14.05.2013 Views

MERCAR, - Associació Esclat

MERCAR, - Associació Esclat

MERCAR, - Associació Esclat

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

La revista<br />

de l’<strong>Associació</strong> ESCLAT<br />

Declarada d’Utilitat Pública Edició bilingüe català/castellà Tardor 2011<br />

<strong>Esclat</strong><br />

60<br />

<strong>MERCAR</strong>,<br />

el carretó d’anar<br />

a comprar motoritzat<br />

Inauguració d’<strong>Esclat</strong> Marina<br />

Primer estiu al nou centre<br />

Joan Bertran: “Som un equip que treballem junts”<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat<br />

Preu 4,5 €


ESCLAT<br />

LA REVISTA<br />

TARDOR<br />

20<br />

NÚMERO 60<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat<br />

Dipòsit Legal: B. 3.539 - 1997<br />

Declarada d’Utilitat Pública. Membre de Dincat. Membre d’ECOM.<br />

Edita: ESCLAT c/ Guitard, 80-92, interior plaça, 080 4 Barcelona.<br />

T: 93 450 50. F: 93 456 02 46. e-mail: <strong>Associació</strong> <strong>Esclat</strong>: esclat@esclat.info. Centre <strong>Esclat</strong>:<br />

T: 93 439 36 88. esclat @esclat.info. C.O. <strong>Esclat</strong> 2. T: 93 455 54 35. esclat2@esclat.info.<br />

ESCLATEC. T: 93 433 40 66. esclatec@esclatec.com. CADES. T: 93 450 50.<br />

cades@esclat.info. www.esclatec.com. www.esclat.info. Consell de redacció: Marisol<br />

Álvarez. Joan Bertran. Lola de la Fuente. Laura Iglesias. Jesús Simón. Direcció: Marisa<br />

Gascón. Coordinació: David Casals. Traducció: Judit Font. Fotografies: <strong>Esclat</strong> i Pia Codina.<br />

Disseny gràfic: Anna Vicén<br />

Les col·laboracions publicades amb signatura a la revista ESCLAT expressen l’opinió dels<br />

seus autors, per la qual cosa no pressuposen identitat amb la línia de la revista.<br />

Amb la col·laboració de:<br />

3<br />

EDITORIAL<br />

Les grans idees vénen de petits<br />

moments de reflexió<br />

Las grandes ideas vienen de pequeños<br />

momentos de reflexión<br />

4<br />

TEMA<br />

Carretó de motor<br />

Carrito a motor<br />

Xavier Caballero<br />

8<br />

ASSOCIACIÓ<br />

Inauguració d’<strong>Esclat</strong> Marina:<br />

“Treballar i posar-se al davant”<br />

Inauguración de <strong>Esclat</strong> Marina:<br />

“Trabajar y ponerse delante”<br />

David Casals<br />

12<br />

ASSOCIACIÓ<br />

“Un gran dia”<br />

“Un gran día”<br />

Joan Bertran<br />

20<br />

ESCAPADA<br />

El nostre primer estiu a <strong>Esclat</strong> Marina<br />

El primer verano en <strong>Esclat</strong> Marina<br />

Educadors de la Residència<br />

24<br />

BREUS<br />

Barcelona és la ciutat espanyola més ben adaptada<br />

per a les persones amb discapacitat física<br />

Barcelona es la ciudad española mejor adaptada<br />

para las personas con discapacidad física<br />

Més de 500 persones celebren el I Dia Nacional<br />

de la Paràlisi Cerebral a Pamplona<br />

Más de 500 personas celebran el I Día Nacional<br />

de la Parálisis Cerebral en Pamplona<br />

Sopar en benefici d’<strong>Esclat</strong><br />

Cena en beneficio de <strong>Esclat</strong><br />

Cursa solidària solidària a Barcelona<br />

Carrera solidaria en Barcelona<br />

<strong>Esclat</strong> al Saló Ability<br />

<strong>Esclat</strong> en el Salón Ability<br />

Canvis en la jubilació<br />

Cambios en la jubilación<br />

Ecom fa 40 anys<br />

Ecom cumple 40 años<br />

Guia del metro en braille<br />

Guia del metro en braille<br />

EDITORIAL<br />

Les grans idees vénen de petits<br />

moments de reflexió<br />

Las grandes ideas vienen de pequeños<br />

momentos de reflexión<br />

Davant d’una petita dificultat quotidiana, sovint, la<br />

nostra primera reacció és de passivitat transitòria per<br />

assimilar allò que se’ns està fent evident i amb el que no<br />

comptàvem. Després identifiquem el problema, el classifiquem<br />

per ordre d’importància i, finalment, ens decidim a<br />

resoldre’l tot deixant anar la imaginació, o bé l’acceptem<br />

com a mal menor.<br />

Hi ha hagut moltes idees genials sorgides d’aquests moments<br />

de reflexió. Segur que la roda es va inventar quan<br />

algú no va acceptar que transportar una gran càrrega a<br />

l’esquena fos un mal menor de la seva feina.<br />

Estem envoltats d’estris que faciliten gairebé totes les<br />

tasques de les persones: vehicles per traslladar-nos més<br />

ràpidament i sense cansar-nos, ulleres que ens permeten<br />

veure-hi amb claredat, coberts per no tocar els aliments<br />

quan els ingerim i d’aquesta manera evitar malalties, etc.<br />

Per no parlar de tots els aparells domèstics que utilitzem<br />

sense adonar-nos que algú va pensar a facilitar aquella<br />

determinada tasca.<br />

El carretó d’anar a comprar va suposar un gran avenç per<br />

a les persones que havien de realitzar aquesta tasca (inicialment<br />

eren les dones les que més l’utilitzaven), perquè<br />

s’estalviaven dur la càrrega del menjar de la família a les<br />

mans, amb el perjudici que això suposava per a la salut.<br />

Però no solament eren les mestresses de casa les que necessitaven<br />

els carretons d’anar a comprar per transportar<br />

coses pesants, també les persones grans amb menys<br />

força física, les persones amb mobilitat reduïda i altres<br />

discapacitats físiques no podien arrossegar la càrrega del<br />

menjar i continuaven essent dependents d’altres persones.<br />

Temps era temps, <strong>Esclat</strong>ec va pensar que malgrat que la<br />

roda va ser un element indispensable en el desenvolupament<br />

humà, segur que podria afegir-hi el seu granet<br />

de sorra. Deixant anar la imaginació, va dir: “Si el carretó<br />

es bellugués sense esforç, només amb poques ordres,<br />

mínimes, seria un estri molt útil no solament en si mateix,<br />

sinó també com a element de suport a l’autonomia i a la<br />

independència de les persones...”, raó de ser d’<strong>Esclat</strong>ec.<br />

I tal dit, tal fet; aquesta idea va esdevenir Mercar.<br />

Ante una pequeña dificultad cotidiana, a menudo nuestra<br />

primera reacción es de pasividad transitoria para asimilar<br />

lo que se nos está haciendo evidente y con lo que no contábamos.<br />

Después identificamos el problema, lo clasificamos<br />

por orden de importancia y, finalmente, nos decidimos a<br />

resolverlo dejando volar la imaginación, o bien lo aceptamos<br />

como mal menor.<br />

Ha habido muchas ideas geniales surgidas de estos<br />

momentos de reflexión. Seguro que la rueda se inventó<br />

cuando alguien no aceptó que transportar una gran carga a<br />

las espaldas fuera un mal menor de su trabajo.<br />

Estamos rodeados de enseres que facilitan casi todas las<br />

tareas de las personas: vehículos para trasladarnos más<br />

rápidamente y sin cansarnos, gafas que nos permiten ver<br />

con claridad, cubiertos para no tocar los alimentos cuando<br />

los ingerimos y de este modo evitar enfermedades, etc. Por<br />

no hablar de todos los aparatos domésticos que utilizamos<br />

sin darnos cuenta de que alguien pensó en facilitar aquella<br />

determinada tarea.<br />

El carrito de la compra supuso un gran adelanto para las<br />

personas que tenían que realizar esta tarea (inicialmente<br />

eran las mujeres las que más lo utilizaban), porque se<br />

ahorraban tener que llevar la carga de la comida de la<br />

familia de los brazos, con el perjuicio que esto suponía para<br />

la salud. Pero no solamente eran las amas de casa las que<br />

necesitaban los carritos para transportar cosas pesantes,<br />

tampoco las personas mayores con menos fuerza física, las<br />

personas con movilidad reducida y otras discapacidades<br />

físicas podían arrastrar la carga de la comida y seguían<br />

siendo dependientes de otras personas.<br />

Tiempo atrás, <strong>Esclat</strong>ec pensó que a pesar de que la rueda<br />

fue un elemento indispensable en el desarrollo humano,<br />

seguro que todavía podría añadir su granito de arena.<br />

Soltando la imaginación, dijo: “Si el carrito se empleara sin<br />

esfuerzo, sólo con pocas órdenes, mínimas, sería una herramienta<br />

muy útil no solamente en sí mismo, sino también<br />

como elemento de apoyo a la autonomía y a la independencia<br />

de las personas...”, razón de ser de <strong>Esclat</strong>ec.<br />

Y dicho y hecho, esta idea llegó a ser Mercar.<br />

2 <strong>Esclat</strong> La Revista Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat 3


TEMA<br />

T Xavier Caballero<br />

Carretó d’anar a<br />

comprar amb motor<br />

Carrito a motor<br />

“Ja està! Per fi!”; aquestes són les expressions que vam dir<br />

quan vam tenir totalment finalitzat el primer carretó d’anar a<br />

comprar amb motor a sobre de la taula de muntatge.<br />

“¡Ya está! ¡Por fin!”; éstas son las expresiones que nos salieron cuando<br />

tuvimos totalmente finalizado el primer carrito a motor encima de la<br />

mesa de montaje.<br />

L’expressió de felicitat i d’haver-nos tret un pes de sobre<br />

es reflectia en el nostre rostre. Tots els nois i noies que<br />

estaven fent altres feines i muntatges es van girar amb un<br />

somriure als llavis, tots mirant el carretó. Per un instant<br />

vaig “viure” un moment en què, sense dir res, tots compartíem<br />

una mateixa sensació, un còctel de satisfacció,<br />

felicitat, alegria i, per damunt de tot, la satisfacció d’haver<br />

estat capaços de finalitzar aquest projecte. Un projecte<br />

en què molta gent ha posat tot l’enginy, el coneixement i<br />

molta, molta il·lusió.<br />

Ara que ja el tenim, no puc evitar el record de tant i tant de<br />

temps dedicat a aquest projecte i de totes les persones<br />

que s’hi han abocat per trobar les solucions als problemes<br />

tècnics que anaven sortint. Sembla mentida amb quina<br />

facilitat sorgeixen noves dificultats. Quan tot just acabes<br />

de solucionar-ne unes, en surten unes altres!<br />

La expresión de felicidad y de habernos sacado un peso<br />

de encima se reflejaba en nuestro rostro. Todos los chicos<br />

y chicas que estaban realizando otros trabajos y montajes<br />

se giraron con una sonrisa en los labios, mirando el carrito.<br />

Por un instante “viví” un momento en el que, sin decir nada,<br />

todos compartíamos una misma sensación, un cóctel de<br />

satisfacción, felicidad, alegría y, por encima de todo, la<br />

satisfacción de haber sido capaces de finalizar este proyecto.<br />

Un proyecto en el que mucha gente ha puesto todo el<br />

ingenio, el conocimiento y mucha, mucha ilusión.<br />

Ahora que ya lo tenemos, no puedo evitar el recuerdo de<br />

tanto y tanto tiempo dedicado a este proyecto y de todas<br />

las personas que se han abocado en él para encontrar<br />

las soluciones a los problemas técnicos que iban apareciendo.<br />

Parece mentira con qué facilidad surgen nuevas<br />

dificultades. Cuando apenas acabas de solucionar unas,<br />

¡salen otras!<br />

Molta gent ha fet un seguiment del nostre carretó des que<br />

en vam començar el primer disseny i plantejament, ara<br />

fa uns set anys. Al llarg d’aquest temps també ha calgut<br />

alternar aquest projecte amb molts d’altres, com ara el<br />

sistema de la bugaderia, la cadira triesfèrica, comunicadors<br />

de veu, etc., i sobretot la tasca amb els treballadors i<br />

treballadores per adaptar els seus llocs de treball a les diferents<br />

feines que han anat sortint per a altres empreses.<br />

Recordo que, de fet, la idea va sortir gairebé sense voler. I<br />

ara vull tenir un record per a Francesc Pinto, l’amic que ja<br />

no és entre nosaltres i que tan important ha estat per a la<br />

creació d’<strong>Esclat</strong>ec i per a aquest projecte en concret. Recordo<br />

que ens vam trobar en Pere Teixidor, antic enginyer<br />

del departament de R+D+i, en Francesc i jo mateix cercant<br />

un projecte que pogués ser interessant per desenvolupar<br />

i que no tingués uns costos de recerca massa elevats.<br />

Vam abocar moltes idees, i llavors un dia en Francesc va<br />

comentar que tenia la dona comprant al mercat del Guinardó<br />

i que per això ell no disposava del cotxe per tornar a<br />

casa. La dona d’en Francesc tenia problemes a les cames<br />

i a més el carrer era tot de pujada. Llavors jo vaig dir: “Per<br />

què no hi posem un motor, al carretó?”.<br />

Aquesta idea va ser ràpidament agafada pels meus companys<br />

i, com sempre, van començar a cercar solucions i a<br />

fer projectes. Haig de dir que aquesta és una característi-<br />

Mucha gente ha hecho un seguimiento de nuestro carrito<br />

desde que empezamos su primer diseño y planteamiento,<br />

unos siete años atrás. A lo largo de este tiempo también ha<br />

sido necesario alternar este proyecto con muchos otros,<br />

como por ejemplo el sistema de la lavandería, la silla triesférica,<br />

comunicadores de voz, etc., y ante todo la tarea con<br />

los trabajadores y trabajadoras para adaptar sus puestos<br />

de trabajo a los diferentes pedidos que han ido saliendo<br />

para otras empresas.<br />

Recuerdo que, de hecho, la idea salió casi sin querer. Y<br />

ahora quiero tener un recuerdo para Francesc Pinto, el<br />

amigo que ya no está entre nosotros y que tan importante<br />

ha sido para la creación de <strong>Esclat</strong>ec y para este proyecto<br />

en concreto. Recuerdo que nos encontramos Pere<br />

Teixidor, antiguo ingeniero del departamento de I+D+i,<br />

Francesc y yo mismo buscando un proyecto que pudiera<br />

ser interesante desarrollar y que no tuviera unos costes de<br />

investigación demasiado elevados. Pusimos sobre la mesa<br />

muchas ideas, y entonces un día Francesc comentó que<br />

su mujer estaba comprando en el mercado de El Guinardó<br />

y que por este motivo no disponía de coche para volver a<br />

casa. La mujer de Francesc tenía problemas en las piernas<br />

y además la calle donde vivían hacía subida. Entonces yo<br />

dije: “¿Por qué no ponemos un motor en el carrito?”.<br />

Esta idea fue rápidamente cogida al vuelo por mis compañeros<br />

y, como siempre, empezaron a buscar solucio-<br />

4 <strong>Esclat</strong> La Revista 5<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat<br />

?<br />

Diferents models del Mercar.


ca de la gent d’<strong>Esclat</strong>ec, abans i ara: no veiem problemes<br />

ni diem d’entrada “no”, sempre intentem trobar sortides<br />

i solucions. En realitat és un luxe treballar amb gent amb<br />

aquest entusiasme tan positiu. El que desconeixíem en<br />

aquell temps era la quantitat de problemes que aquell<br />

senzill projecte ens plantejaria, quantes frustracions viuríem<br />

i quant de temps hi hauríem de dedicar en el futur.<br />

El plantejament inicial era ben senzill, agafar un carretó<br />

d’anar a comprar dels que hi havia al mercat i acoblar-li<br />

un motor a la part de baix i un control al mànec. I així vam<br />

fer el primer model, que, per cert, va ser triat per l’organització<br />

del Fòrum de les Cultures 2004 i es va exposar a<br />

Barcelona dins l’exposició “50 cubs de les bones idees”.<br />

Ràpidament, i com és natural, vam voler millorar aquell<br />

producte i vam cercar motors i rodes i xassís i bosses per<br />

fer un producte fiable i segur.<br />

Amb els resultats i proves que vam fer, es va decidir que<br />

no podíem aprofitar l’estructura dels carretons del mercat<br />

i vam posar fil a l’agulla per dissenyar el nostre propi model.<br />

Aquí hem de reconèixer que José Luis Fernández, pare<br />

d’un noi del CADES, ens va donar un gran suport i ajuda<br />

en aquella fase per trobar una estructura adient, perquè,<br />

atès que el carretó portava motor, era lògic que la gent<br />

carregués molt de pes i, per tant, les rodes del darrere<br />

havien de tenir gir. Tot aquest procés es va engegar sense<br />

cap pressupost concret i amb recursos econòmics de la<br />

mateixa entitat.<br />

Passava el temps i fèiem altres coses, però sempre algú<br />

aportava alguna nova idea per anar fent evolucionar el<br />

carretó, a tots ens feia molta il·lusió el projecte. Quan el<br />

teníem quasi acabat, un amic i coneixedor de com funciona<br />

el màrqueting ens va donar una nova visió del projecte.<br />

Ens va dir que el nostre carretó amb motor sempre seria<br />

un producte car en comparació amb els carretons de<br />

Presentació del Mercar al Saló Hability<br />

i procés de fabricació.<br />

nes y a hacer proyectos. Tengo que decir que ésta es una<br />

característica de la gente de <strong>Esclat</strong>ec, antes y ahora: no<br />

vemos problemas ni decimos de entrada “no”, siempre<br />

intentamos encontrar salidas y soluciones. En realidad es<br />

un lujo trabajar con gente con este entusiasmo tan positivo.<br />

Lo que desconocíamos en aquel tiempo eran la cantidad<br />

de problemas que aquel sencillo proyecto nos plantearía,<br />

cuántas frustraciones viviríamos y cuánto tiempo tendríamos<br />

que dedicar a ello en el futuro.<br />

El planteamiento inicial era muy sencillo, coger un carrito<br />

de los que había en el mercado y acoplarle un motor en la<br />

parte de abajo y un control en el mango. Y así hicimos el primer<br />

modelo, que, por cierto, fue elegido por la organización<br />

del Foro de las Culturas 2004 y se expuso en Barcelona<br />

dentro de la exposición “50 cubos de las buenas ideas”.<br />

Rápidamente, y como es natural, quisimos mejorar aquel<br />

producto y buscamos motores y ruedas y chasis y bolsas<br />

para hacer un producto fiable y seguro.<br />

Con los resultados y pruebas que hicimos, se decidió que<br />

no podíamos aprovechar la estructura de los carritos del<br />

mercado y nos pusimos manos a la obra para diseñar nuestro<br />

propio modelo. Aquí hay que reconocer que José Luis<br />

Fernández, padre de un chico del CADES, fue un gran apoyo<br />

y nos dio ayuda en aquella fase para encontrar una estructura<br />

adecuada, porque, dado que la carretilla tenía motor,<br />

era lógico que la gente cargara mucho peso y, por lo tanto,<br />

las ruedas traseras debían girar. Todo este proceso se puso<br />

en marcha sin ningún presupuesto concreto y con recursos<br />

económicos de la propia entidad.<br />

Pasaba el tiempo y hacíamos otras cosas, pero siempre alguien<br />

aportaba alguna nueva idea para ir haciendo evolucionar<br />

el carrito, a todos nos hacía mucha ilusión el proyecto.<br />

Cuando lo teníamos casi terminado un amigo, conocedor<br />

de cómo funciona el marketing, nos dio una nueva visión<br />

compra manuals i, per tant, calia plantejar-lo com un producte<br />

totalment nou i amb disseny, un producte que durés<br />

anys, fiable i de gran capacitat, de qualitat.<br />

En aquell temps una persona que col·laborava amb<br />

nosaltres feia molt de temps, de manera desinteressada i<br />

amb gran empenta i coneixements de mecànica, el nostre<br />

estimat senyor Zamora, va agafar el projecte i li va donar<br />

un gir i una nova empenta, un nou plantejament: ens en<br />

faria un nou disseny que fes possible que el xassís del<br />

carretó el fabriquessin totalment a <strong>Esclat</strong>ec els nostres<br />

treballadors i treballadores. Va dissenyar un sistema en<br />

què sense cap soldadura les peces encaixaven, amb gran<br />

rigidesa i robustesa.<br />

Ara el problema que calia resoldre era trobar els diners<br />

per fer un motlle per a les peces d’encaix. Llavors, l’entitat<br />

va demanar un ajut al Departament de Benestar Social i<br />

Família en una convocatòria d’innovació, ja que la recerca<br />

per integrar laboralment nois i noies amb grans discapacitats<br />

crèiem que era fonamental. La Generalitat així ho va<br />

creure i amb el seu suport es va poder acabar el projecte.<br />

Tot aquest esforç que han fet l’<strong>Associació</strong> <strong>Esclat</strong> i <strong>Esclat</strong>ec<br />

s’ha vist recompensat quan s’ha comprovat que el<br />

producte el podem fer tal com ho teníem previst i també<br />

quan s’ha rebut una gran quantitat de comentaris positius.<br />

A més, cal esmentar que aquest projecte va rebre el<br />

Premi Accés l’any 2006, que atorga la Fundació Salas com<br />

a reconeixement a la investigació i aplicació de solucions<br />

d’accessibilitat en l’àmbit de l’habitatge.<br />

Ara només queda vendre’n moltes unitats.<br />

Ja ens hi hem posat. T<br />

La idea de los carritos salió casi<br />

sin querer. Era un planteamiento<br />

sencillo: coger un carrito de la<br />

compra y ponerle un motor y<br />

un control en el mango. Luego<br />

vimos que no podíamos utilizar<br />

la estructura de los carritos ya<br />

existentes en el mercado y tuvimos<br />

que crear un prototipo.<br />

del proyecto. Nos dijo que nuestro carrito a motor siempre<br />

sería un producto caro en comparación con los carritos de<br />

compra manuales y, por lo tanto, había que plantearlo como<br />

un producto totalmente nuevo y con diseño, un producto<br />

que durara años, fiable y de gran capacidad, de calidad.<br />

En aquel tiempo una persona que colaboraba con nosotros<br />

hacía mucho tiempo, de forma desinteresada y con<br />

grandes ánimos y con conocimientos de mecánica, nuestro<br />

querido señor Zamora, cogió el proyecto y le dio un giro y<br />

un nuevo empujón, un nuevo planteamiento: realizaría un<br />

nuevo diseño que hiciera posible que el chasis del carrito<br />

lo fabricaran totalmente en <strong>Esclat</strong>ec nuestros trabajadores<br />

y trabajadoras. Diseñó un sistema en el que sin ninguna<br />

soldadura las piezas encajaran, con gran rigidez y robustez.<br />

Ahora el problema que había que resolver era encontrar el<br />

dinero para hacer un molde para las piezas que tenían que<br />

encajar. Entonces, la entidad pidió una ayuda al Departamento<br />

de Bienestar Social y Familia en una convocatoria<br />

de innovación, puesto que la investigación para integrar laboralmente<br />

a chicos y chicas con grandes discapacidades<br />

creíamos que era fundamental. La Generalitat así lo creyó y<br />

con su apoyo se pudo terminar el proyecto.<br />

Todo este esfuerzo que han hecho la Asociación <strong>Esclat</strong> y<br />

<strong>Esclat</strong>ec se ha visto recompensado cuando se ha comprobado<br />

que el producto lo podemos hacer tal y como lo<br />

teníamos previsto y también cuando se han recibido gran<br />

cantidad de comentarios positivos. Además, hay que mencionar<br />

que este proyecto recibió el Premio Accés en el año<br />

2006, que otorga la Fundación Salas como reconocimiento<br />

a la investigación y aplicación de soluciones de accesibilidad<br />

en el ámbito de la vivienda.<br />

Ahora sólo queda vender muchas unidades.<br />

Estamos en ello. T<br />

La idea dels carretons<br />

va sortir gairebé sense<br />

voler. Era un plantejament<br />

senzill: agafar un carretó<br />

d’anar a comprar i acoblarhi<br />

un motor i un control al<br />

mànec. Després vam veure<br />

que no podíem aprofitar<br />

l’estructura dels carretons<br />

ja existents al mercat i vam<br />

haver de crear un prototip.<br />

6 <strong>Esclat</strong> La Revista Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


ASSOCIACIÓ<br />

Inauguració d’<strong>Esclat</strong> Marina:<br />

“Treballar i posar-se al davant”<br />

Inauguración de <strong>Esclat</strong> Marina: “Trabajar y ponerse delante”<br />

El president va lloar l’actitud d’entitats com <strong>Esclat</strong> per la<br />

postura de responsabilitat que adopten, especialment en<br />

els temps actuals de crisi econòmica: “En lloc de queixarse,<br />

el que fan és treballar i posar-se al davant”, va subratllar<br />

Mas, i va afegir que “aquesta és l’actitud que convé prioritàriament<br />

a Catalunya”. Es tracta, doncs, d’un exemple<br />

de responsabilitat en temps difícils, i també d’emprenedoria,<br />

ja que un dels fets diferencials del projecte d’<strong>Esclat</strong><br />

Marina és que ha tingut finançament públic i privat.<br />

Així, el president va recordar que el nou centre ha representat<br />

una inversió de gairebé 7,8 milions d’euros, el<br />

50% dels quals els ha aportat la Generalitat a través del<br />

Departament de Benestar Social i Família. D’altra banda,<br />

l’Ajuntament ha aportat els terrenys, i en el finançament<br />

també han contribuït l’Estat a través del Ministeri de<br />

T David Casals<br />

La nova residència i centre de dia <strong>Esclat</strong> Marina ja s’ha<br />

inaugurat oficialment. L’acte va tenir lloc el dijous 14 de<br />

juliol i va ser encapçalat pel president de la Generalitat de<br />

Catalunya, Artur Mas.<br />

La nueva residencia y centro de día <strong>Esclat</strong> Marina ya se ha inaugurado<br />

oficialmente. El acto tuvo lugar el jueves 14 de julio y fue encabezado<br />

por el presidente de la Generalitat de Cataluña, Artur Mas.<br />

El presidente alabó la actitud de entidades como <strong>Esclat</strong> por<br />

la postura de responsabilidad que adoptan, especialmente<br />

en los tiempos actuales de crisis económica: “En lugar<br />

de quejarse, lo que hacen es trabajar y ponerse delante”,<br />

subrayó Mas, y añadió que “ésta es la actitud que conviene<br />

prioritariamente en Cataluña”. Se trata, pues, de un<br />

ejemplo de responsabilidad en tiempos difíciles, y también<br />

de espíritu empresarial, puesto que uno de los hechos diferenciales<br />

del proyecto de <strong>Esclat</strong> Marina es que ha tenido<br />

financiación pública y privada.<br />

Así pues, el presidente recordó que el nuevo centro ha<br />

representado una inversión de casi ,8 millones de euros,<br />

de los cuales el 50% han sido aportados por la Generalitat<br />

a través del Departamento de Bienestar Social y Familia.<br />

Por otro lado, el Ayuntamiento ha aportado los terrenos, y<br />

Sanitat, Política Social i Igualtat, que ha aportat gairebé un<br />

25% del cost; la mateixa associació <strong>Esclat</strong> i una dotzena<br />

de col·laboradors del sector privat.<br />

Segons el president, la tasca d’associacions com <strong>Esclat</strong><br />

“demostra que, més enllà de la feina de les administracions,<br />

hi ha una feina imprescindible, que és la que fa la gent<br />

per iniciativa pròpia i que la fa perquè té ganes de tirar<br />

endavant i perquè assumeix responsabilitats”. El cap de<br />

l’Executiu va destacar la feina de l’entitat <strong>Esclat</strong>, impulsora<br />

del centre, que “se sent cridada a treballar pel bé comú”<br />

i ha lloat la seva “actitud de servei al país”.<br />

En aquest sentit, va agrair la trajectòria de més de 34<br />

anys de l’<strong>Associació</strong> <strong>Esclat</strong> i la va posar com l’exemple<br />

“que voldria que es filtrés en el conjunt de la societat, que<br />

servís de model i de referent i que la gent prengui nota<br />

de les coses es poden fer si hi ha un grup de gent que hi<br />

creu molt i que té aquesta actitud de perseverança, de<br />

constància i de no tirar la tovallola”. El president ha dit que<br />

“hi ha molta gent al país que ha seguit aquest exemple, en<br />

el camp social, en el camp de la dignitat de les persones i<br />

del progrés personal i familiar” i ha afegit que “si aquesta<br />

actitud va quallant, estic convençut que entre tots plegats<br />

podrem superar les dificultats”.<br />

En l’acte d’inauguració de la residència i centre de dia <strong>Esclat</strong><br />

Marina, hi van assistir el conseller de Benestar Social i<br />

Família, Josep Lluís Cleries; la tinent d’alcalde de Qualitat<br />

de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona,<br />

Maite Fandos, en nom de l’alcalde de la capital catalana;<br />

Lola de la Fuente, Maite Fandos, Joan Bertran, Artur<br />

Mas, M. Isabel Martínez Lozano, Josep Lluis Cleries<br />

i Rita Granados en un moment dels parlaments.<br />

en la financiación también han contribuido el Estado a<br />

través del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad,<br />

que ha aportado casi un 25% del coste; la propia<br />

asociación <strong>Esclat</strong> y una docena de colaboradores del<br />

sector privado.<br />

Según el presidente, la tarea de asociaciones como<br />

<strong>Esclat</strong> “demuestra que, más allá del trabajo de las Administraciones,<br />

hay un trabajo imprescindible, que es<br />

el que hace la gente por iniciativa propia y que lo hace<br />

porque tiene ganas de salir adelante y porque asume<br />

responsabilidades”. El jefe del Ejecutivo catalán destacó<br />

el trabajo de la entidad <strong>Esclat</strong>, impulsora del centro, que<br />

“se siente llamada a trabajar por el bien común” y ha<br />

alabado su “actitud de servicio al país”.<br />

En este sentido, agradeció la trayectoria de más de 34<br />

años de la Asociación <strong>Esclat</strong> y la puso como el ejemplo<br />

“que querría que se filtrara al conjunto de la sociedad,<br />

que sirviera de modelo y de referente y que la gente<br />

tome nota de las cosas que se pueden hacer si hay un<br />

grupo de gente que cree mucho en ello y que tiene esta<br />

actitud de perseverancia, de constancia y de no tirar<br />

la toalla”. El presidente ha dicho que “hay mucha gente<br />

en el país que ha seguido este ejemplo, en el campo<br />

social, en el campo de la dignidad de las personas y del<br />

progreso personal y familiar” y ha añadido que “si esta<br />

actitud va cuajando, estoy convencido de que entre<br />

todos juntos podremos superar las dificultades”.<br />

En el acto de inauguración de la residencia y centro de<br />

8 <strong>Esclat</strong> La Revista 9<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


la regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats,<br />

Irma Rognoni; la directora de l’Institut Català<br />

d’Assistència i Serveis Socials (Icass), Carmela Fortuny,<br />

i la secretària general de Política Social i Consum del<br />

Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, Isabel<br />

María Martínez Lozano, entre d’altres.<br />

Fandos va recalcar que el centre és fruit de la collaboració<br />

entre el sector públic i el sector privat, un<br />

dels eixos que vol prioritzar l’equip de govern municipal,<br />

liderat per Trias en aquest nou mandat. D’altra banda,<br />

Martínez Lozano va indicar que el finançament de l’Estat<br />

procedeix del percentatge de la declaració de la renda<br />

destinat a afers socials, i “d’aquí la importància de marcar<br />

la creueta”, va dir.<br />

En l’acte van ser-hi presents l’exalcalde de la ciutat,<br />

Jordi Hereu, i el regidor del districte de Sants-Montjuïc,<br />

Jordi Martí. En l’acte també han assistit representants<br />

d’empreses del sector privat que col·laboren habitualment<br />

amb <strong>Esclat</strong> o que han ajudat l’entitat a l’hora<br />

d’impulsar el centre del barri de la Marina. Els companys<br />

de camí, gràcies als quals el projecte no hagués<br />

pogut ser una realitat, són:<br />

- FCC Construcción, constructora de l’equipament, i que<br />

ha aportat qualitat tècnica i humana i molt bona disposició<br />

en tots els aspectes de la construcció.<br />

El President Mas escolta atentament les explicacions<br />

de Joan Ranera sobre el sistema de funcionament de la<br />

bugaderia, desenvolupada per <strong>Esclat</strong>ec.<br />

día <strong>Esclat</strong> Marina estuvieron presentes el consejero de Bienestar<br />

Social y Familia, Josep Lluís Cleries; la teniente de<br />

alcalde de Calidad de Vida, Igualdad y Deportes del Ayuntamiento<br />

de Barcelona, Maite Fandos, en nombre del alcalde<br />

de la capital catalana; la regidora de Familia, Infancia, Usos<br />

del Tiempo y Discapacidades, Irma Rognoni; la directora<br />

del Instituto Catalán de Asistencia y Servicios Sociales<br />

(Icass), Carmela Fortuny, y la secretaria general de Política<br />

Social y Consumo del Ministerio de Sanidad, Política Social<br />

e Igualdad, Isabel María Martínez Lozano, entre otros.<br />

Fandos resaltó que el centro es fruto de la colaboración<br />

entre el sector público y el sector privado, uno de los ejes<br />

que quiere priorizar el equipo de gobierno municipal,<br />

liderado por Trias en este nuevo mandato. Por otro lado,<br />

Martínez Lozano indicó que la financiación del Estado procede<br />

del porcentaje de la declaración de la renta destinado<br />

a asuntos sociales, y “de aquí la importancia de marcar la<br />

crucecita”, dijo.<br />

En el acto estuvieron presentes el ex alcalde de la ciudad,<br />

Jordi Hereu, y el regidor del distrito de Sants-Montjuïc,<br />

Jordi Martí. También han asistido al acto representantes de<br />

empresas del sector privado que colaboran habitualmente<br />

con <strong>Esclat</strong> o que han ayudado a la entidad a la hora de impulsar<br />

el centro del barrio de Marina. Los compañeros de<br />

camino, gracias a los cuales el proyecto no hubiera podido<br />

ser una realidad, son:<br />

La directora d’<strong>Esclat</strong>, Lola de la Fuente, i alguns<br />

usuaris, donant la benvinguda al president Mas<br />

i al conseller Cleries.<br />

- Roca, que ha aportat tots els elements sanitaris, els<br />

revestiments i els paviments, tots d’alta qualitat.<br />

- L’empresa Tecnal, que ha lliurat tot l’alumini de l’edifici,<br />

de les portes, finestres, etc.<br />

- Valentine, que ha aportat tota la pintura.<br />

- Ikea, que ha fet l’aportació de parament de la llar.<br />

- Vbia, que ha proporcionat parts de l’enllumenat.<br />

- Planning Sisplano, que s’ha fet càrrec de la senyalització.<br />

- La Fundació Roviralta, que ha col·laborat en el finançament<br />

d’un vehicle de transport.<br />

També hi han col·laborat mitjançant aportacions econòmiques<br />

les obres socials de La Caixa, Ibercaja i Banca<br />

Cívica, i les fundacions Once, Jesús Serra i Auris 4. D’altra<br />

banda, també hi ha donat suport la Federació Ecom i<br />

l’<strong>Associació</strong> de Persones amb Discapacitat del districte<br />

Sants-Montjuïc, les famílies de l’<strong>Associació</strong> <strong>Esclat</strong> i tot el<br />

personal que hi treballa. T<br />

- FCC Construcción, constructora del equipamiento, y que<br />

ha aportado calidad técnica y humana y muy buena disposición<br />

en todos los aspectos de la construcción.<br />

- Roca, que ha aportado todos los elementos sanitarios, los<br />

revestimientos y los pavimentos, todos de alta calidad.<br />

- La empresa Tecnal, que ha entregado todo el aluminio del<br />

edificio, de las puertas, ventanas, etc.<br />

- Valentine, que ha aportado toda la pintura.<br />

- Ikea, que ha hecho la aportación de menaje del hogar.<br />

- Vbia, que ha proporcionado partes del alumbrado.<br />

- Planning Sisplano, que se ha hecho cargo de la señalización.<br />

- La Fundación Roviralta, que ha colaborado en la financiación<br />

de un vehículo de transporte.<br />

También han colaborado mediante aportaciones económicas<br />

las obras sociales de La Caixa, Ibercaja y Banca Cívica,<br />

y las fundaciones Once, Jesús Serra y Auris 4. Por otro<br />

lado, también se ha contado con el apoyo de la Federación<br />

Ecom y la Asociación de Personas con Discapacidad del<br />

distrito Sants-Montjuïc, las familias de la Asociación <strong>Esclat</strong><br />

y todo el personal que trabaja en ella. T<br />

0 <strong>Esclat</strong> La Revista Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


ASSOCIACIÓ<br />

“Un gran dia”<br />

“Un gran día”<br />

Vam començar, fa uns 34 anys, donant atenció en l’etapa<br />

escolar amb el que en diem <strong>Esclat</strong>-1, l’Escola <strong>Esclat</strong>,<br />

al districte de les Corts, on tenim també la seu social de<br />

la nostra entitat. Després vam cobrir l’etapa d’adults<br />

amb tres centres per donar atenció a les persones<br />

segons el grau d’afectació: el Centre Ocupacional <strong>Esclat</strong>-2;<br />

el taller <strong>Esclat</strong>ec, que és l’<strong>Esclat</strong>-3; el Centre de<br />

Dia CADES, que és <strong>Esclat</strong>-4, situat al districte d’Horta-<br />

Guinardó, i ara <strong>Esclat</strong>-5, que és la Residència <strong>Esclat</strong><br />

Marina, l’habitatge, la casa. Aquí, a la Zona Franca.<br />

En una ocasió, si no ho recordo malament, amb motiu<br />

de la celebració del nostre 25è aniversari, quan vaig<br />

començar a parlar vaig dir que estructurava el tema, les<br />

T Sr. Joan Bertran, President d’<strong>Esclat</strong><br />

Avui és un gran dia. Un dia molt important per a tots nosaltres,<br />

per a les famílies, per a Barcelona, per a Catalunya. I és<br />

important perquè culmina un procés molt desitjat i llargament<br />

esperat, pel qual hem treballat des de fa molts anys i que vol<br />

ser una aposta, definitiva, per a la millora de la qualitat de vida<br />

de les persones que atenem i, en aquest cas, en relació amb<br />

l’habitatge.<br />

Hoy es un gran día. Un día muy importante para todos nosotros, para<br />

las familias, para Barcelona, para Cataluña. Y es importante porque<br />

culmina un proceso muy deseado y largamente esperado, por el que<br />

hemos trabajado desde hace muchos años y que quiere ser una apuesta,<br />

definitiva, para la mejora de la calidad de vida de las personas a quienes<br />

atendemos y, en este caso, en relación con la vivienda.<br />

Empezamos, hace unos 34 años, dando atención en la<br />

etapa escolar con lo que conocemos como <strong>Esclat</strong>- , la<br />

Escuela <strong>Esclat</strong>, en el distrito de Les Corts, donde tenemos<br />

también la sede social de nuestra entidad. Después<br />

cubrimos la etapa de adultos con tres centros para dar<br />

atención a las personas según su grado de afectación:<br />

el Centro Ocupacional <strong>Esclat</strong>-2; el taller <strong>Esclat</strong>ec, que es<br />

<strong>Esclat</strong>-3; el Centro de Día CADES, que es <strong>Esclat</strong>-4, situado<br />

en el distrito de Horta-Guinardó, y ahora <strong>Esclat</strong>-5,<br />

que es la Residencia <strong>Esclat</strong> Marina, la vivienda, la casa.<br />

Aquí, en la Zona Franca.<br />

En una ocasión, si no recuerdo mal, con motivo de la celebración<br />

de nuestro 25 aniversario, cuando empecé a<br />

meves paraules, com en el parenostre. A la primera part,<br />

lloances, i a la segona part, peticions. Recordo també que<br />

la llavors consellera de Benestar i Família, l’Honorable<br />

Senyora Irene Rigau, em va dir, quasi a cau d’orella: “Tu<br />

demana, demana, que ja ho veurem”.<br />

Per això, avui, potser només ens hauríem de limitar a<br />

donar les gràcies a tots els estaments, entitats i persones<br />

col·laboradores que han fet possible aquest projecte, o<br />

sigui, a tot l’equip que ha fet possible aquesta realitat.<br />

I remarco això d’equip, de grup de treball. Però qui forma<br />

aquest equip? Aquest equip, al qual volem manifestar<br />

l’agraïment general, està format per:<br />

1. Organismes oficials:<br />

1.1. Generalitat de Catalunya (que ha aportat el 50% del<br />

valor del projecte).<br />

1.2. Ajuntament de Barcelona (que va proporcionar el terreny<br />

on, avui, s’edifica aquesta residència, així com l’accés<br />

provisional, mentre no es remodela el conjunt del barri i<br />

on l’aleshores alcalde, el senyor Jordi Hereu, va posar la<br />

primera pedra).<br />

1.3. Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat (que ens<br />

ha facilitat subvencions a partir del 0,7% de l’IRPF per un<br />

valor de quasi el 25% del projecte). Per això, tant insistim,<br />

a vegades, de posar la creueta...<br />

El president Mas conversant amb<br />

Juan Díaz, a la Sala de Fisioteràpia.<br />

Font: Generalitat.<br />

2 <strong>Esclat</strong> La Revista 3<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat<br />

2. Empreses:<br />

2.1. Quan algunes empreses constructores arrufaven el<br />

nas quan pensaven en els problemes de pagament que<br />

podrien tenir tractant amb nosaltres, “una entitat benè-<br />

hablar dije que estructuraba el tema, mis palabras, como<br />

en el padrenuestro. En la primera parte, alabanzas, y<br />

en la segunda parte, peticiones. Recuerdo también que<br />

la entonces consejera de Bienestar y Familia, la Honorable<br />

Señora Irene Rigau, me dijo, casi al oído: “Tú pide,<br />

que ya veremos”.<br />

Por este motivo, hoy, puede que sólo nos debiéramos<br />

limitar a dar las gracias a todos los estamentos, entidades<br />

y personas colaboradoras que han hecho posible<br />

este proyecto, es decir, a todo el equipo que ha hecho<br />

posible esta realidad. Y quiero remarcar lo de equipo,<br />

grupo de trabajo. Pero ¿quién forma este equipo? Este<br />

equipo, al cual queremos manifestar un agradecimiento<br />

general, está formado por:<br />

. Organismos oficiales:<br />

. . Generalitat de Cataluña (que ha aportado el 50%<br />

del valor del proyecto).<br />

.2. Ayuntamiento de Barcelona (que proporcionó el<br />

terreno donde, hoy, se edifica esta residencia, así como<br />

el acceso provisional, mientras no se remodela el conjunto<br />

del barrio y donde el entonces alcalde, el señor<br />

Jordi Hereu, puso la primera piedra).<br />

.3. Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad<br />

(que nos ha facilitado subvenciones a partir del 0, %<br />

del IRPF por un valor de casi el 25% del proyecto). Por<br />

ello tanto insistimos, a veces, de poner la crucecita...<br />

2. Empresas:<br />

2. . Cuando algunas empresas constructoras ponían


fica, vés a saber...”. Una empresa, FCC - Fomento de<br />

Construcciones y Contratas, en la persona del Sr. Jordi<br />

Piera, va confiar en la nostra entitat, i així ha anat. Sense<br />

ells no tindríem residència.<br />

També volem agrair l’actuació del personal de FCC,<br />

que ha treballat en aquest indret, per la seva qualitat<br />

tècnica i humana i la seva bona disposició en tots els<br />

aspectes de la construcció.<br />

2.2 Gràcies també a l’empresa Roca, que ha aportat<br />

tots els elements sanitaris, els revestiments i els paviments,<br />

tots d’alta qualitat.<br />

2.3. L’empresa Tecnal, que ha lliurat tot l’alumini de<br />

l’edifici, de les portes, finestres, etc.<br />

2.4. Valentine, que ha aportat tota la pintura.<br />

2.5. Ikea, que ha fet l’aportació del parament de la llar.<br />

2.6. Vibia, que ha proporcionat parts de l’enllumenat.<br />

2.7. Planning Sisplano, que s’ha fet càrrec de la senyalització.<br />

2.8. La Fundació Roviralta, que ha fet una aportació del<br />

50% del valor de la furgoneta (l’altre 50% l’ha aportat<br />

la Generalitat).<br />

3. També volem agrair les aportacions econòmiques<br />

que han fet diferents entitats:<br />

3.1. Obra Social La Caixa<br />

3.2. Ibercaja<br />

3.3. Banca Cívica<br />

3.4. Fundació ONCE<br />

3.5. Fundació Jesús Serra<br />

3.6. Fundació Auris 4<br />

3.7. Societat Cooperativa Consum<br />

3.8. La Caixa<br />

4. Ajuts de federacions:<br />

4.1. Volem agrair especialment el suport de la Federació<br />

ECOM al llarg de tot aquest projecte, així com de<br />

l’<strong>Associació</strong> de Persones amb Discapacitat del districte<br />

Sants-Montjuïc.<br />

5. Famílies de l’<strong>Associació</strong> <strong>Esclat</strong> que han col·laborat<br />

positivament en tots els aspectes.<br />

El President va visitar totes les unitats<br />

de convivència d’<strong>Esclat</strong> Marina.<br />

mala cara pensando en los problemas de pago que podrían<br />

tener tratando con nosotros, “una entidad benéfica,<br />

vete tú a saber...”. Una empresa, FCC - Fomento de<br />

Construcciones y Contratas, en la persona del Sr.Jordi<br />

Piera, confió en nuestra entidad, y así ha ido. Sin ellos no<br />

tendríamos residencia.<br />

También queremos agradecer la actuación del personal<br />

de FCC, que ha trabajado en este lugar, por su calidad<br />

técnica y humana y su buena disposición en todos los<br />

aspectos de la construcción.<br />

2.2. Gracias también a la empresa Roca, que ha aportado<br />

todos los elementos sanitarios, los revestimientos y los<br />

pavimentos, todos de alta calidad.<br />

2.3. La empresa Tecnal, que ha entregado todo el aluminio<br />

del edificio, de las puertas, ventanas, etc.<br />

2.4. Valentine, que ha aportado toda la pintura.<br />

2.5. Ikea, que ha hecho la aportación del menaje del hogar.<br />

2.6. Vibia, que ha proporcionado partes del alumbrado.<br />

2. . Planning Sisplano, que se ha hecho cargo de la<br />

señalización.<br />

6. Els nostres professionals (tots). Com que no els podem<br />

anomenar tots d’un en un, ho farem anomenant els directors<br />

dels centres i que ells ho transmetin:<br />

6.1. Director de l’Escola, el Sr. Jesús Simón.<br />

6.2. Directora del Centre Ocupacional, la Sra. Marisol<br />

Álvarez.<br />

6.3. Director del Centre Especial de Treball, el Sr. Xavier<br />

Caballero.<br />

6.4. Direcció del Centre de Dia (diferents: la Sra.<br />

Montserrat Mateo, el Sr. Jordi González, la Sra. Arantxa<br />

Martín i la Sra. Laura Iglesias).<br />

6.5. Director d’aquesta residència <strong>Esclat</strong> Marina, el Sr.<br />

Jordi González Barrufet, que arrossega l’experiència<br />

acumulada a la Direcció del Centre de Dia i que tant ha<br />

treballat en tot el procés d’execució d’aquesta residència.<br />

I, em direu, manca la directora general d’<strong>Esclat</strong>. Doncs<br />

sí, l’hem deixada pel final d’aquest apartat, dedicat als<br />

professionals d’<strong>Esclat</strong>.<br />

La directora general ha estat l’ànima de tot el projecte. És<br />

una de les professionals fundadores d’<strong>Esclat</strong>. Ja en aquell<br />

2.8. La Fundación Roviralta, que ha hecho una aportación<br />

del 50% del valor de la furgoneta (el otro 50% lo ha<br />

aportado la Generalitat).<br />

3. También queremos agradecer las aportaciones económicas<br />

que han realizado diferentes entidades:<br />

3. . Obra Social La Caixa<br />

4 <strong>Esclat</strong> La Revista 5<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat<br />

3.2. Ibercaja<br />

3.3. Banca Cívica<br />

3.4. Fundación ONCE<br />

3.5. Fundación Jesús Serra<br />

3.6. Fundación Auris 4<br />

3.7. Sociedad Cooperativa Consumo<br />

3.8. La Caixa<br />

4. Ayudas de federaciones:<br />

4. . Queremos agradecer especialmente el apoyo de la<br />

Federación ECOM a lo largo de todo este proyecto, así<br />

como de la Asociación de Personas con Discapacidad del<br />

distrito Sants-Montjuïc.<br />

5. Familias de la Asociación <strong>Esclat</strong> que han colaborado<br />

positivamente en todos los aspectos.<br />

6. Nuestros profesionales (todos). Como no los podemos<br />

nombrar a todos uno por uno, lo haremos citando a los<br />

directores de los centros y que ellos lo transmitan:<br />

6. . Director de la Escuela, el Sr. Jesús Simón.<br />

6.2. Directora del Centro Ocupacional, la Sra. Marisol<br />

Álvarez.<br />

6.3. Director del Centro Especial de Trabajo, el Sr. Xavier<br />

Caballero.<br />

6.4. Dirección del Centro de Día (diferentes: la Sra.<br />

Montserrat Mateo, el Sr. Jordi González, la Sra. Arantxa<br />

Martín y la Sra. Laura Iglesias).<br />

6.5. Director de esta residencia <strong>Esclat</strong> Marina, el Sr. Jordi<br />

González Barrufet, que llega con la experiencia acumulada<br />

en la Dirección del Centro de Día y que tanto ha trabajado<br />

en todo el proceso de ejecución de esta residencia.<br />

Y, me dirán, falta la directora general de <strong>Esclat</strong> . Pues sí, la<br />

hemos dejado para el final de este apartado, dedicado a<br />

los profesionales de <strong>Esclat</strong>.<br />

La directora general ha sido el alma de todo el proyecto.<br />

Es una de las profesionales fundadoras de <strong>Esclat</strong>. Ya en


temps, sempre tenia bones idees i collava la Junta per<br />

realitzar-les.<br />

En aquells temps inicials d’<strong>Esclat</strong>, quan els nostres fills<br />

arribaven als 18 anys, s’acabava l’etapa escolar i no hi<br />

havia res més, s’havien de quedar a casa. Així que els<br />

pares vam decidir de fer un centre ocupacional per<br />

després dels 18 anys. Però des de la Junta Directiva no<br />

ens en sortíem. Ja teníem prou problemes a casa i a la<br />

feina i no donàvem l’abast.<br />

Llavors se li va encarregar a la Sra. de la Fuente, per<br />

a tots, la Lola, que tirés endavant el projecte, i ja ho<br />

veuen, fins aquí hem arribat... de moment. Així doncs,<br />

Lola, també moltes gràcies. I, si us plau, continua coordinant<br />

aquest equip.<br />

Continuem amb els agraïments...<br />

7. Educadors, personal d’oficina, ajudants, voluntaris,<br />

personal de cuina i de neteja, i molta altra gent que<br />

treballa des de l’ombra.<br />

Som un equip de gent que<br />

ha treballat, treballa i pensa<br />

continuar treballant a favor de les<br />

persones amb paràlisi cerebral i<br />

altres afectacions similars.<br />

El Presdient xerrant amb en Julian,<br />

la Carmen i en Jordi, usuaris d’<strong>Esclat</strong>.<br />

Font: Generalitat.<br />

aquel tiempo, siempre tenía buenas ideas e insistía a la<br />

Junta para llevarlas a cabo.<br />

En aquellos tiempos iniciales de <strong>Esclat</strong>, cuando nuestros<br />

hijos llegaban a los 8 años, se terminaba la etapa<br />

escolar y no había nada más, se tenían que quedar en<br />

casa. Así que los padres decidimos hacer un centro<br />

ocupacional para después de los 8 años. Pero desde<br />

la Junta Directiva no acabábamos de conseguirlo. Ya<br />

teníamos bastantes problemas en casa y en el trabajo, y<br />

no llegábamos a todo.<br />

Entonces se le encargó a la Sra. de la Fuente, para todos,<br />

Lola, que impulsara el proyecto, y ya lo ven, hasta aquí<br />

hemos llegado... de momento. Así pues, Lola, también<br />

muchas gracias. Y, por favor, sigue coordinando este<br />

equipo.<br />

Sigamos con los agradecimientos...<br />

. Educadores, personal de oficina, ayudantes, voluntarios,<br />

personal de cocina y de limpieza, y mucha otra gente<br />

Somos un equipo de gente que<br />

ha trabajado, trabaja y piensa seguir<br />

trabajando a favor de las personas<br />

con parálisis cerebral y otras<br />

afectaciones similares.<br />

També els cònjuges, els marits o les mullers dels que hem<br />

dedicat hores a <strong>Esclat</strong> i potser no hem estat tantes hores<br />

a casa com voldríem o com caldria per atendre les pròpies<br />

famílies. Aquestes persones no es veuen, però fan funcionar<br />

la institució, fan funcionar <strong>Esclat</strong>.<br />

Mireu... Torno a l’exemple del motor de cotxe que sempre<br />

explico. Quan comprem un cotxe, generalment mirem el<br />

model, el color, la potència, el consum per cent quilòmetres,<br />

la velocitat, la represa, etc. Però ningú no pensa en<br />

l’oli, que està amagat en un racó, que ningú no veu, però<br />

Déu nos en guard que manqui. Tot es para. El cotxe no<br />

funciona. Doncs aquestes persones que hem esmentat<br />

són l’oli que fa funcionar la institució.<br />

8. No voldríem acabar el capítol d’agraïments sense tenir<br />

un record especial per la recentment traspassada Sra.<br />

M. José Vázquez, que, des de la Federació ECOM tant va<br />

treballar per aconseguir aquest equipament que avui inaugurem<br />

i que, juntament amb la Sra. Rita Granada (aquí<br />

present), va ser una de les que van fer moltes gestions per<br />

obtenir de l’Ajuntament de Barcelona el terreny on avui<br />

s’assenta aquesta residència <strong>Esclat</strong> Marina. Des d’allà on<br />

sigui, que rebi el nostre millor agraïment.<br />

President, com veieu, no som uns indignats. No som impacients,<br />

intentem ser perseverants. Tal com vós dèieu fa<br />

pocs dies que havíem de ser, perseverants, encara que en<br />

aquella ocasió us referíeu a un altre tema, però la idea és<br />

la mateixa. Només som un equip de gent que ha treballat,<br />

treballa i pensa continuar treballant a favor d’aquest collectiu<br />

de persones amb paràlisi cerebral i altres afectacions<br />

similars.<br />

Som un equip que treballem junts: l’Administració, les<br />

federacions, les institucions, les fundacions, tots els que<br />

abans ja hem esmentat, les famílies d’<strong>Esclat</strong>, les empreses<br />

col·laboradores, particulars, els professionals d’<strong>Esclat</strong>,<br />

els voluntaris, etc. Aquest és l’equip. Aquest és l’equip que<br />

ha fet <strong>Esclat</strong>. L’esclat de vida per als nostres usuaris i les<br />

seves famílies.<br />

En el llibre editat per Dèria Editors i titulat Què pensa<br />

Albert Vilalta, en les cinc darreres línies del text, l’Honorable<br />

Senyor Albert Vilalta (que va ser el primer conseller de<br />

Medi Ambient) ens explica que durant un viatge a la Xina,<br />

en plena revolució cultural, li va preguntar a l’enginyer autor<br />

d’un pont rècord mundial de llum, sense ell saber-ho,<br />

si n’era l’autor, i l’enginyer xinès li va contestar: “No, l’autor<br />

és el poble”. Doncs bé, i en les proporcions degudes, en el<br />

nostre cas, l’autor d’<strong>Esclat</strong> és l’equip.<br />

I un equip (amb majúscules) que treballa per al país, no<br />

per buscar lluïments personals, sinó per donar servei als<br />

que ho necessiten. Treballant sovint de forma silenciosa i<br />

anònima. Estem aplicant una lliçó o un ensenyament que<br />

vaig tenir la sort de rebre l’any 1972, mentre treballava<br />

a l’Ajuntament de Barcelona. Resulta que l’Honorable<br />

Senyor Albert Vilalta (i torno a parlar d’ell perquè va ser<br />

el meu mestre en comportament honest i honrat dins<br />

que trabaja desde la sombra.<br />

También los cónyuges, los maridos o las esposas de los<br />

que hemos dedicado horas a <strong>Esclat</strong> y quizás no hemos<br />

estado tantas horas en casa como quisiéramos o como<br />

haría falta para atender a las propias familias. Estas<br />

personas no se ven, pero hacen funcionar la institución,<br />

hacen funcionar <strong>Esclat</strong>.<br />

Miren... Vuelvo al ejemplo del motor de coche que siempre<br />

cuento. Cuando compramos un coche, generalmente<br />

miramos el modelo, el color, la potencia, el consumo<br />

por cien kilómetros, la velocidad, el reprís, etc. Pero nadie<br />

piensa en el aceite, que está escondido en un rincón,<br />

que nadie ve, pero ¡ay si nos falta! Todo se para. El coche<br />

no funciona. Pues estas personas que hemos citado son<br />

el aceite que hace funcionar la institución.<br />

8. No quisiéramos terminar el capítulo de agradecimientos<br />

sin tener un recuerdo especial por la recientemente<br />

traspasada Sra. M.ª José Vázquez, que, desde la Federación<br />

ECOM tanto trabajó para conseguir este equipamiento<br />

que hoy inauguramos y que, junto con la Sra. Rita<br />

Granada (aquí presente), fue una de las que hicieron<br />

muchas gestiones para obtener del Ayuntamiento de<br />

Barcelona el terreno donde hoy se asienta esta residencia<br />

<strong>Esclat</strong> Marina. Esté donde esté, que reciba nuestro<br />

mejor agradecimiento.<br />

Presidente, como ve, no somos unos indignados. No<br />

somos impacientes, intentamos ser perseverantes. Tal<br />

y como decía usted hace pocos días que debíamos ser,<br />

perseverantes, aunque en aquella ocasión re refería<br />

a otro tema, pero la idea es la misma. Tan sólo somos<br />

un equipo de gente que ha trabajado, trabaja y piensa<br />

seguir trabajando a favor de este colectivo de personas<br />

con parálisis cerebral y otras afectaciones similares.<br />

Somos un equipo que trabajamos juntos: la Administración,<br />

las federaciones, las instituciones, las fundaciones,<br />

todos a los que antes ya he mencionado, las familias de<br />

<strong>Esclat</strong>, las empresas colaboradoras, particulares, los<br />

profesionales de <strong>Esclat</strong>, los voluntarios, etc. Éste es el<br />

equipo. Éste es el equipo que ha hecho <strong>Esclat</strong> (que en<br />

castellano significa “estallido”); el estallido de vida para<br />

nuestros usuarios y sus familias.<br />

En el libro editado por Dèria Editors y titulado Què pensa<br />

Albert Vilalta, en las cinco últimas líneas del texto, el<br />

Honorable Señor Albert Vilalta (que fue el primer consejero<br />

de Medio Ambiente) nos cuenta que durante un<br />

viaje a China, en plena revolución cultural, le preguntó<br />

al ingeniero autor de un puente récord mundial de luz,<br />

sin él saberlo, si él era el autor de la obra, y el ingeniero<br />

chino le contestó: “No, el autor es el pueblo”. Pues bien,<br />

y en las proporciones debidas, en nuestro caso, el autor<br />

de <strong>Esclat</strong> es el equipo.<br />

Y un equipo (en mayúsculas) que trabaja para el país,<br />

no para buscar logros personales, sino para dar ser-<br />

6 <strong>Esclat</strong> La Revista Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


l’Administració i fora) m’ensenyava un projecte que jo<br />

sabia que havia fet ell però que el signava un altre. I vaig<br />

exclamar: “Albert, com és que ho signa un altre?”. I ell<br />

em va contestar: “És igual. El que és important és que el<br />

país tingui aquest servei”.<br />

Això em va marcar molt i he procurat transmetre-ho i<br />

que sigui la nostra manera d’actuar. Cap lluïment personal.<br />

Només servei al país.<br />

I ara, per acabar, i trencant una mica el propòsit que he<br />

manifestat al començament d’aquestes paraules, de<br />

limitar-me només a donar les gràcies, em permeto de<br />

dir... em permeto de demanar a tots: “Continueu-nos<br />

ajudant. Continueu ajudant aquest col·lectiu de persones<br />

que tant ho necessiten.” La vida de les famílies dels<br />

nostres usuaris és molt dura i no es pot comprendre<br />

gaire bé del tot si no ho vius en primera persona. És molt<br />

diferent que t’ho expliquin que viure-ho.<br />

La Llei de la Dependència no és suficient. Tenim famílies<br />

que, a més a més, es troben a l’atur. Ens hem de treure<br />

el fill o la filla de casa per disposar d’una bona atenció?<br />

President, alcalde, conseller, autoritats, amics: som<br />

conscients i coneixem bé la vostra sensibilitat envers<br />

aquestes persones que tant necessiten ser ajudades.<br />

Per això, potser encara ens veiem més encoratjats a<br />

insistir-hi... Ajudeu-nos!<br />

Diuen que Ernest Hemingway, referint-se a l’ésser humà,<br />

va dir: “Es necessiten dos anys per aprendre a parlar<br />

i seixanta per aprendre a callar”. Bé, com que jo ja en<br />

tinc 77 crec que m’he passat una mica. Moltes gràcies.<br />

Barcelona, 14 de juliol de 2011<br />

Residència <strong>Esclat</strong> Marina<br />

c/ Tortosa, 22, 08038 - Barcelona (Zona Franca)<br />

La vida de les famílies dels<br />

usuaris és molt dura i no<br />

es pot comprendre gaire<br />

bé del tot si no ho vius en<br />

primera persona. És molt<br />

diferent que t’ho expliquin<br />

que viure-ho.<br />

vicio a los que lo necesitan. Trabajando a menudo de<br />

forma silenciosa y anónima. Estamos aplicando una<br />

lección o una enseñanza que tuve la suerte de recibir<br />

en el año 9 2, mientras trabajaba en el Ayuntamiento<br />

de Barcelona. Resulta que el Honorable Señor Albert<br />

Vilalta (y vuelvo a hablar de él porque fue mi maestro<br />

en comportamiento honesto y honrado dentro de la<br />

Administración y fuera de ella) me enseñó un proyecto<br />

que yo sabía que había hecho él pero que lo firmaba otro.<br />

Y exclamé: “Albert, ¿cómo es que lo firma otro?”. Y él me<br />

contestó: “Da igual. Lo importante es que el país tenga<br />

este servicio”.<br />

Esto me marcó mucho y he procurado transmitirlo y<br />

que sea nuestra forma de actuar. Ninguna ostentación<br />

personal. Sólo servicio al país.<br />

Y ahora, para terminar, y rompiendo un poco el propósito<br />

que he manifestado en el comienzo de estas palabras,<br />

de limitarme sólo a dar las gracias, me permito decir...<br />

me permito pedirles a todos: Sígannos ayudando. Sigan<br />

ayudando a este colectivo de personas que tanto lo<br />

necesitan.” La vida de las familias de nuestros usuarios<br />

es muy dura y no se puede comprender bien del todo si<br />

no lo vives en primera persona. Es muy diferente que te<br />

lo cuenten a vivirlo.<br />

La Ley de la Dependencia no es suficiente. Tenemos familias<br />

que, además, se encuentran en el paro. ¿Tenemos<br />

que sacar al hijo o la hija de casa para contar con una<br />

buena atención?<br />

Presidente, alcalde, consejero, autoridad, amigos: somos<br />

conscientes y conocemos bien su sensibilidad hacia<br />

estas personas que tanto necesitan ser ayudadas. Por<br />

ello, quizás todavía nos vemos más empujados a insistir...<br />

¡Ayúdennos!<br />

Dicen que Ernest Hemingway, refiriéndose al ser humano,<br />

dijo: “Se necesitan dos años para aprender a hablar y<br />

sesenta para aprender a callarse”. Bien, como yo ya tengo<br />

creo que me he pasado un poco. Muchas gracias.<br />

Barcelona, 4 de julio de 20<br />

Residencia <strong>Esclat</strong> Marina<br />

c/ Tortosa, 22, 08038 - Barcelona (Zona Franca)<br />

La vida de las familias de los<br />

usuarios es muy dura y no se<br />

puede comprender del todo si no<br />

lo vives en primera persona. Es<br />

muy diferente que te lo cuenten a<br />

vivirlo.<br />

Salutació afectuosa.<br />

Els senyors Rovira, pares de la Marta, xerrant amb el president Mas.<br />

8 <strong>Esclat</strong> La Revista 9<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


ESCAPADA<br />

T Educadors de la Residència<br />

El nostre primer estiu<br />

a <strong>Esclat</strong> Marina<br />

Nuestro primer verano en <strong>Esclat</strong> Marina<br />

Calor, platja, aigua, vacances, refrescos, passejades, gelats…<br />

Totes aquestes són paraules que ens recorden l’estiu, que ja<br />

s’ha acabat i dóna pas a la primera tardor d’<strong>Esclat</strong> Marina.<br />

Calor, playa, agua, vacaciones, refrescos, paseos, helados… Todas éstas<br />

son palabras que nos recuerdan al verano, que ya se ha acabado y da<br />

paso al primer otoño de <strong>Esclat</strong> Marina.<br />

Durant els dos mesos que fa que estem en marxa, juliol i<br />

agost, una de les activitats que més agraden són les sortides,<br />

i encara que curtes, han estat molt intenses i ens han<br />

permès gaudir del sol i conèixer-nos més entre tots.<br />

Totes aquestes escapades tenen com a objectiu principal<br />

que gaudim de la companyia i sobretot que ens ho passem<br />

molt bé, alhora que ens integrem a l’entorn en què ens<br />

trobem.<br />

Els llocs on hem anat han estat molt variats, cosa que ens<br />

ha permès conèixer la rodalia d’<strong>Esclat</strong>, com el poliesportiu<br />

La Bàscula, la placeta del barri, el mercat del cap de setmana…<br />

i alguns parcs com la Ciutadella; la Barceloneta; el<br />

Durante los dos meses que llevamos en marcha, julio y<br />

agosto, una de las actividades que más gustan son las<br />

salidas, y aunque cortas, han sido muy intensas y nos han<br />

permitido disfrutar del sol y conocernos más entre todos.<br />

Todas estas escapadas tienen como objetivo principal que<br />

disfrutemos de la compañía y ante todo que nos lo pasemos<br />

muy bien, a la vez que nos integramos al entorno en el<br />

que nos encontramos.<br />

Los lugares a los que hemos ido han sido muy variados, lo<br />

que nos ha permitido conocer los alrededores de <strong>Esclat</strong>,<br />

como el polideportivo La Bàscula, la plazoleta del barrio, el<br />

mercadillo del fin de semana… y algunos parques como la<br />

Sortides, passejades i esport, principals activitats<br />

d’estiu a la Residència <strong>Esclat</strong> Marina.<br />

20 <strong>Esclat</strong> La Revista 2<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


A la furgoneta, d’excursió i en Juan al taller de cuina.<br />

En Miquel (PAD) fent gaudir de l’aigua en Juan Martínez, en un calorós dia d’agost.<br />

Parc Mossèn Cinto Verdaguer, a Montjuïc, i el Port Olímpic.<br />

Aquestes sortides a l’entorn més proper tenen com a finalitat<br />

poder treballar les activitats de la vida diària, com per<br />

exemple comprar el diari i posar-nos al dia del que passa<br />

al món, o fer petites compres de material per als diferents<br />

tallers. Aquest és el cas dels testos i la terra que vam comprar<br />

per al nostre petit hort Marina.<br />

Seguint aquest mateix fil, cal fer esment que el principal<br />

motiu per fer aquestes “fugides” a l’extraradi de la nostra<br />

residència és fer un canvi d’aires i dur a terme activitats<br />

que normalment no fem cada dia, com per exemple prendre<br />

un refresc en una terrassa, relaxar-nos sobre la gespa,<br />

passejar a la vora de la mar…<br />

No ens hem oblidat de fer grans celebracions, com els<br />

aniversaris d’en Rogelio, la Núria, la Sílvia, en Juan M. i<br />

la nostra Professional d’Atenció Directa (PAD) Marina. I<br />

tampoc no hem desaprofitat l’oportunitat de celebrar els<br />

sants de la Marta i l’Helena, una de les nostres auxiliars<br />

d’infermeria.<br />

La resta de tallers han estat relacionats amb aquests<br />

esdeveniments, i s’han creat per a l’ocasió petites manualitats<br />

amb materials reciclats (collarets, braçalets, marcs<br />

de fotos, pòsters, quadres) creats entre tots i totes els<br />

companys i companyes per a la persona protagonista de<br />

la festa.<br />

Els tallers de cuina, però, no han estat menys valorats, ja<br />

que ens han servit per fer pastissos per a l’ocasió i comprovar<br />

les dots culinàries dels nostres artistes.<br />

I fins aquí un petit resum del nostre inici, que tan sols és<br />

una pinzellada d’aquest nou gran projecte, La nostra llar:<br />

<strong>Esclat</strong> Marina. T<br />

Posem punt i final a un estiu<br />

ple d’activitats: hem visitat el<br />

barri de la Marina, els parcs<br />

de Montjuïc i la Ciutadella<br />

i la Vila Olímpica. Hem fet<br />

tallers de cuina i materials<br />

reciclats i també hem celebrat<br />

aniversaris i sants del<br />

personal del centre.<br />

Ciutadella; la Barceloneta; el Parque Mossèn Cinto Verdaguer,<br />

en Montjuïc, y el Puerto Olímpico. Estas salidas al<br />

entorno más cercano tienen como finalidad poder trabajar<br />

las actividades de la vida diaria, como por ejemplo comprar<br />

el periódico y ponernos al día de lo que pasa en el mundo,<br />

o hacer pequeñas compras de material para los diferentes<br />

talleres. Éste es el caso de las macetas y la tierra que compramos<br />

para nuestro pequeño huerto Marina.<br />

También cabe mencionar que el principal motivo para hacer<br />

estas “fugas” al extrarradio de nuestra residencia es con la<br />

finalidad de cambiar de aires y llevar a cabo actividades que<br />

normalmente no realizamos cada día, como por ejemplo tomar<br />

un refresco en una terraza, relajarnos sobre el césped,<br />

pasear al lado del mar…<br />

No nos hemos olvidado de hacer grandes celebraciones,<br />

como los cumpleaños de Rogelio, Núria, Sílvia, Juan M. y<br />

nuestra Profesional de Atención Directa (PAD) Marina. Y<br />

tampoco hemos desaprovechado la oportunidad de celebrar<br />

los santos de Marta y Helena, una de nuestras auxiliares<br />

de enfermería.<br />

El resto de talleres han estado relacionados con estos<br />

acontecimientos, y se han creado para la ocasión pequeñas<br />

manualidades con materiales reciclados (collares, pulseras,<br />

marcos de fotos, pósteres, cuadros) creados entre todos y<br />

todas los compañeros y compañeras para la persona protagonista<br />

de la fiesta.<br />

Los talleres de cocina, sin embargo, no han sido menos valorados,<br />

puesto que nos han servido para elaborar pasteles<br />

para la ocasión y comprobar las dotes culinarias de nuestros<br />

artistas.<br />

Y hasta aquí un pequeño resumen de nuestro inicio, que<br />

tan sólo es un avance de este nuevo gran proyecto, Nuestro<br />

hogar: <strong>Esclat</strong> Marina. T<br />

Ponemos punto y final a un verano<br />

lleno de actividades: hemos<br />

visitado el barrio de La Marina,<br />

hemos recorrido los parques de<br />

Montjuïc y la Ciutadella y la Vila<br />

Olímpica. Hemos hecho talleres de<br />

cocina y de materiales reciclados<br />

y también hemos celebrado<br />

cumpleaños y onomásticas del<br />

personal del centro.<br />

22 <strong>Esclat</strong> La Revista 23<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


BREUS<br />

Barcelona és la ciutat espanyola més ben<br />

adaptada per a les persones amb discapacitat<br />

física<br />

Barcelona és la ciutat espanyola més ben adaptada per<br />

a les persones amb discapacitat física, segons posa de<br />

manifest un estudi elaborat per la revista de la Fundació<br />

Eroski Consumer. La capital catalana és la ciutat amb més<br />

facilitats per a les persones que utilitzen cadira de rodes;<br />

no obstant això, es detecten manques per a les persones<br />

invidents i també les sordes.<br />

Entre les deficiències diagnosticades hi ha semàfors a la<br />

via pública que no indiquen a la pantalla els segons que<br />

falten perquè es posin vermells o que no tenen senyalització<br />

sonora per a cecs. També s’aprecia la manca de places<br />

d’aparcament reservades als voltants d’edificis públics,<br />

l’absència de barres de suport amb la funció d’agafadors<br />

en lavabos públics, no hi ha servei professional d’intèrpret<br />

de llengua de signes en serveis de l’Administració i no es<br />

veuen bandes o guies al terra d’edificis públics.<br />

L’estació de tren de Sants va sobresortir com la més ben<br />

adaptada de tot l’estudi per a les persones amb problemes<br />

de mobilitat. I això és gràcies al fet que l’entrada és al<br />

mateix nivell que el carrer, la porta d’accés és automàtica,<br />

es pot accedir als diferents espais (cafeteria, zona d’oci,<br />

lavabos…) sense trobar obstacles i els lavabos visitats<br />

estaven adaptats.<br />

L’estudi s’ha fet amb la finalitat de comparar l’accessibilitat<br />

per a persones amb discapacitat motriu, visual i<br />

auditiva a 18 capitals espanyoles: la Corunya, Alacant,<br />

Barcelona, Bilbao, Cadis, Còrdova, Granada, Madrid,<br />

Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona-Iruña, Sant Sebastià-<br />

Donostia, Sevilla, València, Valladolid, Vitòria-Gasteiz i<br />

Saragossa.<br />

Per fer aquest informe, tècnics d’Eroski van visitar juntament<br />

amb persones amb discapacitat l’oficina d’empadronament<br />

de l’Ajuntament corresponent, la zona de<br />

consultes externes d’un hospital públic de cada capital<br />

així com una estació de tren. T<br />

Més de 500 persones celebren el I Dia Nacional<br />

de la Paràlisi Cerebral a Pamplona<br />

També es van lliurar els I Premis ASPACE i el guardó<br />

del I Concurs de Fotografia de la Confederació ASPACE<br />

Més de 500 persones van celebrar la primera edició del<br />

Dia Nacional de la Paràlisi Cerebral a Pamplona. Professionals,<br />

directius, persones amb paràlisi cerebral i les seves<br />

famílies, entre d’altres, es van apropar l’1 d’octubre del<br />

2011 a Pamplona per fer més evident la lluita pels drets, la<br />

qualitat de vida i la visibilitat de les persones amb paràlisi<br />

Barcelona es la ciudad española mejor<br />

adaptada para las personas con<br />

discapacidad física<br />

Barcelona es la ciudad española mejor adaptada para las<br />

personas con discapacidad física, según pone de manifiesto<br />

un estudio elaborado por la revista de la Fundación<br />

Eroski Consumer. La capital catalana es la ciudad con más<br />

facilidades para las personas que utilizan silla de ruedas;<br />

sin embargo, se detectan carencias para las personas<br />

invidentes y también las sordas.<br />

Entre las deficiencias diagnosticadas están semáforos en<br />

la vía pública que no indican en la pantalla los segundos<br />

que faltan para cambiarse a rojo o que no tienen señalización<br />

sonora para ciegos. También se aprecia la falta de<br />

plazas de aparcamiento reservadas en las inmediaciones<br />

de edificios públicos, la ausencia barras de apoyo a modo<br />

de asidero en aseos públicos, no existe servicio profesional<br />

de intérprete de lengua de signos en servicios de la<br />

Administración y no se ven bandas o guías en el suelo de<br />

edificios públicos.<br />

La estación de tren de Sants sobresalió como la mejor<br />

adaptada de todo el estudio para las personas con problemas<br />

de movilidad. Y esto es gracias a que la entrada está al<br />

mismo nivel que la calle, la puerta de acceso es automática,<br />

se puede acceder a los diferentes espacios (cafetería,<br />

zona de ocio, aseos…) sin encontrar obstáculos y los aseos<br />

visitados estaban adaptados.<br />

El estudio se ha hecho con la finalidad de comparar la accesibilidad<br />

para personas con discapacidad motriz, visual<br />

y auditiva en 8 capitales españolas: A Coruña, Alacant,<br />

Barcelona, Bilbao, Cádiz, Córdoba, Granada, Madrid,<br />

Málaga, Murcia, Oviedo, Pamplona-Iruña, San Sebastián-<br />

Donostia, Sevilla, Valencia, Valladolid, Vitoria-Gasteiz y<br />

Zaragoza.<br />

Para hacer este informe, técnicos de Eroski visitaron junto<br />

a personas con discapacidad la oficina de empadronamiento<br />

del Ayuntamiento correspondiente, la zona de<br />

consultas externas de un hospital público de cada capital<br />

así como una estación de tren. T<br />

Más de 500 personas celebran el I Día Na-<br />

cional de la Parálisis Cerebral en Pamplona<br />

También se entregaron los I Premios ASPACE y el galardón<br />

del I Concurso de Fotografía de la Confederación ASPACE<br />

Más de 500 personas celebraron la primera edición del<br />

Día Nacional de la Parálisis Cerebral en Pamplona. Profesionales,<br />

directivos, personas con parálisis cerebral y sus<br />

familias, entre otros, se acercaron el día de octubre de<br />

20 a Pamplona para hacer más evidente la lucha por los<br />

derechos, la calidad de vida y la visibilidad de las personas<br />

cerebral. Amb el lema “Descobreix-nos!”, la Confederació<br />

ASPACE va reunir, per primera vegada a la història, les<br />

persones del moviment associatiu al voltant de la participació<br />

social, l’autonomia i la igualtat d’oportunitats amb<br />

l’objectiu de cohesionar, expressar i posar sobre la taula<br />

les capacitats de les persones amb aquesta discapacitat.<br />

Durant l’acte central dues persones amb paràlisi cerebral<br />

van llegir el Manifest del I Dia Nacional de la Paràlisi<br />

Cerebral, en el qual se’n reivindica la presència activa en<br />

la societat.<br />

Així mateix, es van proposar accions que millorin la visibilitat<br />

de les capacitats, habilitats, expectatives i desitjos<br />

de les persones amb paràlisi cerebral i es va reivindicar<br />

aquesta com una discapacitat específica.<br />

Participació de les persones amb paràlisi cerebral<br />

Diverses persones amb paràlisi cerebral van participar en<br />

unes jornades que es van celebrar durant dos dies, amb<br />

format de taules rodones, on van tenir cabuda projectes<br />

i iniciatives sorgides de les associacions i federacions de<br />

les quals formen part.<br />

S’hi van compartir experiències de vida independent,<br />

vivències d’oci autònom, serveis ideats pels mateixos<br />

usuaris, exemples d’inserció laboral o projectes de comunicació<br />

augmentativa i alternativa, entre d’altres.<br />

El nostre Centre Especial de Treball <strong>Esclat</strong>ec va participar<br />

en la taula rodona de la integració laboral amb la presentació<br />

del funcionament d’<strong>Esclat</strong>ec, en una ponència que<br />

va ser molt reconeguda per tots els assistents i que va ser<br />

conduïda per Jordi Marimón, treballador del centre, i per<br />

Xavier Caballero, el director.<br />

El I Dia Nacional de la Paràlisi Cerebral neix amb vocació<br />

de continuïtat, i a través d’aquest es pretén difondre la<br />

realitat i la necessitat de defensar l’autonomia i la ciutadania<br />

activa de les persones amb paràlisi cerebral i les<br />

seves famílies.<br />

La Confederació ASPACE agrupa les federacions autonòmiques<br />

de la paràlisi cerebral, com és el cas de la Federació<br />

Catalana, la FEPCCAT, de la qual la nostra <strong>Associació</strong><br />

<strong>Esclat</strong> és membre actiu. T<br />

con parálisis cerebral. Con el lema “¡Descúbrenos!”, la<br />

Confederación Aspace reunió, por primera vez en la historia,<br />

a las personas del movimiento asociativo en torno a la<br />

participación social, la autonomía y la igualdad de oportunidades<br />

con el objetivo de cohesionar, expresar y poner<br />

sobre la mesa las capacidades de las personas con esta<br />

discapacidad. Durante el acto central dos personas con<br />

parálisis cerebral leyeron el Manifiesto del I Día Nacional<br />

de la Parálisis Cerebral, en el que se reivindica su presencia<br />

activa en la sociedad.<br />

Asimismo, se propusieron acciones que mejoren la visibilidad<br />

de las capacidades, habilidades, expectativas y<br />

deseos de las personas con parálisis cerebral y se reivindicó<br />

ésta como una discapacidad específica.<br />

Participación de las personas con parálisis cerebral<br />

Diversas personas con parálisis cerebral participaron en<br />

unas jornadas que se celebraron durante dos días, con formato<br />

de mesas redondas, donde tuvieron cabida proyectos<br />

e iniciativas surgidas de las asociaciones y federaciones<br />

de las que forman parte.<br />

En ellas compartieron experiencias de vida independiente,<br />

vivencias de ocio autónomo, servicios ideados por los propios<br />

usuarios, ejemplos de inserción laboral o proyectos de<br />

comunicación aumentativa y alternativa, entre otros.<br />

Nuestro Centro Especial de Empleo <strong>Esclat</strong>ec participó en<br />

la mesa redonda de la integración laboral con la presentación<br />

del funcionamiento de <strong>Esclat</strong>ec, en una ponencia<br />

que fue muy reconocida por todos los asistentes y que fue<br />

conducida por Jordi Marimón, trabajador del centro, y por<br />

Xavier Caballero, su director.<br />

El I Día Nacional de la Parálisis Cerebral nace con vocación<br />

de continuidad, y a través de él se pretende difundir<br />

la realidad y la necesidad de defender la autonomía y la<br />

ciudadanía activa de las personas con parálisis cerebral y<br />

sus familias.<br />

La Confederación Aspace agrupa a las federaciones<br />

autonómicas de la parálisis cerebral, como es el caso de la<br />

Federación Catalana, la FEPCCAT, de la cual nuestra Asociación<br />

<strong>Esclat</strong> es miembro activo. T<br />

Celebració a Pamplona (Navarra).<br />

24 <strong>Esclat</strong> La Revista 25<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


Sopar en benefici d’<strong>Esclat</strong><br />

El 26 de juny passat l’<strong>Associació</strong> <strong>Esclat</strong> i l’<strong>Associació</strong><br />

Catalana de la Síndrome de Rett van signar un conveni de<br />

col·laboració mútua. En el marc d’aquest conveni l’<strong>Associació</strong><br />

Catalana de la Síndrome de Rett ha organitzat el sopar<br />

benèfic d’enguany, en benefici d’<strong>Esclat</strong>.<br />

El sopar tindrà lloc el divendres 21 d’octubre a partir de<br />

les 20.30 hores al Restaurant Masia Reixac, situat al quilòmetre<br />

9 de la carretera BV-5001, al terme municipal de<br />

Montcada i Reixac (Barcelona). Els tiquets valen 45 euros<br />

i es poden comprar a través del correu electrònic secretaria@rettcatalana.es<br />

o als telèfons 608 926 612 o 639 371<br />

745. Les places són limitades i aniran per rigorós ordre<br />

d’inscripció. El sopar inclourà un ball i també un sorteig<br />

de regals, tot amb l’objectiu d’unir esforços a favor d’una<br />

causa justa.<br />

La síndrome de Rett és una malaltia que provoca un<br />

retard mental a les nenes. L’<strong>Associació</strong> la van crear pares<br />

i mares de nenes afectades, l’any 1994, amb l’objectiu de<br />

promoure la recerca i millorar la qualitat de vida de les<br />

afectades per una patologia que afecta unes 2.000 dones<br />

a Espanya i prop de 300.000 a tot el món.<br />

fila 0: Catalunya Caixa: 2013-0462-90-0201251932 T<br />

Cursa solidària solidària a Barcelona<br />

El dia 9 d’octubre passat va tenir lloc la primera cursa<br />

solidària “Posa’t en marxa per la paràlisi cerebral”, que<br />

va ser organitzada per la Federació Catalana d’Entitats<br />

de Paràlisi Cerebral i etiologies similars (FEPCCAT). En<br />

el marc de la celebració de la Festa Major del barri de les<br />

Corts de Barcelona, a les 10 del matí vam constatar que<br />

la convocatòria per promoure la visibilitat d’aquest collectiu<br />

havia estat un èxit.<br />

Més de 1.200 persones participants i 400 voluntaris es<br />

van aplegar al costat dels Jardins Bacardí, a la Travessera<br />

de les Corts, per participar-hi. Vam superar absolutament<br />

totes les expectatives de participació. Famílies, usuaris,<br />

amics i persones amb diferents discapacitats van córrer<br />

en les diferents distàncies que tenia la cursa, al costat del<br />

conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries;<br />

Cena en beneficio de <strong>Esclat</strong><br />

Carrera solidaria en Barcelona<br />

Signatura del conveni.<br />

El pasado 26 de junio la Asociación <strong>Esclat</strong> y la Asociación<br />

Catalana del Síndrome de Rett firmaron un convenio de<br />

colaboración. En este marco, la Asociación Catalana del Síndrome<br />

de RETT organizan una cena en beneficio de <strong>Esclat</strong>.<br />

La cena tendrá lugar el viernes 2 de octubre a partir de las<br />

20.30 horas en el Restaurante Masia Reixac, situado en el<br />

kilómetro 9 de la carretera BV-500 , en el término municipal<br />

de Montcada i Reixac (Barcelona). Los tickets valen 45<br />

euros y se pueden comprar a través del correo electrónico<br />

secretaria@rettcatalana.es o de los teléfonos 608 926 6 2<br />

ó 639 3 45. Las plazas son limitadas e irán por riguroso<br />

orden de inscripción. La cena incluirá un baile y también<br />

un sorteo de regalos, todo con el objetivo de unir esfuerzos<br />

a favor de una causa justa.<br />

El síndrome de Rett es una enfermedad que provoca un<br />

retraso mental en las niñas. La Asociación la crearon<br />

padres y madres de niñas afectadas, en el año 994, con el<br />

objetivo de promover la investigación y mejorar la calidad<br />

de vida de las afectadas por una patología que afecta a<br />

unas 2.000 mujeres en España y cerca de 300.000 en<br />

todo el mundo. T<br />

El pasado 9 de octubre tuvo lugar la primera carrera<br />

solidaria “Ponte en marcha por la parálisis cerebral”, que<br />

fue organizada por la Federación Catalana de Entidades<br />

de Parálisis Cerebral y etiologías similares (FEPCCAT). En<br />

el marco de la celebración de las fiestas del barrio de Les<br />

Corts de Barcelona, a las 0 de la mañana constatamos<br />

que la convocatoria para promover la visibilidad de este<br />

colectivo había sido un éxito.<br />

Más de .200 personas participantes y 400 voluntarios se<br />

reunieron en los Jardines Bacardí, en la Travessera de les<br />

Corts, para participar. Superamos absolutamente todas<br />

las expectativas de participación. Familias, usuarios, amigos<br />

y personas con diferentes discapacidades corrieron<br />

las diferentes distancias que tenía la carrera, junto al consejero<br />

de Bienestar Social y Familia, Josep Lluís Cleries; el<br />

el president de la FEPCCAT, Jaume Marí; la directora de<br />

Relacions Institucionals d’Ipsen Pharma, Glòria Tàpia, i<br />

la regidora presidenta de l’Institut Municipal de Persones<br />

amb Discapacitat, Irma Rognon, entre altres personalitats.<br />

Els laboratoris Ipsen Pharma van ser els patrocinadors<br />

d’aquest esdeveniment, en què van col·laborar amb<br />

la quantitat de 15.000 €. Aquesta quantitat anirà destinada<br />

a la FEPCCAT i a totes les entitats que la formen.<br />

Des d’aquí volem donar les gràcies a tots els participants,<br />

voluntaris, l’Ajuntament de Barcelona, la Societat Cooperativa<br />

Consum, La Caixa, la Guàrdia Urbana i amics<br />

que s’hi van interessar, sense tots ells no hauria estat<br />

possible aquesta cursa. Atesa la gran acceptació que va<br />

tenir aquest esdeveniment entre tots els nostres amics i<br />

col·laboradors, ara ja estem planejant una segona edició<br />

per a l’any vinent. Us hi esperem a tots i a totes! T<br />

A punt per sortir.<br />

<strong>Esclat</strong> al Saló Ability<br />

<strong>Esclat</strong> va estar present a la I edició del Saló Ability, que es<br />

va celebrar el 2 i 3 de juliol al Recinte Firal de Sabadell. Es<br />

tracta d’un certamen que vol contribuir a donar a conèixer<br />

iniciatives de millora de l’autonomia personal, la qualitat<br />

de vida de les persones amb dependència i també del<br />

seu entorn.<br />

L’<strong>Associació</strong> va instal·lar un estand al saló, i es va centrar<br />

especialment a donar a conèixer la tasca que fa el Centre<br />

Especial de Treball <strong>Esclat</strong>ec, amb els productes i adaptacions<br />

que desenvolupa per a persones amb discapacitat.<br />

El saló va incloure activitats lúdiques com ara esports,<br />

una representació teatral i una gimcana, així com ponències<br />

fetes per persones que tenen alguna discapacitat i<br />

també per especialistes i professionals, com ara metges i<br />

psicòlegs, que treballen a diari amb aquest col·lectiu i les<br />

seves famílies. T<br />

Vistes generals de l’estand d’<strong>Esclat</strong>ec al Saló Ability.<br />

presidente de la FEPCCAT, Jaume Marí; la directora de Relaciones<br />

Institucionales de Ipsen Pharma, Glòria Tàpia, y la<br />

concejala-presidenta del Instituto Municipal de Personas<br />

con Discapacidad, Irma Rognon, entre otras personalidades.<br />

Los laboratorios Ipsen Pharma fueron los patrocinadores<br />

de este acontecimiento, en el que colaboraron con<br />

la cantidad de 5.000 €. Esta cantidad irá destinada a la<br />

FEPCCAT y a todas las entidades que la forman.<br />

Desde aquí queremos dar las gracias a todos los participantes,<br />

voluntarios, el Ayuntamiento de Barcelona, la<br />

Sociedad Cooperativa Consumo, La Caixa, la Guardia Urbana<br />

y amigos que se interesaron, sin ellos no habría sido<br />

posible esta cursa. Vista la gran aceptación que tuvo este<br />

acontecimiento entre todos nuestros amigos y colaboradores,<br />

ya estamos planeando una segunda edición para el<br />

año próximo. ¡Os esperamos a todos y todas! T<br />

<strong>Esclat</strong> en el Salón Ability<br />

<strong>Esclat</strong> estuvo presente en la I edición del Salón Ability, que<br />

se celebró el 2 y 3 de julio en el Recinto Ferial de Sabadell.<br />

Se trata de un certamen que quiere contribuir a dar a conocer<br />

iniciativas de mejora de la autonomía personal,<br />

la calidad de vida de las personas con dependencia y también<br />

de su entorno.<br />

La Asociación instaló un stand en el salón, y se centró<br />

especialmente a dar a conocer el trabajo que lleva a<br />

cabo el Centro Especial de Trabajo <strong>Esclat</strong>ec, con los productos<br />

y adaptaciones que desarrolla para personas con<br />

discapacidad.<br />

El salón incluyó actividades lúdicas como por ejemplo<br />

deportes, una representación teatral y una gincana, así<br />

como ponencias hechas por personas que tienen alguna<br />

discapacidad y también por especialistas y profesionales,<br />

como por ejemplo médicos y psicólogos, que trabajan a<br />

diario con este colectivo y sus familias. T<br />

26 <strong>Esclat</strong> La Revista 2<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


Canvis en la jubilació<br />

La reforma del sistema de pensions reconeix que les persones<br />

amb una discapacitat superior al 45% podran jubilar-se<br />

als 56 anys, en lloc dels 58, com passava fins ara. La<br />

nova llei redueix de 35 a 25 anys el període de cotització<br />

exigit perquè les persones amb discapacitat accedeixin a<br />

la pensió per jubilació.<br />

La nova norma, que es va aprovar de manera definitiva<br />

el 21 de juliol passat al Congrés dels Diputats, retarda<br />

l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i s’emmarca dins del<br />

paquet de mesures impulsades pel Govern per equilibrar<br />

les finances públiques i rebaixar el dèficit. Els canvis<br />

començaran a aplicar-se el 2013, i significaran que els treballadors<br />

hauran d’haver cotitzat durant 37 anys si volen<br />

accedir a la jubilació completa.<br />

D’altra banda, la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats<br />

va aprovar per unanimitat una proposició no de llei<br />

amb la qual s’insta el Govern a indemnitzar les persones<br />

amb discapacitat si les companyies aèries en perden o en<br />

trenquen les cadires de rodes. T<br />

Ecom fa 40 anys<br />

La Federació Ecom celebrarà aquesta tardor el 40è<br />

aniversari, quatre dècades de feina a favor dels drets de<br />

les persones amb discapacitat física. Per celebrar-ho, el<br />

proper 2 d’octubre enregistrarà un lipdub amb la cançó<br />

Mensajes al agua, del cantant Macaco, i el 24 de novembre<br />

tindrà lloc un sopar d’aniversari i l’entrega dels Premis<br />

María José Vázquez a l’autonomia personal.<br />

Els premis porten el nom de Vázquez, que va presidir<br />

Ecom fins al febrer del 2011, quan va morir sobtadament,<br />

i els guardons volen ser un reconeixement a la seva persona<br />

i trajectòria, tota una vida dedicada a la reivindicació<br />

dels drets de les persones amb discapacitat física i al<br />

foment de l’autonomia personal d’aquestes.<br />

Hi ha tres categories de premis: Innovació, Projecció Social<br />

i Igualtat d’Oportunitats. El jurat el forma un membre<br />

de la Junta Directiva d’Ecom, un professional de l’entitat<br />

i tres persones d’especial rellevància en aquest àmbit<br />

designades per la Junta d’Ecom.<br />

D’altra banda, Antonio Guillén és, des del 14 de maig, el<br />

nou president d’Ecom, en substitució de María José Vázquez.<br />

Nascut a Barcelona l’any 1957, Guillén és usuari de<br />

cadira de rodes i des de fa més de 30 anys és un destacat<br />

activista a favor dels drets de les persones amb discapacitat<br />

física.<br />

L’any 1977 va participar en una tancada que van fer un<br />

grup de persones amb discapacitat a la seu de l’antic<br />

SEREM (Servei Social de Recuperació i Rehabilitació de<br />

Minusvàlids) de Barcelona, per reclamar la participació<br />

dels usuaris en la gestió d’aquest servei, fet que va acabar<br />

amb la creació dels primers òrgans de participació de les<br />

Cambios en la jubilación<br />

La reforma del sistema de pensiones reconoce que las<br />

personas con una discapacidad superior al 45% podrán<br />

jubilarse a los 56 años, en lugar de los 58, como pasaba<br />

hasta ahora. La nueva ley reduce de 35 a 25 años el<br />

periodo de cotización exigido para que las personas con<br />

discapacidad accedan a la pensión por jubilación.<br />

La nueva norma, que se aprobó de forma definitiva el 2<br />

de julio pasado en el Congreso de los Diputados, retrasa<br />

la edad de jubilación de los 65 a los 6 años y se enmarca<br />

dentro del paquete de medidas impulsadas por el Gobierno<br />

para equilibrar las finanzas públicas y rebajar el déficit. Los<br />

cambios empezarán a aplicarse en el 20 3 y significarán<br />

que los trabajadores deberán haber cotizado durante 3<br />

años si quieren acceder a la jubilación completa.<br />

Por otro lado, la Comisión de Fomento del Congreso de los<br />

Diputados aprobó por unanimidad una proposición no de<br />

ley con la que se insta al Gobierno a indemnizar a las personas<br />

con discapacidad si las compañías aéreas pierden o<br />

rompen sus sillas de ruedas. T<br />

Ecom cumple 40 años<br />

La Federación Ecom celebrará este otoño su 40 aniversario,<br />

cuatro décadas de trabajo a favor de los derechos<br />

de las personas con discapacidad física. Para celebrarlo,<br />

el próximo 2 de octubre grabará un lipdub con la canción<br />

Mensajes al agua, del cantante Macaco, y el 24 de noviembre<br />

tendrá lugar una cena de aniversario y la entrega de los<br />

Premios María José Vázquez a la autonomía personal.<br />

Los premios llevan el nombre de Vázquez, que presidió<br />

Ecom hasta febrero de 20 , cuando murió repentinamente,<br />

y los galardones quieren ser un reconocimiento a su<br />

persona y trayectoria, toda una vida dedicada a la reivindicación<br />

de los derechos de las personas con discapacidad<br />

física y al fomento de la autonomía personal de éstas.<br />

Hay tres categorías de premios: Innovación, Proyección<br />

Social e Igualdad de Oportunidades. El jurado lo forma un<br />

miembro de la Junta Directiva de Ecom, un profesional de<br />

la entidad y tres personas de especial relevancia en este<br />

ámbito designadas por la Junta de Ecom.<br />

Por otro lado, Antonio Guillén es, desde el 4 de mayo, el<br />

nuevo presidente de Ecom, en sustitución de María José<br />

Vázquez. Nacido en Barcelona en el año 95 , Guillén es<br />

usuario de silla de ruedas y desde hace más de 30 años<br />

es un destacado activista a favor de los derechos de las<br />

personas con discapacidad física.<br />

En el año 9 participó en un encierro con un grupo de<br />

personas con discapacidad en la sede del antiguo SEREM<br />

(Servicio Social de Recuperación y Rehabilitación de<br />

Minusválidos) de Barcelona, para reclamar la participación<br />

de los usuarios en la gestión de este servicio, lo que acabó<br />

con la creación de los primeros órganos de participación<br />

persones amb discapacitat a l’Ajuntament de la capital<br />

catalana.<br />

El 1978 va formar part del grup redactor dels estatuts del<br />

Patronat Municipal de Persones amb Disminució Física<br />

de Barcelona, que va veure la llum el 1980. Des de llavors<br />

i fins al 1996 va ser membre de la Junta Rectora i de la<br />

Comissió Directiva d’aquest patronat, que més endavant<br />

es va convertir en l’Institut Municipal de Persones amb<br />

Discapacitat.<br />

El 1980 va entrar a formar part també de la Junta Directiva<br />

de la Federació ECOM, i des de llavors ha estat sempre vinculat<br />

a l’entitat. Des de final de maig de 2011, Guillén també<br />

és membre del Consell Rector de l’Institut Municipal de<br />

Persones amb Discapacitat de Barcelona, com a representant<br />

del col·lectiu de persones amb discapacitat física.<br />

Guillén és el vicepresident del Club Unes de Sant Feliu de<br />

Llobregat, que promou el bàsquet en cadira de rodes, i<br />

va ser el president de l’entitat entre 1994 i 1998. Fora del<br />

món de la discapacitat, ocupa des del 2003 la presidència<br />

de la Unió d’Entitats de la Marina, el barri de Barcelona on<br />

resideix. T<br />

Guia del metro en braille<br />

L’ONCE a Catalunya i Transports Metropolitans de<br />

Barcelona (TMB) han desenvolupat la guia de metro en ,<br />

una adaptació d’un element tradicional d’informació per<br />

a les persones cegues i deficients visuals que pretén millorar<br />

la integració de la diversitat en el transport públic.<br />

L’acord institucional és un pas més en el compromís de<br />

l’ONCE i TMB per aconseguir l’accessibilitat universal i la<br />

igualtat d’oportunitats en tots els vessants dels serveis<br />

que ofereixen a la ciutadania.<br />

Els usuaris hi podran consultar els horaris de funcionament<br />

de la xarxa de metro els diferents dies de la setmana.<br />

A més, es facilita la informació de les estacions que<br />

té cadascuna de les vuit línies del suburbà i les estacions<br />

amb correspondència.<br />

“La guia és una magnífica iniciativa. A les persones<br />

cegues i deficients visuals ens dóna més seguretat en els<br />

nostres desplaçaments i sobretot ens dóna llibertat per<br />

moure’ns amb autonomia”, ha destacat el president del<br />

Consell Territorial de l’ONCE a Catalunya, Enric Botí.<br />

La vicepresidenta d’aquest òrgan, Maria Enciso, que cada<br />

dia utilitza el metro, ha comentat que es tracta d’una eina<br />

molt útil per a les persones cegues i deficients visuals<br />

que agafen aquest mitjà de transport. “Pots saber on hi<br />

ha les parades de metro, Renfe, tramvia, Ferrocarrils de<br />

la Generalitat… A més pots controlar on es poden fer els<br />

transbordaments”, ha afirmat. Enciso ha afegit que “també<br />

hi ha senyalitzades les estacions que tenen ascensor i<br />

estan molt ben localitzades les estacions en les quals es<br />

pot agafar el tren cap a l’aeroport”. T<br />

de las personas con discapacidad en el Ayuntamiento de la<br />

capital catalana.<br />

En 9 8 formó parte del grupo redactor de los estatutos del<br />

Patronato Municipal de Personas con Disminución Física<br />

de Barcelona, que vio la luz en 980. Desde entonces y hasta<br />

996 fue miembro de la Junta Rectora y de la Comisión<br />

Directiva de este patronato, que más adelante se convirtió<br />

en el Instituto Municipal de Personas con Discapacidad.<br />

En 980 entró a formar parte también de la Junta Directiva<br />

de la Federación ECOM, y desde entonces ha estado<br />

siempre vinculado a la entidad. Desde finales de mayo<br />

de 20 , Guillén también es miembro del Consejo Rector<br />

del Instituto Municipal de Personas con Discapacidad de<br />

Barcelona, como representante del colectivo de personas<br />

con discapacidad física.<br />

Guillén es el vicepresidente del Club Unes de Sant Feliu de<br />

Llobregat, que promueve el baloncesto en silla de ruedas, y<br />

fue el presidente de la entidad entre 994 y 998. Fuera del<br />

mundo de la discapacidad, ocupa desde el 2003 la presidencia<br />

de la Unión de Entidades de Marina, el barrio de<br />

Barcelona donde reside. T<br />

Guía del metro en braille<br />

La ONCE en Cataluña y Transports Metropolitans de<br />

Barcelona (TMB) han desarrollado la guía de metro en<br />

braille, una adaptación de un elemento tradicional de información<br />

para las personas ciegas y deficientes visuales que<br />

pretende mejorar la integración de la diversidad en el transporte<br />

público. El acuerdo institucional es un paso más en el<br />

compromiso de la ONCE y TMB para conseguir la accesibilidad<br />

universal y la igualdad de oportunidades en todas las<br />

vertientes de los servicios que ofrecen a la ciudadanía.<br />

Los usuarios podrán consultar los horarios de funcionamiento<br />

de la red de metro los diferentes días de la semana.<br />

Además, se facilita la información de las estaciones que<br />

tiene cada una de las ocho líneas del suburbano y las estaciones<br />

con correspondencia.<br />

“La guía es una magnífica iniciativa. A las personas ciegas<br />

y deficientes visuales nos da más seguridad en nuestros<br />

desplazamientos y sobre todo nos da libertad para<br />

movernos con autonomía”, ha destacado el presidente del<br />

Consejo Territorial de la ONCE en Cataluña, Enric Botí.<br />

La vicepresidenta de este órgano, Maria Enciso, que cada<br />

día utiliza el metro, ha comentado que se trata de una<br />

herramienta muy útil para las personas ciegas y deficientes<br />

visuales que toman este medio de transporte. “Puedes<br />

saber dónde hay las paradas de metro, Renfe, tranvía,<br />

Ferrocarrils de la Generalitat… Además puedes controlar<br />

dónde se pueden hacer los transbordos”, ha afirmado.<br />

Enciso ha añadido que “también hay señalizadas las estaciones<br />

que tienen ascensor y están muy bien localizadas<br />

las estaciones en las que se puede tomar el tren hacia el<br />

aeropuerto”. T<br />

28 <strong>Esclat</strong> La Revista 29<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


30 <strong>Esclat</strong> La Revista<br />

Subministrament, instal∙lació<br />

instal·lació Subministrament,<br />

i restauració i restauració instal∙lació<br />

de tot tipus de<br />

de i restauració tot tipus de PARQUET de tot tipus de<br />

PARQUET<br />

Més de 35 anys PARQUET d’experiència<br />

Més Exposició: de 35 anys d’experiència<br />

Més de 35 anys d’experiència<br />

Avda. Generalitat 61<br />

Exposici ó :<br />

08840 Exposici Viladecans ó :<br />

Avda<br />

Barcelona<br />

. Generalitat 61<br />

Avda . Generalitat 61<br />

08840 Tel: Viladecans<br />

08840 93-6581083<br />

Viladecans<br />

Barcelona Fax: Barcelona 93-6584189<br />

Tel: E-mail: 93-6581083<br />

Tel: 93-6581083<br />

jordig2001@yahoo.es<br />

Fax: 93-6584189<br />

Fax: 93-6584189<br />

E-mail : jordig2001@ yahoo.es<br />

E-mail : jordig2001@ yahoo.es<br />

Spain, S.L.U.<br />

Occitània, 24<br />

08911 Badalona (Barcelona)<br />

Tel: 93 460 16 31<br />

Fax: 93 399 96 08<br />

e-mail: infranor@infranor.es<br />

web: www.infranor.es<br />

Passeig d’Olot 28 GIRONA<br />

Tel.Fax. 972 240932 Mòbil: 610256565<br />

e-mail: rok.solucions@gmail.com<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat<br />

3


esclatec<br />

DECLARADO DE UTILIDAD PÚBLICA / DECLARAT D’UTILITAT PÚBLICA<br />

CENTRO ESPECIAL DE EMPLEO / CENTRE ESPECIAL DE TREBALL<br />

Adaptamos nuestros productos a sus necesidades / Adaptem els nostres productes a les seves necessitats<br />

Departamento I+D+I propio / Departament d’R+D+I propi www.esclatec.com<br />

Mercar: carretons<br />

d’anar a comprar<br />

motoritzats.<br />

Carritos de compra<br />

motorizados.<br />

Plaça Guinardó 8,<br />

08041 Barcelona<br />

tel. 93 433 40 66<br />

esclatec@esclatec.com<br />

www.esclatec.com<br />

Nuestros productos<br />

-Silla de ruedas electrónica 4x4<br />

-Silla electrónica omnidireccional<br />

-Carrito de la compra motorizado<br />

-AGV vehículos filoguiados<br />

Els nostres productes<br />

-Cadira de rodes 4x4<br />

-Cadira de rodes omnidireccional<br />

-Carretó de la compra motoritzat<br />

-AGV vehículos filoguiados

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!