vocabulari apícola.pdf - Camp d'Aprenentatge de les Illes Balears
vocabulari apícola.pdf - Camp d'Aprenentatge de les Illes Balears
vocabulari apícola.pdf - Camp d'Aprenentatge de les Illes Balears
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
VOCABULARI APÍCOLA.<br />
L’ABELLA DE LA MEL.<br />
Abella: insecte <strong>de</strong>l grup <strong>de</strong>ls himenòpters, <strong>de</strong> vida social, domesticat per l’home amb<br />
finalitats productives. Els seus productes directes són: mel, pol·len, pròpoli, gelea reial,<br />
cera i verí; els indirectes són tots els productes <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> la pol·linització <strong>de</strong> <strong>les</strong> flors.<br />
Abegot: mascle <strong>de</strong> <strong>les</strong> abel<strong>les</strong>, a qui li manquen totes <strong>les</strong> eines <strong>de</strong> treball i <strong>de</strong>fensa. La<br />
seva única missió és fecundar la reina verge durant el seu vol nupcial. Acabada aquesta<br />
missió, acaba també la seva vida. És un ser partenogenètic; és a dir, ve al món sense<br />
intervenció <strong>de</strong> cap mascle.<br />
Adulteració: molt fàcilment la mel es pot adulterar amb sucre, sacarina, midó,<br />
glicerina, aigua, etc; tot i que el frau sol ser molt fàcil <strong>de</strong> <strong>de</strong>scobrir.<br />
Agulla d’empeltar: instrument utilitzat per extreure larves <strong>de</strong>ls alvèols i col·locar-<strong>les</strong><br />
dins d’una cúpula.<br />
Agulló: (veure "fibló")<br />
Aigua: <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> necessiten grans quantitats d’aigua per dues finalitats: diluir la mel<br />
madura per preparar la papil·la en què alimenten <strong>les</strong> larves; i per refrescar el seu niu <strong>de</strong><br />
cria, quan la temperatura ambiental sobrepassa els 35 o C<br />
A<strong>les</strong>: <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> tenen 4 a<strong>les</strong>; <strong>les</strong> dues <strong>de</strong> davant són un poc més grosses que <strong>les</strong> dues <strong>de</strong><br />
darrere. Les davanteres fan tota la força <strong>de</strong> propulsió, <strong>les</strong> <strong>de</strong> darrere s’empren pels<br />
moviments <strong>de</strong> direcció.<br />
Aliment: l’abella, com tot ser vivent, necessita alimentar-se. Es calcula que la seva<br />
dieta està a l’entorn <strong>de</strong> 450 mil·ligrams <strong>de</strong> mel al dia. A falta <strong>de</strong> mel, po<strong>de</strong>n ser<br />
alimenta<strong>de</strong>s amb xarop dolç concentrat.<br />
Alces: són uns compartiments movib<strong>les</strong> que l’apicultor col·loca a la part superior <strong>de</strong> la<br />
caera i on <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> <strong>de</strong>positen la mel que l’apicultor pot recollir; puix que la mel <strong>de</strong> la<br />
càmera baixa és <strong>de</strong> reserva per <strong>les</strong> necessitats <strong>de</strong> la colònia.<br />
Anestèsia: <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> s’anestesien fàcilment respirant vapors d’èter o <strong>de</strong> nitrat potàssic.<br />
L’apicultor sol emprar aquest remei quan ha <strong>de</strong> realitzar operacions complica<strong>de</strong>s.<br />
Antenes: són els òrgans fonamentals <strong>de</strong> l’abella. Situa<strong>de</strong>s a la part frontal <strong>de</strong>l cap,<br />
vénen articula<strong>de</strong>s en 12 nusos i van cobertes <strong>de</strong> pels amb funcions sensorials.<br />
Apiari: o abellar, és el conjunt <strong>de</strong> caeres col·loca<strong>de</strong>s prop una <strong>de</strong> l’altra.<br />
Apimondia: és una organització mundial per l’apicultura, a la que pertanyen quasi totes<br />
<strong>les</strong> nacions civilitza<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l món, que té la seva seu a Roma, i organitza congressos<br />
mundials cada dos anys.<br />
1
L’ABELLA DE LA MEL.<br />
Apicultura: és l’art i ciència en què l’home domestica <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> per aprofitar-se <strong>de</strong>ls<br />
seus beneficis; ja siguin directes: mel, pol·len, cera..., o indirectes, <strong>de</strong> caire agrícola.<br />
Barba: agrupació massiva d’abel<strong>les</strong> a la part frontal <strong>de</strong> la caera que se sol formar durant<br />
l’estiu quan la temperatura és excessivament alta; i també durant el temps d’eixamar.<br />
Bigudí: utensili emprat en la cria <strong>de</strong> reines per protegir <strong>les</strong> cel·<strong>les</strong> reials o reines <strong>de</strong><br />
l’atac d’una altra reina.<br />
Caera: lloc o estatge preparat perquè hi pugui viure una colònia d’abel<strong>les</strong>; normalment<br />
sol ser <strong>de</strong> fusta.<br />
Caera fixa: es diu <strong>de</strong> la caera <strong>de</strong>sproveïda <strong>de</strong> quadres mòbils; per això, <strong>les</strong> bresques van<br />
aferra<strong>de</strong>s al sòtil i parets <strong>de</strong> la caera.<br />
Caera mòbil: és la caera on <strong>les</strong> bresques es construeixen dins uns quadres <strong>de</strong> fusta que<br />
es po<strong>de</strong>n moure o canviar <strong>de</strong> lloc.<br />
Càmera <strong>de</strong> cria: es diu <strong>de</strong>l compartiment <strong>de</strong> la planta baixa <strong>de</strong> la caera, on hi ha<br />
sempre la reina i el niu <strong>de</strong> cria <strong>de</strong> noves abel<strong>les</strong>; com també els dipòsits <strong>de</strong> pol·len.<br />
Careta: aparell amb què l’apicultor cobreix el seu cap per protegir-lo <strong>de</strong> possib<strong>les</strong><br />
pica<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>les</strong> abel<strong>les</strong>.<br />
Carrega: bagatge <strong>de</strong> nèctar, pol·len, pròpoli o aigua, que l’abella obrera recull pel camp<br />
i porta a la caera. El pes <strong>de</strong> la càrrega pot arribar a ser superior al <strong>de</strong>l propi cos.<br />
Caça-abegots: aparell senzill que se col·loca davant l’entrada <strong>de</strong> la caera que <strong>de</strong>ixa<br />
passar <strong>les</strong> abel<strong>les</strong>, però no els masc<strong>les</strong>, que que<strong>de</strong>n tancats dins l’aparell. S’empra per<br />
reduir el número excessiu <strong>de</strong> masc<strong>les</strong> dins una colònia.<br />
Cel·<strong>les</strong>: conjunt <strong>de</strong> cambretes hexagonals <strong>de</strong> cera que formen <strong>les</strong> bresques d’una<br />
colònia. Són fabrica<strong>de</strong>s per <strong>les</strong> mateixes abel<strong>les</strong>. A una superfície d’un <strong>de</strong>címetre<br />
quadrat <strong>de</strong> bresca, hi caben 380 cel·<strong>les</strong> normals. La seva profunditat <strong>de</strong> 11-13<br />
mil.1ímetres i una amplària <strong>de</strong> 5'1 a 5'5 mm.<br />
Cistelletes: endinsa<strong>de</strong>s que se troben quasi al final <strong>de</strong> <strong>les</strong> cames <strong>de</strong> darrere <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
abel<strong>les</strong>; on el<strong>les</strong> hi col·loquen el pol·len i el pròpoli que troben pel camp per dur-lo a la<br />
caera.<br />
Cera: producte secretat per <strong>les</strong> glàndu<strong>les</strong> cereres <strong>de</strong> <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> com a material <strong>de</strong><br />
construcció <strong>de</strong> <strong>les</strong> bresques. Pesa menys que l’aigua (0'965 <strong>de</strong> p.e.), fon als 63-64 o C, és<br />
insoluble a l’aigua, però sí, en la benzina, petroli i èter sulfúric. Sol presentar un aspecte<br />
groguenc, però blanqueja fàcilment a la llum <strong>de</strong>l sol.<br />
2
L’ABELLA DE LA MEL.<br />
Cereres: són aquel<strong>les</strong> abel<strong>les</strong> obreres que es <strong>de</strong>diquen a treballar la cera: construint<br />
bresques o tapant amb cera <strong>les</strong> cel·<strong>les</strong> <strong>de</strong> la cria ja <strong>de</strong>senvolupada o <strong>les</strong> cel·<strong>les</strong> <strong>de</strong> la mel<br />
ja madura. És l’ofici que segueix a l’ofici <strong>de</strong> dida.<br />
Colònia: és tot el conjunt d’abel<strong>les</strong>, abegots i reina que viuen junts a una mateixa caera.<br />
Collidores: són <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> obreres que se <strong>de</strong>diquen a recollir pel camp tots aquells<br />
productes que necessita la colònia per la seva subsistència: nèctars, pol·lens, pròpolis i<br />
aigua. Aquesta tasca correspon a <strong>les</strong> obreres que es troben a la darrere fase <strong>de</strong> la seva<br />
vida.<br />
Cria: conjunt d’ous, larves i crisàli<strong>de</strong>s que durant 21 dies es van <strong>de</strong>senvolupant fins<br />
arribar a l’estat adult d’abella. També és conegut pel nom <strong>de</strong> "poll".<br />
Cúpula: recipient <strong>de</strong> reduï<strong>de</strong>s dimensions dins el qual s’introdueix una larva. La seva<br />
forma és la d’una reialera en la seva fase inicial <strong>de</strong> construcció.<br />
Di<strong>de</strong>s: abel<strong>les</strong> joves que es <strong>de</strong>diquen principalment a repartir <strong>les</strong> dietes <strong>de</strong> gelea reial a<br />
<strong>les</strong> larves (<strong>de</strong> menys <strong>de</strong> tres dies) <strong>de</strong> la pròpia colònia. Com també d’alimentar <strong>les</strong> altres<br />
larves, ja majoretes, amb pol·len i mel i a la reina únicament amb gelea reIal. També sol<br />
estar al seu càrrec el manteniment <strong>de</strong> la temperatura constant (35-36°C) <strong>de</strong>l niu <strong>de</strong> cria.<br />
Distancia: <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> collidores po<strong>de</strong>n cobrir una superfície aproximada a 4-5<br />
quilòmetres <strong>de</strong> radi. Però, si troben provisions a prop, no solen passar <strong>de</strong> 2-3<br />
quilòmetres.<br />
Eixam: conjunt d’abel<strong>les</strong> i abegots que, juntament a una reina, abandonen la seva caera<br />
per anar a formar una nova colònia. El primer eixam (primari) surt amb la reina vella, ja<br />
fecundada. Tots els altres (secundaris) s’emporten reines verges.<br />
Empeltar: acció d’extreure una larva d’un alvèol i col·locar-la dins d’una cúpula.<br />
Excluidor: aparell format per plaques perfora<strong>de</strong>s, o per un vergat metàl·lic que <strong>de</strong>ixa<br />
l’espai just perquè puguin passar a <strong>les</strong> abel<strong>les</strong>; però no, a la reina i abegots. Se col·loca<br />
damunt el cos <strong>de</strong> cria, a fi que la reina no pugui pondre a <strong>les</strong> alces.<br />
Extractor: aparell mecànic per treure la mel <strong>de</strong> <strong>les</strong> bresques sense espanyar-<strong>les</strong>. Es<br />
fonamenta en la força centrífuga.<br />
Fecundació: solament la reina pot ser fecundada; cosa que succeeix als tres o quatre<br />
dies <strong>de</strong>l seu naixement. Passats 20-25 dies <strong>de</strong>l seu naixement la reina perd tot zel <strong>de</strong> ser<br />
fecundada i començarà a pondre ous no fecundats que engendraran només masc<strong>les</strong>.<br />
Femateres: són <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> que, amb <strong>les</strong> seves mandíbu<strong>les</strong>, es <strong>de</strong>diquen a treure fora <strong>de</strong><br />
la caera tot lo que hi <strong>de</strong>storba: larves o nimfes que han mort abans d’hora, abel<strong>les</strong> que<br />
moren dins la caera, <strong>de</strong>ixal<strong>les</strong> <strong>de</strong> tota classe. En el cas que no ho puguin treu- re a causa<br />
<strong>de</strong>l seu pes o grandària, ho momifiquen amb cera o pròpoli al fons <strong>de</strong> la caera.<br />
3
L’ABELLA DE LA MEL.<br />
Feromones: són unes secrecions glandulars, tant <strong>de</strong> la reina com <strong>de</strong> <strong>les</strong> abel<strong>les</strong>, que<br />
amb <strong>les</strong> seves olors coordinen la bona marxa d'una colònia <strong>apícola</strong>. Les feromones<br />
vénen a ser els veritab<strong>les</strong> canals d'intercomunicació entre tots els habitants d’una<br />
mateixa colònia, creant una autèntica inter<strong>de</strong>pendència entre la reina i <strong>les</strong> abel<strong>les</strong>, com<br />
també entre <strong>les</strong> mateixes abel<strong>les</strong>.<br />
Fibló: pua o punxa quitinosa que <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> tenen a la part posterior <strong>de</strong>l seu ventre i que<br />
va comunicada amb una glàndula verinosa. El fibló acaba amb dos petits ganxets. Això<br />
fa que <strong>les</strong> abel<strong>les</strong>, tot just acaben <strong>de</strong> picar, no puguin treure el fibló, perquè queda<br />
retingut dins la pell per mor <strong>de</strong>ls ganxos; i amb l’esforç que fan per treure’l, s’espenyen<br />
es ventre i moren.<br />
Fumador: aparell que els apicultors empren per tirar fum a <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> a fi <strong>de</strong><br />
tranquil·litzar. Les abel<strong>les</strong>, a la presència <strong>de</strong>l fum, s’omplen <strong>de</strong> mel "pensant" que<br />
hauran d’abandonar la casa. Un cop plenes <strong>de</strong> mel, per<strong>de</strong>n tota piquera i són fàcilment<br />
manejab<strong>les</strong>.<br />
Gelea reial: producte secretat per <strong>les</strong> glàndu<strong>les</strong> hipofaringes <strong>de</strong> <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> i per <strong>les</strong><br />
glàndu<strong>les</strong> mandibulars <strong>de</strong> <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> joves (<strong>de</strong> 5 a 12 dies), i que constitueix l’aliment<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> larves d’abel<strong>les</strong> i abellots durant els tres primers dies <strong>de</strong> la seva existència, i<br />
l’aliment exclusiu <strong>de</strong> la reina durant tota la seva vida.<br />
Glàndula <strong>de</strong> nasonoff: és peculiar <strong>de</strong> <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> obreres i està situada a la part<br />
posterior <strong>de</strong> l’abdomen. L’olor que <strong>de</strong>sprèn aquesta glàndula, permet a <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> d’una<br />
mateixa colònia reconèixer-se mútuament i, en conseqüència, <strong>de</strong>scobrir qualsevol altra<br />
abella d’altres colònies.<br />
Guardianes: és l’ofici que correspon a <strong>les</strong> obreres abans <strong>de</strong> començar el penós ofici <strong>de</strong><br />
recollir provisions pel camp. Tenen l’encàrrec <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensar la caera <strong>de</strong> qualsevol possible<br />
enemic. Amb el seu fibló sempre ben a punt, guar<strong>de</strong>n constantment l’entrada <strong>de</strong> la caera<br />
i els seus entorns. No s’acoquinen davant cap enemic, per gros i perillós que sigui.<br />
Larves: primera forma que presenten <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> en sortir <strong>de</strong> l’ou, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> 3 dies<br />
d’incubació. Prenen la forma d’una erugueta blanca, que en 5 dies (<strong>les</strong> d’abegot 6)<br />
augmenta 500 vega<strong>de</strong>s el seu propi pes, a causa <strong>de</strong> la forta alimentació que reben <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
di<strong>de</strong>s. Passats aquests dies, passa a l’estat <strong>de</strong> nimfa o crisàli<strong>de</strong>.<br />
Llistó: suport <strong>de</strong> fusta on es fixen els portacúpu<strong>les</strong>.<br />
Llocs nupcials: són unes zones aèries i ben assolella<strong>de</strong>s (a uns 40 metres, <strong>de</strong> terra) que<br />
hi sol haver no gaire enfora <strong>de</strong>ls abellars o apiaris, i on acu<strong>de</strong>ixen els abegots d’aquel<strong>les</strong><br />
encontra<strong>de</strong>s, a la cerca <strong>de</strong> reines verges per acoblar-se.<br />
Madurador: bidó o <strong>de</strong>pòsit <strong>de</strong> forma cilíndrica on es posa la mel acabada <strong>de</strong> treure <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> bresques perquè hi pugui madurar. La part més madura <strong>de</strong> la mel es diposita al fons<br />
<strong>de</strong>l bidó; per això mateix, es grifó d’extracció el col·loca a la base <strong>de</strong>l bidó.<br />
4
L’ABELLA DE LA MEL.<br />
Matança d'abegots: fet que sol succeir a quasi totes ses colònies apíco<strong>les</strong> a principis <strong>de</strong><br />
la tardor, quan <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> engeguen <strong>de</strong> ma<strong>les</strong> maneres o maten els masc<strong>les</strong> <strong>de</strong> la<br />
colònia, per estalviar així el seu aliment durant l’hivern.<br />
Mel: producte dolç fabricat per <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> mel·líferes a partir <strong>de</strong>ls nèctars <strong>de</strong> <strong>les</strong> flors o<br />
altres elements dolços que recullen pel camp.<br />
Melassa: substància viscosa i dolça que durant l’estiu <strong>de</strong>stil·len <strong>les</strong> ful<strong>les</strong> i talls <strong>de</strong> molts<br />
arbres, a <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s temperatures i humitats (com també ho fan <strong>les</strong> fruites molt<br />
madures i pica<strong>de</strong>s d’aucell) i que <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> recullen per convertir-la en mel.<br />
Metamorfosi: és el pas vital <strong>de</strong> l’estat larvari <strong>de</strong> l’abella a l’estat adult d’insecte.<br />
Durant aquest estat (nimfa o crisàli<strong>de</strong>) <strong>de</strong> silenci i obscuritat total, aparentment s’atura<br />
la vida <strong>de</strong> l’abella; però en realitat, és <strong>de</strong> gran i misteriosa activitat i és quan se van<br />
formant tots i cada un <strong>de</strong>ls membres <strong>de</strong> l’abella.<br />
Nèctar: líquid més o manco dolç, produït per <strong>les</strong> flors <strong>de</strong> la majoria <strong>de</strong> <strong>les</strong> plantes<br />
superiors i que <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> xuclen i porten a la caera, per transformar-lo en mel. El nèctar<br />
conté un 15-20% <strong>de</strong> matèria dolça, aproximadament un 80% d’aigua, i petites quantitats<br />
<strong>de</strong> gomes, <strong>de</strong>xtrines, sals minerals, àcid fosfòric, ferro, calci, carbonats, sulfats, etc.<br />
Netejadores: és la primera tasca <strong>de</strong> <strong>les</strong> abel<strong>les</strong>, tot just acaben <strong>de</strong> nàixer: netejar, amb<br />
<strong>les</strong> seves mandíbu<strong>les</strong>, <strong>les</strong> cel·<strong>les</strong> on la reina ha <strong>de</strong> pondre els ous.<br />
Nucli: caera <strong>de</strong> cinc quadres.<br />
Nucli <strong>de</strong> fecundació: rusc <strong>de</strong> reduï<strong>de</strong>s dimensions on la reina, proce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la cria<br />
controlada, passa el seu primer mes <strong>de</strong> vida.<br />
Obreres: són tots els sers femenins (manco la reina) d’una caera. Són genèticament<br />
infecundab<strong>les</strong>, puix tenen els òrgans geni- tals atrofiats. A càrrec seu tenen totes <strong>les</strong><br />
feines <strong>de</strong> la colònia (manco pondre ous), que van complint d’acord amb la seva edat.<br />
Constitueixen la quasi totalitat <strong>de</strong> la població<br />
Operc<strong>les</strong>: Són unes petites capes <strong>de</strong> cera que fabriquen <strong>les</strong> obreres per tapar la cria<br />
<strong>de</strong>senvolupada i la mel madura. Les cel·<strong>les</strong> amb cria d’obrera tenen l’opercle pla; <strong>les</strong><br />
d’abegot el tenen convex i <strong>les</strong> <strong>de</strong> la mel el tenen còncau.<br />
Orfenesa: quan una caera se queda sense reina, es diu òrfena. A<strong>les</strong>hores <strong>les</strong> bel<strong>les</strong> van<br />
molt inquietes, van i vénen <strong>de</strong> manera <strong>de</strong>sor<strong>de</strong>nada, la piquera queda quasi sense<br />
<strong>de</strong>fensa; i el seu brunzit pren uns tons llastimosos (cant d’orfenesa).<br />
Paquet d’abel<strong>les</strong>: grup d’abel<strong>les</strong> obreres sense reina tanca<strong>de</strong>s en una gàbia.<br />
Partenogènesi: (etimològicament: nàixer <strong>de</strong> mare verge). Rar fenomen biològic que<br />
succeeix quan la reina pon un ou sense fecundar-lo; i per això mateix, dona origen a un<br />
abegot.<br />
5
L’ABELLA DE LA MEL.<br />
Piquera: obertura a la part baixa <strong>de</strong> la caera, que permet a <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> entrar i sortir <strong>de</strong> la<br />
caera i també facilita la <strong>de</strong>guda ventilació <strong>de</strong> la colònia. La seva llargària sol ser<br />
regulable i la seva altitud d’uns 3 centímetres. La piquera mai no ha d’estar a lloc<br />
ventós, perquè perjudicaria greument l’aterratge <strong>de</strong> <strong>les</strong> abel<strong>les</strong>.<br />
Pillatge: fet bastant freqüent als apiaris, quan algunes abel<strong>les</strong> collidores, en lloc <strong>de</strong><br />
cercar pel camp es <strong>de</strong>diquen a robar la mel d’altres caeres. Una abella que ha provat el<br />
pillatge, difícilment tomarà al camp a treballar.<br />
Pol·len: producte que es troba als estams <strong>de</strong> <strong>les</strong> flors i que constitueix el seu element<br />
mascle. Les abel<strong>les</strong> el repleguen i porten a la caera en forma <strong>de</strong> dues bolletes <strong>de</strong> variats<br />
colors que pengen <strong>de</strong> <strong>les</strong> dues cames <strong>de</strong> darrere. És el principal aliment <strong>de</strong> la cria <strong>de</strong> la<br />
colònia, a causa <strong>de</strong> la seva gran riquesa en proteïnes.<br />
Pol·linització: és la fecundació <strong>de</strong> <strong>les</strong> flors que realitzen <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> quan, recollint el<br />
pol·len, en <strong>de</strong>ixen caure damunt l’estigma <strong>de</strong> l’ovari <strong>de</strong> <strong>les</strong> flors; com també creuant el<br />
pol·len d’unes flors a altres.<br />
Poll: (veure "cria).<br />
Portacúpula: suport on es fixen <strong>les</strong> cúpu<strong>les</strong>.<br />
Pròpoli: producte resinós elaborat per <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> a partir d’unes matèries que secreten<br />
alguns arbres i plantes (àlbers, salzes, bedolls, oms,...) i que <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> empren per tapar<br />
<strong>les</strong> retxilleres <strong>de</strong> la caera, reforçar <strong>les</strong> bresques, momificar cadàvers d’insectes que no<br />
han pogut treure <strong>de</strong> la caera; com també per esterilitzar la piquera i parets <strong>de</strong><br />
l’habitatge...<br />
Quadre alimentador: recipient que es col·loca a l’interior d’una caera i on s’aboca<br />
l’aliment. Ocupa el mateix espai que una bresca.<br />
Reialeres: estructura <strong>de</strong> cera que fabrica l’abella i que conté una futura reina.<br />
Reina begotera: es diu d’aquella reina que no fou fecundada durant el seu vol nupcial;<br />
o que si fou fecundada, ha esgotat ja la càrrega <strong>de</strong> espermatozoi<strong>de</strong>s, i per això mateix,<br />
només pot engendrar abegots.<br />
Starter: mèto<strong>de</strong> <strong>de</strong> treball que s’utilitza per a la cria <strong>de</strong> reines.<br />
Temperatura: l’abella, malgrat sia un ser <strong>de</strong> temperatura ambiental (sang freda), no pot<br />
sobreviure a temperatures inferiors als 10 o C i superiors als 42 o C Per altra part,la seva<br />
cria necessita una temperatura constant <strong>de</strong> 34-36 o C.<br />
Traspàs: és el fet <strong>de</strong> treure una colònia d’abel<strong>les</strong> d’un habitable natural on s’havia<br />
refugiat: (buit d’una paret o edifici, tronc d’arbre, caixó abandonat...), per instal·lar-lo a<br />
una caera mòbil.<br />
6
L’ABELLA DE LA MEL.<br />
Trofal·laxi: és el procés que segueix el nèctar recollit per <strong>les</strong> obreres: va <strong>de</strong> boca a boca<br />
<strong>de</strong> diferents abel<strong>les</strong>, fins que està prou enriquit <strong>de</strong> secrecions salivals i és dipositat<br />
finalment a <strong>les</strong> cel·<strong>les</strong>.<br />
Tub <strong>de</strong> marcatge: utensili <strong>de</strong> plàstic on s’introdueix la reina per a ser marcada.<br />
Ventiladores: són <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> que, ben col·loca<strong>de</strong>s davant la piquera i altres llocs <strong>de</strong> la<br />
caera, a força <strong>de</strong> batre <strong>les</strong> a<strong>les</strong>, van creant corrents d’aire dins tota la caera. Aquestes<br />
corrents d’aire, a més <strong>de</strong> treure l’excés d’humitat <strong>de</strong> l’habitacle, contribueixen a fer<br />
madurar la mel.<br />
Verí: matèria tòxica que se <strong>de</strong>sprèn <strong>de</strong>l fibló d’una abella en el moment <strong>de</strong> picar. És un<br />
líquid transparent, d’olor forta i penetrant, <strong>de</strong> sabor àcid. La seva composició és molt<br />
complexa; tant és així, que encara no s’ha arribat a po<strong>de</strong>r analitzar tots els seus<br />
components. Estan comprova<strong>de</strong>s <strong>les</strong> seves qualitats antireumàtiques.<br />
Vol nupcial: pocs dies <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l seu naixement, la reina emprèn el seu primer vol i es<br />
dirigeix cap al "lloc nupcial" on es troba els abegots esperant l’arribada <strong>de</strong> reines<br />
verges; aquí s’acoblarà amb alguns d’ells, quedant, així, fecundada per tota la seva vida.<br />
Vida: l’esperança <strong>de</strong> vida d’una reina és <strong>de</strong> 5-6 anys, tot i que, a partir <strong>de</strong>ls 3 anys va<br />
per<strong>de</strong>nt la seva fecunditat. La vida d’una obrera, en temps <strong>de</strong> primavera i estiu pot durar<br />
30-40 dies; mentre que durant la tardor i l’hivern es pot allargar a 3-4 mesos. La vida <strong>de</strong><br />
l’abegot, que s’ha pogut salvar <strong>de</strong> la "matança general" <strong>de</strong> la tardor, pot arribar a un<br />
any.<br />
BARCELÓ ROIG, B. (2002): El món <strong>de</strong> <strong>les</strong> abel<strong>les</strong> a <strong>Balears</strong>. Lleonard Muntaner, editor.<br />
Palma.<br />
NOGUER I VIADER, J. (2003): Manual <strong>de</strong> la cria <strong>de</strong> <strong>les</strong> abel<strong>les</strong>. Girona.<br />
7