra Marc Antoni, oFilípiques; e) Brutus; f) L’orador; g) De l’orador; h) La república; i) Les
lleis; j) Els deures; k) Les Tusculanes; l) La vellesa; m) L’amistat; n) Lletres als familiars; o) Lletres
a Àtic; p) Lletres al germà Quint; q) La natura dels déus; r) A favor del poeta Àrquias.
5. a) Brutus; b) De senectute; c) Epistulae ad familiares; d) In L. Catilinam; e) In M. Antonium orationes
Philippicae; f) De legibus; g) In C. Verrem; h) In L. Catilinam.
3
6
2

6. a4) Cató; b1) Ciceró; c2) Cató; d5) Ciceró; e3) Ciceró.
7. Verrines, Catilinàries, Filípiques.
8. a) actio; b) memoria; c) elocutio; d) dispositio; e) inuentio.
9. Al meu parer, serà orador, digne d’aquest nom tan important, aquell qui, qualsevol tema
que escaigui que hagi de ser explicat de paraula, el digui amb coneixement de causa, ordenadament,
amb elegància i de memòria, juntament amb una certa noblesa de gestos.
[CICERÓ. De l’orador, 1, 64]
10.
11. a2; b1; c4; d3.
punts de l’elaboració
d’un discurs
adverbi o expressió adverbial
del text de Ciceró
traducció de l’expressió
ciceroniana
inuentio prudenter amb coneixement de causa
dispositio composite ordenadament
elocutio ornate amb elegància
memoria memoriter de memòria
actio cum quadam dignitate amb certa noblesa
12. a) panegíric; b) eloqüència; c) Brutus; d) Cató el Vell; e) Marc Antoni; f) Tiberi Semproni
Grac; g) Cilícia; h) Pompeu.
13. Ciceró explica la conducta corrupta de Gai Verres mentre va ser pretor a la província
de Sicília
Però Gai Verres ha establert les proves més nombroses i més grans de tots els seus vicis a la
província de Sicília, que ell ha vexat i arruïnat durant un trienni, de tal manera que aquesta
no pot ser restituïda de cap manera al seu antic estat. Amb aquest pretor els sicilians ni
tingueren les seves lleis, ni els nostres decrets del senat, ni els drets comuns a tothom;
a Sicília cadascú té tot el que o bé se sostragué a la lleugeresa d’un home tan cobejós i arbitrari,
o bé el que sobrevisqué a la seva sacietat. [CICERÓ. Contra Verres 1, 4, 12]
14. a) per triennium; b) Hoc praetore; c) aut... aut…; d) plurima et maxima; e) Siculi; f) hominis;
g) suas leges; h) tenuerunt; i) imprudentiam; j) auarissimi.
15. a) Siculis neque suam legem neque nostrum senatusconsultum neque commune ius tenuit.
b) Siciliensis habet in insulis suis quantum ab imprudentiis hominum auarissimorum et libidinosissimorum
fugit.
c) Homo auarissimus omnis uitii sui plurimum et maximum indicium constituit in prouincia quam
per annum uexauit ac perdidit.
d) Insulae restitui non potuerunt.
143

144
16. a) maxima; b) Sicilia; c) uitium; d) antiquus; e) auarus; f) quisque; g) ac; h) ita; i) homo; j) noster;
k) quantum; i) neque... neque; m) nullus.
17. a) iura communia / ius commune; b) modo nullo / modis nullis; c) uitii omnis / uitiorum omnium;
d) hominis auari / hominum auarorum; e) legem suam / leges suas; f) senatusconsultum nostrum /
senatusconsulta nostra.
18. a) libidinós; b) òmnibus; c) sacietat; d) trienni; e) vexar; f) restituir; g) senatconsult;
h) subterfugi; i) imprudència.
19. a) nullus; b) Catilina; c) Capua; d) uitium; e) Sicilia; f) restituo; g) munificus; h) triennium.
20. Iura.
21. a) maximum iudicium; b) antiquos status; c) nullis modis.
22. a) eo; b) hunc; c) ipse; d) eodem; e) eum; f) ille, ipse; g) eodem; h) eo.
23. ipse, eos, hic, ipse, eius, hunc.
Antoni, que dominava l’Àsia i Orient, repudiada la germana de Cèsar August Octavià, va
prendre per muller Cleòpatra, la reina d’Egipte. Ell mateix també va lluitar contra els perses.
Els vencé en les primeres batalles, però, tornant, patí per la fam i la pesta i, com que els
parts l’escometien mentre fugia, retrocedí ell mateix com a vençut. Ell també va promoure
una gran guerra civil, obligat per la seva esposa Cleòpatra, reina d’Egipte, mentre desitja
regnar també a la ciutat de Roma per la passió per una dona. Fou vençut per August en una
batalla naval famosa i decisiva a Àccium, que és un lloc a l’Epir, des del qual fugí cap
a Egipte i, en una situació desesperada, quan tots es passaven a August, ell mateix es va suïcidar.
Cleòpatra es va acostar un àspid i fou morta pel seu verí. Egipte fou afegit a l’Imperi
romà gràcies a Octavià August. Egipte el va tenir com a primer àrbitre romà. [EUTROPI.
Breviari des de la fundació de la ciutat 7, 6-7]
24. a) His una filia est. b) Illis plures filiae sunt. c) Illi plures filiae sunt. d) Huic una filia est.
e) Illi una filia est.
25. a) quem; b) qui; c) qui; d) quos; e) qui; f) qui.
26. a) his, hic; b) is, id; c) is, eis; d) istum, istorum; e) huic, huius; f) hi, huic.
27. a) 2; b) 3; c) 1.
28. a) lo; b) la; c) li; d) los; e) les; f) llur; g) ho; h) hi; i) en; j) eix.
29. a2; b3; c1; d6; e7; f5; g4.
30. a) in hoc anno; b) ad hanc horam; c) hac nocte; d) sub hac hora; e) hac hora; f) ad ipsu (m tempus).

Textos
a) Un home desgraciat
Desgraciat és l’home que ell mateix busca què menjar i ho troba amb dificultat; però
més desgraciat és qui amb dificultat busca i no troba res; i el més desgraciat és qui, quan
desitja menjar, no té què menjar. [PLAUTE. Els captius 461-463]
b) El culte als déus
De fet el rei Erictoni va ser el primer que va instituir a l’Àtica els Jocs en honor
d’Apol·lo, i no solament en honor d’aquest, sinó també de Minerva, on es posava oli
com a premi per als vencedors, perquè Minerva és la descobridora d’aquest fruit, així
com Líber ho és del vi. Per aquests anys va ser raptada Europa pel rei dels cretencs
Xantos, de qui en altres autors trobem un altre nom, i d’aquí van ser engendrats
Radamant, Sarpèdon i Minos, que es va divulgar més que eren fills de Júpiter nascuts de
la mateixa dona. [SANT AGUSTÍ. La ciutat de Déu, 18, 12]
c) El déu Lar parla a casa d’Euclió, el protagonista de la comèdia de l’olla
Aquest (Euclió) ha deixat aquest fill que ara viu aquí, de costums semblant com va ser
el pare i l’avi d’aquest. Ell té una filla única; ella cada dia sempre em suplica o amb
encens o amb vi o amb alguna cosa. Em dóna corones. En honor d’ella vaig fer que
Euclió trobés aquí un tresor perquè la pogués casar més fàcilment, si volia. [PLAUTE. La
comèdia de l’olla, 21-26]
d) Màrius, un homo nouus, demana el consulat
I ja d’abans, a Màrius el posseïa un gran desig del consulat, i per aconseguir-lo, tret de
l’antiguitat del seu llinatge, tenia tota la resta i en abundància, honradesa, gran experiència
militar, esperit grandiós en la guerra, moderat a casa, dominador del plaer i de
l’ànsia de diners, només àvid de glòria. Però ell, nascut i crescut a Arpínum, no es va
educar en eloqüència grega ni en refinaments mundans; així el seu caràcter íntegre
va madurar ben aviat entre bones qualitats. Així doncs, tan aviat com va demanar del
poble un tribunat militar, fou votat per totes les tribus. Després d’aquesta es va fer seves
les altres magistratures, una darrere l’altra. [SAL·LUSTI. La guerra de Jugurta, 63, 2-5]
31. ago fer actio acció
a) nascor néixer natio naixement
b) poto beure potio poció
c) oppugno assaltar oppugnatio assalt
d) soluo deslligar solutio solució
e) recito recitar recitatio recitació
f) resigno renunciar resignatio resignació
g) oro pregar oratio oració
h) excito despertar excitatio excitació
i) saluto saludar salutatio salutació
j) diligo triar dilectio amor
k) deduco desviar deductio desviació
l) definio delimitar definitio delimitació
m) uindico reclamar uindicatio reclamació
n) satisfacio satisfer satisfactio satisfacció
o) salto dansar saltatio dansa
145

146
32. do donar dator dador
a) lego llegir lector lector
b) impero manar imperator emperador
c) claudo tancar claudator tancador
d) iaculor llançar iaculator llançador
e) clamo cridar clamator cridaire
f) dicto ordenar dictator dictador
g) cunctor vacil·lar cunctator vacil·lant
h) ianua porta ianitor porter
i) porto portar portitor duaner
j) ueho transportar uector transportador
k) rego menar rector conductor
l) ungo ungir unctor ungidor
m) uaticinor vaticinar uaticinator endeví
n) adoro adorar adorator adorador
o) aedifico edificar aedificator constructor
33. a) stator; b) calculator; c) auditor; d) scriptor; e) rector; f) tractor; g) generator.
34. impero imperator imperatrix
a) uenor uenator uenatrix
b) ago actor actrix
c) salto saltator saltatrix
d) balneum balneator balneatrix
e) gigno genitor genetrix
f) genero generator generatrix
g) inuenio inuentor inuentrix
h) speculor speculator speculatrix
i) uendo uenditor uenditrix
j) accepto acceptor acceptrix
k) adiuuo adiutor adiutrix
35. tractor
36. Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora.
37. 1. Segon estil, per l’ús de la falsa perspectiva. 2. Tercer estil, pel caràcter miniaturista i el
predomini del color negre i el color vermell poc intens. 3. Segon estil, per l’ús de la falsa
perspectiva. 4. Quart estil, per la combinació de la falsa perspectiva amb grans escenes
mitològiques que semblen quadres penjats a la paret. 5. Quart estil, perquè reprodueix
una escena mitològica com si es tractés d’un quadre penjat a la paret. 6. Primer estil, perquè
imita les plaques de marbre. 7. Tercer estil, pel caràcter miniaturista i pel predomini
del color negre.

38.
República
Júlio-Clàudia
Flàvia
Severs
Emperadors soldats
Tetrarquia
Fi de l’Imperi
d’Occident
39. 1b; 2a; 3d; 4c.
40. 3, 5, 1, 4, 2
41. Brutus 5; August 3; Adrià 7; Luci Ver 2; Septimi Sever 6; Caracal·la 1; Constantí 4.
42. a2; b4; c1; d3.
Activitats d’avaluació
Trajà
Antonins Adrià
Successors
cabells
molt cenyits
al crani
curts en forma
de flocs / ondulats,
a banda i banda
d’una clenxa
arrapats
al crani / pentinat
de «niu de vespa»
en flocs acabats
en punxa /
pentinats vistosos,
sovint enlairats
vaporosos /
cabells recollits
amb clenxa enmig
arrissats i amb
volum / damunt
del pentinat porten
una trossa amb
diverses trenes
arrissats
insinuats i molt poc
treballats / amb
perruca
estilitzats
amb
diadema
barba
ulls
sense
pupil·les
1. El Laci, després d’Eneas, que van fer déu, va tenir onze reis, dels quals cap no va ser fet
déu. Però Aventí, que segueix Eneas en dotzè lloc, fou sepultat en aquella muntanya que
encara ara és designada amb el seu nom. Després d’aquest, no va ser fet cap déu al Laci
excepte Ròmul, fundador de Roma. Entre aquest i aquell es troben dos reis, dels quals el
primer és com el citaré amb un vers de Virgili:
«El següent va ser Procas, glòria de la gent troiana.»
no
no
no
no
sí
arrissada
llarga
i bifurcada
de pocs
dies
de pocs
dies
–
sense
pupil·les
sense
pupil·les
sense
pupil·les
insinuació
de pupil·les
mirada
intensa
augment de
les pupil·les
pupil·la mig
coberta per
la parpella
pupil·la
desorbitada
–
bust
fins a
la clavícula
cap triangular
orelles sortides
–
normal
normal
creix el bust
de suport
creix el bust
de suport
bust fins
a l’estómac
cos sencer,
cap cúbic
–
faccions
austeres
idealitzades
austeres,
arrugues
–
gregues
–
expressió
concentrada
i reflexiva
aspecte
preocupat
hieràtiques/
estilitzades
despersonalitzades
147

148
I Procas va regnar abans d’Amuli. A continuació, Amuli havia fet verge vestal la filla del seu
germà Numítor, de nom Rea, que també era anomenada Ília, mare de Ròmul, que diuen
que va concebre bessons de Mart. [SANT AGUSTÍ. La ciutat de Déu, 18, 21]
2. a) Post hunc non est factus deus in Latio nisi Romulus conditor Romae.
b) Inter istum et illum reges reperiuntur duo.
c) Latium post Aeneam quem deum fecerunt undecim reges habuit.
d) Auentinus autem sepultus est in eo monte qui etiam nunc eius nomine nuncupatur.
3. a) A Latinis Aeneas deus factus est.
b) Ab Amulio fratris Numitoris filia Rhea Vestalis uirgo facta est.
c) Post Aeneam a Latinis nullus deus factus est.
d) A Latinis is mons illius regis nomine nuncupatur.
4. a) eo; b) eodem; c) ipsam; d) ille; e) iis; f) hunc; g) eo; h) eo; i) ista; j) haec.
5. a) Latini; b) Latium; c) Auentinus; d) Romulum; e) Amulius; f) Auentinum; g) regis; h) Romulus.
6. a) Rheae filius; b) Amulii filia; c) Numitor et Amulius; d) Venus; e) factus est; f) et; g) Aeneas et
Anchises; h) Rheae pater.
7. a) regere; b) rex; c) post; d) conditor; e) Latium; f) mons; g) nullus; h) deus; i) Mars.
8. a) nullus; b) loco; c) sequitur; d) primus; e) eloquar; f) fratris; g) filia; h) uocabatur; i) Latium;
j) concepisse; k) uirginem; l) nomine; m) undecim.
unitat 3
La història, mestra de la vida
Activitats
1. Sext Tarquini, desembeinada l’espasa, va acostar-se a Lucrècia, que dormia i, oprimint
el pit de la dona amb la mà esquerra, li digué: «Calla, Lucrècia; sóc Sext Tarquini; tinc l’espasa
a la mà; moriràs, si fas un crit». [TIT LIVI. 1, 58, 2]
2. «Sóc un ciutadà romà», va dir «m’anomenen Gai Muci. En tant que sóc enemic he volgut
matar un enemic, i no tinc menys ànim per a la mort que el que he tingut per matar; fer
i suportar coses fortes és propi dels romans. I jo no sóc l’únic que he tingut aquestes intencions
contra tu; darrere meu és llarga la fila dels que volen obtenir el mateix honor. La
joventut romana et declarem aquesta guerra. No temis cap exèrcit ni cap combat; la qüestió
serà només per a tu i amb cadascú [de nosaltres]». Quan el rei, alhora encès d’ira i aterrit
pel perill, va manar que portessin el foc, ell va dir: «Guaita, perquè t’adonis que poc val
el cos per a aquells que albiren una glòria gran», i va posar la mà dreta en el fogar encès
per al sacrifici. [TIT LIVI. 2, 12, 9-13]

3. a7; b3; c5; d1; e6; f2; g4.
4. a) Pàdua; b) Tit Livi; c) Nepos; d) Sal·lusti; e) Cèsar; f) Sal·lusti; g) Suetoni; h) Tit Livi.
5. administrari, regi, consuli, prouideri, tribui.
Però hi ha altres filòsofs que pensen que tot el món és administrat i regit per la intel·ligència
i la raó dels déus, però no solament això sol sinó també que ells vetllen per la vida dels
homes i en tenen cura. En efecte, creuen que són concedits pels déus immortals al gènere
humà tant els fruits com la resta de les coses que la terra produeix, les tempestes i també els
canvis de temps i d’estació i les variacions dels astres. [CICERÓ. La natura dels déus 1, 2, 4]
6. a) Thales Milesius dixit aquam esse initium rerum. b) Senatus iussit me pro praetore simul cum consulibus
rem publicam prouidere. c) Anaximenes statuit deum gigni. d) Anaxagoras uoluit omnium
rerum discriptionem et modum mentis infinitae ui ac ratione dissignari. e) Anaxagoras uoluit
omnium rerum discriptionem et modum mentis infinitae ui ac ratione confici. f) Fatemur deos esse.
g) Thales Milesius dixit deum esse mentem quae ex aqua cuncta fingit. h) Anaximenes statuit aerem/
aera deum esse. i) Anaximenes statuit deum esse inmensum et infinitum et semper in motu.
7. a) fuisse; b) gessisse; c) traductum esse; d) fuisse; e) fuisse; f) contendisse.
8. a) consacrandam esse; b) indicaturum esse; c) reuersurum esse; d) deserturum esse; e) uendituram
esse.
9. a) Clodia dixit se indicaturam esse de coniuratione Catilinae. b) Ciues dixerunt se indicaturos esse de
coniuratione Catilinae. c) Seruae dixerunt se indicaturas esse de coniuratione Catilinae. d) Marcus
dixit se indicaturum esse de coniuratione Catilinae.
a) Ad me, amice, scribis te uicum uenditurum esse. b) Ad me, mea Tulliola, scribis te uicum uendituram
esse. c) Ad me, filiae carissimae, scribitis uos uicum uendituras esse. d) Ad me, dilectissimi
parentes, scribitis uos uicum uendituros esse.
10. a4; b6; c1; d3; e2; f5; g10; h7; i8; j9.
11. a) -e; b) -ter; c) neutre; d) -e.
12. a) publice; b) prospere; c) male, male; d) fortiter; e) late; f) uelociter, atrociter; g) diligentissime;
h) insolentius; i) aperte.
13. a) Jo no vull ser Cèsar,
ni caminar entre els britans,
ni suportar les glaçades escítiques.
b) Jo no vull ser Florus,
ni caminar per les tavernes,
ni amagar-me per les fondes barates,
ni suportar els cuïcs rodons.
[Història Augusta. 1, 16, 2-4]
14. a3; b1; c6; d8; e2; f7; g5; h4.
149

150
15. a) Male parta male dilabuntur. b) Festina lente. c) Aetate rectius sapimus. d) Fortiter et suauiter.
e) Citius, altius, fortius. f) Astute dum celatur, aetas se indicat. g) Bene facta male locuta, male facta
arbitror. h) Verbatim.
16. a) fera mente > ferament; b) simulata mente > simuladament; c) intrepida mente > intrèpidament;
d) sana mente > sanament; e) perfecta mente > perfectament; f) caeca mente > cegament;
g) placida mente > plàcidament; h) mala mente > malament.
17. a) Perquè en llatí acompanyen el nom mente, que és femení singular en ablatiu.
18. b) Perquè així es recorda l’estat dels adjectius quan no s’havien unit a -ment.
Textos
a) Un grafit amorós
Que estigui bo qui estima; que mori el qui no sap estimar, que mori a més dues vegades
aquell que prohibeix estimar. [Grafit pompeià. Cil 4, 1173]
b) Teories dels filòsofs presocràtics grecs
Efectivament, Tales de Milet digué que l’aigua era el principi de les coses i que déu era
l’esperit que de l’aigua les anava formant totes. Després Anaxímenes digué que l’aire
era déu, que havia nascut i que era immens i infinit i sempre en moviment. Partint d’aquí,
Anaxàgoras, que havia rebut la doctrina d’Anaxímenes, fou el primer que volgué
[explicar] que l’organització i la mesura de totes les coses eren ordenades i causades per
la força i la intel·ligència d’un esperit infinit. [CICERÓ. La natura dels déus 1, 25]
c) Els infants de les Balears havien d’aconseguir el menjar amb la fona
Es diu que els primers que van descobrir l’ús de les fones van ser els habitants de les illes
Balears i que van exercitar-se amb tanta perícia que les mares no deixaven prendre cap
aliment als seus fills petits si no és que l’encertaven amb una pedra disparada des de la
fona. [VEGECI. Epítoma militar 1, 16]
d) L’amistat no obliga a solidaritzar-se amb les causes dolentes
Veiem que Pap Emili fou íntim de Luscí (així ho aprenguérem dels nostres pares), dues
vegades foren cònsols juntament i col·legues en la censura; a més, també ha estat transmès
a la memòria que Mani Curi i Tiberi Coruncani estigueren molt més units entre ells
i amb ells. Així doncs, ni tan sols podem sospitar que algun d’ells hagués demanat a l’amic
res que fos contrari a la lleialtat, ni contrari al jurament, ni contrari a l’estat.
[CICERÓ. De l’amistat 39]
e) Els déus existeixen i inspiren els endevins, encara que aquests de vegades s’equivoquin
Els àugurs són intèrprets dels déus. Reconeixem, doncs, que els déus existeixen. Però
tal vegada no es produeixen totes les coses que han estat predites. No precisament perquè
tots els malalts no es refan, per això no existeix l’art de la medicina. Són mostrats
pels déus els senyals de les coses futures. [CICERÓ, La naturalesa dels déus 2, 3]
f) Els censors estan a punt de sancionar un romà que havia badallat davant d’ells
Es va deliberar sobre si posar una nota de censura a un que fou convocat per un amic
davant els censors i mentre estava en judici va badallar massa ostensiblement i sorollo-

sament, i a l’instant va passar que era castigat, com si allò fos indici d’un esperit voluble
i somniador i d’una despreocupació llicenciosa i manifesta. Però com que ell va declarar
sota jurament que havia estat vençut molt a desgrat i amb disgust pel badall, i que
ell era dominat per la malaltia que es diu «badallera», aleshores va ser declarat lliure de
la nota que se li havia posat. [AULUS GEL·LI. Nits àtiques 4, 20, 8-9]
19. a) Cicero scripsit philosophos deorum mente atque ratione omnem mundum administrari et regi censere.
b) Cicero censet deorum interpretes augures esse. c) Romani putant signa ostendi rerum futurarum
a diis. d) Videmus Manium Curium Aemilio familiarem fuisse. e) Memoriae proditum est
Manium Curium et Tiberium Coruncanium inter se coniunctissimos fuisse.
20. a) Dei autem interpretes augur est. b) Deum igitur esse fatear. c) At fortasse non omne euenit quod
praedictum est. d) Signum ostenditur a deo rei futurae.
21. a) aquam; b) aera; c) fuisse; d) ab; e) deorum; f) omnia.
22. a) Aquas in mare fundere. b) Primum edere, deinde philosophari. c) Beneficium accipere libertatem
est uendere. d) Viuere est cogitare. e) Cuiusuis hominis est errare, nullius nisi insipientis in errore
perseuerare. f) Aut uincere aut mori. g) Difficile est caluum euellere. h) Nemo potest duobus dominis
seruire. i) Non progredi est regredi.
23. alueus balnei, amb dos esglaons; la xemeneia de l’hipocaust de sota l’alueus balnei, i dos nínxols
per guardar-hi ungüents i perfums o bé la roba del banyista.
24. a4; b5; c1; d3; e2; f8; g10; h6; i7; j9; k12; l13; m11.
25. a) locatio; b) Bètulo; c) palaestra; d) alueus balnei; e) alipilus; f) lauatrina; g) taberna; h) unctorium;
) praefurnium.
26. Latrina, apodyterium, tepidarium, calidarium (a la part femenina o amb dependències més
petites). Praefurnium, calidarium, frigidarium, tepidarium, apodyterium (a la part masculina
o amb dependències més grans). Palaestra i natatoria.
a) el frigidarium; b) al voltant de la palestra; c) de rectangle irregular; d) tres accessos;
e) és al mig per estalviar llenya, ja que es podia aconseguir escalfor per a les dependències
femenines i masculines alhora.
27. a1; b4; c2; d5; e3.
28. a) balneator; b) alipilus; c) unctor; d) fornacator.
29. Luci Minici Natal, fill de Luci, de la tribu Galèria, cònsol, procònsol de la província d’Àfrica,
membre de la fraternitat d’August, legat d’August en funcions de pretor del diví
Trajà el Pàrtic i de l’emperador Trajà Adrià August a la província de Pannònia Inferior, inspector
del llit del Tíber i de les lleres i clavegueres de la Ciutat, legat del diví Trajà el Pàrtic
al capdavant de la legió III Augusta, legat del diví Trajà...
i Luci Minici Natal Quadroni Ver, fill de Luci, àugur, tribú de la plebs designat, qüestor
d’August i al mateix temps legat del seu pare en funcions de pretor a la província d’Àfri-
151

152
ca, tribú militar de la legió I Auxiliadora, Pia, Fidel, de la legió XI Clàudia, Pia i Fidel, de la
legió XIV Màrcia, Victoriosa, triúmvir de la moneda per a la fosa i encunyament d’or, argent
i coure, van construir en un terreny seu uns banys amb porxos i conduccions d’aigua.
a) legatus; b) augur; c) sodalis; d) Pannonia; e) curator; f) triumuir; g) tribunus plebis; h) tribunus
militum; i) quaestor; j) Parthicus.
30. a) Una cosa és creada per a l’ús, no per al plaer.
b) S’ha aconseguit una temperatura semblant a un incendi, fins al punt que convindria
que hi fos rentat de viu en viu un esclau convicte d’algun crim.
c) Els banys, els vins i l’amor corrompen els nostres cossos, però els donen vida els banys,
els vins i l’amor.
31. a) Fabi Màxim; b) Cató; c) Tàcit; d) Sèneca; e) els Cornelis; f) Vitruvi; g) Luci Minici Natal;
h) Plini.
32. a4; b2; c3; d1.
33. a3; b2; c5; d1; e4.
34. a) Per a Apol·lo ha ordenat que fos posat Luci Minici, tarragoní de la tribu Galèria segons
el testament. [CIL. 2, 4488]
b) Per a Apol·lo sant, Luci Vibi Alcínous. [CIL. 2, 4489]
a) Apol·lo. b) Era una deitat que enviava la pesta i les malalties als humans o les n’apartava.
c) Plini el Vell diu que les aigües termals proporcionen ajuts contra les malalties i la
gent atribueix els seus beneficis als déus.
35. Il·lustració 1: opus uermiculatum, primer text; il·lustració 2: opus uermiculatum, segon text.
36. 1. Mosaic de Tipassa: opus uermiculatum; 2. Mosaic de Munic: opus uermiculatum; 3. Mosaic
de Rímini: opus tessellatum; 4. Mosaic d’Òstia: opus sectile; 5. Mosaic de Pompeia: opus signinum;
6. Mosaic de Roma: opus uermiculatum; 7. Mosaic de Tunis: opus sectile.
37. itàlica: 1, 3, 8.
nord-africana: 2, 4, 5, 6, 7, 10, 11.
hel·lenística: 9.
38. itàlica: 1, 5, 6.
nord-africana: 2, 3, 4, 7, 8, 9.
Activitats d’avaluació
1. Aristòtil, acusant els antics filòsofs que havien considerat que la filosofia havia estat enllestida
gràcies a l’enginy d’ells, diu que ells van ser o molt necis o molt vanitosos, però que
ell veia, ja que en pocs anys havia estat fet un progrés tan gran, que en poc temps la filosofia
arribaria a ser perfecta. [CICERÓ. Tusculanes 3, 28, 69]

2. a) accusare; b) ueteres philosophos; c) perfectas esse; d) magnam accesionem; e) futuram esse; f) se.
3. a) Docti homines ueteres philosophos accusantes aiunt eos aut stultissimos aut gloriosissimos fuisse.
b) Artifices existimauerant artes suis ingeniis esse perfectas. c) Praeclari uiri uidebant artes absolutas
fore.
4. a) accuso; b) et; c) Vergilius; d) philosophia; e) taceo; f) iuuenes; g) stultus.
5. a) philosophus; b) uetus; c) uetus; d) paucus; e) stultissimus; f) philosophus; g) breuis; h) ascensio.
unitat 4
Eneas, l’heroi
Activitats
1. a4; b5; c2; d1; e3.
2. Camena, parla’m de l’home astut...
3. Canta’m, Musa, l’home astut...
4. Si els fos lícit plorar, les immortals dives Camenes plorarien com a mortals el poeta Nevi...
5. Jo, que abans vaig ser de Rúdies, sóc romà.
6.
a) estil
símbols Eneida Bucòliques Geòrgiques
b) protagonista
c) animal
d) instrument
e) lloc
f) arbre
7. Màntua em va engendrar, Càlabria em va raptar, ara em posseeix Nàpols; vaig cantar les
pastures, els camps i els cabdills.
8. pascua, les Bucòliques; rura, les Geòrgiques; duces, l’Eneida.
9. Vergilius > Virgilius.
Era tímid i va romandre solter.
grauis humilis medius
miles dominans pastor otiosus agricola
equus ouis bos
gladius baculus aratrum
urbs, castra pascua rura
laurus, cedrus fagus pomus
153

154
10. Doncs què havia dit jo, o quins versos de Virgili havia citat? (És que) jo els vaig aprendre
de petit. Per què és estrany si vaig anar a parar al que jo sabia? Un bisbe ha citat un vers de
poeta. I què? L’apòstol Pau envermelleix, quan cita i ratifica aquell vers dels atenesos?
[PACIÀ. Epístola 2, 4]
11. Altres esculpiran més delicadament, ja ho crec, uns bronzes que semblin respirar, treuran
del marbre rostres plens de vida, discutiran millor les causes, amidaran amb el compàs el
moviment dels cossos celestes i prediran els astres que han de sorgir: tu, romà, recorda’t
de governar els pobles amb el teu imperi, d’imposar les lleis per a la pau, de perdonar els
vençuts i de sotmetre els superbs. [VIRGILI. Eneida, 847-853]
12. a) Bucòliques; b) Júlia; c) Mecenàs; d) Bríndisi; e) Eneida; f) Cartago; g) Sibil·la; h) Lavínia;
i) Venus; j) Geòrgiques.
13. a) Anquises; b) Marcel; c) Venus; d) Eneida; e) Cartago; f) Lavínia; g) troians.
14. Roda mentrestant el cel i la nit es precipita a l’Oceà, embolicant amb la seva gran ombra la
terra i el firmament i els enganys dels mirmídons; escampats pel recinte de la ciutat els teucres
callen; un son profund abraça els seus membres cansats. [VIRGILI. Eneida 2, 250-253]
15. studuissent, expulissent, infregissent, uindicauissent, confirmauissent.
Cèsar, pronunciat un discurs, dóna les gràcies a tots per grups a Còrdova: als ciutadans
romans perquè s’havien afanyat a mantenir la plaça fortificada sota la seva potestat, als hispans
perquè havien expulsat la guarnició, als gaditans perquè havien destrossat els plans
dels adversaris i havien reivindicat la llibertat per a ells, i als tribuns militars i als centurions
que havien vingut allà com a defensa perquè havien confirmat els seus determinis amb el
seu valor. [CÈSAR. Comentaris de la guerra civil, 2, 21, 1]
16. a) studuissent; b) expulissent; c) infregissent; d) confirmauissent; e) caperet; f) dixissem, intulisset;
g) dimicauisset.
17. a) duxisset, duceret; b) confirmauerant, confirmarent; c) esset, fuisset; d) esset, fuisset; e) geret, gereret;
f) posset, potuisset; g) parent, parerent; h) expulisset, expelleret; i) imperet, imperaret.
18. a) misisset; b) expulisset; c) infregisset; d) scripsisset; e) dictus esset; f) obsessi essent; g) intulisset;
h) dixisset; i) potuisset; j) fuisset.
19. a) nemo; b) libertas; c) gratiae; d) habeo; e) Romani; f) dico; g) gratias ago; h) ciuis; i) oppidum.
20. Però si jo hagués dit això mateix a aquest jove excel·lent, Publi Sesti, o al coratjós baró
Marc Marcel, el senat ja m’hauria fet sentir amb bona justícia a mi, que sóc cònsol, la seva
força i el seu poder en aquest mateix temple. Però de tu, Catilina, quan estan quiets, aproven;
quan deixen fer, atorguen; quan callen, estan cridant, i no són només aquests, l’autoritat
dels quals t’és tan estimada, i la seva vida tan menyspreable, sinó també aquells cavallers
romans, homes honestíssims i excel·lents, i els altres ciutadans que envolten el senat,
dels quals tu mateix has pogut veure l’abundància, comprendre’n els desigs i sentir-ne les
veus una mica abans. [CICERÓ. Catilinàries 1, 8, 21]

21. a) At si hoc idem huic adulescenti optimo, Publio Sestio, si fortissimo uiro, Marco Marcello, dixissem,
iam mihi consuli hoc ipso in templo senatus iure optimo uim et manus intulisset. b) Neque hi solum
quorum tibi auctoritas est uidelicet cara, uita uilissima, sed etiam illi equites Romani honestissimi
atque optimi uiri, ceterique ciues, qui circumstant senatum, quorum tu et frequentiam uidere et studia
perspicere et uoces paulo ante exaudire potuisti. c) De te autem, Catilina, cum quiescunt, probant,
cum patiuntur, decernunt, cum tacent, clamant.
22. a) Si haec eadem his adulescentibus optimis dixissemus, iam nobis uires et manus senatores intulissent.
b) Senator cum quiescit, probat, cum tacet, clamat. c) Illi equites Romani, honestissimi atque
optimi uiri, circumstant haec templa.
23. a) A fortissimis ciuibus circumstatur senatus. b) A te frequentia ciuium uidetur. c) Si a me hoc dictum
esset, iam mihi a senatoribus uis inlata esset. d) A te uoces paulo ante exauditae sunt.
24. a) adulescens; b) tibi; c) templum; d) fortissimus; e) equites; f) uiri; g) auctoritas; h) honestissimus;
i) circumsto; j) clamare.
25. a) circumsto; b) perspicio; c) infero; d) uis; e) uox; f) uir; g) taceo; h) et ceteri; i) auctoritas; j) patior.
26. a) avorrir; b) avet; c) arribar; d) abella; e) cavall; f) cantava; g) Còrdova; h) bisbe; i) fava;
j) govern; k) hivern; l) labi(um); m) nepot(em); n) opac(um); o) probare; p) rubiculu(m);
q) Saetabi(m); r) stabas; s) taberna(m); t) tripal(em); u) tropare; v) recipere.
27. a) volia; b) havia; c) vivia; d) oïa; e) sentia; f) temia.
28. a) Cum in his angustiis res esset, imperat Caesar militibus ut naues faciant. b) Cum uiae ab militibus
obsiderentur, imperat Caesar militibus ut naues faciant. c) Cum pontes perfici non possent, imperat
Caesar militibus ut naues faciant. d) Cum consul uterque in bello cecidisset, populus Octauium consulem
creauit. e) Hadrianus, cum simulacrum Soli consacrauisset, aliud tale facere Lunae molitus est.
29. a) Rebus in iis prouinciis prospere gestis, Romam redii. b) Caesar, cognita locorum natura, ponti castrisque
praesidio sex cohortes relinquit. c) Potestate facta, Afranius copias educit et in medio colle sub
castris constituit. d) Postero die Caesar omnibus copiis, triplice acie instructa, ad Ilerdam proficiscitur
et sub castris Afrani consistit.
30. a) Cum Marcus Tullius Cicero et Caius Antonius consules essent, Lucius Sergius Catilina ad delendam
patriam coniurauit. b) Cum dux natura esset, congrediebantur homines. c) Senatus decretis
honorificis in ordinem suum me adlegit cum Caius Pansa et Aulus Hirtius consules essent. d) Ex
Hispania Galliaque cum res in iis prouinciis prospere gestae essent, Octauius Romam redit. e) Archias
poeta Romam uenit, cum Marius consul esset.
31. Com que la situació estava en aquestes dificultats i els camins eren assetjats pels soldats
i pels genets d’Afrani i com que els ponts no podien ser acabats, Cèsar ordena als soldats
que facin barques. Un cop acabades aquestes, les trasllada de nit en carros enganxats
a vint-i-dues milles del campament i amb aquestes barques traspassa els soldats a l’altra
banda del riu i ocupa per sorpresa el turó adjacent de la ribera. [CÈSAR. Comentaris de la
guerra civil, 1, 54, 1-3]
155

156
32. a) cum; b) cum; c) cum; d) quia; e) cum.
33. Vbi?
a) 1. in i ablatiu. 2. Ablatiu sense preposició, perquè és un nom de ciutat que no pertany
als temes en -a i en -o en singular. 3. Locatiu, perquè és un nom de ciutat de tema en -a en
singular.
b) 1. in i ablatiu. 2. Ablatiu sense preposició, perquè és un nom de ciutat que no pertany
als temes en -a i en -o en singular. 3. Locatiu, perquè es tracta del nom comú domus.
Quo?
a) 1. in i acusatiu. 2. Acusatiu sense preposició, perquè es tracta d’un nom de ciutat.
3. Acusatiu sense preposició, perquè es tracta del nom comú domus.
Vnde?
a) 1. ex i ablatiu. 2. Ablatiu sense preposició, perquè es tracta d’un nom de ciutat. 3. Ablatiu
sense preposició, perquè es tracta del nom comú domus.
34. a) Athenis; Romae; Tarracone; b) Tarracone / Narbonem; ex Italia / in Graeciam; ex foro / domum;
c) Cordubae / Gades; ex uilla / in urbem; domi / in uillam; d) in urbem; in Italiam; domum.
35. a) domi; b) fano, domum, templum; c) Tarraconem; d) Tarracone; e) Tarracone, Narbonem;
f) Narbone, Massiliam; g) in urbe; h) Hispania Galliaque; / Romam; i) Roma.
36. Cèsar, havent-se aturat dos dies a Còrdova, marxa cap a Cadis; mana que siguin tornats al
temple el tresor i els exvots que havien estat traslladats del santuari d’Hèrcules a una casa
particular. Posa al capdavant de la província Quint Cassi; li cedeix quatre legions. Ell
mateix, amb les naus que els gaditans havien fet, arriba en pocs dies a Tàrraco. Allí esperaven
l’arribada de Cèsar legacions de gairebé tota la província citerior. Per aquesta mateixa
raó, repartits els honors en privat i en públic a algunes ciutats, surt de Tàrraco i arriba
a peu a Narbona, i d’allí a Massília. Allí s’assabenta que ha estat promulgada una llei sobre
el dictador i que ell ha estat nomenat dictador pel pretor Marc Lèpid. [CÈSAR. Comentaris
de la guerra civil 2, 21, 3-5]
37. a) commemorat; b) ciuitas; c) Gaditani; d) aduentus; e) exspecto; f) oro; g) castra
38. a) Gaditani; b) impero; c) aduentus; d) priuatus; e) paucus; f) ciuitas; g) legatio.
39. Si enxampessis la teva esposa en adulteri, podries matar-la impunement sense judici; si tu
cometessis adulteri o fossis induït a cometre’l, que ella no gosi posar-te un dit a sobre, perquè
no és de dret. [AULUS GEL·LI. Nits Àtiques 10, 23, 5]
40. c, e, b, f, a, d, g.
41. a) Cum fouet fortuna, caue, namque rota rotunda. b) Si tacuisses, philosophus mansisses. c) Cum
quid prohiberetur, prohibentur omnia quae sequuntur ex illo. d) Cum satur est uenter, lentum caput
est mihi semper. e) Cum ignoscis uni, gratos complures facis. f) Cum alium accusas, propriam prius
inspice uitam. g) Cum finis est licitus, etiam media sunt licita.

Textos
a) Un epitafi senzill
Digues, et prego, tu que passes: «que la terra et sigui lleugera». [B 1493]
b) Intervenció de Càstor i Pòl·lux a favor dels romans
Quan a la vora del llac Regil el dictador Aulus Postumi i el cabdill dels tusculans Mamili
Octavi van entaular combat entre si amb grans forces i durant bastant de temps, cap dels
dos exèrcits no va cedir, Càstor i Pòl·lux, protectors del bàndol romà, desbarataren del
tot les tropes enemigues. [VALERI MÀXIM. Gestes i dites memorables, 1, 5, 1]
c) La dictadura
El novè any després d’expulsats els reis, com que el gendre de Tarquini havia reunit un
gran exèrcit per venjar l’ofensa del seu sogre, a Roma fou creat un nou càrrec, que s’anomena
dictadura, més important que el consulat. També el mateix any fou creat el cap
de la cavalleria, que obeïa el dictador. De fet, el primer dictador a Roma fou Tit Larci,
i el primer cap de la cavalleria, Espuri Cassi. [EUTROPI. Resum de la història de Roma, 1, 11]
d) Aficions de l’emperador Còmmode de petit
En efecte, des de la més tendra infantesa fou deshonest, dolent, cruel, disbauxat, i a més,
expert en aquelles coses que no eren pròpies de la posició d’un emperador, com modelar
copes, ballar, cantar, xiular, i, per acabar mostrar-se com un pallasso i un gladiador acabat.
[CÒMMODE. Història Augusta, 1, 7-8]
42. a) Viri turpes, improbi, crudeles et libidinosi fuerunt.
b) Illi scurras et gladiatores perfectos ostenderunt.
c) In urbibus nouis dignitates creatae sunt, maiores quam consulatum.
d) Deus, Romanae partis propugnator, hostilem copiam penitus fudit.
43. a) post regem exactum; b) sint uobis terrae leues; c) uos qui transistis; d) magna ui; e) eisdem annis;
f) ingentes exercitus; g) calices finxerunt; h) in his artifices fuerunt.
44. a) primus; b) tibi; c) artifex; d) fingeret; e) collegisset; f) dictatura; g) equites; h) exactus; i) pueritia;
j) dignitas; k)gener; l)hostilis; m)actus; n)crudelis.
45. a) equus; b) equites; c) miles; d) ciues; e) mons; f) probus; g) ciuis; h)pax.
46. a) Magistrum equitum populus creauit.
b) A diuis hostiles copiae penitus fusae sunt.
c) Romae nouam dignitatem senatus creauit.
d) Nouam dignitatem populus dictaturam appellat.
e) Milites his nauibus flumine transportantur.
f) A Caesare collis improuiso occupatur.
g) Vias Afraniani milites obsident.
h) Milites pontes perficere non possunt.
i) A Caesare naues perfectae carris iunctis deuehuntur.
157

158
47. a) Praetores in montibus commorati ad urbes proficiscuntur.
b) Miles ex castro discedit et in regiones peruenit.
c) Legationes imperatorum aduentus exspectant.
d) Ipsi nauibus quas milites fecerant in urbes perueniunt.
e) Prouinciis legati Romani eos praefecerunt.
f) Praetores monimenta quae ex fanis conlata erant in priuatas domus referri iubent.
48. uir home uirtus esperit viril, valor
a) senex vell senectus vellesa
b) iuuenis jove iuuentus joventut
c) seruus serf seruitus servitud
d) fides confiança fidelitas lleialtat
e) nobilis noble nobilitas noblesa
f) lenis suau lenitas suavitat
g) breuis breu breuitas brevetat
49. dignus digne dignitas dignitat
a) carus estimat caritas estima
b) bonus bo bonitas bondat
c) auctor responsable auctoritas autoritat
d) aequus just aequitas justícia
e) urbanus ciutadà urbanitas vida ciutadana
f) uirgo verge uirginitas virginitat
g) leuis lleuger leuitas lleugeresa
50. a) uoluntas; b) uelocitas; c) claritas; d) dulcitas; f) sanitas.
Textos sobre Empúries
Tenien la part de la muralla que donava als camps molt ben fortificada. En aquest cas
només fou posada una única porta, un sentinella permanent de la qual era sempre un dels
magistrats. A la nit una tercera part dels ciutadans vetllava a les muralles per si l’enemic era
a les portes, i no solament feien les guàrdies, sinó que feien les rondes amb cura. No rebien
a la ciutat cap hispà, ni tan sols ells mateixos sortien de la ciutat, temeràriament. A la mar
la sortida estava oberta a tots. No sortien mai per la porta que donava a la vila dels hispans
llevat que anessin en grup. La causa de la sortida era aquesta: els hispans, desconeixedors
de la mar, s’acontentaven amb el comerç d’aquests i ells mateixos no solament volien comprar-los
aquelles coses que importaven, sinó que volien vendre’ls els productes del camp.
[TIT LIVI 34, 9]
Ja aleshores Empúries eren dues viles dividides per una muralla. Una la tenien els grecs,
oriünds de Focea; l’altra, els hispans; però la vila grega, exposada tota a la mar, tenia un
clos de muralla oberta de menys de quatre-cents passos. Per als hispans el mur era més
enretirat de la mar. Hi havia un tercer poble, els colons romans afegits pel diví Cèsar després
de ser vençuts els partidaris de Pompeu. [TIT LIVI 34, 9]

51.
52. Paleàpolis
53. Segle VII aC. Hi havia un poblat iber: Índice.
Segle VII-VI aC. Arriben els grecs i s’estableixen a l’illot, on funden la Paleàpolis.
Aviat funden la neàpolis a la terra ferma.
Segle III aC. Els grecs se senten insegurs.
218 aC. Gneu Escipió hi instal·la una base romana.
195 aC. Cató passa per Empòrion per fer front a la resistència antiromana.
Segle I aC. Unió dels nuclis urbans amb l’assentament dels legionaris de Cèsar que havien
lluitat contra Pompeu.
54. a) Vnum Graeci habebant, a Phocaea oriundi, alterum Hispani. b) Nocte pars tertia ciuium in muris
excubabat. c) Tertium genus, Romani coloni ab diuo Caesare post deuictos Pompei liberos adiecti.
d) Totum orbem muri minus quadringentos passus patentem habebat. e) Cuius adsiduus custos semper
aliquis ex magistratibus erat. f) Partem muri uersam in agros egregie munitam habebant.
55. 3; 1; 8; 9; 7; 6; 2; 4; 5.
56. Per a Luci Minici Ruf, fill de Luci, edil, duúmvir, qüestor, flamen de Roma i d’August, l’ha
fet Luci Minici Ruf.
a) flamen; b) quaestor; c) duumuiri; d) aedilis.
a) edil, duúmvir, qüestor i flamen; b) A Roma i a August; c) Luci Minici Ruf, esmentat en
darrer lloc. Segurament devia ser el seu fill; d) nomen, Minicius; praenomen, Lucius; cognomen,
Rufus; e) cònsol.
57. setanta insulae, sis cardines i nou decumani.
A
C
B
D
159

160
58. A: ianua H: gynaeconitis C: cella ostiarii I: andron
M: taberna J: thermae B: fauces O: cubiculum
B: atrium N: hortus F: tabulinum L: peristylum
E: impluuium K: exedra G: posticum Q: cardo minor
59. Cubiculari: a l’Imperi romà, serf o llibert adscrit a les cambres de dormir dels membres
secundaris de les famílies. Als grans monestirs s’encarregaven del parament de les habitacions,
funció que sovint exercia el cambrer.
Hort: terreny de regadiu, no gaire extens, on es conreen especialment hortalisses i fruiters.
Taverna: establiment, botiga, on venen vi al detall i també altres begudes alcohòliques.
Atri d’una església: espai cobert que serveix d’accés. A les esglésies primitives, espai situat
al davant, destinat als catecúmens i als penitents.
Peristil: porxo que circumda un edifici.
Termes: lloc d’aigües termals.
60. 2; 5; 6; 3; 4; 1
61. Sa i estalvi en Vital, Turissa és feliç. Del taller d’en Feliu.
• La segona.
• Vital.
• fricare > fregar cinere(m) > cendra lingua(m) > llengua
strictu(m) > estret pira(m) > pera niue(m) > neu
62. a10; b7; c9; d5; e4; f 11; g1; h6; i3; j8; k2.
63. a) libertas; b) humanitas; c) mos maiorum; d) pietas; e) auctoritas; f) uirtus.
64. a) pragmatisme; b) eclecticisme; c) politeista; d) adogmàtic; e) sàtira.
65. a5; b3; c6; d7; e1; f4.
66. a) res publica; b) humanitas; c) libertas; d) auctoritas; e) otium; f) imperium; g) mos maiorum;
h) negotium; i) uirtus.
Activitats d’avaluació
1. Adrià mai no va gravar el seu nom excepte en el temple del seu pare Trajà. A Roma va restaurar
el Pànteon, molts edificis sagrats i el fòrum d’August. Va construir un pont a nom
seu i un sepulcre prop del Tíber, i un temple a la Bona Dea. També, amb l’ajut de l’arquitecte
Decrià, va traslladar el colós, mantenint-lo dret i penjat, des del lloc en què ara hi ha
el Temple de la Ciutat, amb un esforç tan enorme que per a l’obra va fer servir també vinti-quatre
elefants. I com que va consagrar aquesta estàtua al Sol després (de tenir) el rostre
de Neró, al qual abans havia estat dedicada, va projectar fer-ne una altra semblant a la
Lluna, sota la direcció de l’arquitecte Apol·lodor. [Història Augusta. 1, 19, 10-13]
2. a) Fecit aedem Bonae Deae. b) Hadrianus in Traiani patris nomen suum scripsit. c) Hadrianus instaurauit
sacras eades plurimas. d) Romae instaurauit Pantheum, sacras aedes, forum.

3. a) Ab Hadriano in Vrbe instauratae sunt sacrae aedes plurimae. b) Ab Hadriano in Vrbe instauratum
est forum Augusti. c) Ab Hadriano translatum est colossus stans atque suspensus per Decrianum
architectum. d) Ab imperatore simulacrum Soli consacratum est. e) Ab Hadriano elephanti uiginti
quattuor exhibiti sunt.
4. a) eadem; b) haec; c) hi; d) quae; e) quo.
5. a) Pantheum; b) Hadrianus; c) Tiberis; d) Sol; e) Decrianus; f) Pantheum; g) Vrbs; h) Sol.
6. a) aedes; b) in hoc tempore; c) simulacrum, d) Tiberis; e) facies; f) Augustus; g) monstro; h) transporto;
i) sepulchrum.
7. a) sepulchrum; b) elephans; c) iuxta; d) templum; e) scripsi f) pons; g) post; h) locus; i) architectus;
j) numquam.
8. Pànteon, tots els déus, octastil, corinti, fris, Agripa, Adrià, cilindre, cúpula.
unitat 5
Beatus ille…
Activitats
1. a) epitalami; b) elegia; c) dístic; d) epode; e) idil·li; f) epístola; g) oda; h) epil·li; i) epigrama;
j) neotèric.
2. a) Lucreci; b) Catul; c) Horaci; d) Lucreci; e) Horaci; f) Catul.
3. A tu, el més eloqüent dels descendents de Ròmul, tants com són i tants com van ser, Marc
Tul·li, i tants com n’hi hauran després al cap dels anys, et dóna moltes gràcies Catul, el
poeta pitjor de tots, tant el pitjor poeta de tots com tu el patró millor de tots. [CATUL, 49]
4. 2; 5; 4; 3; 1; 6
5. a) Odes; b) Sàtires; c) Art poètica.
6. a) He donat fi a un monument més perenne que el bronze i més alt que la decrèpita antigor
de les piràmides reials. b) Feliç l’home que, allunyat dels negocis, conrea els camps
heretats del pare amb els seus bous. c) Aprofita el dia d’avui i no confiïs gens en el de
demà. d) Ai, fugissers, Pòstum, Pòstum, s’esmunyen els anys. e) Detesto, noi, la sumptuositat
dels perses i em desplauen les corones entreteixides amb escorça de til·ler. f) Tot
aquell qui escull la mitjania, tan preciosa com l’or, viu segur lluny de les sordideses d’un
sostre ruïnós.
7. a) Beatus ille; b) Aurea mediocritas.
161

162
8. Viu bé amb poca cosa aquell al qual li llueix a la senzilla taula el saler heretat i no treu el
plàcid son ni el temor ni l’ambició tèrbola. [HORACI. Odes, 2, 16, 13-16]
9. sit, quaerat, delectetur, amet, ametur.
Torna l’estiu, agradable per a tothom, l’herba ja verdeja pels prats; el bosc és adornat per
les fulles i així amb les fulles es renova. L’hivern menyspreable, tot boirós, era avorrit per
a nosaltres. Quan l’abril torna, agradable, envoltat de flors, el rossinyol omple amb el seu
cant els llocs amens del bosc i les noies per les places ofereixen les seves dances trenades.
Així, doncs, que tot jove estigui encès d’amor, cerqui amb qui es delecti i, tal com estimi,
que sigui estimat. [Carmina Riuipullensia, 17]
10. a) sit; b) rapiamus; c) sit; d) optemus; e) uiuamus/amemus; f) aestimemus.
11. a) cedamus; b) cedant; c) uiuas, edas; d) habeas, ualeas; e) fiat; f) des.
12. a) portat, portet; b) gerit, gesserit; c) gaudet, gaudeat; d) amas, ames; e) fuit, fuerit; f) datur, detur;
g) amat, amet.
13. a) miserit; b) expulerint; c) delectatus sit; d) scripserint; e) dictus sit; f) obsideantur; g) dicat; h) sit.
14. gaudeamus, uiuat, uiuant, uiuat, uiuant, sint, uiuant, uiuant, uiuat, uiuat.
Gaudim, doncs, mentre som joves. Després de l’alegre joventut, després de la molesta
senectut, ens tindrà la terra. On són els qui abans de nosaltres han estat al món? Aneu al
cel, baixeu a l’infern quan ja han existit. La nostra vida és breu, acabarà aviat. La mort ve
de pressa, ens arrabassa atroçment. A ningú no perdonarà. Visca l’Acadèmia, que visquin
els professors, que visqui cada membre, que visquin tots els membres! Que siguin sempre
en la flor [de la vida]. Que visquin totes les donzelles, enjogassades i belles! Que visquin
també les dones, dolces, amables, bones i treballadores! Que visqui l’Estat i el qui el governa!
Que visqui la nostra ciutat i la generositat del Mecenàs que ens protegeix aquí.
15. a) humus; b) ubi; c) gaudeo; d) uita; e) rapio; f) caritas; g) formosus; h) atrox; i) semper;
j) mulier, k) iuuenis; l) post.
16. a) Praeceptum Apollinis non praecipit ut membra nostra aut staturam aut figuram noscamus.
b) Caesar imperat militibus ut naues faciant. c) Caesari haruspices praemonuerant ut diligentissime
diem iduum Martiarum caueret. d) Caesari uxor Calpurnia, territa nocturno uisu, orabat ut ea
die domi subsisteret. e) Praeceptum Apollinis monet ut noscas animum tuum.
17. a) ut sciant; b) ut sciat; c) ut sciamus; d) ut sciant; e) ut sciat.
18. a) Verres Siciliam ita uexauit ut ea restitui in antiquum statum nullo modo possit. b) Verres prouinciam
ita perdidit ut Siculi suas leges tenere non possint. c) Gallus Latine sic loquebatur ut Romae
natus uideretur. d) Praetor ita insulam uexauit ut Siculi communia iura tenere non possint.
e) Nullus liber est tam malus ut aliqua parte utilis sit.
19. a) sciam; b) sepeliant; c) possis; d) abducas; e) solebat.

20. Et demano a tu que posseeixes els espais de l’infern, t’encomano Júlia Faustila, filla de
Mari, que te l’enduguis ben de pressa i que la tinguis en la teva colla. [CIL. 8, 12505]
21. Què és? Si un metge mana a un malalt que prengui «una nascuda a la terra, que camina
per l’herba, que porta la casa, que està mancada de sang». El cargol. [CICERÓ. Sobre l’endevinació
2, 133]
22. a) Dum uiuimus, uiuamus. b) Assem habeas, assem ualeas. c) Cedant arma togae. d) Paulo maiora
canamus. e) Oportet esse ut uiuas, non uiuere ut edas. f) Bibere humanum est, ergo bibamus.
g) Vellem nescire litteras. h) Requiescat in pace. i) Do ut des. j) Habeas corpus. k) Exeat.
23. a3; b4; c1; d2; e6; f7; g5; h12; i13; j8; k14; l11; m16; n9; o10; p15.
Textos
a) Ciceró escriu a la seva muller Terència des de l’exili, li expressa el seu estat d’ànim i li
dóna consells
No puc escriure les altres coses. Tanta és la força de les llàgrimes. Que no et porti jo
a aquest mateix plany. Solament t’escric això: si els nostres amics són en el seu deure,
no faltaran diners. Si no hi són [en el seu deure], tu no podràs aconseguir-ho amb els
teus diners. Per la nostra mísera fortuna, mira que no perdem el fill desafortunat. Si per
a ell hi ha alguna cosa, [mira] que no li manqui, li cal una mica de virtut i una mica de
fortuna perquè aconsegueixi la resta. Procura estar bé i envia’m correus perquè sàpiga
què passa i què feu vosaltres. En tot cas, per a mi l’espera ja és breu. Saluda Tul·liola
i Ciceró. Estigueu bé. [CICERÓ. Cartes familiars 14, 1, 5-6]
b) Apoteosi del primer rei de Roma Ròmul després d’haver creat els auspicis i el senat
durant el seu regnat
En efecte Ròmul, quan havia regnat trenta-set anys, i havia establert de manera magnífica
aquests dos puntals de l’estat, els auspicis i el senat, va aconseguir tant [a glòria]
que, quan després d’haver-se enfosquit el sol, no va ser visible, es va creure que havia
estat col·locat en el nombre dels déus. [CICERÓ. República 2, 1]
c) Catul demana besos a Lèsbia
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos, i els rumors dels vells més severs valorem-los tots
plegats solament en un as. Els sols es poden pondre i tornar a sortir, però, així que s’hagi
post tot d’una el nostre breu dia, per nosaltres ha de ser dormida una nit perpètua.
Fes-me mil petons, després cent, després un altre miler, després un segon centenar, després
un altre miler encara, després cent; després, quan haurem arribat a molts milers,
n’embullarem el compte perquè no el sapiguem o perquè cap malvat no ens pugui
envejar quan sàpiga que han estat tants els besos. [CATUL. 5]
24. 1. Non queo reliqua scribere. Tanta uis lacrimarum est. 2. Si erunt in officio amici, pecunia non deerit.
3. Ne te in eundem fletum adducam. 4. Fac ad me tabellarios mittas. 5. Viuamus atque amemus.
6. Soles occidere et redire possunt. 7. Rumoresque senum seueriorum omnes unius aestimemus assis.
8. Da mihi basia mille, deinde centum, dein mille altera, dein secunda centum, deinde usque altera
mille, dein centum. 9. Nobis, cum semel occidit breuis lux, nox est perpetua una dormienda. 10. Fac
ualeas. 11. Tulliolae et Ciceroni salutem dic.
163

164
25. adducam, adducamus; perdamus, perdam; egeat, egeamus; consequatur, consequantur; ualeas, ualeatis;
mittas, mittatis; sciam, sciamus; agatur, agantur; agatis, agas; uiuamus, uiuam; amemus,
amem; aestimemus, aestimem; sciamus, sciam; possit, possint; sciat, sciamus.
26. a) Vide ne te in fletum adducam. b) Vide ne puerum perdamus. c) Vide ne quid egeat. d) Fac ualeas.
e) Fac ad me tabellarios mittas. f) Moneo te desinas flere. g) Fac ne timeas.
27. a) habemus, habeamus; b) conturbamus, conturbemus; c) amat, amet; d) scribit, scribat; e) amabam,
amem; f) portamus, portemus; g) portant, portent; h) amatur, ametur.
28. a) lacrima; b) efficio; c) senes; d) fortuna; e) pauca; f) omnia; g) as.
29. a) uiuere, mori; b) amare, odisse; c) redire, proficisci; d) toti, nemo; e) dies, noctes; f) beatus, perditus.
30. a) Tulliola; b) exspectatio; c) ut; d) unius; e) fac ualeas; f) tuus; g) sum; h) ne quis.
31. uita vida uitalis -e vital
a) fides honestedat fidelis -e honest
b) ciuis ciutadà ciuilis -e civil
c) tribus tribu tribulis -e company de tribu
d) hostis enemic hostilis -e hostil
e) doceo ensenyar docilis -e disposat a aprendre
f) utor usar utilis -e útil
32. caput cap capitalis -e capital
a) fatum destí fatalis -e fixat pel destí, fatal
b) funis corda funalis -e fet de corda
c) natus nascut natalis -e natal
d) cardo eix cardinalis -e fonamental, cardinal
e) humus sòl humilis -e baix, humil
f) seruus serf seruilis -e servil
g) iuuenis jove iuuenalis -e juvenil
h) riuus riu riualis -e usuari d’un rierol
i) mors mort mortalis -e mortal
33. uir uirtus uirilis -e
a) senex senectus senilis -e
b) iuuenis iuuentus iuuenilis -e
c) seruus seruitus seruilis -e
34. a) penetrabilis; b) solubilis; c) facilis; d) uisibilis; e) tango; f) defensibilis; g) credo.
35. a) míssil; b) erèctil; c) rèptil.
36. a) potable; b) factible; c) possible; d) fungible; e) pendible; f) indeleble; g) movible.
37. 1. Neró; 2. Cleòpatra; 3. Juli Cèsar; 4. Àtila; 5. Marc Aureli.

38. a7; b5; c8; d4; e6; f1; g2; h3; i10; j11; k9.
39. És el quadre número 3. S’hi veu l’emperador Trajà muntat a cavall. A la part inferior esquerra
es veu la dona amb els braços enlairats, agafant la brida del cavall amb la mà esquerra.
El moment que representà Delacroix és l’instant en què la vídua interromp la marxa de
l’emperador.
40. 1. El banquet de Cleòpatra ofert a Marc Antoni. 4. El suïcidi de Cleòpatra. 6. Cèsar. Els quadres
núm. 2 i núm. 5 representen escenes d’altres èpoques.
41. a) Antoni i Cleòpatra; b) Les idus de març; c) La plata de Britànnia; d) Les memòries d’Adrià;
e) Les memòries d’Agripina; f) Jo, Claudi.
42. a) Els feia interrogatoris per saber si eren cristians. Donava la llibertat als que invocaven
els déus pagans i blasfemaven contra Crist. Aconseguia informació mitjançant tortura.
b) Diu que es reunien i feien àpats rituals. c) Els considerava bojos i supersticiosos.
43. Iesus Nazarenus rex Iudaeorum. Jesús de Natzaret, rei dels jueus.
44. Claudi, Neró, Tit, Trajà, Adrià, Valerià, Constantí, Teodosi.
45. a) La Vulgata; b) nàrtex; c) crismó; d) messies; e) sanedrí; f) diàspora; g) gentil; h) apòstol;
i) libel; j) basílica; k) catecumen.
46. g, i, h, f, e, b, d, a, c.
47. Era a prop la Pasqua dels jueus i Jesús va pujar a Jerusalem. En el temple va trobar els venedors
de vedells, d’ovelles, de coloms i els canvistes asseguts (a les taules).
Comparacions: 1. Et in proximo / Et in proximum / Et prope; 2. erat / fuit; 3. Hierosolymis /
Hierosolyma; 4. uendentes / qui uendebant et emebant; 5. sedentes / sedentes ad mensas.
48. a6; b7; c10; d1; e3; f9; g2; h4; i5; j8.
49. a6; b5; c4; d3; e2; f1.
50. Es tracta de la Seu Vella de Lleida.
51. a5; b1; c4; d3; e2.
52. El crismó que hi ha representat.
53. Ampeli, requiescas in pace.
54. a) amén; b) inri; c) avemaria; d) viacrucis; e) al·leluia; f) Magníficat; g) hosanna; h) pentecosta;
i) escàndol; j) Apocalipsi; k) eccehomo.
55. a) un anyell; b) Crist; c) Ampeli, in pace requiescas. Ampeli, descansa en pau; d) RIP.
165

166
Traducció del text corresponent a Tàrraco.
En aquest estat de les coses a Hispània, va arribar a la província Publi Escipió, enviat pel
senat amb el comandament prorrogat després del consolat, amb trenta naus de guerra
i amb un gran comboi transportat. Aquesta flota enorme pel nombre de naus de transport,
vista des de lluny amb gran alegria de ciutadans i d’aliats, va tocar el port de Tàrraco provinent
d’alta mar. [TIT LIVI. 22, 22, 1-2]
56. a) conuentus; b) praesidium; c) legatus Augusti propraetore; d) opus quadratum; e) Flauius;
f) Anníbal; g) ilergàons.
57. a) colònia dels cartaginesos; b) Tàrraco; c) ilergàons; d) amfiteatre; e) cúria; f) opus quadratum;
g) amfiteatre; h) cartaginès; i) monument defensiu.
58. a5; b2; c3; d5; e1; f4; g6; h8; i9.
59. a4; b3; c5; d1; e2.
60. Mani Vibi per a Minerva.
61. Per al Geni de la Colònia Júlia Ciutat Triomfal Tàrraco, Luci Minici Apronià, duúmvir
quinquennal, manà en el seu testament que fos erigida una estàtua de quinze lliures i dues
unces d’argent.
a) duúmvir quinquennal; b) Geni; c) 5,445 kg; d) Colònia (Júlia) Ciutat Triomfal Tàrraco.
62. a) duúmvirs quinquennals; b) duúmvirs; c) edils; d) ordre dels decurions; e) flamen.
63. b) assegut, AVGVSTO DEO. a) temple, C(olonia) V(rbs) T(riumphalis) T(arraco) AETERNITA-
TIS AVGVSTAE.
A August déu. Colònia Júlia Ciutat Triomfal Tàrraco de l’eternitat Augusta.
64. a) Demanant els hispans a August que fos construït un temple a la colònia tarragonina, els
fou concedit i fou posat com a exemple per a totes les províncies. [TÀCIT. Annals 1, 78]
b) Per aquell mateix temps va fer construir a Nimes una basílica en honor de Plotina amb
una arquitectura admirable. Després d’aquestes coses Adrià es dirigí a les Hispànies i hivernà
a Tàrraco, on restaurà el temple d’August a càrrec seu. [Història Augusta 1, 12, 3]
c) Llavors Septimi Sever, enviat a Hispània, va somniar que li era dit en primer lloc que
restaurés el temple tarragoní d’August, que ja estava a punt d’esfondrar-se. [Història
Augusta 10, 32, 4]
a) A August; b) Amb les expressions que diuen a qui estava dedicat: Augusto, en datiu en
el primer text, i Augusti, en genitiu en els altres dos textos. c) En l’època d’Adrià i de
Septimi Sever. d) Fou construït al segle I dC i fou restaurat a principis del segle II i a principis
del segle III. e) Adrià; sumptu suo aedem Augusti restituit.

65. a5; b3; c1; d2; e6; f4
66. a) Els germànics van penetrar fins a les Hispànies i van atacar la noble ciutat de Tàrraco.
[EUTROPI. Breviari des de la fundació de la ciutat 9, 8]
b) Per diverses províncies enmig de ruïnes de grans ciutats resten en peu seus petites i pobres
que conserven senyals de desgràcies i indicis del seu renom, entre les quals també
nosaltres mostrem la nostra Tàrraco a Hispània per consol de la desgràcia recent. [OROSI.
Històries 7, 22, 8]
a) el segon; b) a la invasió dels pobles germànics; c) el primer.
Activitats d’avaluació
1. Mai no he intervingut en judicis sobre cristians: per tant, no sé què sol ser punit ni fins
a quin punt se sol inquirir. Mentrestant, amb els qui m’eren duts com a cristians he seguit
aquest procediment: els he preguntat si eren cristians. Els qui ho confessaven els he interrogat
per segona i tercera vegada amenaçant-los amb el suplici; els que hi perseveraven he
ordenat que fossin duts a execució. Certament no dubtava que havien de ser castigades
la seva pertinàcia i la seva inflexible obstinació. N’hi ha hagut d’altres semblants pel que fa
a la bogeria. Aquests, com que eren ciutadans romans, vaig anotar que fossin tramesos
a Roma. M’ha semblat, en efecte, cosa digna de consulta, sobretot pel nombre d’encausats.
En efecte, molts de qualsevol edat, de qualsevol estament i d’un sexe i de l’altre també són
i seran cridats a la prova. El contagi d’aquesta superstició no solament s’ha estès per les ciutats
sinó també pels pobles i pels camps. [PLINI EL JOVE. Correspondència amb Trajà 96, 1-9]
2. a) nescio; b) multus; c) punire; d) ciuitas; e) iussi; f) secutus sum; g) similis; h) amentia; i) uisa
sum; j) dubito; k) quid; l) remitto.
3. a) ager; b) blandus; c) et; d) confiteor; e) remitto; f) gnosco; g) nemo; h) paucus.
4. a) ínterim; b) pertinàcia; c) amència; d) obstinació; e) anotar; f) periclitar; g) inflexible;
h) remetre.
unitat 6
Els poetes de l’amor
Activitats
1. a) Metamorfosis; b) Heroides; c) Art Amatòria; d) Tristes.
2. a4; b5; c6; d7; e1; f3; g2.
167

168
3. a8; b4; c7; d2; e3; f9; g1; h6; i5.
4. a) la història de Filomela i Procne; b) el mite d’Orfeu i Eurídice; c) la història de Filèmon
i Baucis; d) la història de Píram i Tisbe; e) la metamorfosi de Cal·listo en Óssa Major; f) la
història de Perseu i Andròmeda.
5.
nom del poeta
a) Catul
b) Ovidi
c) Tibul
nom de l’estimada
Lèsbia
Corinna
Dèlia
d) Properci Cíntia
6. a3; b6; c4; d2; e11; f9; g10; h1; i5; j7; k12; l8.
7. a) elegia; b) Mecenàs; c) Sulmona; d) Tomos; e) Júlia; f) Apennins; g) Heroides; h) Metamorfosis.
8. a) Fastos; b) Sàtires; c) Odes; d) Nèmesis; e) Clòdia; f) Ciceró; g) Ovidi; h) Lívia; i) Dido; j) Tiberi.
9. 1e […] tants són els dolors que hi ha en l’amor; 2a […] «no t’estimo», estima; 3k […] és
l’amor; 4g. Tot és lleuger […]; 5j […] sense tu ni amb tu; 6i. La vergonya i l’amor; 7h […]
que l’amor, […] no és més violent; 8c. […] ociós, que estimi; 9d. […] l’amor no s’enforteix
bé; 10b. […] menys creguis, hi haurà un peix; 11f. […] de temor neguitós.
10. a) nos; b) te; c) te; d) tu; e) nos; f) te; g) nos
Però nosaltres, homes coratjosos, sembla que ja fem prou per a la República, si podem evitar
el furor i les armes d’aquest (=de Catilina). Ja fa temps, Catilina, que calia que tu fossis
dut a la mort per ordre del cònsol; que fos dirigida contra tu la perdició que ja fa temps
prepares contra tots nosaltres des de fa temps. Tenim un senatconsult rigorós i greu contra
tu, Catilina; no falta a la República el consell ni l’autoritat d’aquest ordre: nosaltres,
nosaltres, ho dic obertament, els cònsols, fallem. [CICERÓ. Catilinàries 1, 1, 3]
11. a) ad mortem duci; b) iussu consulis; c) fortes uiri; d) dico aperte; e) oportebat; f) uitamus; g) istius
tela; h) in nos; i) in te; j) non deest.
12. a) sibi; b) tibi; c) nobis; d) nobis; e) me; f) mihi; g) me.
13. a) tui; b) nos; c) te; d) uestrum o uestri; e) nobis; f) se; g) uobis; h) nos.
significat del nom
Nom en homenatge de la poetessa grega de Lesbos, Safo.
Nom d’una dona inexistent, que recorda el nom de la poetessa
grega Corinna.
Nom de dona derivat del de l’illa de Delos.
Sobrenom de Diana, la deessa del mont Cintos de l’illa de
Delos, on va nèixer juntament amb Apol·lo.
14. a) Mihi heri et tibi hodie; b) Non solum nobis nati sumus; c) Medice, cura te ipsum; d) Te deum;
e) Tu quoque, fili mi?; f) Deo uolente, nobis uiuentibus; g) Omnia mea mecum porto; h) Sit tibi terra
leuis; i) Ego cogito, ergo sum; j) Vademecum.

15. a) neminem; b) uterque; c) aliquod; d) aliquis; e) cuiusdam; f) quisque; g) quadam; h) totius;
i) quibusdam; j) nihil; k) alter; quodcumque.
16. a) nihil; b) alter; c) quid; d) nullius; e) alicui; f) nullus; g) alterius; h) cuius; i) cuiusque;
j) quemquam.
17. a) Tenen respectivament les terminacions -ius i -i, com els demostratius i els indefinits.
b) S’assembla als adjectius de dues terminacions.
18. a) duos; b) tribus; c) unus; d) tres, unam; e) duobus, unum; f) duo, unus; g) una, tria.
19. Com solia dir el nostre Àtal, «la memòria dels amics difunts és agradable, com alguns fruits
que tenen una aspror suau, com en el vi vell ens delecta la mateixa amargor». Jo no penso
igual, per a mi el pensament dels amics difunts és dolç i suau. Efectivament, els vaig tenir
com qui els ha de perdre i els he perdut com si els tingués. Per això gaudim dels amics àvidament,
perquè és incert quant de temps podrà durar això. Sofriries aquells que tracten
els amics molt negligentment, els ploren desesperadament i no n’estimen cap, si no els
han perdut? Has enterrat aquell que estimaves, busca qui estimis. És millor reemplaçar un
amic que plorar-lo. [SÈNECA. Lletres a Lucili 43, 5-11]
20. a) Nos non eadem sentimus, nobis amicorum defunctorum cogitationes dulces ac blandae sunt.
b) Pomum quoddam est suauiter asperum. c) Habuimus illos amicos tamquam amissuri. d) Melius
est amicos reparare quam flere. e) Quos amabatis extulistis: quaerite quos ametis.
21. a) uetus; b) asper; c) amaritudo; d) cogitatio; e) noster; f) incertum; g) quaedam; h) neglegentissime;
i) suauiter.
22. a) asper; b) rideo; c) fleo; d) amicus; e) autem; f) et; g) neglegens; h) taceo; i) obliuio; j) amarus.
23. a) tam... quam...; b) tam... quam...; c) tot... quot...; d) tam... quam...; e) talis... qualis; f) tam...
quam...; g) tantum... quantum...
24. a) Ne quid nimis; b) Nihil est annis uelocius; c) Non sum qualis eram; d) Homo sum: humani nihil
a me alienum puto; e) quid; f) quidam; g) quid pro quo; h) Nemo doctus unquam mutationem consilii
inconstantiam dixit esse; i) Tot homines, quot sententiae.
25. a1; b6; c10; d11; e4; f8; g13; h14; i2; j5; k7; l15; m9; n3; o12; p16; q19; r18; s17; t20.
Textos
a) Hi ha una gran diferència entre parlar amb un pare o bé amb un jutge
Evidentment he defensat, Cèsar, moltes causes davant teu, mentre et va fer ser al fòrum
la raó dels teus càrrecs, però certament mai no ho vaig fer d’aquesta manera: «Perdoneulo,
jutges; es va equivocar, no ho va pensar bé; si torna a faltar un altre cop...». Així se sol
parlar davant el pare, però davant els jutges [cal parlar així]: «No ho va fer, no ho va tramar;
els testimonis són falsos; el delicte és inventat». Digues, Cèsar, que tu ets jutge de fet
de Ligari; esbrina en quins destacaments va estar... [CICERÓ. En defensa de Ligari, 30]
169

170
b) Importància dels estudis de lletres
En canvi, aquests estudis estimulen la joventut, entretenen la vellesa, guarneixen la fortuna,
ofereixen refugi i consol en l’adversitat, plauen a casa, no destorben fora, passen
la nit amb nosaltres, viatgen, descansen al camp amb nosaltres. [CICERÓ. En defensa del
poeta Àrquias, 16]
c) El pastor Títir assaja cançons al bosc, perquè August, a qui anomena déu, li ha donat
aquest lleure. En canvi, Melibeu ha d’abandonar els camps i la pàtria
Melibeu
Títir, tu, ajagut sota cobert d’un faig espaiós, assages una cançó boscana amb una caramella
prima. Nosaltres abandonem els límits de la pàtria i els dolços camps. Nosaltres
fugim de la pàtria. Tu, Títir, tranquil a l’ombra, ensenyes els boscos a repetir que Amaril·lis
és bella.
Títir
Oh Melibeu, un déu m’ha donat aquests temps d’oci. Perquè ell per a mi sempre serà
un déu; sovint un tendre anyell de les nostres cledes amararà la seva ara. Ell, com veus,
ha permès que les meves vaques vagaregin i que jo mateix toqui el que vulgui amb el flabiol
rústic. [VIRGILI. Bucòliques 1, 1-10]
26. magnus gran magnitudo magnitud
a) pulcher bell pulchritudo pulcritud
b) rectus recte rectitudo rectitud
c) clarus clar claritudo claredat
d) longus llarg longitudo longitud
e) amplus ample amplitudo amplitud
f) gratus grat gratitudo gratitud
g) altus alt altitudo altitud
27. dulcis dulcitudo dulcitas
a) clarus claritudo claritas
b) uanus uanitudo uanitas
c) lenis lenitudo lenitas
d) pulcher pulchritudo pulchritas
28. a) dulcitudo; b) habilitas; c)grauitas; d) dignitas; e)aequitas; f) fortitudo; g) munio.
29. a) estola; b) casulla; c) túnica; d) mitra; e) bàcul; f) dalmàtica.
30. a) bàcul; b) mitra; c) casulla; d) pal·li; e) estola; f) túnica; g) dalmàtica.
31. a) Nadal; b) Tots Sants; c) Carnestoltes.
32. a) La cristianització que es féu en època medieval del personatge de la Sibil·la d’Eritrea.
b) La cristianització de la figura de Virgili com a profeta inter paganos perquè, segons
l’Església catòlica, havia predit a la quarta Bucòlica el naixement d’un infant que s’identifi-

cà amb Crist. c) La mateixa raó que en la qüestió a). d) Virgili, per la raó esmentada a b),
fou considerat per Dante la persona més apropiada per acompanyar-lo a l’infern i al purgatori,
no pas al cel, ja que, de fet, no havia pertangut al poble escollit de Déu.
33. a2; b1; c8; d11; e4; f10; g9; h6; i7; j3; k5.
34. a) cardo; b) decumanus; c) basilica; d) curia; e) castra; f) templum; g) flamen; h) seuiri Augustales;
i) duumuir; j) interuallum.
35. a3; b5; c4; d6; e2; f1; g8; h7.
36. D’aquí fins a Tàrraco hi ha les petites ciutats de Blanes, Íluro, Bètulo, Bàrcino, Súbur,
Tolobos; els petits rius Besòs al costat del mont de Júpiter, el Llobregat a la costa de
Bàrcino. [POMPONI MELA. Corografia 2, 90]
37. BÀRCINO: flamen, ordo decurionum, duumuiri, duumuir quinquennalis, aedilis
38. COL(oniae) IVL(iae) AVG(ustae) FAV(entiae) PAT(ernae)
BARCIN(oni)
IIIIIIVIRI AVGVSTAL(es)
A la Colònia Júlia Augusta Favència Paterna
Bàrcino,
els sèvirs augustals.
39. LVCIVS CORNELIVS CAI FILIVS GALERIA SECVNDVS
AEDILIS, IIVIR
QVINTO CORNELIO CAI FILIO GALERIA NIGRO
FRATRI
CAIO AEMILIO LVCI FILIO GALERIA PATRI
CORNELIAE MATRI
NVMITORIAE LVCI FILIAE AVIAE
40. 23,68 metres.
41. a) corona uallaris; b) corona ciuica; c) corona graminea; d) corona triumphalis; e) corona muralis;
f) corona oualis.
42. a) uinea; b) uexillum; c) cuniculus; d) stipendium; e) fabri; f) equitatus; g) interuallum.
43. a) Sal·lusti; b) castra; c) equitatus; d) stipendium; e) paludamentum; f) ager; g) Cartago; h) Virgili;
i) signifer.
44. a3; b6; c4; d2; e7; f5; g1.
45. 3 fossa; 1 turris; 4 agger; 2 uallum.
171

172
46. a4; b3; c1; d2; e6; f5; g9; h7; i10; j8.
47. Defensives: galea, lorica, scutum, sagum, caligae, impedimenta.
Ofensives: gladius, pilum, hasta.
48. 1 galea; 2 lorica; 3 scutum; 4 gladius; 5 pilum; 6 sagum; 7 caligae; 8 hasta; 9 uexillum; 10 impedimenta.
49. P(ublio) AVFIDIO EXORA
TO C(enturioni) LEG(ionis) III AVG(ustae) ET
LEG(ionis) XXX V(lpiae) V(ictricis) ET LEG(ionis)
VII G(eminae) F(elicis HEREDES
B(ene) MERENTI
Per a Publi Aufidi Exorat, centurió de la legió III Gèmina Feliç. Els hereus, a qui bé s’ho
mereixia.
a) Publius Aufidius Exoratus; b) legió III Augusta, legió XXX Úlpia, legió VII Gèmina; c) Al
primer terç del segle II dC; d) cent; e) els hereus; f) a Lleó.
50. 1: primum agmen; 2: secundum agmen; 3: nouissimum agmen; 4: impedimenta.
51. a) centurio; b) funditor; c) agmen; d) oppugnatio; e) triremis; f) classis; g) equitatus; h) exploratores.
Activitats d’avaluació
1. a) Preguntes, Linus, què em rendeix el camp de Noment? Això em rendeix el camp: que,
a tu, Linus, no et veig. [MARCIAL. Epigrames 2, 38]
b) Et vols casar amb Prisc. No m’estranya, Paula; tens intel·ligència. Però Prisc no es vol
casar amb tu, també ell té intel·ligència. [MARCIAL. Epigrames 9, 5]
c) De caràcter difícil i fàcil, agradable i amarg, ho ets tot alhora: no puc viure ni amb tu ni
sense tu. [MARCIAL. Epigrames 12, 47]
d) Ell em sembla igual que un déu: si és permès superar els déus, aquell qui, assegut davant
teu, et contempla sense parar i et sent riure dolçament, la qual cosa em fa perdre tots els
sentits, pobre de mi, perquè, així que t’he vist, Lèsbia, no em queda gens de veu a la boca,
sinó que se’m trava la llengua, una flama subtil se m’escapa sota els membres, amb el so
em brunzen les orelles i els meus dos ulls són coberts per la nit. [CATUL. 51]

2. a) Quae nobis reddant agri quaeritis, amici? Haec nobis reddunt agri: uso, amici, non uidemus.
b) Difficiles, faciles, iucundi acerbi estis iidem; nec uobiscum possumus uiuere nec sine uobis. c) Illi
nobis pares esse deis uidentur; illi, qui sedentes aduersus identidem uso spectant et audiunt ridentes.
d) Illi nobis miseris omnem sensum eripiunt. e) Tenues flammae sub artum demanant, sonitibus suis
tintinat auris, unum lumen tegitur noctibus.
3. a) Quid mihi redditur agro? b) Ab illo tu spectaris et audiris dulce ridens. c) Ab hoc omnes sensus
mihi eripiuntur. d) Gemina lumina tegit nox.
4. a) nubere; b) quid?; c) reddit; d) uolo; e) iucundus; f) tecum; g) aures; h) sedens; i) nihil.
5. a) caeco; b) nescio; c) aspicio; d) pareo; e) os; f) numquam; g) pes; h) iucundus; i) acerbus; j) caelus.
6. a) caeco, uideo; b) diuus, mortalis; c) similis, dissimilis; d) licet, nefas est; e) amoenus, acerbus;
f) amarus, tenuis; g) eripio, linquo; h) rideo, ploro; i) par, contrarius.
7. a) reddit > rèdit; b) sapere > saber, c) mirari > mirar; d) nubere > núbil; e) os > oral; f) ducere >
dur; g) auris > auricular.
unitat 7
Plauto, plaudite!
Activitats
1. Després que Plaute ha trobat la mort, la Comèdia està de dol, l’Escena està deserta, a més
les Rialles, l’Entreteniment, la Broma i els versos innombrables han plorat tots alhora.
[GEL·LI. Nits àtiques 1, 24, 3]
2. a5; b12; c1; d6; e10; f15; g3; h11; i13; j14; k7; l8; m2; n9; o4.
3. Plaute: a, d, e, g, i, k, m, o, p; Terenci: b, c, f, h, j, l, n, q, r.
4. a) En Plaute, perquè presenta una acció trepidant. b) És una comèdia d’embolic, perquè
la trama es desenvolupa amb una gran complicació. c) Fer riure el públic. d) Aproximadament
un 30 %. e) Psèudolus: seruus; Licus: leno; Sènex: senex; Gimnàsia: prostituta;
Errònius: amic del pare; Noi: adulescens; Noia: filla perduda. f) Psèudolus. g) La comèdia del
fantasma. h) El militar fanfarró.
5. 5; 9; 4; 8; 10; 11; 7; 1; 2; 3; 6.
6. Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora.
7. a4; b6; c8; d2; e3; f7; g1; h5.
173

174
8. a) pallium; b) fabula; c) leno; d) fabulae motoriae; e) fabulae statariae; f) fabulae palliatae; g) imitatio;
h) Publius Terentius Afer; i) Publius Cornelius Scipio Aemilianus; j) Titus Maccius Plautus.
9. 1b; 2a; 3h; 4d; 5f; 6i; 7j; 8e: 9g; 10o; 11m; 12k; 13p; 14l; 15n; 16c.
10. a2; b4; c1; d3; e5; f7; g6; h9; i8.
11. abutere o abuteris, eludet, iactabit.
Fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència? Quant de temps encara es burlarà de
nosaltres aquest furor teu? Fins a quin límit es llançarà la teva audàcia desenfrenada? No
t’han commogut gens la guàrdia nocturna del Palatí, ni les rondes per la ciutat, ni les cares
i els rostres d’aquests? [CICERÓ. Catilinàries 1, 1]
12. a) peribit; b) custodiet; c) ibis; d) abutere; e) eris /numerabis; f) emiseris; g) deerit /poteris; h) conturbabimus.
13. a) mittuntur et mittentur; b) ducuntur et ducentur; c) ueniunt et uenient; d) interrogantur et interrogabuntur;
e) uiuunt et uiuent; f) sunt et erunt; g) uident et uidebunt.
14. a) eris/eris; b) sequentur; c) putabis; d) amabo; e) morieris; f) habebit; g) finietur/parcetur.
15. a) conturbauimus, conturbabimus; b) abutere, abuti; c) ametur, amabitur; d) scribo, scribam;
e) erit, fuerit; f) scribit, scribet; g) erunt, fuerunt; h) fuerit, erit; i) conturbet, conturbabit.
16. Qualsevol que creguis en la fidelitat d’una dona,
no veus que curta roman la fidelitat en la dona? [Cançoner de Ripoll 18(37), 1-2]
17. a) lavabo; b) placebo; c) veto; d) Tibidabo; e) vídeo; f) credo; g) àudio.
18. f, e, c, g, d, a, b.
19. a) Non omnis moriar; b) Donec felix eris, multos amicos numerabis; c) Da ubi consistam et terram
caelumque mouebo; d) Medio tutissimus ibis; e) Rem tene, uerba sequentur; f) Vsus te plura docebit;
g) Quousque tandem, senyora administració, abutere patientia nostra?
20. Diuen que altres afirmen que les amistats han de ser buscades per la protecció i l’ajuda
i no per la benevolència i l’afecte. Així doncs, en la mesura que algú té menys fermesa
i força, [diuen] que així desitja més les amistats; d’això [diuen] que resulta que les
donetes busquen més les proteccions de les amistats que els homes, els pobres més que els
rics, i els desgraciats més que els que són considerats feliços. [CICERÓ. De l’amistat 46]
21. a) expectandos; b) expectandas; c) quaerere; d) expectandam.
22. a) avet; b) boca; c) calb, calvície; d) consul, consular; e) corba, curvilini; f) fava; g) jove,
iuuenil(em); h) llavi, labial(em); i) moure, mòbil; j) nodrir, nutrition(em); k) provar, probable.

Textos
a) El paràsit Artotrogus adula Pirgopolinices, el soldat fanfarró
PIRGOPOLINICES: I no recordes?
ARTOTROGUS: Sí que ho recordo: cent cinquanta homes a Cilícia, cent a Escitolatrònia, trenta
a Sardes, seixanta de Macedònia, aquests són els homes que tu vas matar en un sol dia.
PIRGOPOLINICES: En total quina és la suma d’aquests homes?
ARTOTROGUS: Set mil.
PIRGOPOLINICES: Deu ser ben bé això. Duus molt bé els comptes.
[PLAUTE. El soldat fanfarró, 42-47]
b) Convé preguntar a classe i fer exàmens
El professor no solament ha d’ensenyar ell mateix tot això, sinó que, a més, ha de preguntar
als alumnes i ha de posar a prova el seu criteri. Així s’allunyarà d’ells la indolència
quan escolten i el que es diu no els deixarà d’entrar per les orelles: al mateix
temps seran induïts al que es pretén amb això, que ells mateixos pensin i comprenguin.
[QUINTILIÀ. Institució oratòria 2, 5, 13]
c) Les quatre edats de la humanitat
Abans de la mar i les terres i el cel que tot ho cobreix, en tot el món era única la faç de
la natura, que anomenaren caos... Primerament naixé l’edat d’or, que sense cap defensor,
espontàniament, sense llei, practicava la lleialtat i la rectitud. La primavera era eterna,
i els plàcids zèfirs acariciaven amb tèbies brises les flors nascudes sense llavor.
Després que, enviat ja Saturn al Tàrtar tenebrós, el món era sota Júpiter, va venir la raça
d’argent, més dolenta que la d’or, més preuada que el bronze groguenc... Després d’aquesta,
en tercer lloc, va venir la raça de bronze, més ferotge en enginy i més prompta
a les armes terribles, tanmateix no criminal. De ferro dur és l’última. De sobte va esclatar
tota impietat en aquesta edat de metall pitjor i va fugir el pudor, la veritat i la lleialtat;
en lloc dels quals vingueren els fraus, l’engany, les insídies i la violència i l’amor criminal
de posseir. [OVIDI. Metamorfosis 1, 5-134]
d) El retorn de l’edat d’or
Muses sicilianes, cantem coses una mica més importants... L’última edat de la profecia
de Cumes ja ha arribat. Íntegrament reneix el gran ordre dels segles. Ja torna la Verge,
torna el regnat de Saturn: una nova generació davalla del cel elevat. Tu, casta Lucina,
afavoreix el nen nascut de poc, amb el qual desapareixerà primerament la raça de ferro
i sobre tot el món sorgirà la raça d’or: ja regna el teu (germà) Apol·lo. I, essent tu cònsol,
sí, tu, Pol·lió, entrarà l’honor d’aquesta edat i començaran a córrer els mesos del
gran any, essent tu capdavanter. Si queden alguns vestigis del nostre crim, inútils, alliberaran
les terres de la por perpètua. Ell rebrà una vida de déus i veurà els herois barrejats
amb els déus i ell mateix serà vist entre aquests i regirà l’univers pacificat per les virtuts
paternes. [VIRGILI. Bucòliques 4, 1; 4-16]
23. a) Ante mare et terras et caelum quod tegit omnia; b) Chaos; c) Aurea aetas; d) Fidem rectumque;
e) Aeternum; f) Flores natos sine semine; g) Sub Ioue; h) In Tartara tenebrosa; i) Postquam mundus
sub Ioue erat, Saturno in Tartara tenebrosa misso; j) Argentea proles; k) Aenea proles; l)Post
argenteum genus; m) De duro ferro; n) Protinus; o) Quia omne nefas in aeuum uenae peioris inruit;
p) Fraudes dolusque insidiaeque et uis et amor sceleratus habendi.
175

176
24. a3; b5; c6; d1; e2; f4.
25. a, d, e, c, b, f.
26. a) les Muses de Sicília; b) caos; c) Pol·lió; d) Verge; e) Lucina; f) zèfirs; g) Iam redit Virgo.
Nascenti puero faue; h) de Cumes; i) Tàrtar.
27. a) toto; b) aeternum; c) placidi; d) tenebrosa; e) natos; f) fuluo; g) horrida; h) ultima; i) Cumaei;
j) magnus; k) alto; l) nascenti; m) magni; n) nostri; o) perpetua; p) permixtos; q) pacatum;
r) patriis.
28. a) uidet, uidebit; b) manent, manebunt; c) redibit, redit; d) scribit, scribet; e) soluent, soluebunt;
f) accipietur, accipitur; g) fauet, fauebit; h) succedet, succedit.
29. a) Sicelis Musa, paulo maius canam. b) Vltimae aetates Cumaeorum carminum iam ueniunt.
c) Redit saturnium regnum. d) Iam nouae progenies caelis altis demittuntur. e) Incipiet magnus
mensis procedere. f) Illi deorum uitas accipient diuisque uidebunt permixtos heroas. g) Fugiunt pudores
ueraque fidesque. h) Placidus Zephyrus tepente aura mulcebat natum florem.
30. a) Vltimam Cumaei uenire iam carminis aetatem. b) Magnum ab integro saeculorum nasci ordinem.
c) Iam redire et Virginem, redire Saturnia regna. d) Illum deum uitam accepturum esse diuisque
uisurum esse permixtos heroas. e) Illum pacatum recturum esse patriis uirtutibus orbem.
31. a) argento melior; b) fuluo aere pretiosior; c) ferro saeuior; d) auro peior; e) ferro promptius; f) aere
uilior.
32. a) Ab illo puero deorum uita accipietur. b) Ab illo puero uidebuntur diuis permixti heroes. c) Ab illo
puero pacatus orbis regetur. d) Vestigiis inritis soluentur perpatua formidine terrae.
33. a) Sicilia; b) uiri; c) gens; d) desino; e) urbs; f) decus; g) consul; h) aes; i) ultima aetas, j) uer;
k) aer; l) caelum.
34. a) maiora; b) ultimus; c) cano; d) Siciliensis; e) nascor; f) iuuenis; g) dux; h) pacatum; i) diuus;
j) permixtus; k) aeneus.
35. a7; b3; c8; d2; e4; f5; g6; h1.
36. a) demolició; b) dinar; c) quirat; d) eco; e) mimar; f) filó; g) litina; h) cloquer.
37. a) glòbul blanc; b) remei; c) extirpació de l’úter; d) presència de sang a l’orina; e) dolor
a mig cap; f) dosificació d’un fàrmac; g) coincidència; h) càlculs a les vies urinàries;
i) sequedat a la pell; j) inflamació a la llengua.
38. a) comes; b) colonus; c) latifundi; d) Ravenna; e) Cassiodor; f) Boeci; g) Aquisgrà; h) Isidor;
i) Alcuí; j) Eginard.
39. a5; b3; c1; d2; e6; f4.

40. a) Vita Karoli; b) Etimologiae; c) Historia Francorum; d) De consolatione philosophiae.
41. Plorem, dolcíssim Dafnis, pel nostre cucut que de sobte la madrastra cruel envers els seus
s’ha endut. Plorem-lo igualment amb veus queixoses. Comença tu primer, Menalcas, el
més gran, t’ho demano. Ai, cucut, havies estat acostumat a cantar-nos, quina hora terrible
per als teus t’ha arrabassat ara? Ai, cucut, cucut, en quin lloc t’he perdut? Aquell dia ens
fou infeliç... [ALCUÍ DE YORK]
a) Alcuí, bon lector de l’obra de Virgili, repeteix els noms de les Bucòliques, fet que ens posa
en evidència la pervivència de l’obra del gran poeta romà.
b) Alcuí es dirigeix a un deixeble, que anomena Dafnis, el nom d’un dels pastors de Virgili,
i es refereix a un altre deixeble, denominat cucut, que ell, com a professor, devia considerar
que arribaria lluny, però que deixà la vida monacal per tal de ser un laic.
42. a) secular; b) trivi; c) laic; d) quadrivi; e) regular; f) dret canònic; g) miniatura; h) teologia.
43. En el trivi i el quadrivi.
44. a4; b3; c2; d6; e1; f 5.
45. El temps s’acosta florit, l’hivern fuig sense pensar-s’hi; tot el que fou àrid vol fer sortir el
seu borró. Almenys mentre visquis, alegra’t sempre, jove, perquè no saps quan deixaràs
d’existir! Tots els prats ja riuen. És dolç collir flors, però la nit dóna somnis als qui sempre
volen jugar. Ai, ai, pobre de mi! Què faré? Vine’m a ajudar, Venus, jo ja venero la teva gràcia.
El meu cor plora miserablement, perquè està mancat de consol; si volguessis, bé
podries saber, com em sento. Oh, tu, donzella bellíssima, si no m’escoltes, trist de mi, per
a mi la mort és dolorosíssima! A tothom sembles dolça, però per a mi ets dolcíssima; tu
davant de totes les donzelles avances com la més casta. Oh, tu, dolça, considera-ho, perquè
per tu he suportat plors i sospirs!
46. a) laetare; b) tempus; c) omne; d) mitis; e) accedit; f) ludere; g) cor; h) bene; i) germen; j) semper;
k) plangit; l) pulcherrima; m) aridum; n) audis.
47. a) oppidum; b) duumuir; c) flamen; d) Constantinus; e) ordo decurionum; f) Marius; g) cardo;
h) Sulla; i) Sertorius.
48. A Luci Ploci, fill de Luci, (de la tribu) Galèria
Asprenàs edil
duúmvir, flamen
tribú de la legió III Gàl·lica,
Júlia Màrcia, filla de Gai
al marit molt benèvol.
49. a) edil, duúmvir, flamen; b) tribú d’una legió; c) ciuis, pels tria nomina i pels càrrecs que va
exercir; d) la seva esposa Júlia Màrcia.
177

178
50. La petita Gerunda, rica en membres sants, exhibirà la gloria de Feliu. [PRUDENCI. Peristephanon,
4, 29-30]
51. a2; b6; c4; d1; e3; f5.
52. a8; b6; c2; d7; e10; f1; g9; h4; i11; j12; k2; l3; m5.
Activitats d’avaluació
1. Adrià, recorreguda Aràbia, va arribar a Pelúsium i hi va construir el túmul de Pompeu amb
magnificència. Mentre navegava pel Nil va perdre el seu [favorit] Antínous, el qual ell va
plorar com una dona. D’això hi ha diversos rumors, en assegurar alguns que ell s’havia
consagrat a Adrià, [i en assegurar] altres allò que posa en evidència no solament la seva
bellesa [la d’Antínous] sinó l’excessiva sensualitat d’Adrià...
Adrià, cridat Antoní, va morir a la seva presència a la mateixa Baies el dia sis de les idus de
juliol. I certament es diu que morint va fer aquests versos: «Animeta, vagarívola i tendreta,
hostessa i companya del meu cos, cap on aniràs ara? Caps a uns llocs pàl·lids, freds i nus
i no hi faràs bromes, com acostumes». També va fer altres versos semblants i no gaire
millors i també en grec. Va viure setanta-set anys, cinc mesos i disset dies. Va governar vinti-un
anys i onze mesos. [Història Augusta 1, 14, 4-6 i 25, 5-11]
2. abibis, dabis, abibitis, dabitis.
3. a) Imperator, Arabia peragrata, peruenit in Aegyptum. b) Imperator, filio adoptiuo arcessito, in conspectu
eius perit.
4. a) Ab Hadriano tumulus Pompei extructus est. b) Ab Hadriano Antinous muliebriter fletus est.
c) Ab Hadriano uersus Graeci facti sunt.
5. a) Dicitur Hadrianum Pelusium uenire. b) Dicitur Hadrianum Pompei tumulum extruxisse. c) Dicitur
Hadrianum Antinoum perdidisse. d) Dicitur Hadrianum uersus Graecos fecisse; e) Dicitur Hadrianum
annis LXXII uixisse.
6. a) in urbem; b) Romam; c) Athenas; d) in Aegyptum; e) in Graeciam; f) Baias; g) in Italiam.
7. a) morior/uitam ago; b) ploro/rideo; c) arcesso/nego; d) reperio/perdo; e) abeo/peruenio; f) proficiscor/abeo;
g) pereo/uiuo; h) corpus/spiritus.
8. a) extruo; b) perit; c) corpus; d) forma; e) hostis; f) forma; g) mons; h) poeta.
9. a) muliebriter; b) melior; c) quo?; d) pallidulus; e) comes; f) Nilus; g) conspectum.
10. a) solere > soler; b) magnificens > magnificent; c) ostentare > ostentació; d) idus > idus;
e) comes > comte, f) extruo > extrusiu.

unitat 8
Satira tota nostra est
Activitats
1. Per tal que no plagui a ningú de presumir dels béns aliens i més bé passi la vida en el seu
propi estat, Isop ens proporciona aquest exemple. Estarrufant-se de vana supèrbia una
gralla recollí les plomes que li havien caigut a un paó i s’hi va guarnir. Després, menyspreant
els seus, es va unir a un formós grup de paons. Aquells arrenquen les plomes a l’ocell
desvergonyit i el fan fugir a cops de bec. Apallissada de mala manera la gralla va intentar
tornar entristida als de la seva classe; va patir gran ignomínia [en ser] refusada per
aquesta espècie. Aleshores una d’aquelles que abans havia menystingut [va dir]: «Si
haguessis estat contenta en els nostres estatges i haguessis volgut suportar el que la natura
t’havia donat, no hauries experimentat aquella injúria ni la teva calamitat sentiria
aquesta repulsa.» [FEDRE. Faules, 3]
2. a) Virgili; b) Lucili; c) Metamorfosis; d) Bucòliques; e) Fedre; f) Petroni.
3. a) Marcial; b) Apuleu; c) L’ase d’or; d) Sàtires; e) Petroni; f) Fedre; g) Sal·lusti.
4.
gèneres literaris època arcaica
270 aC - 80 aC
a) oratòria Cató Ciceró
època clàssica
80 aC - 14 dC
b) historiografia Sal·lusti, Cèsar, Livi Suetoni
c) faula Fedre
època postclàssica
14 dC - 476 dC
d) novel·la Petroni, Apuleu
e) ciència Vitruvi Quintilià
f) poesia èpica Livi Andronic
g) poesia lírica
h) elegia
i) poesia didàctica
j) sàtira
k) epigrama
l) comèdia
Virgili (Eneida)
Ovidi (Metamorfosis)
Catul, Virgili (Bucòliques),
Horaci (Odes)
Ovidi (Tristes), Tibul,
Properci
Lucreci Virgili (Geòrgiques)
Plaute, Terenci
períodes de la literatura llatina
Lucà
Horaci (Sàtires) Persi, Juvenal
Marcial
m) tragèdia Sèneca (Medea)
179

180
5. dic, caue, crede.
Opino que segurament això serà així: que el teu pare dirà «Vull que prenguis muller avui»;
tu li respondràs «en prendré...» Perquè no hi ha dubte que Cremes no et donarà la filla;
ni tu per aquesta causa no disminueixis aquestes coses que fas, no sigui que ell canviés
d’opinió. Digues al teu pare que t’hi vols [casar]... Però aquí ve el teu pare. Vigila que
s’adoni que estàs trist. Creu-me això, Pàmfil, avui el teu pare no discutirà mai ni un mot
amb tu, si li dius que et cases. [TERENCI. La noia d’Andros 387-11]
6. silete, tacete, aduertite, fite.
Feu silenci i calleu, i pareu atenció. El director mana que escolteu... Que amb bon ànim
seguin als bancs els qui heu vingut tenint fam i els qui heu vingut tips. Els qui heu menjat
ho heu fet molt més sàviament, els qui no heu menjat, esdevingueu tips de comèdies.
[PLAUTE. El petit cartaginès 3-8]
7. dicite, cauete, credite, sile, tace, aduerte, fi.
8. a) accipe, disce; b) cura; c) quaere; d) ama; e) caue; f) uiuite, profundite.
9. a) crede, obliuiscere; b) collige; c) nosce; d) uadite, transite; e) fac; f) da; g) carpite.
10. a) audi, uide, tace, si uis uiuere in pace; b) bella gerant alii, tu, felix, Austria, nube; c) carpe diem;
d) caue canem; e) caue tibi ab aquis silentibus; f) crede experto; g) cura ut ualeas; h) dilige et quod
uis fac; i) festina lente; j) sustine et abstine; k) nosce te ipsum; i) caue ne cadas.
11. a) scitote; b) respergito; c) esto; d) sepelitote, uritote; e) esto; f) estote; g) esto; h) estote.
12. a) uale; b) memento; c) facsímil; d) vademècum; e) factòtum; f) N.B. (=nota bene); g) uide;
h) avemaria; i) salve.
13. a) annex, annexió; b) amfiteatre, amfitrió; c) circumstància, circumferència; d) comtal,
comte; e) infern, infernal; f) limfa, limfàtic; g) nimfa, nimfeu; h) Pelopon(n)ès,
pelopon(n)esi; i) redempció, redemptor; j) assumpte; Assumpció; k) triomf, triomfar;
l) triúmvir, triumvirat; m) promptitud, prompte; n) exempt, exempció; o) Ravenna, ravennès;
p) temps, contratemps.
Textos
a) L’amor convertit en odi
Odio i estimo. Potser preguntes com fas això. No ho sé, però sento que em passa això,
i em tormento. [CATUL. 85]
b) Raonament del censor Metel Numídic als ciutadans per tal que es casessin
Si nosaltres, quirits, poguéssim viure sense esposa, ens estalviaríem tota aquesta càrrega;
però com que així ens ho ha demostrat la natura, que ni amb elles es pot viure de manera
prou còmoda ni tampoc no es pot viure sense elles de cap manera, cal pensar més en
el benestar continu que en el plaer breu. [AULUS GEL·LI. Nits àtiques 1, 6, 2]

c) L’amiga del malgastador de Fòrmies no es pot comparar en bellesa amb l’amiga de Catul
Salut, noia ni de nas petitet ni de peu bonic ni d’ulls negres ni de dits llargs ni de boca
seca ni de llengua gaire elegant, amiga del malgastador de Fòrmies. La província diu
que tu ets bella? Amb tu és comparada la meva Lèsbia? Oh segle mancat de gust i de gràcia!
[CATUL. 43]
d) L’emperador castiga l’adulteri de Gal·lita, malgrat que el marit ja en té prou amb l’allunyament
de l’adúlter
El dia següent fou escoltada Gal·lita, acusada d’adulteri. Aquesta, casada amb un tribú
que volia demanar els honors militars, amb l’amor envers un centurió havia tacat la seva
dignitat i la del marit. El marit havia escrit al legat consular i aquest al Cèsar. El Cèsar,
examinades les proves, destituí i fins i tot relegà el centurió. Quedava la part restant del
càstig de la culpa, que no podia ser sinó de dues persones; però al marit, no sense un
cert retret de tolerància, el feia retardar l’amor envers l’esposa, que encara tenia a casa
després d’haver estat denunciada d’adulteri. Advertit que havia de tirar endavant l’acusació,
ho va fer a contracor. Però calia que ella fos condemnada fins i tot a contracor de
l’acusador: fou condemnada. [PLINI. Lletres 6, 31, 4-6]
e) Àrria, vídua de Cecina Petus mort per ordre de Neró, confessa al seu gendre, l’estoic
Tràsea, que vol morir i intenta llevar-se la vida
Com que el seu gendre Tràsea li demanava que no tractés de morir i entre altres coses li
havia dit: «Vols, doncs, que la teva filla mori amb mi, si jo hagués de perdre la vida?» respongué:
«Si tant temps i amb tanta concòrdia hagués viscut amb tu com jo amb Petus, ho
vull». Amb aquesta resposta havia fet créixer la cura dels seus; era vigilada més atentament;
ella se n’adonà i digué: «No feu res, perquè podeu fer que mori malament, però que no
mori, no podeu». Mentre deia això, saltà de la cadira, i féu pegar el seu cap contra la paret
amb un gran ímpetu i caigué. Refeta va dir: «Jo us havia dit que trobaria una via encara que
fos dura per a la mort, si vosaltres em negàveu la [via] fàcil». [PLINI. Lletres 3, 16, 10-12]
14. Odimus et amauimus. Quare ea faciamus, fortasse requeritis. Nescimus, sed fieri sentimus et excruciamur.
15. a) Quirites. b) Ea molestia careremus. c) Quare id faciam, fortasse requiris. d) Saluti consulendum
est. e) O saeculum insapiens et infacetum. f) Salue nec minimo puella naso. g) Fortasse requiris.
h) Nec sine illis (=uxoribus) ullo modo uiui possis. i) Nescio.
16. a) Prouincia narrat te esse bellam. b) Sentio id fieri. c) Dicitur tecum Lesbiam nostram comparari.
d) Non possumus sine uxore uiuere. e) Non potest sine uxore ullo modo uiui. f) Dicunt Gallittam
adulterii ream esse. g) Necesse erat Gallittam dominari. h) Dicunt feminam mariti dignitatem maculare.
17. a) Puella minimi nasi. Puella minimo naso. b) Puella belli pedis. Puella bello pede. c) Puella longorum
digitorum. Puella longis digitis. d) Puella elegantis linguae. Puella eleganti lingua. e) Puella
oris sicci. Puella ore sicco.
18. a) nescio; b) amo; c) Formianus; d) salue; e) minimus; f) bellus; g) siccus; h) ocellus; i) insapiens;
j) infacetus; k) puella.
181

182
19. a) maritus/mulier; b) barbari/Quirites; c) amo/odio; d) breuis/perpetuus; e) ignoro/scio; f) bellus/
foedus; g) habeo/non habeo.
20. a) Militum honores petituro. b) Excussis probationibus. c) Admonitus ut perageret accusationem.
d) Vis ergo filiam tuam mori mecum. e) Si mihi pereundum fuerit. f) Attentius custodiebatur.
21. a) Vxores maritorum dignitates maculauerant. b) Illi centuriones exauctorauerunt atque etiam relegauerunt.
c) Admoniti ut peragerent accusationes, peregerunt inuiti. d) Sed illas damnari etiam
inuitis accusatoribus necesse erat. e) Cum generi eorum deprecarentur ne mori pergerent et dixissent:
«Vultis ergo filias tuas mori nobiscum?».
22. a) Ab Arria haec dicta sunt. b) A Caesare Gallitta audita est. c) Ab uxore mariti dignitas maculata
erat. d) Maritus amore uxoris retardabatur.
23. a) Thrasea Arriae gener deprecabatur ne te mori. b) Dixeram me inuenturam esse quamlibet duram
ad mortem uiam. c) Arria, uis filiam tuam mori mecum? d) Necesse erat illam damnari. e) Dicitur
Caesarem centurionem exauctorauisse atque etiam relegauisse.
24. a) dies; b) dignitas; c) maritus; d) ultio; e) accusatio; f) damno; g) accusator; h) gener; i) uixit;
j) nihil; k) domi.
25. a) dignitas; b) pars; c) nego; d) retardo; e) peragit; f) relego; g) nubo; h) superest; i) sed.
26. TRANSLITERACIÓ: thêta, ó¯ méga, khi, arkhé, niké, káppa, myˆ.
TRANSCRIPCIÓ: teta, òmega, qui, arque, nice, capa, mi.
27. a) Eufrates; b) Arquimedes; c) Cíbele; d) Pegas; e) Hèlena; f) Ciclop; g) peristil; h) octastil;
i) filantrop; j) iber; k) Cleòpatra.
28. a) estrateg; b) estilòbata; c) poliglot; d) pediatre; e) coreg.
29. a) Heraclit; b) Policlit; c) Posidó; d) sisme; e) Alexandria; f) Ifigenia; g) Febus; h) pedagog;
i) Hecatonquirs.
30. Jeroni Pau saluda Pere Miquel Carbonell.
Em vas escriure que acceptaves d’una manera adient que t’enviés la carta amb un himne
del poeta sant Prudenci, que recentment havia enviat a l’il·lustre Lluís Desplà, ardiaca de
la nostra església barcelonina. Així doncs, t’envio un exemplar de la carta amb els himnes
que demanes, pels quals sé que seràs no solament delectat, sinó a més instruït, si llegeixes
tots els escrits d’aquest poeta nostre. En efecte, solen agradar-te les coses cultes i erudites,
perquè tu també ets culte i erudit. Estigues bo. A Roma, a la vigília de les calendes de
febrer de l’any de la salvació 1486.
a) les referències a l’interès per l’obra de sant Prudenci; b) Lodouicus Planus; c) des de
Roma; d) un poeta llatí cristià del segle IV dC.
31. a2; b3; c1.
32. 5, 2, 3, 1, 4, 6.

33. Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. A tall d’exemple: La
columna de Colom a Barcelona i a Madrid; la columna de la plaça Verdaguer a Barcelona;
la columna de Nelson a Trafalgar Square de Londres; la columna amb la Mare de Déu a la
plaça Espanya de Roma.
34. La disposició del cadàver de Jesús i dels qui el transporten és una imitació del cadàver de
Melèagre. També en cada cas hi ha una persona que contempla amb cara de llàstima el
mort. Rafael va veure el relleu del sarcòfag romà i va reproduir l’escena en un quadre.
35. a) La d’Ares Ludovisi; b) El Mart de Velázquez; c) Il pensiero de Miquel Àngel; d) En la de
Velázquez.
36. El Triomf de Bacus de Carracci (1) està relacionat amb la representació de la mateixa escena
en el mosaic de Pafos (2) o en la il·lustració 11 de la pàgina 93. L’alternança de frontons
triangulars i en arc de les finestres del palau Farnese (8), del palau de la Generalitat (7) i de
l’església de Sant Feliu (4) es pot observar ja al temple de Diana de Nimes (5). L’arc del castell
d’Alfons el Magnànim (3) és un arc clàssic, com els que es poden veure a la pàgina 272.
La representació de Paulina Bonaparte feta per Canova (10) recorda la positura de l’escultura
del sarcòfag etrusc (9); el tema del mite de Galatea (6) i els personatges fantàstics, és
a dir, els tritons, les nereides i els cupidos són clàssics en la pintura de Rafael; també el tractament
que dóna al fresc és clàssic: no hi ha fusió entre la figura i l’entorn, la col·locació de
les figures en plans diferents recorda un baix relleu, el mar immòbil i el cel pintat semblen
marbres antics.
37. a) La figura d’Argos adormit. b) Velázquez representa la figura vestida i canvia d’una manera
homòloga la disposició dels braços i de les cames. c) Sí. A més, sabem que Velázquez
va anar a Roma, on, per encàrrec del rei va comprar obres antigues, moltes de les quals es
troben al Museu del Prado. Per tant, era un entès en l’art clàssic antic a part de ser-ne un
admirador.
38. Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora.
39. 4) Termes. 7) Vil·la extra muros. 3) Pont de pedra damunt del Sícoris. 5) Riu Noguerola,
afluent del Sícoris, actualment cobert. 2) Part alta del municipium. 1) Fòrum de la part
baixa del municipium. 6) Zona de la necròpolis extra muros.
40. a) Cèsar; b) Ilerda; c) poeta èpic; d) Pompeu; e) flumen; f) municipi creat ex nouo; g) extra
muros.
41. S’alça sobre un turó suau i s’aixeca sobre la terra profunda en un fèrtil túmul; sobre aquest
sorgeix Ilerda fundada per una mà antiga; amb ones tranquil·les hi passa el Sícoris, no l’últim
entre els rius hesperis, que abraça un pont de pedra amb un arc immens, el qual és
capaç de resistir les aigües de l’hivern. [LUCÀ. Farsàlia, 4, 11-16]
42. a) amnis; b) solum; c) ingens; d) unda; e) ultimus; f) placidus; g) solum.
183

184
43. a) Lenibus tumulis excreuerunt in alta pinguia sola.
b) Super hos tumulos fundatae ciuitates uetustis manibus surgunt.
c) Placida unda Sicoris praelabitur inter Hesperios amnes.
d) Saxei pontes ingentibus arcubus amnes amplectuntur.
44. Per a Gai Licini Saturní, fill de Gai, (de la tribu) Galèria, edil, duúmvir i flamen [ho ha fet]
la seva esposa Pòrcia Penigrina.
45. a) Gai Licini Saturní i Pòrcia Penigrina. b) Eren ciutadans de ple dret pels càrrecs del
marit i perquè expressa que era la seva uxor manifestant el seu ius connubii. c) Eren marit
i muller. d) L’esposa.
Activitats d’avaluació
1. a) Però quan es comprengué quanta força tenia un discurs acurat i acabat, aleshores de
sobte sorgiren molts mestres d’eloqüència. Aleshores Gòrgias de Leontinos, Trasímac de
Calcedònia, Protàgoras d’Abdera, Pròdic de Ceos, Hípias d’Elis estigueren en gran reputació;
molts altres, en aquells mateixos temps, declaraven, amb paraules molt arrogants,
que ensenyaven de quina manera una causa inferior, perquè parlaven així, podia esdevenir
superior parlant. [CICERÓ. Brutus 7, 30]
b) A aquests sofistes s’oposà Sòcrates, el qual amb una certa subtilitat de disputar solia
refutar amb paraules els seus preceptes. De les ubèrrimes converses d’aquest sorgiren
homes doctíssims; i aleshores es diu que per primera vegada fou inventada la filosofia, no
aquella sobre la naturalesa, que era més antiga, sinó aquella en què es disputa sobre el bé
i el mal i sobre la vida i els costums dels homes. [CICERÓ. Brutus 7, 31]
2. a) His sophistis opposuit sese Socrates. [text 2] b) Huius ex uberrimis sermonibus extiterunt doctissimi
uiri. [text 2] c) Tum etiam magistri dicendi multi subito extiterunt. [text 1] d) Vt intellectum
est quantam uim haberet accurata et facta quodam modo oratio, tum Leontinus Gorgias,
Thrasymachus Calchedonius, Protagoras Abderites, Prodicus Cius, Hippias Elius in honore magno
fuit. [text 1] e) Primumque tum philosophia non illa de natura, quae erat antiquior, sed haec in
qua de bonis rebus et malis deque hominum uita et moribus disputatur, inuenta dicitur. [text 2]
f) Socrates qui subtilitate quadam disputandi refellere eorum instituta solebat uerbis. [text 2]
3. a) Sophista tempore eodem docere se profitebatur quem ad modum causa inferior dicendo fieri superior
posset. b) Huic sophistae opposuit sese doctissimus uir, qui subtilitate quadam disputandi refellere eius
institutum solebat uerbo. c) Horum ex uberrimis sermonibus extiterunt doctissimi uiri.
4. a) uerba arrogantia; b) stultus; c) sermo doctus; d) possum; e) habeo; f) nunc; g) celo; h) possum.
5. a) inferior; b) fieri; c) superior; d) oratio; e) antiquior; f) inferior; g) quantus; h) nego.
6. a) accuratum > acurat; b) magnus > magne; c) opponere > oposar; d) subtilitas > subtilitat;
e) uerbum > verb; f) uberrimus > ubèrrim; g) arrogans > arrogant.
7. a3; b2; c1.

unitat 9
Gnosce te ipsum
Activitats
1. a) eclecticisme; b) estoïcisme; c) epicureisme; d) escepticisme: e) cinisme; f) neoplatonisme.
2. a3; b1; c2; d6; e8; f5; g4; h7.
3. a) Sèneca; b) Burrus, c) Agripina; d) Ciceró; e) Sèneca; f) Còrdova; g) estoïcisme.
4. a) De la vida benaurada. b) De la tranquil·litat de l’esperit. c) De la providència. d) A Neró Cèsar
sobre la clemència. d) Qüestions naturals. e) Dels beneficis. f) Lletres a Lucili. g) A Màrcia sobre la
consolació. h) A la mare Hèlvia sobre la consolació. j) Sobre la constància del savi. k) De la clemència.
l) De l’oci.
5. a) Octauia; b) Phoenissae. c) Ad Heluiam matrem de consolatione. d) Naturales quaestiones. e) De
officiis. f) Apocolocynthosis diui Claudii. g) De uita beata.
6. 1b; 2c; 3a; 4e; 5g; 6d; 7f; 8i; 9j; 10h.
7. No sóc tan inepte que en aquest moment em dediqui a seguir la cantilena d’Epicur i digui
que és estúpida la por dels inferns i fals que la roda d’Ixíon giri i que una roca sigui empesa
costa amunt per les espatlles de Sísif i que les vísceres d’algú puguin renéixer i ser devorades
cada dia: ningú no és tan infant que tingui por del Cèrber i de les tenebres i de l’aspecte fantasmal
dels que només estan compostos d’ossos descarnats. [SÈNECA. Cartes a Lucili, 24, 18]
8. a7; b4; c5; d1; e3; f2; g6.
9. a) moriendi; b) pugnandi; c) dicendi; d) disputandi; e) loquendi; f) loquendi; g) ducendo; h) pabulandi;
i) dicendi; j) uitandi.
10. a) dimicandum; b) luctandum; c) occupandum; d) constituendo; e) discendum, docendum; f) scribendo,
dicendo.
11. a) habendi, capiendi; b) cognoscere; c) dicendi; d) loquendi; e) uiuere; f) delectare; g) ad explorandum;
h) uiuere, bibere.
12. a) occupandi causa; b) perficiendi causa; c) ad inflamandum, ad testificandum. d) conseruandi
causa.
13. a) dicendo; b) loquendo; c) cunctando; d) eundo; e) ridendo; f) supplicando.
14. a4; b1; c6; d3; e5; f2.
185

186
15. a) ad conseruandum imperium; b) ad conseruandas leges; c) ad conseruandum senatum; d) ad conseruandam
pacem; e) ad conseruanda iura; f) ad conseruandos mores.
a) Contionis habendae; b) sermonis habendi; c) uerborum habendorum; orationum habendarum.
16. a) Fama uiget eundo; b) Mutatis mutandis; c) Modus procedendi; d) In statu nascendi; e) Loquendo
loqui discitur; f) Modus uiuendi.
17. a) agendus, -a, -um; agenda, b) diuidendus, -a, -um; dividend; c) educandus, -a, -um; educand;
d) examinandus, -a, -um; examinand; e) gerendus, -a, -um / gerundus; gerundi; f) minuendus,
-a, -um; minuend; g) oriendus, -a, -um / oriundus; oriünd; h) stupendus, -a, -um; estupend; i) subtrahendus,
-a, -um; subtrahend; j) addendus, -a, -um; addenda; k) tremendus, -a, -um; tremend.
18. a) dividend; b) addenda; c) agenda; d) tremend; e) educand; f) subtrahend; g) oriünd;
h) minuend; i) examinand; j) estupend; k) gerundi.
Textos
a) Interpretació científica d’un eclipsi
Recordo, essent jo un adolescent, quan el meu pare era cònsol a Macedònia i érem al campament,
que el nostre exèrcit va ser pertorbat per la superstició i la por, perquè en una nit
serena de sobte havia desaparegut la Lluna brillant i plena. Aleshores ell, com que era el
nostre legat gairebé un any abans de ser nomenat cònsol, no va dubtar el dia següent
a explicar públicament al campament que «no hi havia cap prodigi; que això havia passat
aleshores i passaria sempre en certs temps en què el Sol estigués col·locat de tal manera
que no pogués atènyer la Lluna amb la seva claror». [CICERÓ. La república 1, 15]
b) Un enterramorts que havia estat metge
Diaule fa poc era metge, ara és enterramorts: el que fa com enterramorts, també ho
havia fet de metge. [MARCIAL. Epigrames 1, 47]
c) Dits i fets de Gai Fabrici, home de gran reputació i de grans gestes, però mancat de llinatge
i de riqueses, quan els samnites li volien donar una gran quantitat d’or perquè era
pobre
Juli Higini en el seu llibre sisè Sobre la vida i els fets de barons il·lustres diu que uns ambaixadors
dels samnites es presentaren a Gai Fabrici, general del poble romà, i que, recordades
les moltes i grans accions que havia fet bé i benèvolament després d’haver fet la pau amb
els samnites, li oferiren una gran suma de diners com a regal, perquè veien que li faltaven
moltes coses per a l’esplendor de la casa i de la manera de viure i que [ell] no s’havia instal·lat
amb prou luxe segons la seva importància i dignitat. Aleshores diu que Fabrici va
estendre les mans planes a les orelles, als ulls, després més avall al nas, a la boca, al coll
i d’allí finalment al baix al ventre, i respongué així als legats: que mentre pogués sotmetre
i dominar tots els membres mai no li faltaria res. [AULUS GEL·LI. Nits àtiques 1, 14]
d) A causa d’un llamp, August va erigir un temple al seu casal del Palatí
August va erigir el temple d’Apol·lo en aquella part de la seva casa del Palatí, que, colpida
per un llamp, els harúspexs havien pronosticat que era desitjada pel déu; hi afegí
un porxo amb una biblioteca llatina i grega. [SUETONI. Vides dels dotze Cèsars 2, 29, 4]

e) Descripció de l’emperador Adrià
D’estatura va ser alt, elegant d’aspecte, el cabell ondulat amb la pinta, de barba llarga
de forma que cobrís les cicatrius que de naixement tenia a la cara, de disposició robusta.
Va anar a cavall i va passejar molt i sempre es va entrenar amb les armes i amb la javelina.
Molt sovint havent anat de cacera va matar un lleó amb la seva pròpia mà. Però,
caçant, es va trencar una clavícula i una costella. Sempre va repartir la caça amb els
amics. En els banquets sempre va oferir tragèdies, comèdies, atel·lanes, música d’arpa,
recitadors o poetes, segons les circumstàncies. Va edificar de manera admirable la vil·la
de Tívoli, de manera que hi va inscriure els noms més famosos de les províncies i dels
llocs, com Liceu, Acadèmia, Pritaneu, Canop, Pècil, Tempe. I, perquè no hi manqués
res, fins i tot hi va fer les regions infernals. [Història Augusta. Adrianus, 26]
19. a) Memini exercitum nostrum religione et metu perturbari. b) Ille haud dubitauit palam in castris
docere nullum esse prodigium. c) Ille dixit nullum prodigium esse. d) Ille dixit prodigium factum esse.
e) Ille dixit prodigium semper fieri. f) Hyginus dicit legatos ad imperatorem uenire. g) Ille dixit
Fabricium planas manus ab auribus ad oculos deduxisse.
20. a) Nuper erant medici, nunc sunt uispillones hi homines: quod uispillones faciunt, fecerant et medici.
b) Illi templa in eis partibus suarum domuum excitauerunt, quas fulminibus ictas desiderari
a deis haruspex pronuntiauerat. c) Imperatores addiderunt porticum cum bibliothecis. d) Tum dicunt
imperatorem planam manum ab aure ad oculum deduxisse.
21. a) me adulescentulo; b) pater; c) dubito; d) nullus; e) grandis; f) bene; g) ictus; h) obtulisse;
i) docere; j) noster; k) oratio; l) infra.
22. a) semper; b) obliuiscor; c) pedes; d) constanter; e) luna; f) antea; g) urbs; h) taceo.
23. a) Gai Fabrici; b) Palatinus mons; c) cònsol; d) August; e) Apol·lo; f) harúspex; g) samnita;
h) Macedònia.
24. a) llamp; b) flumen, riu; c) purificar, lustramen; d) agmen; e) colpejar, commoció, f) numen;
g) flamen.
25. a) lumen; b) nomen; c) agmen; d) fulmen.
26. a) fugare, fer fugir; b) donare, obsequiar; c) iudicare, jutjar; d) fluctuare, onejar; e) glaciare,
gelar; f) potare, beure; g) pulsare, copejar; h) nominare, anomenar.
27. a) finire, limitar; b) custodire, guardar; c) seruire, servir; d) febrire, tenir febre.
28. a) albere; b) pulsare; c) finire; d) numerare; e) machinari.
29. a) El més modern és el tercer. b) El més antic és el segon. Hi ha arcaismes (els quins, en
professió feta; aital); hi ha mots que ara estan en desús, tot i ser correctes (regina, la llur
bellesa, dea); etc. Totes aquestes característiques indiquen que és de començaments del
segle XX, abans de la normalització ortogràfica de Pompeu Fabra. c) i d) Resposta oberta.
Correcció a criteri del professor o de la professora.
187

188
30. 1. Una canya aconsella Psique. 2. La torre aconsella Psique. 3. Transport per l’aire. 4. Descobriment
de Cupido per part de Psique que porta la llàntia a la mà. 5. Banquet de noces.
6. Sortida de Cupido del llit. 7. Processó.
31. a) 1. Una massa de gent s’amuntega davant el circ [de fet, és l’amfiteatre]. Renteu les
togues amb Superpersil i no seran ni blanques ni blanquíssimes, sinó superpersíliques. Venc
programes dels jocs. Sigueu clements amb els vostres culs. Utilitzeu coixins. Proveu les botifarres
d’Auvèrnia. No us engreixen.
2. En la rodona del circ màxim [de fet, és l’amfiteatre] els sons de les trompetes anuncien
que Cèsar ha arribat a la llotja d’honor. Visca Cèsar! Ave, emperador!
3. Tots aplaudeixen el dictador.
4. Tu també, fill!
5. Aquest Brutus... algun dia, el brivall, em portarà maldecaps. En els escriptors d’història
de Roma heu llegit escrit que la veritat d’aquests mots es va posar de manifest uns quants
anys després.
6. Veuràs unes lluites increïbles, Cèsar. Ho espero pel teu bé, si no, per a tu s’haurà acabat.
7. Que comencin els jocs. Gluuuut.
[UDERZO - GOSCINNY. Asterix gladiator]
b) De mi niñez no son precisamente buenos recuerdos los que guardo. Mi padre se llamaba
Esteban Duarte Ruiz, y era portugués, cuarentón cuando yo niño, y alto y gordo
como un monte. Tenía la color tostada y un estupendo bigote negro que se echaba para
abajo. Según cuentan, cuando joven le tiraban las guías para arriba, pero, desde que estuvo
en la cárcel, se le arruinó la prestancia, se le ablandó la fuerza del bigote y ya para abajo
hubo de llevarlo hasta el sepulcro. Yo le tenía un gran respeto y no poco miedo, y siempre
que podía escurría el bulto y procuraba no tropezármelo, era áspero y brusco y no
toleraba que se le contradijese en nada, manía que yo respetaba por la cuenta que me
tenía. Cuando se enfurecía, cosa que le ocurría con mayor frecuencia de lo que se necesitaba,
nos pegaba a mi madre y a mí las grandes palizas por cualquiera cosa, palizas que
mi madre procuraba devolverle por ver de corregirlo, pero ante las cuales a mí no me
quedaba sino resignación dados mis pocos años. ¡Se tienen las carnes muy tiernas a tan
corta edad! [Traducció de B. Pastor de Arozarena]
c) Salvador Dalí, pintor excel·lent, home eixelebrat, ha estat arrabassat d’entre els vius.
A la ciutat de Figueres, a Catalunya, situada en la regió d’Hispània, el dia 28 del mes de
gener, Salvador Dalí ha mort, reconfortat amb els sagraments de l’Església. Ja havia treballat
alguns anys amb la malaltia de Parkinson i havia fet servir un instrument per estimular
el cor.
Ja des de nen de catorze anys havia pintat imatges d’homes amb una perícia singular. De
fet, per la seva raresa de caràcter i per la seva extravagància, en les quals destacava, fou
expulsat de l’escola madrilenya de Belles Arts. L’any 1929, se n’anà a París, on freqüentà
Pablo Picasso i altres pintors de nom no pas mediocre. Aleshores va agafar la tendència de
l’art de pintar, que és denominada «superrealisme» i segons la qual aquelles coses que són
percebudes en l’ànim contra la raó es considera que tenen una força de veritat més gran
que els fenòmens, que cauen sota els sentits.
Al darrer alè va canviar el testament referit a la seva sepultura; no va voler ser enterrat al
costat de la sepultura de la seva esposa (que va estimar moltíssim), sinó sebollit sota la

cúpula de cristall en el museu-teatre, fundat per ell a la seva ciutat natal de Figueres. En
aquest edifici són conservades moltes obres pintades per ell i fins i tot esculpides. Ha llegat
un patrimoni amplíssim per testament a l’Estat espanyol. El seu cadàver ha estat embalsamat.
32. El text de Marcial és «Thais habet nigros, niueos Laecania dentes. Quae ratio est? Emptos haec
habet, illa suos». Qualsevol aproximació és correcta.
33. Relleu del Museu Nacional d’Art de Catalunya i el retrat romà; la plaça de Lucca és l’arena
d’un amfiteatre romà; cap de dona de Casanovas i el retrat clàssic; porta de Perugia
i els arcs de triomf; pintura d’Ingres i la lectura de l’Eneida; l’església de Torí i el Pànteon;
l’Hotel Sully i els frontons de les finestres del temple de Diana a Nimes; estadi olímpic i els
circs romans; la Gliptoteca de Munic i els temples romans; tomba amb objecte al·lusiu a la
vida del difunt; paviment modernista i mosaic.
34.
Vilanova del Vallès (Villam nouam)
Cornellà de Llobregat (Cornelianum)
Lliçà (Licinianum)
Igualada (Aquam latam)
Polinyà (Paulinianum)
Vilafranca del Penedès (Villam francam)
Barcelona Girona
Rialp (Riuum album)
la Seu d’Urgell (Sedem)
Bell-lloc d’Urgell (Bellum locum)
Vallfogona de Balaguer (Vallem fecundam)
Fulleda (Folietam)
Figueres (Ficarias)
Vidreres (Vitrarias)
Capmany (Campum magnum)
Banyoles (Balneolas)
Ripoll (Riuum pullum)
Flaçà (Flaccianum)
Lleida Tarragona
Móra (Mauram)
Riba-roja (Ripam rubeam)
Mont-roig del Camp (Montem rubeum)
Valls (Valles)
35. Adrià, Benet, Carme, Emília, Faust (Fost), Helena, Júlia, Letícia, Marc, Narcís, Octavi, Pau,
Terenci.
36. Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora.
37. Abans de fer-se de dia anava a veure l’emperador Vespasià –ja que ell també aprofitava les
nits– i, d’allà, a la feina que li havia estat encomanada. Havent tornat a casa, el que li quedava
del temps, el dedicava als estudis. Sovint, després de dinar –que ell prenia, de dia,
lleuger i frugal segons el costum dels antics– a l’estiu, si tenia una mica de temps lliure,
jeia al sol, li era llegit un llibre i l’anotava i l’extractava. En efecte, no llegí res que no
extractés; també solia dir que no hi havia llibre tan dolent que no fos útil en alguna part.
Després de prendre el sol, es rentava majoritàriament amb aigua freda, després menjava
una mica i dormia molt poc; després, com si fos una altra jornada, estudiava fins al
moment de sopar. Durant el sopar li era llegit un llibre i prenia notes, i certament de pressa.
Recordo que un dels seus amics, quan un lector pronuncià algunes coses malament,
va interrompre la lectura i va demanar que fos repetit; el meu oncle li va dir: «Ho havies
entès, oi?» Com que ell va assentir: «Aleshores per què interrompies? Hem perdut més de
189

190
deu versos per aquesta interrupció teva». Tan gran era el seu aprofitament del temps!
A l’estiu s’aixecava de sopar amb claror; a l’hivern, a la primera part de la nit, com si una
llei l’obligués. [PLINI EL JOVE. Lletres 3, 5, 9-13]
38. a) Ibat ad Vespasianum. b) Studiis reddebat. c) Si quid sibi erat otii iacebat in sole, liber legebatur, adnotabat
excerpebatque. d) Frigida lauabatur. e) Gustabat dormiebatque. f) Mox quasi alio die studebat.
39. a) el cibum del migdia = prandium; b) cena.
40. a) el lloc esquerre del medius lectus; b) el lloc superior de l’imus lectus. Perquè quedaven al
centre dels divans i eren els únics llocs en què els comensals podien parlar sense forçar la
seva postura.
41. L’1 i el 2. S’assemblen en el fet que els llocs d’honor són els caps de taula.
42. a) Plinius dicere solebat nullum librum malum esse. b) Memini quendam ex amicis lectorem reuocauisse.
c) Memini Plinium amico uerba dixisse. d) Amicus uerba repeti cogit. e) Memini amicum
uerba repeti coegisse.
43. d, a, f, g, c, e, b.
44. Beguem sis copes a la salut de Laevia, set a la de Justina, cinc a la de Licas, quatre a la de
Lide, tres a la d’Ide. Que el nom de cada amiga sigui comptat segons les copes de falern
abocat. I, com que no en ve cap, vine tu, Somni. [MARCIAL. Epigrames 1, 71]
45. b, d, c, a.
46. b, d, c, a.
47. a2; b5; c4; d1; e3; f7; g8; h6.
48. tego
49. També s’esforçà a restablir l’abillament i la indumentària d’altre temps i, vista en una
assemblea del poble una multitud d’homes vestits de burell, furiós i cridant «Heus ací els
romans, els amos del món i gent vestida amb toga!» donà l’encàrrec als edils que, a partir
d’aleshores, no permetessin que cap persona romangués al fòrum o als voltants si no era
sense mantell i amb toga. [SUETONI. Vides dels dotze Cèsars 2, 40, 8]
50. a) toga; b) petasus o pileus; c) bracae; d) subligar; e) palla; f) latus clauus; g) paludamentum;
h) toga praetexta; i) sagum.
51. blanc
52. a) stola > estola; b) pallium > pal·li; c) toga > toga; d) togatus > togat; e) tunica > túnica;
f) crepida > crèpida.

53. Regales vestits escarlata i de color violeta a una adúltera famosa. Vols donar-li els obsequis
que s’ha merescut? Envia-li una toga. [MARCIAL. Epigrames 2, 39]
54. a2C, b5D; c4C; d3B; e1E; f7F; g6G.
55. a) Ausa; b) Vicus Ausonae; c) Vic.
56.
57.
58. (3) Zona de les domus del carrer Lladó. (2) Restes del teatre. (5) Fòrum on hi havia el temple,
la cúria i la basílica. (4) Tabernae o locals on es venen productes. (6) Aqüeducte soterrat.
(7) Termes conservades sota el Museu Municipal. (8) Porta per on devia passar la Via
Augusta. (1) Perímetre de la muralla.
59. (1) Palestra per practicar esports. (2) Praefurnium o boca del forn. (10) Alueus balnei o piscina
d’aigua calenta. (5) Natatio o piscina d’aigua freda. (9) Labrum o pica d’aigua fresca.
(8) Caldari. (6) Tepidari. (4) Frigidari. (3) Apoditeri o vestuari. (7) Fornícula per als estris
dels massatgistes.
60. Als déus Manes de Corneli Àtic, pel sobrenom constant Pancratista. Aquí jeu l’infeliç,
enganyat pel destí injust. Va acostumar a endurir els seus membres gràcies a les activitats
assídues a les palestres. També amb l’art del seu sobrenom va entusiasmar el poble amb freqüència.
Tu que fores format per la terra fèrtil i cremat pel foc i pel fum, ja no ets res més
que allò que va sobreviure al foc. Els ossos i la cendra jeuen sota el recer d’aquesta pedra.
61. (2) Zona d’habitatges.(3) Temple capitolí. (1) Insula de cases. (4) Teatre.
62. a i b.
Baetulo -onis
Vicus -i
nom llatí nom evolucionat significat
Badalona
Besòs
Vigo
Vic
nom de ciutat
nom de riu
topònim de Galícia
topònim de Catalunya
nom llatí forma culta forma evolucionada
a) Aeso -onis Eso Isona
b) Barcino -onis Bàrcino Barcelona
c) Baetulo -onis Bètulo Badalona
d) Iesso -onis Iesso Guissona
e) Tarraco -onis Tàrraco Tarragona
191

solucionari de la guia didàctica
unitat 1
Els romans i la literatura
1 R
1 A
192
1. 1d; 2e; 3f; 4c; 5a; 6b.
2. a4A; b3B; c6C; d1E; e5G; f 7D; g2F.
3. 1f; 2e; 3b; 4a; 5c; 6d.
4. a2D; b1E; c4f; d3C; e6B; f5A.
5. 1e; 2d; 3f; 4i; 5g; 6j; 7h; 8b; 9c; 10a.
1. a2; b4; c5; d1; e3; f9; g6; h7; i8; j10.
2. Així la batalla va ser redreçada i tots els enemics giraren cua i no cessaren de fugir fins
que arribaren al riu Rin a cinc mil passes d’aquell lloc. Allí molt pocs confiant en les seves
forces o intentaren travessar nadant o aconseguiren la salvació en unes barquetes trobades.
Entre aquests hi hagué Ariovist, que va fugir amb una nau petita amarrada a la riba.
[CÈSAR. Guerra de les Gàl·lies 1, 53, 1-2]
3. a. Ita proelia restituta sunt. b. Miles ui confisus tranare contendit.
4. a. Ita proelium milites restituerunt. b. A perpaucis salus repperta est.
5. a. restituo; b. omnis; c. inuenio; d. locus; e. hostis; f. salus; g. ripa; h. fugio; i. profugio; j. uerto.
6. A. a. passuum → passum; b. uiribus → uis; c. nauicula → nauiculae/-as.
B. a. fuit → est; b. destiterunt → desistunt; c. sunt → fuerunt.
7. a. datus; b. confisus; c. deligatis; d. inuenta.
8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
9. a3; b2; c4; d3; e4; f1; g3; h4; i2; j1.
10. a1; b2; c4; d2; e1; f4; g1; h4; i2; j4.

Avaluació
1. a3; b1; c2; d5; e6; f7; g4; h9; i8; j11; k10.
2. Tan aviat com els bagatges del nostre exèrcit van ser vistos pels soldats que estaven ocults
amagats al bosc, de sobte es precipitaren amb totes les tropes i atacaren els nostres genets.
Allunyats i desordenats fàcilment aquests, baixaren cap al riu amb una velocitat increïble.
Amb la mateixa rapidesa es dirigiren cap al nostre campament i als nostres soldats que estaven
ocupats en l’obra. [CÈSAR. Guerra de les Gàl·lies 2, 19, 6-8]
3. a. Impedimentum a milite uisum est. b. Hostis ad militem nostrum contendit.
4. a. Impedimenta nostri exercitus milites uiderunt. b. Milites Caesar occupauerat.
5. a. lateo; b. omnis; c. eques; d. subito; e. pello; f. celeritas; g. castra; h. idem; i. miles; j. opus.
6. A. a. hostis → hostibus; b. silua → siluae/-as; c. celeritatis → celeritatibus.
B. a. uisa sunt → uident; b. dicunt → dixerunt; c. scribunt → scripserunt.
7. a. uisae; b. occupatus; c. hostibus; d. factus.
8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
9. a3; b2; c1; d1; e1; f2; g1; h1; i3; j3.
10. a2; b4; c1; d3; e4; f1; g4; h4; i3; j4.
unitat 2
El poder de la paraula i de la imatge
2 R
2 A
1. A. 1c; 2e; 3f; 4a; 5b.
B. 1b; 2a; 3c; 4d; 5f; 6e.
2. A. a3B; b1C; c4A; d2D; e7F; f5E; g6G.
B. a2D; b7A; c1B; d5F; e6C; f3G; g4E.
3. 1j; 2h; 3f; 4e; 5i; 6g; 7d; 8c; 9a; 10b.
1. a3; b5; c4; d1; e2; f7; g8; h6; i10; j11.
193

Avaluació
194
2. Així, doncs, per a ells el llinatge, l’edat i l’eloqüència foren gairebé iguals; la seva grandesa
d’esperit, semblant; igualment la glòria, però diferents en altres coses. Cèsar era considerat
gran pels beneficis i la generositat; Cató per la integritat de vida. Aquell esdevingué
il·lustre per la bondat i la misericòrdia, a aquest la severitat li habia afegit dignitat.
[SAL·LUSTI. Conjuració de Catilina 54, 1]
3. a. Illi beneficiis magni habebantur. b. Ei homini uirtus aequalis fuit.
4. a. Populus Caesarem magnum habebat. b. Caesaris munificentiam ciues laudauerunt.
5. a. uita; b. beneficium; c. addo; d. mansuetudo; e. eloquentia; f. ille; g. integritas; h. animus; i. habeo;
j. munificentia.
6. A. a. prouincias → prouincia; b. uitae → uita; c. magnitudo → magnitudine/-i.
B. a. fuerunt → sunt; b. cubat → cubabat; c. erat → fuerat.
7. a. eis; b. hic; c. illi; d. ei.
8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
9. a3; b4; c2; d4; e1; f4; g4; h1; i4; j3.
10. a3; b2; c3; d4; e3; f1; g1; h4; i1; j4.
1. a2; b1; c4; d3; e6; f5; g8; h7; i10; j9.
2. Luci Catilina, nascut de noble llinatge, fou d’una gran força no solament d’esperit sinó
també de cos, però d’un caràcter dolent i pervers. Des de l’adolescència li foren grates les
guerres civils, les matances, les rapinyes, la discòrdia ciutadana, i en aquest punt va entrenar
la seva joventut. El seu cos estava acostumat a la fam, al fred i a la vetlla per damunt
del que és creïble per a qualsevol. [SAL·LUSTI. Conjuració de Catilina 5, 1, 3]
3. a. Illi, nobilibus generibus nati, patientes fuerunt. b. His bella, caedes, rapinae, discordiae grata fuerunt.
4. a. Catilina incitabatur corruptis moribus ciuitatis. b. A Lucio Catilina iuuentus exercitata est.
5. a. nobilis; b. patiens; c. iuuentus; d. adulescentia; e. exerceo; f. genus; g. animus; h. corpus; i. bellum;
j. rapina.
6. A. a. credibile, credibili; b. solutio, solutione; c. bella, bellum.
B. a. fuit, est; b. dicunt, dixerunt; c. scribit, scripsit.
7. a. ille; b.ei; c. eam; d. id.

8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
9. a4; b3; c3; d1; e2; f3; g3; h2; i2; j2.
10. a3; b3; c1; d1; e4; f4; g4; h1; i1; j4.
unitat 3
La història, mestra de la vida
3 R
3 A
1. 1d; 2f; 3c; 4e; 5b; 6a.
2. a2A; b3B; c1C; d5F; e7E; f4G; g6D.
3. 1b; 2d; 3f; 4e; 5c; 6a.
4. a2C; b1D; c3A; d7E; e5F; f4B; g6G.
5. 1j; 2i; 3g; 4h; 5f; 6e; 7a; 8d; 9c; 10b.
1. a2; b3; c1; d5; e4; f6; g8; h7; i10; j9.
2. Anníbal, havent envaït els territoris amb un exèrcit disposat a escometre, un cop devastats
els camps pertot arreu, ataca la ciutat de Sagunt en tres parts. Hi havia un angle del mur
que s’inclinava a la vall. Contra ell Anníbal ordena col·locar els mantellets, a través dels
quals l’ariet podia ser mogut contra les muralles. [TIT LIVI. Des dels orígens de la ciutat, 21, 7]
3. a. Illi, infestis exercitibus ingressi, urbes adgrediuntur.
b. Anguli murorum erant in ualles uergentes.
4. a. Ab Hannibale uineae aduersum murum aguntur.
b. Milites arietem admouent per uineas.
5. a. ingressus; b. infestus; c. aggredior; d. aries; e. angulus; f. finis; g. instituo; h. ager; i. urbs; j. ago.
6. A. a. agris → agri; b. aries → arietes; c. multitudo → multitudine.
B. a. fuit → est; b. scribat → scribebat; c. admoueri → admouere.
7. a. agere; b.agi; c. admoueri; d.admouere.
8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
195

Avaluació
196
9. a3; b4; c3; d4; e4; f2; g1; h4; i4; j1.
10. a3; b1; c3; d1; e1; f3; g4; h4; i2; j4.
1. a2; b3; c1; d5; e4; f7; g6; h10; i8; j9.
2. Consta que Antènor amb una multitud d’ènets, que expulsats de Paflagònia per una sedició
buscaven no solament unes seus sinó també un cabdill, va arribar al golf més profund
del mar Adriàtic i que els ènets i els troians ocuparen aquestes terres. [TIT LIVI. Des dels orígens
de la ciutat, 1, 1-3]
3. a. Homo nouam sedem quaerebat. b. Troianus eam terram tenuit.
4. a. Ab Enetis eae terrae tenebantur. b. Troianos hostes pepulerunt.
5. a. mare; b. sinus; c. Eneti; d. intimus; e. multitudo; f. pello; g. sedes; h. dux; i. seditio; j. consto.
6. A. a. ueritas → ueritates; b. maris → maribus; c. mare → mari.
B. a. esse → fuisse; b. quaerat → quaerit; c. quaerit → quaesiuit.
7. a. quaerere; b.quaeri; c.hos populos; d.Troianos.
8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
9. a4; b4; c4; d4; e3; f2; g1; h4; i4; j1.
10. a1; b1; c2; d2; e2; f4; g3; h1; i3; j1.
unitat 4
Eneas, l’heroi
4 R
1. 1b; 2c; 3a; 4e; 5d; 6f.
2. 1f; 2a; 3d; 4c; 5e; 6b.
3. A. a2C; b1B; c4A; d3F; e7D; f5G; g6E.
B. a4F; b1D; c2A; d5C; e7B; f3E; g6G.
4. 1b; 2e; 3h; 4j; 5g; 6f; 7i; 8c; 9d; 10a.

4 A
Avaluació
1. a2; b3; c1; d5; e4; f10; g8; h6; i7; j9.
2. Sili Itàlic escrivia poemes amb més cura que enginy. Posseïa moltes vil·les. A tot arreu hi
havia molts llibres, moltes estàtues, molts retrats que no solament tenia sinó que també
venerava, el de Virgili per davant de tots, el natalici del qual celebrava més religiosament
que el seu. [PLINI. Cartes, 3, 7, 5-7]
3. a. Poetae carmina scribebant. b. Ciues uillas possidebant.
4. a. A Silio Italico plures uillae possidebantur. b. A Vergilio scripta suntt carmina.
5. a. scribo; b. maior; c. plures; d. multus; e. uenero; f. imago; g. liber; h. religiosus; i. possideo; j. natalis.
6. A. a. carmina → carmen; b. libertas → libertates; c. magnitudo → magnitudine.
B. a. esset → fuisset; b. geret → gereret; c. ueneret → ueneraret.
7. a. essent; b. esset; c.possent; d.tacent.
8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
9. a2; b3; c4; d3; e4; f2; g4; h4; i2; j4.
10. a4; b3; c2; d4; e1; f3; g4; h3; i1; j4.
1. a2; b1; c4; d3; e6; f5; g9; h10; i7; j8.
2. Fou anunciat que Sili Itàlic acabà la seva vida en la seva finca de Nàpols. Ell venerava per
davant de tots el retrat de Virgili, el naixement del qual celebrava més religiosament que
el seu a Nàpols, on solia entrar al seu monument sepulcral com en un temple. Va morí al
seu setanta-cinquè any. [PLINI. Cartes, 3, 7, 1-7]
3. a. Illi uenerabant imagines poetarum. b. Amici mei poetarum natales celebrabant.
4. a. Ab amico meo imago poetae uenerabatur. b. A Silio Italico poetae natalis celebrabatus est.
5. a. omnis; b. excedo; c. uenero; d. monimentum; e. nuntio; f. celebro; g. finio; h. parabola; i. ubi; j. via.
6. A. a. imago → imagine; b. imaginum → imaginem; c. Silius → Silii.
B. a. esset → fuiisset; b. paret → pareret; c. geret → gereret.
7. a. cecidisset; b. praestaret; c.adsurgeret; d.quiescunt.
8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
197

198
9. a4; b4; c1; d1; e2; f1; g2; h1; i4; j3.
10. a4; b2; c2; d1; e2; f2; g3; h1; i2; j4.
unitat 5
Beatus ille…
5 R
5 A
1. 1b; 2c; 3e; 4d; 5f; 6a.
2. 1b; 2d; 3c; 4e; 5a; 6f.
3. A. a2A; b1C; c7E; d4B; e6G; f3F; g5D.
B. a1C; b3A; c5D; d6B; e2G; f7F; g4E.
4. 1e; 2b; 3f; 4i; 5a; 6c; 7j; 8h; 9d; 10g.
1. a2; b1; c4; d5; e6; f3; h9; i10; j8.
2. Luci Aureli Hèrmia, llibert de Luci, carnisser del turó del Viminal. Aquesta que se m’ha
anticipat al destí, esposa única d’un cos cast, amant posseïdora del meu cor, lleial ha viscut
amb un entusiame semblant al del seu marit lleial, ja que en cap moment de pena abandonà
el seu deure, ella, Aurèlia, lliberta de Luci. [DESSAU. Inscripcions llatines selectes, 7472]
3. a. Hae fatis nos praecesserunt. b. Coniuges non cesserunt ab officiis.
4. a. A Lucio Aurelio lanio coniunx amatur. b. A coniuge fida fidus maritus amatus est.
5. a. fatum; b. collis; c. libertus; d. nullus; e. coniunx; f. praecedo; g. purpura; h. studium; i. officium;
j. uir.
6. A. a. magnitudo → magnitudine; b. Lucii → Lucio; c.altitudo → altitudine.
B. a. amat → amet; b. habet → habeat; c. habeant → habent.
7. a. faciant; b. uiuas; c. sunt; d. des.
8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
9. a3; b2; c1; d3; e3; f1; g2; h4; i1; j4.
10. a2; b4; c1; d4; e1; f2; g3; h4; i4; j3.

Avaluació
1. a2; b1; c5; d3; e7; f4; g6; h13; i11; j8; k10; l12; m14; n8; o16; p18; q15; r17.
2. Servil·la Prepusa a la seva filla Lèsbia, d’onze anys i deu mesos, enterrada aquí. Que la terra
li sigui lleu. Vessem les nostres llàgrimes per un deure pervers. Aquesta amb prou feines
havia superat bé els seus dotze anys. Ella encara no havia deixat anar totes les seves llàgrimes
i podia ser digna de ser plorada sempre pels seus. Per això, pares entristits sense límit,
estalvieu-vos més parcament d’implorar també els meus manes. Posem aquest epitafi com
a consol del nostre dol. Qui el llegeixi que digui: que la terra et sigui lleu.
3. a. Hae suas lacrimas nondum emiserant et annos uix bene transierant.
b. Qui legunt ut dicant: Sint uobisi terrae leues.
4. a. A nobis ponitur hic titulus.
b. Ab illa suae lacrimae emissae erant.
5. a. bis; b. emitto; c. transeo; d. parentes; e. solacium; f. sollicito;g. parcus; h. luctus; i. titulus; j. bene.
6. A. a. solacia → solacium; b. titulis → titulus; c. officium → officiorum.
B. a. dicat → dicit; b. sit → est; c. erat → fuerat.
7. a. audiuit; b. noscat; c. possit; d. profectus es.
8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
9. a3; b2; c4; d1; e2; f2; g2; h4; i4; j2.
10. a3; b1; c4; d1; e3; f3; g2; h4; i3; j1.
unitat 6
Els poetes de l’amor
6 R
1. 1f; 2d; 3a; 4b; 5e; 6c.
2. a4D; b1C; c2E; d3F; e5A; f7B; g6G.
3. 1b; 2d; 3c; 4f; 5e; 6a.
4. a6D; b1C; c2A; d5F; e7E; f3G; g4B.
199

6 A
Avaluació
200
5. 1d; 2f; 3h; 4c; 5a; 6i; 7j; 8b; 9e; 10g.
6. a2; b3; c1; d5; e7; f4; g6; h10; i13; j8; k9; l10; m14; n12.
1. a2; b1; c4; d3; e6; f7; g5; h10; i11; j8; k9; l13; m14; n12.
2. Nasó, ja no un nou habitant de la terra de Tomos, t’envia aquesta obra del litoral gètic. Si
et vaga, Brutus, acull en hospitalitat aquests llibrets estrangers i, mentre siguin en algun
lloc, amaga’ls de qualsevol manera. No gosen arribar dintre les biblioteques públiques no
perquè el seu autor els hagi barrat aquesta entrada. [OVIDI. Pòntiques, 1, 1, 1-6]
3. a. Libellus non audet intra monimentum uenire. b. Amici uobis mittunt opera de Geticis litoribus.
4. a. A Ouidio Nasone mittitur opus. b. A Bruto poetae Ouidii libelli accepti sunt.
5. a. terra; b. opus; c. libellus; d. monimentum; e. peregrinus; f. hospitium; g. mitto; h. auctor; i iter;
j. claudo.
6. A. a. Naso → Nasone; b. opera → opus; c. illis → illius.
B. a. fuit → est; b. scribant → scribunt; c. mittit → misit.
7. a. uobis; b.tibi; c.uobis; d.mihi.
8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
9. a2; b1; c4; d2; e1; f3; g1; h2; i1; j4.
10. a4; b4; c4; d3; e3; f4; g2; h4; i1; j2.
1. a4; b1; c2; d3; e6; f5; g8; h7; i10; j9; k12; l14; m11; n13.
2. I no creguis que Nasó enyora les comoditats de la vida urbana, i tanmateix les enyora.
Perquè ara us recordo, benvolguts amics, amb la meva ànima, ara em ve a la memòria la
filla amb la meva estimada esposa; i des de casa em giro novament als llocs de la bella ciutat
i la ment observa amb els seus ulls tots els indrets que havia fet servir. Ara els fòrums,
ara els temples, ara els teatres recoberts de marbre. [OVIDI. Pòntiques 1, 8, 29-35]
3. a. Nunc, dulces amici, nobis natae subeut. b. Oculo suo peruidet forum, aedem, theatrum.
4. a. Ab Ouidio Nasone quaeruntur illa commoda. b. A poeta fora et aedes peruidentur.
5. a. commodum; b. ille; c. coniunx; d. domus; e. urbs; f. uita; g. natus -a, -um; h. aedes; i. oculus; j. mens.

6. A. a. prouincia → prouinciae/-as; b. mare → mari; c. oculis → oculi.
B. a. sit → est; b. amat → amet; c.dicit → dixit.
7. a. uos, nos; b. nobis; c. te; d. mihi.
8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
9. a1; b2; c4; d2; e2; f1; g1; h3; i2; j4.
10. a2; b1; c1; d1; e4; f4; g3; h1; i2; j2.
unitat 7
Plauto, plaudite!
7 R
7 A
1. 1e; 2f; 3a; 4d; 5c; 6b.
2. a5B; b6F; c1C; d7D; e2A; f3E; g4F.
3. 1e; 2a; 3c; 4b; 5d.
4. a4C; b2A; c1B; d5E; e6D; f7F; g3G.
5. 1c; 2e; 3d; 4i; 5g; 6f; 7b; 8a; 9j; 10h.
6. a3; b5; c2; d7; e6; f1; g4; h13; i11; j12; k9; l14; m10; n8.
1. a4; b3; c2; d1; e6; f7; g5; h9; i8; j10; k12; l11; m14; n13; o16; p17; q15.
2. El vell avar Euclió, que amb prou feines es fia d’ell mateix, ha trobat enterrada a casa seva
una olla amb moltes riqueses; i novament amagada ben endins la vigila pàl·lid i transtornat.
Licònides havia deshonrat la seva filla. Mentrestant, el vell Megador, convençut per la
seva germana que es casés, demana la noia de l’avar per a ell. El vell insensible la promet
amb penes i treballs i tement per l’olla, un cop treta de casa, la fica per diversos llocs.
[PLAUTE. La comèdia de l’olla, argument 1, 1-9]
3. a. Senes auari aulas inueniunt et amentes seruant. b. Senes, a sororibus suasi, gnatas deposcunt.
4. a. A sene auaro aula inuenitur. b. Megadorum soror suadit.
5. a. senex; b. domus; c. locus; d. uitio; e. promitto; f. aula; g. inuenio; h. suadeo; i auarus; j. seruo.
201

Avaluació
202
6. A. a. exsanguis → exsanguibus; b. eius → is; c. Euclio → Euclione.
B. a. fuit → est; b. dixit → dicit; c. uitiauerat → uitiat.
7. a. peribit; b.abutere; c.custodiet; d. ibis.
8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
9. a1; b2; c3; d2; e1; f2; g2; h4; i3; j2.
10. a1; b2; c3; d4; e4; f3; g3; h1; i2; j2.
1. a4; b1; c2; d3; e7; f6; g5; h14; i8; j9; k11; ll0; m12; n13; o16; p15; q20; r17; s21; t18; u19.
2. Euclió guarda una olla trobada, plena d’or, amb el màxim afany, afligit per angoixes lamentables.
Licònides abusa de la seva filla. Megador vol prendre-la per muller sense dot i perquè
ho faci de bon grat li ofereix cuiners amb una compra de proveïments. Euclió passa una por
terrible per l’or; l’amaga fora de casa. Vist tot l’afer, l’esclavet del violador el pispa. Ell torna
el tresor a Euclió. I per ell és recompensat amb l’or, la muller i un fill. [PLAUTE. La comèdia
de l’olla, argument 2, 1-9]
3. a. Aulas repertas plenas senes seruant. b. Compressorum seruoli ea surpiunt.
4. a. Aula reperta ab Euclione seruatur. b. Ab illo Euclioni res refertur.
5. a. aurum; b. formido; c. uxor; d. aula; e. filius; f. uitio; g. inspicio; h. compressor; i. refero; j. dono.
6. A. a. Euclio → Euclione; b. istius → iste; c. auri → auro.
B. a. faciat → facit; b. sit → est; c. formidat → formidet.
7. a. conturbabimus; b.eris; c.moriere, emiseris.
8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
9. a2; b2; c3; d3; e2; f4; g3; h1; i2; j1.
10. a2; b1; c1; d3; e4; f3; g2; h1; i2; j3.

unitat 8
Satira tota nostra est
8 R
8 A
1. 1b; 2c; 3e; 4f; 5d; 6a.
2. a2C; b1B; c4G; d5F; e7D; f6E; g3A.
3. 1b; 2d; 3e; 4f; 5a; 6c.
4. a3B; b1C; c4G; d6A; e7E; f2D; g5F.
5. 1d; 2f; 3j; 4h; 5i; 6a; 7g; 8b; 9e; 10c.
6. a2; b3; c1; d7; e6; g5; h14; i12; j11; k13; l10; m9; n8.
1. a2; b1; c4; d3; e6; f5; g8; h7; i10; j9; k12; l13; m11; n15; o14; p17; q16.
2. El comerciant atrevit havia envaït tota la ciutat i en el seu llindar no hi havia cap llindar.
Tu, Germànic, has ordenat que s’eixamplessin els nostres barris, i la que només era una
sendera ha esdevingut una via i no ocupa tots els carrers una taverna llòbrega... El barber,
el taverner, el cuiner i el carnisser respecten els seus llindars. Ara Roma existeix, no fa gaire
era una gran botiga. [MARCIAL. Epigrames 7, 61]
3. a. Copo suum limen seruat. b. Abstulerant temerarii institor totas urbes.
4. a. A tonsore, copone et coco sua limina seruantur. b. Ablata erat a temerario institore tota urbs.
5. a. temerarius; b. affluere; c. magnus; d. uia; e. limen; f. nullus; g. cresco; h. urbs; i. tonsor; j. seruo.
6. A. a. uanitas → uanitates; b. limina → limen; c. copo → copone.
B. a. erat → fuerat; b. facit → fecit; c. occupet → occupat.
7. a. caue; b.noscite; c.carpe; d.ama.
8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
9. a1; b3; c4; d3; e2; f3; g1; h4; i1; j2.
10. a3; b1; c4; d3; e3; f2; g4; h1; i2; j3.
203

Avaluació
204
1. a3; b1; c4; d2; e6; f5; g8; h7; i11; j9; k10; l13; m12; n15; o14; p17; q16; r19; s20; t18; u22;
v21.
2. Per què sovint em dirigeixo als camps humils de l’àrid Nomèntum i a la casa rústica de la
meva vil·la, preguntes? Espars, per a un pobre a la ciutat no hi ha lloc ni per pensar ni per
descansar. Et neguen la vida al matí els mestres d’escola, a la nit els forners, i durant tot el
dia els martells dels calderers... Tu, Espars, no saps aquestes coses ni pots saber-les... La rialla
de la gent que passa ens desperta, i Roma és al capçal del llit. Cada vegada que a nosaltres,
cansats de tedi ens ha plagut dormir, anem a la vil·la. [MARCIAL. Epigrames 22, 57]
3. a. Cur saepe parua rura laresque uillarum sordidos petitis? b. Nec cogitandi nec quiescendi in urbibus
loci sunt pauperibus.
4. a. Negatur uita a ludi magistris. b. Nos transeuntis riso turbae excitamur.
5. a. rus; b. taedium; c. sordidus; d. transeo; e. turba; f. vita; g. ludus; c. localis; i. excito; j. lacte.
6. A. a. rura → rus; b. aerariorum → aerarium; c. magistri → magistro.
B. a. petat → petit; b. libuit → libet; c. sit → est.
7. a. cura; b.nosce; c.carpite; d.da.
8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
9. a2; b3; c4; d4; e3; f2; g1; h4; i4; j3.
10. a1; b3; c3; d1; e1; f3; g1; h1; i3; j3.
unitat 9
Gnosce te ipsum
9 R
1. 1b; 2d; 3c; 4f; 5e; 6a.
2. A. a7E; b5F; c2A; d1C; e3D; f4B; g6G.
B. a4A; b5B; c7C; d6D; e3E; f2G; g1F.
3. 1d; 2c; 3j; 4h; 5e; 6a; 7b; 8i; 9g; 10f.
4. a3; b1; c6; d7; e2; f5; g4; h10; i11; j8; k9; l14; m15; n16; o12; p13; q18; r17; s21; t22; u20;
v19.

9 A
Avaluació
1. a3; b4; c2; d1; e8; f5; g6; h7; i10; j9; k13; l11; m12.
2. Sèneca, veient les llàgrimes del amics, els fa tornar cap a la fermesa i els pregunta insistentment
on són les lliçons de saviesa i on és el propòsit meditat durant tants anys contra
els perills imminents. Car a qui era desconeguda la crueltat de Neró després d’haver assassinat
la seva mare i el germà? [TÀCIT. Annals 15, 62-2]
3. a. Quibus ignarae erant saeuitiae principum? b. Sapies lacrimam amici uidet.
4. a. A Seneca lacrimae amicorum uidentur. b. A Nerone mater fraterque interfecti sunt.
5. a. uideo; b praeceptum; c. imminens; d. mater; e. reuoco; f. interficio; g. annus; h. ratio; i. frater; j. ubi.
6. A. a. ueritas → ueritates; b. amico → amicus; c. saeuitia → saeuitias.
B. a. erat → est; b. uident → uideant; c. erat → fuerat.
7. a. dicendi; b.discendum/docendum; c.explorandum.
8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
9. a3; b2; c4; d1; e3; f1; g1; h4; i1; j3.
10. a2; b1; c1; d1; e4; f4; g1; h2; i1; j2.
1. a3; b1; c4; d2; e7; f5; g8; h9; i6; j10; k12; l11.
2. Mentrestant Sèneca, per la lentitud de la seva mort, a Estaci Anneu, apreciat per la seva
lleialtat en l’amistat i per l’art mèdica, demana que li tregui el verí previst temps enrere,
amb el qual els condemnats en judici públic dels atenesos eren executats. Ell exhaurí el
verí portat. [TÀCIT. Annals, 15, 64, 3]
3. a. Illi adlata uenena hauserunt. b. Philosophi orant ut uenena promerent.
4. a. Ab illo adlatum uenenum haustum est. b. A medico amico prouisum uenenum promitur.
5. a. mors; b. probatus; c. prouisus; d. fides; e. extinguo; f. ars; g. oro; h. haurio; i. lentitudo; j. damno.
6. A. a. mare → mari; b. ille → illo/illa; c. Atheniensium → Atheniensem.
B. a. hausit → haurit; b. sit → fuit; c. oret → oraret.
7. a. loquendi; b.ducendum; c.uitandi; d.scribendo.
8. Compareu la resposta amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.
9. a4; b2; c3; d2; e4; f4; g4; h4; i4; j3.
10. a1; b1; c3; d1; e2; f2; g3; h2; i3; j4.
205