PRÀCTIQUES 1 i 2 COR I GRANS VASOS (Estudi aïllat del cadàver ...
PRÀCTIQUES 1 i 2 COR I GRANS VASOS (Estudi aïllat del cadàver ...
PRÀCTIQUES 1 i 2 COR I GRANS VASOS (Estudi aïllat del cadàver ...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>PRÀCTIQUES</strong> 1 i 2<br />
<strong>COR</strong> I <strong>GRANS</strong> <strong>VASOS</strong> (<strong>Estudi</strong> <strong>aïllat</strong> <strong>del</strong> <strong>cadàver</strong>)<br />
Pericardi<br />
Identificar:<br />
─ Pericardi fibrós<br />
─ Pericardi serós<br />
─ Línia de reflexió <strong>del</strong> pericardi serós (Làmina parietal i làmina visceral o epicardi)<br />
─ Cavitat pericardíaca<br />
─ Si transvers <strong>del</strong> pericardi (entre l’aorta i el tronc pulmonar)<br />
Conformació externa <strong>del</strong> cor<br />
Identificar:<br />
─ Base <strong>del</strong> cor<br />
─ Vèrtex <strong>del</strong> cor (punta <strong>del</strong> ventricle esquerre)<br />
─ Escotadura <strong>del</strong> vèrtex <strong>del</strong> cor<br />
─ Cara auricular (esquerra)<br />
─ Cara atrial (dreta)<br />
─ Cantell ventricular esquerra (caudal, pertany al ventricle esquerre)<br />
─ Cantell ventricular dret (convexa i cranial, pertany al ventricle dret)<br />
─ Solc coronari (envolta el cor indicant el límit entre els atris i els ventricles)<br />
─ Solc interventricular paraconal (des <strong>del</strong> solc coronari descendeix per la cara auricular)<br />
─ Solc interventricular subsinuós (des <strong>del</strong> solc coronari descendeix per la cara atrial)<br />
─ Septe interventricular<br />
⎧ Aorta ascendent<br />
─ Aorta ⎨ Arc de l’aorta<br />
⎩ Aorta descendent<br />
─ Tronc braquiocefàlic<br />
─ Artèria subclàvia esquerra<br />
─ Tronc pulmonar<br />
─ Con arteriós (dilatació <strong>del</strong> ventricle dret on s’origina el tronc pulmonar)<br />
─ Lligament arteriós<br />
─ Vena cava cranial<br />
─ Vena cava caudal<br />
─ Venes pulmonars<br />
Conformació interna <strong>del</strong> cor<br />
Identificar:<br />
Atri dret<br />
─ Aurícula dreta (diverticle cec de l’atri dret)<br />
─ Músculs pectinats<br />
─ Cresta terminal (cresta muscular interna entre el si de les venes caves i l’atri dret pròpiament dit)<br />
─ Solc terminal (correspondència externa de la cresta terminal)<br />
─ Si de les venes caves<br />
─ Tubercle intervenós (cresta transversa situada entre la desembocadura de les venes caves)<br />
─ Si coronari<br />
⎧ Fossa oval<br />
─ Septe interatrial ⎨<br />
⎩ Limbe de la fossa oval<br />
Atri esquerre<br />
─ Aurícula esquerra (diverticle cec de l’atri esquerre)<br />
─ Músculs pectinats<br />
─ Septe interatrial<br />
─ Orificis de les venes pulmonars<br />
1
Ventricle dret<br />
─ Orifici atrioventricular dret:<br />
Valva atrioventricular dreta o valva tricúspide:<br />
Cúspide parietal (cantell parietal de l’orifici atrioventricular)<br />
Cúspide septal (cantell septal de l’orifici atrioventricular)<br />
Cúspide angular (en l’angle cranial de l’orifici atrioventricular)<br />
─ Cordes tendinoses<br />
⎧ Múscul papil·lar magne<br />
─ Músculs papil·lars ⎨ Múscul subarteriós<br />
⎩ Músculs papil·lars petits<br />
─ Trabècules carnoses<br />
─ Trabècula septomarginal<br />
─ Con arteriós (dilatació que dóna origen al tronc pulmonar)<br />
─ Cresta supraventricular (cresta carnosa que separa l’orifici atrioventricular <strong>del</strong> con arteriós)<br />
─ Orifici <strong>del</strong> tronc pulmonar<br />
─ Valva tronc pulmonar:<br />
Vàlvula semilunar esquerra<br />
Vàlvula semilunar dreta<br />
Vàlvula semilunar intermèdia<br />
Ventricle esquerre<br />
─ Orifici atrioventricular esquerre:<br />
Valva atrioventricular esquerra o valva mitral (bicúspide)<br />
Cúspide parietal (a la vora parietal de l’orifici atrioventricular)<br />
Cúspide septal (a la vora septal de l’orifici atrioventricular)<br />
─ Cordes tendinoses<br />
⎧ Múscul subauricular<br />
─ Músculs papil·lars ⎨<br />
⎩ Múscul subatrial<br />
─ Trabècules carnoses<br />
─ Trabècula septomarginal<br />
─ Orifici de l’aorta<br />
─ Valva aòrtica<br />
Vàlvula semilunar esquerra<br />
Vàlvula semilunar dreta<br />
Vàlvula semilunar septal<br />
─ Orificis de les aortes coronàries esquerra i dreta<br />
─ Septe interventricular<br />
Circulació coronària<br />
Tipus de circulació coronària:<br />
─ Circulació coronària de predominança esquerra (Ru i Cànids)<br />
─ Circulació coronària bilateral (Su i Eq)<br />
─ Circulació coronària variable (predominança esquerra o bilateral) (Felins)<br />
Artèries coronàries:<br />
─ Artèria coronària esquerra:<br />
Branca interventricular paraconal<br />
Branques septals<br />
Branca circumflexa (pel solc coronari)<br />
Branca intermèdia (a la vora ventricular esquerra) (Car, Su i Ru)<br />
Branca interventricular subsinuosa (espècies amb predominança esquerra)<br />
─ Artèria coronària dreta:<br />
Branca interventricular subsinuosa (Su i Eq)<br />
Branques septals<br />
Venes <strong>del</strong> cor:<br />
Vena magna <strong>del</strong> cor (pel solc paraconal)<br />
Vena mitjana <strong>del</strong> cor (pel solc subsinuós)<br />
Venes dretes <strong>del</strong> cor (des <strong>del</strong> ventricle dret cap a l’atri dret)<br />
Venes mínimes <strong>del</strong> cor (a les quatre cavitats)<br />
Branca intermèdia (per la vora ventricular esquerra)<br />
Vena obliqua de l’atri esquerre (des de l’atri esquerre cap al dret) (Car i Eq)<br />
2
Diferències entre espècies<br />
EQUIDS<br />
─ 1 % <strong>del</strong> pes corporal (en races pura sang)<br />
─ Greix coronari groc i tou<br />
─ Cada artèria coronària té dues venes col·laterals<br />
─ Trabècules septomarginals fines<br />
─ Circulació coronària bilateral<br />
─ Arc de l’aorta: Tronc braquiocefàlic<br />
─ Vena àziga dreta (que desemboca en la vena cava cranial)<br />
REMUGANTS<br />
─ 0,4-0,6 % <strong>del</strong> pes corporal<br />
─ Greix coronari blanc i dur<br />
─ Trabècules septomarginals gruixudes<br />
─ Circulació coronària de predominança esquerra<br />
─ Arc de l’aorta: Tronc braquiocefàlic<br />
─ Vena àziga dreta (que desemboca en la vena cava cranial)<br />
─ Vena àziga esquerra (que desemboca en el si coronari)<br />
SUIDS<br />
─ 0,3-0,4 % <strong>del</strong> pes corporal<br />
─ Greix coronari blanc i tou<br />
─ Vasos coronaris recoberts de “ponts musculars”<br />
─ Circulació coronària bilateral<br />
─ Arc de l’aorta: Tronc braquiocefàlic i artèria subclàvia esquerra<br />
─ Vena àziga esquerra (que desemboca en el si coronari)<br />
CARNÍVORS<br />
─ 0,7-0,8 % <strong>del</strong> pes corporal<br />
─ Circulació coronària de predominança esquerra<br />
─ Arc de l’aorta: Tronc braquiocefàlic<br />
─ Vena àziga dreta (que desemboca en la vena cava cranial)<br />
─ Arc de l’aorta: Tronc braquiocefàlic i artèria subclàvia esquerra<br />
3
<strong>PRÀCTIQUES</strong> 3 i 4<br />
OSSOS DEL CRANI, DE LA CARA I MANDÍBULES<br />
Ossos <strong>del</strong> crani (neurocrani): occipital, parietal, interparietal, frontal, temporal, basiesfenoide, preesfenoide i<br />
etmoide.<br />
Ossos de la cara (esplacnocrani): nasal, llagrimal, zigomàtic (o malar), maxil·la, incisiu (o premaxil·lar), pterigoide,<br />
vòmer i palatí.<br />
Cara dorsal (crani i cara)<br />
• Ossos parietals<br />
• Os interparietal<br />
• Os occipital<br />
• Cresta nucal<br />
• Cresta sagital externa<br />
• Ossos frontals<br />
o Apòfisi zigomàtica <strong>del</strong> frontal<br />
o Orifici supraorbitari<br />
• Ossos nasals<br />
• Forat nasal ossi<br />
• Ossos incisius<br />
o Canal interincisiu (A. palatolabial)<br />
• Fossa temporal<br />
o Orificis venosos<br />
• Arc zigomàtic<br />
Cara lateral (crani i cara)<br />
• Porció timpànica <strong>del</strong> temporal<br />
o Porus acústic extern<br />
o Meat acústic extern<br />
o Bulla timpànica<br />
o Apòfisi muscular (m. elevador <strong>del</strong> vel <strong>del</strong> paladar)<br />
o Canal musculotubàric (m. tensor <strong>del</strong> vel <strong>del</strong> paladar i trompa auditiva)<br />
• Porció petrosa <strong>del</strong> temporal<br />
o Apòfisi mastoide<br />
o Apòfisi estiloide<br />
o Orifici estilomastoïdal (n. facial = VII)<br />
o Orifici mastoïdal<br />
• Porció escamosa <strong>del</strong> temporal<br />
o Apòfisi zigomàtica <strong>del</strong> temporal<br />
o Superfície articular de la mandíbula<br />
Tubercle articular<br />
Fossa articular<br />
Apòfisi retroarticular<br />
Forat retroarticular<br />
• Òrbita<br />
o Apòfisi zigomàtica <strong>del</strong> frontal<br />
o Apòfisi zigomàtica de la maxil·la<br />
o Apòfisi temporal <strong>del</strong> zigomàtic<br />
o Os llagrimal<br />
Fossa <strong>del</strong> sac llagrimal<br />
Canal nasollagrimal<br />
o Os zigomàtic<br />
o Os basioesfenoide: Ala (cara orbitària o vèrtex de l’òrbita)<br />
Forat o forats etmoïdals (nervis i vasos etmoïdals)<br />
Canal òptic (n. òptic = II i a. oftàlmica interna)<br />
4
Fissura orbitària (n. oftàlmic, branca <strong>del</strong> n. trigemin = V; n. oculomotor = III; n.<br />
troclear = IV; n. abducent = VI)<br />
Canal alar<br />
• Forat alar caudal (a. maxil·lar)<br />
• Forat rodó (n. maxil·lar, branca <strong>del</strong> n. trigemin = V)<br />
• Forat alar cranial (a. i n. maxil·lars)<br />
• Fossa pterigopalatina<br />
o Forat maxil·lar (a. i n. maxil·lars)<br />
o Forat esfenopalatí (a. i n. esfenopalatíns)<br />
o Forat palatí caudal (n. i a. palatines majors)<br />
• Regió maxil·lar<br />
o Cresta facial<br />
o Forat infraorbitari (nervis i vasos infraorbitaris)<br />
o Apòfisi alveolar de l’os maxil·lar<br />
o Espai interalveolar o interdentari (diastema)<br />
o Incisura nasoincisiva<br />
• Basioccipital<br />
o Forat magne<br />
o Còndils occipitals<br />
o Fossa condílea ventral<br />
Canal <strong>del</strong> N. hipoglòs = XII<br />
o Apòfisi paracondilar<br />
• Cos <strong>del</strong> basioesfenoide<br />
o Apòfisi pterigoide <strong>del</strong> basioesfenoide<br />
Cara ventral (crani i cara)<br />
• Cos <strong>del</strong> preesfenoide<br />
• Forat lacerat (Eq. i Su.)<br />
o Incisura jugular (n. glossofaringi = IX; n. vague = X; n. accessori = XI; a. caròtide interna; v.<br />
jugular interna)<br />
o Incisura carotídia (a. caròtide interna)<br />
o Incisura oval (n. mandibular, branca <strong>del</strong> n. trigemin = V)<br />
o Incisura espinosa (a. meníngia mitja)<br />
• Forat jugular (Car. i Ru.)<br />
• Forat carotidi, desemboca en la fissura esfenotimpànica (Car. i Ru.)<br />
• Forat oval (Car. i Ru.)<br />
• Forat espinós (Car. i Ru.)<br />
• Coanes:<br />
o Os palatí<br />
làmina horitzontal<br />
• apòfisi piramidal <strong>del</strong> palatí<br />
làmina perpendicular<br />
o os pterigoide<br />
apòfisi ganxuda <strong>del</strong> pterigoide<br />
o Vòmer<br />
• Regió palatina<br />
o Làmina horitzontal <strong>del</strong> palatí<br />
o Apòfisi palatina de la maxil·la<br />
forat palatí major<br />
solc palatí<br />
o Apòfisi palatina de l’incisiu<br />
fissura palatina<br />
canal interincisiu<br />
o Etmoide (interior)<br />
làmina cribrosa ( n. olfactori = I)<br />
5
Cara caudal (crani i cara)<br />
• Os occipital<br />
o Cresta nucal<br />
o Cresta occipital externa (lligament nucal)<br />
o Tubercles nucals<br />
o Fossa condília dorsal<br />
Mandíbula<br />
• Cos de la mandíbula:<br />
o Cantell alveolar dorsal<br />
porció incisiva<br />
porció molar<br />
o Cantell ventral<br />
incisura <strong>del</strong>s vasos facials<br />
o Cara bucal o lateral<br />
forat o forats mentonians<br />
o Cara lingual o medial<br />
línia milohioïdal<br />
• Branca de la mandíbula:<br />
o Angle de la mandíbula<br />
apòfisi angular (Car)<br />
o Tuberositat <strong>del</strong> m. esternomandibular (Eq)<br />
o Apòfisi coronoide<br />
o Escotadura de la mandíbula<br />
o Apòfisi condília<br />
cap de la mandíbula<br />
coll de la mandíbula<br />
o Fossa massetèrica<br />
o Fossa pterigoïdal<br />
o Forat mandibular (n. alveolar inferior, branca <strong>del</strong> n. mandibular)<br />
o Canal mandibular<br />
Denticions permanents<br />
Gos: 2 X (I 3/3; C 1/1; PM 4/4; M 2/3) = 42<br />
Gat: 2 X (I 3/3; C 1/1; PM 3/2; M 1/1) = 30<br />
Èquids: 2 X (I 3/3; C 1/1; PM 3(4) /3; M 3/3) = 40 (42)<br />
Remugants: 2 X (I 0/4; C 0/ 0(1); PM 3/3; M 3/3) = 32 (34)<br />
Suids: 2 X (I 3/3; C 1/1; PM 4/4; M 3/3) = 44<br />
6
<strong>PRÀCTIQUES</strong> 5 i 6<br />
DISSECCIÓ SUPERFICIAL DEL CAP<br />
Abans de procedir a retirar la pell <strong>del</strong> cap, s’han d’observar una sèrie d’estructures<br />
Cavitat oral<br />
• Rima oris (obertura oral)<br />
o llavi superior<br />
o llavi inferior<br />
o angle oral<br />
• Pèls tàctils<br />
• Filtrum<br />
• Vestíbul oral<br />
o vestíbul labial<br />
o vestíbul bucal (boca)<br />
Cavitat nasal<br />
• Nas<br />
o arrel<br />
o dors<br />
o punta<br />
• Narius<br />
o orifici nasal<br />
o ales <strong>del</strong> nas<br />
• Vestíbul nasal<br />
Ull<br />
• Parpella superior<br />
• Parpella inferior<br />
• Comissura palpebral lateral<br />
• Comissura palpebral medial<br />
• Angle lateral de l’ull<br />
• Angle medial de l’ull<br />
• Plec semilunar de la conjuntiva o tercera parpella<br />
Oïda externa<br />
• Pavelló auricular (cartílag auricular)<br />
• Hèlix (cantell lliure de l’orella)<br />
o cantell tràgic (rostromedial)<br />
o cantell antitràgic (caudolateral)<br />
• Antitrague<br />
• Trague<br />
• Sac cutani marginal<br />
Procedim a retirar la pell <strong>del</strong> cap, vorejant amb molt de compte les diferents obertures que ens trobem i respectant la<br />
fàscia superficial, per evitar perdre el mínim de músculs cutanis.<br />
7
Músculs<br />
• Músculs facials<br />
M. esfínter superficial <strong>del</strong> coll 1<br />
Platisma (m. cutani de la cara) 1<br />
M. esfínter profund <strong>del</strong> coll 1<br />
M. zigomàtic 2<br />
M. malar 1<br />
M. frontal 2<br />
M. elevador nasolabial 2 (medialment els dos següents músculs)<br />
M. caní 1<br />
M. elevador <strong>del</strong> llavi superior 1<br />
M. orbicular de la boca 1<br />
M. buccinador 1<br />
M. orbicular de l’ull 2<br />
M. retractor de l’angle lateral de l’ull 2<br />
M. elevador de l’angle medial de l’ull 2<br />
• M. Múscul temporal<br />
o Origen: fossa temporal<br />
o Inserció: apòfisi coronoide de la mandíbula<br />
o Funció: elevador de la mandíbula<br />
• M. masseter 3 (porció superficial i profunda)<br />
• M. Múscul milohioïdal 3<br />
• M. Múscul geniohioïdal 4<br />
• M. Múscul digàstric<br />
o Ventre caudal (n. facial VII)<br />
Origen: apòfisi paracondilar de l’occipital<br />
Inserció: tendó intermedi<br />
o Ventre rostral (n. trigemin)<br />
Origen: tendó intermedi<br />
Inserció: cos de la mandíbula<br />
• Músculs auriculars 5<br />
o Mm. auriculars rostrals<br />
M. zigomàticoauricular<br />
M. frontoescutular<br />
M. escutuloauricular<br />
o Mm. auriculars dorsals<br />
M. interescutular<br />
M. parietoauricular (profunds a l’anterior)<br />
M. parietoescutular<br />
o Mm. auriculars caudals<br />
M. cèrvicoauricular<br />
M. cèrvicoescutular<br />
o Mm. auriculars ventrals<br />
M. parotidoauricular<br />
1. Branca bucal dorsal i branca bucal ventral <strong>del</strong> n. facial (VII)<br />
2. N. auriculopalpebral <strong>del</strong> n. facial (VII)<br />
3. N. mandibular, branca <strong>del</strong> n. trigemin (V)<br />
4. N. hipoglòs (XII)<br />
5. branques <strong>del</strong> n. facial (VII)<br />
8
Glàndules salivals<br />
• Glàndula paròtide i conducte parotidi<br />
• Glàndula mandibular<br />
Limfocentres<br />
• Nòduls limfàtics parotidis<br />
• Nòduls limfàtics mandibulars<br />
N. facial (VII)<br />
• Branca bucal dorsal<br />
• Branca bucal ventral<br />
• N. auriculopalpebral<br />
Vena jugular externa<br />
• V. maxil·lar<br />
o V. auricular caudal<br />
o V. temporal superficial<br />
V. auricular rostral<br />
• V. linguofacial<br />
o V. lingual<br />
Arc hioïdal<br />
Branques mentonianes<br />
V. sublingual<br />
o V. facial<br />
V. mentoniana<br />
V. labial inferior<br />
V. angular de la boca<br />
V. facial profunda<br />
V. infraorbitària (entra per l’orifici infraorbitari. Per aquest orifici surt l’a. i<br />
el n. infraorbitaris)<br />
V. labial superior<br />
V. nasal lateral<br />
V. nasal dorsal<br />
V. angular de l’ull<br />
9
<strong>PRÀCTIQUES</strong> 7 y 8<br />
DISSECCIÓ PROFUNDA DEL CAP<br />
Desinseriu de la mandíbula els músculs digàstric, milohioïdal i masseter. Talleu el cos de la mandíbula rostralment,<br />
a l’altura <strong>del</strong>s orificis mentonians i desarticuleu-la a l’altura de l’articulació temporomandibular.<br />
Músculs<br />
• Músculs mastegadors (n. mandibular – branca <strong>del</strong> V)<br />
o M. masseter<br />
o M. temporal<br />
o M. pterigoïdal medial<br />
o M. pterigoïdal lateral<br />
o M. digàstric (ventre rostral)<br />
• Músculs de la llengua (n. hipoglòs – XII)<br />
o M. genioglòs<br />
o M. hioglòs<br />
o M. estiloglòs<br />
• Músculs hioïdals<br />
o M. milohioïdal (n. mandibular - branca <strong>del</strong> V)<br />
o M. geniohioïdal (n. hipoglòs - XII)<br />
o M. esternohioïdal (nn. cervicals i n. accessori - XI)<br />
o M. tirohioïdal (nn. cervicals i n. accessori - XI)<br />
o M. estilohioïdal (n. facial - VII))<br />
• Músculs faringis (n. glossofaringi - IX i n. vague - X)<br />
o M. hiofaringi<br />
o M. tirofaringi<br />
o M. cricofaringi<br />
Glàndules salivals<br />
• Glàndula zigomàtica<br />
• Glàndula sublingual monostomàtica i conducte sublingual major<br />
• Glàndula sublingual polistomàtica<br />
• Conducte mandibular<br />
Nervis<br />
• N. mandibular (branca <strong>del</strong> V)<br />
o N. alveolar inferior<br />
o N. lingual<br />
o N. sublingual<br />
o N. bucal<br />
• N. hipoglòs (XII)<br />
• N. vague (X)<br />
Artèria caròtide comuna<br />
• A. caròtide interna<br />
• A. caròtide externa<br />
o A. occipital<br />
o A. lingual<br />
o A. facial<br />
A. labial inferior<br />
A. angular de la boca<br />
A. labial superior<br />
o A. auricular caudal<br />
o A. temporal superficial<br />
A. transversa de la cara<br />
A. auricular rostral<br />
Aa. palpebrals laterals<br />
o A. maxil·lar<br />
A. infraorbitària<br />
A. alveolar inferior<br />
Aa. palpebrals medials<br />
Branques mentals o mentonianes<br />
A. nasal lateral<br />
10
PRÀCTICA 9<br />
FARINGE<br />
La faringe és la unió musculomembranosa <strong>del</strong>s tractes respiratori i digestiu. Està situada entre les cavitats nasal i<br />
oral rostralment, i l’esòfag i la laringe caudalment.<br />
Cavitat faríngia<br />
• Nasofaringe (porció nasal de la faringe)<br />
Situada caudodorsal, s’estén des de les coanes fins a l’orifici interfaringi.<br />
o Paladar tou (vel <strong>del</strong> paladar)<br />
o Arc palatofaringi (plec de la mucosa que s’estén des <strong>del</strong> paladar tou vorejant l’orifici<br />
intrafaringi)<br />
o Orifici faringi de la trompa auditiva<br />
o Orifici intrafaringi (comunicació entre la nasofaringe i la laringofaringe)<br />
• Orofaringe (porció oral de la faringe)<br />
S’estén des de l’istme de la gola fins a la base de l’epiglotis.<br />
o Arc palatoglòs (plec de la mucosa que s’estén des <strong>del</strong> paladar tou fins a la llengua.)<br />
o Plec glossoepiglòtic medial<br />
o Val·lècula epiglòtica<br />
o Plecs glossoepiglòtics laterals<br />
• Laringofaringe (porció laríngia de la tràquea)<br />
Situada caudoventral, des de l’epliglotis fins a l’esòfag.<br />
o Recessos piriformes<br />
o Vestíbul esofàgic<br />
11
Cartílags laringis<br />
Cartílag epiglòtic<br />
— Cara lingual<br />
— Cara laríngia<br />
— Vèrtex<br />
— Base<br />
PRÀCTICA 10<br />
LARINGE I LLENGUA<br />
Laringe<br />
Cartílag tiroide<br />
— Làmines esquerra i dreta<br />
— banya rostral (s’articula amb l’hioide)<br />
— fissura tiroïdal<br />
— banya caudal (s’articula amb el cartílag cricoide)<br />
— Prominència laríngia<br />
— Escotadura tiroïdal cranial (re)<br />
— Escotadura tiroïdal caudal<br />
Cartílag cricoide<br />
— Arc <strong>del</strong> cartílag cricoide<br />
— Làmina <strong>del</strong> cartílag cricoide<br />
— cresta mitjana<br />
Cartílags aritenoides<br />
— Cara lateral<br />
— Cara medial<br />
— Apòfisi vocal<br />
— Apòfisi corniculada<br />
— Apòfisi cuneïforme (ca)<br />
— Cartílag interaritenoide (car i su)<br />
Músculs de la laringe<br />
— M. cricotiroïdal<br />
— M. cricoaritenoïdal dorsal<br />
— M. cricoaritenoïdal lateral<br />
— M. aritenoïdal transvers<br />
— M. tiroaritenoïdal<br />
— M. vocal (ca i eq)<br />
— M. ventricular (ca i eq)<br />
— Múscul hioepiglòtic<br />
Lligaments<br />
— Membrana tirohioïdal<br />
— Lligament cricotiroïdal<br />
— Lligament cricotraqueal<br />
Cavitat laríngia<br />
— Epiglotis<br />
— Entrada de la laringe<br />
tubercle corniculat<br />
tubercle cuneiforme (ca)<br />
plec aritenoepiglòtic<br />
escotadura interaritenoïdal<br />
— Vestíbul de la laringe<br />
recés laringi mitjà<br />
— Plec vestibular (ca i eq)<br />
— Ventricle laringi (ca, eq i su)<br />
— Plec vocal<br />
— Glotis<br />
— Cavitat infraglòtica<br />
12
— Tirohioide<br />
— Basihioide<br />
apòfisi lingual (re i eq)<br />
— Ceratohioide<br />
— Epihioide<br />
— Estilohioide<br />
— Timpanohioide<br />
Aparell hioïdal<br />
Llengua<br />
— Arrel de la llengua<br />
— Cos de la llengua<br />
— Dors de la llengua<br />
— solc medià de la llengua (car)<br />
— fossa lingual (bo)<br />
— torus lingual (re)<br />
— Vèrtex de la llengua<br />
— Cara ventral<br />
— fre lingual<br />
— recés sublingual lateral<br />
— llisa (car)<br />
— Papil·les linguals<br />
— mecàniques<br />
— filiformes (cornificades en ungulats)<br />
— còniques<br />
— lenticulars (re)<br />
— gustatives<br />
— fungiformes<br />
— vallades<br />
— foliades (car, eq i su)<br />
— Tonsil·les<br />
— tonsil·la lingual (tots)<br />
— tonsil·la <strong>del</strong> vel <strong>del</strong> paladar (tots)<br />
— tonsil·la palatina (absent en suids)<br />
— tonsil·la paraepiglòtica (només en suids)<br />
13
PRÀCTICA 11<br />
TRÀQUEA I PULMONS<br />
Tràquea<br />
— Cartílags traqueals (oberts dorsalment)<br />
— Múscul traqueal (unint els cartílags dorsalment; en carnívors és extern)<br />
— Lligaments anulars (teixit conjuntiu entre els cartílags traqueals)<br />
— Bifurcació de la tràquea (principi <strong>del</strong>s bronquis esquerre i dret)<br />
— Carina traqueal (cresta de la bifurcació de la tràquea)<br />
Bronquis<br />
— Bronquis principals (esquerre i dret)<br />
— Bronquis lobulars<br />
— Bronqui traqueal (su i re)<br />
— Bronquis segmentaris (dorsals, ventrals, medials i laterals)<br />
Pulmons<br />
— Base <strong>del</strong> pulmó<br />
— Vèrtex <strong>del</strong> pulmó<br />
— Cara costal:<br />
— Impressions costals<br />
— Cara medial:<br />
— Porció vertebral<br />
— Porció mediastínica:<br />
— Impressió cardíaca<br />
— Impressió aòrtica<br />
— Impressió esofàgica<br />
— Cara diafragmàtica<br />
— Cares interlobulars<br />
— Cantell dorsal<br />
— Cantell ventral<br />
— Cantell basal (entre la cara diafragmàtica i la cara costal)<br />
— Hílum (hil) <strong>del</strong> pulmó (bronquis, artèries i venes pulmonars)<br />
— Cissura interlobular cranial (pulmó dret) i caudal<br />
— Escotadura cardíaca <strong>del</strong> pulmó dret<br />
— Escotadura cardíaca <strong>del</strong> pulmó esquerre<br />
— Solc de la vena cava caudal (pulmó dret)<br />
Lobulació pulmonar<br />
— Pulmó dret:<br />
— Lòbul cranial:<br />
— Porció cranial (re)<br />
— Porció caudal (re)<br />
— Lòbul mitjà (no en eq)<br />
— Lòbul accessori<br />
— Lòbul caudal<br />
— Pulmó esquerre:<br />
— Lòbul cranial:<br />
— Porció cranial (no en eq)<br />
— Porció caudal (no en eq)<br />
— Lòbul caudal<br />
Limfocentre bronquial<br />
— Nodes limfàtics traqueobronquials<br />
— Cranials (ventrals presents en re i su)<br />
— Esquerres<br />
— Drets (inconstants en re, absents en ov)<br />
— Mitjans (dorsals, inconstants en re, absents en ov)<br />
— Nodes limfàtics pulmonars<br />
14
<strong>PRÀCTIQUES</strong> 12, 13 i 14<br />
CAVITAT TORÀCICA<br />
• Reclineu dorsalment la pell de la regió i de l’extremitat toràcica. A continuació seccioneu els músculs que<br />
mantenen l’extremitat fixada (músculs pectorals, múscul serrat ventral, etc.). Un cop separada l’extremitat<br />
s’ha de tallar des de la segona a la penúltima costelles dorsalment, i els cartílags costals ventralment.<br />
— Múscul transvers <strong>del</strong> tòrax<br />
O: Estèrnum<br />
I: Articulació costocondral<br />
F: Espiratori<br />
— Fàscia endotoràcica (teixit conjuntiu que revesteix les parets de la cavitat toràcica)<br />
— Pleura<br />
— Pleura pulmonar (coberta serosa que embolcalla el pulmó)<br />
— Pleura parietal:<br />
— Pleura mediastínica<br />
Pleura pericàrdica<br />
— Pleura costal<br />
— Pleura diafragmàtica<br />
— Cavitat pleural<br />
— Cúpula pleural<br />
— Recessos pleurals:<br />
— Recés costodiafragmàtic (entre la pleura costal i la diafragmàtica)<br />
— Recés costomediastínic (entre la pleura costal i la mediastínica)<br />
— Recés lumbodiafragmàtic<br />
• Retireu el pulmó esquerre. Per fer això haureu de seccionar totes les estructures que entren per l’hílum<br />
pulmonar.<br />
— Mediastí<br />
— Mediastí cranial (cranial al pericardi, conté grans vasos, tràquea i esòfag)<br />
— Mediastí caudal (caudal al pericardi, conté l’aorta i l’esòfag)<br />
— Mediastí mig (conté el cor)<br />
— Mediastí dorsal (entre el pericardi i les vèrtebres)<br />
— Mediastí ventral (entre el pericardi i l’estèrnum)<br />
— Plec de la vena cava (des <strong>del</strong> pericardi al diafragma, conté la vena cava caudal)<br />
Diafragma<br />
— Porció lumbar<br />
— Pilar dret<br />
— Pilar esquerre<br />
— Hiat esofàgic<br />
— Hiat aòrtic<br />
— Porció costal<br />
— Porció esternal<br />
— Centre tendinós (entre les porcions lumbar, costal i esternal)<br />
— Orifici de la vena cava<br />
CAVITAT TORÀCICA II<br />
Artèries<br />
— Arc de l’aorta<br />
— Tronc braquiocefàlic<br />
— Tronc bicarotidi<br />
— A. caròtide comuna (esquerra)<br />
— A. caròtide comuna (dreta)<br />
— A. subclàvia (dreta)<br />
— A. subclàvia (esquerra)<br />
— A. vertebral<br />
15
— Tronc costocervical<br />
— A. intercostal dorsal I<br />
— A. escapular dorsal<br />
— A. cervical profunda<br />
— A. toràcica interna:<br />
— Branques intercostals ventrals<br />
— A. cervical superficial<br />
— A. axil·lar<br />
— Aorta descendent<br />
— Aa. intercostals dorsals<br />
— A. broncoesofàgica<br />
— A. pulmonar (esquerra)<br />
— V. cava cranial<br />
— V. toràcica interna<br />
— Vv. braquiocefàliques (esquerra i dreta)<br />
— V. costocervical (esquerra)<br />
— V. subclàvia<br />
— V. jugular externa<br />
— V. àziga dreta<br />
— Vv. intercostals dorsals<br />
— Vv. broncoesofàgiques<br />
— V. cava caudal<br />
— Vv. pulmonars (esquerres)<br />
— Tronc simpàtic (esquerre)<br />
— Ganglis <strong>del</strong> tronc simpàtic<br />
— Gangli cervicotoràcic (estrellat)<br />
— Nansa subclàvia<br />
— Gangli cervical mig<br />
— Plexes cardíac, esofàgic i pulmonar<br />
— Tronc vagosimpàtic<br />
— N. vague (X) (esquerre)<br />
— N. laringi recurrent<br />
— Tronc vagal dorsal<br />
— Tronc vagal ventral<br />
— N. frènic (esquerre)<br />
Venes<br />
Nervis<br />
Limfàtic<br />
— Timus (en animals joves)<br />
— Conducte toràcic<br />
— Limfocentre toràcic dorsal<br />
— Nodes limfàtics intercostals<br />
— Nodes limfàtics toràcics aòrtics (no hi solen ser en carnívors)<br />
— Limfocentre toràcic ventral:<br />
— Nodes limfàtics esternals cranials<br />
— Nodes limfàtics esternals caudals<br />
— Limfocentre mediastínic:<br />
— Nodes limfàtics mediastínics cranials<br />
— Nodes limfàtics mediastínics mitjos (en remugants)<br />
— Nodes limfàtics mediastínics caudals (en remugants)<br />
— Limfocentre bronquial:<br />
— Nodes limfàtics traqueobronquials esquerres<br />
16
Estómac monocavitari<br />
PRÀCTICA 15<br />
ESTÓMAC<br />
— Cara parietal (es relaciona amb la paret abdominal i amb el fetge)<br />
— Cara visceral (es relaciona amb les nanses intestinals)<br />
— Curvatura major de l’estómac<br />
— Curvatura menor de l’estómac<br />
— escotadura angular (entre el cos de l’estómac i la porció pilòrica)<br />
— Porció cardíaca (regió al voltant de l’entrada de l’esòfag)<br />
— orifici cardíac<br />
— escotadura cardíaca (entre l’esòfag i el fons de l’estómac)<br />
— Fons de l’estómac o Fundus gàstric (sac cec a l’esquerra de la porció cardíaca)<br />
— sac cec de l’estómac (èquids)<br />
— diverticle de l’estómac (suids)<br />
— Cos de l’estómac (la porció principal de l’estómac)<br />
— solc de l’estómac (en la curvatura menor, la continuació a la mucosa gàstrica de la gotera esofàgica)<br />
— Porció pilòrica (entre l’escotadura angular i el pílor)<br />
— antre pilòric (porció més àmplia)<br />
— pílor (constricció distal que conté l’esfínter)<br />
— orifici pilòric<br />
— torus pilòric (suids)<br />
— Mucoses:<br />
— porció aglandular (èquids i suids):<br />
— cantell plegat (límit sinuós entre la mucosa aglandular i la glandular)<br />
— porció glandular:<br />
— plecs gàstrics (plecs de la mucosa generalment longitudinals)<br />
Estómac policavitari<br />
Rumen<br />
— Cara parietal (esquerra, es relaciona amb la paret abdominal)<br />
— Cara visceral (dreta, es relaciona amb les nanses intestinals)<br />
— Atri <strong>del</strong> rumen (sac cranial)<br />
— Sac dorsal:<br />
— sac cec caudodorsal<br />
— Sac ventral:<br />
— recés <strong>del</strong> rumen (cranial)<br />
— sac cec caudoventral<br />
— Solc cranial (entre l’atri <strong>del</strong> rumen i el recés <strong>del</strong> rumen)<br />
— Solc caudal (entre els sacs cecs dorsal i ventral)<br />
— Solc longitudinal dret (pilar longitudinal dret)<br />
— Solc longitudinal esquerre (pilar longitudinal esquerre)<br />
— Orifici intraruminal (entre sac dorsal i sac ventral)<br />
— Solc coronari dorsal (pilar coronari dorsal) entre el sao dorsal i el sac cec caudodorsal<br />
— Solc coronari ventral (pilar coronari ventral) entre el sac ventral i el sac cec caudoventral<br />
— Solc ruminoreticular (plec ruminoreticular):<br />
— orifici ruminoreticular<br />
— Papil·les <strong>del</strong> rumen<br />
Reticle (bonet)<br />
— Curvatura major<br />
— Curvatura menor<br />
— Solc <strong>del</strong> reticle<br />
— Orifici reticuloomàsic<br />
— Cel·les <strong>del</strong> reticle<br />
— crestes <strong>del</strong> reticle<br />
— papil·les <strong>del</strong> reticle<br />
Omàs (llibret)<br />
— Cos <strong>del</strong> omàs<br />
— Coll <strong>del</strong> omàs (orifici reticuloomàsic)<br />
— Solc <strong>del</strong> omàs<br />
17
— Orifici omasoabomàsic<br />
— recessos interlaminars<br />
— papil·les <strong>del</strong> omàs<br />
Abomàs (quall)<br />
— Cara parietal (es relaciona amb la paret abdominal)<br />
— Cara visceral (es relaciona amb el rumen)<br />
— Curvatura major<br />
— Curvatura menor<br />
— Fons <strong>del</strong> abomàs<br />
— Cos <strong>del</strong> abomàs<br />
— Porció pilòrica:<br />
— pílor<br />
— orifici pilòric<br />
— torus pilòric<br />
— Vels <strong>del</strong> abomàs<br />
— Plecs espirals <strong>del</strong> abomàs<br />
18
FETGE<br />
— Cara diafragmàtica:<br />
— solc de la vena cava<br />
— Cara visceral:<br />
— fossa de la vesícula biliar<br />
— cissura <strong>del</strong> lligament rodó<br />
— porta <strong>del</strong> fetge<br />
— impressió esofàgica<br />
— impressió gàstrica<br />
— impressió duodenal<br />
— impressió renal (no en su.)<br />
— Cantell dorsal<br />
— Cantell ventral:<br />
— escotadures interlobulars<br />
— Cantell dret<br />
— Cantell esquerre<br />
Lòbuls <strong>del</strong> fetge<br />
— Lòbul dret:<br />
— lòbul lateral dret (car, su)<br />
— lòbul medial dret (car, su)<br />
— Lòbul esquerre:<br />
— lòbul lateral esquerre (car, su, eq)<br />
— lòbul medial esquerre (car, su, eq)<br />
— Lòbul quadrat<br />
— Lòbul caudat<br />
— procés papil·lar (car, re)<br />
— procés caudat<br />
Conductes biliars<br />
— Conductes hepàtics esquerre i dret<br />
— Conducte hepàtic comú (no en car)<br />
— Conducte cístic<br />
— Vesícula biliar:<br />
— fons de la vesícula biliar<br />
— cos de la vesícula biliar<br />
— coll de la vesícula biliar<br />
— Conducte colèdoc<br />
Lligaments <strong>del</strong> fetge<br />
— Lligament falciforme<br />
— Lligament rodó <strong>del</strong> fetge<br />
— Lligament coronari<br />
— Lligament triangular dret<br />
— Lligament triangular esquerre<br />
MELSA<br />
— Cara parietal<br />
— Cara visceral<br />
— hílum (hil) de la melsa<br />
— cara renal<br />
— cara gàstrica<br />
— cara intestinal<br />
— Extremitat dorsal<br />
— Extremitat ventral<br />
— Túnica serosa<br />
PRÀCTICA 16<br />
FETGE I MELSA<br />
19
<strong>PRÀCTIQUES</strong> 17, 18 i 19<br />
CAVITAT ABDOMINAL<br />
Obertura de la cavitat abdominal: secció de la línia alba des <strong>del</strong> cartílag xifoide fins al pubis. Talleu la paret<br />
abdominal seguint els arcs costals. Identifiqueu la topografia visceral: fetge, estómac, melsa, pàncrees, intestí prim,<br />
intestí gruixut, bufeta de l’orina, glàndules adrenals, ronyons i òrgans genitals interns.<br />
• Duodè<br />
Intestí prim<br />
— Porció cranial: entre el pílor i la flexura duodenal cranial<br />
— Flexura duodenal cranial<br />
— Porció descendent: entre les flexures duodenal cranial i duodenal caudal<br />
— Flexura duodenal caudal<br />
— Porció transversa (porció caudal)<br />
— Porció ascendent: entre la porció transversa i la flexura duodenojejunal<br />
— Flexura duodenojejunal<br />
Visualitzeu la papil·la duodenal major i la menor mitjançant la secció de l’intestí a l’altura <strong>del</strong> duodè descendent, a la<br />
zona de contacte amb el lòbul dret <strong>del</strong> pàncrees.<br />
— Papil·la duodenal major: desembocadura <strong>del</strong> conducte colèdoc i <strong>del</strong> conducte pancreàtic<br />
— Papil·la duodenal menor: desembocadura <strong>del</strong> conducte pancreàtic accessori<br />
• Pàncrees<br />
— Lòbul dret<br />
— Cos<br />
— Lòbul esquerre<br />
• Jejú<br />
Entre la flexura duodenojejunal i l’ili.<br />
• Ili<br />
Dissequeu la papil·la ileal, projecció <strong>del</strong> final de l’ili a la llum de l’intestí gruixut, i els orificis ileal i cecocòlic.<br />
• Cec<br />
Base <strong>del</strong> cec<br />
Cos <strong>del</strong> cec<br />
Vèrtex <strong>del</strong> cec<br />
• Còlon<br />
— Còlon ascendent<br />
Flexura còlica dreta<br />
— Còlon transvers<br />
Flexura còlica esquerra<br />
— Còlon descendent<br />
Intestí gruixut<br />
• Recte<br />
— Ampolla rectal: eixamplament de la porció terminal <strong>del</strong> recte<br />
20
Peritoneu<br />
Membrana serosa que recobreix la cavitat abdominal, pelviana i escrotal. Es distingeixen una túnica serosa i una tela<br />
subserosa, que presenta teixit adipós.<br />
— Peritoneu parietal<br />
— Peritoneu visceral<br />
— Cavitat peritoneal<br />
— Bossa omental<br />
— Orifici omental (epiploic)<br />
— Recés caudal de l’oment<br />
— Oment major (epipló major): sac <strong>del</strong> peritoneu entre els intestins i la paret ventral de l’abdomen<br />
— Paret superficial<br />
— Paret profunda<br />
— Lligament gastroesplènic: de l’estómac a la melsa<br />
— Lligament gastrofrènic: <strong>del</strong> fundus de l’estómac al diafragma<br />
— Lligament frenicoesplènic: <strong>del</strong> diafragma a la melsa<br />
— Vel omental: en carnívors, part <strong>del</strong> peritoneu que comunica la paret profunda de l’oment major amb el<br />
mesocòlon descendent<br />
— Oment menor (epipló menor): comunica la curvatura menor de l’estómac i la porció cranial <strong>del</strong> duodè amb la<br />
cara visceral <strong>del</strong> fetge<br />
— Lligament hepatogàstric<br />
— Lligament hepatoduodenal<br />
— Lligaments <strong>del</strong> fetge<br />
— Lligament hepatorenal<br />
— Lligament falciforme <strong>del</strong> fetge<br />
— Mesoduodè<br />
— Mesenteri<br />
— Mesojejú<br />
— Mesoili<br />
— Mesocòlon ascendent<br />
— Mesocòlon transvers<br />
— Mesocòlon descendent<br />
— Mesorecte<br />
— Plec duodenocòlic<br />
— Plec ileocecal<br />
— Plec cecocòlic (carnívors)<br />
— Plec intercecal (carnívors)<br />
Secció <strong>del</strong> duodè: es realitza una lligadura doble a l’altura <strong>del</strong> duodè descendent a l’extrem caudal <strong>del</strong> lòbul dret <strong>del</strong><br />
pàncrees. Es talla entre les dues lligadures.<br />
Secció <strong>del</strong> còlon: es realitza una lligadura doble a l’altura <strong>del</strong> còlon descendent on el còlon penetra cap a la cavitat de<br />
la pelvis. Es talla entre les dues lligadures.<br />
Dissecció de l’artèria i la vena mesentèrica cranial a l’altura de l’arrel <strong>del</strong> mesenteri.<br />
Secció <strong>del</strong> mesenteri i <strong>del</strong>s mesos <strong>del</strong> duodè i <strong>del</strong> còlon. Extracció de la massa intestinal.<br />
Visualització de la papil·la duodenal major en el duodè descendent: dissecció <strong>del</strong> conducte colèdoc fins a localitzar la<br />
zona en què està en contacte amb el duodè. Secció longitudinal (3-4 cm) <strong>del</strong> duodè en el seu cantell lliure, obertura<br />
<strong>del</strong> duodè i localització de la papil·la duodenal amb el seu orifici.<br />
Visualització de l’orifici ileal i de l’orifici cecocòlic: lligadura a l’altura de l’ili on acaba el lligament ileocecal,<br />
lligadura <strong>del</strong> còlon a l’altura de la flexura còlica dreta. Secció longitudinal de l’intestí entre les dues lligadures.<br />
Observeu la papil·la ileal que comunica l’ili amb el còlon descendent, i l’orifici cecocòlic situat al còlon ascendent i<br />
que comunica amb el cec.<br />
21
Dissecció de les artèries celíaca i mesentèrica cranial<br />
Vasos sanguinis<br />
Secció de les tres últimes costelles a l’altura de la inserció <strong>del</strong> múscul iliocostal en el gos. Secció <strong>del</strong>s músculs<br />
intercostals en el novè espai intercostal. Aquesta maniobra permet moure el diafragma en direcció caudal per<br />
visualitzar el hiatus aòrtic i en direcció cranial per observar l’origen de l’artèria celíaca i mesentèrica cranial.<br />
Dissequeu l’artèria celíaca i mesentèrica cranial eliminant, a l’altura <strong>del</strong> pilar esquerre <strong>del</strong> diafragma, el plexe celíac i<br />
el mesenteri cranial respectivament.<br />
Localitzeu i dissequeu la glàndula adrenal esquerra. Per la seva cara lateral creua la vena frènica caudal.<br />
En el cas de l’ovella s’ha de tallar l’arc costal prop de l’origen, s’ha de separar la melsa <strong>del</strong> diafragma i s’ha de fer<br />
descendir el rumen per poder dissecar les artèries celíaca i mesentèrica cranial. A vegades aquestes dues artèries<br />
poden originar-se com un tronc comú des de l’aorta abdominal.<br />
Aorta abdominal<br />
— A. frènica caudal i abdominal cranial<br />
— A. celíaca (esòfag, estómac, fetge i pàncrees):<br />
— A. gàstrica esquerra<br />
— Branques esofàgiques<br />
— A. hepàtica<br />
— Branques hepàtiques<br />
— A. cística<br />
— A. gàstrica dreta<br />
— A. gastroduodenal<br />
— A. pancreaticoduodenal<br />
— A. gastroepiploica<br />
— A. esplènica<br />
— Branques pancreàtiques<br />
— Aa. gàstriques curtes<br />
— A. gastroepiploica esquerra<br />
— A. mesentèrica cranial (pàncrees, duodè, jejú, ili, cec i còlon)<br />
— A. pancreaticoduodenal caudal<br />
— A. jejunals<br />
— A. ileocòlica<br />
— Aa. adrenals<br />
— Aa. renals (emeten branques per les glàndules adrenals i els urèters)<br />
— Aa. testiculars o Aa. ovàriques (a l’altura de la 5a vèrtebra lumbar en el gos)<br />
— A. mesentèrica caudal<br />
• A. còlica esquerra (vascularitza el còlon descendent)<br />
• A. rectal cranial (vascularitza el recte)<br />
— Aa. circumflexes ilíaques profundes<br />
— Aa. lumbars<br />
— Aa. ilíaques externes<br />
— Aa. ilíaques internes<br />
— A. sacra mitjana<br />
22
Venes<br />
Vena cava caudal<br />
— Vv. frèniques caudals<br />
— Vv. hepàtiques<br />
— V. abdominal cranial<br />
— Vv. lumbars<br />
— V. rectal caudal<br />
— Vv. renals<br />
— Vv. ovàriques o vv. testiculars (la vena gonadal esquerra desemboca a la vena renal esquerra, la vena gonadal<br />
dreta directament a la vena cava caudal)<br />
— Vv. circumflexes ilíaques profundes<br />
— Vv. ilíaques comunes<br />
— Vv. ilíaques externes<br />
— Vv. ilíaques internes<br />
Vena porta<br />
— V. gastroduodenal<br />
— V. esplènica<br />
— V. mesentèrica cranial<br />
— V. mesentèrica caudal<br />
V. rectal cranial<br />
Nervis<br />
Plexe aòrtic abdominal: Sistema nerviós autònom<br />
Limfocentres<br />
— Limfocentre celíac<br />
— Limfocentre mesentèric cranial<br />
— Nòduls limfàtics jejunals<br />
— Limfocentre mesentèric caudal<br />
— Limfocentre iliosacral<br />
— Nòduls limfàtics ilíacs medials (situats en l’origen de les Aa., ilíaques externes)<br />
23
PRÀCTICA 20<br />
RONYÓ<br />
Els ronyons estan coberts per la fàscia renal, sota de la qual trobem una coberta doble, primer la càpsula adiposa i<br />
immediatament a sota la càpsula fibrosa. Depenent <strong>del</strong> grau de fusió <strong>del</strong>s lòbuls renals de l’embrió, trobem ronyons<br />
en forma de raïm (per exemple el cas <strong>del</strong>s cetacis). Parlaríem de ronyons lobulats, quan aquesta lobulació és visible<br />
des de l’exterior, com és el cas <strong>del</strong>s bòvids. Són ronyons unificats quan la fusió és completa, tant externament com<br />
internament; és el ronyó <strong>del</strong>s carnívors i petits remugants. Es parla de ronyons de transició, quan la lobulació es<br />
manté a la medul·la però no a l’ escorça.<br />
Morfologia externa<br />
— Cantell lateral: convex<br />
— Cantell medial: còncau, aquí trobem:<br />
— Hilum renal: lloc per on surt l’urèter i entra el paquet vasculonerviós<br />
— Sinus renal: cavitat <strong>del</strong> ronyó on es troba l’hilum, conté greix i teixit conjuntiu<br />
— Cara ventral<br />
— Cara dorsal<br />
— Extremitat cranial<br />
— Extremitat caudal<br />
— Càpsula adiposa<br />
— Càpsula fibrosa<br />
— Lòbuls renals: externament només són visibles en bòvids<br />
Morfologia interna<br />
— Lòbuls renals: internament es corresponen amb una piràmide renal i la seva escorça renal corresponent; estan<br />
dividits internament en suids i en l’home, externament en bòvids i cetacis.<br />
— Escorça renal: és la porció externa <strong>del</strong> ronyó, d’aspecte granulós, on trobem els corpuscles renals, que formen els<br />
lobels corticals.<br />
- Lobels corticals:<br />
— Porció convoluta: s’hi localitzen els corpuscles renals (glomèruls) i els tubs contorts.<br />
— Porció radiada: es correspon amb els túbuls rectes, que es prolongaran al llarg de la medul·la.<br />
—Medul·la renal: aquí es on trobem les piràmides renals<br />
- Piràmides renals: la base es troba en l’escorça i el vèrtex en la pelvis renal o en els calzes renals<br />
-Columnes renals: porcions d’escorça renal que s’extén fins a la medul.la limitant les piràmides<br />
renals.<br />
-Base de la piràmide: es situa a l’escorça renal<br />
-Papil·les renals: estan separades drenant al seu propi calze en suids i bòvids<br />
-Cresta renal: resultat de la fusió de les papil·les renals ocorre en carnívors, òvids i èquids<br />
-Àrea cribosa: forats <strong>del</strong>s conductes papil·lars a nivell <strong>del</strong>s calzes o de la cresta renal<br />
—Pelvis renal (no presenten pelvis renal els bòvids): consisteix en la dilatació de l’urèter a nivell <strong>del</strong> sinus renal.<br />
-Recessos de la pelvis:<br />
-Recessos laterals (Car, Ov)<br />
-Recessos terminals (Eq)<br />
-Calzes renals (Re, Su):<br />
-Calzes renals majors<br />
-Calzes renals menors<br />
24
Ovari<br />
Trompa uterina<br />
— Cara medial<br />
— Cara lateral<br />
— Cantell mesoovàric<br />
— Cantell lliure<br />
— Extremitat tubària<br />
— Extremitat uterina<br />
— Lligament propi de l’ovari<br />
Al seccionar-lo:<br />
— Escorça: fol·licles 1i, 2i, 3i i cossos lutis<br />
— Medul·la: vasos sanguinis<br />
— Fossa ovàrica (Eq)<br />
— Infundíbul de la trompa uterina<br />
— Fímbries de la trompa<br />
— Fímbria ovàrica<br />
— Orifici abdominal de la trompa uterina<br />
— Ampolla de la trompa uterina<br />
— Istme de la trompa uterina<br />
— Orifici uterí de la trompa<br />
Úter (úter bicorne)<br />
PRÀCTICA 21<br />
GENITAL FEMENÍ<br />
— Banyes de l’úter<br />
— Cantell mesomètric<br />
— Cantell lliure<br />
— Lligament intercornual (Re i Car)<br />
— Vel uterí<br />
— Fons de l’úter (Eq)<br />
— Cos de l’úter<br />
— Cantell dret<br />
— Cantell esquerre<br />
— Cara dorsal<br />
— Cara ventral<br />
— Glàndules uterines<br />
— Coll de l’úter:<br />
— Orifici intern de l’úter<br />
— Canal <strong>del</strong> coll uterí:<br />
— Plecs longitudinals<br />
— Plecs circulars (Re)<br />
— Pulvini o coixinets cervicals (Su)<br />
— Orifici extern de l’úter<br />
— Porció vaginal <strong>del</strong> coll (morro de tenca) (no en Su)<br />
— Glàndules cervicals<br />
— Perimetri (túnica serosa = peritoneu visceral)<br />
— Miometri<br />
— Endometri<br />
L’úter gestant en els remugants desenvolupa carúncules.<br />
El sac coriònic desenvolupa cotiledons.<br />
La unió carúncula-cotiledó forma els placentomes.<br />
Les carúncules són diferents segons l’espècie:<br />
Ovella: tenen una depressió central.<br />
Vaca: tenen una prominència central.<br />
Cabra: són planes.<br />
25
Lligaments<br />
— Mesometri<br />
— Mesosàlpinx<br />
— Mesoovari<br />
— Bossa ovàrica<br />
— Lligament rodó de l’úter<br />
Vagina<br />
— Fòrnix de la vagina<br />
— Rugositats vaginals<br />
— Himen<br />
— Orifici de la vagina<br />
Vestíbul de la vagina<br />
Genitals externs<br />
— Glàndula vestibular major (Re, Fe)<br />
— Glàndules vestibulars menors<br />
— Tubercle uretral (Ca)<br />
— Orifici extern de la uretra<br />
— Diverticle suburetral (Re, Su)<br />
— Conducte deferent vestigial (conductes de Gartner)<br />
— Vulva<br />
— Clítoris<br />
• Llavis de la vulva<br />
• Comissura ventral <strong>del</strong>s llavis<br />
• Comissura dorsal <strong>del</strong>s llavis<br />
• Obertura o fenedura de la vulva<br />
• Cos<br />
• Gland<br />
• Fossa <strong>del</strong> clítoris<br />
26
Cobertes <strong>del</strong> testicle i <strong>del</strong> cordó espermàtic<br />
PRÀCTICA 22<br />
GENITAL MASCULÍ<br />
— Escrot (bossa de pell que conté els testicles)<br />
— Túnica dartos<br />
— Fàscia espermàtica externa (fàscia <strong>del</strong> múscul oblic extern de l’abdomen)<br />
— Múscul cremàster (fibres <strong>del</strong> múscul oblic intern de l’abdomen)<br />
— Fàscia espermàtica interna (fàscia <strong>del</strong> múscul transvers de l’abdomen)<br />
— Túnica vaginal<br />
• Làmina parietal<br />
• Làmina visceral<br />
Testicles<br />
— Extremitat cefàlica (cranial a la majoria d’espècies, dorsal en remugants)<br />
— Extremitat caudada (caudal a la majoria d’espècies, ventral en remugants)<br />
— Cara lateral<br />
— Cara medial<br />
— Cantell lliure (ventral a la majoria d’espècies, lateral en remugants)<br />
— Cantell epididimari<br />
En seccionar-lo:<br />
Epidídim<br />
• Cap de l’epidídim<br />
• Cos de l’epidídim<br />
• Cua de l’epidídim<br />
— Conducte deferent (cordó espermàtic)<br />
— Lligament propi <strong>del</strong> testicle<br />
— Lligament de la cua de l’epidídim<br />
Penis<br />
— Tipus<br />
• Fibroelàstics (Re, Su)<br />
• Musculocavernosos (Car, Eq)<br />
• Túnica albugínia<br />
• Mediastí <strong>del</strong> testicle (absent en èquids)<br />
• Septes <strong>del</strong> testicle<br />
• Lobels <strong>del</strong> testicle<br />
• Parènquima <strong>del</strong> testicle<br />
o Túbuls seminífers contorts<br />
o Túbuls seminífers rectes (connecten els túbuls contorts amb la xarxa<br />
testicular)<br />
o Xarxa testicular (al mediastí <strong>del</strong> testicle)<br />
o Conductes eferents <strong>del</strong> testicle<br />
— Arrel <strong>del</strong> penis<br />
• Pilars <strong>del</strong> penis<br />
• Bulb <strong>del</strong> penis (teixit esponjós)<br />
— Cos <strong>del</strong> penis (des de l’arrel <strong>del</strong> penis fins al gland)<br />
— Dors <strong>del</strong> penis<br />
— Flexura sigmoïdal <strong>del</strong> penis (Re, Su)<br />
27
— Porció lliure <strong>del</strong> penis<br />
• Gland:<br />
o Corona <strong>del</strong> gland<br />
o Coll <strong>del</strong> gland<br />
o Fossa <strong>del</strong> gland (Eq)<br />
En carnívors:<br />
o Porció llarga<br />
o Bulb <strong>del</strong> gland<br />
o Os penià<br />
— Cos cavernós <strong>del</strong> penis<br />
— Cos esponjós <strong>del</strong> penis<br />
— Cos esponjós <strong>del</strong> gland<br />
— Túnica albugínia (<strong>del</strong>s cossos cavernós i esponjós)<br />
— Múscul isquiocavernós<br />
O: Tuberositat isquiàtica<br />
I: Cos <strong>del</strong> penis<br />
— Múscul bulboesponjós<br />
O: Túnica albugínia<br />
I: Septe medià<br />
— Múscul retractor <strong>del</strong> penis<br />
O: Les primeres vèrtebres caudals<br />
I: Cara ventral (uretral) <strong>del</strong> penis<br />
— Prepuci<br />
• Orifici prepucial<br />
• Cavitat prepucial<br />
• Fre <strong>del</strong> prepuci (Re, Fe)<br />
— Uretra<br />
• Porció pelviana (preprostàtica i prostàtica)<br />
• Porció peniana<br />
• Orifici uretral extern<br />
• Procés uretral (no en Su i Fe)<br />
Glàndules genitals accessòries<br />
— Glàndules vesiculars (Un)<br />
— Pròstata<br />
• Lòbuls dret i esquerre<br />
• Porció disseminada (no en Eq)<br />
— Glàndules bulbouretrals (no en Ca)<br />
28
Glàndules adrenals<br />
Situades medialment i cranialment als ronyons.<br />
Òrgans urinaris<br />
<strong>PRÀCTIQUES</strong> 23, 24 i 25<br />
CAVITAT ABDOMINAL I DE LA PELVIS<br />
— Ronyons<br />
— Urèters<br />
• porció abdominal<br />
• porció pelviana<br />
• porció intramural<br />
— Bufeta urinària<br />
• vèrtex de la bufeta<br />
• cos de la bufeta<br />
— cara dorsal<br />
— cara ventral<br />
• coll de la bufeta<br />
• Lligament medià de la bufeta (uneix la bufeta de l’orina amb la símfisi pelviana i la línia alba, en l’embrió<br />
conté l’úrac)<br />
• Lligament lateral de la bufeta (uneix la bufeta de l’orina amb la paret pèlvica en el mascle i amb el<br />
lligament ample de l’úter en la femella)<br />
• Lligament rodó de la bufeta (vestigi de l’A. umbilical de l’embrió)<br />
Òrgans genitals femenins<br />
— Ovaris (dins de la bossa ovàrica en la gossa, que presenta una obertura a la cara medial. Formada pel mesoovari<br />
i el mesosàlpinx.)<br />
— Trompes uterines<br />
— Banyes de l’úter<br />
— Cos de l’úter<br />
— Lligament ample de l’úter:<br />
• Mesometri<br />
• Mesosàlpinx<br />
• Mesoovari (el seu cantell lliure es coneix amb el nom de lligament suspensori de<br />
l’ovari.)<br />
• Lligament propi de l’ovari<br />
• Lligament rodó de l’úter (s’introdueix pel trajecte inguinal)<br />
Òrgans genitals masculins<br />
— Cordó espermàtic (sortint de l’anell inguinal profund)<br />
Músculs <strong>del</strong> sostre de la cavitat abdominal<br />
— M. psoes major<br />
O: Superfície ventral <strong>del</strong> cos de les vèrtebres lumbars<br />
I: Trocànter menor <strong>del</strong> fèmur<br />
— M. psoes menor<br />
O: Superfície ventral <strong>del</strong> cos de les últimes vèrtebres toràciques i primeres lumbars<br />
I: Tubercle <strong>del</strong> psoes menor <strong>del</strong> cos de l’ili<br />
— M. quadrat <strong>del</strong>s lloms<br />
O: Superfície ventral <strong>del</strong> cos de les tres últimes vèrtebres toràciques<br />
I: Apòfisis transverses de les vèrtebres lumbars i cara medial de l’ala de l’ili<br />
29
CAVITAT DE LA PELVIS<br />
Retireu el membre pelvià esquerre:<br />
° Seccioneu els músculs psoes ilíac, obturador extern i intern, bessons de la pelvis, quadrat de la cuixa,<br />
pectini, sartori, articular <strong>del</strong> maluc, el glutis, bíceps de la cuixa, gràcilis, adductor, semitendinós i<br />
semimembranós.<br />
° Desarticuleu el maluc.<br />
° Identifiqueu i retireu el lligament sacrotuberós<br />
° Seccioneu l’ili on l’ala s’uneix amb el cos (l’ala <strong>del</strong> sacre fa de límit i impedeix tallar les estructures<br />
subjacents, el nervi ciàtic, artèria glútia caudal i artèria pudenda interna)<br />
° Desarticuleu la símfisi pelviana i retireu l’os coxal esquerre.<br />
Identifiqueu la bufeta de l’orina i la desembocadura de l’urèter esquerre.<br />
Identifiqueu el recte que desemboca a l’anus.<br />
Recessos de la cavitat peritoneal:<br />
° Excavació rectogenital<br />
° fossa pararectal<br />
° Excavació vesicogenital<br />
° Excavació pubovesical<br />
Dissequeu i identifiqueu els músculs següents:<br />
° M. coccigi (dues porcions en el gos, la lateral petita i la medial més gran)<br />
° Mm. intertransversos dorsals de la cua<br />
° Mm. intertransversos ventrals de la cua<br />
° M. sacrocaudal ventral lateral<br />
° M. elevador de l’anus<br />
° M. obturador intern<br />
En el mascle:<br />
° Pròstata (amb dos lòbuls, esquerre i dret parcialment separats per un solc en el gos. És l’única<br />
glàndula genital accessòria que presenten els carnívors.)<br />
° Conductes deferents (identifiqueu-los a l’anell inguinal profund. Desemboquen a la uretra masculina a<br />
l’altura de la pròstata. No presenten ampolla.)<br />
° Incidiu ventralment en la bufeta de l’orina i la uretra masculina per observar l’orifici de l’urèter, la<br />
uretra interna i els col·licles seminals on s’obren els conductes deferents.<br />
En la femella:<br />
° Vagina i vestíbul de la vagina<br />
° Incidiu a l’altura de la comissura ventral de la vulva seccionant el vestíbul de la vagina i la uretra<br />
femenina.<br />
° Identifiqueu el clítoris en la seva fossa i els pilars <strong>del</strong> clítoris formats per teixit cavernós.<br />
Artèria ilíaca interna:<br />
° A. umbilical<br />
° A. vesical cranial (vestigial)<br />
° A. glútia caudal<br />
° A. pudenda interna<br />
° A. prostàtica<br />
° A. vesical caudal<br />
° Branques rectals<br />
° A. vaginal o a. <strong>del</strong> penis<br />
Nervis pelvians (són nervis esplàncnics)<br />
Nervi ciàtic (s’ha seccionat el retirar l’extremitat)<br />
Nervi pudend (s’ha seccionat al retirar el coxal)<br />
30
Distingiu les parts: tronc, cervell i cerebel<br />
PRÀCTICA 26<br />
ENCÈFAL<br />
Cervell<br />
Observeu que està format per dos hemisferis, separats pel canal longitudinal <strong>del</strong> cervell (aquest canal està ocupat per<br />
un plec de duramàter, la falç <strong>del</strong> cervell). Els dos hemisferis envolten el diencèfal (tronc de l’encèfal) i estan<br />
comunicats per fibres comissurals. Separeu els dos hemisferis pel pla medià i identifiqueu el cos callós (és el conjunt<br />
més gran de fibres comissurals que uneixen els dos hemisferis cerebrals).<br />
A la superfície <strong>del</strong> cervell es distingeixen solcs que separen circumvolucions i que presenten variacions<br />
interespecífiques i individuals. Al cervell de gos, identifiqueu les següents:<br />
Fissura pseudosilviana<br />
Solc ectosilvià<br />
Solc suprasilvià<br />
Solc ectomarginal<br />
Solc marginal<br />
Solc rínic lateral<br />
Solc presilvià<br />
Solc creuat<br />
Solc d’unió<br />
Solc coronal<br />
Circumvolució silviana<br />
Circumvolució ectosilviana<br />
Circumvolució suprasilviana<br />
Circumvolució ectomarginal<br />
Circumvolució marginal<br />
Circumvolució prorea<br />
Circumvolució precreuada<br />
Circumvolució postcreuada<br />
En seccions transversals, reconegueu els ventricles laterals i les seves porcions (banya rostral, part central i banya<br />
temporal) juntament amb els plexes coroïdals.<br />
Cada hemisferi cerebral està format per substància blanca i substància grisa. La substància blanca la formen les fibres<br />
d’associació (connecten diferents àrees cerebrals entre si), fibres de projecció (formen la càpsula interna —formada<br />
per fibres <strong>del</strong> neocòrtex—) i fibres comissurals (connecten els dos hemisferis cerebrals entre si).<br />
La substància grisa (cossos de les neurones) forma l’escorça i els nuclis basals. Filogenèticament, l’escorça cerebral<br />
es pot classificar en neocòrtex i al·locòrtex (arquicòrtex i paleocòrtex). Identificar aquests tipus d’escorça cerebral:<br />
neocòrtex (escorça frontal, parietal, temporal i occipital); al·locòrtex o rinencèfal en què es distingeixen tres porcions:<br />
una porció basal (paleocòrtex), una porció septal (paleocòrtex) i una porció límbica (arquicòrtex).<br />
A partir d’encèfals intactes, encèfals dissecats i seccions en els plans transversal, dorsal i medial-sagital:<br />
Identifiqueu a la porció basal <strong>del</strong> rinencèfal, el bulb olfactori, el peduncle olfactori i el lòbul piriforme.<br />
Identifiqueu, en la porció septal <strong>del</strong> rinencèfal, l’àrea subcallosa, la circumvolució diagonal i el septe <strong>del</strong> telencèfal.<br />
Identifiqueu en la porció límbica <strong>del</strong> rinencèfal, la formació hipocampal (formada pel subicle, l’hipocamp i la<br />
circumvolució dentada) i el fòrnix (són les fibres mielíniques que constitueixen el sistema eferent de l’hipocamp cap<br />
als cossos mamil·lars de l’hipotàlem).<br />
Identifiqueu, inclosos en la substància blanca, els nuclis basals formats per el nucli caudat (neoestriat), el nucli<br />
accumbens i el nucli lentiforme (constituït per el pàl·lid [paleoestriat] i el putamen [neoestriat]), el claustre i el cos<br />
amigdalí.<br />
31
Cerebel<br />
Observeu com el cerebel ocupa una posició posterior respecte als hemisferis cerebrals i està separat de l’escorça<br />
occipital per un plec de la duramàter, la tenda <strong>del</strong> cervell.<br />
Identifiqueu, externament, un vermis i dos hemisferis cerebel·losos (a cada costat <strong>del</strong> vermis).<br />
A partir d’un tall medial observeu com el cerebel està format per una substància blanca (formada per fibres nervioses<br />
aferents, eferents i intrínseques) i una substància grisa (formada pels cossos de les neurones). Per l’aspecte arbori, la<br />
substància blanca és coneguda com l’arbre de la vida. La substància grisa està distribuïda per la superfície i forma<br />
l’escorça, i internament constitueix uns nuclis a cada costat <strong>del</strong> pla medià. Identifiqueu aquests nuclis (dentat,<br />
interpositum i fastigi) a partir de les seccions transversals i dorsals.<br />
Identifiqueu els peduncles cerebel·losos (tres a cada costat): dos peduncles cerebel·losos rostrals que l’uneixen al<br />
mesencèfal, dos peduncles cerebel·losos mitjans que l’uneixen al pont, i dos peduncles cerebel·losos caudals que<br />
l’uneixen a la medul·la oblongada.<br />
Tronc de l’encèfal<br />
1. Diencèfal<br />
Situat entre els hemisferis cerebrals.<br />
A partir <strong>del</strong>s encèfals dissecats i talls, identifiqueu: l’epitàlem, el tàlem, l’hipotàlem, el subtàlem i els metatàlem.<br />
Distingiu:<br />
En l’epitàlem, l’habènula i la glàndula pineal.<br />
En el tàlem (format per nuclis que reben informació sensitiva ascendent de la medul·la espinal i <strong>del</strong>s nervis cranials, a<br />
més de mantenir informació recíproca amb l’escorça cerebral i nuclis basals <strong>del</strong>s hemisferis cerebrals), l’adherència<br />
intertalàmica.<br />
A l’hipotàlem, el quiasma òptic, el tracte òptic, la hipòfisi, els cossos mamil·lars i nuclis hipotalàmics.<br />
En el metatàlem, els cossos geniculats lateral i medial (reben informació visual i auditiva respectivament).<br />
El tercer ventricle envoltant a l’adherència intertalàmica i les seves comunicacions amb els ventricles laterals pels<br />
forats interventriculars i, caudalment amb el quart ventricle, per l’aqüeducte mesencefàlic.<br />
2. Mesencèfal<br />
Identifiqueu-ne les parts: tecte i peduncles cerebel·losos.<br />
Distingiu en el sostre els col·licles rostrals i els col·licles caudals. Davant <strong>del</strong>s col·licles rostrals, identifiqueu l’àrea<br />
pretectal i la comissura caudal. Observeu la connexió <strong>del</strong>s col·licles amb el metatàlem mitjançant el braç <strong>del</strong> col·licle<br />
rostral (amb el cos geniculat lateral) i el braç <strong>del</strong> col·licle caudal (amb el cos geniculat medial).<br />
A la alçada <strong>del</strong> peduncles cerebel·losos, distingiu la porció dorsal que envolta a l’aqüeducte mesencefàlic, i la porció<br />
ventral de la substància negre, que constitueix els peus <strong>del</strong>s peduncles cerebel·losos (formats pels tractes piramidal i<br />
corticopòntic).<br />
3. Pont<br />
Delimiteu el metencèfal ventral o pont. Distingiu, en l’àmbit de la porció caudal <strong>del</strong> pont, el cos trapezoide (hi ha<br />
autors que el consideren part de la medul·la oblongada). Està format per fibres transversals que des <strong>del</strong> nucli coclear<br />
arriben als nuclis <strong>del</strong> cos trapezoide d’ambdós costats. Identifiqueu els nervis vestibulococlear (VIII nervi cranial),<br />
trigemin (V nervi cranial), facial (VII nervi cranial) i abducent (VI nervi cranial).<br />
Observeu com la porció dorsal <strong>del</strong> pont o tegment forma el terra <strong>del</strong> quart ventricle. La porció ventral <strong>del</strong> pont està<br />
formada pels tractes piramidal i corticopòntic, nuclis <strong>del</strong> pont i fibres transverses pòntiques.<br />
Identifiqueu en els encèfals dissecats i en seccions transversals, el vel medul·lar cranial i la decussació <strong>del</strong> nervi<br />
troclear (IV nervi cranial).<br />
4. Medul·la oblongada<br />
Delimiteu el mielencèfal o medul·la oblongada (s’estén caudalment al pont i continua, a través <strong>del</strong> forat magne, amb<br />
la medul·la espinal).<br />
32
Observeu com la porció dorsal té una situació ventral i ventrolateral al quart ventricle.<br />
Identifiqueu l’òbex i els relleus <strong>del</strong>s nuclis gràcil i cuneïforme, com també <strong>del</strong>s fascicles gràcil i cuneïforme.<br />
Reconegueu el vel medul·lar caudal i la tela coroide <strong>del</strong> quart ventricle amb els plexes coroides <strong>del</strong> quart ventricle.<br />
Identifiqueu les obertures laterals <strong>del</strong> quart ventricle en l’àmbit de les aturades laterals <strong>del</strong> quart ventricle (lloc per on<br />
surt el líquid cefaloraquidi a l’espai subaracnoide).<br />
A la superfície ventral de la medul·la oblongada, identifiqueu uns relleus longitudinals anomenats piràmides.<br />
Reconegueu la decussació de les piràmides.<br />
33
PRÀCTICA 27<br />
MEDUL·LA ESPINAL<br />
Ressequeu els músculs epaxials de les apòfisis espinoses de les vèrtebres toràciques i lumbars. Aixequeu les làmines<br />
vertebrals i observar la medul·la espinal coberta per la duramàter espinal. Entre aquesta meninge i el periosti es<br />
troba l’espai epidural ocupat per teixit conjuntiu lax, greix i vasos sanguinis.<br />
Distingiu les arrels dorsals i les arrels ventrals que s’uneixen per formar un nervi espinal que abandona el canal<br />
vertebral pel corresponent forat intervertebral. A l’altura de l’arrel dorsal, prop de la unió amb l’arrel ventral,<br />
s’observa una dilatació que és el gangli espinal (format pels somes de les neurones sensitives).<br />
La medul·la espinal <strong>del</strong> gos està constituïda per 8 segments cervicals, 13 de toràcics, 7 de lumbars, 3 de sacres i un<br />
nombre variable de caudals. A l’altura de les vèrtebres cervicals, els nervis espinals surten per davant de la vèrtebra<br />
que porta el seu mateix número. Els nervis espinals toràcics, lumbars i sacres ho fan per darrere.<br />
Identifiqueu la intumescència lumbar i <strong>del</strong>imiteu els segments de la medul·la espinal que la constitueixen (L4, L5,<br />
L6, L7, S1, S2, S3). Vegeu la relació que mantenen amb les vèrtebres corresponents. Seguiu el trajecte <strong>del</strong>s nervis<br />
espinals que donen lloc a aquesta intumescència. Observeu com el nervi femoral es forma a partir de les arrels L4 i<br />
L5; el nervi ciàtic es forma a partir de les arrels de L6, L7 i S1; el nervi pudend es forma a partir de S1, S2 i S3.<br />
Identifiqueu l’extrem terminal de la medul·la espinal anomenada con medul·lar. Observeu com s’estén formant<br />
l’hílum terminal (filum terminale) envoltat per les meninges.<br />
En un gos de mida mitjana la medul·la espinal arriba fins a l’altura vertebral L6-L7. Això fa que les arrels sacres,<br />
caudals i últimes lumbars s’estenguin caudalment per travessar el forat intervertebral que els correspon formant una<br />
estructura en forma de cua de cavall, la cauda equina, que envolta l’hílum terminal.<br />
Talleu la duramàter seguint l’eix longitudinal de la medul·la espinal. Separeu-la lateralment i observeu les arrels<br />
dorsals cobertes per la membrana piaaracnoide. A la superfície lateral de la medul·la espinal, la piamàter forma un<br />
cordó longitudinal de teixit conjuntiu anomenat lligament denticulat, que travessa l’aracnoide per fixar-se a la<br />
duramàter en un punt que es troba equidistant entre les arrels <strong>del</strong>s segments medul·lars veïns.<br />
Reclineu la medul·la espinal cap a un costat i observeu en el sòl <strong>del</strong> canal vertebral la presència <strong>del</strong> plexe venós<br />
vertebral intern ventral. Consisteix en dos vasos venosos (sense vàlvules) que s’estenen des <strong>del</strong> crani fins a les<br />
vèrtebres caudals, envoltats pel greix epidural. Observeu les nombroses anastomosis entre els vasos esquerre i dret<br />
d’aquest plexe.<br />
Identifiqueu, a l’altura de la fissura longitudinal ventral de la medul·la espinal, l’artèria longitudinal ventral<br />
(continua cranialment amb l’artèria basilar).<br />
Examineu detingudament el sòl <strong>del</strong> canal vertebral i distingiu el lligament longitudinal dorsal (s’estén<br />
longitudinalment per la columna vertebral fins a l’apòfisi odontoide de l’axis) que s’eixampla a l’altura de la<br />
superfície dorsal de l’anell fibrós de cada disc intervertebral on s’insereix.<br />
A l’altura de les vèrtebres toràciques, observeu els lligaments intercapitals (absents a l’altura de T1-T2 i T12-T13;<br />
pot estar absent en alguns animals a l’altura de T10-T11 i de T11-T12) a l’altura <strong>del</strong> dors de cada disc intervertebral i<br />
per sota <strong>del</strong> lligament longitudinal dorsal. S’insereix sobre els caps de les costelles i les manté fixes sobre les cares<br />
articulars.<br />
34
PRÀCTICA 28<br />
L’ULL I ESTRUCTURES ANNEXES<br />
Observeu com les parpelles superior i inferior s’uneixen en les comissures palpebrals i <strong>del</strong>imiten l’obertura palpebral.<br />
Reclineu les parpelles i identifiqueu la conjuntiva palpebral i la conjuntiva bulbar. Observeu el sac conjuntival dorsal<br />
i el sac conjuntival ventral.<br />
Localitzeu, a l’altura de l’angle medial, la carúncula lacrimal i la tercera parpella. Observeu com a l’altura de la<br />
superfície interna de les parpelles superior i inferior, prop de la comissura palpebral medial, es localitzen els punts<br />
lacrimals superior i inferior respectivament. Són les obertures <strong>del</strong>s canalicles lacrimals. Els dos canalicles drenen al<br />
sac lacrimal, que és l’origen <strong>del</strong> canal nasolacrimal que acaba a la cavitat nasal.<br />
Separeu el lligament orbital (Ca i Su) i la periòrbita de la cara dorsal i lateral <strong>del</strong> globus ocular i observeu, sota<br />
l’apòfisi zigomàtica de l’os frontal, la glàndula lacrimal.<br />
La periòrbita és una membrana fibrosa de forma cònica que tanca l’ull, els músculs extrínsecs oculars i els seus vasos<br />
i nervis. Incidiu en la periòrbita longitudinalment i reclineu-la. Observeu els músculs extrínsecs de l’ull següents:<br />
Múscul elevador de la parpella superior<br />
Múscul oblic dorsal<br />
Múscul oblic ventral<br />
Múscul recte dorsal<br />
Múscul recte ventral<br />
Múscul recte lateral<br />
Múscul recte medial<br />
Reclineu el múscul recte lateral i reconegueu el múscul retractor <strong>del</strong> globus de l’ull. Separeu-ne les porcions i<br />
reconegeu el nervi òptic, l’artèria oftàlmica interna, el nervi oculomotor (III nervi cranial), el gangli ciliar, els nervis<br />
ciliars curts (rostrals al gangli ciliar), el nervi troclear —IV nervi cranial (en la porció caudal i interna <strong>del</strong> múscul<br />
oblic dorsal) i el nervi abducent —IV nervi cranial (en la porció caudal i interna <strong>del</strong> múscul recte lateral).<br />
L’ull<br />
La paret <strong>del</strong> globus ocular està formada per tres capes: fibrosa (externa), vascular (mitjana) i nerviosa (interna).<br />
o capa fibrosa:<br />
Distingiu a la superfície anterior la còrnia. És transparent i continua amb l’escleròtica (forma les 5/6 parts de la capa<br />
fibrosa) a l’altura <strong>del</strong> limbe de la còrnia. L’escleròtica, de color blanc, està coberta per davant per la conjuntiva<br />
bulbar. Observeu com, per darrere, s’insereixen en l’escleròtica els músculs oculars extrínsecs i hi penetren vasos i<br />
nervis (nervis ciliars i nervi òptic).<br />
o capa vascular o úvea:<br />
Incidiu sagitalment en el globus ocular i identifiqueu: l’iris (l’obertura de la qual és la pupil·la), el cos ciliar<br />
(eminència anular entre l’iris i la coroide) i la coroide (porció posterior pigmentada de l’úvea. Identifiqueu l’àrea<br />
triangular de color clar a la part posterodorsal <strong>del</strong> fons de l’ull anomenada tapetum lucidum).<br />
Observeu els processos ciliars que formen la corona ciliar. Se n’estenen un gran nombre de fibres fins a la càpsula<br />
anterior i posterior de l’equador <strong>del</strong> cristal·lí. Constitueixen l’aparell suspensori <strong>del</strong> cristal·lí anomenat zònula ciliar.<br />
Identifiqueu el cristal·lí (estructura transparent i elàstica —dura i opaca si està fixat—, biconvexa que enfoca la llum<br />
sobre la retina) limitat posteriorment pel cos vitri. Delimiteu les cambres anterior i posterior de l’ull ocupades en<br />
l’animal viu per l’humor aquós. L’anterior es localitza entre la còrnia i l’iris, i la posterior entre l’iris i el cristal·lí.<br />
Amb unes pinces, extirpeu el cristal·lí i observeu les fibres zonulars a mesura que es trenquen.<br />
o Capa nerviosa o retina:<br />
Se’n distingeixen tres parts: la part òptica de la retina, la part ciliar de la retina i la part irídica de la retina. La part<br />
òptica cobreix la superfície interna de la coroide; és la que conté les cèl·lules sensibles als estímuls lluminosos. La<br />
part ciliar cobreix la superfície <strong>del</strong> cos ciliar i la part irídica cobreix la superfície posterior de l’iris. Identifiqueu l’ora<br />
serrata. Constitueix el límit entre les parts ciliar i òptica de la retina (entre la retina no visual i la visual).<br />
Amb unes pinces extraieu el cos vitri de la cambra vítria i observeu el disc <strong>del</strong> nervi òptic (II nervi cranial).<br />
Correspon al principi <strong>del</strong> nervi òptic i no té fotoreceptors.<br />
35