Amb els residus, què?

I amb els residus què?
... una experiència a l’IES Juníper
Serra.
grup de medi ambient

Objectius
1. Reduir la producció de residus durant els esplais.
2. Fomentar la recollida selectiva dels residus
produïts al berenar.
Organització
El treball s´ha fet en tres etapes, dues de treball
conjunt amb tots els alumnes dels grups de 1r cicle i
una amb alumnes voluntaris fora de l’horari lectiu.

Activitat 1. Quants residus produïm durant el
berenar?
Hi ha participat tot l’alumnat de 1r cicle amb els
integrants del grup de medi ambient i professorat que
no forma part del mateix però que cedí les seves
hores.

Tot ha començat durant un esplai...
- S´han reunit en el bar de l’institut els alumnes de 1r i
de 2n d’ESO a l’hora d’abans de l’esplai per a berenar i
realitzar l’activitat.

En cada grup s’han recollit els residus produïts per
pesar-los i calcular-ne el volum.

S’han classificat els residus i s’han tornat a pesar les
diferents fraccions...
...brics, bosses de plàstic, llaunes i paper d’alumini,
paper i bosses metal.litzades, vidre i matèria orgànica.

I finalment s’han anotat els resultats en una taula.

Aquí els teniu passats a net per fer la segona activitat!
GRUP Llaunes Brics Mat. Org Paper (g) Vidre (g) Massa Volum
p.d’alumi
ni (g)
(g) (g)
total (g) total (l)
1A 80 85 200 45 0 410 15.18
1B 110 10 80 25 0 225 14.52
1C 100 100 320 140 0 660 22.79
2A 100 50 320 40 0 510 11.88
2B 5 100 0 50 0 155 7.21
2C 220 100 300 90 0 710 15.20
2D 50 10 125 50 0 235 14.18
TOTAL 2905
100.96

A l’activitat 1:
. Berenam
. Pesam els residus
. En mesuram el
volum
. Separam les
diferents fraccions.
. Les tornam pesar.
. Anotam els
resultats.
Activitat 1: Quants residus produïm en berenar?
Objectius: Comprovar la diversitat i calcular la quantitat de residus que es
produeixen en un sol berenar.
Material:
Bossa de fems per a la recollida del fems del berenar.
Bosses per a la separació dels residus.
Balances de cuina. Capses per a mesurar el volum.
Guants de goma. Paper de diari.
Durada: Una sessió, abans del primer pati.
Procediment:
1. Recollida de fems: Es reuneixen els alumnes al bar de l’institut o al pati
per berenar. Van tirant tot els fems dins la mateixa bossa. També hi
dipositen els residus dels productes que es compren al bar.
2. Es pesa la bossa del fems i s’anota el resultat al quadre adjunt
Pes
Volum
3. S’aboca el contingut de la bossa dins una capsa i es calcula el volum.
4. S’anota el resultat al quadre adjunt.
V= B.h.a.
S’aboquen els residus damunt una taula (es posa paper de diari) i se
separen en: llaunes i paper d’alumini, brics i plàstics, vidre, paper i bosses
de paper metal·litzades (patatilles...) i matèria orgànica. Es distribueixen
els alumnes per grups i cada grup es fa càrrec d’un grup de residus.
5. Cada grup pesa els seus residus i anota els resultats en grams a la taula.
Llaunes/p. d’alumini Matèria orgànica Brics/plàstics Paper/bosses metal.litzades Vidre

Activitat 2. Facem alguns càlculs
Hi ha participat tot l’alumnat de primer cicle. S´ha
treballat dins l’aula amb els integrants del grup de medi
ambient i amb dues professores del departament de
Ciències Naturals i de Matemàtiques.

A l’aula feim càlculs!
- L’activitat ha consistit en calcular la quantitat de
fems en massa i en volum produïda per alumne/a d’ESO
per després extrapolar aquesta dada a tot l’alumnat
del centre.

L’activitat 2:
. Calculam quants residus
produeixen tots els
alumnes del torn del
matí.
Activitat 2: Facem alguns càlculs
Objectius:
-Calcular la quantitat de residus produïts pels alumnes de diürn durant un
curs en el primer pati.
-Comentar els resultats i reflexionar sobre l’inconvenient de fer tants de
residus.
-Fer propostes per a solucionar el problema de l’excessiva producció de
fems a l’institut.
Material: Dades de la recollida de residus obtingudes en la primera
activitat, guió de treball per l’alumne/a, paper, llapis.
Durada: dues sessions dins l’aula.
Procediment:
1. Es distribueixen els alumnes en grups de 3 o 4 per fer els càlculs de
l’activitat.
2. Es comenten els resultats i la problemàtica de fer tants residus.
Seria interessant arribar a les conclusions:
- No sabem com eliminar-los o eliminar-los genera problemes
(contaminació, incineradores, abocadors...).
- Gastam massa materials (recursos).
3. Fer propostes per a reduir la producció de residus i afavorir-ne el
reciclatge i apuntar-les a la pissarra.
Guió de treball de l’alumnat Activitat 2:
1. Dades: Aquests són els resultats de la recollida de fems que es va fer
durant el berenar:

Un alumne d’ESO
quan berena produeix:
. 17,7 g de residus
. que ocupen 0,62 l
GRUP Llaunes
p.d’alumini
(g)
a. Quin grup va fer més massa de residus? ....................
b. Quin grup va omplir més la bossa de fems?..................
c. Quins són els residus que pesen més? ......................
d. Quins residus penses que són més voluminosos? .......................
2. Residus per alumne/a.
Brick (g) Mat.
Org (g)
. Agafa paper i llapis i anem a calcular:
Paper (g) Vidre
(g)
Massa
to ta l (g)
Volum
to tal (l)
1A 80 85 200 45 0 410 15.18
1B 110 10 80 25 0 225 14.52
1C 100 100 320 140 0 660 22.79
2A 100 50 320 40 0 510 11.88
2B 5 100 0 50 0 155 7.21
2C 220 100 300 90 0 710 15.20
2D 50 10 125 50 0 235 14.18
TOTAL 2905 100.96
. Si el nombre total d’alumnes de 1r i 2n d’ESO és 164, calcula la mitjana dels
residus produïts per alumne/a en massa i en volum:
- massa de residus per alumne/a =
- volum de residus per alumne/a =
. Calcula ara, la mitjana de residus que va fer cada alumne en els diferents grups:

I tots els alumnes
del matí produeixen
. En un dia: 14 kg de
residus que ocupen
491 litres.
. En una setmana: 79
kg de residus que
ocupen 2.455 litres.
. I en un curs: 2.244
kg de residus que
ocupen 78.566 litres.
a) Calcula ara, la mitjana de residus que va fer cada alumne en els diferents
grups:
Grup 1 A 1B 1C 2 A 2B 2C 2D
Nº alum 22 17 22 22 25 33 23
Massa/
Alumne
18,64 13,23 30 23,18 6,2 21,51 10,21
Volum/
alumne
0,69 0,85 1,03 0’54 0,28 0,46 0,61
c) De quin grup són els alumnes que més massa de residus varen fer?..............
d) De quin grup són els alumnes que més volum de residus varen fer? ................
3. Producció de residus a l’institut
Si el nombre d’alumnes de matí és 792 i suposant que cada un fa una quantitat de
residus igual a la mitjana, completa la taula calculant:
a) La quantitat de residus que fan els alumnes del Juníper en un sol pati.
b) La quantitat de residus que es fan en una setmana (5 patis).
c) La quantitat de residus que es fan en tot un curs ( 32 setmanes)
Un dia Una setmana 1 curs
Massa residus 14,02 kg 79,13 kg 2.244 kg
Volum residus 491,04 l 2.455,2 l 78.566, 4 l
4. Si una bossa de fems pot contenir 20 l de residus, ¿quantes bosses
necessitaríem per recollir el fems que els alumnes del Juníper fan en temps del
primer pati, durant tot el curs?
Bosses de fems emplenades durant un curs = 3.928,32

Així durant un curs
escolar ompliríem
gairebé 4000 bosses
de 20 litres només
amb els residus
produïts durant el
primer esplai… i quasi
tot serien envasos !
5. La teva opinió
Pensa una miqueta i discuteix-ho amb els teus companys: Té inconvenients
produir tants fems?
6. I nosaltres què podem fer?
Esforça’t, discuteix amb els teus companys, arribau a acords i feu propostes
per tal de solucionar el problema dels residus.

Les propostes dels alumnes.
. Reduir l’ús del paper d’alumini com a
embolcall.
. Reutilitzar les bosses de plàstic.
. Demanar i fer servir envasos de vidre sempre
que es pugui.
. Utilitzar els contenidors grocs al pati
(pintats pels alumnes de Carrosseria)…

El problema és tan greu que es proposen tres línies
d’acció:
1. Continuar el treball cercant informació sobre
l’origen dels envasos i el seu tractament com a residus.
2. Cercar les adhesions dels companys mitjançant una
campanya de recollida de signatures de suport i
redacció d’un manifest.
3. Fer conéixer a tot el centre els resultats obtinguts
mitjançant una exposició.

S’ha cercat informació sobre els diferents tipus
d’envasos utilitzats: d’on venen, per a què s’utilitzen i
què els pot passar quan es converteixen en residus?

Hi ha participat alumnat voluntari de 2n, 3r i 4t d’ESO,
treballant fora d’horari lectiu: dimecres de 2 a 3 o els
horabaixes, sota la supervisió dels membres del grup de medi
ambient.
Les activitats consisteixen en una lectura amb informació
sobre els tipus d’envasos i un qüestionari.

Activitat 3: els brics
Activitat 4: els plàstics
Activitat 5: l’alumini
Activitat 3: Els brics
Objectius:
- Calcular la quantitat de brics buits que es generen al Juníper en un sol esplai..
- Conèixer la procedència del brics i el tractament que poden sofrir.
- Fer propostes per evitar el seu ús i afavorir-ne el reciclatge
Material: Lectura que conté informació sobre els brics preparada pel
professor, qüestionari alumne/a.
Durada: una o dues sessions dins l’aula
Procediment:
1. Es fan grups d’alumnes i treballen al mateix temps les activitats 3, 4, i 5.
2. Es pot fer una posada en comú o bé que cada grup elabori un mural per a
exposar.
Qüestionari alumne/a Activitat 3
1. Les dades
a) Consulta la taula i contesta: Quants grams de brics produïren els alumnes de
1r i 2n d’ESO durant el primer pati?
b) Si en total si el nombre total d’alumnes de 1r i 2n d’ESO és 164, calcula la
mitjana dels residus brics per alumne/a:
- massa de residus per alumne/a =
a) Si el nombre d’alumnes de matí és 792 i suposant que cada un fa una
quantitat de residus brics igual a la mitjana, calcula:
- La quantitat de residus brics que fan els alumnes del Juníper en un sol pati.
- La quantitat de residus brics que es fan en una setmana. (5 patis)
- La quantitat de residus brics que es fan en tot un curs?. (32 setmanes)
Massa brics
Un dia Una setmana 1 curs

Consulta la lectura que el /la professor/a et donarà i contesta:
a) De què estan fets els envasos de bric?
b) D’on s’obté el cartró?
c) D’on s’obté l’alumini?
d) D’on s’obté el polietilé?
e) Si tots els productes anteriors els ens proporciona la Terra,
penses que es podran fabricar brics indefinidament?
f) Les bosses de fems són conduïdes fins a Son Reus i
dipositades a l’abocador o bé cremades a l’incineradora. Què
passa amb el cartró, el polietilé i l’alumini dels brics que hi ha
dins aquestes bosses?
g) Què es pot fer amb els brics si es recullen separadament?
h) Tots els brics que es generen a l’institut van a parar a la bossa
del fems, cap d’ell es aprofitat. Penses que el nostre centre es
comporta de forma correcta amb la nostra mare Terra?
i) Al Bar hi ha contenidors per la recollida selectiva però són un
fracàs. Si en posàssim només un al bar i tres al pati per a la
recollida selectiva d’envasos (plàstics, brics, llaunes) estaries
disposat/da a utilitzar-los? I a convidar als teus companys a ferho?
j) Tens alguna alternativa a la utilització de brics?
Lectura: ELS BRICS. FABRICACIÓ I RECICLATGE
La principal causa de l’augment del volum i pes de fems dels
darrers anys són els envasos d’un sol ús que sovint estan
fabricats a partir de primeres matèries no renovables i que no
són fàcils de reciclar.
Uns d’aquests envasos són els brics, coneguts familiarment com a
cartrons de begudes. L’envàs bric va aparèixer als anys 50 i
actualment a Europa s’envasen a diari més de 100 milions de
litres de productes lactis, aigua, vins, sucs, salses... És l’envàs
més utilitzat per a sucs i llet.
El bric és un envàs multicapa, conté:
-75-80% de cartró, que dóna rigidesa. Es necessita
aproximadament 1 m3 de fusta per fabricar 13300 envasos de
litre.
-15-20% de polietilé, que impermeabilitza. És un derivat del
petroli.
-5% d’alumini per a mantenir les propietats organolèptiques i
nutritives durant molt de temps (no deixa passar la llum ni
l’oxigen). L’alumini s’extreu de la bauxita, la seva extracció
necessita gran quantitat d’energia i és molt contaminant.
Per mantenir la producció actual a l'estat espanyol cal tallar un
equivalent de 1.700.000 arbres, consumir milions de barrils de
petroli i extreure 25.200 tones de bauxita.
Una vegada s’ha utilitzat aquest envàs, com que no es pot
reutilitzar, s´ha de considerar com un residu. Si acaba dipositat
en un abocador o és incinerat a més de l’mpacte ambiental que
pot suposar es perden els materials que es podrien recuperar
amb el reciclatge.
A principis dels anys 90 començà el reciclat d’aquests envasos a
Europa. A Espanya els brics recollits selectivament poden seguir
el següents tractaments:
a) Separació dels seus components. A les plantes recuperadores
es separen els tres components mitjançant el següent procés:
Es mescla l’envàs amb aigua per formar una pasta, mitjançant
diferents filtracions es van separant l’alumini, el polietilé i
brutors, la pasta final, recuperada del cartró, servirà per
fabricar diferents productes de paper (principalment bosses).
El polietilé es pot utilitzar com a combustible a la mateixa planta
de recuperació i l’alumini per fabricar diferents productes
d’aquest material...

El manifest, un compromís.
Per què som joves i volem disfrutar molts d’anys
d’aquest planeta sense haver de patir perquè
faltin primeres matèries, sense haver de patir per
respirar aire pur etc, en definitiva, per què
estimam la Terra i també ens estiman a nosaltres,
ens comprometem a:
1. Intentar fer menys residus.
2. Utilitzar els contenidors de recollida d’envasos
del centre.
3. Recordar als companys que els utilitzin.

Amb les dades obtingudes i amb les propostes dels alumnes
s’ha muntat l’exposició:
SI NO FEIM FEMS NO HI PERDEM GENS,
SI RECICLAM NO HI PERDEM TANT!!!

Un munt de bosses de fems plenes d’envasos amb la
pregunta: Quins temps necessitam per emplenar-les?

1. Les dades

2. Què hi ha dins les bosses de fems?
3. D’on surten els envasos?
4. Els brics

5. Els plàstics 6. Els envasos d’alumini

7. Les propostes dels alumnes. 8. Què en pensen els alumnes?

S’ha convidat al professorat del centre a visitar
l’exposició i s’ha elaborat un qüestionari per si volen
assistir-hi amb els seus alumnes fer més profitosa la
visita.

Visita de l’exposició, el qüestionari.
SI NO FEIM FEMS NO HI PERDEM GENS...,
SI RECICLAM NO HI PERDEM TANT!
.Els envasos han invadit les nostres cases, sembla que ens fan la
vida més còmoda, però cada vegada ens fan més grossa la bossa
del fems.
a)Hi ha molts tipus d’envasos. Quins tipus d’envasos utilitzam al
Juníper a l´hora del berenar?
b) Quins utilitzes tú?
c) D’on surten els materials amb que es fabriquen els envasos?
1. Els brics.
a) De què estan fets els envasos de bric?
b) D’on s’obté el cartró?
c) D’on s’obté l’alumini?
d) D’on s’obté el plàstic?
e) Si tots els productes anteriors els ens proporciona la Terra,
penses que es podran fabricar brics indefinidament? Per què?
f) Què podriem fer per utilitzar menys brics?
2. L’alumini.
a) Quins són els envasos que contenen alumini?
b) D’on s’obté l’alumini?
c) Quins inconvenients suposa obtenir alumini a partir de la
bauxita?
d) Penses que és possible fabricar nous envasos d’alumini
indefinidament?
e)Tens alguna idea per a substituir les llaunes i el paper d’alumini?
3. Els plàstics
a) A partir de quina matèria primera es fabrica el plàstic?
b) El procés d’obtenció del plàstic és contaminant?
c)Tens alguna idea per a deixar d’utilitzar tantes bosses de
plàstic?
4. Les bosses de fems són conduïdes fins a Son Reus i
dipositades a l’abocador o bé cremades a l’incineradora. Què
passa amb el cartró, el plàstic o l’alumini dels envasos que hi ha
dins aquestes bosses?
5. La recollida selectiva
Si els envasos són recollits separadament poden ser reciclats i
servir com a primera matèria per a fabricar altres productes.
a) Què es pot fer amb els brics si es recullen separadament?
b) Què es pot fer amb els plàstics si es recullen separadament?
c) Què es pot fer amb els envasos d’alumini si es recullen
separadament?
6. A l’institut
a) La major part dels envasos buits que es generen a l’institut
van a parar a la bossa del fems, cap d’ell és aprofitat. Penses
que el nostre centre es comporta de forma correcta amb la
Terra?.
b) Què podem fer per millorar aquesta situació?
c) Ja has signat el compromís?
7. L’exposició es titula:
Si no feim fems no perdem gens..., si reciclam no perdem tant!
a) Què perdem quan feim fems?
b) Per què si reciclam no hi perdem tant?

En començar el curs 2004/05 iniciam una campanya de
sensibilització de la recollida selectiva d’envasos:
. Es disposa d’un contenidor dins la sala de professors.
. I tres contenidors grocs al pati i a l’entrada.

A més continuam amb la concienciació a 1r
d’ESO
Objectius:
Reduir la quantitat de residus que feim durant el
berenar i afavorir la recollida selectiva dels
envasos.
Organització:
Hem treballat amb l’alumnat de 1r d’ESO i hem fet
una exposició dels resultats obtinguts.

El berenar de cada any

Pesam

Separam

Mesuram el volum

Calculam

Separam les fraccions

Tornam a pesar

Massa (g)
200
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
50
30
40
10
30
Els de 1r berenen i produeixen:
175
120
60
0
60
150
50
50
30 30 30
20 20 20
Llaunes/p.alumini Brick plàtics(g) Mat. Orgànica Paper (g) Vidre (g)
GRUP Llaunes/p.aluBrick plàtics(Mat. Orgànic Paper (g) Vidre (g) Massa total (g)Volum total (l)
1r A 50 175 150 50 0 425 11,70
1r B 30 120 30 30 0 210 7,50
1r C 40 60 50 30 0 180 7,80
1r D 10 0 20 20 0 50 1,50
1r E 30 60 0 20 0 110 7,50
TOTAL 160 415 250 150 0 975 36,00
0
0
0
0
0
0
1r A
1r B
1r C
1r D
1r E

L’exposició d’enguany

IES Juníper Serra
www.iesjuniperserra.net
iesjuniperserra@educacio.caib
.es