RAP 22.indb - Revista d'Arqueologia de Ponent

Joan Ferrer i Jané et al., Aportacions al coneixement de la seca ibèrica de śikaŕa i de l’origen del topònim Segarra
SECA DE śikaŕa
Ordre Localització Referències Metall Mòdul Pes Gruix Eixos
Divisor. Tritetartemorion
1 Col·l. particular Guerrero 1993: 43-44 Ag
CNHAAA, p. 513,
31A
10 mm 0,45 g Desc. Desc.
Divisor. Tetartemorion
2 Col·l. particular Herrero 2006: lot 99
Crusafont 2009: 150,
654
Ag 8 mm 0,18 g Desc. Desc.
3 Museu Comarcal de la Aureo 2011: n. 25 Ag 8,5 mm 0,19 g 2 mm 2 h.
Segarra-Cervera (cedida per
AC l’Espitllera i F. J. Cases
i Llebot)
la representació de l’escut rodó a l’esquena del genet
i cal descartar l’existència de la palma, però algun
petit indici aconsella no descartar del tot l’existència
d’una llança.
El metall i el pes semblen coherents amb les propostes
de classificació realitzades fins ara (Guerrero
1993: 43-44; CNHAAA: 513, núm. 31A; Aureo 1997:
1264; Villaronga 1998: 165, làm. XL, 606; Crusafont
2009: 150, núm. 653), bona part de les quals defensen
que es tracta d’un tritetartemorion, un divisor de la
dracma. Es tractaria, doncs, d’una moneda ibèrica
que segueix la metrologia del sistema monetari grec
basat en la dracma.
Moneda 2. Divisor de śikaŕa.
Tetartemorion (fig. 1)
Anvers: Cap d’estil ibèric mirant a la dreta, possiblement
baronívol malgrat que resulta difícil d’esbrinar-ho
atesa la degradació de la peça —Crusafont
(2009: 150, núm. 654), per exemple, creu identificar-hi
un cap femení. En la part inferior del coll sembla
insinuar-se un filet en relleu que podria correspondre
a les restes de la representació d’un collar. Tota la
figura resta encerclada per una gràfila.
Revers: Dues pròtomes de cavall amb les potes
aixecades, mirant en direccions oposades i unides
pel tronc. Hi observem amb força detall aspectes
com la cabeçada, les regnes o el crin. A l’exerg, entre
les potes, inscripció en signari ibèric nord-oriental:
śikaŕa. Hi apreciem les restes, molt degradades, del
que podria haver estat una gràfila.
Metall: Ag
Pes: 0,18 g (segons Herrero 2006 i Crusafont 2009)
Mòdul màxim: 8 mm (segons Crusafont 2009)
Gruix: Desconegut
Direcció d’encunys: Desconeguda
Ref. bibl.: Herrero 2006: lot 99; Crusafont 2009:
150, núm. 654.
Revista d’Arqueologia de Ponent 22, 2012, 37-58, ISSN: 1131-883-X
Comentaris: Aquesta moneda fou subhastada el
15 de novembre de 2006 per Numismàtica Herrero
a Madrid. Actualment forma part d’una col·lecció
privada. Es desconeix el lloc de la troballa. Presenta
una certa pèrdua del suport però, amb tot, el metall
i el pes semblen coherents amb les propostes de
classificació realitzades fins ara (Herrero 2006: lot 99;
Crusafont 2009: 150, núm. 654) i que defensen que
es tracta d’un tetartemorion, un divisor de la dracma.
Moneda 3. Divisor de śikaŕa.
Tetartemorion (fig. 1)
Anvers: Cap masculí imberbe, d’estil ibèric, mirant
a la dreta. En la part inferior del coll sembla insinuar-se
un filet en relleu, molt degradat, que podria
correspondre a les restes de la representació d’un
collar, un torques o el plec d’un vestit. Tota la figura
resta encerclada per una gràfila de punts.
Revers: Dues pròtomes de cavall amb les potes
aixecades, mirant en direccions oposades i unides pel
tronc. Hi observem amb força detall aspectes com
la cabeçada, les regnes o el crin. A l’exerg, entre les
potes, llegenda en signari ibèric nord-oriental: śikaŕa.
En l’extrem inferior hi apreciem les restes, molt
degradades, del que podria haver estat una gràfila.
Metall: Ag
Pes: 0,19 g
Mòdul màxim: 8,5 mm (mòdul de la gràfila en
anvers: 6,5 mm)
Gruix: 2 mm
Direcció d’encunys: 2 h
Ref. bibl.: Aureo 2011: núm. 25. Inèdita.
Comentaris: Moneda inèdita, adquirida en subhasta
pública per l’Associació Cultural l’Espitllera i
la Fundació Jordi Cases i Llebot el març del 2011.
Dipositada, amb caràcter de cessió temporal, al Museu
Comarcal de la Segarra-Cervera. No disposem de
dades concloents quant al lloc exacte de la troballa,
39