14.05.2013 Views

A-Amazur - Euskaltzaindia

A-Amazur - Euskaltzaindia

A-Amazur - Euskaltzaindia

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Orotariko Euskal Hiztegia 1. lib.: a-amazur<br />

ardoa ematen die edaten. Ibiñ Virgil 104.<br />

- ADAR-SARDE (V-m-gip), A.-SARDA (V-gip), A.-SARDI (AN-gip-5vill), ADAR-SARDIN (V-arr). Ref.: A<br />

(adar-sarde); Iz ArOñ (adarsardia); Elexp Berg (adarsarda). "Corniveleto, de cuernos levantados" A. "El<br />

(ganado) que tiene los cuernos mirando adelante" Iz ArOñ. "Zezenaren tankerara adarrak dituen aberea (behia<br />

edo idia). Zezenan zerera dauzkana, adarsardia" Elexp Berg.<br />

- ADAR-SOINU. "Norbaitek adarra jo eta jo diharduenean, sekulako adar soiñua darabilela esan ohi da.<br />

Afalostian, azelakotxe adar-soiñua entzun biar izan zeban nobixuak" Elexp Berg. "Etortzen dan bakoitzian beti<br />

adar soñuan etorri bearra, beiñerez serio" (V-gip).<br />

- ADAR-TAPA. Bola u otro elemento empleado para embolar los cuernos de un toro. Zezenak beharko dute<br />

ukan sudurrekoa edo adar-tapak barrarekin. Herr 2-6-1955 (ap. DRA).<br />

- ADAR-TENTE (V-gip, G-to). Ref.: A; Elexp Berg. "Animal de cuernos tiesos. Iri bat adartentia ta bestia<br />

adarrapala" Elexp Berg. v. ADAR-TXUT.<br />

- ADAR-TRONPETA. Cuerno (instrumento de viento). Adartronpetak iotzen duen orduan. Urt Ex 19, 13<br />

(BiblE turuta jotzean).<br />

- ADAR-TURUTA. "Corneta, de cazadores, adarturunta" Lar. "Adar-turanta (Hb), cor de chasse, olifant" Lh. v.<br />

supra (4).<br />

- ADAR TXAR. "Impresión, señal. Adar txarra, mala señal, mala impresión. Adar txarra eman nion, me<br />

produjo mala impresión. Litm., le dí mala señal" Asp Leiz.<br />

- ADAR-TXONPOR. "(R), de cuernos hacia arriba casi juntos" A.<br />

- ADAR-TXORDO (V, G-to ap. A), ADAR-TXORDA (V-gip ap. Iz ArOñ). "Cornigacho, animal cuyos cuernos<br />

tienen las puntas inclinadas hacia el suelo" A. "Adartxordia da, se dice de la vaca que tiene los cuernos<br />

arqueados para adelante. Adartxordua, se dice del buey que tiene los cuernos hacia adelante y las puntas hacia<br />

dentro" Iz ArOñ (s.v. txorda). v. txordo (3).<br />

- ADAR-TXUT (Sal, S, R). Ref.: A; Lrq. "De cuernos levantados" A. "Qui a les cornes dressées" Lrq. v. ADAR-<br />

TENTE.<br />

- ADAR-TXUTI. "Adartxuti, [...] animal de cuernos tiesos" Elexp Berg. v. ADAR-XUT, ADAR-TENTE.<br />

- ADAR-UGARI. Frondoso, ramoso. v. adartsu. Etxe txikiak, txabolak, kaxetak eta, orien guztien tarteetan<br />

eta inguruan, palmera lirain adar-ugariak. Anab Aprika 29.<br />

- ADAR-UKALDI (-kh- Darric (L) ap. DRA), ADARKALDI (S ap. Gte Erd 66; Darric ap. DRA). Cornada.<br />

"Adarkaldi bat eman zeion (S)" Gte Erd 66. v. adarkada. Ostiko batez du yotzen zamariak, / adar-ukhaldika<br />

sistatzen idiak. Gy 101. Corrida de toros hartan zezenak zaldieri adar ukaldika tripak lehertzen zazkotela. Zub<br />

111 (v. tbn. otro ej. en la misma pág.). Orduko ohidura zaharkileri jarraikitzen gira, eskatzen dugularik izpiritu<br />

ilun edo debruaren adar-ukaldia. SoEg Herr 2-10-1969, 4.<br />

- ADAR-HUSTU. Vaciarse las ramas (de hojas), quedar la rama desnuda. Aspaldi dago, adar usturik landa<br />

zaarreko urritza. Gand Elorri 173.<br />

- ADAR-HUTS. (Árbol) con las ramas desnudas, sin hojas. Sar eta, zuaitz yantziak. / Urrats bat egin, ta, adar<br />

uts. / Oroipen-txoriez zeuden / beterik. Ldi BB 146. Negu-muñean, aritza adar utsetan; otea loretan. Ldi IL<br />

109.<br />

- ADAR-ZABAL (V, G, L, Sal, S, R; adarxabal L-ain, S, R; adartxabal Lar). Ref.: A (adar-zabal, adarxabal);<br />

Lh (adar-xabal); Lrq; Elexp Berg. a) De cuernos un poco arqueados hacia fuera, corniabierto, aspado. "Paleto, el<br />

gamo de hastas anchas, oreñ adartxabala" Lar. "Bête aux larges cornes" Lh. "(Bête) qui a l'encornure large" Lrq.<br />

Beiak bear du izan aundia, adar zabala, kopet zabala eta tripa aundia. It Dial 93 (Ur adar zabala; Dv<br />

adarrak zabalduak, Ip adarrak ükhan behar dütü zabal).<br />

b) "Adarxabal, -zabal (S), aux larges branches" Lh.<br />

- ADAR-ZULO. Enganche del yugo para los cuernos. Ortaz gañera uztarriak, beste zati auek ditu: lau adar<br />

zulo edo uatz, lau adar-koska edo ere-koska [...]. "Cuatro sujetadores o enganches para los cuernos --'adarzuloak'<br />

o 'uatzak'--; cuatro muñones --'adarkoskak' o 'erekoskak'--". Garm EskL I 124.<br />

Etim. Coincide con irl. ant. adarc, fem. 'cuerno', mod. adharc, de donde, a través del gr., lat. adarca (J. André<br />

Lexique de termes de botanique en latin, Paris 1956, s.v. adarca; Vendryes s.v. adarc), nombre de planta. El<br />

distinto final podría explicarse o a) como ampliación céltica con el sufijo -ka (Pokorny ZRPh 1925, 420s.), o b)<br />

por supresión eúskara de -ka, suf. adverbial muy productivo. Voz de indoeuropeísmo dudoso que, como andere,<br />

etc. sería resto del sustrato occidental europeo (Tovar Estudios 75).<br />

adar. v. 1 arrada.<br />

adarail(l)u. v. adreilu.<br />

adarailu (H), adrailu (H), adailu (H (L) A Apend). "Adailuak (L), instrument à batre le froment: se forme<br />

d'un long manche, au bout duquel est mobile un bâton tenu par une courroie" H. v. idaur.<br />

Creative Commons Aitortu-EzKomertziala-PartekatuBerdin baimen baten<br />

mende.<br />

221

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!