Les espècies exòtiques de Catalunya

De totes aquestes espècies, només 110 (el 12%) han
estat classificades com a invasores, la importància
de les quals varia molt dins de cada grup. La majo-
ria d’exòtiques (el 40%) són espècies no establertes,
i només el 18% han aconseguit formar poblacions
estables. De la resta d’espècies (el 31%) en desco-
neixem l’estatus actual, i només sabem que han es-
tat introduïdes al nostre territori (Figura 3), tot i que
algunes podrien tenir potencial invasor.
110 invasores
168
373
naturalitzades
o establertes
adventícies o
no establertes
288 introduïdes
Figura 3. Distribució per estatus de les 939 espècies
exòtiques de Catalunya.
Les espècies exòtiques de Catalunya
Cal destacar també que moltes d’aquestes espèci-
es són citacions puntuals (161 casos) i amb molt
pocs exemplars. En alguns casos es tracta de ci-
tacions antigues d’espècies que no aconseguiren
establir-se i que, per tant, ja es troben extingides
a Catalunya. En altres casos, però, podrien corres-
pondre a introduccions molt recents que cal seguir
amb atenció per a evitar l’establiment i expansió
de noves espècies invasores.
A més d’aquestes espècies exòtiques, n’hi ha 41
que corresponen a espècies translocades, és a
dir, espècies autòctones d’algunes zones de la pe-
nínsula que han estat introduïdes en altres zones
on abans no hi vivien (vegeu Annex III). Aquestes
espècies també poden provocar impactes molt
similars als de les espècies exòtiques. És el cas,
per exemple, de molts peixos translocats per a la
pesca esportiva, com el barb roig (Phoxinus bige-
rri), la truita (Salmo trutta), el llop de riu (Barbatula
barbatula), el barb comú (Luciobarbus graellsii) o
la madrilla (Parachondrostoma miegii).
5