14.05.2013 Views

A-Amazur - Euskaltzaindia

A-Amazur - Euskaltzaindia

A-Amazur - Euskaltzaindia

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Orotariko Euskal Hiztegia 1. lib.: a-amazur<br />

perretxikue zu! (AN-larr). Ib. 341. A zer poza berriz ikusiko baldin banu! MEIG IX 105.<br />

v. tbn. Sor Bar 89. Alz STFer 120. EusJok 74. Muj PAm 8. Tx B 225. Lek EunD 25. Basarri 152. NEtx LBB 313.<br />

Uzt Sas 71. Berron Kijote 25. A ze: SMitx Aranz 224. Anab Poli 48.<br />

(Ante nolako). v. A ZELAKO. A ze nolako Petrikillo! Ag G 148. Pralle izan baziña, a ze nolako sermolaria<br />

zu! Ib. 213. A ze nolakoak zuek, salobre urdailtsuak, ziraun makurrak, dollor, galdu, naspillari arraioak; a ze<br />

nolakoak errien diru ta ondasunak zaintzeko ta ugaltzeko! Ib. 168. A zer nolako mundu-aldiya / entrañak sano<br />

badia. EusJok 110. Damatxo orrekin esposatzeko / ori a zer nolakua. Tx B 120. A ze nolako sualdia egin bear<br />

dun, negua sartu baño leen, soroan zuztar aekin eta inguruetan bildutako zaborrekin! TAg Uzt 291. A ze nolako<br />

aldakuntzak egiztatzen diran olakoetan gizonaren bizitzan! Ib. 312. Bere amak jakitean a zer nolako tanpatekoa.<br />

JAIraz Bizia 98. A zer nolako estutua emango nikekan il baño len. NEtx Antz 103 (LBB 188 a ze nolako). A ze<br />

nolako afaia! Uzt Noiz 79. A zer nolako arratsaldia / pasatu bear deguna! Ib. 49.<br />

v. tbn. Munita 51. Basarri 118. Vill Jaink 134. Lab SuEm 184.<br />

3 a (V-gip ap. Etxba Eib; VocBN). Nombre de la letra a o del sonido a. "Aia, la a, letra del alfabeto. Garbi<br />

eizu aia, ondo irakorri deiñ" Etxba Eib. A denaz geroztikan letra guztien artean hautuena. ES 131. Eskuara<br />

alfabet naturala, letren izenarekin: a, be, zeta, xe, de, e, ef, ga, [...], ets. MarIl XV. Ez dala esaten Giyarre: aekin<br />

esaten da. Sor AuOst 92. Aa bi edo ee bi alkarregaz datozenean. Ag Kr 7. Ukaldi batek A esan nahiko zuen,<br />

ukaldi bik B, e.a. Mde Pr 314. Tira, bada: ze letra dator A-ren ondotik? EgutAr 22-8-1959 (ap. DRA). A-tik<br />

hasirik azken puntaraino. Zerb Herr 11-8-1960 (ap. DRA). A-tik Z-raiñoko izen guziak dakarzkin liburu oietako<br />

bat. Berron Kijote 21. Bigarrenetik [agerralditik] oraingora, a batzu kentzeari gutxi iritzirik [...] esaldi osoak<br />

agertzen dira mozturik. MIH 171. Hurrengo silabako a zaharra jaso eta aurreratu. MEIG VII 121. Punturik<br />

latzena, lehen a-rik eza da. Ib. 100s.<br />

"Il ne sait ni a ni b, a ere ez daki" T-L (s.v. a). Emen degu eskola gabeko "rapsoda". "A" ezagutzen ez daki<br />

ta milla kondaira itz neurtuetan esaten bai. Lab EEguna 99.<br />

1 -a. (Suf. que sirve de art. det. en caso absoluto sing. --pl. -ak--). Al añadirse a un tema en -a, se produce en<br />

buena parte del territorio indistinción de dicho caso indet. y det. en común -a: eliza 'iglesia' y 'la iglesia', con<br />

igual pronunciación. En V y G (occ. y de Navarra), se distinguen como alaba/alabea (de donde alabia etc., sg.<br />

las zonas): v. Eusk 1926 (III-IV), 46 para G; EI 55ss., con indicaciones poco precisas. En R y S, por lo menos,<br />

hay eliza, sin acento final, pero elizá (det.), situación que también se daba sin duda más al Oeste: Leiçarraga --<br />

(Ins G 6r) Elizá ezten Eliza, 'que la iglesia no sea iglesia'--, Sal eliza/elizara (al menos en caso absoluto; no se<br />

dice elizarak, erg.), etc. Se ha creído ver el primer testimonio (elizera) en una lista del s. XI (TAV 2.2.12), que<br />

tbn. podría ser alat.: eliza + -ra, 'a, hacia la iglesia'.<br />

La coincidencia del caso absoluto det. e indet. en dialectos centrales hace que en ellos sea difícil distinguir el<br />

tema nudo, sin art. De ahí adiciones injustificadas (G zenbat ola? 'cuántas tablas?' por zenbat ol?) como, sobre<br />

todo, mutilaciones de -a constitutiva: G, AN kate, antes katea, 'cadena', -(k)eri de -(k)eria, gral. sobre todo en<br />

nombres en -ia (pixti, etc.), aunque autores como Guerrico lo mantienen. La indistinción ha influido tbn. en la<br />

doctrina gramatical, pues los autores han sostenido que la mayoría de los nombres vascos, o todos ellos (al<br />

menos los comunes), acaban en -a en sing. y en -ak en pl.: L. Marineo Sículo, v. RIEV 16 (1925), 480ss; Gar<br />

Comp, lib. 4, cap. 4; Zald, p. 12 y Mic 2r, por lo menos. La doctrina correcta fue expuesta por el sul. Oihenart<br />

(Not 36): "Littera enim A in singulari numero et syllaba AC in plurali nominibus Vasconicis addita in fine,<br />

articuli uice fungitur, ita ut Vasconica uocabula hac ratione per a aut a)c finita perinde sit ac si quis dictiones<br />

graecas ab ho, he, tò, auspicari velit". v. A Morf 428, p. 264s. y tbn. FLV 1978, 208 y 218. Esta razonable<br />

opinión fue contradicha, sin embargo, por Etcheberri de Sara (ed. 1907), 131: Oraino Eskuarak badu bertze<br />

diferentzia molde bat, bertze hizkuntzek eztutena (Oihenarto gure Eskualdunak zer nahi erran dezan arren, lib.<br />

1, cap. XI, p. 35), zeren izen gehienek ematen baitiote akhabantza A letra guztietarik lehenbizikoa, naturalena<br />

eta gozoena, 'el vascuence tiene aún otra especie de diferencia que falta en las otras lenguas (diga lo que diga<br />

nuestro O...), ya que los más de los nombres toman como final la letra a, primera, más natural y más dulce de<br />

todas'. La distinción generalizada de una declinación indeterminada opuesta a una determinada (sing. y pl.),<br />

atribuida a Darrigol (Diss 1827) --lo mismo que, sg. A (Morf 483, p. 312s.), la distinción inanimado/animado--,<br />

era ya conocida por Astarloa, como puede verse por Humboldt en Gárate G. de Humboldt (Bilbao 1933), 169.<br />

El empleo de -a se hace cada vez más frecuente a lo largo de los siglos. En la top. medieval más antigua es<br />

frecuente la indeterminación incluso cuando se trata de nombres compuestos (sust. + adj.): v. FHV 16.10 y 15.7.<br />

Para el uso en general, v. F. Castaños La formación del plural en la lengua vasca (Bilbao 1979), y FLV 1978,<br />

208ss.<br />

En los nombres propios el art. es cada vez menos escaso. Falta todo testimonio más antiguo, pero desde el s. X se<br />

da tanto en sust. simples como derivados y comp.: Sarricohuri, Huribarri, Hurizahar (CSMO 91, 1025), pero<br />

Hurigurenna, Olhaerrea, Hegiraz (CSMO 91, 1025), Lacuzaballa (187, 1060), Yçiçuloa (Leire 1037;<br />

monasterium, mod. Izeixiloa Sal), Zeia Zaharra (Leire 1032; monasterium), Ariztuia (Leire 1024), Larrea, Zuffia<br />

(CSMO 91), etc. Desde los primeros documentos, Bizkaia e Iruñea (Bizcaia, Ironia, Irunia, Yrunea, Irunga),<br />

referido éste sobre todo a la sede episcopal, llevan -a, artículo que desaparece en los casos locales, no<br />

Creative Commons Aitortu-EzKomertziala-PartekatuBerdin baimen baten<br />

mende.<br />

3

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!