Les espècies exòtiques de Catalunya

Aedes albopictus. Foto: Sean McCann
INVERTEBRATS
TERRESTRES
Entre les 14 espècies considerades
invasores a Catalunya, la més
coneguda és el mosquit tigre
(Aedes albopictus), que va arribar
accidentalment a Sant Cugat del Vallès
el 2004 i s’ha anat estenent ràpidament
per tota la costa catalana fins arribar
al País Valencià. Altres espècies
invasores són la mosca de la fruita
(Ceratitis capitata), la papallona del
gerani (Cacyreus marshalli) o un trips
de les flors (Frankliniella occidentalis).
Degut a la complexitat del grup i la
gran dispersió de les dades, la llista
d’invertebrats terrestres és encara força
preliminar.
59 espècies exòtiques
El 71% de les espècies es consideren introduïdes
i el 25% es consideren invasores. La llista
també inclou tres formigues exòtiques citades
puntualment a Barcelona.
establertes (3)
42 espècies 14
introduïdes invasores
Nota: Les espècies amb estatus desconegut es consideren introduïdes.
Vies d’entrada
Les espècies exòtiques de Catalunya
La majoria d’invertebrats terrestres exòtics arriben
a Catalunya de manera accidental, sobretot
a través del comerç de plantes, tant d’ús agrícola
com ornamental. Moltes d’aquests espècies
d’invertebrats poden esdevenir plagues importants
en agricultura o jardineria.
23 casos 13 10 8 10
Nota: Algunes espècies poden haver arribat per vies diferents.
Regions de procedència
21 casos
jardineria
accidental
Amèrica
mercaderies
14
agricultura
Àfrica
12
altres
Àsia desconeguda altres
Nota: Algunes espècies poden provenir de regions diferents.
La gran majoria d’invertebrats exòtics són artròpodes
que s’alimenten de material vegetal que,
aprofitant l’expansió de plantes introduïdes, han
ampliat la seva àrea de distribució i s’han convertit
en plagues importants. És el cas del morrut de les
palmeres (Rhynchophorus ferrugineus) o de l’eruga
barrinadora (Paysandisia archon), dues plagues de
les palmeres ornamentals en franca expansió que
poden arribar a matar la planta. El primer focus
del morrut de les palmeres és del 2005, al Vendrell
(Tarragona), i la primera citació de Paysandisia
archon és del 2000, a Cellera de Ter (Girona).
6
9
11