31 41 Josep Casas, Victòria Soler, Elements <strong>de</strong>coratius d’un edifi ci <strong>de</strong> la primera edat <strong>de</strong>l ferro a Mas Gusó (Bellcaire d’Empordà) 40 4 6 36 26 15 24 136 <strong>Revista</strong> d’Arqueologia <strong>de</strong> <strong>Ponent</strong> 22, 2012, 119-142, ISSN: 1131-883-X 7 2 0 20c 1 2 Figura 11. A dalt (1 i 2), hipòtesi <strong>de</strong> restitució <strong>de</strong> dos panys <strong>de</strong> mur en base a dos marcs <strong>de</strong>limitats. 3: Alternativa combinant els elements <strong>de</strong>ls dos quadres superiors. si hi ha estructures diferents i més elabora<strong>de</strong>s. Un altre cas seria, per exemple, el fons <strong>de</strong> cabana <strong>de</strong> Camallera, associat a sepultures d’incineració (Pons 1984: 106-108; Francès i Pons 1998: fi g. 3, 6), petita i possiblement <strong>de</strong> caràcter estacional. Hi po<strong>de</strong>m afegir uns retalls als nivells més profunds <strong>de</strong> Sant Martí d’Empúries (fase IIb1), que més aviat cal consi<strong>de</strong>rar com a fosses <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixalles domèstiques i no cabanes enfonsa<strong>de</strong>s, però sobretot els quatre fons <strong>de</strong> cabanes <strong>de</strong> la fase IIa, ja citats, que són l’exemple més clar d’arquitectura do- mèstica al territori immediat (Castanyer et al. 1999: 111-113 i 147). En darrer lloc, tampoc po<strong>de</strong>m oblidar les cabanes <strong>de</strong> la Fonollera, sensiblement més antigues (Pons 1977; Francès i Pons 1998: fi g. 3, 1), en general molt senzilles, que probablement no corresponen a una casa feta i pensada per perdurar, però que po<strong>de</strong>n ajudar-nos a conèixer el tipus d’habitatge <strong>de</strong>l perío<strong>de</strong> immediatament anterior. No <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> ser un fenomen estrany trobar sempre cases tan petites i tan mo<strong>de</strong>stes en l’àmbit indígena 19 17 22 3
Josep Casas, Victòria Soler, Elements <strong>de</strong>coratius d’un edifici <strong>de</strong> la primera edat <strong>de</strong>l ferro a Mas Gusó (Bellcaire d’Empordà) costaner precolonial, llevat <strong>de</strong>l cas <strong>de</strong> Sant Martí d’Empúries. Els coneixements tècnics i constructius <strong>de</strong> la població <strong>de</strong> l’època, amb una llarguíssima tradició que comença al neolític, fan pensar, més aviat, que aquesta hauria <strong>de</strong> ser l’excepció i no la norma. Seria tenir-les en ben baixa consi<strong>de</strong>ració el suposar que aquelles comunitats eren incapaces d’aixecar construccions una mica més elabora<strong>de</strong>s, com feien els seus contemporanis d’un extrem a l’altre <strong>de</strong>l Mediterrani. Això no obstant, la major part <strong>de</strong>ls pocs i mal conservats exemples <strong>de</strong>l nord-est català són d’aquest tipus tan senzill i, llevat <strong>de</strong>l cas emporità, cases més o menys grans, ben estructura<strong>de</strong>s, aixeca<strong>de</strong>s per durar i acollir una o més unitats familiars durant un perío<strong>de</strong> llarg <strong>de</strong> temps, fetes amb cara i ulls, que constitueixen exemples d’autèntica arquitectura (i, a més, amb els murs <strong>de</strong>corats), no recor<strong>de</strong>m haver-ne vist cap per al perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> transició o inici <strong>de</strong> la primera edat <strong>de</strong>l ferro en aquest territori. Cap a <strong>Ponent</strong>, es coneixen els exemples <strong>de</strong> diversos assentaments <strong>de</strong>l Baix Aragó, <strong>de</strong>ls quals provenen revestiments <strong>de</strong> mur amb empremtes d’elements vegetals i, alguna vegada, <strong>de</strong> <strong>de</strong>coracions geomètriques semblants a les <strong>de</strong> Mas Gusó (Belarte 1999-2000: fig. 15 i 16), segurament contemporànies, o, diferent (sembla una cantonada <strong>de</strong> pilar), un element <strong>de</strong> la serra <strong>de</strong>l Calvari (el Segrià), que respondria a la mateixa tradició (Vàzquez et al. 2006-2007: fig. 42). Tan estrany és <strong>de</strong>corar els murs d’una casa? De fet, gens ni mica. Fa la impressió que és un element consubstancial a qualsevol edifici, sigui públic o privat, religiós o administratiu, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l mateix moment en què apareixen les primeres construccions sòli<strong>de</strong>s. No val la pena fer una llista d’exemples. Els manuals d’arqueologia, començant pels que es refereixen a les ciutats mesopotàmiques, n’estan plens. Però po<strong>de</strong>m centrar-nos en un àmbit cultural i geogràfic —i cronològic— més proper, més conegut, fins i tot aquell que podia influir en les poblacions establertes a la riba <strong>de</strong>l Mediterrani d’un extrem a l’altre, amb uns contactes evi<strong>de</strong>nciats per maneres <strong>de</strong> fer comunes, no tan diferents a orient, al centre o a occi<strong>de</strong>nt, com a mínim <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l començament <strong>de</strong>l primer mil·lenni abans <strong>de</strong> la nostra era. Per exemple, la maqueta d’una casa arcaica <strong>de</strong> Perahora, a la península hellena, datada cap al segle ix aC, <strong>de</strong> planta rectangular, acabada amb absis i completada amb dues columnes que sostenen un porxo davant l’entrada (també ha estat consi<strong>de</strong>rada com un temple; però un temple és, en <strong>de</strong>finitiva, la casa <strong>de</strong> la divinitat), mostra una <strong>de</strong>coració geomètrica senzilla que dóna la volta al mur extern (fig. 12: 1). Geogràficament més pròximes (i també cronològicament), les urnes cabana <strong>de</strong>l món itàlic, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les cultures villanovianes i posteriorment en el món funerari etrusc, representen cases amb els murs clarament <strong>de</strong>corats. Tampoc caldria recordar que l’urna que conté les cendres <strong>de</strong>l difunt és, <strong>de</strong> fet, la casa <strong>de</strong>l mort i que, com a tal, reprodueix en els seus <strong>de</strong>talls l’habitatge <strong>de</strong>l viu. L’urna-casa <strong>de</strong> Vulci, datada al segle ix aC, amb una estructura característica <strong>de</strong> les cases <strong>de</strong> planta oval, porta una acurada <strong>de</strong>coració als murs externs (fig. 12: 2), feta amb grans rectangles dins els quals s’hi po<strong>de</strong>n veure motius geomètrics, fins i <strong>Revista</strong> d’Arqueologia <strong>de</strong> <strong>Ponent</strong> 22, 2012, 119-142, ISSN: 1131-883-X tot a la fulla que constitueix la porta. La <strong>de</strong>coració s’estén cap a la teulada. També <strong>de</strong> Vulci, una urna <strong>de</strong> bronze <strong>de</strong>l segle vii aC, que amb tota probabilitat constitueix l’exemplar mes reeixit <strong>de</strong> l’artesania funerària etrusca, mostra a la paret externa i a la teulada una complexa <strong>de</strong>coració geomètrica feta amb punts en relleu (fig. 12: 4). De la necròpolis <strong>de</strong> Falerii Veteres prové una altra urna-casa (fig. 12: 3), aquesta vegada <strong>de</strong> planta rectangular, però amb les característiques habituals <strong>de</strong> les cases etrusques: teulada amb els pals creuats a la seva aresta i murs exteriors <strong>de</strong>corats amb grans rectangles. Podríem afegir-hi, encara, altres urnes-cabana lacials, normalment <strong>de</strong> ceràmica, que adopten els mateixos mo<strong>de</strong>ls i que evi<strong>de</strong>ncien l’existència d’una senzilla <strong>de</strong>coració als seus murs externs. De fet, les restitucions i reconstruccions <strong>de</strong>ls tuguria arcaics <strong>de</strong>l Palatí que s’exposen als museus romans solen incorporar una <strong>de</strong>coració geomètrica més o menys senzilla que ocupa part <strong>de</strong>ls murs externs (fig. 13), o les restitucions hipotètiques d’algun hàbitat indígena precolonial <strong>de</strong>l sud <strong>de</strong> la península itàlica (Giardino 2010: fig. 243). Quant al costum <strong>de</strong> <strong>de</strong>corar superfícies d’argila o fang cru en el món occi<strong>de</strong>ntal, disposem d’exemples una mica més recents, força posteriors al <strong>de</strong> Mas Gusó, i amb un caràcter absolutament diferent, tot i que amb trets comuns: les llars <strong>de</strong> foc. A Castelnaule-lez (Hérault), el sòl d’una llar <strong>de</strong> foc no gaire més mo<strong>de</strong>rna que les restes <strong>de</strong> Mas Gusó, té una <strong>de</strong>coració feta amb molts cercles <strong>de</strong> totes mi<strong>de</strong>s, emmarcats per un rectangle dibuixat amb una línia doble, com els marcs que <strong>de</strong>limiten la <strong>de</strong>coració <strong>de</strong>l jaciment empordanès (Roux 2005). Aquest autor recull, en el treball citat, paral·lels <strong>de</strong> cronologies més mo<strong>de</strong>rnes, sempre <strong>de</strong>l món ibèric, que mostren unes característiques comunes, encara que sempre es refereixin a la <strong>de</strong>coració <strong>de</strong> sòls <strong>de</strong> llars i per a un perío<strong>de</strong> que s’allarga fins al segle ii aC. Res a veure, doncs, amb la <strong>de</strong>coració parietal <strong>de</strong> Mas Gusó, però es constata la perduració <strong>de</strong> la tècnica i motius concrets emprats (cercles, triangles, dobles línies impreses), aplicats en un altre context, els quals sens dubte tenen un origen i responen a una tradició força estesa i molt reculada. Per tant, <strong>de</strong>corar una casa en el món mediterrani entre els segles ix al vii aC (i probablement abans, i amb tota seguretat <strong>de</strong>sprés), no és un fet inèdit. En tot cas, la novetat serà trobar-ne els elements <strong>de</strong> forma tan clara i contun<strong>de</strong>nt en un establiment rural <strong>de</strong>l nord-est gironí que, no ho oblidéssim, va estar ocupat <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l neolític final, durant el bronze inicial i, amb tota probabilitat, fins a la transició bronze-ferro i més enllà, per enllaçar amb tot el perío<strong>de</strong> ibèric i romà, fins a <strong>de</strong>saparèixer el segle iii <strong>de</strong> l’era actual. L’observació <strong>de</strong>ls exemples forans, però pràcticament contemporanis, que hem comentat fa un moment, així com altres elements que tindrem ocasió d’exposar, ens aboquen a una altra qüestió ineludible: <strong>de</strong>coració interna o <strong>de</strong> l’exterior <strong>de</strong> la casa? Encara que la primera reacció sense pensar-ho gaire, seria situar els motius <strong>de</strong>coratius dins l’habitatge, la resposta no és tan senzilla i clara. Per què es <strong>de</strong>cora una casa? Per gaudir-ne a dins, amb poca llum, com qui contempla un quadre que fa la vida més plaent? Potser sí, però 137
- Page 1 and 2:
22 2012 Edició Patrocini
- Page 3 and 4:
Paisatge vegetal i gestió del comb
- Page 5 and 6:
The vegetation landscape and fuel m
- Page 9 and 10:
Sílvia Vila Moreiras Raquel Piqué
- Page 11 and 12:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 13 and 14:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 15 and 16:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 17 and 18:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 19 and 20:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 21 and 22:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 23 and 24:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 25 and 26:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 27 and 28:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 29 and 30:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 31 and 32:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 33 and 34:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 35:
Sílvia Vila Moreiras, Raquel Piqu
- Page 38 and 39:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 40 and 41:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 42 and 43:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 44 and 45:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 46 and 47:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 48 and 49:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 50 and 51:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 52 and 53:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 54 and 55:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 56 and 57:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 58 and 59:
Joan Ferrer i Jané et al., Aportac
- Page 60 and 61:
que en muchos casos pueden aparecer
- Page 62 and 63:
analizando su uso en el mundo indí
- Page 64 and 65:
Alberto J. Lorrio, Fosos en los sis
- Page 66 and 67:
Alberto J. Lorrio, Fosos en los sis
- Page 68 and 69:
protegiendo el único acceso identi
- Page 70 and 71:
Alberto J. Lorrio, Fosos en los sis
- Page 72 and 73:
Alberto J. Lorrio, Fosos en los sis
- Page 74 and 75:
conjunto de armas celtibéricas que
- Page 76 and 77:
a partir de los importantes derrumb
- Page 78 and 79:
extensible al resto de las tierras
- Page 80 and 81:
estar razonablemente seguros de est
- Page 82 and 83:
Bibliografía AbAd, l. (2004). La A
- Page 84 and 85:
lorrio, A. J., AlMAGro-GorbEA, M. y
- Page 87 and 88: Eva Parga-Dans Estructura y desafí
- Page 89 and 90: Eva Parga-Dans, Estructura y desaf
- Page 91 and 92: Eva Parga-Dans, Estructura y desaf
- Page 93 and 94: Eva Parga-Dans, Estructura y desaf
- Page 95 and 96: Eva Parga-Dans, Estructura y desaf
- Page 97 and 98: Eva Parga-Dans, Estructura y desaf
- Page 99 and 100: Eva Parga-Dans, Estructura y desaf
- Page 103 and 104: Arturo Pérez-Almoguera Núria Rafe
- Page 105 and 106: Arturo Pérez-Almoguera et al., La
- Page 107 and 108: Arturo Pérez-Almoguera et al., La
- Page 109 and 110: Arturo Pérez-Almoguera et al., La
- Page 111 and 112: Arturo Pérez-Almoguera et al., La
- Page 113 and 114: Arturo Pérez-Almoguera et al., La
- Page 115 and 116: Arturo Pérez-Almoguera et al., La
- Page 117 and 118: Arturo Pérez-Almoguera et al., La
- Page 119 and 120: Josep Casas Victòria Soler Element
- Page 121 and 122: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 123 and 124: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 125 and 126: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 127 and 128: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 129 and 130: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 131 and 132: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 133 and 134: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 135: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 139 and 140: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 141: Josep Casas, Victòria Soler, Eleme
- Page 144 and 145: Joan Ferrer i Jané, Śaleitaŕtin:
- Page 146 and 147: Joan Ferrer i Jané, Śaleitaŕtin:
- Page 148 and 149: Joan Ferrer i Jané, Śaleitaŕtin:
- Page 150 and 151: Joan Ferrer i Jané, Śaleitaŕtin:
- Page 153 and 154: Joan Llinàs Josep Maria Nolla Jord
- Page 155 and 156: Joan Llinàs et al., El sitjar del
- Page 157 and 158: Joan Llinàs et al., El sitjar del
- Page 159 and 160: Joan Llinàs et al., El sitjar del
- Page 161 and 162: Joan Llinàs et al., El sitjar del
- Page 163 and 164: Joan Llinàs et al., El sitjar del
- Page 165 and 166: Joan Llinàs et al., El sitjar del
- Page 167 and 168: Joan Llinàs et al., El sitjar del
- Page 169 and 170: Joan Llinàs et al., El sitjar del
- Page 171 and 172: Marta Morán Álvarez Les ocupacion
- Page 173 and 174: Marta Morán Álvarez, Les ocupacio
- Page 175 and 176: Marta Morán Álvarez, Les ocupacio
- Page 177 and 178: Marta Morán Álvarez, Les ocupacio
- Page 179 and 180: Marta Morán Álvarez, Les ocupacio
- Page 181 and 182: Marta Morán Álvarez, Les ocupacio
- Page 185: 22 2012 El futur del Museu d’Arqu
- Page 188 and 189:
col·laboració en els treballs de
- Page 190 and 191:
ecent o remot. 1 Si aquests museus
- Page 192 and 193:
passat que demostren que no són un
- Page 194 and 195:
i competències en els quals basar
- Page 196 and 197:
El Museu d’Arqueologia de Catalun
- Page 198 and 199:
2. Consolidar la Xarxa territorial
- Page 200 and 201:
En quina direcció va el sistema mu
- Page 202 and 203:
Council Recommendation on policies
- Page 204 and 205:
ect. Per altra banda, es va encolom
- Page 206 and 207:
de caràcter històric, per una ban
- Page 208 and 209:
En aquest context la Llei de museus
- Page 213 and 214:
Crònica científica Memòria de l
- Page 215 and 216:
Crònica científica del Carme, del
- Page 217 and 218:
Crònica científica Intervencions
- Page 219 and 220:
Crònica científica Figura 3. Resu
- Page 221 and 222:
Crònica científica Institució /
- Page 223 and 224:
Crònica científica Direcció: Dav
- Page 225 and 226:
Crònica científica 70. MonEstir d
- Page 227 and 228:
Crònica científica Direcció: Jor
- Page 229:
Crònica científica Romanes 54. cA
- Page 233 and 234:
Recensions pendiente: una inclusió
- Page 235 and 236:
Recensions web, blogs, asociaciones
- Page 237 and 238:
Recensions la historia social ha si
- Page 239 and 240:
Recensions las que en mayor o menor
- Page 241 and 242:
Recensions textos de catorze invest
- Page 243 and 244:
Recensions Les troballes espectacul
- Page 245 and 246:
Recensions Però el que resulta mé
- Page 247 and 248:
Recensions col·legues historiadors
- Page 249 and 250:
Recensions social són indestriable
- Page 251 and 252:
Recensions Patrimoni Cultural Basc
- Page 253 and 254:
Recensions palmente en estudios sob
- Page 255:
Recensions partir del registre mate
- Page 258 and 259:
tre i sis paraules clau, text, note
- Page 260 and 261:
the name of the author(s), a summar