RAP 22.indb - Revista d'Arqueologia de Ponent

Joan Ferrer i Jané et al., Aportacions al coneixement de la seca ibèrica de śikaŕa i de l’origen del topònim Segarra
Fig. 1. Monedes de la seca de śikaŕa: moneda 1: Tritetartemorion (segons Guerrero 1993); moneda 2: Tetartemorion (segons
Herrero 2006); moneda 3: Tetartemorion. Abans de la restauració (segons Aureo 2011); moneda 3: Tetartemorion. Després de la
restauració.
Inventari, descripció i classificació
Moneda 1. Divisor de śikaŕa.
Tritetartemorion (fig. 1)
Anvers: Cap masculí (?) imberbe, mirant a la dreta,
amb collar de punts. Davant dofí, darrere signes
indeterminats. Encerclat per una gràfila de punts.
Encuny amb defectes: presenta línies incises i una
petita llacuna que dificulten la lectura d’algun element
de la iconografia.
Revers: Genet amb escut rodó a l’esquena. És
possible que dugui casc, malgrat que la baixa qualitat
de la imatge impedeix confirmar-ho. És també
possible que el genet portés una llança a la mà, però
en aquest cas ni la qualitat de la imatge ni l’estat de
conservació de la moneda, força degradada, ajuden a
concretar-ho. A l’exerg, entre les potes del davant i del
darrere, llegenda en signari ibèric nord-oriental: śikaŕa
(el darrer símbol, entre les dues potes davanteres).
Com en l’anvers, encuny amb defectes: també presenta
línies incises i una petita llacuna que dificulten la
lectura d’algun element de la iconografia.
Metall: Ag
Pes: 0,45 g (segons publicacions)
Mòdul màxim: 10 mm (segons publicacions)
Gruix: Desconegut
Direcció d’encunys: Desconeguda
Ref. bibl.: Guerrero 1993: 43-44; CNHAAA: 513,
núm. 31A; Aureo 1997: 1264; Villaronga 1998: 165,
làm. XL, 606; Crusafont 2009: 150, núm. 653.
Comentaris: Col·lecció privada. Aquesta moneda és
coneguda des de l’any 1993, quan A. Guerrero (1993)
publicà un breu estudi on assenyalà que la peça fou
trobada en l’àmbit geogràfic de la comarca catalana
de la Segarra. Posteriorment hem tingut coneixement
que el lloc concret on fou recuperada es troba situat
a la rodalia de Guissona, en un turó indeterminat. 2
Malgrat que genèrica, Guerrero realitzà una bona
aproximació a la problemàtica, fent una interessant
proposta de lectura de la llegenda i relacionant encertadament
la moneda amb l’àmbit metrològic de la
dracma. Poc després d’aquesta publicació la moneda
fou estudiada per L. Villaronga (CNHAAA: 513, núm.
31A; Villaronga 1998: 165, làm. XL, 606). 3 L’any 1997
fou subhastada per Aureo&Calicó (Aureo 1997: 1264)
i passà a formar part d’una col·lecció privada. L’any
2009 fou novament publicada (Crusafont 2009: 150,
núm. 653), sense cap aportació nova.
La interpretació iconogràfica del revers és complexa
a causa de les dificultats de lectura que planteja
el deficient estat de conservació i, probablement, de
la utilització d’un encuny amb defectes. En algunes
publicacions els autors hi identifiquen un genet amb
palma (Guerrero 1993: 43; Aureo 2011) mentre que
d’altres hi veuen un genet amb llança i escut rodó
a l’esquena (CNHAAA: 513, núm. 31A; Aureo 1997:
1264; Villaronga 1998: 165, làm. XL, 606; Crusafont
2009: 150, núm. 653). Al nostre parer resulta evident
2. Informació oral facilitada pel fill d’A. Guerrero, el Dr. L.
Guerrero, a qui volem agrair la seva col·laboració i amabilitat.
3. Les dades mètriques procedeixen d’aquestes publicacions.
38 Revista d’Arqueologia de Ponent 22, 2012, 37-58, ISSN: 1131-883-X