RAP 22.indb - Revista d'Arqueologia de Ponent

More documents

Recommendations

Info

Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqué i Huerta, Paisatge vegetal i gestió del combustible a la plana occidental catalana entre el neolític... En algun cas han estat analitzades la totalitat de les restes per unitat estratigràfica a causa de la baixa quantitat de carbons, però en altres, s’ha realitzat un mostreig al laboratori, ja que el nombre de restes proporcionades és molt elevat (Piqué i Vila 2010: 11). Metodologia: problemàtica de síntesi El fet que aquest estudi parteixi d’una recopilació de dades antracològiques, ja analitzades prèviament per diverses autores, planteja com a problemàtica principal l’heterogeneïtat de les dades (fig. 1). Per una banda, les estratègies de recollida de mostres no han estat sempre les mateixes, ja que en alguns jaciments ha estat exhaustiva, mentre que en altres ha estat realitzada amb criteris no especificats, barrejant mostres que per exemple poden procedir de fogars amb altres de carbons diversos, entre altres. També la superfície excavada varia d’un jaciment a un altre, tenint jaciments excavats en extensió i altres que només estan sondejats o excavats parcialment. L’heterogeneïtat de la mostra planteja problemes si es vol realitzar comparacions a nivell quantitatiu (Piqué 1998c: 10) ja que les diferències poden ser degudes a factors de mostreig. Tot i que també cal tenir en compte que la força d’aquest treball radica en l’elevat nombre de fragments i mostres analitzades que poden compensar en part aquestes limitacions i almenys proporcionar una bona visió del conjunt. Per intentar homogeneïtzar aquestes mostres, s’ha elaborat una base de dades comuna. En aquesta s’ha homogeneïtzat la nomenclatura dels diversos tàxons Fig. 7. Taula en què es mostra, a l’esquerra, la nomenclatura taxonòmica emprada per les autores dels estudis antracològics dels jaciments arqueològics, i a la dreta, la nomenclatura taxonòmica usada a l’article. (fig. 7), en part per poder treballar amb els mateixos noms taxonòmics, però també perquè actualment es considera que no es pot arribar al nivell d’identificació d’algunes de les espècies determinades en el moment de l’estudi. La discussió s’ha centrat en l’anàlisi de la diversitat (nombre de tàxons consumits, 9 ) la ubiqüitat (recurrència en l’ús a partir del nombre d’unitats estratigràfiques en les quals es documenta l’ús d’un taxó) i la intensitat de l’ús a partir del nombre de restes o freqüències per tàxon. 10 També es tenen en compte els tàxons més representatius, en aquest cas hem considerat tots aquells que han proporcionat més de quatre-cents fragments de carbons. L’objectiu és, en funció de la informació antracològica disponible fins avui, determinar per cada període les fustes amb valor econòmic i avaluar les causes de les diferències observades al llarg d’aquest marc cronològic. Per evitar que la discussió dels resultats obtinguts es vegi distorsionada, s’ha decidit no incloure de manera visual el nombre de fragments indeterminats, indeterminables, nusos, escorça i medul·la, tant als gràfics (des de la fig. 9 fins a la 28) com al text (a partir pàg. 22). Tanmateix, sí que s’han inclòs a les taules per períodes (fig. 2-6), ja que cal tenir present que del total de fragments de carbons analitzats, aquests també ofereixen una certa informació impossible d’obviar, ja que aquests representen el 13% del total dels fragments estudiats. Discussió dels resultats: el consum de recursos llenyosos per períodes A continuació es discutiran les tendències observades en l’aprofitament del combustible vegetal i quina transformació provocà aquest sobre el paisatge de la plana durant aquest marc cronològic. El volum de restes antracològiques analitzades fins ara és d’un total de 14.774 fragments de carbons, dels quals 12.858 fragments ha estat determinats taxonòmicament. Tots ells procedeixen de 502 mostres recuperades en els jaciments esmentats (fig. 8). Neolític/Calcolític Pel que fa als resultats antracològics procedents dels dos jaciments datats del neolític-calcolític (fig. 9), Auvelles i Roques del Sarró, les diferències són considerables. La principal és el nombre de fragments de carbó determinats taxonòmicament per cadascun, ja que mentre Auvelles en té 1.760, Roques del Sarró tan sols 106. Per tant, els resultats d’aquest darrer, amb un 5,8% del total de les restes, no tindrà la mateixa representativitat sobre el total de les restes del període davant el 94,2% del primer. A Auvelles les espècies predominants són Quercus sp. caducifoli (roure) i Quercus sp. perennifoli (alzinagarric). En canvi, a Roques del Sarró, Quercus sp. 9. Presentats en les taules-resum del segon apartat (pàgs. 11-20). 10. Aquests dos darrers exposats més endavant, en el present apartat. 20 Revista d’Arqueologia de Ponent 22, 2012, 9-36, ISSN: 1131-883-X
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqué i Huerta, Paisatge vegetal i gestió del combustible a la plana occidental catalana entre el neolític... Fig. 8. Taula on es mostren els resultats antracològics dels jaciments de la plana occidental catalana, des del neolític fins a l’edat mitjana. Revista d’Arqueologia de Ponent 22, 2012, 9-36, ISSN: 1131-883-X 21
Page 1 and 2: 22 2012 Edició Patrocini
Page 3 and 4: Paisatge vegetal i gestió del comb
Page 5 and 6: The vegetation landscape and fuel m
Page 9 and 10: Sílvia Vila Moreiras Raquel Piqué
Page 11 and 12: Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
Page 19: Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
Page 35: Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
Page 38 and 39: Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
Page 60 and 61: que en muchos casos pueden aparecer
Page 62 and 63: analizando su uso en el mundo indí
Page 64 and 65: Alberto J. Lorrio, Fosos en los sis
Page 66 and 67: Alberto J. Lorrio, Fosos en los sis
Page 68 and 69: protegiendo el único acceso identi
Page 70 and 71:
Alberto J. Lorrio, Fosos en los sis
Page 72 and 73:
Alberto J. Lorrio, Fosos en los sis
Page 74 and 75:
conjunto de armas celtibéricas que
Page 76 and 77:
a partir de los importantes derrumb
Page 78 and 79:
extensible al resto de las tierras
Page 80 and 81:
estar razonablemente seguros de est
Page 82 and 83:
Bibliografía AbAd, l. (2004). La A
Page 84 and 85:
lorrio, A. J., AlMAGro-GorbEA, M. y
Page 87 and 88:
Eva Parga-Dans Estructura y desafí
Page 89 and 90:
Eva Parga-Dans, Estructura y desaf
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 103 and 104:
Arturo Pérez-Almoguera Núria Rafe
Page 105 and 106:
Arturo Pérez-Almoguera et al., La
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Josep Casas Victòria Soler Element
Page 121 and 122:
Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Page 135 and 136:
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141:
Page 144 and 145:
Joan Ferrer i Jané, Śaleitaŕtin:
Page 146 and 147:
Page 148 and 149:
Page 150 and 151:
Page 153 and 154:
Joan Llinàs Josep Maria Nolla Jord
Page 155 and 156:
Joan Llinàs et al., El sitjar del
Page 157 and 158:
Page 159 and 160:
Page 161 and 162:
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
Marta Morán Álvarez Les ocupacion
Page 173 and 174:
Marta Morán Álvarez, Les ocupacio
Page 175 and 176:
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
Page 181 and 182:
Page 185:
22 2012 El futur del Museu d’Arqu
Page 188 and 189:
col·laboració en els treballs de
Page 190 and 191:
ecent o remot. 1 Si aquests museus
Page 192 and 193:
passat que demostren que no són un
Page 194 and 195:
i competències en els quals basar
Page 196 and 197:
El Museu d’Arqueologia de Catalun
Page 198 and 199:
2. Consolidar la Xarxa territorial
Page 200 and 201:
En quina direcció va el sistema mu
Page 202 and 203:
Council Recommendation on policies
Page 204 and 205:
ect. Per altra banda, es va encolom
Page 206 and 207:
de caràcter històric, per una ban
Page 208 and 209:
En aquest context la Llei de museus
Page 213 and 214:
Crònica científica Memòria de l
Page 215 and 216:
Crònica científica del Carme, del
Page 217 and 218:
Crònica científica Intervencions
Page 219 and 220:
Crònica científica Figura 3. Resu
Page 221 and 222:
Crònica científica Institució /
Page 223 and 224:
Crònica científica Direcció: Dav
Page 225 and 226:
Crònica científica 70. MonEstir d
Page 227 and 228:
Crònica científica Direcció: Jor
Page 229:
Crònica científica Romanes 54. cA
Page 233 and 234:
Recensions pendiente: una inclusió
Page 235 and 236:
Recensions web, blogs, asociaciones
Page 237 and 238:
Recensions la historia social ha si
Page 239 and 240:
Recensions las que en mayor o menor
Page 241 and 242:
Recensions textos de catorze invest
Page 243 and 244:
Recensions Les troballes espectacul
Page 245 and 246:
Recensions Però el que resulta mé
Page 247 and 248:
Recensions col·legues historiadors
Page 249 and 250:
Recensions social són indestriable
Page 251 and 252:
Recensions Patrimoni Cultural Basc
Page 253 and 254:
Recensions palmente en estudios sob
Page 255:
Recensions partir del registre mate
Page 258 and 259:
tre i sis paraules clau, text, note
Page 260 and 261:
the name of the author(s), a summar
show all

RAP 22.indb - Revista d'Arqueologia de Ponent

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?