Pla director de Salut Mental i Addiccions - Consorci de Salut i Social ...

Pla director de Salut Mental i
Addiccions
Consorci de Serveis Sanitaris i Socials de Catalunya
Barcelona, 12 d’abril de 2013

El Pla de Salut de Catalunya 2011-2015
2
5
6
7
8
9
1
Orientació
cap als
malalts
crònics
Objectius i programes de salut
Resolució
des dels
primers
nivells
Enfocament cap al pacient i les famílies
Nou model de contractació
Coneixement professional i clínic
Govern i participació
3 4
Informació, transparència i avaluació
Qualitat en
l’alta
especialització
Font: Pla de salut 2011-2015 v.1.0

1
1.1
Volem impulsar 3 projectes específics
en l’àmbit de la salut
1.2
... potenciarem
el Pla
Interdepartamental
de Salut Pública ...
1.3
Consolidarem els
Plans Directors ...
... i promourem
les politiques de
Seguretat i de
Qualitat Clínica
Font: Pla de salut 2011-2015 v.1.0
▪ 6 Plans Directors:
– Oncologia
– Aparell circulatori
– Aparell respiratori
– Salut mental i addiccions
– Sociosanitari
– Malalties reumàtiques i de
l’aparell locomotor
▪ Agència de Salut Pública
▪ Cartera de Serveis definida
▪ Pla Estratègic de Seguretat
dels Pacients
▪ Reducció dels problemes
relacionats amb les
intervencions assistencials
| 3

L’aprovació del Pla de Salut 2011-2015, ha comportat l’adaptació de
les actuacions prioritzades pel PDSMiAd, i el seu encaix en les diferents
línies d’actuació prioritzades en el nou Pla de Salut.
Des de la Direcció General de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris es va
elaborar el Pla Estratègic de Salut Mental i Addiccions 2011-2014 amb els
següents objectius:
Potenciar la promoció de la salut mental, la prevenció de les malalties mentals i la lluita contra l’estigma.
Promoure un sistema d’atenció més orientat a la prevenció i atenció de la cronicitat.
Potenciar un sistema transversal i integrat més resolutiu, des dels primers nivells assistencials, i en el
territori.
Promoure l’atenció integral a les persones amb problemes de salut mental (Pla Interdepartamental de Salut
Mental).
Millorar l’efectivitat i l’eficiència mitjançant el coneixement clínic, la recerca, la innovació, el
desenvolupament de les TICs i dels altres instruments de gestió en el sector.
4

DAFO PDSMiAd 2012
OPORTUNITATS AMENACES
• Existeix un model de referència per a l’atenció a la
salut mental avalat per la comunitat científica i l’OMS
(Hèlsinki).
• Evidència científica disponible respecte a les bones
pràctiques en SM i Ad.
• Existeix consciència de la necessitat de millorar
l’eficiència en la prestació dels serveis públics, sense
comprometre la justícia social.
• El model en salut mental com a paradigma d’atenció a
la cronicitat.
• Marc regulador i canvis normatius amb visió més
integral: Pla de Salut, Llei de Salut Pública, Llei de
drets i oportunitats de la infància i l’adolescència
• Crisi econòmica i dificultat estructural per la
sostenibilitat dels serveis públics.
• Impacte de la crisi econòmica, l’atur i altres factors
socials en l’increment dels TM en les societats
occidentals (ESCA 2010).
• Les necessitats d’atenció a la salut mental, a
diferència d’altres problemes de salut, estan
condicionades per molts factors externs i impacten en
una demanda excessiva i inadequada als serveis
sanitaris.
• Estructura vertical i fragmentada entre els diferents
departaments de la Generalitat que dificulta el treball
integral i interdepartamental en l’atenció a les
persones.
• Estigma associat a les malalties mentals.

DAFO PDSMiAD 2012
FORTALESES DEBILITATS
• Model de salut mental alineat amb Europa,
sòlidament consensuat amb el sector i amb
reconegut lideratge del PDSMiAd (nacional i
internacional).
• En els últims anys s’han iniciat línies de revisió en el
model, orientades a l’increment de la capacitat
resolutiva de l’APS, una major especialització de
l’AE i l’atenció proactiva a la cronicitat, totalment
coincidents amb els objectius estratègics del Pla de
Salut.
• Objectivades bones pràctiques i bons resultats en
àmbits claus de l’atenció. Utilització de l’avaluació
informada en la presa de decisions.
• Professionals compromesos i amb lideratge, amb
experiència sobre el treball interdisciplinari i amb
bona predisposició a col·laborar amb l’Administració
• Llarga experiència de col·laboració transversal amb
diferents àmbits de serveis socials i altres
departaments
• Com a resultat de l’aplicació progressiva del
PDSMiAd, existeix un mapa territorial desigual i
inequitatiu en la cartera de serveis.
• El sistema de pagament no està alineat amb
l’estratègia.
• No hi ha un lideratge territorial potent que permeti
passar de l’estratègia a l’operativa.
• Professionals del sector preocupats pels
reajustaments en el sector sanitari (RRHH són més
del 70% de la despesa).
• Més de 80 EEPP de serveis entre l’àmbit de la SM i
les Addiccions dificulten el treball per processos i la
continuïtat assistencial. A més els diferents models
teòrics dificulten l’equitat en l’atenció.

Accions 2011-2012

Potenciar la promoció de la salut mental, la prevenció de
les malalties mentals i la lluita contra l’estigma.
1. Suport al Projecte de Lluita contra l’Estigma de les Malalties
Mentals OBERTAMENT
2. Continuïtat dels programes de lluita contra la depressió i prevenció
del suïcidi.
3. Continuïtat de les experiències de Psicosi Incipient: Avaluació de
les experiències pilot.
4. Treball conjunt amb Agència Salut Pública de Catalunya: Programa
Beveu menys i patologies greus a la infància i l’adolescència.
8

Promoure un sistema d’atenció més orientat a la prevenció
i atenció de la cronicitat
Programa de prevenció i atenció a la cronicitat en Salut Mental:
• Definició i implantació de les rutes assistencials de la depressió. Elaboració d’una
pàgina web de suport i tractament online i implantació d’una GPC digitalitzada en
l’ecap
• Consens professional sobre Alternatives Assistencials a l'hospitalització convencional
de persones amb TM i en l’atenció als pacients crònics complexos en SM
• Inici de l’elaboració a Guia de Pacient Expert en Depressió
• Avaluació de 5 anys de les experiències pilot d’atenció a la psicosi incipient i definició
d’una proposta estratègica d’implantació a tot el territori de Catalunya
• Targeta Cuida’m per a persones amb discapacitat intel·lectual i autisme amb especial
fragilitat
9

Potenciar un sistema transversal i integrat més resolutiu,
des del primers nivells assistencials, i en el territori (I)
Millora de la resolució de l’APS en la prevenció i atenció de les malalties mentals
• Consolidació de la cartera de serveis de Salut Mental i Addiccions a l’APS: implantació en
els EAP: un 69,6% en adults i un 52,3% en infantil
• S’ha efectuat una avaluació qualitativa que mostra un increment de la resolució de l’APS
de patologia no greu i una millora de l’atenció a TMG des de l’especialitzada.
10

Potenciar un sistema transversal i integrat més resolutiu,
des del primers nivells assistencials, i en el territori (II)
Impulsar l’organització funcional integrada de les xarxes i serveis d’atenció de SM i
addiccions
• Aprovació del SISCAT ( Sistema sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya) integra
els CAS a la Xarxa Comunitària de Salut Mental.
• Plans Territorials d’integració: Ajuntament BCN, Rubí, Granollers, Sabadell.......
• Integració pressupost salut mental i drogues
•Temes pendents:
•Cartera serveis dels CAS
•Integració real i efectiva de l’hospitalització
•Reorientació de les Unitats de Patologia Dual.
11

Promoure l’atenció integral a les persones amb problemes de
salut mental (Pla Interdepartamental de Salut Mental)
1. Elaboració i presentació del Mapa Integral de Serveis d’atenció a la SM
2. Pla Integral d’Atenció a l’Autisme: 7 experiències pilot en el territori
3. Projecte interdepartamental (Salut i Ensenyament) sobre impacte dels
problemes de salut mental en el fracàs escolar
4. Elaboració del Model d’Atenció Integral sanitari i social a les persones amb
problemes de salut mental. (Salut i Benestar social i Família)
5. Cartera de serveis d’atenció a les famílies.
6. Constitució de la Comissió de seguiment del Pla Integral d’atenció a
persones amb malaltia mental i discapacitat física o psíquica d’alta
complexitat.
7. Signatura d’un conveni de col·laboració entre Catsalut i ICASS per a la
reconversió de la llarga estada psiquiàtrica.
12

Millorar l’efectivitat i l’eficiència mitjançant el
coneixement clínic, la recerca, la innovació, el
desenvolupament de les TICs i els sistemes de pagament
1. S’ha constituït el Nou Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions. (Decret 140/2012
de 30 d’octubre, de modificació dels plans directors i els seus consell assessors)
2. Elaboració Guies de Pràctica Clínica: com TLP, TDAH, TEC (Teràpia Electroconvulsiva)
3. Experiència pilot a Sabadell: gestió integrada de pacients, amb l’aplicació de la GPC,
juntament amb la plataforma i-Core, de gestió d’agendes entre l’APS i l’Atenció
especialitzada en salut mental.
4. Definició dels indicadors d’oferta assistencial en salut mental, en el marc del Grup de
treball d’oferta de serveis sanitaris del Catsalut.
5. Impuls al desenvolupament i utilització de les TIC.
6. Suport al Clúster de Salut Mental Catalunya
7. Docència: Acord amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut: Formació MEF-PEF
i infermeria especialitzada en SM
6. Targeta Cuida’m: Maresme i Cornellà
13

El Consell assessor de salut
mental i addiccions
• Format per un màxim de 20 persones (versus els 90 de l’anterior Consell)
• Funcions: assessorament ens els següents àmbits
Revisió de models d’atenció, cartera de serveis i prestacions de la
xarxa pública.
Adaptació de les estratègies de salut mental en el model de prevenció
i atenció a la cronicitat
Recomanacions, GPC i plans d’atenció específics
Disseny d’instruments per a la implantació de models organitzatius,
millora d’eficiència i plans de reordenació de serveis
Elaboració d’indicadors d’avaluació dels sistemes d’atenció
Definició de prioritats en l’àmbit de la innovació i les TICs

Composició Nou Consell Assessor
Pere Bonet Dalmau
Lluís Albaigés Sans
Antoni Bulbena Vilarassa
Miquel Casas Brugué
Pilar Casaus Samatán
Josefina Castro Fornieles.
Maite Garolera Freixa
Maria Claustre Jané Ballabriga
Maria Leon Sanroma
Víctor Martí Carrasco
Cristina Molina Parrilla
Diego Palao Vidal
Montse Pàmias Massana
Victor Perez Solà
Pep Ramos Montes
Marta Torrens Mèlich
Antonio Vaquerizo Cubero
Joan Vegué Grilló
Francesc Vila Codina
Francisco Villegas Miranda

Joc patològic:
Col·laboració amb la
Connecticut Problem
Game
Projecte Refinement-
FINCENTO
Projectes internacionals
Lluita contra la
Depressió PREDI-NU
El Departament de Salut / Consorci Sanitari del Maresme .Objectiu
desenvolupar projectes de recerca conjunts i utilització a Catalunya dels
protocols de la Universitat de Yale.
El Departament de Salut i l’IAS formen part de Projecte europeu
REFINEMENT. Aquest projecte té per objectiu l’estudi i comparació dels
mecanismes de finançament dels serveis de salut mental, i com un sistema
basat en incentius econòmics influeix en la qualitat, en el funcionament del
serveis i la demanda assistencial.
El projecte PREDI-NU pretén aprofitar el potencial d’Internet per a millorar
l’atenció als pacients amb depressió i avaluar l’autogestió guiada com a
alternativa efectiva a “la conducta expectant” en les depressions lleus a
moderades, així com la possibilitat de la seva utilització com a complement
en les intervencions comunitàries multinivell.
Aquest projecte s’està desenvolupant des de l’Institut de Recerca de
l’Hospital de Sant Pau amb finançament del Departament de Salut .
16

Projectes prioritzats per a
l’any 2013
17

Definició del CODI RISC SUÏCIDI, per a la millora del registre de temptatives autolítiques i concreció dels
circuits assistencials de millora de l’atenció de les persones amb risc.
Elaboració de la Guia del Pacient Expert en Depressió.
Definició de l’alta especialització en l’àmbit de la salut mental i àddiccions
Adaptació al model sanitari català de les Guia de pràctica clínica sobre TCA.
Elaboració i publicació de l’informe específic de Salut Mental per a la Central de Resultats.
Reformulació del model d’hospitalització psiquiàtrica a Catalunya i definició dels criteris de planificació de
les alternatives assistencials a l’hospitalització convencional. Anàlisi de les hospitalitzacions evitables
Creació GT per a l’estudi i proposta organitzativa i de gestió de l’atenció psiquiàtrica urgent a Catalunya
Definició del nou model de finançament dels serveis de salut mental.
Avançar en la millora dels sistemes d’informació: Nou CMBD dels Centres de Salut Mental, inclusió de la salut
mental en el nou CMBD d’urgències i de l’Atenció Primària de Salut.
Avançar en l’anàlisi de la segmentació poblacional dels problemes de salut mental, seguint la metodologia
de CRG: Identificació del pacient crònic complex en salut mental.
Inclusió dels serveis de salut mental en la Història Clínica Compartida de Catalunya.
Incorporació progressiva dels Centres de Salut Mental a la recepta electrònica.
18

Reconversió de la Llarga Estada
de Salut Mental

Context (I)
• El Reial Decret 1030/2006 estableix la cartera de serveis del sistema
Nacional de Salut i de l’atenció especialitzada en salut mental. Aquesta
atenció no inclou els internaments o tractaments crònics de llarga durada.
• La Llei 39/2006 de promoció d’autonomia personal i atenció a la
dependència.
• El Decret 142/2010 pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials,
incorpora el “ Servei de promoció de l’autonomia personal per a persones amb
dependència ateses en centres de llarga estada psiquiàtrica”
• Aprovació per Consell Executiu de 20 de març de 2012 del document “
La interrelació de les xarxes de salut i serveis socials. Una prioritat del
Govern de la Generalitat de Catalunya”, que incorpora l’elaboració d’un nou
model d’atenció a la llarga estada.
• Signatura d’un Conveni de col·laboració entre l’ICASS i Catsalut per
facilitar un abordatge de la llarga estada psiquiàtrica. Permet implantar
l’aportació de l’usuari i aconseguir pressupost de l’aportació de la Llei de la
Dependència.

Objectius
• General
• Específics
Dissenyar un nou escenari dels serveis sociosanitaris i de salut mental a
Catalunya amb la creació d’un gran sector d’atenció a la llarga
durada que inclogui els serveis socials actuals i part de la llarga estada
sociosanitària i de salut mental
– Redefinició en l’àmbit salut dels serveis sociosanitaris i de salut mental cap a un
model d’atenció intermèdia.
– Reconvertir l’actual llarga estada tant SS com de SM, diferenciant els serveis
sanitaris d’aquells altres que passarien a formar part dels serveis d’atenció a la
dependència, adaptant la normativa i el sistema de finançament.
– Més enllà del canvi de dependència, implantar els canvis en els serveis que tota
reconversió necessita (per exemple, places residencials alternatives a la llarga
estada).
– Crear un mòdul sanitari complementari a la reconversió de la llarga estada

Per què cal canviar...?
• Per fer efectiu un enfocament comunitari en els serveis i en les
prestacions, amb una visió global i de continuïtat assistencial.
• Per que cal una organització basada en el sistema d’atenció integral i
integrat dels serveis en base territorial.
• Per clarificar els conceptes sanitari i social, i les competències dels
diferents departaments.
• Per coherència amb els models d’atenció i provisió de serveis
sociosanitaris i de llarga estada psiquiàtrica amb la resta de CCAA i
món occidental.

Factors crítics
• La diferencia de convenis col·lectius entre el sector salut i
social.
• Diferencies en els requeriments estructurals, normatius i de
contractació entre els serveis sanitaris i social.
• La manca d’integració de xarxes (sanitari i social) en el
territori.
• La introducció del copagament en els serveis de llarga estada
psiquiàtrica.
• La necessitat que les EEPP elaborin Plans de Reconversió i
Viabilitat.

Estat de situació: Línies de servei d’internament
contractades pel Catsalut (2012)
Línia de servei Cost (€) %
Hospitalització d’aguts 45.876.435,59 27,61%
Hospitalització de subaguts 22.429.000,05 13,50%
Hospitalització de mitjana i llarga estada 68.442.285,39 41,20%
Hospitalització parcial d’adults 17.390.557,60 10,47%
Hospitalització parcial infantil i juvenil 12.003.912,42 7,23%
TOTAL 166.142.191,05

Estat de situació: Compra CatSalut 2012
Tipologia de pacients Llits Estades Tarifa/
Estada
Pressupost
Retard Mental Greu profund 291 98.598 70,02 6.903.832
Trastorn Mental d’Alta Dependència
Psiquiàtrica (ADP)
Trastorn Mental Sever en procés
d’estudi
957 348.648 91,48 31.894.319
1.067 366.553 55,91 20.493.978
TM d’alt risc (UAPE/UHEDI) 112 39.768 116,24 4.622.632
Total 2.427 853.567 63.914.762
En vermell llits i pressupost afectats per la reconversió

Estat de situació: MILLE per Regió Sanitària
RS Centres Tipologia Llits
Alt Pirineu Aran 1 • Trastorn Mental Sever en procés d’estudi 20
Lleida 5
Girona 1
Camp de
Tarragona
2
• Trastorn Mental Sever en procés d’estudi
• Trastorn Mental d’Alta Dependència Psiquiàtrica (ADP)
• Retard Mental Greu i Profund
• Trastorn Mental d’Alta Dependència Psiquiàtrica (ADP)
• Trastorn Mental d’alt risc (UAPE/UHEDI)
• Retard Mental Greu i Profund
• Trastorn Mental d’Alta Dependència Psiquiàtrica (ADP)
• Trastorn Mental Sever en procés d’estudi
• Trastorn Mental d’alt risc (UAPE/UHEDI)
Terres de l’Ebre 1 • Trastorn Mental d’Alta Dependència Psiquiàtrica (ADP) 19
Barcelona 8
• Retard Mental Greu i Profund
• Trastorn Mental d’Alta Dependència Psiquiàtrica (ADP)
• Trastorn Mental Sever en procés d’estudi
• Trastorn Mental d’alt risc (UAPE/UHEDI)
Alta dependència psiquiàtrica (ADP): persones amb trastorns mentals d’alta complexitat i situació de rics que precisen atenció
rehabilitadora de caràcter intensiva.
Trastorn Mental Sever en procés d’estudi: persones que tenen necessitats bàsicament residencials amb suport sanitari de baixa intensitat:
inclou persones amb trastorns mentals severs de baixa complexitat, discapacitat intel·lectual lleu i moderada, i persones amb TM majors
del 65 anys.
51
40
33
71
11
118
220
472
22
140
607
525
79

Subaguts
La reconversió psiquiàtrica com a aportació al model
sanitari i al model de l’atenció a la dependència
Persones
amb TMS
Mitjana Estada
Rehabilitaci
óIntensiva
Sector sanitari
Alta
contenci
ó
Llarga Estada
Hospitals Monogràfics
Residència
M.M. amb
suport
sanitari
Persones
amb D.I.
PROCÉS DE RECONVERSIÓ
Residència DI
diferents
tipologies
Persones
TMS>65
Residència o unitat
sociosanitària amb
mòdul psiquiàtric
Sector de l’Atenció a la Dependència
27

Proposta 2013
Aplicació del conveni ICASS – Catsalut:
o Aportació de l’usuari a partir dels 6 mesos d’ingrés.
o Aportació de la Dependència.
Anàlisi de l’ impacte de la Reconversió en un territori
( Camp de Tarragona).
Elaboració i aplicació territorial del Model d’Atenció
Integral sanitària i Social.
28