14.05.2013 Views

A-Amazur - Euskaltzaindia

A-Amazur - Euskaltzaindia

A-Amazur - Euskaltzaindia

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Orotariko Euskal Hiztegia 1. lib.: a-amazur<br />

albeitari. v. albaitari.<br />

albeitero. v. albaitero.<br />

albelorri. "Albus spinus, elhor xúria, elhorri xúria, albelhórria" Urt I 477. v. ELORRI ZURI.<br />

albenda (Lar, Hb ap. Lh), albendi (Lar, Hb ap. Lh). "Albenda, albendia, albendá, eunezko, ari, sarezko oa<br />

janzia" Lar. "Albenda, albendi (Hb), dentelle à ramages. Albenda sare (Hb), filet à mailles serrées" Lh.<br />

albendagile. "Albendera, tejedora de albendas, albendakiña, albendagillea, albenden eulea" Lar.<br />

albendakin. "Albendera, tejedora de albendas, albendakiña, albendagillea, albenden eulea" Lar.<br />

albeni (AN ap. A; SP, Lar, Dv (B), H). 1. "Albenia, c'est le bon endroit du drap autrement aurkia. Le contraire<br />

est inprensua" O-SP 225 (cf. tbn. nota en pág. 224). "Lisière, venelle de lit" SP, que cita a Ax. "Orillo en el<br />

paño", "orla", "borde, [...] la orilla del vestido", "ruedo, orla" Lar. "Albenia. D'après Oih[enart], lisière du drap,<br />

en Baztan. Ce mot est-il encore en usage? Ne serait-ce pas le même que albiñu?" Dv. "Orillo del paño" A. Cf. 1<br />

aurki. Nolako baita ehaiten den ehuna, eta oihala, halako izanen da oihalaren albenia eta bazterra ere. Ax<br />

215 (V 143; cf. Lç Mt 9, 20: Gibeletik ethorririk hunki zezan haren abillamendu ezpaina).<br />

(AN ap. A). "Conjunto de pelos en fila en el borde de un órgano [...], albenia, que quiere decir borde u orillo<br />

de las telas con hebras de hilo, lana, etc.; así le llaman albenia al borde de los lienzos que terminan en hebras"<br />

Lcq 44. "Pestaña de vegetales" A, que cita a Lcq.<br />

"(B), parte del lienzo que queda sin tejer" A.<br />

2. (V-gip, G-azp). Ref.: A; Iz ArOñ y UrrAnz; Elexp Berg. Hebra de hilo. "Albenixa, [...] una hebra de hilo.<br />

Albenixa, el hilo de la aguja" Iz ArOñ. "Albeni bat baiño meiao, más delgado que una hebra de hilo" Ib.<br />

"Albenixa, la hebra" Iz UrrAnz. "Hebra. [...] Prakamotz narras batzukin zebillen, albenixak darixola" Elexp<br />

Berg. v. albainu. Ulle-kopeten albeni baten zenduan jarri, / Katigaturik Esposoaren arimea. AB AmaE 157.<br />

albenitu (Lar, H). 1. "Orlar" Lar. "Ourler" H. 2. "Albénittu, hilvanar" Iz ArOñ. v. albainutu (2), ilbandu.<br />

albeniz (V-m, G ap. A), albaiñiz (V ap. A). "Hebra de hilo" A. Cf. tbn. A: "Albeniz (V): 1.º delgado,<br />

retorcido. Ari albeniza (V-arrig), hilo delgado, retorcido", donde la acepción parece resultado de una<br />

interpretación érronea de ari-albeniza. v. albainu.<br />

albeniztatu. "Orlar" Lar. "Albenitzea, albeniztatzea , ourler" H. v. albenitu.<br />

alber [o alberna?]. "(V-m), la última mano en un partido de pelota" A. Bajo este tema Azkue añade: "Albernan<br />

dagoz, están a iguales en el último punto". La relación entre una forma y otra es más que oscura. Arzamendi y<br />

Azkarate, en ASJU 1983, 281, proponen que Saug 97 --"Ditxa duianak Albera, / Eztuianak begira"-- tiene<br />

relación con ésto. En ContTAV 183 se sugiere, idea muy verosímil, que albera está mal leído por algo que<br />

terminaba en -ira, rimando con begira.<br />

albera. "Albéraa sartu, meter el cuchillo con la boca no para arriba ni para abajo, sino lateralmente" Iz ArOñ. v.<br />

1 albokera. "Albéera-albéera juan, en zigzag" Iz ArOñ. v. 2 alboka.<br />

alberdania (Añ (G), Mg Nom, H (que cita a AA)). 1. "Acción descompuesta" Añ. "Alberdania (G), [...] acción<br />

descompuesta" Mg Nom. Cf. infra ALBERDANIAN (a). Ezagutzen due gaistoak dirala bizimodu orretatik<br />

datozen kontuak, nola diran itz loiak, keñada zikiñak, begiratze lotsagarriak, alberdaniak. AA III 610.<br />

2. (G-to ap. A; Lar, H). "Albardania, es voz anticuada, pero vascongada, y decimos hoy alberdania,<br />

holgazanería" Lar. "Pereza" A.<br />

- ALBERDANIAN (H, que cita a AA). a) Actuando de manera descompuesta, inmodesta. (En el ej. de GavS<br />

parece significar simplemente 'jugando, divirtiéndose'). Otsoa eta ardia / zelai zabalean / sarri ekusten dira /<br />

biak jolasean; / Alberdanian txita / aizariarekin, / Portugesa laztanga / Gaztelaubarekin. GavS 35. Oraiñ ipui<br />

zikiñak kontatzen, gero dantzan, edo dantza ondoan alberdanian. AA III 607. Emendik festa ta dantza<br />

lotsagarrietan ibiltzea, alberdanian ganaduen eran iñauterian, erriko ta auz errietako festetan. Ib. 631.<br />

b) "Chanza, alberdanian esan, decir en chanza, en diversión" Izt 24v. "Alberdanian esan, decir en broma" A.<br />

Etim. v. alberdau.<br />

Creative Commons Aitortu-EzKomertziala-PartekatuBerdin baimen baten<br />

mende.<br />

878

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!