RAP 22.indb - Revista d'Arqueologia de Ponent

More documents

Recommendations

Info

Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqué i Huerta, Paisatge vegetal i gestió del combustible a la plana occidental catalana entre el neolític... Fig. 14. Representació gràfica de la ubiqüitat i del percentatge dels tàxons procedents dels jaciments del Grup del Segre-Cinca. Grup del Segre-Cinca I Durant el Grup del Segre-Cinca I, les espècies amb una presència més elevada són Pinus halepensis i Pistacia lentiscus, el primer representat per més del doble de fragments que el segon. Ara bé, si s’analitza més detalladament, es pot observar com la majoria de fragments de Pistacia lentiscus provenen majoritàriament de Masada de Ratón i Cova Punta Farisa, i els de Pinus halepensis, del Vilot 0, de Masada de Ratón, però, sobretot, de Genó. Pel que fa a la ubiqüitat de les dues espècies, aquesta és elevada, amb un 64,15% Pistacia lentiscus i un 86,79% Pinus halepensis, i es redueixen les diferències observades a partir del nombre de fragments. Per altra banda, Rosmarinus officinalis (romaní) també té una presència important, amb una freqüència i ubiqüitat elevada, tot i que està representat majoritàriament per un sol jaciment, Masada de Ratón (85 del total de 95 fragments determinats d’aquest taxó es troben en aquest jaciment). Quercus sp. perennifoli, però, experimenta una disminució considerable, tant en el nombre de fragments com en la seva ubiqüitat, ja que només està representada a Genó i, en menor mesura, a Roques del Sarró i al Vilot 0. Tot i aquests resultats, cal tenir en compte la diferència dels fragments de carbons determinats taxonòmicament en els diversos jaciments del GSC I, ja que Masada de Ratón és el que ha proporcionat més restes (643 fragments), mentre que Roques del Sarró (37 fragments) és el que menys, fet que cal tenir molt present a l’hora d’interpretar els resultats (fig. 15). La disminució de Quercus sp. perennifoli respecte els períodes anteriors possiblement està relacionada amb la degradació de les formacions llenyoses existents en l’entorn dels assentaments. Aquest fet es deuria a la bona qualitat de la seva fusta, ja que Quercus sp. perennifoli juntament amb Quercus sp. caducifoli serien uns dels arbres més preuats. Fig. 15. Representació gràfica de la ubiqüitat i del percentatge dels tàxons procedents dels jaciments del Grup del Segre-Cinca I. Grup del Segre-Cinca II Pel que fa al Grup del Segre-Cinca II (1250-1000 cal. a.n.e.), Pinus halepensis destaca considerablement respecte la resta d’espècies. Aquest, però, està representat sobretot a Tossal de Solibernat 11 (535 fragments), encara que també destaca, tant per nombre de fragments com per ubiqüitat, a Vincamet I (és present a 5 de les 7 mostres). Pistacia lentiscus, tot i que representada per menys fragments, té una presència molt més elevada a Roques del Sarró. A l’igual que al GSC II, cal tenir present el nombre de fragments identificats per cada jaciment, ja que Tossal de Solibernat en té més del doble que Vincamet I, fet que, sens dubte, influencia en la interpretació dels resultats per període. Si s’observa la freqüència relativa de la ubiqüitat i del nombre de fragments (fig. 16), s’evidencia una gran diferència en la jerarquització de les espècies. Totes les espècies estan més ben representades segons la ubiqüitat que no pas segons la freqüència relativa del nombre de fragments, és a dir que es consumeixen recurrentment encara que sigui en quantitats petites. L’única excepció és Pinus halepensis, que presenta una importància similar en els dos casos. Això és degut, per una banda, a l’elevat nombre de fragments determinats d’aquest tàxon, que representa el 74,02% del 11. La informació dels estudis antracològics d’aquest jaciment no indica la separació entre mostres, se’n considera així una de sola. 24 Revista d’Arqueologia de Ponent 22, 2012, 9-36, ISSN: 1131-883-X
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqué i Huerta, Paisatge vegetal i gestió del combustible a la plana occidental catalana entre el neolític... total de les restes, i, per l’altra, a la seva presència a la majoria de mostres. Altres tàxons que tenen una certa importància són arbustos com ara Pistacia lentiscus, Rosmarinus officinalis i Tamarix sp. (tamariu). Un altre aspecte a destacar és l’explotació de la fusta de Vitis vinifera (vinya) a Tossal de Solibernat, però de manera marginal, sent possiblement silvestre i natural de la zona; amb només dos fragments no podem considerar l’existència d’una pràctica agrícola d’aquesta espècie. Fig. 16. Representació gràfica de la ubiqüitat i del percentatge dels tàxons procedents dels jaciments del Grup del Segre-Cinca II. Grup del Segre-Cinca III El Grup del Segre Cinca III (1000-800-750 cal. a.n.e.), està representat per dos jaciments: Vincamet (fase Vincamet I) i el Vilot de Montagut (fases Vilot I i II). El 96,9% del total dels fragments analitzats procedeix del primer jaciment. Els tàxons més representats són tant arboris com arbustius. Per primera vegada, el tàxon amb més nombre de fragments és un arbust, Pistacia lentiscus (a causa probablement de la seva gran qualitat combustible), seguit dels dos tipus d’arbres amb una presència major durant els períodes anteriors, Quercus sp. perennifoli i Pinus halepensis i, finalment, Rosmarinus officinalis. La importància d’aquests quatre tàxons és major segons la freqüència relativa de la ubiqüitat que segons el nombre de fragments (fig. 17). Els quatre tàxons estan representats per percentatges similars (fig. 17). En aquest subperíode s’equilibra la presència d’arbres i arbustos. Aquest fenomen, per una banda, pot deure’s a una recuperació de la vegetació respecte el GSC II. Però, per l’altra, i més probable, és que la disminució d’espècies arbòries a la rodalia dels jaciments tingui com a conseqüència una ampliació de Revista d’Arqueologia de Ponent 22, 2012, 9-36, ISSN: 1131-883-X Fig. 17. Representació gràfica de la ubiqüitat i del percentatge dels tàxons procedents dels jaciments del Grup del Segre-Cinca III. les àrees de captació cap a zones més allunyades, que serien explotades juntament amb les zones properes als assentaments. Primera edat del ferro Fig. 18. Mapa on es localitzen els jaciments pertanyents a la primera edat del ferro. Durant la primera edat del ferro els resultats antracològics, tot i que mantenen similituds respecte als dels períodes anteriors, mostren diferències respecte al paisatge explotat al GSC III. Les quatres espècies predominats són les mateixes que en la fase anterior (GSC III): dos arbres (Pinus halepensis i Quercus sp. perennifoli) i dos arbustos (Pistacia lentiscus i Rosmarinus officinalis). Tot i que ara l’espècie més representada és Pinus halepensis. 25
Page 1 and 2: 22 2012 Edició Patrocini
Page 3 and 4: Paisatge vegetal i gestió del comb
Page 5 and 6: The vegetation landscape and fuel m
Page 9 and 10: Sílvia Vila Moreiras Raquel Piqué
Page 11 and 12: Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
Page 23: Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
Page 35: Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
Page 38 and 39: Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
Page 60 and 61: que en muchos casos pueden aparecer
Page 62 and 63: analizando su uso en el mundo indí
Page 64 and 65: Alberto J. Lorrio, Fosos en los sis
Page 68 and 69: protegiendo el único acceso identi
Page 74 and 75:
conjunto de armas celtibéricas que
Page 76 and 77:
a partir de los importantes derrumb
Page 78 and 79:
extensible al resto de las tierras
Page 80 and 81:
estar razonablemente seguros de est
Page 82 and 83:
Bibliografía AbAd, l. (2004). La A
Page 84 and 85:
lorrio, A. J., AlMAGro-GorbEA, M. y
Page 87 and 88:
Eva Parga-Dans Estructura y desafí
Page 89 and 90:
Eva Parga-Dans, Estructura y desaf
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 103 and 104:
Arturo Pérez-Almoguera Núria Rafe
Page 105 and 106:
Arturo Pérez-Almoguera et al., La
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Josep Casas Victòria Soler Element
Page 121 and 122:
Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Page 135 and 136:
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141:
Page 144 and 145:
Joan Ferrer i Jané, Śaleitaŕtin:
Page 146 and 147:
Page 148 and 149:
Page 150 and 151:
Page 153 and 154:
Joan Llinàs Josep Maria Nolla Jord
Page 155 and 156:
Joan Llinàs et al., El sitjar del
Page 157 and 158:
Page 159 and 160:
Page 161 and 162:
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
Marta Morán Álvarez Les ocupacion
Page 173 and 174:
Marta Morán Álvarez, Les ocupacio
Page 175 and 176:
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
Page 181 and 182:
Page 185:
22 2012 El futur del Museu d’Arqu
Page 188 and 189:
col·laboració en els treballs de
Page 190 and 191:
ecent o remot. 1 Si aquests museus
Page 192 and 193:
passat que demostren que no són un
Page 194 and 195:
i competències en els quals basar
Page 196 and 197:
El Museu d’Arqueologia de Catalun
Page 198 and 199:
2. Consolidar la Xarxa territorial
Page 200 and 201:
En quina direcció va el sistema mu
Page 202 and 203:
Council Recommendation on policies
Page 204 and 205:
ect. Per altra banda, es va encolom
Page 206 and 207:
de caràcter històric, per una ban
Page 208 and 209:
En aquest context la Llei de museus
Page 213 and 214:
Crònica científica Memòria de l
Page 215 and 216:
Crònica científica del Carme, del
Page 217 and 218:
Crònica científica Intervencions
Page 219 and 220:
Crònica científica Figura 3. Resu
Page 221 and 222:
Crònica científica Institució /
Page 223 and 224:
Crònica científica Direcció: Dav
Page 225 and 226:
Crònica científica 70. MonEstir d
Page 227 and 228:
Crònica científica Direcció: Jor
Page 229:
Crònica científica Romanes 54. cA
Page 233 and 234:
Recensions pendiente: una inclusió
Page 235 and 236:
Recensions web, blogs, asociaciones
Page 237 and 238:
Recensions la historia social ha si
Page 239 and 240:
Recensions las que en mayor o menor
Page 241 and 242:
Recensions textos de catorze invest
Page 243 and 244:
Recensions Les troballes espectacul
Page 245 and 246:
Recensions Però el que resulta mé
Page 247 and 248:
Recensions col·legues historiadors
Page 249 and 250:
Recensions social són indestriable
Page 251 and 252:
Recensions Patrimoni Cultural Basc
Page 253 and 254:
Recensions palmente en estudios sob
Page 255:
Recensions partir del registre mate
Page 258 and 259:
tre i sis paraules clau, text, note
Page 260 and 261:
the name of the author(s), a summar
show all

RAP 22.indb - Revista d'Arqueologia de Ponent

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?