RAP 22.indb - Revista d'Arqueologia de Ponent

More documents

Recommendations

Info

Josep Casas, Victòria Soler, Elements decoratius d’un edifici de la primera edat del ferro a Mas Gusó (Bellcaire d’Empordà) Figura 12. Models reduïts d’edificis del món grec i itàlic: casa-temple de Perahora i urnes-cabana etrusques, amb els murs exteriors decorats. 138 Revista d’Arqueologia de Ponent 22, 2012, 119-142, ISSN: 1131-883-X
Josep Casas, Victòria Soler, Elements decoratius d’un edifici de la primera edat del ferro a Mas Gusó (Bellcaire d’Empordà) Figura 13. Urnes-cabana itàliques i restitució d’un tugurium del Palatí (Museo della Civiltà Romana). no és una resposta convincent. No serà que qui ha de veure realment la riquesa i puixança dels seus habitants és aquell que contempla l’habitatge des de fora? Serà com a signe de prestigi que es decora una casa? Si la intenció dels seus habitants era aquesta, aleshores la resposta és clara: la decoració correspon als murs externs, sense excloure que alguns elements interns (un banc corregut o un prestatge?) també tinguessin parts decorades amb la mateixa tècnica. Hi ha prou arguments per defensar aquesta opció (també n’hi ha algun per defensar la contrària), i són arguments que considerem de pes. En primer lloc, els paral·lels en el món mediterrani contemporani a Mas Gusó. Poc importa que es tracti de cases de la Grècia arcaica, urnes cabana villanovianes, etrusques o lacials. Els models i les evidències que ens han arribat solen mostrar una decoració externa: aquella que veu el visitant, la que pot arribar a mostrar la riquesa i la categoria del propietari, encara que aquest no sigui altra cosa que un simple pagès o un pastor (de fet, això és el que eren els habitants de Revista d’Arqueologia de Ponent 22, 2012, 119-142, ISSN: 1131-883-X les cabanes arcaiques del Palatí). Això no obstant, l’ofici no significa una categoria social més baixa, especialment en un món on la base de l’economia era agrícola i ramadera; de la mateixa manera que la pobresa de les restes materials dels nostres jaciments del bronze final o de la primera edat de ferro (tant arquitectòniques com dels estris quotidians), no ha de reflectir o significar una pobresa cultural i tècnica que a vegades semblaria deduir-se del mal estat en què ens han arribat les restes i que només es pot atribuir a les circumstàncies particulars de cada jaciment. Pel que fa a l’estructura de la casa, i reprenent una vegada més l’exemple de les urnes cabana itàliques, podem observar un altre element que és comú tant a aquells exemplars com a les restes de Mas Gusó. Havíem comentat que, en el cas de decoracions de ditades fetes en peces angulars, corresponien sobretot al folre de pals verticals. El fragment núm. 33, el més ben conservat, ens permet reconstruir la forma del mur (fig. 9: 1), amb el pal com a suport principal, 139
Page 1 and 2:
22 2012 Edició Patrocini
Page 3 and 4:
Paisatge vegetal i gestió del comb
Page 5 and 6:
The vegetation landscape and fuel m
Page 9 and 10:
Sílvia Vila Moreiras Raquel Piqué
Page 11 and 12:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35:
Page 38 and 39:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
Page 40 and 41:
Page 42 and 43:
Page 44 and 45:
Page 46 and 47:
Page 48 and 49:
Page 50 and 51:
Page 52 and 53:
Page 54 and 55:
Page 56 and 57:
Page 58 and 59:
Page 60 and 61:
que en muchos casos pueden aparecer
Page 62 and 63:
analizando su uso en el mundo indí
Page 64 and 65:
Alberto J. Lorrio, Fosos en los sis
Page 66 and 67:
Page 68 and 69:
protegiendo el único acceso identi
Page 70 and 71:
Page 72 and 73:
Page 74 and 75:
conjunto de armas celtibéricas que
Page 76 and 77:
a partir de los importantes derrumb
Page 78 and 79:
extensible al resto de las tierras
Page 80 and 81:
estar razonablemente seguros de est
Page 82 and 83:
Bibliografía AbAd, l. (2004). La A
Page 84 and 85:
lorrio, A. J., AlMAGro-GorbEA, M. y
Page 87 and 88: Eva Parga-Dans Estructura y desafí
Page 89 and 90: Eva Parga-Dans, Estructura y desaf
Page 103 and 104: Arturo Pérez-Almoguera Núria Rafe
Page 105 and 106: Arturo Pérez-Almoguera et al., La
Page 119 and 120: Josep Casas Victòria Soler Element
Page 121 and 122: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
Page 137: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
Page 141: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
Page 144 and 145: Joan Ferrer i Jané, Śaleitaŕtin:
Page 153 and 154: Joan Llinàs Josep Maria Nolla Jord
Page 155 and 156: Joan Llinàs et al., El sitjar del
Page 171 and 172: Marta Morán Álvarez Les ocupacion
Page 173 and 174: Marta Morán Álvarez, Les ocupacio
Page 185: 22 2012 El futur del Museu d’Arqu
Page 188 and 189:
col·laboració en els treballs de
Page 190 and 191:
ecent o remot. 1 Si aquests museus
Page 192 and 193:
passat que demostren que no són un
Page 194 and 195:
i competències en els quals basar
Page 196 and 197:
El Museu d’Arqueologia de Catalun
Page 198 and 199:
2. Consolidar la Xarxa territorial
Page 200 and 201:
En quina direcció va el sistema mu
Page 202 and 203:
Council Recommendation on policies
Page 204 and 205:
ect. Per altra banda, es va encolom
Page 206 and 207:
de caràcter històric, per una ban
Page 208 and 209:
En aquest context la Llei de museus
Page 213 and 214:
Crònica científica Memòria de l
Page 215 and 216:
Crònica científica del Carme, del
Page 217 and 218:
Crònica científica Intervencions
Page 219 and 220:
Crònica científica Figura 3. Resu
Page 221 and 222:
Crònica científica Institució /
Page 223 and 224:
Crònica científica Direcció: Dav
Page 225 and 226:
Crònica científica 70. MonEstir d
Page 227 and 228:
Crònica científica Direcció: Jor
Page 229:
Crònica científica Romanes 54. cA
Page 233 and 234:
Recensions pendiente: una inclusió
Page 235 and 236:
Recensions web, blogs, asociaciones
Page 237 and 238:
Recensions la historia social ha si
Page 239 and 240:
Recensions las que en mayor o menor
Page 241 and 242:
Recensions textos de catorze invest
Page 243 and 244:
Recensions Les troballes espectacul
Page 245 and 246:
Recensions Però el que resulta mé
Page 247 and 248:
Recensions col·legues historiadors
Page 249 and 250:
Recensions social són indestriable
Page 251 and 252:
Recensions Patrimoni Cultural Basc
Page 253 and 254:
Recensions palmente en estudios sob
Page 255:
Recensions partir del registre mate
Page 258 and 259:
tre i sis paraules clau, text, note
Page 260 and 261:
the name of the author(s), a summar
show all

RAP 22.indb - Revista d'Arqueologia de Ponent

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?