15.05.2013 Views

Bar-Berpuru - Euskaltzaindia

Bar-Berpuru - Euskaltzaindia

Bar-Berpuru - Euskaltzaindia

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Orotariko Euskal Hiztegia 4. lib.: bar-berpuru<br />

vizcaínas de autores como Erkiaga, Gandiaga o Alzola. En los textos guipuzcoanos --salvo excepciones de<br />

autores de los valles del Deva y del Urola, que alternan batean con baten--, al igual que en los alto-navarros,<br />

baztaneses, salacencos y roncaleses, únicamente se encuentra batean desde los primeros textos hasta hoy.<br />

Respecto a los casos alativo y ablativo, toda la tradición meridional emplea las formas determinadas, es decir<br />

batera --bateala en textos salacencos y batra en roncaleses-- y bateti(k). En la tradición septentrional, Dechepare<br />

y Leiçarraga emplean exclusivamente batetan, pero ya en el siglo XVIII, mientras que en Silvain Pouvreau<br />

batetan es la forma mayoritaria, en Etcheberri de Ziburu, Gasteluçar y Argaignarats se encuentra casi<br />

exclusivamente batean. Axular emplea ambas por igual. En el siglo XVIII apenas se documenta la variante<br />

batetan, que prácticamente desaparece en el s. XIX (465 ejs. de batean y 3 de batetan). En textos suletinos, sin<br />

embargo, batetan se ha mantenido hasta nuestros días como forma casi única. Hay que señalar que en los casos<br />

alativo y ablativo las formas indet. se mantienen durante más tiempo, y que incluso, tras un período de regresión,<br />

experimentan un auge relativo a finales del siglo pasado y comienzos del presente. De todas formas, se puede<br />

afirmar que hacia 1970 las únicas formas empleadas en la literatura tanto septentrional como meridional son, casi<br />

sin excepción, batean, batera(t) y batetik.<br />

Tras sintagma nominal con -(r)ekin o -gaz, como señala A. Irigoien (Eusk 1978, 752 ss.), sólo se documenta,<br />

salvo en Lazarraga y Belapeyre, batean (v. infra BATEAN).<br />

En la serie indeterminada, las formas más generales son batek, bati, baten, batekin, batentzat, batez. Los ejs. de<br />

bateri, relativamente escasos, son sobre todo vizcaínos y la mayoría de ellos del presente siglo --aunque aparece<br />

ya en Lazarraga (1171v), alternando con bati (1190r, (B) 1154rb)--. Los de batetaz son prácticamente<br />

inexistentes. En la serie determinada se documentan casi exclusivamente bata, batak, batari, bataren, batarekin,<br />

batarentzat, bataz. Hay, con todo, un batori en Dechepare, otro en fray <strong>Bar</strong>tolomé (Ic III 372, en correlación con<br />

besteori) y dos en Agirre (Kr 100 y 170); un batau en JJMg (BasEsc 214, con bestiori), otro en Azkue (BGuzur<br />

119, con bestiori) y otro en Arrese Beitia (AmaE 236, con bestea); batorrek en un texto salacenco del s. XVIII,<br />

en Mg (PAb 209, con bestiok), en Agirre (Kr 145), en Echeita (Jos 61) y en un villancico aezcoano (CEEN 1970,<br />

327); y finalmente un batorri en Arrese Beitia (AmaE 244). Además, cf. infra seguido de demostrativo.<br />

Evidentemente, bat sustantivo --es decir nombre del numeral-- aparece en formas determinadas (cf. MarIl 6:<br />

martxoaren hogoi eta batean). Igualmente indicando la hora (v. EGLU 193; cf. Ax 160 (V 107): Oren batean<br />

garenean, bigarrenean bagina desiratzen dugu. 'Cuando es la una.'). De todas formas se encuentra un ej. en el<br />

que bata no lleva delante el preceptivo ordu: Arratsaldeko bata zan / eta berandua, / andreak ur billa joan / oi<br />

ziran ordua. It Fab 235. Por otra parte no se constata en ningún autor la distinción ordu batean "a la una" / ordu<br />

batetan "en una hora"; para la segunda se emplea igualmente ordu (o oren) batean o ordu batez, aparte, claro<br />

está, de la construcción con bete: cf. Azkue s. v. bete "[bete] sustituye a bat 'uno' con las palabras aste, atz, ill,<br />

oiñ, ordu, urte". v. ordu (2), oren (2).<br />

Aunque la forma plural de bat es en gral. batzu (q. v.), se encuentran ejs. de batak "unos, algunos" desde<br />

Leiçarraga (v. infra BATAK).<br />

I (Numeral y art. indet.). 1. Uno, un. "Bat, ein" (voc. de von Harff, finales del s. XV). TAV 2.2.18. "Bat, uno"<br />

(Tabla de numerales del s. XVI). FLV 2008, 296. "Uno solo, bat" Mic. Tr. De uso gral. Sei florin eta terzio<br />

bat. (Pamplona, 1415). ConTAV 4.2.1. Amore bat nahi nuke liadutanik egia. E 89. Eta ilkhirik Iesusek ikhus<br />

zezan jendetze handi bat. Lç Mt 24, 14 (He, TB, Dv, Ur, Echn, SalabBN (h)a(u)ndi bat; Samper, Ol, Ker, IBk,<br />

IBe (h)a(u)ndia). Eskatu zidin arpa bat. Lazarraga 1142v. Italiako ziudade batera. Ib. 1145r. Egun batean. Ib.<br />

1171v. Silla baten jarririk. Ib. 1154v. Eguerdirean aurrera, edo gitxi bat leenago. Cap 58. Trinitate dibinoa, /<br />

esenzian bat zarena. Gç 25. Utz bitez [ezkonduak] geldirik, dio On da oraiño, hirurgarren aldi batez,<br />

mobimendu hek kolpekara ekhar-araztea. He Gudu 82. Jesus maitagarriak, bietatik baten eriotzak berez ditzan<br />

arte guzian. Mb IArg I 176. Bati baño geijagori enzun deutsat. Mg PAb 81. O seinduen egoitza loriosa, Jainko<br />

guziz botheretsu baten lan nausia! Dh 171. Oetako batek esan zidan neroni erri batean. AA I 431. Ziberuan<br />

bada mithil eijerrik, / Ene semia düzü bat heietarik. Etch 396. Erho bat zare, zoazkit aitzinetik. Laph 81. Mendi<br />

baten gañean egiten dan erri bat ez diteke estali. (Mt 5, 14). Ur BOEg 1714 (He, TB, SalabBN hiri bat, Echn,<br />

Hual, Samper ziudade bat; Ur, IBk (h)erria, Dv, Ip, Ol, Leon (h)iria, Ker uria; IBe hiririk). Eta alperkeriz ez du<br />

arrautz bat besterik egiten? Sor <strong>Bar</strong> 17. Ordu bat igaro eben / alkarregaz berbaz. Azc PB 141. Urthe bakhar bat<br />

laboraria / geldi baledi lanetik. Ox 139. Ondar izpi bat bakarra eramango balu. ArgiDL 32. Nik eztaukot diru<br />

bat baño. Altuna 107. Baso bat ardo egosi edaten dudala zirudidan. Or Mi 19. Pintau ebazan laukoak eztira<br />

gitxi, eta bat baiño geiago oso ezagunak. Bilbao IpuiB 138. Ixtaño baten buruan papo gorria itzultzen da.<br />

JEtchep 26. Daigun jira bat, jira bi... bat, bi, hiru. Lasa Poem 83.<br />

(Formas de bat pronominal en contexto dominado por beste det.). "Bata mingarri, bertzea sorgarri (O Pr),<br />

l'un sert à nous faire le mal et l'autre à nous y endurcir" SP. "En lugar de uno viene el otro, bataren lekuan,<br />

bestea dator" Lar. "Batak dio bai, eta besteak ez, l'un dit oui et l'autre non" H. "Batak egixa esan zeban da<br />

bestiak gizurra" Elexp Berg. "Bat egin edo bestea egin gauza bera da (AN-gip), bata la bestea egin berdin da<br />

(BN-arb) [...] bat nai bestea egin bardin dautso (V-arr), bata egin edo bestea egin berdin da (G-azp), bata in nai<br />

bestea in bardin da (V-arr)" Gte Erd 155. Ni gathibu nadukana kaptiba da berzeren / ene ditxak hala egin du<br />

ni gathibu bigaren / Gogo honez izanen niz bizi baniz bataren / Bana bortxaz baiezila ez iagoitik berziaren. E<br />

Creative Commons Aitortu-EzKomertziala-PartekatuBerdin baimen baten<br />

mende.<br />

217

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!