Joan Llinàs et al., El sitjar <strong>de</strong>l Camp <strong>de</strong> l’Abadia (Aiguaviva, Gironès). Da<strong>de</strong>s noves sobre la romanització al Pla <strong>de</strong> Girona i un gran fragment d’un plat o plata <strong>de</strong> parets molt robustes <strong>de</strong> ceràmica reduïda <strong>de</strong> cuina. També una possible espàtula <strong>de</strong> bronze, fragmentada. Del nivell <strong>de</strong> més amunt (1072) proce<strong>de</strong>ix un fragment d’escu<strong>de</strong>lla <strong>de</strong> ceràmica emporitana tardana, forma 2.2b (Nolla et al. 2003: 40-41; Nolla, Sagrera i Burch 2007: 52) (fig. 8,1), el broc <strong>de</strong> llavi triangular d’una gerra d’engalba blanca (fig. 8,2) i una base còncava i umbilicada d’una alta gerra <strong>de</strong>l mateix tipus <strong>de</strong> terrissa. Afegim-hi una espàtula <strong>de</strong> bronze, ben conservada. No és fàcil, amb tan poques canyes, fer un cistell. Tanmateix, pensem que un estrat i altre foren abocats en un mateix moment al darrer quart <strong>de</strong>l segle i aC o molt poc més tard. Sitja núm. 26 Es van i<strong>de</strong>ntificar dos nivells <strong>de</strong> colgament. Tanmateix, l’inferior no proporcionà terrissa (1086). Això impe<strong>de</strong>ix saber si l’obliteració fou en dues etapes o <strong>de</strong> cop. A l’estrat 1074 es recuperà una escu<strong>de</strong>lla <strong>de</strong> parets molt robustes <strong>de</strong> la forma Lamboglia 1 <strong>de</strong> ceràmica <strong>de</strong> vernís negre in<strong>de</strong>terminada (fig. 8,6), tres fragments <strong>de</strong> gerres, vores i bases, <strong>de</strong> la ceràmica d’engalba blanca (fig. 8,8 a 10), un plat <strong>de</strong> la forma C-I <strong>de</strong> ceràmica emporitana (fig. 8,7), peces <strong>de</strong> ceràmica comuna oxidada <strong>de</strong> tradició indigeta, una vora d’àmfora Dressel 1A i una altra <strong>de</strong> dolium <strong>de</strong> mi<strong>de</strong>s petites, una urna (o olla) <strong>de</strong> perfil en essa, una tortera hemisfèrica (fig. 8,11), fragments <strong>de</strong> molí rotatori <strong>de</strong> gres i <strong>de</strong> vaivé <strong>de</strong> granit i algunes peces <strong>de</strong> ferro molt afecta<strong>de</strong>s. Dataríem la formació <strong>de</strong>l nivell al segon quart/ mitjan segle i aC. Sitja núm. 27 Amb molt poc material baixrepublicà. Sitja núm. 28 Es recuperà en l’únic estrat <strong>de</strong> colgament (1078) un gran plat <strong>de</strong> la forma Lamboglia 7 <strong>de</strong> mi<strong>de</strong>s consi<strong>de</strong>rables (14 cm <strong>de</strong> diàmetre <strong>de</strong>l peu) i parets molt robustes amb tres corones circulars concèntriques <strong>de</strong>cora<strong>de</strong>s amb estries (fig. 8,12). Es tractaria d’una producció etrusca <strong>de</strong> vernís negre pròpia <strong>de</strong>l segle i aC avançat, ben semblant a la peça i<strong>de</strong>ntificada a la sitja núm. 12 (supra). També es conservava una piqueta <strong>de</strong> ferro amb una anella (Casas i Nolla 2011: 49-52). Sitja núm. 29 De l’únic estrat que colgava la fossa (1083) proce<strong>de</strong>ixen les quatre peces que <strong>de</strong>scrivim: una vora gran d’olla <strong>de</strong> perfil en essa, amb dues nanses contraposa<strong>de</strong>s que surten <strong>de</strong>l llavi, una forma ben present al llarg <strong>de</strong>ls segles, una vora d’olla cassola <strong>de</strong> formes arrodoni<strong>de</strong>s i base convexa, amb paral·lels en època augustal (Casas et al. 1990: núm. 307, 140-141 i núm. 322, 146-147), una altra <strong>de</strong> semblant amb les nanses enganxa<strong>de</strong>s a la panxa (fig. 8,13) i una base plana d’una altra olla, totes tres <strong>de</strong> ceràmica <strong>de</strong> cuina reduïda. També es recuperà una vora d’àmfo- ra Tarraconense 1, <strong>de</strong> segona meitat <strong>de</strong>l segle i aC (fig. 8,14). Hi hauríem d’afegir quatre fragments <strong>de</strong> vidre <strong>de</strong> peces petites in<strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s, una aixada <strong>de</strong> ferro, una fíbula <strong>de</strong>l tipus Avcissa (Feugère 1985: 312-331; Erice 1995: 111-145) i tres anelles <strong>de</strong> bronze i dues mone<strong>de</strong>s una <strong>de</strong> les quals era un as partit (semissis) (Villaronga 2010b: 319-334) i l’altra, un as emporità amb la contramarca DD a l’anvers (Villaronga 2010a: 307-315). Sitja núm. 30 La fossa era colgada per un únic nivell (1085) on es localitzà una escu<strong>de</strong>lla hemisfèrica sense llavi <strong>de</strong> ceràmica reduïda <strong>de</strong> cuina, quatre fragments <strong>de</strong> morter <strong>de</strong> vaivé <strong>de</strong> pedra granítica i una mà <strong>de</strong> morter <strong>de</strong>l mateix material. Sitja núm. 31 Amb poques troballes i, per tant, amb dificultats per po<strong>de</strong>r-la situar en el temps: una vora d’olla <strong>de</strong> perfil en essa <strong>de</strong> ceràmica reduïda <strong>de</strong> cuina, <strong>de</strong> forma estandarditzada (fig. 9,1), i 2 pon<strong>de</strong>ra, ambdós amb uns senyals cruciformes gravats abans <strong>de</strong> la cuita a la cara superior dins d’una tradició ben arrelada (fig. 9,2 i 3). També una peça semicircular <strong>de</strong> bronze, l’emmanegament d’una gúbia i una moneda, un as probablement, massa gastada. Sitja núm. 32 També un únic estrat (1091) on es trobà només una gerra <strong>de</strong> llavi <strong>de</strong> coll <strong>de</strong> cigne <strong>de</strong> ceràmica comuna bicolor ibèrica (fig. 9,4). Les gerres d’aquesta mena sovintegen en contextos <strong>de</strong> l’ibèric ple essent pràcticament inexistents durant el segle ii aC. Sitja núm. 33 Material residual, sigil·lada sud-gàl·lica i un pondus. Resumint, doncs, po<strong>de</strong>m consi<strong>de</strong>rar que potser tres d’aquests dipòsits haurien estat colgats abans <strong>de</strong>l 200 aC (núm. 11, 18 i 32) (9,09%), onze, al llarg <strong>de</strong> la primera meitat <strong>de</strong>l segle i aC (núm. 2, 4, 8, 13, 16, 20, 21, 22, 24, 26 i 27) (33,33%), quatre, durant la segona meitat <strong>de</strong>l segle i aC (núm. 12, 25, 28 i 31), vuit, dins <strong>de</strong>l segle i (núm. 1, 3, 5, 7, 9, 10, 29 i 33) (24,24%) i sis en un moment in<strong>de</strong>terminat (núm. 6, 14, 15, 19, 23 i 30). Deixant <strong>de</strong> banda la fase d’ocupació molt puntual a l’ibèric ple, constatem, a partir d’un moment in<strong>de</strong>terminat <strong>de</strong> la primera meitat <strong>de</strong>l segle i aC, una presència continuada, sense talls fins al tercer quart <strong>de</strong>l segle i <strong>de</strong> l’era o un xic més enllà. La manca absoluta <strong>de</strong> ceràmica africana <strong>de</strong> taula o <strong>de</strong> cuina confirmaria plenament aquesta datació. L’etapa inicial d’aquest segon moment —primera meitat <strong>de</strong>l segle i aC— sembla la més potent quantitativament parlant, amb un terç <strong>de</strong>l total (fig. 10). Material fora <strong>de</strong> context Hi ha altres troballes ceràmiques. Assenyalem les proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> la UE 1001, l’estrat superficial que colgava 164 <strong>Revista</strong> d’Arqueologia <strong>de</strong> <strong>Ponent</strong> 22, 2012, 153-170, ISSN: 1131-883-X
Joan Llinàs et al., El sitjar <strong>de</strong>l Camp <strong>de</strong> l’Abadia (Aiguaviva, Gironès). Da<strong>de</strong>s noves sobre la romanització al Pla <strong>de</strong> Girona 3 2 0 5c. Figura 9. Camp <strong>de</strong> l’Abadia. Material ceràmic. 1 a 3, sitja núm. 31, 4, sitja núm. 32 i 5 a 8, superficial (UE 1001). el sitjar, amb una vora <strong>de</strong> l’escu<strong>de</strong>lla Drag. 37 <strong>de</strong>corada en terra sigillata hispànica (fig. 9,7), una vora d’un plat pla <strong>de</strong> ceràmica grisa emporitana tardana, forma 1.3 (Nolla et al. 2003: 37-38; Nolla, Sagrera i Burch 2007: 50-51) (fig. 9,5) i una escu<strong>de</strong>lla <strong>de</strong> la mateixa producció (forma 2.2.c) (Nolla et al. 2003: 40-41; Nolla, Sagrera i Burch 2007: 52) (fig. 9,6), un peu d’àmfora difícil <strong>de</strong> classificar i una robusta vora <strong>de</strong> dolium (fig. 9,8) i mitja pedra <strong>de</strong> molí <strong>de</strong> gres, meta i catillus. Un panorama idèntic al que hem anat <strong>de</strong>scrivint. <strong>Revista</strong> d’Arqueologia <strong>de</strong> <strong>Ponent</strong> 22, 2012, 153-170, ISSN: 1131-883-X 8 El material que hem <strong>de</strong>scrit no divergeix especialment <strong>de</strong>l que sol trobar-se colgant aquests grans dipòsits d’emmagatzematge. Mereix una certa atenció la presència d’unes quantes eines <strong>de</strong> ferro, moltes lliga<strong>de</strong>s al treball <strong>de</strong>l camp que, tanmateix, tenen nombrosos paral·lels en jaciments similars d’aquestes terres (consulteu Casas i Nolla 2011). Cal, també, assenyalar l’extraordinària quantitat <strong>de</strong> molins familiars que no fan altra cosa que confirmar la vocació cerealística <strong>de</strong> l’establiment. Uns quants són 6 7 5 1 4 165
- Page 1 and 2:
22 2012 Edició Patrocini
- Page 3 and 4:
Paisatge vegetal i gestió del comb
- Page 5 and 6:
The vegetation landscape and fuel m
- Page 9 and 10:
Sílvia Vila Moreiras Raquel Piqué
- Page 11 and 12:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 13 and 14:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 15 and 16:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 17 and 18:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 19 and 20:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 21 and 22:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 23 and 24:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 25 and 26:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 27 and 28:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 29 and 30:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 31 and 32:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 33 and 34:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 35:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 38 and 39:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 40 and 41:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 42 and 43:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 44 and 45:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 46 and 47:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 48 and 49:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 50 and 51:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 52 and 53:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 54 and 55:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 56 and 57:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 58 and 59:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 60 and 61:
que en muchos casos pueden aparecer
- Page 62 and 63:
analizando su uso en el mundo indí
- Page 64 and 65:
Alberto J. Lorrio, Fosos en los sis
- Page 66 and 67:
Alberto J. Lorrio, Fosos en los sis
- Page 68 and 69:
protegiendo el único acceso identi
- Page 70 and 71:
Alberto J. Lorrio, Fosos en los sis
- Page 72 and 73:
Alberto J. Lorrio, Fosos en los sis
- Page 74 and 75:
conjunto de armas celtibéricas que
- Page 76 and 77:
a partir de los importantes derrumb
- Page 78 and 79:
extensible al resto de las tierras
- Page 80 and 81:
estar razonablemente seguros de est
- Page 82 and 83:
Bibliografía AbAd, l. (2004). La A
- Page 84 and 85:
lorrio, A. J., AlMAGro-GorbEA, M. y
- Page 87 and 88:
Eva Parga-Dans Estructura y desafí
- Page 89 and 90:
Eva Parga-Dans, Estructura y desaf
- Page 91 and 92:
Eva Parga-Dans, Estructura y desaf
- Page 93 and 94:
Eva Parga-Dans, Estructura y desaf
- Page 95 and 96:
Eva Parga-Dans, Estructura y desaf
- Page 97 and 98:
Eva Parga-Dans, Estructura y desaf
- Page 99 and 100:
Eva Parga-Dans, Estructura y desaf
- Page 103 and 104:
Arturo Pérez-Almoguera Núria Rafe
- Page 105 and 106:
Arturo Pérez-Almoguera et al., La
- Page 107 and 108:
Arturo Pérez-Almoguera et al., La
- Page 109 and 110:
Arturo Pérez-Almoguera et al., La
- Page 111 and 112:
Arturo Pérez-Almoguera et al., La
- Page 113 and 114: Arturo Pérez-Almoguera et al., La
- Page 115 and 116: Arturo Pérez-Almoguera et al., La
- Page 117 and 118: Arturo Pérez-Almoguera et al., La
- Page 119 and 120: Josep Casas Victòria Soler Element
- Page 121 and 122: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 123 and 124: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 125 and 126: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 127 and 128: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 129 and 130: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 131 and 132: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 133 and 134: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 135 and 136: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 137 and 138: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 139 and 140: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 141: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 144 and 145: Joan Ferrer i Jané, Śaleitaŕtin:
- Page 146 and 147: Joan Ferrer i Jané, Śaleitaŕtin:
- Page 148 and 149: Joan Ferrer i Jané, Śaleitaŕtin:
- Page 150 and 151: Joan Ferrer i Jané, Śaleitaŕtin:
- Page 153 and 154: Joan Llinàs Josep Maria Nolla Jord
- Page 155 and 156: Joan Llinàs et al., El sitjar del
- Page 157 and 158: Joan Llinàs et al., El sitjar del
- Page 159 and 160: Joan Llinàs et al., El sitjar del
- Page 161 and 162: Joan Llinàs et al., El sitjar del
- Page 163: Joan Llinàs et al., El sitjar del
- Page 167 and 168: Joan Llinàs et al., El sitjar del
- Page 169 and 170: Joan Llinàs et al., El sitjar del
- Page 171 and 172: Marta Morán Álvarez Les ocupacion
- Page 173 and 174: Marta Morán Álvarez, Les ocupacio
- Page 175 and 176: Marta Morán Álvarez, Les ocupacio
- Page 177 and 178: Marta Morán Álvarez, Les ocupacio
- Page 179 and 180: Marta Morán Álvarez, Les ocupacio
- Page 181 and 182: Marta Morán Álvarez, Les ocupacio
- Page 185: 22 2012 El futur del Museu d’Arqu
- Page 188 and 189: col·laboració en els treballs de
- Page 190 and 191: ecent o remot. 1 Si aquests museus
- Page 192 and 193: passat que demostren que no són un
- Page 194 and 195: i competències en els quals basar
- Page 196 and 197: El Museu d’Arqueologia de Catalun
- Page 198 and 199: 2. Consolidar la Xarxa territorial
- Page 200 and 201: En quina direcció va el sistema mu
- Page 202 and 203: Council Recommendation on policies
- Page 204 and 205: ect. Per altra banda, es va encolom
- Page 206 and 207: de caràcter històric, per una ban
- Page 208 and 209: En aquest context la Llei de museus
- Page 213 and 214: Crònica científica Memòria de l
- Page 215 and 216:
Crònica científica del Carme, del
- Page 217 and 218:
Crònica científica Intervencions
- Page 219 and 220:
Crònica científica Figura 3. Resu
- Page 221 and 222:
Crònica científica Institució /
- Page 223 and 224:
Crònica científica Direcció: Dav
- Page 225 and 226:
Crònica científica 70. MonEstir d
- Page 227 and 228:
Crònica científica Direcció: Jor
- Page 229:
Crònica científica Romanes 54. cA
- Page 233 and 234:
Recensions pendiente: una inclusió
- Page 235 and 236:
Recensions web, blogs, asociaciones
- Page 237 and 238:
Recensions la historia social ha si
- Page 239 and 240:
Recensions las que en mayor o menor
- Page 241 and 242:
Recensions textos de catorze invest
- Page 243 and 244:
Recensions Les troballes espectacul
- Page 245 and 246:
Recensions Però el que resulta mé
- Page 247 and 248:
Recensions col·legues historiadors
- Page 249 and 250:
Recensions social són indestriable
- Page 251 and 252:
Recensions Patrimoni Cultural Basc
- Page 253 and 254:
Recensions palmente en estudios sob
- Page 255:
Recensions partir del registre mate
- Page 258 and 259:
tre i sis paraules clau, text, note
- Page 260 and 261:
the name of the author(s), a summar