RAP 22.indb - Revista d'Arqueologia de Ponent

More documents

Recommendations

Info

Marta Morán Álvarez, Les ocupacions al barri extramurs de Sant Pau del Mercadal. Intervenció en l’àmbit del Complex Vialia aquesta tenia petites capelles annexes. Val a dir que la porció que nosaltres havíem vist en excavació no donava a entendre aquest punt. Lladonosa menciona, seguint les fonts escrites, com el temple tenia diferents capelles i beneficis. A l’altar major hi havia la capella de Santa Maria de l’Esperança. N’hi havia una altra dedicada a santa Margarita (fig. 4). Des de la creació de la parròquia fins al total desenvolupament del barri, passa un temps. Aquest temps es tradueix en diferents fases arqueològiques de les quals ara parlarem. Si la dada més antiga coneguda és l’establiment de l’església, a la segona meitat del segle xii, els nivells arqueològics recuperats ens parlen ja de ben entrat el segle xiii. Aquests nivells més antics es relacionen amb l’explotació del cànem a la banda més propera a la desembocadura del Noguerola. Aquesta zona més baixa i propera al riu es justifica per la necessitat de l’aigua per complir tot el procés de tractament de la planta per tal de transformar-la en fibres tèxtils (Morán 2006: 364-365). De la presència d’aquesta indústria ens parla també Lladonosa. Sembla que era un treball habitual que es concentrava en aquesta banda de la ciutat i a les dos ribes del Noguerola, com ho vam poder comprovar també a l’excavació realitzada a la Int. 205 al carrer Anselm Clavé (fig. 5). Si sembla clar que la zona industrial se situa en aquest extrem, és també probable que les edificacions més nobles i els habitatges dels comerciants del barri estarien al voltant de l’església. El problema de definir aquests àmbits rau en el fet que la intervenció duta a terme a prop de l’església consistí en un seguiment superficial dels rebaixos i només en dos punts molt concrets s’exhauriren els nivells arqueològics. Així doncs, hem de parlar no tant de cronologia com de tipologia. Certament, els murs que trobem a la zona de sota les vies tenen un aparell regular, lligat amb morter, en la línia dels trobats en altres indrets de la ciutat en aquesta fase, és a dir, entorn els segles xiii-xiv, per la qual cosa se suposa una construcció no ja coetània a l’església, sinó supeditada a la seva situació. Val a dir que, malgrat aquesta reduïda informació, ens vam atrevir a interpretar un espai entre murs com un possible carrer. Lladonosa parla de diferents carrers i una plaça porticada amb font. És ben probable que en la primera construcció de la línia de ferrocarril i la seva estació es destruïssin totes les restes i només en quedin petits testimonis, conservats segons la cota, de fonamentacions i sempre sense pavimentacions que ens poguessin oferir notícies sobre l’ús del barri. Els testimonis escrits ens parlen de la visita de S. Vicenç Ferrer a la ciutat i com els quatre paers el van anar a esperar als afores, entre el Mercadal i el convent dels carmelites (Lladonosa 1971: 520). Aquest no devia ser lluny de l’església ja que a l’Arxiu Municipal es recullen informacions sobre petits conflictes entre la comunitat religiosa i el rector de la parròquia de Sant Pau, com per exemple el de la demanda d’aquest contra la cessió del carrer dels carmelites al convent, atès que hi havia la carnisseria parroquial (Lladonosa 1978: 40). La distinció entre les restes de la parròquia i el convent ha estat difícil, ja que no tenim gaires arguments que ens facin inclinar la balança d’un costat o d’un altre. De tota manera, si fem una petita aproximació als convents coetanis, veurem com aquestos se situen fora muralla i als afores també dels barris extramurs, com per exemple el convent de Sant Domènec al Camp de Mart, el dels trinitaris a Cappont o els de Sant Francesc vora el camí d’Osca, tots literalment al camp. Els fonaments de l’església localitzada, però, són en una zona més cèntrica del barri si tenim en compte la totalitat de les restes. Després de consultar i comparar planimetries d’època moderna amb les restes exhumades hem localitzat dos indrets més marcats com a ruïnes. El primer és a la zona més septentrional, molt a prop d’on hem situat la necròpoli romana. Aquest es correspondria amb la fundació dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Són abundants a les fonts escrites les al·lusions als seus molins situats a la riba del Noguerola per tal d’aprofitar el curs d’aigua. Són els anomenats Molins de la Casa Antiga. La Casa Antiga estava comunicada directament amb l’església, que no era gaire gran però tenia diferents capelles dedicades a sant Antoni, santa Anna, sant Jaume, santa Llúcia, sant Pere, sant Miquel i sant Salvador (Lladonosa 1978: 47) (fig. 6). La ubicació del convent carmelità resulta més complicada. Als mateixos plànols antics apareixen Figura 5. Vista d’una de les basses per al tractament del cànem, sencera. Vista d’altres basses amortitzades per les construccions del segle xiv. 176 Revista d’Arqueologia de Ponent 22, 2012, 171-182, ISSN: 1131-883-X
Marta Morán Álvarez, Les ocupacions al barri extramurs de Sant Pau del Mercadal. Intervenció en l’àmbit del Complex Vialia Figura 6. Sobre un plànol de 1707 (Catllar i Armengol 1987: plànol núm. 30), possible ubicació de 1. La “Casa Antiga” dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, 2. Església parroquial de Sant Pau del Mercadal, 3. Convent dels carmelites. altres ruïnes situades més al sud-est a prop d’una sèquia. La proximitat al Mercadal i la seva parròquia ens fan pensar en la possible situació però no hi ha suficients dades. Tant l’un com l’altre desapareixen al 1641 quan M. de Rogles dóna l’ordre d’enderrocament dels edificis situats fora del recinte emmurallat. La cronologia d’aquesta primera ocupació és difícil d’establir. Els materials no són abundants i menys en aquesta primera fase. Així mentre que a la banda de l’església només recuperàrem fragments informes de gerres vidrades i ceràmica comuna oxidada, a la zona industrial els materials no es relacionen amb la implantació sinó amb l’amortització de la primera fase, és a dir, són peces trobades als estrats que rebleixen les estructures creades per a la transformació del cànem. Per contra, no tenim constància de Revista d’Arqueologia de Ponent 22, 2012, 171-182, ISSN: 1131-883-X nivells anteriors, els tallats pels retalls de les basses. La cronologia d’aquests és relativament tardana. Com ja hem suggerit amb anterioritat, els materials que ens parlen de la nova fase d’urbanització a la banda occidental o que hem denominat industrial, se situen cap al final del segle xiii i l’inici del següent. Els elements més freqüents, tret de les produccions pròpiament de cuina en cocció reductora i oxidada, són els plats decorats en verd i manganès d’origen llevantí (tallers de Paterna i Manises) i safes manresanes i lleidatanes. La consolidació i la fi del barri Aquesta etapa s’inicia amb la reconversió de la zona artesanal en habitatges. El canvi respon a un projecte previ d’ordenació urbanística. Ve avalada aquesta afir- 177
Page 1 and 2:
22 2012 Edició Patrocini
Page 3 and 4:
Paisatge vegetal i gestió del comb
Page 5 and 6:
The vegetation landscape and fuel m
Page 9 and 10:
Sílvia Vila Moreiras Raquel Piqué
Page 11 and 12:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35:
Page 38 and 39:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
Page 40 and 41:
Page 42 and 43:
Page 44 and 45:
Page 46 and 47:
Page 48 and 49:
Page 50 and 51:
Page 52 and 53:
Page 54 and 55:
Page 56 and 57:
Page 58 and 59:
Page 60 and 61:
que en muchos casos pueden aparecer
Page 62 and 63:
analizando su uso en el mundo indí
Page 64 and 65:
Alberto J. Lorrio, Fosos en los sis
Page 66 and 67:
Page 68 and 69:
protegiendo el único acceso identi
Page 70 and 71:
Page 72 and 73:
Page 74 and 75:
conjunto de armas celtibéricas que
Page 76 and 77:
a partir de los importantes derrumb
Page 78 and 79:
extensible al resto de las tierras
Page 80 and 81:
estar razonablemente seguros de est
Page 82 and 83:
Bibliografía AbAd, l. (2004). La A
Page 84 and 85:
lorrio, A. J., AlMAGro-GorbEA, M. y
Page 87 and 88:
Eva Parga-Dans Estructura y desafí
Page 89 and 90:
Eva Parga-Dans, Estructura y desaf
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 103 and 104:
Arturo Pérez-Almoguera Núria Rafe
Page 105 and 106:
Arturo Pérez-Almoguera et al., La
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Josep Casas Victòria Soler Element
Page 121 and 122:
Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
Page 123 and 124:
Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
Page 125 and 126: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
Page 141: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
Page 144 and 145: Joan Ferrer i Jané, Śaleitaŕtin:
Page 153 and 154: Joan Llinàs Josep Maria Nolla Jord
Page 155 and 156: Joan Llinàs et al., El sitjar del
Page 171 and 172: Marta Morán Álvarez Les ocupacion
Page 173 and 174: Marta Morán Álvarez, Les ocupacio
Page 175: Marta Morán Álvarez, Les ocupacio
Page 185: 22 2012 El futur del Museu d’Arqu
Page 188 and 189: col·laboració en els treballs de
Page 190 and 191: ecent o remot. 1 Si aquests museus
Page 192 and 193: passat que demostren que no són un
Page 194 and 195: i competències en els quals basar
Page 196 and 197: El Museu d’Arqueologia de Catalun
Page 198 and 199: 2. Consolidar la Xarxa territorial
Page 200 and 201: En quina direcció va el sistema mu
Page 202 and 203: Council Recommendation on policies
Page 204 and 205: ect. Per altra banda, es va encolom
Page 206 and 207: de caràcter històric, per una ban
Page 208 and 209: En aquest context la Llei de museus
Page 213 and 214: Crònica científica Memòria de l
Page 215 and 216: Crònica científica del Carme, del
Page 217 and 218: Crònica científica Intervencions
Page 219 and 220: Crònica científica Figura 3. Resu
Page 221 and 222: Crònica científica Institució /
Page 223 and 224: Crònica científica Direcció: Dav
Page 225 and 226: Crònica científica 70. MonEstir d
Page 227 and 228:
Crònica científica Direcció: Jor
Page 229:
Crònica científica Romanes 54. cA
Page 233 and 234:
Recensions pendiente: una inclusió
Page 235 and 236:
Recensions web, blogs, asociaciones
Page 237 and 238:
Recensions la historia social ha si
Page 239 and 240:
Recensions las que en mayor o menor
Page 241 and 242:
Recensions textos de catorze invest
Page 243 and 244:
Recensions Les troballes espectacul
Page 245 and 246:
Recensions Però el que resulta mé
Page 247 and 248:
Recensions col·legues historiadors
Page 249 and 250:
Recensions social són indestriable
Page 251 and 252:
Recensions Patrimoni Cultural Basc
Page 253 and 254:
Recensions palmente en estudios sob
Page 255:
Recensions partir del registre mate
Page 258 and 259:
tre i sis paraules clau, text, note
Page 260 and 261:
the name of the author(s), a summar
show all

RAP 22.indb - Revista d'Arqueologia de Ponent

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?