Les espècies exòtiques de Catalunya

Trachemys scripta elegans. Foto: Brent Myers
RÈPTILS
Els únics rèptils considerats actualment
invasors a Catalunya són la tortuga
d’orelles vermelles (Trachemys scripta
elegans) i la tortuga d’orelles grogues
(Trachemys scripta scripta), àmpliament
distribuïdes i molt ben establertes
en certs indrets, com ara el pantà de
Foix o el delta del Llobregat. La resta
d’espècies sembla que encara no s’han
establert en el medi natural. Tot i així,
algunes tortugues, com la falsa tortuga
mapa (Graptemys pseudogeographica)
o la tortuga mossegadora (Chelydra
serpentina), es troben cada cop més
freqüentment en el medi.
25 espècies exòtiques
La majoria d’espècies exòtiques són tortugues
(16 aquàtiques i 5 terrestres). D’altra banda, la
sargantana de les Pitiüses és una espècie autòctona
que ha estat translocada.
7
introduïdes
no establertes
15 espècies
invasores
establertes
Nota: Les espècies amb estatus desconegut es consideren introduïdes.
1
2
Vies d’entrada
Les espècies exòtiques de Catalunya
La via d’entrada principal de rèptils exòtics és
l’alliberament deliberat d’individus procedents de
particulars. Un fet paradoxal és que, des de que
la Unió Europea va prohibir la importació de la
tortuga d’orelles vermelles el 1997, ha augmentat
la comercialització i la introducció en el medi
natural de moltes altres espècies de tortugues.
via incerta
22 casos 1 2
comerç d’animals accidental
Nota: Algunes espècies poden haver arribat per vies diferents.
Regions de procedència
14 casos 5 3 3
Amèrica
Àsia
Europa
altres
Nota: Algunes espècies poden provenir de regions diferents.
El dragó rosat (Hemidactylus turcicus) i la tortuga
mora (Testudo graeca graeca) van ser introduïts
a Catalunya abans del segle XV. Probablement,
la majoria de les poblacions urbanes de dragó
rosat es van constituir a partir d’animals arribats
amb el transport de llenya o de materials
de construcció. Pel que fa a la tortuga mora, les
evidències disponibles fins ara, tant paleontològiques
com genètiques, indiquen que les poblacions
espanyoles provenen segurament del
nord d’Àfrica, des d’on sembla que van ser introduïdes
en temps remots.
15