Veure CV

JOAN BIBILONI VIVANCOS
C/ Joan Maura bisbe 26, 5, 3. CP 07005
PALMA DE MALLORCA
971 46 46 35
600 54 88 34
joanbibi@gmail.com
Nascut a Palma el 10 de març de 1943.
Educat al col·legi dels Teatins on cursà estudis de batxillerat superior i on feu les
primeres passes dins el món del teatre protagonitzant ja obretes que plubicava la
coenguda Galeria Salesiana.
Entre els 16 i els 18 anys i dns l’Agrupació Teatral de la Joventud Antoniana
desenvolupà una gran activitat teatral interpretant obres tant en castellà com en català.
Aquelles obres foren:
o Nosotros, ella y el duende i La cigüeña dijo Sí de Carlos Llopis.
o Cuñada viene de cuña.
o La mariposa y el ingeniero.
o Doña Clarines dels Hermanos Quintero.
o Esperando a Godot de Samuel Becket.
o L’amo de Son Magraner i Sa madona dur es maneig de Pere Capellà.
o Un gangster de paper fi.
o N’Arnau s’assistent, …
L’any 1963 entrà a formar part de l’única companyia de Teatre professional que hi
havia a Mallorca: Companyia de Teatre Regional Artis, on hi debutà amb l’obra de
gabriel Gener Manila Dos nins de 70 anys, al Teatre Principal de Palma.
Durant els quatre anys següents estrenà al Teatre Principal de Palma les obres:
o Futbol (1964), de Pau Llul.
o Me vaig casar amb una santa (1965) de Manuel Picó.
o Un dia a qualsevol hora (1965) d’Antoni Mus.
o Cavallet quan eres jove (1966) de Joan Mas.
o El Dimoni no fa por a ningú (1966) de Xesc Forteza.
o Sa paret de sa vergonya (1967) de Gener Manila.

L’any 1965 la censurà prohibí, poques hores abans de l’estrena, l’obra de Joan Mas
Escàndol a Camp de Mar on ja hi tenia un paper de protagonista.
També reestrenà les obres:
o El món per un forat, Sa padrina, Anar per llana i En Tià Taleca, totes de Joan Mas.
o Orgull de casta, de Martí Mayol.
Al 1967 es convertí en un dels membres fundadors de la Companyia de Teatre Xesc
Forteza, que es presentà al Teatre Principal de Palma, el dia 18 de setembre, amb l’obra
Ninet i un senyor de Mallorca, adaptació de Xesc Forteza de l’obra de Miguel Miura
Ninet y un señor.
Durant els anys que vengueren estrenà amb la mateixa companyia i a l’escenari del
Teatre Principal de Palma:
o Na Catalina de plaça. 1969. Versió de Xesc Forteza de El alma se serena de J.J.
Alonso Millán.
o Som una dona decent. 1970. Adaptació de Xesc Forteza de l’obra La decente de
Miguel Miura.
o Visquem un somni. 1971. En versió de Joan Oliver i original de Sacha Gitry. A la
Sala Mozart de l’Auditòrium de Palma.
o Trumfos oros. 1972. original de Xesc Forteza.
o Una de lladres i serenos. 1975. De Xesc Forteza.
A diferents indrets de Mallorca va estrenà:
o Mort, qui t’ha mort ? al 1971, versió pròpia de Usted puede ser un asesino de A.
Paso.
o Vaja una nit al 1972 de A. Monteagudo.
o S’hora de ses cites, 1974 de Aldo Bendetti en versió de Xesc Forteza.
o Un vespre a ca seva senyora! 1974, de Jean de Letraz, versió de Xesc Forteza.
A partir de 1975 i fins 1991 al Teatre Saló Rialto de Palma, estrenà les següents obres:
Na Viky sa grassa. 1975. De Charles Laurence, en versió de Xesc Forteza.
Es viatge del tio capellá. 1976. De Xesc Forteza.
Por. 1977. de Antoni Mus.
Prou de sexe, som de dretes. 1977. De Foot i Fatt. Versió de Bernadí Estarás.
Reposició, l´any 1977 de Ninette i un senyor de Mallorca.
Tento! Es una guerra famella. 1978. Xesc Forteza.
Trilogía. 1979. De Xesc Forteza.
Orquestrina de senyoretes. 1980. De Jean Anouilh, versió de Xesc Forteza i Joan M.
Melis.
Majòrica 81. 1981. De Xesc Forteza.
Gent d´abans des movimiment. 1981. Xesc Forteza.
Xesc Story. Una revista de sis reals. 1982. Xesc Forteza.
Pocavergonya S.A. 1983. de Xesc Forteza.
Un matalás per a un gramófon. 1983. De Xesc Forteza.
Dimoni. Mòn i carn. 1984. esc Forteza.
Es consensos den Nofre. 1985. De Duncan Greenwood, versió de Bernadí Estarás.
1985, reposició de Es viatge del tío capellá , interpretant un paper diferent de quan s
´estrená.
1986, reposa Trumfos oros, també fent un paper diferent del que va estrená.

Ca ses monges. 1986. de Xesc Forteza.
Majòrica. 1987. Reestrena, amb ls participaçió de Mary Samper.
Quin trutger. 1988. Xesc Forteza.
Jubilat ve de jubileu. 1989. De Xesc Forteza.
Es Marqués de Sa Rebassa. 1990. De Pere Capellá, aquesta al Teatre Principal de
Palma.
Altre vegada al Saló Rialto, reestrená, el 1990, Una de lladres i serenos.
Puja aquí i vorás Porto Pi. 1991. De Xesc Forteza.
I vosté que hi fa aquí ¿. 1992. De Xesc Forteza. Al Teatre Principal de Palma, a on
també hi estrená les que segueixen:
S´ha acabat es broquil. 1994. De Xesc Forteza.
Classe mitja acomodada. 1995. Xesc Forteza.
Balearicus 96. 1996. Xesc Forteza.
Catxin dena quin estiu. 1997. De Xesc Forteza.
M´en afluix per no triar. 1998. De Xesc Forteza.
Quan l´any 1999 morí Xesc Forteza, el seu comportament fou decisiu per la continuitat
de la Companyia, traduint i adaptant, juntament amb Catalina Forteza, l´obra de Neil
Simon The prisoner of second avenue, amb el títol de En tombar es cinquanta , i que s
´estrenà el Nadal d´aquell mateix any al Teatre Principal de Palma.
Coses que passen. 2000. Basada en textos de Karl Valentin. A. Txekhov i M. Frayn. Al
Teatre Principal.
Millor per s´octubre. 2001. Traducció també seva de l´obra del mateix títol de Santiago
Moncada,aquesta estenada al Teatre Municipal de Palma.
Fot qui fot. 2002. Adaptació propia i de Catalina Forteza de Pulling de wool de Frank
Vikery.
L´abril de 2004 pren part al muntatge, de la Fundació Teatre Principal, El bosc de la
senyora àvia, d’Alexander Cuéllar, en una col.laboració especial en un dels papers
protagonistes.
2004. Reposició, interpretant un paper diferent de quan s´estrenà, de Catxin dena quin
estiu.
2007. “Siau benvingut” de Alexander Ballester. Muntatge de la Fundació Teatre
Principal.
TRADUCCIONS I ADAPTACIONS
Ha traduit i adaptat Mort qui t´ha mort (Usted puede ser un asesino de Alfonso Paso).
Juntament amb Catalina Forteza: En tombar es cinquanta (The prisoner of second
avenue de Neil Simon).
Millor per s´octubre. Mateix títol de Santiago Moncada.
Fot qui fot. (Pulling de wool de Frank Vikery).
CINEMA I TELEVISIÓ
2007. Protagonitza la segona temporada de Laberint de Passions. 160 capitols.
Al 2006 ha protagonitzat Laberint de passions, Boca a Boca produccions, sèrie per IB3
tv 160 capítols.
Prengué part, 1994, a la película 1, 2,3 ensaïmades i res mes. (Ensaimadas otra vez ).
El mar. 1999, d´Agustí Villaronga.
1992. Protagonitza el curt metratge El productor de sueños de Joan Monse.
2004, curt/documental Somnis civitatis de Lluis Casasayas.

L’ány 1980 pregué part a la serie de Televisió Espanyola Mare i fill S.L. de Terenci
Moix.
El 1987 gravà per TV3 la versiò televisiva de Majòrica.
ALTRES
L´any 2001 col.laborá activament a la Diada per la Llengua, que organitza lÓbra
Cultural Balear, llegin un fragment de la Lletra de Convit de Mosen Alcover.
Ha realitzat temporades de cabaret a locals tam emblemàtics com foren Tagomago o El
Globo Rojo.
Ha presentat diversos espectacles, gales i conferencies de personatjes.
Va posar en marxa, juntament amb Frederic Bibloni i Carme Lliteres, l´Aula de Teatre
de l´Escola Municipal de Música de Santanyi, on hi dóna classes d´interpretació des
del curs 2002/03.
Joan Bibiloni, març 2008.