Guia de les espècies cinegètiques de Catalunya - Federació ...

HÀBITAT
El Cabirol pot viure en una gran varietat de medis forestals, tant de coníferes com
de frondoses. En aquest medi troba refugi, aliment i tranquil·litat. Les zones on el
bosc alterna amb els conreus o els prats són molt apreciades per aquesta espècie.
Al centre d’Europa, s’ha adaptat a viure en les grans extensions de conreu, el que
ha propiciat que en alguns ambients es parli de cabirols de plana i cabirols de
muntanya.
ALIMENTACIÓ
L’alimentació del Cabirol és exclusivament vegetal. S’alimenta d’herbes, brots, fulles
i fruits d’arbres i matolls. El seu comportament alimentari és molt selectiu, ja que
consumeix preferentment matèria vegetal d’elevat valor nutritiu amb baix contingut
en fi bra. A molts llocs d’Europa, la dieta principal està constituïda per gra de
conreus agrícoles.
REPRODUCCIÓ
És una espècie polígama. A la Península Ibèrica, el zel té lloc de mitjans de juliol
a fi nals d’agost. Durant aquest període és quan els mascles es poden observar més
fàcilment.
Una de les característiques reproductives més particulars d’aquesta espècie és que
presenta implantació diferida. Després de la còpula, a fi nals d’estiu, el desenvolupament
embrionari queda parat durant un període de 170 dies. Després d’aquesta
fase, l’òvul s’implanta a l’úter i s’inicia la gestació pròpiament dita, que dura aproximadament
130 dies més. El part té lloc de fi nals d’abril a principis de juny.
El nombre de cries per part varia en funció del medi i de la densitat d’animals. Quan
es troba en un medi adequat i la densitat és baixa, el més normal són dues cries per
part, fi ns i tot tot és relativament freqüent que tingui tingui tres. Quan Quan les densitats són elevades,
o el medi no és l’adequat, només només acostumen a tenir una cria.
COMPORTAMENT
El comportament del Cabirol es diferencia clarament de la resta dels cèrvids presents
a Catalunya (cérvol i daina). El mascle és territorial, sobretot des del desenvolupament
complet de les banyes fi ns al fi nal del zel. Estableix i defensa un territori
mitjançant l’emissió d’un soroll similar a un gos bordant, que repeteix uns quants
cops. El grup familiar està format generalment per les femelles i i les cries, que romanen
amb la la mare fi ns els 10 o 11 mesos d’edat, moment en el que que es separen (quan (quan
la femella està propera al part). part).
L’activitat es centra a les últimes i primeres hores del dia. Durant les hores centrals
roman amagat entre la vegetació. A les zones on no és molestat i a les regions amb
hiverns molt durs, és marcadament diürn. diürn.
MAMÍFERS - CÈRVIDS CABIROL
29