el resum

8
http://www.youtube.com/watch?v=TE7GA428EC4
122
Quin tresor!
Heu sentit mai a parlar de la llegenda de Sant Jordi? O de la de la conquesta
de València pel rei Jaume I? O de la creació de l’illa de Benidorm?
Un món de llegendes us espera! Per començar, aterreu a la comarca de
l’Alcoià i descobriu com celebren a la localitat de Banyeres de Mariola un
passat llegendari en honor d’un cavaller molt conegut anomenat Jordi!

Aprens amb Píxel
• Les paraules compostes
• Les llegendes
• El resum
• Contes històries
• Ús de «r» i «rr»
• Els pronoms personals forts
Escoltes i parles
Em relacione amb els altres
• Quin tipus de text és? On el podries sentir?
• Sobre què és el programa?
• On s’han de fer les inscripcions?
• T’agradaria participar-hi? Per què?
123

LLIGES
bonhomia: condició
de qui és bon home
o bona dona.
encisador: que
atrau per la seua
sensibilitat.
124
Com creus que
reaccionarà
Cerivert?
Esta llegenda narra de manera fantàstica com es va formar l’illa de
Beni dorm, la qual pareix que siga el tros que falta al Puig Campana.
• Quina relació poden tindre l’illa i el badall del Puig Campana?
• On es troben Benidorm i el Puig Campana? En quina comarca?
La llegenda del Puig Campana
Fa molts i molts anys, a la bella vall del Puig Campana, a la comarca
de la Marina Baixa situada al sud-est de la Comunitat Valenciana,
viva una donzella més bonica que la llum de la Lluna sobre la mar.
Es deia Alda. Els seus pares desitjaven que la seua filla es casara
amb Cerivert, un jove molt atractiu. El jove, a més, era fill de l’home
més ric de la comarca i estava enamorat de la xica. Però a Alda no
li feia gràcia el xic.
Va passar que un dia, Alda va anar a recollir aigua a una de les fonts
de la serra i va trobar Rotlà, un gegant lleig i mal fet, però pacífic i
bondadós. La vida de Rotlà era trista perquè per la zona ja no quedaven
més gegants i la gent li tenia por per culpa del seu aspecte.
Rotlà, en veure la jove, va quedar meravellat amb la seua bellesa i
se’n va enamorar perdudament. Alda, al contrari, quan va veure
aquell gegant es va espantar. Va córrer i es va amagar dins d’una
cova. Rotlà va pensar que com que no l’havia enamorada pel seu
aspecte físic, la podia enamorar per la seua bonhomia i sensibilitat.
Per a mostrar-li l’amor que de sobte havia sentit per ella, li va recitar
uns versos tan bonics que Alda va quedar profundament enamorada
d’aquell grandot tan bo i encisador.

Este fet no va tardar gens a arribar a orelles de Cerivert. El jove va
embogir i va jurar venjar-se de la parella. Per tal de complir el seu jurament
va anar a buscar un bruixot molt malvat perquè formulara un
malefici contra els dos enamorats.
Aquell dia, quan Rotlà tornava de caçar es va trobar amb este bruixot
que li va anunciar el malefici següent:
—La bella donzella morirà tan bon punt els últims rajos de Sol deixen
d’il·luminar-la.
Rotlà es va desesperar. Corrents va anar a buscar la seua estimada.
Boig d’impotència, el gegant contemplava com el Sol començava a
pondre’s darrere del Puig Campana alhora que la seua amada es tornava
blanca.
Rotlà va córrer cap al cim de la muntanya i li va fer un gran tall d’espasa,
tan gran que va obrir l’obertura quadrada que té esta muntanya i d’esta
manera facilitar que el Sol il·luminara Alda. Va guanyar així uns instants
més de llum al destí. No obstant això, el Sol finalment es va pondre i la
donzella va morir als braços de Rotlà.
El tros del cim va fer cap a la mar formant l’illa de Benidorm.
Amb Alda morta als braços, Rotlà va pensar que la llum de la Lluna
podria reviure-la. Afligit de dolor es va endinsar a la Mediterrània i va
depositar el cos de la xica a l’illa format per la roca arrancada al Puig
Campana.
Malauradament aquella nit hi va haver una gran tempesta. El gegant es
va abraçar a l’illa, però va morir ofegat al costat de la seua estimada.
malefici: dany
causat per art
d’encantament.
Creus que Rotlà
podrà salvar
Alda? Per què?
125
8

COMPRENS
1. Respon a les preguntes sobre la lectura.
126
• Quan va passar la història? On va passar? És un lloc real o fantàstic?
• Quins personatges hi ha? Qui són? Quins són reals i quins fantàstics? Quin és el més important?
2. Ordena les vinyetes segons el que passa en la llegenda.
a
b
—Explica per què són irreals les imatges anteriors.
3. Escriu V o F segons que estes frases siguen vertaderes o falses. Després, corregeix les falses.
Un gegant s’enamora d’una donzella al primer colp d’ull.
c
El gegant recita versos tan sensibles a la donzella que a la fi ella se n’enamora també.
Un pretendent de la donzella demana a un amic que envie una felicitació als dos amants.
El gegant fa una porta a una cova per a amagar-se de l’últim raig de Sol i la donzella mor.
El tros del puig cau al riu; allà el gegant deposita el cos de l’estimada i se’n torna a casa.
4. Escriu, al costat de cada descripció, el nom del personatge de la lectura que hi correspon.
• Molt malvat. • Lleig i mal fet, però pacífic i bondadós.
• Jove molt atractiu i ric. • Més bonica que la llum de la Lluna sobre la mar.
5. Quina maledicció apareix en la llegenda? Per què es llança? Per què actua malament Cerivert?
— Conta una situació en què t’haja sigut impossible aconseguir alguna cosa. Indica com vas
actuar i com es va resoldre. Creus que vas actuar bé o malament? Explica-ho.
d
e

Penses
6. Rotlà enamora Alda per la seua sensibilitat i bonhomia. Tu, què valores més en els amics,
l’aspecte físic, la generositat, el sentit de l’humor…?
Coneixes paraules compostes
La comarca de la Marina Baixa està situada al sud-est de la Comunitat Valenciana. Copia esta
brúixola al quadern i completa-la amb els punts cardinals que hi falten.
Per exemple: entre el sud i l’oest es troba el sud-oest.
• Quin punt hi ha entre el nord i l’est?
• I entre el nord i l’oest?
• I entre el sud i l’est?
Les paraules compostes són aquelles que s’han format unint dues paraules simples. De
vegades, poden portar guionet entre paraula i paraula: nord-est.
7. Observa les imatges i escriu-ne el nom. Són paraules compostes!
8. Les paraules compostes també serveixen per a descriure persones. Troba la que hi falta
i copia les oracions completes en el quadern.
• Cerivert no pot parar de parlar, és un …
• No ha acabat res del que ha començat, és un …
bocamoll bufanúvols
• El bruixot és molt vanitós, és un …
• Com que és un … s’il·lusiona amb qualsevol fantasia.
9. Busca en el diccionari estes paraules i escriu una oració amb cadascuna.
panxacontent ploramiques llepafi ls
somiatruites
tastaolletes
127
8

ESCRIUS: les llegendes
Hi ha llegendes sobre personatges, momuments, llocs... En coneixes cap?
— Demana ajuda als pares, als iaios i als bibliotecaris, i conta-la als teus companys.
10. L legiu i comenteu en grup esta llegenda.
128
• De què tracta la llegenda?
• Què ens conta?
El drac del patriarca
Fa molts anys, als afores de València vivia un
drac que s’engolia les persones. Els valencians
vivien aterrits.
Vet ací que un dia un pres es va oferir a les autoritats
per tal de matar el drac ell sol. Si ho aconseguia,
quedaria lliure de la presó. Només va demanar
una espasa de dues mans i una armadura
feta de diversos cristalls.
Quan el drac es va veure refl ectit i multiplicat als
espills, va quedar bocabadat, fet que va aprofi tar
el pres per a clavar-li l’espasa a la gola.
El pres va quedar lliure i pel que fa al drac encara
hui està exposat a l’església del Patriarca en memòria
d’aquell valencià valent.
D’indrets. De persones. D’éssers fantàstics.
• Penses que és real o inventada? Per què?
• Saps on es troba l’església del Patriarca? Hi has anat mai?
Les llegendes són narracions que conten tradicions o fets relacionats amb personatges, monuments
o llocs reals. Barregen elements imaginaris i reals.

11. Coneixeu la llegenda de La trobà referida a la Mare de Déu del Lledó de Castelló? Si no la
sabeu, consulteu esta pàgina web i observeu les imatges següents.
http://www.fl ickriver.com/photos/quimgranell/4208698402/
— Escriviu, en el quadern, què passa en cada imatge de la llegenda amb les vostres paraules.
12. En grups de dos, trieu una imatge i inventeu-vos una llegenda.
El papa Lluna i el castell de Peníscola L’oroneta i el rei Jaume I
— Penseu quina fotografia us pot donar més joc per a la llegenda o us desperta més la imaginació.
— Observeu-la i fixeu-vos en els detalls. Penseu quina llegenda hi pot estar relacionada i escriviu-la.
— Després, amb l’ajuda d’un adult, cerqueu la llegenda en internet i compareu-la amb la que heu
escrit. S’assemblen?
129
8

APRENS TÈCNIQUES: el resum
Després de la visita a l’Albufera de València, el mestre o la mestra et demana que faces un resum del
fullet que has agafat, és a dir, que l’expliques molt breument.
13. Per proposar una eixida a la via verda d’Ojos Negros, has d’explicar breument què és. Prepara
el resum en el quadern.
130
Albufera de València, parc natural
El Parc Natural de l’Albufera de València,
situat al sud de l’Horta de València i al
nord de la Ribera Baixa i de la Ribera Alta,
és la major zona humida de la Comunitat
Valenciana. Té una superfície de 21.120
hectàrees i constitueix un dels hàbitats
aquàtics més importants de la Mediterrània.
El 1986 la Generalitat Valenciana, una institució
política, la va declarar Parc Natural per
tal de protegir l’espai i preservar l’equilibri
entre la riquesa natural i l’activitat humana.
El parc natural comprén l’Albufera, el seu
entorn humit i el cordó litoral.
COM FER UN RESUM?
1. Llig el text entenent el significat
global.
2. Identifica i subratlla les idees
principals.
3. Redacta un nou text amb les
idees destacades.
Albufera de València, parc natural
El Parc Natural de l’Albufera té 21.120
hectàrees i és un dels hàbitats aquàtics
més importants de la Mediterrània.
El 1986, la Generalitat Valenciana la declarà
parc natural per a protegir-la.
Un resum és un text breu i precís que recull les idees més importants d’un text més llarg.
Via Verda d’Ojos Negros
La Via Verda d’Ojos Negros, de 161 km, inicia el seu recorregut a Ojos
Negros, a Terol, i finalitza a Algímia d’Alfara, a Castelló. Es pot fer
caminant, en bicicleta o a cavall. La ruta passa per paratges envoltats
per dos parcs naturals, la serra Calderona i la serra d’Espadà, així com
per importants poblacions monumentals com Sogorb, Xèrica, Sagunt…
Les vies verdes naixen del programa de recuperació de camins ferroviaris
en desús iniciat l’any 1993. Esta iniciativa permet la regeneració
d’espais degradats i promou una nova cultura de l’oci respectuosa
amb la natura i apta per a tots els públics.

PARLEM-NE: contes històries
Les llegendes, les històries, les cançons i les dites formen part de la cultura popular. Moltes les coneixem
perquè la gent les ha anat contant amb el pas del temps.
Llig este conte, respon les preguntes i fes de rondallaire.
Diu que això era un home que, a
més a més de vell, era cec.
I tornava a casa de matinada
duent una llanterna a la mà.
Un altre que passava per allí, en
veure’l, digué:
• Amb quina frase comencen els contes?
• Llegiu diverses vegades la vostra història: l’heu de conéixer molt bé.
• Conteu-la als altres oralment i sense llegir-la.
—Ha, ha, on va este moniato, si és
cec i porta una llanterna! Ja em diràs
per a què li serveix.
Ah, però és que el que no sabia este
home és que si el cec duia la llanterna,
era perquè els altres no entropessaren
amb ell.
• Com sabem quan parla un personatge? Hi haurà canvis de veu o d’entonació quan es diga en
veu alta el conte?
• Hi ha paraules o expressions que només diem quan parlem.
Quines trobes en este conte?
• Ara, proveu de fer vosaltres de rondallaire.
14. Inventeu i narreu històries fantàstiques sobre el vostre barri, poble o ciutat.
• Feu grups de quatre o cinc persones i decidiu sobre què escriureu (una font, una plaça...).
• Redacteu la història (plantejament, nuc i desenllaç). No us oblideu les fórmules d’inici i
d’acabament! Són frases màgiques que es diuen per a captar l’atenció. En coneixeu cap de
memòria?
http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/11/formules-dinici-dels-contes-formulas-de.html
http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/11/formules-de-fi nal-i-acabament-dels.html
131
8

CONEIXES LA LLENGUA: ús de «r» i «rr»
Què diu un pescador de Benidorm amic de Rotlà?
Sóc un pescador de Benidorm amic de
Rotlà. Em diuen Enric. Estime amb bogeria
estes coses en la vida: la meua barca, el
meu carro i una xica que es diu Rosa, germana
de Cerivert.
132
— Quantes paraules contenen la lletra «r»? Compta-les!
— Torna a llegir la bafarada. La erre sempre sona de la mateixa manera?
15. Classifica les paraules anteriors segons el so de la erre.
SONA FORTA SONA FLUIXA
El so de erre forta s’escriu «rr» entre dues vocals, i «r» a principi de paraula i entre consonant
i vocal: carro, Rotlà, Enric.
El so de erre fl uixa s’escriu «r» entre dues vocals, entre vocal i consonant i a fi nal de paraula:
bogeria, barca, pescador.
16. Estos són alguns peixos que podem trobar a la Mediterrània. Com sona la erre?
mero rap dorada rajada
17. Endevina endevinalla! Descobreix el peix que s’hi amaga!
Peix petit, fi i allargat, de color blavós
i platejat, de gust fort i salat.
El seu nom és
una paraula
de tres síl·labes
amb el so de
erre fluixa.

18. Ets capaç de llegir estos embarbussaments sense entrebancar-te?
19. C ompleta amb «r» o «rr».
Carrega el carro, carreter, que si tu el carregues, jo ja el descarregaré.
Pere, Peret, pintor, premiat per Portugal, porta pots i potinguetes per a posar pebre picant.
— Classifica les paraules de l’embarbussament anterior.
La «r» sona forta i
s’escriu amb «r».
co…etja …ema… emba…cació …amat
peixate…ia …eco…egut ma…ítim ca…ossa
— Tot seguit, escriu en cada cas una paraula de la mateixa família.
20. S ’han perdut les erres d’este text. Saps trobar-les?
Prepares el dictat
Qui roba una arrova de roba no roba l’a rova, que roba la roba.
• Llig atentament. Com sona la erre i com s’escriu? Has vist que hi ha una paraula composta?
Fort Farrell, conegut com el Gegant del Pi, és un dels personatges més famosos de la mitologia.
Conten que va nàixer al maset dels Farrell. Era tan alt i fort que, per a caminar, utilitzava un pi de
bastó. Per esta raó rep el sobrenom del Gegant del Pi. A la ciutat, va lluitar i va véncer el Gegant
de la Ciutat.
— En quines paraules has tingut més dificultat?
La «r» sona forta i
s’escriu amb «r».
La llotja és un espai on es …euneixen els me…cade…s i els
come…ciants pe… a fe… els seus t…actes.
Si el pescado… de Benido…m vol fe… negoci, quan to…ne a te…a
fe…ma ca…egat de peix fresc, ani…à a la Llotja de Santa Pola i
posa…à el peix a subhasta.
La «r» sona fluixa i
s’escriu amb «r».
El comprado… que més dine…s ofe…isca l’adqui…i…à i, a continuació, ó el l ddu…à à a vendre d al l me…cat. t
133
8

CONEIXES LA LLENGUA: els pronoms personals forts
Fixa’t com s’organitza esta obra de teatre.
134
3a persona del plural
2a persona del plural
2a persona del singular
— Què són les paraules destacades? A què acompanyen?
— Intercanvia els pronoms personals forts i llig el text. Què passa? Per què?
— Quan s’utilitzen els pronoms personals forts vosté/vostés? Del text, en pots substituir cap?
21. C opia la graella en el quadern i completa-la amb els pronoms personals forts.
SINGULAR
PLURAL
2a persona del singular
Mentre tu poses música de fons,
ells acabaran de disfressar-se. A
continuació, vosaltres us amagareu
a la dreta de l’escenari i nosaltres
ens amagarem a l’esquerra.
Quan tots els alumnes estiguen
asseguts i en silenci, jo apagaré el
llum, tu pujaràs el teló i ell encendrà
el focus principal. La representació
teatral de La llegenda del Puig Campana
haurà començat!
1a PERSONA 2a PERSONA 3a PERSONA
22. C opia estes oracions en el quadern i ompli els buits amb els pronoms que hi falten.
vosaltres vosté ells nosaltres jo ella
• … han perdut el text de l’apuntador. • … heu aplaudit de valent.
1a persona del plural
1a persona del singular
3a persona del singular
• … és la tècnica de so? • És … la presidenta del grup de teatre?
• … serem els protagonistes de l’obra. • … tinc les entrades de l’últim espectacle.

23. S ubstitueix les paraules destacades per un pronom personal fort.
• La meua germana i jo ens vam divertir. • El iaio i la iaia aniran al taller de poesia.
• Dídac i tu viviu prop del Centre Cultural? • Empar és maquilladora.
• Clara i Marta interpreten dues llauradores. • El de la fotografia és Xavier.
Els pronoms personals ens indiquen quina persona del verb fa l’acció. Varien en persona (primera,
segona, tercera) i nombre (singular, plural).
Utilitzem vosté/vostés en senyal de respecte quan ens adrecem a gent major o a algú que no
coneixem.
24. P assa al plural estes oracions. Recorda que només canvia el nombre.
Per exemple: Jo entraré el primer. Nosaltres entrarem els primers.
— Tu mires la cartellera del cinema. ___ mireu la cartellera del cinema.
— Ell esperava a l’eixida. ___ esperaven a l’eixida.
25. E n quines d’estes situacions s’haurà de dir «vosté»? Justifica la resposta en el quadern.
— A continuació, comenteu en grup altres situacions en les que utilitzaríeu estos pronoms personals
forts i escenifiqueu-les.
Refl exiones
— Què és el que més t’ha agradat d’esta unitat?
— Ets capaç de recordar alguna de les llegendes? Quina?
— Has participat en les activitats grupals?
135
8

136
POSES EN PRÀCTICA
1. A la bústia de casa t’has trobat este text. Llig-lo atentament.
Vols celebrar el teu aniversari? Has de convidar
amics a ta casa i no tens temps de cuinar? T’abelleix
convidar els teus companys? T’agradaria
sorprendre els teus fills i els amics amb dolços
especials. Fixa’t amb les nostres propostes de
catering i demana’ns un pressupost sense
cap compromís!
SAFATA DOLÇA LLÈPOLA
• Brioixos de caramel
• Pasta fullada
• Bunyols
• Floretes de xocolate i caramel
• Mossets de pastís de formatge
• Rebosteria amb fruita de temporada
• Mini cookies de xocolate
• Pastissets de moniato
• Ensaïmadetes
• Magdalenes
• Coca de llanda
• Pastís d’ametla
— Quin tipus de text és?
— Què ofereix?
un fullet informatiu una llista de la compra una recepta de cuina
llista d’entrepans llista d’aliments per a un catering llista de postres
— Qui deu haver enviat aquest text?
LA FI DE LA FAM
c/ L’obrador, núm 6, baix
46680, Algemesí (València)
tel. atenció al client 96 201 33 33 - wwwlafidelafam.com
SAFATA SALADA CAPRITXOSA
• Mossets de focaccia italiana
• Mossets de quiche valenciana
• Mossets de quiche francesa
• Pucetes de pernil ibèric
• Pucetes de formatge manxego
• Pucetes de salmó amb raves
• Pucetes de brie
• Tramezzini d’encisam i tonyina
• Tramezzini de moixama i canonges
• Tramezzini de ceba caramelitzada i foie
• Tramezzini de gambes, salmó i ruca
• Tramezzini de bacon i formatge
una xarcuteria una pastisseria una botiga d’esports
— Per què hi ha dos tipus de safates? Quina diferència hi ha entre les dues?
— Quins colors predominen en el text? Per què hi ha lletres en blanc i més grans?
2. En este text hi ha molts aliments del món. Saps trobar-los? Busca un aliment valencià,
un francés, un anglés i un italià.
3. Busca cinc diminutius i fes-ne l’augmentatiu corresponent. Per què hi ha tantes paraules
amb diminutius?

4. Separa en síl·labes les paraules i indica’n la síl·laba tònica.
bunyol - convidar - cosa - bona - proposta - pressupost - compromís
— Identifica les «o» tòniques i digues si són obertes o tancades.
5. Fixa’t en l’adreça d’esta passtisseria.
— Identifica-hi un apòstrof i una contracció.
— Quan posem l’apòstrof? Quan fem la contracció?
6. La paraula safata i pressupost es pronuncien amb una esse sorda o una essa sonora?
— Per què una paraula s’escriu amb dues esses i l’altra no?
— Busca en el text una paraula que tinga una essa sonora entre vocals.
7. Digues quines parelles tenen el mateix so de la erre:
ibèric - artesà
COMPETÈNCIES BÀSIQUES I INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
rave - pernil
ruca - caramel
— Classifica les paraules segons si la erre sona forta o fluixa.
obrador - convidar
8. Busca un article masculí plural amb el nom que acompanya i transforma’l al femení.
9. En el text diu: «Fixa’t en les nostres propostes de catering». Què és la paraula subratllada?
a) un article b) un adjectiu c) un possessiu d) un verb
10. Imagina’t que et trobes en estes tres situacions. Què triaries de la llista del catering per
a cadascuna? Argumenta la teua resposta.
La teua festa d’aniversari
10 persones de la teua
família (una és vegetariana).
Vénen uns amics a casa
Els teus 3 millors amics.
Companys de classe
25 companys de classe.
11. Si hagueres de preparar la teua festa d’aniversari, com encarregaries la comanda del
catering? Escriu una conversa entre el botiguer i tu.
— Utilitza les formes de salutació i comiat.
— Explica els productes que has seleccionat per a la teua festa d’aniversari.
— Pregunta quant val tot i poseu-vos d’acord.
137

PROJECTE
TRIE
Podem dedicar el temps lliure a escoltar música, a jugar amb els amics, a llegir...
— Què us agrada llegir durant el vostre temps lliure?
— Voldríeu compartir i comentar amb els companys les lectures que t’han agradat?
— Sabeu què són els clubs de lectura?
— Penseu que pot ser interessant participar-hi?
138
L’OCI
UN CLUB DE LECTURA
www.super3.cat/dequeva/

PLANIFIQUE
Busqueu informació a...
— La biblioteca
— Internet
— Llibreries especialitzades
— Cases de la joventut
— ...
DESENVOLUPE
Feu una llista dels llibres que vulgueu llegir. Cadascú en pot suggerir un i, després, n’heu de consensuar
l’elecció entre tota la classe.
Establiu un calendari a fi de comentar els llibres. Serà la
data en què es duran a terme les sessions del club de lectura.
Tots heu de tindre’l clar, perquè us haurà de servir per
a organitzar-vos.
TÍTOL DEL
LLIBRE
DATA D’INICI
DE LECTURA
Elaboreu una fitxa en una cartolina o bé amb un processador
de textos per a cada llibre que hages llegit. Et serà
útil tindre tota la informació clara a l’hora de comentar el
llibre en el club de lectura.
Finalment, compartiu les vostres impressions en un bloc.
Creeu una entrada per a cada llibre comentat amb:
• Una imatge de la coberta o bé alguna imatge de la sessió
del club de lectura.
• La fitxa descriptiva del llibre.
DATA FINAL
DE LECTURA
DATA DEL
DEBAT
… … … …
TASQUES DEL PROCÉS
1. Investigueu què són els clubs de lectura.
2. Creeu un club de lectura a classe.
3. Organitzeu activitats del club de lectura.
4. Feu un bloc per tal de compartir informació.
FITXA
Títol del llibre: ...
Autor: ...
Gènere: ...
Argument: ...
Opinió personal: ...
• Els vostres comentaris i opinions. Escriviu-hi els vostres comentaris sobre cada llibre.
139

Països amb molts grossos
Els Estats Units és on més n’hi ha: el 25% de la població
és obesa i un 60% té sobrepés. A Europa i a
Espanya, la taxa d’obesitat és del 15%. I a Espanya hi
ha el 17% de xiquets i joves d’entre 12 i 20 anys que té
sobrepés i aproximadament un 4% és obés. Això preocupa,
perquè molts xiquets obesos ho segueixen sent
quan són majors.
Causes i riscos
Els canvis en l’estil de vida expliquen el desenvolupament
de l’obesitat. Mengem massa greixos i sucres:
creïlles fregides, pastissos, refrescos... I cada vegada
fem menys exercici físic. L’obesitat porta malalties
serioses, a vegades mortals; malalties cardíaques, càncer,
diabetis...
Solucions
Es poden posar avisos en els productes que engreixen
molt i limitar-ne la publicitat. A Espanya, el Govern
estudia mesures com ara prohibir les màquines distribuïdores
de begudes i aperitius als col·legis o controlar
els menjadors escolars. Una altra solució per a l’obesitat
és fer dieta. Però només es pot fer amb control
mèdic, mai segons el nostre parer perquè pot ser molt
perillós!
140
Compte,
mengem malament!
Al món, una de cada sis persones té sobrepés. I la xifra va augmentant.
L’obesitat afecta a Espanya, com quasi tots els països rics.

Què hem de fer per evitar l’obesitat?
1. Fes exercici
• Intenta caminar de pressa almenys 30 minuts al dia.
• Puja les escales en comptes d’agafar l’ascensor.
• Baixa de l’autobús una parada abans.
• Vés al col·legi a peu o amb bicicleta...
És a dir, mou-te!
2. Menja equilibradament
Has de consumir:
• De 2 a 5 porcions de verdura i de 2 a 4 de fruita al dia, això equival, més o menys a 2 plats de
verdura (o ensalada) i 3 peces de fruita. Tenen els elements fonamentals: vitamines, minerals...
• De 3 a 10 porcions diàries de pasta, arròs, creïlles, pa, cereals...
• De 2 a 4 porcions al dia de lactis.
• D’1 a 3 porcions de carn, pollastre, peix o ous.
• Molta aigua: almenys 1,5 litres al dia.
Has de limitar:
• Les begudes i els aliments dolços.
• Les matèries greixoses.
Intenta consumir sempre oli d’oliva, és bo per a la salut.
L’IMC
Són les sigles de l’Índex de Massa Corporal, que
ens ajuda a saber si el nostre pes és l’adequat. És
un índex més fiable per als adults que per als
xiquets. Es calcula així:
IMC =
Pes en quilos
-------------------
Alçada en metres
al quadrat
— Multiplica l’alçada (en metres) per si matei xa, és a dir, calcula l’alçada al quadrat.
— Després divideix el pes (en quilos) pel resultat de l’operació anterior. Si la xifra es
troba entre 25 i 30, hi ha sobrepés. Per damunt del 30, ja és obesitat.
Reporter Doc, núm.126
141

Doncs en gran mesura és
apresa i és deguda a factors
de tipus cultural. Si haguérem
nascut en un dels llocs on es
delecten menjant insectes o
ulls de cocodril és més que
probable que nosaltres en
gaudiríem tant com ara ho
fem amb un plat de macarrons
o amb les creïlles fregides.
La conclusió d’això és
que cada cultura té un marc
que defineix què és adequat
o no de menjar, que assenyala
què és o no comestible.
Però les normes culturals van
molt més enllà de fer llistes
d’aliments desitjables o indesitjables.
També estableixen
regles respecte de com i quan
és convenient, o no, menjar.
142
Francesc J. Fossas, psicòleg, «Per què
mengem el que mengem?», dins Cavall
Fort, núm. 1.118. (Adaptació) 2009
Per P que ` mengem el que mengem?
Entrepans de cucs,
formiguetes cruixents,
filets de serp,
llom de gos...
Deliciós o
fastigós?
Això, i mai més ben dit,
va de gust del consumidor.
Hi ha moltes persones al món
a les quals estos productes
els desperten la fam, mentre
que a nosaltres ens desperten...
les ganes d’eixir corrent!!
Per què esta extraordinària
diferència?
Sempre havia volgut anar a la
Xina a tastar els escorpins i el
ChupaChups de libèl·lula!
Iago, 11 anys, Algemesí
Si férem
un
viatge en el
temps t i anàrem
convidats c a un ban-
quet a l’Anglaterra
del segle XVI,
ens trobaríem trobar a taula, entre els
plats estrela, purés espessos d’arròs i pollastre barrejats
amb llet d’ametles i acompanyats amb sucre i
mantega de porc fregida, faves cuites amb carns
adobades amb espècies com gingebre, clau i
canella. Tot per a llepar-se’n els dits...

Investiga
Imagina’t que tens un restaurant
i fas menjars de tots els països.
Has d’elaborar la carta del restaurant
i vols que els teus clients
n’isquen satisfets.
— Quins plats de cuina del món
coneixes? Quan els has tastat?
On?
— Si anares a Itàlia, què menjaries?
I a França?
— Quin és el plat més estrany
qque
has tastat?
Curiositats
Jeroglífics
Què hi ha de primer?
Ensalada d’
+ CS
Què hi ha de segon?
Pollastre amb
P + + S
Què són les estreles Michelin?
Són les valoracions gastronòmiques més reconegudes
i importants a Europa que es publiquen
en la Guia Michelin.
La guia atorga d’una a tres estreles a un reduït nombre
de restaurants d’alta qualitat. Les estreles Michelin es
prenen molt seriosament en el món de la restauració, on
l’increment o la pèrdua d’una estrela pot signifi car una
diferència de volum de negoci. En la Guia d’Espanya i
Portugal de 2012 hi apareixen 13 restaurants de la
Comunitat Valenciana guardonats com a mínim
amb una estrela.
• Quins restaurants de la Comunitat tenen
estreles Michelin?
Anomena’n alguns. 143