RAP 22.indb - Revista d'Arqueologia de Ponent

More documents

Recommendations

Info

Joan Llinàs et al., El sitjar del Camp de l’Abadia (Aiguaviva, Gironès). Dades noves sobre la romanització al Pla de Girona 3 14 1 12 7 8 0 5c. 4 5 Figura 6. Camp de l’Abadia. Material ceràmic. 1, sitja núm. 11, 2 a 4, sitja núm. 12 i 5 a 15, sitja núm. 16. 160 Revista d’Arqueologia de Ponent 22, 2012, 153-170, ISSN: 1131-883-X 6 2 10 13 15 11 9
Joan Llinàs et al., El sitjar del Camp de l’Abadia (Aiguaviva, Gironès). Dades noves sobre la romanització al Pla de Girona forma 1 de Lamboglia, amb el fons extern reservat i regalims ben visibles (fig. 6,10), un i altres de la ceràmica campaniana de Cales. Es recuperà també un got de llavi ganxut de la ceràmica de parets fines d’origen itàlic de la forma Mayet 3, amb decoració d’espines (o claus) aplicats sobre la cara exterior del vas amb paral·lels als nivells inferiors de Casa Pastors, a Girona (Nolla i Casas 2009: 65, fig. 46,4 i 6) (fig. 6,14), una vora d’un kalathos mitjà (fig. 6,15), una escudella carenada (forma A-II) (fig. 6.13) i un gotet amb nansa (D-III), de ceràmica grisa emporitana, ceràmica oxidada de tradició ibèrica, dues vores d’àmfora itàlica, Dressel 1A i 1B, dues tapadores de terrissa de cuina reduïda, un pes de teler i un fragment d’un molí de vaivé de granit. Al nivell de dalt de tot (1044), es trobà la vora d’un got de la forma Lamboglia 2 d’una ceràmica envernissada de negre indeterminada, un llavi recte i alt d’una àmfora Dressel 1B (fig. 6,8), el coll esvelt d’una ampolla de la forma 6 de la ceràmica d’engalba blanca (Nolla 1981: 51-62) (fig. 6,5), una robusta tapadora (fig. 6,9) i una cassola de formes arrodonides i nanses horitzontals (Aquilué et al. 1984: fig. 142) (fig. 6,6), tant l’una com l’altra de terrissa reduïda de cuina. També dues metae i un catillus de gres, un molí de vaivé de pedra volcànica local i una clau de ferro (Casas i Nolla 2011: 27-40). Sitja núm. 17 Hom identificà tres nivells colgant la fossa (1047, 1050 i 1056). En el més antic (1056) es trobà, de la ceràmica d’engalba blanca, un gran vas de cos globular i broc vessador que devia constar d’una nansa contraposada que no s’ha conservat, una forma nova i no reconeguda fins ara (fig. 7,5), el coll d’una ampolla de llavi molt senzill, anular, probablement la forma 6 (Nolla 1981: 51-62) (fig. 7,4), i un recipient cilíndric, de llavi molt simple però ben definit que caldria assimilar a una peça molt semblant localitzada entre el material dels nivells inferiors de Casa Pastors (Nolla i Casas 2009: fig. 51,2). Tres vores de kalathos de mida gran (fig. 7,6) i pel que fa a la ceràmica grisa emporitana, dues escudelles de les formes A-II i A-III (Burch i Sagrera 2009: 208-209) (fig. 7,2 i 3). També una vora del plat Lamboglia 5 (campaniana calena) (fig. 7,1) i àmfora ibèrica, conjuntament amb una vora d’un dolium de mida reduïda, la peça fixa d’un molí rotatori de gres (meta) i la mòbil d’un de pedra volcànica (catillus). En el nivell del mig (1050) es recuperà un fragment d’escudella de la ceràmica emporitana tardana cuita a foc oxidant que caldria assimilar genèricament a la forma 2 (Nolla et al. 2003: 39; Nolla, Sagrera i Burch 2007: 51-54) (fig. 7,10) i dos recipients, una escudella hemisfèrica i un plat cassola, de la terrissa reduïda de cuina (fig. 7,11 i 12). Es recuperà, molt malmenada, una eina de ferro, possiblement d’un podall. De l’estrat superior (1047) procedeixen tres escudelles de ceràmica emporitana tardana de les formes 2.2, 2.2a i 2.3 (Nolla et al. 2003: 40-41; Nolla, Sagrera i Burch 2007: 51-52) (fig. 7,7 a 9) i un fragment de molí rotatori de gres. Queda ben clar que aquesta sitja fou colgada en dos moments cronològicament separats. El nivell més Revista d’Arqueologia de Ponent 22, 2012, 153-170, ISSN: 1131-883-X antic és tardorepublicà, de molt al final del segle ii o primer terç/primera meitat de l’i aC. Els superiors s’han de datar a partir del darrer terç/darrer quart del segle i aC i fins a mitjan segle i de l’era. Sitja núm. 18 Hom identificà quatre nivells de colgament (1049, 1057, 1060 i 1061). Només en el més antic fou possible recuperar una única peça, una vora d’àmfora púnica de llavi dret i robust. Potser caldria datar el primer abocament (1061), i de fet el colgament de la sitja, durant l’ibèric ple. Sitja núm. 19 Amb molt poc material de cronologia incerta. Sitja núm. 20 La poca terrissa localitzada cal considerar-la baixrepublicana. Afegim-hi un fragment de molí de granit. Sitja núm. 21 En l’estrat de colgament (1063) es recuperà una escudella de ceràmica emporitana tardana forma 2.3 (Nolla et al. 2003: 41; Nolla, Sagrera i Burch 2007: 52) (fig. 7,13), una vora de kalathos amb la cara superior del llavi elegantment decorada (fig. 7,14), un got pseudocilíndric (fig. 7,15) i la robusta base amb peu molt marcat (fig. 7,16) de ceràmica reduïda grollera i un ganxo de ferro (Casas i Nolla 2011: 44-49). Proposaríem una cronologia de darreria del segle i aC. Sitja núm. 22 Ceràmica poc definida, de tradició ibèrica, i presència de dos fragments de molins de vaivé de granit i un quadrans tardorepublicà encunyat a Roma. Sitja núm. 23 Amb dades insuficients. Sitja núm. 24 Amb poc material clarament baixrepublicà i tres pondera. Sitja núm. 25 En els dos estrats de colgament de la fossa, UE 1072 i 1081, es recollí material en poca quantitat. Veurem en primer lloc el que s’aplegà en el nivell abocat inicialment (1081). D’allí procedeix la vora d’un plat de la forma Goudineau 17 de TS itàlica per al qual s’ha proposat una cronologia de molt al final del segle i aC (Goudineau 1968: 291) (fig. 8,3). Era l’única peça importada. També es recuperà una escudella de ceràmica emporitana tardana forma 2.3 (Nolla et al. 2003: 41; Nolla, Sagrera i Burch 2007: 52) (fig. 8,4) i dos fragments de gotet ansat en ceràmica grisa emporitana de la forma D-III (fig. 8,5), que dataríem de manera general dins del segle i aC, 161
Page 1 and 2:
22 2012 Edició Patrocini
Page 3 and 4:
Paisatge vegetal i gestió del comb
Page 5 and 6:
The vegetation landscape and fuel m
Page 9 and 10:
Sílvia Vila Moreiras Raquel Piqué
Page 11 and 12:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35:
Page 38 and 39:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
Page 40 and 41:
Page 42 and 43:
Page 44 and 45:
Page 46 and 47:
Page 48 and 49:
Page 50 and 51:
Page 52 and 53:
Page 54 and 55:
Page 56 and 57:
Page 58 and 59:
Page 60 and 61:
que en muchos casos pueden aparecer
Page 62 and 63:
analizando su uso en el mundo indí
Page 64 and 65:
Alberto J. Lorrio, Fosos en los sis
Page 66 and 67:
Page 68 and 69:
protegiendo el único acceso identi
Page 70 and 71:
Page 72 and 73:
Page 74 and 75:
conjunto de armas celtibéricas que
Page 76 and 77:
a partir de los importantes derrumb
Page 78 and 79:
extensible al resto de las tierras
Page 80 and 81:
estar razonablemente seguros de est
Page 82 and 83:
Bibliografía AbAd, l. (2004). La A
Page 84 and 85:
lorrio, A. J., AlMAGro-GorbEA, M. y
Page 87 and 88:
Eva Parga-Dans Estructura y desafí
Page 89 and 90:
Eva Parga-Dans, Estructura y desaf
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 103 and 104:
Arturo Pérez-Almoguera Núria Rafe
Page 105 and 106:
Arturo Pérez-Almoguera et al., La
Page 107 and 108:
Arturo Pérez-Almoguera et al., La
Page 109 and 110: Arturo Pérez-Almoguera et al., La
Page 119 and 120: Josep Casas Victòria Soler Element
Page 121 and 122: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
Page 141: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
Page 144 and 145: Joan Ferrer i Jané, Śaleitaŕtin:
Page 153 and 154: Joan Llinàs Josep Maria Nolla Jord
Page 155 and 156: Joan Llinàs et al., El sitjar del
Page 159: Joan Llinàs et al., El sitjar del
Page 171 and 172: Marta Morán Álvarez Les ocupacion
Page 173 and 174: Marta Morán Álvarez, Les ocupacio
Page 185: 22 2012 El futur del Museu d’Arqu
Page 188 and 189: col·laboració en els treballs de
Page 190 and 191: ecent o remot. 1 Si aquests museus
Page 192 and 193: passat que demostren que no són un
Page 194 and 195: i competències en els quals basar
Page 196 and 197: El Museu d’Arqueologia de Catalun
Page 198 and 199: 2. Consolidar la Xarxa territorial
Page 200 and 201: En quina direcció va el sistema mu
Page 202 and 203: Council Recommendation on policies
Page 204 and 205: ect. Per altra banda, es va encolom
Page 206 and 207: de caràcter històric, per una ban
Page 208 and 209: En aquest context la Llei de museus
Page 213 and 214:
Crònica científica Memòria de l
Page 215 and 216:
Crònica científica del Carme, del
Page 217 and 218:
Crònica científica Intervencions
Page 219 and 220:
Crònica científica Figura 3. Resu
Page 221 and 222:
Crònica científica Institució /
Page 223 and 224:
Crònica científica Direcció: Dav
Page 225 and 226:
Crònica científica 70. MonEstir d
Page 227 and 228:
Crònica científica Direcció: Jor
Page 229:
Crònica científica Romanes 54. cA
Page 233 and 234:
Recensions pendiente: una inclusió
Page 235 and 236:
Recensions web, blogs, asociaciones
Page 237 and 238:
Recensions la historia social ha si
Page 239 and 240:
Recensions las que en mayor o menor
Page 241 and 242:
Recensions textos de catorze invest
Page 243 and 244:
Recensions Les troballes espectacul
Page 245 and 246:
Recensions Però el que resulta mé
Page 247 and 248:
Recensions col·legues historiadors
Page 249 and 250:
Recensions social són indestriable
Page 251 and 252:
Recensions Patrimoni Cultural Basc
Page 253 and 254:
Recensions palmente en estudios sob
Page 255:
Recensions partir del registre mate
Page 258 and 259:
tre i sis paraules clau, text, note
Page 260 and 261:
the name of the author(s), a summar
show all

RAP 22.indb - Revista d'Arqueologia de Ponent

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?