RAP 22.indb - Revista d'Arqueologia de Ponent

Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqué i Huerta, Paisatge vegetal i gestió del combustible a la plana occidental catalana entre el neolític...
Fig. 9. Mapa on es localitzen els jaciments pertanyents al
període neolític/calcolític.
caducifoli no es troba representat, al contrari que
Pistacia lentiscus (llentiscle), que gaudeix d’una certa
presència. Tot i que la major quantitat de fragments
analitzats procedeixen d’Auvelles, aquests presenten
un patró molt concentrat, amb un elevat nombre de
fragments en mostres concretes, que podria representar
usos molt puntuals de la fusta: Quercus sp. caducifoli
abunda en les estructures ED-88, CCE-10, ED-42, ED-5
i Quercus sp. perennifoli en ED-5, CCE-60, ED-88.
No obstant això, les divergències de composició
vegetal probablement reflecteixen diferències paisatgístiques
entre els dos jaciments i, per tant, en l’oferta
de recursos disponibles. En aquest sentit cal destacar
que només un tàxon, Quercus sp. perennifoli, es troba
representat als dos jaciments.
Pel que fa a la diversitat taxonòmica observada entre
els jaciments d’aquest període és baixa, sumant entre
tots dos tan sols 11 tàxons, mentre que a cadascun
per separat sumen: Auvelles 7 tàxons, i Roques del
Sarró 5 tàxons (fig. 26).
Segons la quantitat de restes per tàxon, Quercus
sp. caducifoli és el més representat. No obstant això,
si es considera la ubiqüitat, aquesta canvia l’ordre
d’importància dels tàxons, ja que en aquest cas
Quercus sp. perennifoli és el més destacat, indicador
d’una major recurrència en l’ús (fig. 10).
La resta de tàxons es troben representats en freqüències
molt baixes i només apareixen en algunes
de les unitats estratigràfiques analitzades, indicant un
consum molt esporàdic d’aquests tàxons.
Si es consideren els resultats antracològics d’Auvelles
i Roques del Sarró per separat i des d’una perspectiva
territorial, els resultats mostren l’existència d’una diferència
paisatgística durant el neolític/calcolític entre
la regió que ocupava l’actual comarca de la Noguera
(Auvelles) i el Segrià (Roques del Sarró). Mentre que
el paisatge forestal situat més al nord (la Noguera)
durant el neolític/calcolític, el combustible es va
Fig. 10. Representació gràfica de la freqüència relativa de la
ubiqüitat i del nombre de fragments dels tàxons procedents
dels jaciments del neolític-calcolític.
recol·lectar en els boscos mixtos d’alzines i roures,
al més situat al sud (el Segrià), es va recol·lectar en
formacions més obertes, on els arbustos i matolls
tindrien la seva àrea d’expansió. Sempre, però, tenint
present la diferència quant a nombre de fragments
de carbó analitzats entre els dos jaciments.
Bronze ple
El bronze ple (2100-1650 cal. a.n.e.) a la plana
occidental catalana tan sols està representat per un
sol jaciment, Minferri (fig. 11), situat a la comarca
de les Garrigues. En aquest període, tant Quercus
sp. perennifoli com Quercus sp. caducifoli tenen
un valor secundari, dominant principalment Pinus
Fig. 11. Mapa on es localitzen els jaciments pertanyents al
bronze ple.
22 Revista d’Arqueologia de Ponent 22, 2012, 9-36, ISSN: 1131-883-X