1 PORTADA.FH11 - Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de ...

Balanç de la 6a Diada de les
Telecomunicacions
Canvi de feina. Em sabré adaptar?
a les
telecomunicacions
de catalunya
TIC en la Exposició “Zaragoza 2008”
Com gestionem els residus
electrònics?
Telemedició via GPRS
Entrevista a: Sebastián Muriel, director de RED.es
núm. 16 Enero ’08 any 7

2
S Sumari
EDITA
Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics
de Telecomunicació de Catalunya
Mandri, 3, baixos, 08022 Barcelona
Tel. 93 434 20 70 Fax: 93 434 46 28
e-mail: info@coettc.com
www.coettc.com
CONSELL EDITORIAL
Miguel E. Arredonda
Mar Hernando
Antonio Martínez
Ramon Sagarra
COORDINACIÓ EDITORIAL
IKONOS S.L.
revista@coettc.com
CORRECCIÓ IDIOMÀTICA
Margarida Cuscó i Judith Camba
amb el suport de Normalització Llingüística
de l’Ajuntament de Barcelona
PORTADA
Fotografia cedida per Expo Zaragoza 2008
DISSENY I MAQUETACIÓ
MªCarmen Hernando, AIDA Publicitat
IMPRESSIÓ
Artes Gráficas Jurado, S.L
D.L.: B-9889-2006
D’aquesta publicació, se n’editen 5.000 exemplars que es distribueixen gratuïtament a tots
els membres del Col.legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya i també
a les escoles universitàries de Catalunya, institucions i empreses del sector.
Aquesta publicació no es responsabilitza del contingut íntegre de la revista ni tampoc de
les opinions dels seus col·laboradors.
S Seu
Com accedir-hi:
Amb autobús línies 14 - 70 - 16 - 74 - 64 - 58
FFCC - La Bonanova
SUMARI
La veu del degà ..............................................................................................................................................3
Editorial .......................................................................................................................................................................4
Informes Especials
- Infraestructures TIC en la Expo Zaragoza 2008...........................................................................5
- Balanç de la 6a Diada de les Telecomunicacions .......................................................................8
Entrevista
- A Sebastián Muriel, director general de RED.es .....................................................................15
Informes
- Perfils professionals: nous reptes (II) ................................................................................................18
- Història de la TV ...............................................................................................................................................20
Tècnica
- La tecnologia en les flotes de taxis....................................................................................................23
- Tècniques modernes per a la detecció de falsificacions documentals ....................25
- Telemedició de comptadors via GPRS..............................................................................................27
- Open-Source, software per a la gestió de projectes ............................................................32
- Connectats amb la Base Antàrtica Juan Carlos I ....................................................................35
- ADSL de segona generació.......................................................................................................................37
Opinió
- Com gestionem els residus electrònics? ........................................................................................40
- Coneixement com a variable competitiva.....................................................................................43
- Gestió urbanística i telecomunicacions ..........................................................................................44
- Contaminació acústica: un problema social ...............................................................................47
- Guanyar menys per viure millor............................................................................................................48
- Canvi de feina: em sabré adaptar?....................................................................................................51
- Empreses, productivitat i TIC...................................................................................................................53
- Què està passant amb la ràdio digital? .........................................................................................54
Món Universitari
- Escola Politècnica d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú ......................................................55
Jurídic
- L’advocat respon: Mobilitat funcional: avui aquí i demà.................................................57
RSC a les PIME
- Empreses amb cor de Càritas Diocesana de Barcelona... ................................................58
Actualitat del COITT ............................................................................................................................59
Actualitat del COETTC
- COETTC i Localret signen un conveni de col·laboració .....................................................63
- Jornades de la Innovació a l’Edificació ...........................................................................................63
- IV Jornades de les Telecomunicacions a les Administracions Locals ........................64
- Es constitueix el Comitè Permanent d’Experts per a l’elaboració
del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.................................................................65
- Premis Millor Expedient Escoles Enginyeria ................................................................................66
- Sopar de Nadal del COETTC ...................................................................................................................67
Ressò a la Premsa....................................................................................................................................68
Llibres ..........................................................................................................................................................................70
Agenda
- Conferències, Cursos, Seminaris, Visites i Àgora cultural .................................................70
Serveis al col·legiat..............................................................................................................................71

A voltes amb la TDT: manca alfabetització
Falta poc més d'un any per a l'apagada analògica de la TV a Catalunya, i poc més de dos anys- el 3
d'abril de 2010-, per a l'apagada a nivell estatal, i una part important de la ciutadania no està
mentalitzada per al gran canvi que s’aveïna.
I consti, que el canvi de TV analògica a digital suposarà un
“shock social” gairebé tan gran com ho va ser el canvi a la
moneda única europea... No se sembla a l'adopció de
cap altre fenomen tecnològic.
Un 20% de la població no sap gens sobre la TDT; el 80%
restant identifica què és, si bé el concepte d'apagada no
ho té interioritzat.
En l'actualitat, només el 24,2% de les llars espanyoles
té TDT, i l'audiència és de només el
8,3%. Això significa que un terç dels quals tenen TDT
instal·lada, no la veuen de manera habitual.
Per altra banda, hi ha una altra dada preocupant: encara hi
ha establiments que aquests Nadal han estat venent televisors
sense TDT integrada, i, existeix el risc que Espanya es converteixi en
el sumidero dels aparells que no es podran vendre a França i Itàlia a
partir de l’1 de gener de 2008, països que exigeixen que tots els receptors
que es venguin ja siguin Fotografia cedida per: Direcció integrats i amb decodificador interactiu.
General de Comunicació i Serveis
de Difusió Audiovisuals
La veu del degà
Solució? Alfabetització! Govern central, governs autonòmics, col·legis professionals i altres institucions,
hem de fer un esforç extraordinari de pedagogia. Nosaltres, des del COETTC ho venim fent des de
fa alguns anys amb els nostres col·legiats, amb el Col·legi d'Administradors de Finques, en les tres
últimes edicions de la Diada de les Telecomunicacions, amb les Diputacions catalanes, amb l'Associació
de Municipis i Comarques, i amb nombrosos articles de divulgació i tribunes d'opinió en diferents
mitjans de comunicació de masses.
Televisió de mobilitat: un altre retard imperdonable
La televisió de mobilitat; és a dir, la qual es podrà veure en qualsevol artefacte de petita grandària
amb pantalla ( Ipod, PC, PDA , telèfon mòbil, TV mini...) i un xip amb el sistema DVB-H (Digital Vídeo
Broadcasting-Handheld ), triat per la UE, es presenta com un suculent mercat de 20.000 milions d'euros
en 2.011, any que es preveuen 500 milions d'usuaris en tot el món.
A Espanya, els operadors de televisió, d'una banda, i els de mòbils per una altra, pressionen per
controlar tan suculent mercat. Sembla que el més assenyat seria que s'arribés a un acord entre ambdós
per a la seva explotació, però el nostre Govern ha preferit posposar la norma que ho regularà, al no
trobar una fórmula que acontenti a tots.
Mentrestant, Alemanya, França, Itàlia, Àustria i Suïssa, entre d’altres, ja ens
passen pel davant i estan llestos per comercialitzar-lo durant el 2008... Arribarem
també tard a aquest tren?
Ferran Amago
Degà del COETTC
D
3

4
E Editorial
Un any més d’oportunitats aprofitades
Seguint la tradició de qualsevol mitjà de comunicació,
en aquest últim número de l’any present de la nostra
revista, hauríem de fer una recopilació de totes les
activitats que hem desenvolupat durant els passats
dotze mesos des del nostre Col·legi.
No obstant això, el limitat espai del que disposem
ens n’obliga a destacar exclusivament les més excel·lents,
deixant per a la nostra Assemblea General -que com
sempre se celebrarà a finals del pròxim mes de març,
i a la qual esteu convidats tots els col·legiats- el detall
de tots els cursos, conferències,
seminaris, congressos,
propostes legislatives
per ampliar i
salvaguardar les nostres
atribucions, reunions amb
tots els actors del nostre
sector tant de les administracions
públiques com
de les principals empreses
del país; en resum, totes
les activitats que des del
Col·legi hem organitzat o
en les quals hem participat
activament.
Tractant-se de destacar una activitat excel·lent, estarem
tots d'acord que hauríem de referir-nos a la Diada
de les Telecomunicacions a Catalunya, que en el
present any ha arribat a la seva sisena edició.
La nostra Diada ja s'ha conformat, sense cap mena
de dubte, com l'esdeveniment més important de les
telecomunicacions de tots els quals se celebren a
Catalunya. Prova d'això és la gran capacitat de
convocatòria que ha aconseguit, i que dóna com a
resultat un elevat nombre d'assistents que participen
en els diferents actes que es programen, així com la
qualitat professional dels mateixos.
En aquesta última edició i sota el lema “Interactivitat:
Un món de noves oportunitats”, s'han desenvolupat,
durant tota la jornada sense interrupció, tres línies
simultànies de taules rodones (una d'elles destinada
especialment als nostres professionals).
A més, i per primera vegada a Catalunya, es va celebrar
el IV Encuentro “Telecomunicaciones y Discapacidad”,
que anualment organitza el COITT i que, a partir
d'aquesta edició s'integra en la nostra Diada. Aquesta
trobada va reunir a empreses, institucions, associacions,
ONG, tant de Catalunya com de la resta d'Espanya,
que van debatre durant tot el dia sobre aspectes de
col·laboració, sinèrgies i aportació des de la responsabilitat
que tots tenim en aquest tema, per tal
d’avançar en el millor de les nostres potencialitats
com a professionals i com a persones.
Per altra banda, els assistents a les jornades tècniques
van poder contemplar les dues exposicions, una sobre
televisors antics i l’altra sobre equips i dispositius TIC
per a persones amb discapacitat, que van estar obertes
durant tota la Diada.
No hem d'oblidar el sopar
de gala, que va reunir a les
800 personalitats més rellevants
del nostre sector
i en el transcurs del qual,
com ja ve sent habitual, es
van lliurar els Premis Excel·lència
que el nostre
Col·legi té instituïts per
distingir aquelles empreses
i institucions que realitzen
un important esforç en la
divulgació de les telecomunicacions
per millorar
la innovació, l'esforç exportador o la responsabilitat
social.
Per a l'organització de l'edició del 2008 ja han començat
les reunions del Comitè de Programa i, com
a tema central de la pròxima Diada, s'estan estudiant
La nostra Diada ja s'ha conformat,
sense cap mena de dubte, com
l'esdeveniment més important de
les telecomunicacions de tots els
quals se celebren a Catalunya
temes de mobilitat, alta definició i, sobretot, de TDT,
davant la cada vegada més propera data de
l'apagada analògica i el molt que queda per fer per
evitar que, en comptes de ser un nou camp
d'oportunitats, sigui un factor més d'exclusió de
col·lectius que, encara a dia d'avui, no poden accedir
a aquestes tecnologies

Sociedad estatal Expoagua
TICs en la Exposición Internacional “Zaragoza 2008”
irá en aumento. El Área de Sistemas, a cuyo cargo se
encuentra Jordi Dalmau, ingeniero en Informática
nacido en Lleida y formado en la Universitat Politècnica
de Catalunya (UPC), es la responsable de dotar de la
tecnología necesaria y suficiente a la Sociedad Expoagua.
A su vez, y en estrecha colaboración con el
Servicio de Instalaciones, debe dotar también de los
sistemas necesarios y suficientes para que se pueda
operar la Exposición durante los 93 días que ésta
dura.
Ambas tareas deben realizarse en paralelo. Durante
el primer ciclo de vida de la empresa la prioridad
máxima es montar y tener operativa la red de informática
y los medios adicionales como son la telefonía,
ofimática, correo electrónico, Internet, etc., a la vez
que se desarrolla el plan director de la Exposición, y
se fija un presupuesto. Durante el segundo ciclo de
vida y hasta el desmontaje el objetivo es poner a
Especial
TICs en la Exposición Internacional “Zaragoza 2008”
Desde el 14 de junio de 2008 hasta el 14 de septiembre del mismo año tendrá lugar la Exposición
Internacional de Zaragoza 2008 cuyo lema es “Agua y Desarrollo Sostenible”. En total son 93 días,
que requieren un trabajo previo de más de tres años. En este artículo se describen los sistemas de
telecomunicaciones y telemática que se instalarán en el entorno ferial.
A tal fin, en Abril de 2005 se constituyó la Sociedad
Estatal Expoagua, encargada de gestionar, promover,
organizar y operar el evento. La sociedad cuenta en
la actualidad, noviembre de 2007, con más de 450
puestos de trabajo en oficinas, entre personal de
plantilla y empresas externas, y se prevé que el número
E
punto los sistemas para poder arrancar y operar con
garantías de éxito.
Informática de empresa.
¿Bajo que criterios se diseña la informática de empresa?
La Sociedad Expoagua tiene un crecimiento exponencial
en todos los sentidos. Además, los profesio-
nales que se incorporan día a día provienen de sectores
muy distintos (administrativos, ingenieros de la construcción,
expógrafos, juristas, documentalistas, comerciales,
etc.) y no hay tiempo para una formación
exhaustiva en herramientas informáticas.
5

6
E Especial
Las bases de diseño deben basarse
en estos hechos. Por ello, se decidió
usar una plataforma basada en
productos Microsoft para la parte
de usuario, y Linux para los servicios
transparentes a los empleados.
Windows XP, Exchange y Office,
en los puestos de trabajo, pues
hay muchas probabilidades de que
cualquier nuevo profesional que
se incorpora a la empresa conozca
estas herramientas. El sistema es
escalable, y ya desde el principio
y con sólo 45 personas en la empresa
se instaló una arquitectura
preparada para ir creciendo continuamente,
con cabinas de discos
externas (NAS), una centralita telefónica
con capacidad de crecimiento
casi ilimitada, y una red
que permitiera abrir nuevas sedes
cuando fuera necesario. En la actualidad
se cuenta con 5 sedes interconectadas,
2 centros de procesos de datos, 20
servidores, virtualización de las aplicaciones más
críticas, y la telefonía fija y móvil integradas.
TICs Sistema en la Exposición GalileuInternacional
“Zaragoza 2008”
Aplicativos.
En cuanto a las aplicaciones de negocio, también se
han seguido los criterios de escalabilidad, urgencia y
carácter efímero de la Sociedad para su selección.
Rápidamente se puso en marcha una intranet con los
servicios básicos de directorio de empresa (nombre,
teléfono, departamento, fotografía…), reserva de
recursos (salas de reuniones, ordenadores portátiles,
proyectores…), noticias, procedimientos, etc. Se seleccionó
Microsoft Navision como ERP por su rápida
implantación y coste razonable para una empresa
con “fecha de caducidad próxima”. A través de
concurso público se han ido contratando las aplicaciones
necesarias en los distintos departamentos de
la empresa conforme se han ido necesitando, como
son el gestor de contenidos para el departamento de
publicaciones, la aplicación de gestión de voluntarios,
aplicación CRM para el Área comercial, etc.
Cada vez más, el personal que se incorpora a la
empresa está destinado a la operación, y las necesidades
de aplicativos e infraestructuras requeridas van
orientadas a ello. En este punto se contrastan los
supuestos del plan director con las necesidades reales
de los responsables de definir y operar cada sistema.
Se matizan las ideas originales y a través de concurso
público se contratan los sistemas necesarios para su
labor: venta de entradas, expedición de acreditaciones,
control de accesos, terminales punto de venta (TPV)
para tiendas y restaurantes, extranet, personas y
objetos perdidos, Call Center, Help-Desk, etc.

El Recinto
TICs en la Exposición Internacional “Zaragoza 2008”
Paralelamente y mientras se va dotando de infraestructuras
a la empresa y de herramientas a los responsables,
se dota también de infraestructuras al recinto.
La construcción de un anillo de fibra que actuará
como red multimedia para la operación, cuartos
técnicos para conectar los edificios que lo requieran,
centros de proceso de datos definitivos, instalación
de antenas móviles de las distintas operadoras, instalaciones
necesarias para una red TETRA de radiocomunicaciones
digitales, construcción del centro de
control que albergará los sistemas necesarios para
operar la exposición, e instalación de la red de pantallas
necesarias par mostrar información dinámica a
los visitantes, son ejemplos de infraestructuras para
los sistemas necesarios, todo ello sincronizado con las
obras propias de edificación para la Exposición.
Uno de los criterios principales para la contratación
de los distintos sistemas es la experiencia de la empresa
suministradora en eventos similares, a la que se le
Especial
exige, además del montaje, el mantenimiento, la
formación y en muchos casos la operación o al menos
el soporte a la operación.
Información adicional:
"http://www.expozaragoza2008.es"
www.expozaragoza2008.es
Jordi Dalmau Gabos
Jefe Area Sistemas de Expo
Zaragoza 2008
E
7

8
E
Especial
La 6a Diada va estar estructurada en diversos “ítems”
1. 9 taules rodones sobre “Interactivitat: un món de
noves oportunitats”
2. 4 taules rodones sobre “El Sector TIC i els seus
professionals”
3. 4 taules rodones sobre “Telecomunicacions i
discapacitat”
4. Una exposició de televisors antics: “La història de
la TV”
5. Una exposició d'equips TIC per a discapacitats
6. Sopar de cloenda i lliurament dels “Premis Excel·lència
a les Telecomunicacions”
Balanç Sistema de la 6ª Galileu Diada de les Telecomunicacions
Balanç de la 6ª Diada de les Telecomunicacions:
objectius assolits
Si en l'edició anterior ja vam confirmar la consolidació de la “Diada Telecom” com a un dels majors
esdeveniments que s'organitzen a Catalunya i en la resta d'Espanya en matèria de telecomunicacions
i societat de la informació, la 6a edició ha superat amb escreix totes les expectatives. En opinió de
la major part dels assistents, la 6a edició ha estat la millor de quantes ha organitzat el Col·legi Oficial
d´Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC).
La 6a Diada es va celebrar al Palau de Congressos de Fira de
Barcelona
Amb les 17 taules rodones i les intervencions de 74
ponents del més alt nivell aquesta “Diada” ha volgut
dirigir-se a un ampli espectre de públic i de professionals.
En primer lloc als usuaris, interessats a conèixer
les tendències i aplicacions de la interactivitat; als
fabricants i distribuïdors, desitjosos de satisfer les
necessitats dels usuaris i anticipar-se a la competència.
Hem dedicat una especial atenció a les aplicacions de
les telecomunicacions per a persones amb discapacitat,
assolint una nodrida participació de directius
d'empreses i institucions sensibilitzats per prestar més
i millors ajudes a aquest sector de la població. Els
Impressionant aspecte d’algunes de les sales de la 6a Diada plena
de professionals
mitjans de comunicació també han donat una especial
rellevància a aquest “ítem”, la qual cosa ens confirma
l'encert d'incloure aquest apartat en “la Diada”.
Pel que fa a les Telecomunicacions i Discapacitat, es
va concloure que es preveu que al voltant d'un 30%
de la població espanyola tingui algun tipus de discapacitat
l'any 2020. L'envelliment de la població i la
incorporació de certs col·lectius al món laboral i social
converteixen el desenvolupament de les tecnologies
per a la integració dels discapacitats en un nínxol de
mercat per a les grans empreses del sector de les
Telecomunicacions. D'altra banda, també s'han fet
patents els grans avenços que s'estan aconseguint en
aquest sector per donar resposta a la integració de
les persones amb discapacitats i el benefici que suposa
indirectament per a les persones grans.
Quant al sector TIC i els seus professionals, es van
tractar temes com el d'analitzar els avenços i l'estat
actual del compliment de les normatives en el camp
de l'acústica, l'estat de les xarxes de telecomunicacions,
ja que no només es tracta d'una problemàtica per a
les zones urbanes, sinó que també afecta als polígons
industrials i les zones rurals. Finalment, el debat es
va centrar en l'anàlisi de la situació de l'administració
electrònica, el model català d’interoperativitat i
l'administració del coneixement.

L'altre gran eix temàtic va girar al voltant de la
interactivitat. Es va concloure que les empreses han
de moure's ràpid, ja que els nous reptes que ens
ofereixen les noves tecnologies han d'afavorir les
noves oportunitats de negoci. Des de l'oficina sense
papers, seguretat i control en totes les comunicacions
i la major conectivitat s'han de potenciar amb
l'articulació de polítiques que afavoreixin el foment
de les TIC en les PIME.
Entre els objectius de la “Diada” està el reunir anualment
als professionals del Sector TIC, facilitant trobades
en passadissos, coffee break, refrigeri i còctel
final.
BALANÇ NETAMENT POSITIU
Les notícies que ens han arribat dels participants en
la 6a Diada Telecom són de satisfacció i de felicitació
per l'organització, la capacitat de convocatòria i la
participació tant quantitativa com qualitativa.
Heus aquí resumits els aspectes que basem aquestes
afirmacions:
a) Gran suport institucional. Hem assolit el suport del
millor “Comitè d'Honor” possible.
b) Notable presència d'autoritats en la Inauguració,
Cloenda i Premis Excel·lència.
c) Molt alt nivell professional dels presidents de taules
i ponents.
d) Increment de la participació en relació amb edicions
anteriors (2.200)
Balanç de la 6ª Diada de les Telecomunicacions Especial
E
i) Important augment dels assistents al sopar de
cloenda i lliurament de Premis Excel·lència (580)
f) Novetats organitzatives rebudes de grat
g)Brillant exposició de televisors antics, amb peces
procedents de tot el món.
Conferència inaugural
Aquesta conferència titulada “Web 2.0: la saviesa de
la gent”, va ser impartida pel Dr. Ricardo Baeza,
director de Yahoo Research Barcelona, i va congregar
a un nombre poc usual d'assistents; exactament 603,
que van seguir amb enorme interès les explicacions
del conferenciant
PRESÈNCIA INSTITUCIONAL
Acte inaugural
A aquest acte van assistir més de 600 persones, mentre
que la taula presidencial va estar formada per:
• Hble. Sr. Joan Manel Tresserras, conseller de Cultura
de la Generalitat de Catalunya
• Il·lm. Sr. Ramon García Bragado, Tinent d'Alcalde
Urbanisme, Infraestructures i Habitatge de
l'Ajuntament de Barcelona, en representació del Sr.
Alcalde de la ciutat de Barcelona.
• Il·lm. Sr. Jordi Tudela ,director general de PRODEP,
en representació de la Consellera d´Acció Social i
Ciutadania
Taula Presidencial en l’acte inaugural
• Il·lm. Sr. Santiago Ramentol, conseller del CAC,
Consell Audiovisual de Catalunya.
• Il·lm. Sr. Jordi Bosch, Secretari de la Secretària de
Telecomunicacions i Societat de la Informació
• Sr. Francisco Limonche, del Col·legi Oficial d'Enginyers
Tècnics de Telecomunicació i Coordinador de la
Trobada “Telecomunicacions i Discapacitat
• Il·lm. Sr. Ferran Amago, Degà del Col·legi Oficial
d´Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya
(COETTC
Acte de cloenda
Van assistir unes 400 persones, que van seguir amb
enorme interès les paraules del conseller Joan Puigcercós,
qui va anunciar una sèrie de projectes que hi
9

10
E
Especial
Taula Presidencial en l’acte de cloenda
ha en marxa o de realització immediata per part de
la Generalitat de Catalunya a través de la Secretaria
i el Centre de Telecomunicacions.
• Hble. Sr. Joan Puigcercós, Conseller de Governació
de la Generalitat
• Il·lm. Sr. Josep González, President de PIMEC
• Sr. Alexandre Blasi, President del Consell Assessor
d’AETIC Catalunya i President del Consell Assessor
del COETTC
• Il·lm. Sr. Ferran Amago, Degà del Col·legi Oficial
d´Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya
(COETTC)
Sopar de cloenda. Lliurament dels Premis Excel·lència
a les Telecomunicacions
La taula presidencial va estar formada per 23 persones
amb càrrec institucional i molt relacionats amb el
nostre Sector.
• Joan Clos, Ministre d'Indústria
• Joan Puigcercós, conseller de Governació de la
Generalitat
• Ramon García Bragado, en representació de l’Exm.
Sr. Alcalde de Barcelona
• Antoni Giró, Rector de la UPC
• Antoni Soy, Secretari d'Indústria de la Generalitat
• Carles Ruiz, diputat responsable de la Societat del
Coneixement de la Diputació de Barcelona
Balanç Sistema de la 6ª Galileu Diada de les Telecomunicacions
• Jordi Valls, exconseller i director general de
l'Autoritat Portuària
• Gabriel Ferrater, ex rector de la UPC i de la UOC
• Santiago Ramentol, conseller del CAC-Consell Audiovisual
de Catalunya
• Jordi Jané, diputat per CiU
• Teresa Aragonés, Secretària per a la Funció Pública
GC
• Marta Continente, Directora General d'Atenció
Ciutadana GC
• Jordi Tudela, director general de PRODEP, en representació
de la consellera de Benestar Social GC
• Elisenda Rius, en representació del conseller de Medi
Ambient
• Jordi Bosch, Secretari de la Secretària de Telecomunicacions
i SI de la GC
• Santiago Rodríguez, Diputat del PPC
• Sebastián Muriel, Director General de RED.ES
• J. Eladi Baños, Vicerector de la UPF
• Ricardo Baeza, Director de Yahoo Research BCN.
Conferència Inaugural
• Jordi López Benasat, Director General de Localret
• Josep Pont, Diputat de CiU
• R. Frigola, Gerent de l’Àrea Econòmica de l'Ajuntament
de Barcelona
• Ferran Amago, degà del COETTC (amfitrió)
Sopar i lliurament dels Premis Excel·lència presidit pel Ministre
d’Indústria, Joan Clos i el Conseller de Governació, Joan Puigcercós
Taula Presidencial del sopar de cloenda

NEGOCI: STANDS PER A PATROCINADORS
Com ja és habitual, l'organització facilita la possibilitat
als patrocinadors de disposar d'un petit stand en el
qual poden presentar el seu producte o simplement,
subministrar fullets. Els stands varen estar situats en
el Nivell 3 del Palau de Congressos de FIB, entre les
sales 5 i 6, que han estat ocupades per la “Diada”
para impartir les 9 taules rodones sobre “Interactivitat”;
és, dons, una de les zones més transitades
pels assistents, i on, a més, s'han celebrat el coffee
break de mig matí i el còctel final.
Com a complement dels stands l´organització va
entregar a tots els assistents una borsa amb fulletons,
catàlegs, objectes de merchandising, etc. com a recordatori
del seu pas per la Diada Telecom.
Els patrocinadors que han fet ús d'aquest espai són:
• 22@ bcn
• Abertis Telecom
• AL-PI
• Altran
• Caixa Enginyers
• Digital Parks
• Diputació Barcelona
• El Periódico de Catalunya
-E-Notícias
• Fundación Dintel.
Auditoria y Seguridad
• Fundació UPC
Balanç de la 6ª Diada de les Telecomunicacions Especial
• Futurlink
• Instituto de Empresa.
ENTER
• La Caixa
• Microsoft
• Món Empresarial
• Negocio
• Promax
• Rohde & Schwarz
• Vodafone
• VozTelecom
• Xifra
EXPOSICIÓ DE TELEVISORS ANTICS
E
Es tracta de la col·lecció privada del Sr. Francisco
Arellano (Barcelona). Està considerada com una de
les més completes d'Europa per la seva varietat i
antiguitat de les 150 peces que es compon. Els televisors
provenen de diversos països, entre ells EUA, Japó,
antiga URSS, Holanda, etc.
Els aparells que consta aquesta col·lecció són un viatge
en el temps des dels inicis d'aquest mitjà de comunicació
allà pels anys 30. Podem dir que l'exposició és
la història de la televisió...que ens permet entendre
l'evolució tecnològica fins als nostres dies.
Francisco Arellano, que amb aquesta ja ha completat
21 col·leccions molt diverses, ha buscat les peces que
conformen aquesta col·lecció per tot el món, i ha
comprat les més peculiars i interessants, les quals ens
permeten conèixer la història d'aquesta indústria,
tan important en l'actualitat.
Entre els TV exhibits vam trobar models de sobretaula,
amb lupa incorporada, amb potes, amb tocadiscs, i
fins i tot amb persiana, entre uns altres...Una sèrie
de curiositats que el COETTC ha volgut presentar en
el marc de la 6a Diada Telecom, comptant amb la
generositat del Sr. Arellano.
EXPOSICIÓ D'EQUIPS TIC PER A DISCAPACITAT
Per muntar aquesta exposició -paral·lela a les 4 taules
rodones anunciades en el programa tècnic- hem
comptat amb la valuosa col·laboració de les següents
empreses i institucions:
- Real Patronato sobre Discapacidad (Ministerio de
Trabajo y Asuntos Sociales)
- CEAPAT-Centro Estatal de Autonomia Personal y
Ayudas Técnicas
- TicSalut. Tecnologia, Innovació i Salut, de la Generalitat
de Catalunya
- Fundación Vodafone
- Telefónica. Movistar
11

12
E
Especial
L'exposició, encara que petita en grandària, va resultar
summament interessant pels equips exhibits: Videoatenció;
Projecte Plates: demostració de serveis Informa,
Videoatenció i Hipertensió Arterial; demostració de
HeadDev (ratolí facial); Projecte COMPLEMENTA (serveis
complementaris de teleassistència);PDA Comunicador
Hermes; àlbum pictogràfic; portavisor Once-
PVO; Mobile Speak per a invidents; SIMAP (localitzador
per a malalts de Alzheimer); Emporia Life; BlackBerry
Accessible (per a persones sordes); Pack T-Loop (per
a persones amb audífon), etc.
Encara que va haver importants absències, com ONCE
i algunes Fundacions especialment dedicades a persones
discapacitades, l'exposició de material TIC va
resultar summament atractiva per als mitjans de
comunicació, que van editar diversos reportatges
audiovisuals.
6ès PREMIS EXCEL·LÈNCIA A LES TELECOMUNICACIONS
Aquests Premis es lliuren durant el sopar de cloenda
de la Diada. Es convida exclusivament als patrocinadors,
autoritats de les diferents administracions,
institucions, associacions, col·legis professionals i el
món universitari relacionat amb les telecomunicacions.
Aquest any van assistir un total de 581 persones.
Parlament de l’amfitrió
L'amfitrió, degà del COETTC, va fer un breu parlament
en el qual, entre altres coses va parlar sobre els sis
anys de la Diada
de les Telecomunicacions
com la
gran cita que té
la societat i les
empreses amb les
Telecomunicacions
i la Societat
de la Informació,
per tal de reflexionar
sobre el
present i el futur
del sector. Ferran Amago, degà del Coettc
Va remarcar com l’usuari està en el punt central de
la nova realitat social però que sense les noves infraestructures
de Telecomunicacions no serà possible
gaudir dels serveis interactius i convergents i treure
del debat la capacitat tecnològica o, el que és el
mateix, els MB que arriben a la llar.
També va fer referència a que “les Telecomunicacions
són els grans oblidats quan es parla públicament de
les infraestructures” per comentar seguidament que
“creiem que és una obligació del sector reclamar la
seva conversió en servei bàsic”, ja que “els professionals
de les TIC no estem d’esquenes de la societat”.
“Estem treballant perquè realment els projectes que
Balanç Sistema de la 6ª Galileu Diada de les Telecomunicacions
necessiten els ciutadans es facin realitat amb una
complicitat amb les administracions i amb els legisladors.
Volem seguir treballant per aportar idees i
solucions contant amb el nostre Enginy Tècnic”.
Va reclamar 3 mesures a tenir en compte: en temes
d’acústica “el codi tècnic de la edificació que incorpori
les necessàries mesures in-situ abans del lliurament
de la llicencia de primera ocupació”, que els “tots els
ajuntaments de més de 20.000 habitants tinguin dins
dels seus cossos tècnics a professionals qualificats,
com el enginyers tècnics de telecomunicació, ja que
la ordenació i planificació urbanística ha de fer-se
contant amb les telecomunicacions com a punt de
referència i de creixement” i per últim “el cànon
digital es un gran error històric que només uns quants,
dins de la cultura, es beneficiïn del que ha estat una
gran innovació tecnològica. Nosaltres, com a professionals
també fem les nostres ‘obres d’arts’ però hem
de pagar un cànon injust cada vegada que la volem
guardar dins d’un suport digital. Cal reflexionar qui
són realment els autors de les obres...”.
Jesús Rivero, President de la
Fundación Dintel, rep la placa
Homenatge a la Fundación
Dintel
A l'acabar el seu parlament
va voler retre homenatge
a la Fundación
Dintel, editora de la revista
A+ (Auditoria y Seguridad),
amb la qual el
COETTC ha subscrit un
important acord de col·laboració.
El seu president,
Jesús Rivero Laguna
va recollir la placa de
Membre Col·laborador
d'Honor-2007 del COETTC. L’Excm. Sr. Ministre d'Indústria
Joan Clos va fer lliurament de la distinció.
Homenatge a Ramon Sagarra
Tot seguit es va retre homenatge a Ramon Sagarra,
nomenant-lo President d'Honor del Consell Assessor.
La distinció li va ser lliurada per l'Il·lm. Sr. Ramon
García Bragado, 4t Tinent d'Alcalde de Barcelona,
Ramon Sagarra, rep la distinció de President d’Honor del Consell
Assessor de mans de l’Il·lm Sr. Ramon García-Bragado

amic personal, i per Alexandre Blasi, actual president
del Consell Assessor.
PREMIS EXCEL·LÈNCIA A LES TELECOMUNICACIONS
Premi Excel·lència Empresarial
A l'empresa LLEIDA.NET, i un esment especial com a
finalista a l'empresa NEXTRET.
LLEIDA.NET ha sabut aprofitar el moment estratègic
per a posicionar-se en les telecomunicacions. Aquesta
empresa ha apostat des del
principi per un desenvolupament
tecnològic propi,
tenint un departament de
RI+D altament qualificat.
Els seus desenvolupaments
han estat traduïts a 12
idiomes, incloent el rus,
xinès i àrab. El 35% dels seus
clients són internacionals.
Lliurament del Premi a
Lleida.Net
La comunicació per SMS,
desenvolupada en l'empresa,
constitueix una de les
xarxes més completes del mercat internacional, comercialitzant-se
en 185 països dels cinc continents.
Premi Excel·lència a la Innovació Tecnològica
A l'empresa VOZ TELECOM i la distinció de finalista
a l'empresa FOCUS ON EMOTIONS.
VOZ TELECOM destaca per la gran labor d'integració
i desenvolupament que li ha permès implementar una
plataforma pròpia. Ha estat innovadora en IP sobre
veu per a PIME.
Ha entrat en un
mercat que ha
sabut, des del
principi, enfocarlo
perfectament.
Els projectes que
desenvolupa requereixen
d'un
Lliurament del Premi a Voz Telecom
equip de RI+D
altament qualificat,acompan-
yat d'una important inversió econòmica. D'aquesta
empresa es diu que s'ha avançat tant al mercat que
dóna la sensació que el futur ja estigui aquí.
Premi Excel·lència al Desenvolupament Sostenible
A l'empresa ÈTNIA, i concedir l'esment de finalista a
l'empresa B&J ADAPTACIONS.
ÈTNIA té com objectiu intervenir de manera clara a
pal·liar la falta de tècnics que hi ha en el continent
africà, donant suport la formació i contractació de mà
Balanç de la 6ª Diada de les Telecomunicacions Especial
d'obra qualificada.
L'empresa és una enginyeria
de telecomunicacions
amb quatre
seccions: electrònica,
comunicacions, informàtica
i oficina tècnica.
Actualment ja ha distribuït
material didàctic en
centre de Formació
Professional de Guinea,
Lliurament del Premi a Ètnia i ha establert relacions
professionals amb empreses
que desitgen introduir-se en el mercat africà.
Premi Excel·lència a la Comunicació i Divulgació de
les TIC
El Jurat va decidir atorgar aquest Premi en les 4
següents categories a:
• Apartat televisió: a TV3 pels seus programes “3.0”
i “Bit a bit”
• Apartat Ràdio: a Catalunya Ràdio pels seus programes
“Internauta” i Generació digital”
• Apartat premsa diària: al diari electrònic Notícias.com
• Apartat revista tècnica: a Comunicaciones World
PARLAMENTS DE CLOENDA
Hi va haver quatre parlaments:
• Excma. Sra. Viviane Reding, Comissària Europea per
a les Telecomunicacions i la Societat del Coneixement
• Il·lm. Sr. Ramon García-Bragado, 4t tinent d'alcalde,
que ostentava la representació de l'alcalde Barcelona
• Hble. Sr. Joan Puigcercós, conseller de Governació
de la Generalitat de Catalunya
• Excm. Sr. Joan Clos, Ministre d'Indústria del Govern
d'Espanya
La Comissària Europea va enviar un vídeo en el qual
va felicitar i va nomenar un a un als guanyadors dels
Premis Excel·lència. També
va felicitar al COETTC com
organitzador de l'esdeveniment;
va citar al Ministre
Clos, al conseller Puigcercós
i a l'entitat Localret. Finalment,
va fer un breu balanç
de la situació actual i futura
de les telecomunicacions
europees, amb especial
èmfasi a la penetració de
les TIC a Espanya en el
context europeu. Un parlament
intens, vibrant i molt
personalitzat per a l'ocasió,
que va ser seguit per amb
gran atenció pels presents.
E
Excma. Sra. Viviane Reding
Tot seguit l'Il·lm. Sr. Ramon García–Bragado va dirigir
unes breus paraules ressaltant la necessitat de gaudir
13

14
E
Especial
de noves xarxes perquè
la ciutat tingui
atracció per les empreses
i pels ciutadans
que viuen o que volen
viure. Va comentar
com el projecte @22 és
un clar exemple de
dotació de noves xarxes
obertes que permeten
situar, sobre
d’elles, empreses i
Il·lm. Sr. Ramon García-Bragado serveis de gran valor
afegit. Va comentar,
seguidament, l’atracció que té Barcelona com a ciutat
de moda per fer negocis i la clara orientació de la
ciutat per continuar situant-la com a un punt de
referència d’empreses.
Va seguir un parlament institucional del conseller de
Governació, Joan Puigcercós, de la Generalitat, del qual
depenen les Telecomunicacions en aquesta Comunitat
Autònoma. El conseller va aprofitar la Diada de les
Telecomunicacions per presentar els plans i projectes
del seu departament en matèria de telecomunicacions.
El seu parlament va ser
dens, replet de xifres,
dades i dates, de gran
interès per a les empreses
i els professionals
del Sector TIC.
Heus aquí els punts
principals del seu discurs:
va comentar com
s’està produint el desplegament
del nou Estatut
destacant que
“hauria d’obrir per Hble. Sr. Joan Puigcercós
primera vegada una
oportunitat per a la descentralització de competències.
Aquest procés és necessari i imprescindible per garantir,
a través de la proximitat, l’execució de polítiques més
eficients i eficaces que incideixin de manera definitiva
en les possibilitats de negoci de les nostres empreses,
la modernització de les nostres Administracions
Públiques, el desenvolupament professional dels nostres
enginyers i enginyers tècnics de telecomunicacions i
en la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes del
nostre país”. Va remarcar com la Generalitat de Catalunya
està realitzant una profunda reflexió sobre “la
idoneïtat de la separació estructural entre infraestructures
i serveis de comunicació electrònica …/… sense
ànim d’intervencionisme, si no de posar les bases per
garantir la cohesió territorial i garantir uns serveis que
són d’interès general, és evident que algun paper han
de tenir les admi-nistracions”.
El Conseller va fer referència al projecte de Banda
Ampla Rural remarcant la necessitat de construir més
Balanç Sistema de la 6ª Galileu Diada de les Telecomunicacions
de 250 noves torres de telecomunicacions o la inversió
en xarxes obertes de fibra òptica. A més, va remarcar
les iniciatives legislatives que reconeixen les infraestructures
de telecomunicacions con les infraestructures
del segle XXI dins de la Llei d’Obra Pública de Catalunya
ja que “obli-garà que els estudis informatius o avantprojectes
de totes les obres públiques tinguin en compte
les infraestructures de telecomunicacions”. Per acabar
va recordar que “Tot això pot quedar en un mar
d’intencions sense un
finançament que ho
recolzi” per això va comentar
que és necessari
incloure dins de la Disposició
Addicional Tercera
de l’Estatut els temes
de Telecomunicacions,
com des del
Govern s’està dient, i
assumir el compromís
que arribin al 4% dels
722M€ que es contemplava
en aquesta dis-
posició addicional per
destinar-los a aquesta
matèria.
Finalment, va parlar el Ministre d'Indústria,Joan Clos,
del parlament de la qual destaquem les dades següents:
“els grans èxits que s’estan aconseguint amb el desenvolupament
del “Plan Avanza” i de les polítiques que
se’n estan perfilant, asseguren que el nostre país sigui
més competitiu”. Va realitzar diversos comentaris sobre
la implantació real del mateix i el que suposa per al
canvi de societat actual a una amb més grans oportunitats
gràcies a les tecnologies de la informació i al
desenvolupament. Va situar la necessitat de la banda
ampla residencial entre 3 i 5 MBytes .
ELS ASPECTES LÚDICS
Excm. Sr. Joan Clos, Ministre
d’Indústria
Durant el sopar de cloenda solem sortejar entre els
presents una sèrie d'equips TIC, que lliuren algunes
empreses de forma desinteressada.
En aquesta ocasió es van sortejar els següents:
• Pioneer, TV de 42” amb TDT i HD
• Epson, Stylus Photo R360
• Ericsson, 2 telèfons mòbils, model S-500
• Microsoft, Consola videojocs XBox 360PRO
• Xifra,SAT-Xifra 500, Equip per a garantir la qualitat
i seguretat en la transmissió de dades
• El Corte Inglés. Reproductor MP4
• Fundación Dintel. Setmana Dintel a Iberoamèrica.Desembre
2007. Vol+hotel+congrés
J. Mompin Poblet
Coordinador 6ª Diada

¿Cuáles son los principales objetivos de RED.es?
Decía Klaus Moller, economista noruego, que “cuando
los vientos de cambio soplan hay quienes construyen
refugios y hay quienes construyen molinos de viento”.
Desde red.es, entidad pública empresarial del Ministerio
de Industria, Turismo y Comercio (MITYC), se
trabaja con el objetivo de contribuir a que España
sea una auténtica Sociedad en Red lo antes posible.
En este sentido, red.es se adapta y configura en
función de las líneas de actuación definidas en el
Plan Avanza, y trabaja como un instrumento de
ejecución de proyectos de acuerdo a las prioridades
estratégicas de la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones
y para la Sociedad de la Información (SETSI),
y somos la herramienta del MITyC que interacciona
con otros agentes en materia de tecnologías.
El año 2006 la Entidad ejecutó algo más de 110
millones de euros de inversión en proyectos; y este
año se cerrará con algo más de 180 millones de euros.
Esta inversión supone la contribución del MITYC en
los programas que diseñamos y lanzamos desde la
Entrevista
Sebastián Muriel, Director General de RED.es
Impulsor principal de las actuaciones de Red.es y del Plan Avanza
E
Entidad, y que cofinancian (en proporciones distintas)
otros Ministerios y los Gobiernos Autonómicos y
Diputaciones.
¿Nos puede detallar las acciones que se derivan de
los Proyectos y, sobre todo, del Plan AVANZA?
Son 9 las actuaciones en las que el papel de nuestra
Entidad está siendo especialmente importante, proyectos
todos ellos estratégicos para el desarrollo de
la Sociedad de la Información en España:
1. Impulsamos la implantación y uso del DNI electrónico
en nuestro país.
2. Impulsamos la presencia digital de ciudadanos y
empresas
3. Impulsamos la implantación de la televisión digital
en nuestro país
4. Impulsamos las industrias nacionales de los contenidos
digitales
5. Impulsamos la Educación en Red.
6. Impulsamos los Registros Civiles en Red.
7. Impulsamos la Sanidad en Red
8. Impulsamos la inclusión digital de nuestros ciudadanos
9. Impulsamos la utilización de tecnologías en red
por las pymes
¿Podría detallar para los lectores de CONNECTTA’T
el alcance de estas acciones o Proyectos?
Implantación y uso del DNI electrónico
Sin ninguna duda, uno de los principales proyectos
de este año para red.es ha sido la participación, en
coordinación con el Ministerio
del Interior (Dirección
General de la
Policía y de la Guardia
Civil), en el impulso al
despliegue del DNI
electrónico. A través de
una encomienda de
gestión a red.es, el Ministerio de Industria, Turismo
y Comercio dedica más de 43 millones de euros de
su presupuesto. El DNI-e es, sin duda, la puerta de
entrada a una nueva manera de relacionarnos con
la Administración de manera electrónica, y en paralelo,
una enorme oportunidad para el diseño y desarrollo
de nuevos servicios de relación telemática en la
Sociedad en Red.
15

16
E Entrevista
Presencia digital de ciudadanos y empresas
Desde red.es gestionamos el registro de nombres y
direcciones de dominio de Internet bajo el código
correspondiente a
España (.es),. Queremos
que el sufijo
“.es” pueda ser el
referente a nivel
internacional de las lenguas españolas en un mundo
con más de 400 millones de hablantes. Además, hemos
lanzado una iniciativa (NEW – Ninguna empresa sin
web) que pretende aumentar el porcentaje de pymes
con webs en nuestro país.
Implantación de la televisión digital
En coordinación con la SETSI se nos ha encomendado
la realización del primer piloto de apagado analógico,
y estamos realizando todas las actuaciones necesarias
para poder hacerlo en junio de 2008 en Soria. Este
proyecto está enmarcado dentro del Plan de Tránsito
a TDT que recientemente ha sido aprobado en Consejo
de Ministros.
Impulso de las industrias nacionales de los contenidos
digitales
La existencia de una infraestructura de banda ancha
segura, la identidad digital y la disponibilidad de una
oferta de contenidos adecuados en red son los elementos
que establecen el nuevo contexto digital, al
actuar como catalizadores imprescindibles para el
desarrollo de la Sociedad de la Información. Se ha
encargado a red.es la organización del primer Foro
Internacional de los Contenidos Digitales (FICOD),
Catalunya, al igual que el resto de
Comunidades Autónomas, está plenamente
involucrada en todos los
programas que se gestionan desde
red.es
que tendrá lugar durante la semana del 6 de noviembre
en Madrid, y que contará con la presencia de
importantes ponentes nacionales e internacionales
de organizaciones del mundo de los videojuegos,
publicaciones, la producción de contenidos digitales,
los contenidos generados por usuarios, etc.
Educación en Red
Actualmente estamos trabajando el desarrollo de
Agrega (Plataforma de Objetos Digitales Educativos),
en la que se podrá compartir los contenidos educativos
mediante estándares, a través de un entorno tecnológico
basado en fuentes abiertas. Esta actividad
desarrollada dentro del área de contenidos y aplicaciones
supone la evolución natural de los programas
Internet en la Escuela e Internet en el Aula, que desde
el año 2002 han trabajado en llevar equipamiento e
infraestructura de banda ancha a colegios e institutos
de educación primaria y secundaria.
Registros Civiles en Red
Qué mejor proyecto que aquel en el que estamos
sentando las bases para que en el futuro podamos
inscribir telemáticamente algunos de los hechos más
importantes de nuestras vidas. En colaboración con
el Ministerio de Justicia, desde red.es hemos puesto
en marcha el proyecto de digitalización de libros
registrales e informatización de los juzgados de paz.

Después de la finalización de los tres pilotos (Tarragona,
Elche y Alcalá de Henares), comenzamos ahora
con los proyectos globales de digitalización y grabación,
que implicará casi 126 millones de páginas. El
proyecto, además, supone la primera piedra de una
gran cantidad de servicios que se podrán desarrollar
sobre esta información; y contribuirá a una evidente
mejora de eficiencia en las relaciones entre distintas
administraciones al realizar los intercambios de información
de manera telemática.
Sanidad en Red
Así, por un lado estamos trabajando en crear las
condiciones para articular el intercambio de información
sanitaria vinculada al ciudadano en el Sistema
Nacional de Salud con las debidas garantías, y por
otro lado, estamos tratando de disminuir la brecha
existente entre CCAA respecto al proceso de incorporación
de las TI en sanidad. Destaca la actuación en
receta electrónica realizadas en Murcia y Cantabria.
Inclusión digital de los ciudadanos
Si algo hemos aprendido en todos estos años es que
facilitar infraestructuras de acceso es importante (y
sin duda el primer paso), pero más importante si cabe
es avanzar hacia la inclusión digital: Actualmente
además se está trabajando en el proyecto de utilización
de los telecentros como oficinas de la red060
para la relación del ciudadano con la administración.
Utilización de tecnologías en red por las pymes
Nuestro programa Empresas en Red está focalizado
precisamente en integrar las TIC en las PYMES, a
través de la identificación, en los diferentes sectores,
de aquellas mejores aplicaciones tecnológicas disponibles,
pero que no son asumidas por las PYMES en
parte por desconocimiento, y en parte por desconocer
Entrevista
E
el efecto que tendrá su utilización en incremento de
productividad.
¿En Catalunya. Estas acciones se están materializando
en acciones concretas?
Catalunya, al igual que el resto de Comunidades
Autónomas, está plenamente involucrada en todos
los programas que se gestionan desde red.es que te
he comentado con anterioridad, y que hasta la fecha
han supuesto una inversión conjunta de 57 M¤ hasta
la fecha. Como actividad singular cabe destacar el
acuerdo alcanzado entre red.es y Parque Barcelona
Media para la realización conjunta de actividades de
fomento de la innovación.
¿Qué papel cree que deben jugar los profesionales
de las TIC en este ambicioso proceso de digitalización?
La digitalización es el primero de múltiples proyectos,
en el cual el conjunto de los profesionales de las TIC
en España va a aportar sus conocimientos en la gestión
de proyectos de elevada complejidad tecnológica, así
como la flexibilidad y capacidad de respuesta antes
los cambios tecnológicos que irán ocurriendo durante
los próximos años.
RED.es ¿tiene o piensa suscribir convenios con los
colegios profesionales para aprovechar la capilaridad
de sus actuaciones?
Sí, de hecho lo estamos haciendo, por ejemplo, con
la edición conjunta de manuales sobre diferentes
temas, con el COIT el Manual Plan Avanza sobre “La
Casa Digital”, etc
17

18
I Informe
TIC per a la indústria de l’oci
Perfils La TDT professionals: i el pla ICT-Renove
nous reptes (II)
Perfils professionals: nous reptes (II)
Com a responsable de Sistemes de Seguretat,
Audio&Video i Telecomunicacions, m’encarrego del
manteniment d’instal·lacions de senyals dèbils dintre
del resort de Port Aventura. He de gestionar tant
recursos econòmics com humans. Els sistemes tècnics
de l’empresa han de créixer i actualitzar-se per tal de
Judith
González Heredia
Responsable de
Sistemes de
Seguretat,
Àudio i Vídeo i
Telecomunicacions
a Port Aventura
poder donar servei al creixement continu de la
mateixa. Això motiva un aprenentatge constant per
cobrir les futures necessitats. També hem d’aprofundir
en el funcionament dels equips de tipus molt divers.
Un dels nostres usuaris més complexes és el centre
de control, amb una atenció les vint-i-quatre hores
del dia.
Aquesta empresa és un món molt divers. Acostumo
a dir que és com una petita ciutat, amb instal·lacions
tan singulars com les atraccions, residencials com
hotels i oficines, i ara, camps de golf. Una de les claus
és la integració de totes les instal·lacions.
Quant al pla de gestió, és realment interessant la
negociació de contractes, l’optimització del pressupost
operatiu, la gestió de compres i la gestió documental.
El millor del treball és que difícilment t’avorreixes. El
desenvolupament és constant, i l’entorn és privilegiat.
Des dels vials de servei tenim una bella perspectiva
del Mediterrani a les platges de La Pineda. Avui mateix
he pujat a una estructura de 113 metres d’alçada per
avaluar la instal·lació d’unes antenes per a
radiocomunicacions. Estic convençuda que podreu
identificar l’atracció en la qual he estat.
El millor repte és el de treballar en equip. Liderar un
equip de persones és tota una tasca d’enginyeria. El
nostre hándicap és el fet que el més important és
l’oci, per la qual cosa som un departament de serveis.
Departament de qualitat de motors i muntatges
Malgrat que un cop finalitzats els meus estudis vaig
estar treballant durant prop de tres anys en una
empresa relacionada amb el sector de les
telecomunicacions, actualment porto més de quatre
anys en una empresa del sector de l’automoció.
Encara que inicialment es pugui pensar que una
empresa d’automoció no té cap tipus de relació amb
Angel Román Rafel
Responsable qualitat funcional
dels models de la línia 1 de SEAT
una de telecomunicacions, s’ha de dir que actualment
la majoria de components dels cotxes són electrònics,

i una altra part, cada cop més petita, és mecànica,
per la qual cosa aquesta relació existeix i és cada dia
més forta a causa de l’apogeu de les noves tecnologies
(bluetooth, wifi, DAB, etc) i la seva presència en els
nous vehicles.
Actualment estic desenvolupant les meves funcions
en el departament de qualitat de motors i muntatge,
i sóc el responsable d’informar la direcció del nivell
de qualitat amb què es fabriquen els nostres vehicles.
Tractament de l’electricitat estàtica
L’electricitat estàtica està present en tot tipus
d’indústries, oficines i d’altres entorns de treball. A
mesura que la indústria evoluciona, aquesta utilitza
una major quantitat de materials o fibres sintètiques
que en entrar en contacte entre si generen electricitat
estàtica.
Un enginyer especialitzat en electricitat estàtica pot
treballar en diversos tipus d’indústries. Els problemes
amb què ens trobem varien en funció de la indústria
i del tipus d’aplicació, amb un seguit de conseqüències
molt diverses. Aquestes problemàtiques les podríem
separar en quatre sectors: indústria electrònica (dany
en els components), indústria en general (problemes
de productivitat i
qualitat), indústries
amb atmosferes explosives
(explosions
i danys a les persones)
i, recentment,
oficines (molèsties
als treballadors).
Com a directora
Roser Llobet Torrent
Directora de Qualitat
Tècnica d’Euroásica
tècnica i de qualitat, la meva funció és donar assessorament
tècnic a tot aquest tipus d’empreses, després
d’estudiar el seu entorn de treball i, si és pertinent,
analitzar en el laboratori els diversos materials que
l’esmentada empresa utilitza, ja que sempre és important
comprovar per un mateix que les característiques
dels materials compleixen amb les especificacions
del fabricant. Encara que això sembli obvi, en
molts casos es dóna que els materials no compleixen
amb aquestes especificacions. Amb això, potenciem
la competitivitat i la seguretat laborals d’aquestes
empreses, alhora que marquem una pauta d’actuació
respecte de l’electricitat estàtica.
Perfils professionals: nous reptes (II)
Informe
Responsable de sistemes d’una empresa tèxtil
Les funcions del departament de sistemes d’una
empresa tèxtil, són fonamentals per poder garantir
un correcte funcionament de tota l’empresa. Hem
de permetre que tot funcioni correctament les 24
hores els 365 dies l’any, ja que la fabrica no s’atura
gairebé mai. Per aquest motiu, és fonamental
coordinar l’equip tècnic i interactuar amb els altres
departaments interns, com poden ser el de
manteniment, producció o comercial i sobre tot amb
proveïdors externs, ja que disposem de moltes
aplicacions completament diferents. Per altra banda,
hem de procurar que les diferents delegacions
comercials ubicades a diferents països puguin tenir
accés als servidors centrals de l’empresa, per aquesta
raó cal tenir controlades les comunicacions. D’aquesta
manera, una corresponsal a l’oficina de Rússia pot
saber en temps real si disposa d’estoc d’una peça. Un
error o una averia, pot suposar la pèrdua d’una
comanda o més encara la pèrdua d’un client.
Com a departament de serveis que som dintre de
l’empresa, no podem deixar mai de banda el servei
d’atenció a l’usuari, per això mateix, una gran part
del dia es dedica a escoltar problemes que puguin
tenir els usuaris i que un cop escalats per part dels
tècnics, s’estudien i es proporcionen les solucions.
Carlos Palmero Vaquero
Responsable de sistemes
Sati Grupo Textil S.A.
En resum, el responsable de sistemes actua com a
mediador i gestor dels projectes nous que es porten
a terme dintre de l’empresa i dels problemes que
sorgeixen amb el funcionament diari tant de la fabrica
com de les oficines
I
19

20
E Especial
Història de la TV
Història de la TV
Sens dubte la televisió van revolucionar les llars al segle XX. Aquest aparell s’ha convertit
imprescindible per a una gran part de la societat a qualsevol hora del dia. La paraula “televisió” és
d’origen francès i va ser utilitzada per primera vegada al 1900,
pel físic rus Constantin Perskiy a l’Exposició Universal de Paris.
La televisió va desenvolupar-se
al ritme dels descobriments
dels científics de
tot el món, que van anarse
succeint any darrera any.
Tot va començar gracies a
Joseph May al 1873, aquest
irlandès va descobrir
l’efecte fotoelèctric; anys
desprès el físic alemany Paul
Nipkow, va pensar en
transmetre imatges a distància
mitjançant la descomposició de punts lluminosos
que podien convertir-se en senyals elèctrics i va
patentar el disc Nipkow, un projecte de televisió que
no va tirar endavant.
L’escocès John Baird va aconseguir transmetre imatges
des d’Europa a EEUU (1927), a invenció del tub de
rajos catòdics l’any 1897 per part de Karl Ferdinand,
juntament amb els avanços que va assolir Paul Nipkow,
van permetre un avanç espectacular per a la televisió.
La primera imatge sobre un tub de rajos catòdics va
ser possible l’any 1911 a l’Institut Tècnològic de Sant
Petesburg, gràcies als científics Boris Rossing i Vladimir
Kosma, possiblement la ciència de la televisió, deu
més a Vladimir que a cap altre investigador, ja que
els seus avanços van ser decisius per a l’avaluació de
la televisió.
El 27 de gener de 1926 John Logie Baird va fer una
demostració davant la Real Institució d’Anglaterra,
d’un captador mecànic, compost de tres discos, és a
dir, un principi de televisió, aquest mateix any el
japonès Kenjito Takayanaggi realitza la primera transmissió
de televisió utilitzant un tub de rajos catòdics.
La televisió va evolucionar força durant els anys 20 i
30, d’aquesta manera cap a els anys 30, diversos països
comencen a transmetre un servei de programació
regular, pràcticament tots ells, amb estàndards diferents,
a Gran Bretanya la BBC al 1936, a França al
1937.
Al 1945 s’estableixen les normes CCIR, aquesta norma
regula l’exploració, modulació i transmissió del senyal
de televisió, 7 anys després tot Europa, exceptuant
Gran Bretanya i França adapten el sistema de 625
línies, creat pel suïs Gerber.
Als anys 50, la televisió
es converteix en la bandera
tecnològica dels
països.
A Espanya la televisió
arranca l’any 1951, amb
la norma de 625 línies. A
finals de la dècada dels 50, entra en servei l’enllaç
radioelèctric entre Madrid i Barcelona, alhora que
les emissores de Saragossa i Barcelona comencen,
anys després, les transmissions via satèl·lit, gràcies als
satèl·lits geoestacionaris que cobreixen tot el món.
A la dècada dels 60, la televisió arribà a les Illes
Canàries, també TVE crea un segon programa emetent
als canals de la UHF, en aquell moment el mercat de
televisors a Espanya
supera els dos milions.
Una vegada establerta
la televisió
pràcticament a tot
DuMont
el món, l’avanç tecnològic
progressa
dia a dia i la televisió a color és el següent salt de
qualitat per l’usuari cap a els anys 60. Però és molt
abans quan es comença a experimentar amb els colors
d’una forma molt bàsica amb només tres colors, al
1928. Gràcies a Baird s’inicien aquestes proves, al 1940
Peter Goldmark presenta un sistema per transmetre
en 3 colors a la CBS, aquell mateix any, el mexicà
Guillermo González, patentà un sistema tricromàtic
seqüencial de camps. Columbia Broadcasting System
va adquirir aquest sistema per a les seves transmissions
de televisió, al 1951, l’enginyer americà Hirsh presenta
el primer sistema de televisió de color que respectava
la compatibilitat entre imatges a color i blanc i negre,

gràcies al seu èxit ràpidament es va estendre a Amèrica
del Nord i Japó.
El francès Henry de France va desenvolupar el sistema
SECAM "Séquentiel Couleur avec Mémoire". Es formà
escanejant la pantalla del televisor a 625 línies i a una
freqüència de 25 frames per segon, Aquest sistema
és compatible amb el sistema PAL, ja que utilitzen els
mateixos formats d'escaneig i velocitats en els frames.
Al 1963 l’alemany Walter Bruch va presentar el sistema
PAL i respon a les sigles Phase Alernating Line. El
sistema emet 625 línies a través d'una sèrie de ràfegues
produïdes per electrons sobre la pantalla del televisor
a una velocitat o freqüència de 25 fotogrames o
imatges per segon.
Tots dos sistemes tenen avantatges i desavantatges.
PAL dificultava l’edició del senyal de vídeo per la seva
seqüència de color de 4 i 8 camps respectivament, i
el sistema SECAM feia impossible el treball de mescla
de senyals.
El sistema PAL va ser
proposat, com el sistema
de color Panaeuropeu
a la conferència
d’Oslo de
1966. No es va arribar
a cap acord definitiu,
però els països
d’Europa Occidental,
amb l’excepció de
França, van adoptar el sistema PAL, mentre que França
i els països de l’Europa Oriental van adoptar el sistema
SECAM.
La televisió segueix evolucionat i a la dècada dels
80,s’afegeix el teletext, aquest sistema transmet
informació en format de text utilitzant els espais
lliures d’informació del senyal de vídeo. També
s’incorpora millors sistemes d’àudio, gràcies a la
televisió en estèreo, el sistema que va aconseguir
imposar-se al mercat va ser el sistema NICAM
d’informació, alhora que neixen les televisions
autonòmiques. TV3 va ser el referent, i al mateix
temps es va crear Retevisión i sorgeixen les primeres
televisions nacionals privades (Tele 5, Antena 3 i
Canal +).
Finalment a la dècada dels 90, s’aproven les normatives
per a les emissions digitals DVB i neixen les plataformes
digitals satèl·lits.
A Espanya la televisió és actualment l’activitat lúdica
per excel·lència, més del 94% de les llars disposen
Història de la TV
d’un televisor i cada ciutadà consumeix un promig
de 3.5h diàries de televisió.
El futur de la televisió
Actualment Espanya està visquem un moment de
convulsió, la previsió és que a l’abril del 2010,
l’apagada analògica sigui un fet, però aquest procés
està ple de dificultats i dubtes i molts col·lectius veuen
complicat arribar a temps. Una vegada aquesta fita
sigui un fet i el mercat estigui estabilitzat, el següent
pas, serà l’arribada de la televisió d’alta definició cap
al 2012.
Transmissió Digital
Especial
L’evolució tecnològica digital, també va arribar a la
televisió, amb l’avantatge d’un senyal més robust en
les interferències i la bona recepció d’aquesta. La
senyal de televisió incorpora serveis extres, i aconsegueix
un valor afegit, fins ara no conegut.
La difusió del senyal es fa d’acord a la norma DVB
(digital Video Broadcasting) aquesta és l’estàndard a
nivell europeu i s’utilitza també per les transmissions
de senyal satèl·lit (DVB-S) i cable (DVB-C). A més, el
futur servei de televisió via telefonia mòbil utilitzarà
també el DVB-H.
El flux de transmissió per programa amb senyals
terrenals és de menys de 6MB/s, aquesta característica
permet incloure diversos programes dins d’uns canals,
habitualment quatre, aquesta agrupació es coneix
com a Mux.
El senyal terrenal és transmès amb la modulació
OFDM (Ortogonal Frecuency Division Multiplay) generant
un senyal amb una alta immunitat als “ecos”,
aquesta modulació utilitza 6817 portadores per canal,
mantenint l’ortogonalitat al domini de la freqüència.
Dins del complex procés de transmissió, cal recalcar,
la transmissió sincronitzada que tots els transmissors
tenen mitjançant un sistema GPS
Eusebi Gómez Ballesteros
Secretari Tècnic del COETTC
E
21

Estat de la tecnologia en les flotes de taxis
Flotes de radiotaxi
Tots hem tingut l’experiència de fer un viatge en taxi, i hem sentit contínuament la veu de
l’operadora de la central de taxis demanant el desplaçament d’un taxi a buscar un client. I ens hem
admirat de la resistència dels taxistes al mal de cap… Tot això s’ha acabat. En les flotes modernes
l’automatització fa que tot això pertanyi només al passat.
Del taxímetre al localitzador GPS
Les comunicacions de dades han substituït les
comunicacions de veu. Els taxis tenen equips,
normalment fets a mida, que automatitzen la gestió
de la flota.
Les funcions principals són:
Taxímetre, integrat en l’equip principal
Comunicacions amb la central, normalment per GPRS
Mans lliures per trucades GSM
Localització GPS. S’envia a la central la situació del
taxi, perquè el sistema decideix enviar el taxi més
adequat per a cada client.
En el display es rep el missatge de despatx (ordre de
recollir un client), amb l’adreça de recollida.
Si el taxista se sent atacat, prement un botó s’envia
una notificació d’alarma al 112, que pot escoltar el
so ambient dins del cotxe i pot visualitzar la seva
posició en la cartografia.
Pagament electrònic. Els equips porten integrat el
lector de tarja, el qual permet pagar bé amb tarja de
crèdit, o al compte d’abonat de la flota.
T
La tecnologia en les flotes de taxis
Sistema de comunicació amb la central, mitjançant
esdeveniments predefinits entre el taxi. Per exemple
“no trobo el client”, “retorno el servei”, etc. Impressió
de rebuts i tiquets de pagament
Centrals d’informació
A les centrals, les operadores que abans cridaven per
la ràdio, es dediquen molt més a l’atenció al client.
Els radiotaxis s’han convertit en un call-center professionalitzat.
Les operadores recullen les trucades mitjançant
una centraleta CTI integrada amb l’aplicació,
les peticions de taxis
es registren en una
base de dades.
Aquestes peticions
són analitzades pel
software que té les
posicions dels taxis,
i cada client rep el
taxi més adequat per a ell, segons criteris de proximitat,
requeriments especials del client, etc. Fins i tot
es poden fer reserves de taxis a la pàgina Web dels
radiotaxis.
Les operadores poden veure les posicions dels taxis
en la cartografia. La central està connectada amb els
bancs pel pagament amb tarja. A l’arribar el taxi al
punt de recollida, el client rep un SMS d’avís, de
forma que no cal esperar al carrer.
23

24
T
Tots aquests sistemes, estan
liderats per l’empresa
Interfacom, que dissenya, fabrica
i comercialitza els taxímetres i
sistemes de gestió Taxitronic.
Aquesta empresa, amb seu a
Barcelona i amb capital
íntegrament català, impulsa
el sector de les flotes de
taxis, no només a Espanya
sinó als prop de 30 països de
tot el món en els que
comercialitza els seus productes.
Unes 70 flotes d’Europa tenen
instal·lats els sistemes Taxitronic.
Assistència en carretera
La La tecnologia TDT i el en pla les ICT-Renove
flotes de taxis
El mateix sistema, amb un software específic, s’utilitza
a altres tipus de flotes, com els vehicles d’assistència
en carretera, ambulàncies, cotxes de policia, flotes
de camions de transport internacional. Qualsevol
flota de vehicles pot aprofitar-se d’una automatització.
Els sistemes de nova generació són molt avançats,
amb display LCD tàctil, i amb noves funcionalitats.
L’objectiu és integrar en un únic equip totes les
funcionalitats que pugui necessitar la flota, eliminant
el gran nombre d’equips independents que
s’instal·laven fins ara.
Per exemple, els nous equips tindran integrat un
navegador GPS, per ajudar al taxista a trobar l’adreça
sense necessitat d’instal·lar un navegador extern a
l’equip principal. La central envia el
despatx, i sense que el taxista hagi de
fer res, l’equip el guia fins al punt de
recollida.
Una de les grans novetats dels nous
sistemes és que el passatger també
podrà interactuar amb el sistema,
mitjançant una pantalla tàctil dedicada
per ell. El passatger podrà recarregar
el seu telèfon GSM de prepagament,
podrà fer la facturació del seu vol des del
taxi mentre està anant cap
a l’aeroport, i la tarja d’embarcament
s’imprimeix en el
mateix taxi… s’obren moltes
noves possibilitats
Pere Tomàs
Director de Producte
Interfacom S.A.

T
Tècniques modernes per a la detecció de falsificacions documentals
Tècniques modernes per a la detecció
de falsificacions documentals
Sempre ha existit la falsificació i en conseqüència el falsificador. La societat moderna està molt
burocratitzada, sent el document un dels elements base de totes les relacions humanes, pel qual la
seva protecció sent jurídica, s'ha de materialitzar tecnològicament. Aquest article, escrit per un
especialista en documents còpia del Cos Nacional de Policia, fa un repàs a les tècniques i equips
utilitzats per a la detecció de falsificacions documentals.
La falsificació tracta d'ocultar o negar el que és
autèntic, com a mitjà per a la consecució de fins, que
d'altra forma ens estarien vedats i conseqüentment
aquesta activitat sempre estarà lligada a persones
que aplicant els seus coneixements pràctics i utilitzant
mitjans tècnics, produeixen un canvi en el mitjà o
element original, donant lloc al bescanvi del bo o
autèntic, per l'inconvenient o fals, i així tracten de
donar-nos “gat per llebre”.
L'activitat d'aquests personatges, ja és coneguda des
de temps immemorial. Gairebé amb tota certesa, la
falsificació en el seu sentit més ampli, és un dels
delictes més antics i prolix en totes les societats, que
per la seva repercussió social, s'ha constituït com un
dels tipus delictius més perseguits en tots els àmbits
i circumstàncies.
Subjectes a la documentació
La societat moderna, absolutament burocratitzada,
està totalment subjecta a la documentació, en els
seus diferents vessants, amb l'ús del document més
elemental (bitllet de metre o bus), fins al més sofisticat
per transcendent o valuós (partida de naixement,
bitllet de banc, etc.). Per això, anem a concentrar-nos
en la Documentoscòpia, que se circumscriu a l'examen
de documents, mitjançant la utilització de tècniques
i instruments per part d'especialistes en la matèria.
De forma general, els passos que se segueixen en
l'anàlisi i valoració dels documents, són els següents:
1. Es valoren les seves condicions de viabilitat de
forma visual directa; és a dir, si estem davant un
document mínimament acceptable com a tal.
2. Una vegada superat l'anterior, s'inicien labors
menors quant a la tècnica aplicada, ja que es tendeix
als següents extrems:
• Que el format s'acomodi a d'altres documents
legítims de la seva mateixa classe i naturalesa (format,
color, grandària, etc.), per al qual utilitzarem els
facsímils corresponents o els Repertoris de
Documentació Nacional i Internacional.
• Dimensions mil·limètriques del document en qüestió,
per al qual s'utilitzen regles mil·limetrades i plantilles
a aquest efecte.
• Verificació de l'espessor en micres, utilitzant un
mesurador tipus “Mahr de 6 robins” d'alta precisió
i estabilitat.
• Contrast de pes, mitjançant una balança digital
d'última generació i alta precisió.
• Examen mitjançant dispositiu òptic, lupa Peak de
10 augments, dotada amb regla mil·limetrada i
plantilla escalada.
Una vegada superat l'examen de forma satisfactòria
dels requisits anteriors, s'inicia el tercer pas:
3. La gran majoria dels documents, estan realitzats
sobre suports de seguretat, el que els confereix certes
característiques, com són les marques “d'aigua o filigranes”
que es fan visibles si aquests suports són mirats
de besllum, o mitjançant l'aplicació d'un feix de llum
blanca en incidència diascòpica (de baix a dalt).
4. Examen del document mitjançant l'aplicació del
llum de Wood, dotada amb il·luminació ultraviolada
de longitud d'ona llarga i curta. Mitjançant aquesta
25

26
T
tècnica, vam observar quin tipus de reacció
experimenta el suport documental, indicant-nos si
està dotat o no de blanquejants òptics; igualment,
podrem apreciar la presència d'elements invisibles a
primera vista, com són les fibres i fibretes fluorescents,
o motius i llegendes ocults.
5. Seguidament, i davant possibles dubtes sobre fons,
sistemes d'impressió, posició de fibra, i altres detalls
ocults que garanteixen la seguretat documental,
s'efectua un detalladat anàlisi a través del microscopi
criminològic de comparança, amb la finalitat
d'efectuar visions directes entre el detall del document
dubtós i el de l'indubtable, amb la finalitat d'efectuar
una acció comparativa en el mateix acte.
6. Finalment, concloses les operacions anteriors
satisfactòriament, s'examina el document amb el
Tècniques La TDT modernes i el pla ICT-Renove
per a la detecció de falsificacions documentals
Video Comparador Espectral VSC-1 o VSC-4 i el QDX-
630BE-2 Electronic, instruments que disposen de
sistemes d'il·luminació amb incidència diascòpica,
episcòpica, obliqua i rasant, en combinació amb
diversos tipus de font d'il·luminació que van de
l'ultraviolada a l'infraroig, i que en combinació amb
diverses regles de cort, permeten apreciar la diversitat
cromàtica de les tintes emprades en la cumplimentació
del document, diferenciant les mateixes. Aquests
aparells estan dotats al seu torn de lents amb dispositiu
zoom per a la captació de detalls les imatges dels
quals són processades en un ordinador, facilitant el
seu posterior tractament, per ser inserides en els
corresponents Informes facultatius.
Una vegada realitzades totes aquestes operacions,
estem en condicions de certificar l'autenticitat o
falsedat del document sotmès a estudi
Pedro Cabezas Esteban
Facultatiu en Dret del
Cuerpo Nacional de Policía
Especialista en Documentoscòpia

T
Telemedició de comptadors via GPRS
Telemedició de comptadors via GPRS
El Grup Gas Natural té molt present, com empresa de serveis, que és necessari mantenir una innovació
continuada per donar un millor servei davant de la competència en el mercat liberalitzat del gas. Per
això, la companyia es va plantejar perfeccionar els seus sistemes de mesurament ja existents. La solució
havia de passar per una comunicació remota que permetés la consulta ràpida a les dades, i la
immediatesa i la fiabilitat haurien de ser els puntals bàsics del sistema
Descripció del Sistema
Alguna cosa tan simple en d’altres xarxes de distribució,
com és el mesurament de la quantitat i qualitat
de l'element distribuït, és certament més complex en
el món del gas. En altres xarxes, el propi mitjà de
transport i distribució pot servir de canal de comunicació
per informar del consum en els extrems, però
en el cas de la distribució de gas aquest aspecte no
és possible (Pot tenir excepcions, ja que coneixem
sistemes de transmissió en radiofreqüència que utilitzen
com a mitjà de transport les canonades de
conducció de gas).
En plantejar-se un sistema automàtic de mesurament
cal introduir canvis a fi d'arribar als mateixos objectius.
Es va enfocar la solució cap a sistemes de ràdio públics,
donada la seva gran cobertura en el nostre país, amb
costos assumibles i amb un grau de fiabilitat adient.
L'ús d'aquest tipus de sistemes ens permetria comunicar
gairebé qualsevol punt de la xarxa de distribució
amb la central de gestió de Gas Natural.
Flux de la informació en la telemedició de comptadors
Bàsicament el sistema consisteix en
afegir un terminal programable
connectant-lo, com a recepció de
senyal d'entrada, al convertidor de
volum de gas (EVC), computador de
cabal (FC) o altre tipus de sensor
Com a suport físic de transmissió es va adoptar una
comunicació via GPRS/EDGE, desenvolupant els nivells
superiors sobre la base de la suite TCP/IP per a
l'enviament de la informació de consum de la xarxa.
El projecte va rebre el nom de SRLC (Sistema de
Lectura Remota de Comptadors), i el seu objectiu
principal era l'obtenció automàtica de la lectura del
consum dels clients industrials.
Bàsicament el sistema consisteix en afegir un terminal
programable connectant-lo, com a recepció de senyal
d'entrada, al convertidor de volum de gas (EVC),
computador de cabal (FC)
o altre tipus de sensor, de
manera que és capaç de
llegir les dades amb el/els
protocols que sigui/n necessari/s,emmagatzemarlos
i reexpedir-los de manera
preprogramada o sota
demanda.
Tots aquests terminals són
capaços de connectar-se
remotament a un sistema
central que actua com a
concentrador i que rep totes
les lectures (horàries,
cambra horàries, etc.) esdeveniments
que es puguin
produir (desconnexions,
fallades de comunicació,
etc.) i incidències del sistema
(Buffer ple, desconnexió
27

28
T
de l’ECV, etc.) posant-los a disposició dels
usuaris que són Departaments de Lectura,
Mesurament i Facturació de Gas Natural,
Tècnics de Camp, ja sigui interns de Gas Natural
com a contractistes que realitzen tasques de
manteniment, o dels propis clients.
la complexitat del sistema proposat, tant a
determinar si el disseny era l’adient, els terminals
complien especificacions, el nivell de
cobertura de la xarxa GPRS/EDGE suficient o
els problemes operacionals d'instal·lació, gestió
i manteniment adequadament entesos, es va
optar per llançar una prova pilot sobre 200
punts de mesura pre-seleccionats, amb la qual
es pretenia conèixer els extrems anteriors i,
fonamentalment, les possibilitats dels equips
de telemesura remota, així com dimensionar
la infrastructura necessària per portar a terme
el projecte.
Telemedició La TDT i de el pla comptadors ICT-Renove via GPRS
El projecte ha obert moltes
expectatives pel que fa a la mesura
i facturació del gas, o com
l'arquitectura utilitzada en el
projecte pot servir de base per a la
telemesura futura
Anteriorment, ja hem esmentat que s'havia seleccionat
com a transport bàsic la comunicació GPRS/EDGE; no
obstant això, atès que a les sessions GPRS/EDGE
únicament poden iniciar-se des del terminal remot,
calia habilitar algun altre canal a fi de poder aixecar
la sessió des del servidor local. Es va escollir, per a
aquests serveis i com a backup de comunicacions,
l'enviament de missatges SMS (haguéssim preferit
utilitzar a més capacitats USSD, però no es trobaven
disponibles com a servei en el moment de desenvolupar
el projecte).
D'aquesta forma, quedaven definides les característiques
essencials que havien de complir els terminals
remots a implantar. Fonamentalment aquests eren:
1) Fàcilment programables
2) Connectivitat GPRS/SMS
3) Ports RS-232, Ethernet i, eventualment, ports
especials
4) Capacitat d'emmagatzematge local
5) Sistema Operatiu obert.
Una curta investigació de mercat ens va dur a determinar
que en el mercat ja hi havia dispositius que
complien aquestes característiques, la majoria d'ells
destinats al segment del control de flotes de vehicles,
però calia comprovar fins a quin punt podien ser útils
en aquest nou entorn.
En l’interval, el Ministeri d'Indústria i Energia va
emetre l'Ordre Ministerial ITC 104/2005, del 31 de
gener de 2005, publicada en el BOE en aquesta data.
L'ordre regula el procés de telemesura del gas, obliga
a telemesurar el cabal diari de les unitats de mesura,
el consum anual de la qual sigui superior a 5.000.000
kWh. Aquest aspecte va dur a avançar la implantació
del projecte per poder anar complint amb els requeriments
mínims exigits per la ITC.
Exigència legal
Donada la inexistència de cap tipus d'activitat en
l'entorn de comunicacions remotes utilitzant canals
públics de radiofreqüència, Gas Natural va haver de
desenvolupar tots els elements del projecte des de
zero. Un d'aquests elements va ser la creació i definició
d'un protocol de comunicacions d'alt nivell per a
l'intercanvi de la informació amb els terminals remots,
protocol que, des del primer moment, Gas Natural
va expressar la seva intenció de fer-lo disponible a
tots els interessats.
La Comissió Nacional de l'Energia va sol·licitar la
publicació del protocol dissenyat pel grup sobre la
solució adoptada, per la qual cosa en el segon trimestre
de 2005 es va crear un document d'especificacions
tècniques que regula com han de ser les lectures i
com han de comunicar-se els terminals amb el concentrador
del Grup Gas Natural. En l'actualitat, aquest

Armari de comptadors en el terrat d’un edifici
document es pot consultar en el Portal del Grup, és
de caràcter públic i garanteix que qualsevol integrador
d'equips de telemesura pugui connectar-se al sistema
de lectures del Grup Gas Natural. La publicació del
protocol permet que d’altres proveïdors desenvolupin
terminals de lectura.
Aquest fet, al costat que, com hem expressat, la
transmissió de la informació es realitza per mitjà de
xarxes públiques, va tenir repercussions importants
en el projecte, ja que implica securitzar els accessos
i les transmissions. En aquesta línia es va desenvolupar
un mecanisme de seguretat i autenticació de la informació
rebuda, basada en l'emissió de certificats que
basem en l'especificació X509.
A fi de poder-los emetre, Gas Natural es va constituir
en autoritat cerfificadora, tot expedint els certificats
personalitzats a cadascun dels clients amb remotes
fins i tot de proveïdors externs, i acceptava la seva
informació només si les dades contenien una signatura
digital correcta.
La prova pilot va finalitzar amb èxit i de les seves
experiències se’n van extreure les conclusions que
han permès que a l'actualitat hi hagi més de 6.000
terminals instal·lats en un temps rècord.
T
Telemedició de comptadors via GPRS
S'ha dotat al Grup d'un sistema de telemesura ràpid
i fiable. El projecte ha obert moltes expectatives pel
que fa a la mesura i facturació del gas, o com
l'arquitectura utilitzada en el projecte pot servir de
base per a la telemesura futura. Conceptes com
facturació d'energia són possibles amb el sistema
actual.
Gas Natural volia aconseguir un sistema de facturació
modern, en el qual el client estigui satisfet i nosaltres
també. El sistema engegat ha superat les expectatives
inicials, ja que som capaços de telemesurar fins i tot
les centrals de cicle combinat.
El nou sistema de lectura remota de comptadors del
Grup Gas Natural converteix aquesta mesura industrial
del gas en una de les més avançades, tecnològicament
parlant, d'Europa. El procés de telemesura industrial
comença després de la xarxa de distribució, en les
pròpies estacions de regulació i mesura (ERM). Els
terminals remots es distribueixen generalment en
camp, en les ERM del client, prop de les unitats de
mesura i en una zona segura. Les unitats de mesura
estan formades, en general, per un comptador i un
convertidor de volum de gas (EVC) o computador de
cabal (FC). El convertidor de volum de gas rep els
impulsos del comptador (o si és un mesurador, per
ultrasons mitjançant el protocol de comunicacions
El nou sistema de lectura remota
de comptadors del Grup Gas
Natural converteix aquesta mesura
industrial del gas en una de les més
avançades, tecnològicament
parlant, d'Europa
corresponent) i també els valors de les sondes de
pressió i de temperatura. El convertidor normalitza
el volum del gas que ha passat, donant-nos la quantitat
del mateix. El resultat d'aquesta operació el
proporciona pel port sèrie RS-232 cada 4, 5 o 10
minuts, programable a qualsevol interval de temps,
mitjançant un protocol de comunicacions específic
(generalment IDOM). El terminal remot es col·loca
dintre d'una caixa, en la qual estan tots els equips
auxiliars necessaris per a la seva alimentació i
l'adequació dels senyals de camp, a més de l'accés a
la sortida sèrie del convertidor. El propi terminal
disposa d'una antena que li permet la connexió a la
xarxa de radiofreqüència (GSM/GPRS).
29

30
T
Telemedició La TDT i de el pla comptadors ICT-Renove via GPRS
Projecte integrador
En el servidor, un “listener” comprova, de manera
contínua, les trames generades des dels terminals.
Les dades es guarden a la base de dades, que es
consultada per diferents usuaris utilitzant diferents
interfícies de consulta d'informació, el que permet
visualitzar tot tipus d'informació i el monitoratge del
sistema. El servidor és visible tant des de la Intranet
de Gas Natural com des d'Internet.
S'han utilitzat plataformes estàndard i, en gran mesura,
software obert. Creiem que hem estat més
integradors que desenvolupadors, sense duplicar
tasques ni sistemes que no fossin necessaris, sinó que
hem intentat aprofitar al màxim els recursos que ja
disposàvem.
Ja hem descrit que el mòdul de terminals té com a
funció bàsica l'obtenció de lectures dels convertidors
de volum de gas a través del port sèrie o dels ports
a aquest efecte. Una vegada llegides les trames dels
convertidors, l'equip realitza la funció d'adaptador
de protocol que les converteix en lectures vàlides per
al sistema. Al final del dia realitza un resum diari,
que obté i calcula els valors que es facturen al client
final. El terminal no està permanentment connectat,
sinó que es fan connexions cada tres hores via GPRS
amb el sistema centralitzat situat en Gas Natural,
engegant-se la connexió de contingència via SMS en
cas de fallada de l'anterior.
Quan s'estableix una connexió, sincronitza l'hora amb
el servidor i, seguidament, envia les lectures horàries
pendents, i si és el cas, les diàries. Després, consulta
els comandos pendents que poguessin existir en el
servidor, i a mesura que els va consultant intenta
resoldre'ls, fins que acaba amb tots aquells pendents.
Aquests dos processos bàsics (guardar/enviar) són
totalment programables remotament, de manera
que es pot variar tant la periodicitat com l'instant en
el qual ha de començar el procés.
A fi de permetre la gestió local dels terminals s'ha
dissenyat un aplicatiu web que s'instal·la a cada
terminal perquè un operari pugui configurar-lo des
d'un portàtil. També, es pot accedir remotament si
s'està en possessió dels certificats adequats.
El concentrador és el sistema central, i es composa
de dos subsistemes bàsics: El primer comunica i gestiona
tota la xarxa de terminals. I, el segon permet
gestionar la informació acumulada.
El sistema central funciona de manera desatesa i
automàtica, connectant-se amb d’altres sistemes. Rep
lectures horàries i diàries, fitxers de log (enregistrament
de totes les accions que es registren en el
terminal), peticions de comando, alarmes, fitxers de
configuració, reinicis del terminal, etc. Les trames
que es llegeixen tenen un format estàndard basat en
XML i es descriu en el document d'especificacions
tècniques. Qualsevol error en aquesta aplicació també
genera incidències internes, que ens indiquen les
possibles incidències del sistema. Errors en la comunicació
o en el tractament de la informació no deixen
inhàbil el sistema, que es recupera automàticament
quan es restableixen les condicions habituals de
funcionament. Tot i així, els terminals de lectura
remots tenen capacitat de guardar les lectures durant
35 dies.
Així mateix, els instal·ladors i els clients poden veure
les lectures de les seves pròpies unitats de mesura.
D'aquesta manera es troben contínuament informats
del seu consum i poden comprovar les dades de
El projecte SLRC ha suposat un
gran avenç en la tecnologia de
telemesura i gestió de la lectura
remota
facturació. Recentment s'ha afegit la possibilitat
d'oferir gràfiques per realitzar un seguiment dels
perfils de consum segons l'evolució setmanal i mensual.
Els tècnics de camp disposen de portàtils amb
targetes de comunicacions sense fil amb tecnologia
3G, el que els permet connectar-se amb el concentrador
des de gairebé qualsevol punt de la geografia i
poder consultar lectures i incidències de qualsevol
unitat de mesura.
Conclusions
El projecte SLRC ha suposat un gran avenç en la
tecnologia de telemesura i gestió de la lectura remota.
Gas Natural, a més de beneficiar-se dels avantatges
de projectes d'aquest tipus, reafirma la seva voluntat
innovadora en camps que, en l'entorn de la gestió
del gas, ajuden i fan més eficient la mateixa
José M. Boixeda de Miquel
Director de Nous Sistemes, Tecnologia
i Comunicacions
Gas Natural
José Ma. Beaumier
Enginyer Tècnic de Telecomunicació

32
T
Open-source o software lliure
Què és el software lliure? Podem dir que un software
és lliure si aquell que rep una còpia del mateix pot
gaudir de les 4 llibertats següents:
1.La llibertat d’utilitzar el programa per a qualsevol
propòsit
2.La llibertat de poder estudiar i modificar el software
3.La llibertat de copiar el software
4.La llibertat de millorar el programa, i de
proporcionar noves versions del mateix perquè se’n
beneficiï tota la comunitat.
És a dir, que el software lliure és aquell que podem
utilitzar, copiar, estudiar, modificar i redistribuir sense
restriccions. Les llibertats 2 i 4 requereixen que el
codi font sigui accessible. El fundador d'aquest
moviment és Richard Stallman, que a l'any 1984 va
promoure el projecte GNU 1 (GNU's Not Unix) i que
un any després es va convertir en la FSF 2 (Free
Software Foundation). Existeixen multitud d'iniciatives
en el món del Software lliure:
• Sistemes operatius com Linux, FreeBSD i
OpenSolaris.
• Sistemes de bases de dades com MySQL i
PostgreeSQL.
• Servidors web com Apache, servidors de correu
electrònic com SendMail i servidors de fitxers com
Samba.
• Navegadors web com Firefox i Mozilla.
• Conjunt de programes per a l'oficina (editor de
textos, fulls de càlcul, bases de dades i presentacions)
com l'ofert per OpenOffice 3 .
Existeixen moltes altres iniciatives que cobreixen totes
les necessitats de qualsevol usuari. Des d'aquí volem
acostar a l’enginyer tècnic de telecomunicació aquelles
iniciatives open-source que ens permetran gestionar
tots els nostres projectes.
Què és el programari per a la gestió de projectes?
La gestió de projectes és la disciplina encarregada
d’organitzar i gestionar tots aquells recursos que
Open-Source, software per a la gestió de projectes
Open-Source Software per a la Gestió de Projectes
Fer una gestió eficaç dels nostres projectes és una tasca fonamental per a un enginyer tècnic de
telecomunicació. Actualment existeixen moltes eines software que ens permeten fer-ho d’una manera
còmode i eficient, i moltes d’elles són de software lliure. La versatilitat del software lliure, i el seu
nivell de transparència, de control i d’adaptabilitat, i per descomptat, el seu baix cost, en fan la millor
alternativa per a la gestió de qualsevol tipus de projecte, per a qualsevol tipus d’empresa o client.
permeten finalitzar el treball associat a un projecte.
El programari per la gestió de projectes ens permet
realitzar una planificació coherent i eficient del
projecte, completar un seguiment i control per fases
perfectament caracteritzades, generar documentació
associada al projecte i els seus recursos, i portar a
terme una avaluació final de resultats que podria ser
útil en futurs projectes. Si ens estem plantejant
començar un projecte, hem de tenir en compte que
aquests tipus d’aplicacions seran de gran utilitat, ja
que en certa mesura garanteixen la satisfacció del
client no només a nivell de compliments de terminis
de lliurament, sinó també a la qualitat final del
producte. Quins tipus d’aplicacions existeixen?
• Aplicacions d’escriptori, caracteritzades per disposar
d'una potent interfície gràfica, mitjançant la qual
treballarem de forma autònoma des del nostre lloc.
És possible compartir informació entre els integrants
del projecte, i solen estar pensades per treballar des
d’un únic sistema operatiu.
• Aplicacions basades en la web, és a dir, que han
estat implementades com una aplicació web que
permet i facilita el treball col·laboratiu, des de
múltiples sistemes operatius, sense la necessitat
d’instal·lar, i mantenir, el software en diverses
màquina. Com a desavantatge podem destacar que
la interfície gràfica no sol ser tan potent com a les
aplicacions d’escriptori.

Existeixen moltes altres classificacions possibles, però
en totes elles podrem identificar dos grups: les eines
comercials, i les lliures.
L'aposta pel software de gestió lliure
Cada empresa té unes característiques determinades
que condicionen la manera de gestionar els projectes
que emprèn. Les eines comercials per la gestió de
projectes són eines que suposen un cost d’adquisició
i manteniment, són tancades i sense dinamisme, i en
general, no poden adaptar-se completament a les
necessitats d’un projecte. No obstant això, si apostem
pel software lliure per a les gestió dels nostres
projectes, tenim la possibilitat de partir del codi font
per adaptar l'eina a les nostres necessitats particulars,
si és que ho necessitem, i a més amb cost nul per a
la nostra companyia.
Entre les aplicacions d’escriptori podem destacar
GanttProject 4 , KPlato 5 , TaskJuggler 6 y Open
Workbench 7 . Aquesta última funciona sobre el sistema
operatiu Windows, i podem dir que és l'alternativa
lliure al sistema de gestió Microsoft Project.
Dintre de les aplicacions basades en la web disposem
de moltes alternatives lliures. Aquestes plataformes
han tingut un gran èxit durant els darrers anys, ja
que moltes estan especialment dissenyades per a
projectes on participen un gran nombre de desenvolupadors,
molt distribuïts i distants geogràficament.
Si ens fixem en els principals projectes de software
lliure, com el sistema operatiu Linux per exemple,
veurem que es construeixen seguint aquestes metodologies
de treball.
Quines eines per a la gestió de projectes podem
destacar? La majoria de les aplicacions estan orientades
a la gestió de projectes programari, com GForge 8 ,
T
Open-Source, software per a la gestió de projectes
Trac 9 , i LibreSource 10 . No obstant això, aplicacions
com dotProject 11 o Wrike 12 poden ser utilitzades per
a tot tipus de projectes, oferint un entorn de treball
similar al de les aplicacions d’escriptori esmentades
abans.
La tecnologia wiki
Per sota d'algunes de les plataformes de gestió de
projectes presentades trobem la tecnologia wiki. Què
és això? Una wiki és un lloc web col·laboratiu que
pot ser editat per diversos usuaris, que poden crear,
editar, esborrar o modificar el contingut d'una forma
interactiva, fàcil i ràpida. Aquest tipus de tecnologia
està demostrant la seva efectivitat durant els darrers
anys: qui no ha escoltat parlar de la Wikipedia 13 o
enciclopèdia lliure? Les aplicacions Trac i LibreSource,
esmentades abans, utilitzen aquest tipus de tecnologia
per a oferir una eina de gestió de projectes. Podem
accedir a aquest tipus de tecnologia gràcies a alguns
projectes com MediaWiki 14 o TikiWiki 15 , i per tant
ser capaços de muntar i configurar una aplicació web
amb la qual gestionar els nostres propis projectes.
33

34
En conclusió
T
Gràcies a les possibilitats de comunicació ofertes per
Internet, estem vivint una nova revolució del
programari lliure i del treball col·laboratiu. Cada
vegada són més les eines lliures que plantegen una
alternativa ferma a les eines comercials que estàvem
acostumats a utilitzar en el nostre dia a dia. Des
d'aquest article hem presentat les eines open-source
per a la gestió de projectes que ens permeten
substituir a les eines comercials que utilitzàvem per
a aquesta fi. La versatilitat del programari lliure, i el
seu nivell de transparència, de control i d'adaptabilitat,
i pel seu lloc, el seu baix cost, en fan la
millor alternativa per a la gestió de qualsevol tipus
de projecte
Open-Source, La TDT i el software pla ICT-Renove
per a la gestió de projectes
1. http://www.gnu.org
2. http://www.fsf.org
3. http://es.openoffice.org/
4. http://ganttproject.biz/
5. http://www.koffice.org/kplato/
6. http://www.taskjuggler.org/
7. http://www.openworkbench.org/
8. http://gforge.org/
9. http://trac.edgewall.org/
10. http://dev.libresource.org/
11. http://www.dotproject.net/
12. http://www.wrike.com/
13. http://wikipedia.org
14. http://www.mediawiki.org/
15. http://tikiwiki.org/
Roberto Javier López Sastre
Professor Ajudant
Dept. Teoria del Senyal i
Comunicacions
Universidad de Alcalà

Introducció
T
Connectats amb la Base Antàrtica Juan Carlos I
Connectats amb la Base Antàrtica Juan Carlos I
Les comunicacions a la banda de HF són cada cop més un bon complement al satèl·lit per a les
comunicacions de llarg abast amb zones remotes del planeta. El Grup de Recerca en Electromagnetisme
i Comunicacions (GRECO) d’Enginyeria i Arquitectura La Salle investiga en la transmissió de dades a
llargues distàncies amb molt baixa potència, per tal d’establir un enllaç permanent entre la Base
Antàrtica Espanyola i el nostre país.
Els sistemes de ràdio basats en propagació ionosfèrica
s’utilitzen des de la primera meitat del segle XX. La
ionosfera, que és la capa més externa de l’atmosfera,
degut a la radiació solar actua com un mirall per a
les ones de ràdio de la banda de HF (3-30 MHz),
permetent comunicacions d’abast mundial sense cap
infrastructura addicional.
A partir dels anys vuitanta, la incorporació de la
tecnologia digital als radiomòdems, unida a l’aparició
de nous estàndards ha provocat un autèntic ressorgiment
de les comunicacions digitals en HF, que han
esdevingut un veritable complement a les comunicacions
per satèl·lit. Els àmbits d’aplicació són les
comunicacions navals i aeronàutiques tant civils com
militars, l’enllaç amb zones poc desenvolupades del
Pujant el material a Pico Radio. Al fons, la Base Antàrtica Juan Carlos I
planeta (ambaixades de països pobres, desplegaments
tàctics, ONG) i en concret el donar cobertura a zones
polars, on la visió del satèl·lits geoestacionaris és
problemàtica.
El sistema dissenyat és
extremadament fiable, no
interfereix sobre altres sistemes
que comparteixen banda i no
requereix l’ús de grans antenes
En aquest context, el Grup de Recerca en Electromagnetisme
i Comunicacions (GRECO) d’Enginyeria i
Arquitectura La Salle de la Universitat Ramon Llull,
està duent a terme un projecte
de comunicacions avançades en
HF amb l’Antàrtida. Els seus
objectius principals són l’estudi
del canal ionosfèric entre la Base
Antàrtica Espanyola Juan Carlos
I (BAE) a l’Illa Livingston (62.6ºS,
60.4ºW) i l’Observatori de l’Ebre
(OE) a Roquetes (40.8ºN, 0.5ºE),
així com el desenvolupament
d’un prototipus de radiomòdem
per a la transmissió de dades dels
sensors que operen durant tot
l’any a la Base.
El canal ionosfèric
Es tracta de comunicar dos punts
que disten 12.700 Km, que es
cobreixen amb un mínim de 5
salts entre la ionosfera i la Terra,
ja que la màxima distància que
pot abastar una ona radioelèctrica
en un únic salt es troba al
voltant de 3.000 Km. La potència
de transmissió és molt baixa, al voltant d’uns 200 W,
degut a restriccions energètiques a la BAE durant
l’hivern austral. El canal ionosfèric és altament depe-
35

36
T
nent de la radiació del Sol, i pateix fortes variacions
en funció de l’hora del dia i de les estacions de l’any.
A més, el senyal de ràdio pot reflectir-se en diverses
capes de la ionosfera, i això es tradueix en l’arribada
de “ecos” del senyal transmès que arriben al receptor.
Aquest comportament és dinàmic degut al moviment
de les capes, fet que provoca que calgui una estimació
de canal força freqüent.
Antena monopol utilitzada pel transmissor en la Base Juan Carlos I
Per tal de conèixer el comportament del canal, el
Grup de Recerca va dissenyar un sistema de sondeig
propi, basat en un transmissor i un receptor digitals
capaços de generar i rebre un senyal a la banda de
HF de forma totalment arbitrària. Els resultats principals
d’aquest estudi han estat:
1)Mesura de la disponibilitat del canal en funció de
la freqüència i l’hora del dia.
2)Mesura del nombre de rebots del canal multicamí
(Delay Power Profile).
3)Mesura de la variabilitat del canal (Doppler Power
Profile).
Connectats La TDT i amb el pla la Base ICT-Renove Antàrtica Juan Carlos I
Agraïments:
Els àmbits d’aplicació són les
comunicacions navals i
aeronàutiques i l’enllaç amb
zones poc desenvolupades del
planeta, com ara ambaixades,
desplegaments tàctics, ONG i
zones polars
El sistema de comunicació
Per tal de poder lluitar contra un canal multicamí,
altament interferit i sorollós, amb una potència
d’emissió molt reduïda, s’ha proposat un sistema de
comunicació de banda ampla, que utilitza una modulació
DS-SS (Direct Sequence Spread Spectrum)
modificada per tal de poder treballar amb relacions
senyal-soroll negatives, fet que no acostuma a passar
en els sistemes de comunicació habituals. El sistema
dissenyat és extremadament fiable, no interfereix
sobre altres sistemes que comparteixen banda i no
requereix l’ús de grans antenes, doncs està pensat
per poder funcionar amb una antena monopol de
molt fàcil instal·lació i poc impacte ambiental (veure
figura 2).
El prototipus pot ser utilitzat per a la transmissió de
dades de baixa velocitat (sensors, e-mail, etc) situats
a llocs remots del planeta amb un sistema totalment
independent del satèl·lit
Aquest treball ha estat finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència
amb el projecte CGL2006-12437-C02-01. També volem agrair la
cooperació de l’Observatori de l’Ebre i l’ajut del personal de la
Unidad de Tecnología Marina (UTM) que fa possible i agradable
la nostra estada a la BAE.
Joan Lluís Pijoan
Cap del Grup de Recerca en
Electromagnetisme i Comunicacions,
de la Universitat Ramon Llull

La banda ampla
Un impuls crucial a l'extensió d'Internet ha estat el
desplegament de les infraestructures de la banda
ampla, i molt especialment aquelles que ofereixen
l'accés ADSL, que compten amb la major cobertura
geogràfica i el major nombre de clients. Té sentit,
doncs, plantejar-se quina és l'evolució previsible de
l’ADSL, i com aquesta influiria en el futur de la nostra
societat de la informació. Una qüestió rellevant que
permet diversos enfocaments.
L’ADSL ha demostrat, més del que molts esperaven,
la capacitat de les tecnologies digitals per esprémer
l'ample de banda que es pot canalitzar per un fil de
coure. Amb gairebé dos centenars de milions de
clients en tot el món, l’ADSL és una tecnologia madura,
però no esgotada. En el curt termini les tecnologies
DSL seguiran sent una alternativa competitiva i
aportaran innovacions a la xarxa. Millorant els
algoritmes de compressió i l'electrònica per aconseguir
majors velocitats o servir en bucles més llargs (ADSL2,
ADSL2+), implantant-se amb amples de banda molt
majors en bucles mixtos fibra-coure (VDSL),
complementant-se amb terminals Wifi de tot tipus,
no únicament PC, que augmentin el nombre i la
varietat d'aplicacions d'usuari que es beneficiïn d'una
connexió ADSL. La telefonia sobre Internet o la
connexió directa a la xarxa d'equips de música, fixos
o portàtils, serien exemples en aquest sentit.
Cobertura del 90% a Espanya
Aquesta perspectiva tecnològica, malgrat el seu
interès, no és la més rellevant. Encara que la cobertura
T
ADSL de segona generació
ADSL de segona generació
A Espanya vam acabar de creuar, o estem a punt de fer-ho, un llindar cap a la societat de la informació.
Segons les enquestes, més de la meitat dels espanyols utilitzen ja Internet d'una manera regular.
Encara que no pot dir-se encara que la nostra societat s'hagi apuntat en massa a Internet, la qüestió
d'Internet ja no és només per a minories
de la banda ampla a Espanya supera el 90% de la
població, tot just un terç de les llars l'han contractat.
Fins a vuit milions més de llars podrien ser clients
d’ADSL, però no ho són (segons les enquestes)
fonamentalment perquè no els interessa, perquè no
en veuen la utilitat.
La clau perquè aquests ciutadans canviïn la seva
percepció no és la millora de les característiques
tècniques de l’ADSL, per molt que aquesta interessi
a una fracció dels usuaris actuals. La clau és aconseguir
incloure la utilitat de la banda ampla en els esquemes
Amb gairebé dos centenars de
milions de clients en tot el món,
l’ADSL és una tecnologia madura,
però no esgotada
mentals i de comportament de la societat, equiparantla
a l'electricitat, el telèfon mòbil o els mitjans de
transport. L’ADSL de nova generació serà el que
s'entengui, no per les seves característiques tècniques,
sinó per la varietat i intensitat dels seus usos. La seva
construcció serà doncs tant o més social que
tecnològica.
Se sap que la inserció social de les tecnologies no
segueix un procés lineal, sinó una successió d'etapes
qualitativament distintes. En una primera fase, els
pioners tecnològics generen productes avançats, però
encara no preparats (pel seu preu, la seva fiabilitat,
el seu empaquetament) per a un mercat massiu. Molts
no sobreviuen aquesta fase, i quan ho fan és per
introduir-se, moltes vegades de la mà d'un inversor
o un gestor extern, com ofertes d'alt valor afegit en
mercats especialitzats. L'expansió a un mercat massiu,
quan s’hi arriba, té lloc en una tercera fase, dominada
pel màrqueting i les estratègies comercials.
El lector pot reconstruir mentalment aquestes etapes
en la difusió de la telefonia mòbil: pensada inicialment
37

38
T
ADSL La de TDT segona i el pla generació ICT-Renove
adoptada avui per la pràctica totalitat de la població,
que l'ha incorporat a les seves pràctiques de vida
sense conèixer res de la tecnologia subjacent. Com a
mostra, per exemple, el fet que es reclami poder
utilitzar el mòbil a qualsevol lloc, però alhora estar
tot el lluny possible d'una antena.
A Espanya, pel que fa a la banda ampla i a l’ADSL,
estaríem encara en la meitat de la fase d'espe-
cialització. És encara massa freqüent trobar projectes
empresarials i programes de l'administració el disseny
de la qual no inclou l'ús de les TIC com un ingredient
imprescindible, sigui en l'eficiència, en la relació amb
els clients o en les garanties de qualitat i de servei.
Si es tracta de canviar els hàbits d'ús dels ciutadans,
s’haurà d’influir també en els mapes mentals de les
actuacions, públiques i privades, amb major incidència
social, la qual cosa exigeix que la comunitat tècnica
equilibri també el seu discurs habitual, centrat en la
tecnologia, amb un assentat en les percepcions i els
valors dels ciutadans, per impulsar així la banda ampla
de segona generació
Ricard Ruiz de Querol
Secretari del Consell de
Catalunya de Telefónica S.A.

40
Opinió
Introducció
Aquesta velocitat de canvi, genera "analfabets
digitals". Això provoca l’anomenada fractura digital.
La fractura digital es produeix en molts i entre molts
col·lectius. Aquests col·lectius poden ser del primer
món o entre el primer i el tercer món. Sisoscat és una
Fundació sense ànim de lucre, que pretén combatre
aquesta fractura recollint i condicionant aquests
ordinadors i equips per donar-los als col·lectius amb
risc d’exclusió social. A més pretén ajudar les ONG
que reben els equips informàtics, perquè formin als
seus col·lectius combatent d’aquesta forma
l’analfabetisme digital dels més desfavorits.
Estadístiques de la societat de la informació
La penetració de la societat de la informació es mesura
per diversos indicadors. Els més significatius són d’una
Objectius de la Fundació SISOSCAT
Com gestionem els residus electrònics?
Diàriament apareixen nous equips electrònics que fan obsolets els seus predecessors.
Els telèfons mòbils, els equips de transmissió i els ordinadors són els exemples més paradigmàtics.
El “cicle de vida” de tots aquests productes s’ha reduït de forma dràstica i en el cas de la informàtica
hem passat de 7/10 anys a 3 anys, degut fonamentalment a l’aparició
de nous programes. En el cas de la telefonia mòbil, estem renovant els telèfons pràcticament cada
any. Això, unit a l'increment important del seu ús en les societats industrials, genera una quantitat
de residus que està augmentant espectacularment.
Es per això que entitats com les
fundacions i en el nostre cas la
fundació SISOSCAT poden arribar
amb més facilitat i agilitat que
l’administració a duu a terme
aquestes funcions socials
Com gestionem els residus electrònics?
banda als que fan referència els usuaris, les connexions
i els mitjans|medis de connexió a Internet tan a les
llars com en les empreses, i per una altra els equips
utilitzats.
Quant als usuaris d’Internet cal dir que en l’actualitat
tenim al voltant de 1.100 milions d’usuaris d’Internet
a tot el món amb fractures molt importants. D’una
banda tenim els Estats Units amb una penetració del
voltant del 70% de penetració i l’Àfrica amb una
penetració que no arriba al 4%. D’altra banda tenim
Àsia amb una capacitat molt important de creixement.
No en va, més de la meitat de població mundial
resideix en aquest continent, amb dos països com són
l’Índia i la Xina, que estan tenint gran expansió. La
penetració d’Internet tanmateix és molt baixa en
ambdós països.
Si analitzem la distribució de PC d’acord amb les
dades de la consultora Gartner, l’any 2006 el nombre
de PC venuts a nivell mundial va ser d’entre 228,6
milions i 240 milions. Aquesta xifra inclou ordinadors
de sobretaula, portàtils i servidors. Si els poséssim un
darrere l’altre, podríem donar la volta al món per
l’equador entre dos i tres vegades.
Distribució de vendes mundials de PC (Font: Gartner)
Per veure fins on pot arribar l'increment d’aquest
tipus de residu, és necessari tenir en compte el nombre
d’usuaris potencials. Si fixéssim aquest nombre en el

50% de la humanitat, sense tenir en compte que,
com ocorre amb el nombre de receptors de televisió,
cada usuari pot tenir més d’un ordinador (a casa i a
l’oficina), tindríem 3.500 milions d’usuaris, és a dir
d’ordinadors, i si cada un d’ells canviés el seu ordinador
cada 4 anys, tindríem gairebé 900 milions d’ordinadors
que es rebutjarien cada any....
Generació de residus
El pes de cada ordinador oscil·la entre els 3 i els 20
quilos. Per tant si cada any es destrueixen el mateix
nombre d’ordinadors que es venen, és a dir, segons
hem vist, al voltant de 240 milions, cada any generem
en l’actualitat 2,400 milions de quilos de residus.
Aquestes xifres, com hem explicat, estan creixent a
mesura que incrementa el nombre d’usuaris que
utilitzen ordinadors.
A aquestes xifres hauríem d’afegir un altre aspecte.
Un estudi realitzat per la universitat de les nacions
unides UNU i l’investigador Rüdiger Kühr va arribar
a la conclusió que per fabricar un ordinador es
requerien 1,8 tones de productes. Un ordinador amb
una pantalla de 17" necessitava almenys 22 quilos
de productes químics i 1.500 quilos d’aigua.
Fractura digital
La fractura digital s’entén com la divisió entre les
persones que utilitzen les noves tecnologies i les que
no. Aquesta fractura es produeix per múltiples causes
però fonamentalment són de dos tipus: una de tipus
econòmic, social i cultural i l’altra generada per la
por de les noves tecnologies. Naturalment el resultat
en moltes ocasions és una barreja que és difícil de
separar.
Els col·lectius més sensibles a la fractura digital:
Col·lectius amb algun tipus de discapacitat
Col·lectius de major edat
Col·lectius marginats geogràficament
Col·lectius amb recursos més baixos econòmics
Col·lectius emigrants
Els efectes de la fractura digital s’afegeixen als efectes
de les fractures socials. Així els joves que no tenen
formació escolar tindran un problema addicional ja
que, generalment, no tindran tampoc accés a les
noves tecnologies. Això provocarà que sigui més
difícil el seu accés al mercat laboral. El mateix ocorrerà
al col·lectiu de discapacitats o a la gent més gran
(col·lectius de més de 50 anys). També ocorrerà amb
els habitants de les zones més allunyades dels nuclis
urbans.
Com gestionem els residus electrònics? Opinió
Per tant les conseqüències poden ser nefastes si no
fem accions tendents a combatre aquesta bretxa o
fractura digital dels que estan i els que no estan
acostumats a l’ús de les noves tecnologies.
Ens agradaria remarcar en aquest punt, que no sempre
les noves tecnologies produeixen fractura digital o
les afavoreixen sinó que en moltes ocasions ajuden
que no es produeixin i les impedeixen. Així per
exemple, eines com són la traducció simultània, eines
per fer els ordinadors accessibles, o sense anar més
SISOSCAT pot ajudar a vèncer
l’exclusió social i ajudar a la
sostenibilitat formant, alhora, a la
societat
lluny, la telefonia mòbil ajuden a combatre la fractura.
És molt difícil que un país del tercer món tingui diners
i pugui enterrar “literalment” tota la infraestructura
de telefonia fixa per proveir-se de telecomunicacions
de veu i de dades. Tanmateix a través de la telefonia
mòbil si és possible i a un cost molt més raonable i
assequible. Així iniciatives com GrameenTelecom està
donant telefonia a milions de persones a Bangla Desh.
Existeixen per tant una sèrie d’accions i recomanacions
a realitzar per combatre la fractura i que seran
diferents en funció del col·lectiu i el motiu de la
fractura digital.
Han d’existir una sèrie d’accions dirigides a tot els
col·lectius esmentats anteriorment:
41

42
Opinió
Com gestionem els residus electrònics?
Polítiques de formació per a col·lectius reglats i no
reglats
- Formació en l’àmbit de les escoles
- Formació en l’àmbit extraescolar per a altres
col·lectius
- Eines per a discapacitats
- Centres de formació totalment equipats
- Legislació del servei universal (Banda ampla si és
possible)
Creació de la Fundació SISOSCAT
Tot l’anterior està molt bé però l’administració no
arriba a tot arreu. Es per això que entitats com les
fundacions i en el nostre cas la fundació SISOSCAT
poden arribar amb més facilitat i agilitat que
l’administració a duu a terme aquestes funcions socials
esmentades anteriorment.
La FUNDACIÓ SISOSCAT (Fundació Privada Societat
de la Informació Solidària i Sostenible a Catalunya)
té com a objectiu principal promoure la Societat de
la Informació entre aquells col·lectius amb major risc
d’exclusió social i menys recursos econòmics,
combatent el desequilibri digital que pogués generarse
causa de les noves tecnologies. Per altra banda,
també és pretén que els fons públics tinguin un pes
petit tot i que constant, i que sigui a través de les
empreses (accions d'esponsorització o altres fórmules
de sosteniment) que s’assoleixi el major percentatge
d'autososteniment. És per aquest motiu, que la tasca
que realitza SISOSCAT requereix també que una
responsabilitat social i medioambiental per part de
les empreses.
Les actuacions realitzades han estat adreçades a la
creació d’eines que permetin coordinar i canalitzar
recursos sobrants a Catalunya en matèria d’equips
informàtics i de tecnologies de la informació i la
comunicació en general, per poder-los donar a entitats
que promouen la societat de la informació i combaten
l’anomenada fractura digital.
La FUNDACIÓ és va crear l’any 2002 amb la voluntat
per part de la Generalitat, a través de l’antic
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació, de promoure la Societat de la Informació,
reutilitzant i allargant la vida útil dels equipaments.
La idea va sorgir a partir de la iniciativa de moltes
entitats amb l'interès de donar a conèixer les noves
tecnologies de la informació entre els seus col·lectius,
amb la intenció d’ajudar-los a integrar-se d’una forma
plena a la societat i en especial a la societat de
d’informació. El problema era que aquestes entitats
no tenien la capacitat econòmica per adquirir els
equips informàtics.
Conclusions
Encara queda un llarg camí, no obstant, considerem
que la fundació inclou el procés d’anar millorant dia
a dia, veient el que es pot modificar i aconseguint
les petites fites que van sorgint. A través de SISOSCAT
hem observat que les bones idees que podien ajudar
a enriquir la societat, han acabat sent més que
simples idees, convertint-se en realitats i en l'inici
de l’expansió de les noves tecnologies a aquells
sectors que pensàvem que per determinades
circumstàncies mai hi arribarien. Així SISOSCAT pot
ajudar a vèncer l’exclusió social i ajudar a la
sostenibilitat formant, alhora, a la societat. Entenem
que és important utilitzar el model d’organismes
mixtes públics- privats
Carles Martín Badell
Director de SISOSCAT

Coneixement com a variable competitiva
El coneixement neix, creix i s’aprofita en els entorns
on es fomenten les condicions adients perquè es
desenvolupin aquests processos. El que durant anys
hem interpretat en el nostre país com una condició
necessària per al desenvolupament, ara s’ha convertit
en un element imprescindible del que serem en un
proper futur. Hem de ser més ràpids i més decidits,
perquè hi ha cultures
empresarials i de política
pública que innoven més
ràpid que nosaltres i tenen
més capacitat de
transversalitat i coordinació.
Els centres geogràfics
del dinamisme
econòmic i la innovació
s’estan desplaçant a gran
velocitat en els darrers
anys.
El desenvolupament de
polítiques que actuïn
adequadament en els
punts clau de la cadena
de valor de la innovació
(Ciència-Tecnologia-
Empresa-Mercat) pot maximitzar els actius que tenim
com a país. Posar en valor l’estoc del coneixement
científic desenvolupat per les universitats i centres
de recerca, donar suport a estructures d’intermediació
que connectin ciència i empresa, dotar les empreses
de mitjans perquè puguin innovar i competir en
millors condicions i incorporar la demanda local
sofisticada com a variable competitiva del territori
són algunes de les accions a realitzar.
En aquest sentit, és important insistir en la necessitat
que tenim d’actuar en xarxa de col·laboració entre
institucions públiques i organitzacions privades i sota
una racionalitat de néixer i créixer amb mentalitat
global, seguint els models que s’expliquen en el
document que segueix a continuació. No ens podem
limitar a veure els nous centres com a competidors,
sinó també com a exemples i com a mercats potencials.
Els parcs científics i tecnològics, com a estructures
d’intermediació, són un bon exemple del que exposem
en aquesta introducció. A Catalunya, els parcs han
nascut amb una estratègia relacional internacional
Coneixement com a variable competitiva Opinió
El coneixement ha esdevingut el factor clau per al desenvolupament econòmic i social del món.
Aquells països que siguin capaços de fer una transformació cap a una economia basada en el
coneixement aprofitant l’allau creixent i sostingut d’innovacions tecnològiques tindran més i millors
possibilitats de ser més competitius en els mercats globals
encara que el seu impacte immediat sigui local. Els
diferents models que han aparegut es complementen
entre ells, disposant en el seu conjunt, i funcionant
com a xarxa catalana de parcs (XPCAT), de tots els
elements que necessita el sistema de recerca i innovació
—creació i ús del coneixement, infraestructures,
serveis, institucions, capital i mercat—. Aquesta estratègia
de xarxa local
projectada en el
pla global, aprofita
per altra part les
connexions establertes
els darrers
anys amb l’Associació
Internacional de
Parcs (IASP) o la mateixa
que funciona a
l’Estat (APTE). Els
Parcs i les seves xarxes
disposen d’una
gran capacitat de
transmetre la di-
mensió estratègica
de la política pública
d’I+D+i, de la creació
i creixement d’empreses
de base tecnològica, i de disposar de les infraestructures
i serveis que el sistema necessita per
posicionar-se en l’economia i la societat que marquen
el nostre futur. L’organització de la Conferència
Internacional de Parcs Científics i Tecnològics que se
celebrarà a Barcelona l’any vinent és una mostra de
la centralitat i referent internacional que el fenomen
dels Parcs a Catalunya ha aconseguit els darrers anys
i el seu potencial com a eina de futur
L’àrea del 22@ constituirà una de les més grans concentracions d’empreses de
Noves Tecnologies en el nostre país
Josep M. Piqué
Conseller delegat de 22@bcn
President XPCAT - Xarxa de Parcs
Científics i Tecnològics de Catalunya
Vice-Presidente APTE - Asociación
de Parques Científicos y
Tecnológicos de España
43

44
Opinió
Introducció a la problemàtica
Gestió urbanística i telecomunicacions
Gestió urbanística i telecomunicacions
Els municipis no han estat al marge del creixement econòmic dels darrers anys. El desenvolupament
urbanístic i les infraestructures realitzades han canviat la fesonomia de les nostres ciutats. Aquestes
actuacions s’han finançat pricipalment amb els recursos municipals procedents de la gestió urbanística.
Una part són ingressos tributaris, però fins ara, el pes més important ha caigut en el sistema de
cessions obligatòries de sòl a càrrec dels propietaris, i en el deure d’aquests de pagar la urbanització
i serveis etc. Tots ens adonem del canvi que hem tingut en les nostres transaccions i formes d’interacció.
Tradicional sistema d’infraestructura de telefonia fixa
La llei 2/2002 d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya
regula les competències urbanístiques municipals,
establint que els ajuntaments, mitjançant els
plans municipals d’ordenació urbanística o els programes
d’actuació municipal, podem fixar les cessions
obligatòries i gratuïtes dels propietaris de sòl urbà
i urbanitzable. Aquestes cessions són les següents:
Cessions de terrenys destinats a infraestructures de
comunicacions (vials i àrees d’aparcaments), a equipaments
(tant religiosos, com culturals, docents,
esportius i sanitaris) i a espais lliures (zones verdes,
així com parcs), cessió d’un deu per cent
d’aprofitament urbanístic, entès com el benefici que
obtenen els propietaris en ser modificats els usos del
sòl o en concedir-li més edificabilitat.
El destí dels recursos procedents de l’ordenació urbana
és el finançament de les obres d’urbanització
–conseqüència de la gestió urbanística-, el seu manteniment
i conservació i la construcció d’edificis i
instal·lacions per a la prestació de serveis públics
locals.
En concret, les cessions de terrenys per a infraestructures
s’incorporen a les obres d’urbanització, i llurs
despeses són sufragades pels propietaris del sòl. Amb
els ingressos de les vendes de les cessions
d’aprofitament es poden finançar el manteniment i
conservació del patrimoni municipal, o aplicar-se a la
Pel que respecta a les
infrasetructures de
telecomunicacions, tenim un repte
important quant al creixement
vegetatiu de les xarxes en entorns
municipals
construcció de nous equipaments. En aquest punt
tenim una curiosa praxis de l’operació i el manteniment
de les infraestructures de telecomunicacions
cedides al municipi, que moltes vegades romanen en
desús, i sovint no inventariades.
La demanda social infraestructures comporta que els
recursos públics obtinguts de les actuacions urbanístiques
no siguin suficients. Per incrementar-los, els
municipis recorren a la iniciativa privada, encarregantli
la seva construcció i explotació. Aquesta alternativa
a la gestió directa comporta la creació de societats

de capital públic o privat. Entitats urbanístiques o
concessionàries, a les quals l’Ajuntament aporta els
terrenys cedits pels propietaris i encarrega l’execució
de les obres d’urbanització i la construcció i gestió
d’equipaments a canvi del dret d’explotació posterior.
En conclusió, el sòl és l’element bàsic en l’ordenació
del territori, i una forma de distribuir entre la comunitat
les plusvàlues de les actuacions urbanístiques.
Els ingressos que se n’obtenen són un important
recurs per finançar infraestructures, però pel seu
caràcter extraordinari no hauria de ser l’únic.
Per optimitzar els rendiments del sòl, la gestió urbanística
ha de seguir criteris de planificació basats
en un model de ciutat prèviament definit amb criteris
de sostenibilitat social i econòmica, evitant les actua-
Queda clar que els ajuntaments
tenen competències que incideixen
directament sobre les
infraestructures de
telecomunicacions, en tot l’àmbit
del seu terme municipal
cions polítiques impulsives condicionades per la pressió
dels agents promotors o dels propietaris del sòl.
Les decisions sobre la construcció de noves infraestructures
han de considerar el seu cost inicial i els
costos de manteniment, i han de fugir de fórmules
imaginatives de finançament i gestió difícils d’encaixar
amb la legalitat, la transparència i l’eficiència, evitant
la proliferació d’ens instrumentals dispars que dificulten
la coherència i la eficàcia organitzativa.
Pel que respecta a les infraestructures de telecomunicacions,
tenim un repte important quant al creixement
vegetatiu de les xarxes en entorns municipals,
enllaçant les troncals municipals amb aquestes infraestructures
que es cedeixen al municipi en noves
zones d’actuació urbanística.
La necessitat d’una infraestructura compartida
Després de l’entrada en vigor de la Llei 11/1988 de
24 d’abril, General de Telecomunicacions (LGT), en
substitució de l’anterior Llei d’Ordenació de les Telecomunicacions
(LOT), s’estableix l’obligació per part
Gestió urbanística i telecomunicacions Opinió
de TdE de prestar el denominat Servei Universal de
Telecomunicacions.
Es tracta, essencialment, de garantir a tots els ciutadans
un servei bàsic a un preu assequible. Aquesta obligatorietat
comporta l’ocupació del domini públic per a
la realització infraestructures que permetin el desplegament
de les xarxes de telecomunicacions.
La LGT va establir el dret dels operadors que li són
aplicables de les obligacions de servei públic, a
l’ocupació del domini públic i en ocasions privat, dins
del marc d’ordenació urbanística vigent a cada municipi,
sempre subjecte a condicions transparents i no
discriminatòries.
Els ajuntaments, en virtut de les competències reconegudes
a la Llei 7/1985 de 2 d’abril, de Bases de
Règim Local, són competents en matèria d’urbanisme
i medi ambient. Això estableix que els ajuntaments
siguin els titulars del domini públic municipal i com
a tal, s’estableix que és de la seva plena competència
la concessió de llicències urbanístiques.
En conseqüència, queda clar que els ajuntaments
tenen competències que incideixen directament sobre
les infraestructures de telecomunicacions, en tot
l’àmbit del seu terme municipal.
En correspondència, s’estableix que els ajuntaments,
en l’exercici de les seves competències, hauran de
facilitar la realització de les infraestructures necessàries
La normativa espanyola de ICT evita des de l’any 1998 que els
nous habitatges presentin un eixam d’antenes i cables pers seus
terrats. Imatge procedent de la revista Amiitel
plantejades pels operadors que ho requereixin, sempre
en el marc de l’ordenació urbanística vigent en cada
cas.
El procés de liberalització de les telecomunicacions
ha comportat la coexistència de diversos operadors,
a més a més del considerat dominant Telefónica de
45

46
Opinió
Gestió urbanística i telecomunicacions
España (TdE), tots ells, amb drets sobre l’ocupació
sobre el domini públic municipal, a efectes de poder
desplegar les seves xarxes de telecomunicacions.
Aquest desplegament comporta necessàriament la
construcció d’infraestructures a l’espai de domini
públic. La concurrència en un mateix municipi de
diversos operadors, incloent a TdE, amb dret a construir
infraestructures subterrànies, fa que s’arribi a
situacions que en ocasions, per manca d’acord entre
els diversos operadors, es plantegi un ús no optimitzat
del domini públic. Aquesta manca d’acord es pot
donar a diversos àmbits, sent els més freqüents la
duplicitat infraestructures realitzades en via pública
(pels diversos operadors).
Això genera, per una part les constants molèsties als
ciutadans per la profusió d’obres que per la construcció
de canalitzacions són necessàries per als diversos
operadors, i per l’altra part, el constant deteriorament
de paviments en voreres o calçades, a causa de la
realització gradual d’obres infraestructures (rases i
pericons).
Alguns països subdesenvolupats –sense normativa que reguli les
Infraestructures Comunes de Telecomunicacions – presenten
aspectes tan lamentables com el que il·lustra la fotografia a
Damasco (Síria)
De totes maneres, la legislació al respecte, disposa
que “los operadores con licencia para instalar redes
públicas de telecomunicaciones que soliciten y obtengan
derecho de ocupación del dominio público
[...], podrán ser obligadas al uso compartido de las
instalaciones que se realicen sobre las propiedades
afectadas”.
Dintre de tots els tipus d’infraestructures existents,
ens centrarem en aquest treball a les infraestructures
d’accés que es desenvolupen a l’àmbit urbà, i que
per exigències de la normativa urbanística a cada cas
ha de ser canalitzat.
Una forma d’entendre el que hauria de ser una
utilització racional de les infraestructures d’accés és
a través d’un símil de gestió d’una xarxa de carreteres.
En aquest suposat, estarem ràpidament d’acord que
no és viable duplicar les carreteres per anar a un
mateix lloc. No té cap sentit la idea que de cada usuari
o grup d’usuaris es realitzin les seves pròpies carreteres
per realitzar els seus trajectes més habituals. La idea
que es pretén és la realització d’un únic accés i compartir
correctament el seu ús.
Actualment, s’observa en zones urbanes consolidades,
siguin residencials o industrials, una important dupli-
Actualment, s’observa en zones
urbanes consolidades, siguin
residencials o industrials,
una important duplicitat
d’infraestructures
citat d’infraestructures. Probablement, aquest sigui
un dels hándicaps més importants al que s’enfronta
el segon operador, ja que en la majoria dels casos,
en existir ja una infraestructura (propietat de
l’operador dominant), la nova infraestructura necessària
ha de ser sufragada per a la resta d’operadors.
Això representa un llast molt important per al seu
desenvolupament.
Per tant, en un entorn en el que es preveu imminent
la implantació de xarxes FTTX de cara a suportar
aplicacions com la televisió d’alta definició (HDTV),
la figura de l’enginyer o enginyer tècnic de telecomunicacions
serà de vital importància de forma de
projectista i consultor en l’àmbit de les infraestructures
en planta externa, conjugant les necessitats del sector
privat, d’acord a l’impuls i reglamentació del sector
públic
Nacho Aso
Eng. Tèc. Telecomunicacions
Key Account Manager
ONO

La contaminació acústica: un problema social Opinió
Contaminació acústica: un problema social
Cada cop més sovint es pot llegir en els diaris, sobretot a la secció de “cartes dels lectors”, ciutadans
que es queixen de l’excés de soroll existent a les nostres ciutats. També cada vegada més són notícia
informacions de sentències judicials a favor dels que patim o pateixen el soroll, amb indemnitzacions
econòmiques importants que han de pagar els causants de les molèsties o els ajuntaments com a
responsables finals de la gestió del soroll
Tot això indica que cada cop més som conscients que
en aquesta societat del “benestar” no només compten
les comoditats o els
avenços tecnològics, sinó
que dins d’aquesta paraula
màgica, “benestar”,
hi ha d’altres
factors menys materials,
i que ajuden a millorar
la qualitat de vida, com
és per exemple el gaudir
d’un passeig pel carrer
sense el soroll ensordidor
dels cotxes, poder
obrir les finestres de casa
i relaxar-se estirat al
sofà, o anar a dormir
sense haver d’escoltar el
camió de les escombraries.
Hem de ser conscients
del fet que si realment
desitgem tot això hem
de posar de la nostra
part. Tothom vol gaudir d’aire condicionat a l’estiu,
tothom vol tenir l’últim mòbil del mercat, tenir cotxe
per desplaçar-se, anar de vacances, gaudir d’un bon
“home cinema” a casa, anar a una terrassa a sopar
el divendres, etc, i en canvi no estem disposats a tenir
línies d’alta tensió o antenes de telefonia mòbil a
prop de casa, ni
tenir un restaurant
als
baixos del nostre
edifici.
És cert que en
aquesta situació
gran part
de responsabilitat
la tenen
els ajuntaments i l’Administració. Ells són els responsables
de la gestió del soroll. Primer redactant ordenances
i lleis; un exemple d’ineficàcia és l’esperat
Codi Tècnic de l’Edificació, que resoldria molts pro-
blemes que actualment pateixen els habitatges espanyols
per manca d’aïllament acústic a causa de la
normativa actual (NBE-
CA-88) que data de l’any
88. Segon, fent complir
la normativa de manera
ràpida i eficaç, no com
succeeix ara, on existeix
un cert immobilisme per
part de molts ajuntaments,
i ja no parlem de
com s’eternitza el problema
quan es condueix
el cas cap al món judicial.
Tercer, que s’apliquin
les accions sancionadores
que s’haurien
d’imposar i que moltes
vegades brillen per la
seva absència.
Tots plegats hem de
reflexionar i pensar que
nosaltres, amb la nostra
activitat diària, som
fonts generadores de soroll i per tant contribuïm als
nivells de contaminació acústica.
% de vivendes espanyoles amb problemes de soroll exteriors. Font INE 2001.
Mapa extret de www.ruidos.org
A part de les actuacions més generals que es puguin
portar a terme per part de l’Administració, regulant
el soroll i fent polítiques que ajudin a reduir els nivells
de contaminació acústica, tots nosaltres podem contribuir
amb actituds i comportaments molt més solidaris
envers la resta: no tocar el clàxon quan estem
en una cua, no posar la rentadora a partir de certes
hores, o no deixant els animals sols a casa. Aquestes
i d’altres accions no ens suposen
cap sacrifici i ajuden a ser més
respectuosos amb la resta de la
gent, complint amb la idea de
“pensa globalment, actua localment”
Eduard Puig
Responsable
d’Acústica Applus
47

48
Opinió
Equilibri entre vida laboral i personal
Guanyar menys per viure millor
Guanyar menys per millorar la qualitat de vida
Existeixen enquestes que confirmen que set de cada deu espanyols sí que ho farien. Entre els que
accedeixen al mercat laboral i els directius, la flexibilitat d’horari pesa més
que la retribució a l’hora d’acceptar un treball. És probable que la majoria d’ells, arribada l’oportunitat
i una vegada fets els comptes de la hipoteca, els col·legis i la resta de despeses,
no podrien renunciar a cap euro. Però la seva declaració d’intencions reflexa un fenomen que va mes
enllà: la importància del salari emocional
Nou de cada deu demanden un horari flexible que
els permeti millorar l’equilibri entre la seva vida
personal i laboral, i mes del 75% declaren estar
disposats a sacrificar entre el 10% i el 40% del seu
sou per millorar la seva qualitat de vida, segons dades
de l’últim estudi 2006 sobre satisfacció laboral per
Cátenon i Encuestafacil.com. Però aquest mateix
estudi també confirma que els factors mes valorats
a l’hora de canviar de lloc de treball o de quedar-se
segueixen sent la retribució econòmica i les possibilitats
de promoció, la qual cosa sembla contradictòria.
El que reflexa aquesta enquesta és una intenció clara
de viure millor, encara que es guanyi menys, però
que també les economies domèstiques estan molt
“apurades” i no estan per sacrificar sou. La compra
Nou de cada deu demanden un
horari flexible que els permeti
millorar l’equilibri entre la seva
vida personal i laboral, i mes del
75% declaren estar disposats a
sacrificar entre el 10% i el 40% del
seu sou per millorar la seva qualitat
de vida
de temps per salari és un tema que s’està plantejant;
el problema és si, una vegada cobertes les necessitats
de despeses, li queda amb què comprar temps d’oci,
i axò depèn moltes vegades del moment de la carrera
professional en què es troba.
Fracàs de les 35 hores a França
Un altre punt de vista apunta a què en general la
majoria de la gent no està disposada a rebaixar-se el
sou per treballar menys. Allò que volen és treballar
menys cobrant el mateix, la qual cosa no és possible
des del punt de vista empresarial. Això coincideix
amb els que justifiquen que el fracàs de la jornada
de 35 hores a França va ser a causa del fet que precisament
els segments més modestos i més nombrosos
de la població van veure reduïts els seus ingressos
per la limitació de les hores extres, de manera que
les seves aspiracions de millorar el seu benestar es
van veure perjudicades.
En aquest sentit, la majoria no pretén treballar menys,
sinó de diferent forma i amb millors horaris, i confirma
que la millora de qualitat de vida i la millor conciliació
entre treball i família és ja una constant i un factor
molt determinant per als joves. La gent jove li dóna
a l’oci i a la qualitat de vida un valor superior al de
les generacions anteriors, i està disposada a entrar al
mercat laboral amb d’altres preus a canvi d’altres
condicions horàries.
Gent jove amb idees clares
En aquest sentit també els joves directius que acaben
un màster per entrar a l’empresa es pregunten si
tenen possibilitats de formació contínua i el nivell de
qualitat de vida.

% DE SALARI AL QUE RENUNCIARIA PER
GUANYAR QUALITAT DE VIDA
% salari % enquestats
Res 30
Al 10% 35
Al 25% 28
Al 40% 4
A mes del 40% 3
Últimament, en tots els estudis sobre directius trobem
una constant: la disposició a rebaixar-se el sou fins
un 20% a canvi de flexibilitat.
També la retribució ja no és l’aspecte més valorat a
l’hora de canviar de treball. La gent es mou del seu
lloc de treball pel projecte i el seu cap, en el procés
del canvi, és quan gestiona el sou i la resta de condicions.
La majoria no pretén treballar
menys, sinó de diferent forma i amb
millors horaris
Els candidats a un lloc de treball que abans
s’interessaven per les possibilitats de promoció que
donava l’empresa, ara pregunten obertament per
les mesures de conciliació de vida personal i laboral
que existeixen i també per la distància que tindran
per desplaçar-se del seu domicili.
Horari flexible?
Actualment, trobar els millors per treballar exigeix
nous reptes, i una de les qüestions que més es demana
és la flexibilitat d’horari. Les llargues jornades laborals
han de passar de moda, perquè ja no són així a
d’altres països i les multinacionals estan introduint
les polítiques de treball per objectius que permeten
que cadascun organitzi la seva jornada com vulgui.
Encara estem lluny del plantejament europeu: seguim
pensant que la productivitat ve donada per les llargues
jornades de treball. Mentre que els horaris en tots
els països europeus s’estenen de mitja fins les 17,30h,
aquí segueix sent sorprenent que el treball et permeti
anar a casa abans de les 20h.
Envers el salari emocional
Les empreses no tenen més remei que començar a
preocupar-se pel denominat salari emocional i deixar
Guanyar menys per viure millor Opinió
de mesurar els seus empleats per les hores que passen
al lloc de treball i fer-ho per la seva eficiència. Abans
els fitxatges es feien a cop de talonari: et pagaven i
tu et dedicaves a treballar al màxim, les hores i en el
lloc que fes falta; avui la gent ja no està disposada
a fer-ho; encara que paguis no vol renunciar a la
família ni a l’oci.
Els horaris actuals generen malestar, i d’aquí les ganes
de treballar, no menys, sinó diferent. De fet, en les
empreses més actives en polítiques de conciliació de
vida personal i familiar han tingut més acceptació les
mesures de flexibilització d’horaris que les de reducció
de jornada i sou. En IBM, per exemple, la mesura més
ATRIBUTS MES VALORATS EN UN
CANVI DE TREBALL (EN %)
Retribució econòmica 91
Formació interna i externa 11
Responsabilitat i autonomia del lloc 38
Importància / prestigi de la empresa 14
Promoció i desenvolupament professional 53
Beneficis socials (cotxe d’empresa...) 7
Ubicació de la nova empresa 24
Flexibilitat en l’horari 30
Equip humà 26
Recursos per desenvolupar el seu treball 8
FACTORS QUE MES RETENEN
EN EL TREBALL (EN %)
Sentir-se ben pagat 41
Responsabilitat i autonomia del lloc 34
Reconeixement dintre de l’empresa 34
Importància / prestigi de l’empresa 21
Promoció i desenvolupament professional 25
Bon ambient laboral 62
Ubicació / distancia a la seva residencia 24
Flexibilitat en l’horari 29
Bona relació amb el seu cap 22
Recursos per desenvolupar el seu treball 9
Font: “Estudio 2006 de Satisfacción Laboral y Calidad de Vida”,
Cátenon y Encuestafacil.com
49

50
Opinió
Guanyar menys per viure millor
estesa és el teletreball, que permet que cadascun
s’organitzi la seva jornada d’acord amb el seu director
de departament i no implica cap retall salarial. La clau
d’aquesta política és que el personal no es valora per
Últimament, en tots els estudis
sobre directius trobem una
constant: la disposició a rebaixarse
el sou fins un 20% a canvi de
flexibilitat
les hores de presència a l’oficina, sinó pels resultats.
Allò important és que cada persona compleixi amb
els objectius marcats; a l’empresa tant li fa si és des
de l’oficina, des de casa del client o a casa seva el
divendres a la nit.
El fet de treballar a gust és una qüestió de respecte.
Les empreses que ho fomenten guanyen més. El 70%
dels treballadors – un 10% més que el darrer estudi
ATRIBUTS MES VALORATS EN UN CAP (EN %)
Capacitat de lideratge 39
Capacitat de delegar 31
Sentit del humor 16
Tolerància 20
Honrades / humilitat 36
Comunicació amb els subordinats 57
Coneixements 34
Experiència 27
Treball en equip 31
Esperit de sacrifici 8
ATRIBUTS MES DETESTATS EN UN CAP (EN %)
Abús d’autoritat 51
Exigir sense donar exemple 25
Falta de respecte i educació 62
No delegar 13
No complir els compromisos 31
No comunicar-se amb els subordinats 31
Prepotència 36
Falta de ètica professional 32
Falta d’experiència 12
Falta d’esperit de sacrifici 6
Font: “Estudio 2006 de Satisfacción Laboral y Calidad de Vida”,
Cátenon y Encuestafacil.com
– opinen que són tractats amb consideració en el seu
lloc de treball. Una altra qüestió és que el 87% considera
que en la seva empresa existeix igualtat
d’oportunitats entre homes i dones.
En aquestes empreses les persones confien en el seu
cap i existeix el respecte mutu, fet que converteix el
lloc de treball en un entorn segur i saludable. A més,
els treballadors senten que reben un tracte just. Les
persones estan orgulloses amb allò que fan i, per
tant, compromeses amb el seu treball. També existeix
la camaraderia, els companys s’ajuden i dóna la
sensació que tots estan al mateix vaixell.
L’ambient de treball
Es busquen caps que es comuniquin, sàpiguen liderar
i siguin honrats i humils; es detesten els caps que
falten al respecte, els maleducats,
els que abusen de la seva autoritat
i els prepotents
Àlex Pla
Enginyer Tècnic de
Telecomunicació
Vocal de la Junta Executiva
del COETTC

Canvi de feina: em sabré adaptar?
El comportament de l’ésser humà és producte de
diversos factors. Tradicionalment, els departaments
de RR.HH. de les empreses n’establien aquests:
- El temperament, o la forma espontània en què cada
individu reacciona davant dels estímuls del medi on
es desenvolupa.
- El caràcter, o el temperament modificat per la
intel·ligència i la voluntat.
- La personalitat, com a síntesi de tots els factors que
influeixen en la psicologia d’un individu, com ara el
caràcter (temperament, intel·ligència i voluntat), els
valors, els costums, el grau d’adaptació social, les
facultats, els objectius vitals, etc.
Canvi de feina: em sabré adaptar? Opinió
Existeixen enquestes que confirmen que set de cada deu espanyols sí que ho farien. Entre els que
accedeixen al mercat laboral i els directius, la flexibilitat d’horari pesa més que la
retribució a l’hora d’acceptar un treball. És probable que la majoria d’ells, arribada
l’oportunitat i una vegada fets els comptes de la hipoteca, els col·legis i la resta de despeses, no
podrien renunciar a cap euro. Però la seva declaració d’intencions reflexa un fenomen que va mes
enllà: la importància del salari emocional
Recentment es parla de la
intel·ligència emocional, entesa com
la capacitat de dirigir i autocontrolar
les emocions pròpies i alienes, a fi
de canalitzar els processos de
pensament i les conductes de la
manera més eficaç per produir
millors resultats
Més recentment s’ha afegit a aquests factors el de
la intel·ligència emocional, entesa com la capacitat
de dirigir i autocontrolar les emocions pròpies i
alienes, a fi i efecte de canalitzar els processos de
pensament i les conductes de la manera més eficaç
per produir millors resultats.
Sis factors de l’èxit professional
Avui en dia, l’èxit professional no resideix només en
demostrar com hem estat de valuosos en les nostres
feines anteriors, sinó en fer palesa la nostra capacitat
al canvi, a l’adaptació a la nova empresa i en continuar
essent una vàlua. Per això els factors més moderns
per avaluar el comportament humà a les empreses
se centren en la personalitat i analitzen:
- L’estabilitat emocional, la tendència d’una persona
a comportar-se de manera tranquil·la i segura de sí
mateixa, a controlar les pròpies emocions en situacions
estressants i a sentir-se optimista davant situacions
frustrants.
- L’extraversió, la tendència a comportar-se com una
persona dominant i assertiva, a prendre la iniciativa
en un grup i a sentir la necessitat d’influenciar i
motivar els altres.
- L’orientació al canvi, la tendència a tenir curiositat
per les noves idees, a tenir perspectives originals i
creatives i a tenir una actitud oberta cap a models,
teories i problemes complexos.
- L’altruisme, la tendència a comportar-se com una
persona cooperativa, afectuosa i agradable, a sentir
la necessitat d’estar en companyia i a buscar el
contacte social amb d’altres persones.
51

52
Opinió
Canvi de feina: em sabré adaptar?
- La responsabilitat, la tendència a comportar-se com
una persona responsable, objectiva i ordenada, que
demostri compromís amb les feines fins al final.
Consultores de RR.HH. de primera línia, com la Hudson
(http://es.hudson.com/), afegeixen a aquests cinc
factors un sisè, la professionalitat, entesa com
l’orientació al desenvolupament professional, l’interès
cap a la consecució d’objectius i com s’estableixen al
llarg del temps i la capacitat d’autonomia. Així,
Hudson ha desenvolupat una eina on-line anomenada
BAQ-Express (Business Attitude Questionnaire) que
permet avaluar aquests sis factors. Amb ell dóna un
perfil únic i individualitzat que indica els aspectes de
personalitat de l’individu i permet tant identificar
en quina mesura som les persones ideals per realitzar
una determinada funció professional com els processos
a posar en marxa per millorar en les nostres
àrees més febles. L’objectiu del qüestionari no és
treure les puntuacions màximes, sinó conèixer si la
nostra personalitat farà que ens adaptem bé a la
nova feina o si per a garantir l’adaptació caldrà
treballar aspectes concrets del nostre comportament.
El BAQ-Express ens pot ajudar a respondre’ns la
pregunta: em sabré adaptar?
Jaume Fortuny
Enginyer Tècnic de Telecomunicació
Director del Departament de TIC
Fundació Privada INFORM

Comencem pel paper que juguen els Fabricants de
Tecnologia. Els fabricants actuen com a facilitadors
de les eines que han de servir per incrementar la
productivitat empresarial. Una part important de la
seva activitat és, per tant, desenvolupar nous
productes i serveis que “teòricament” fan que els
processos productius de les empreses (ja estiguin
relacionats amb la fabricació, amb les vendes o amb
la gestió interna) siguin millors. Moltes vegades, però,
les empreses no veuen aquest profit imminent que
promouen els fabricants, ja sigui perquè la tecnologia
és massa complicada de posar en marxa o de fer
servir, perquè les empreses no disposen dels mitjans
adients per fer-ho, o simplement, perquè coneixen
algú del seu sector que s’ha llençat i no ha obtingut
els resultats que esperava. El repte dels fabricants,
aleshores, és fer que les TIC siguin realment útils i
fàcils d’implantar a les empreses.
Un altre dels actors és l’Administració. El seu paper
és el de promotor, tant dels mitjans que fomenten
la utilització de les TIC com de la disponibilitat de les
infraestructures de comunicacions necessàries per tal
que les empreses puguin accedir a les TIC. Dissortadament,
si una població no té les infraestructures
adients les empreses situades en aquesta població
no podran utilitzar les TIC per moltes ajudes que
puguin rebre de l’administració per fer-ho. Un exemple
d’aquest tipus d’actuació és el que va dur a terme
l’administració local de Bóly, una població del sud
d’Hongria amb poc més de 1200 llars, però amb un
parc industrial de 250 petites empreses. L’ajuntament
havia d’afrontar el fet que cada any es reduïa el
nombre de residents al municipi i, alhora, les empreses
marxaven a altres zones del país. Per canviar aquesta
tendència, van decidir reconvertir la xarxa de TV per
cable en una xarxa de fibra òptica municipal que
avui dia arriba a totes les empreses del parc industrial
(així com a totes les llars dels residents) i van tancar
acords amb operadors de telecomunicacions perquè
oferissin serveis de valor afegit a les empreses i als
habitants. Amb això Bóly es va convertir en una de
les poblacions més avançades tecnològicament del
país i ara no només les empreses no marxen, sinó
que els hi arriben empreses provinents d’altres zones
Empreses, productivitat i TIC Opinió
Empreses, productivitat i TIC
Que les empreses espanyoles no estan al capdavant de les empreses europees si
les mesurem en termes de productivitat és, malauradament, una realitat. El nivell actual
d’utilització de les TIC que fan les empreses, tot i haver millorat en els darrers anys,
és encara inferior al de la mitjana dels països desenvolupats
Fotografia presa d’Square D Company
d’Hongria on no disposen d’infraestructures de comunicacions.
El repte per l’Administració és, doncs,
que les empreses disposin de les infraestructures
adients per utilitzar les TIC i que allà on són, es faci
un ús intens de les mateixes.
Finalment, pel que fa a les Empreses, el seu és sens
dubte el paper principal i per tant el més important.
És per això que les animaria a tirar endavant iniciatives
relacionades amb les Tecnologies de la Informació i
Comunicacions que les ajudin a millorar la seva productivitat.
És clau que adoptin una actitud positiva
envers les TIC per donar una empenta definitiva a la
millora de la productivitat. Actualment, les TIC ja
formen part de la nostra vida quotidiana, i si
s’implanten amb rigor i professionalitat l’èxit està
garantit. El problema és que malauradament les males
experiències sempre són més conegudes que les bones,
però els hi ben asseguro a les
empreses que de bones experiències
hi ha moltes més que de
dolentes
Joaquim Ruíz
Key Account Sales Manager
Ericsson
53

54
Les causes
Opinió
Què està passant amb la ràdio digital?
Què està passant amb la ràdio digital?
La implantació de la Ràdio Digital (*DAB) a Espanya i Catalunya ha fracassat. No obstant això, estem
tots d'acord que el futur de la ràdio és digital. Aleshores, què ha passat? Quin ès el futur?
L’Administració seguirà controlant el mercat a través del procés concesional?
1. Operadors: En la concessions s'han introduït nous
operadors sense experiència en el sector, mentre que
als tradicionals se'ls ha esbiaixat la seva capacitat
d'influència. Resultat: ni els nous han pogut invertir
en condicions de mercat, en no haver receptors, ni
els “de sempre” han tingut interès en anar a una
situació en la qual la competència es multiplica.
Tinguem en compte sempre que el negoci de la ràdio
a Espanya té una rendibilitat molt per sota de la seva
penetració social, la qual cosa obliga les empreses a
un alt apalancament operatiu de difícil gestió en
temps de crisi. Així mateix, està subjecte a un sistema
de mesurament –com a mínim- arcaic i poc indicatiu
de la realitat.
2. Administració: l’èxit de la TDT s'ha basat en una
apagada tecnològica. En el DAB europeu s'ha pretès
que la Ràdio Digital coexistís amb l'analògica. Gran
error. Per a l'operador és més segura l'analògica
(menys actors, model de negoci implantat) i per al
consumidor més còmoda i barata (receptors econòmics
i amb major oferta).
3. Oferta: La digitalització de la música (MP3) i serveis
(Internet, 3G, telefonia, banda ampla) ha fet que els
valors afegits de la digitalització radiofònica hagin
estat superats en quantitat i –sobretot- en accessibilitat
i cost.
4. Proveïdors: derivat de la ràpida caducitat de l'oferta
i de la manca d'implicació de l'administració (carrega
tot el pes en l'operador) aquests no han mostrat
interès en trencar amb la tradicional venda de
receptors per l'incert i costós de la nova oferta.
Resultat
Sense voluntat política (costos a càrrec del sector i el
comprador, transició sense substitució, repartiment
de llicències en funció d'interessos polítics i no de
mercat), sense interès del sector (pervivència del
repartiment actual del pastís publicitari i del model
de negoci local/nacional) i sense valor afegit per al
consumidor (propostes de contingut desfasades); com
pretenem que el DAB s'implanti? Impossible.
Quin és el futur?
Està per definir en tot el món, però davant l'evidència
dels fets, aquest passaria perquè aquesta transició
sigui fàcil i poc costosa per al consumidor, és a dir, de
la mateixa manera que va passar amb el trànsit entre
AM i FM (va començar en els 60 i encara no ha acabat)
ha de ser un sistema que sigui compatible amb l'actual,
amb la qual cosa aconseguiríem: interès del proveïdor
(valor afegit en venda), de l'operador (no posa en
perill el model, en no obrir massa el sector) i de
l'administració (seguirà controlant el mercat a través
del procés concesional).
Més enllà… No hi ha futur
Jordi Casoliva
Director COPE i
Cadena 100 Catalunya

La matrícula a les escoles de telecomunicacions
Darrerament es parla força de la davallada de matricula d’algunes escoles i de la manca de vocació
dels alumnes per les enginyeries. Hi ha també qui amenaça amb tancar aquelles titulacions que no
compleixen certs requisits, especialment pel que fa al nombre d’estudiants matriculats. Recordeu
quan es parlava de tancar plantes de pediatria als hospitals perquè la natalitat no arrencava i ningú
ho havia previst el fenomen de la immigració?
Amplia oferta d´Escoles d´Enginyeria Tècnica de
Telecomunicacions
Crec que cal fugir de postures excessivament simples
i extremes que no tenen en compte els factors
estratègics i territorials ni els cicles als quals la societat
està sotmesa. Per posar un exemple proper, l’Escola
d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, va passar de 380
estudiants del curs 1982-83, a més de 3300 del curs
1996-97. Eren altres temps i es va encertar plenament
amb la implantació de la Enginyeria de
Telecomunicacions (1983) i la Informàtica de Gestió
(1989). En aquells moments no hi havia cap altre
centre públic a Catalunya que oferís estudis tècnics
de Telecomunicació i l’Escola de Vilanova va saber
trobar un forat en el mercat. Els estudiants venien
majoritàriament de Barcelona, però també d’altres
parts de l’Estat, com ara el País Basc o Mallorca. Eren
també temps de massificació en què jo mateix recordo
haver impartit classes amb l’ajut de micròfons i
altaveus, i veure com els estudiants feien corredisses
per trobar un lloc on seure o almenys una posició
estratègica que permetés visualitzar la pissarra.
El panorama actual a les enginyeries ha canviat
completament. D’una banda tenim una amplia oferta
d’estudis en diferents universitats (i també en diferents
Mon
U
l’Escola de Vilanova universitari
Escola Politècnica d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú
campus de la mateixa universitat). I d’altra banda,
les telecomunicacions (i en general totes les
enginyeries) han perdut l’atractiu i el prestigi social
que la professió tenia en altres temps.
El màrqueting s´aplica a la promoció de les Escoles
d´Enginyeria
Pel que fa al primer punt, ni tenia lògica el d’abans,
ni en té el d’ara. Ni era bona idea imposar que bascos
i mallorquins emigressin a Vilanova, ni és econòmicament
sostenible fer campus idèntics a 50 km un
de l’altre. Abans per massa poc i ara per massa. A
l’espera de què les institucions hi posin ordre (el mapa
de titulacions, si algú s’hi atreveix d’una vegada) els
diferents centres estem buscant un espai en la competència,
la singularitat en l’excel·lència, en fer-ho
millor que el veí, i a més que tothom ho sàpiga. Mireu
sinó com anem les universitats en temes de màrqueting
i de captació d’estudiants que mai ens havien
preocupat el més mínim.
Cal prestigiar la figura de l’enginyer
Els segon punt és de més difícil solució. No som un
país amb tradició d’enginyers i menys ara que
Alemanya sembla que ja tampoc ho és. Definitivament
55

56
U Mon
universitari
l’Escola de Vilanova
Einstein tenia raó quan deia que si tornés a començar
es faria lampista, que amb tots els respectes a la
professió, guanya més que un enginyer i no passa 5,
6 ó 7 anys de la seva vida estudiant transformades
de Fourier. I ja no parlem d’altres professions de
contingut econòmic, empresarial o social. Potser algú,
apart del mapa de titulacions, hauria de fer el mapa
del país més enllà del que dura una legislatura política.
Veure que realment ens cal i començar la reforma
per sota, per les ESO i el batxillerats. Al meu entendre
cal fomentar la vocacions en els primers cicles de
l’ensenyament i aconseguir que la societat valori
(econòmicament i en prestigi) la figura de l’enginyer.
L’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova
i la Geltrú, centre docent de la Universitat Politècnica
de Catalunya, és una institució centenària plenament
arrelada a la ciutat i al teixit empresarial de la comarca.
Les instal·lacions actuals inclouen edificis específics
per la recerca i la transferència de tecnologia (com
són Neapolis i el Centre Tecnològic de Vilanova i la
Geltrú), residència d’estudiants i biblioteca. L’edifici
principal està just davant de l’estació de RENFE i la
parada d’autobusos. A l’Escola s’imparteixen
titulacions de primer i segon cicle de Enginyeria
Industrial, Enginyeria de Telecomunicacions i
Informàtica que integrarem a l’Espai Europeu
d’Enseyament Superior. Podem oferir el tracte humà
i la qualitat d’una escola ben dimensionada, lluny de
les massificacions i la impersonalitat. Estem
experimentant en noves metodologies docents i el
curs vinent comencem a impartir un semestre integrament
en anglès. Estem en condicions d’oferir a
tots els nostres estudiants poder triar entre un
semestre en pràctiques a l’empresa o un semestre
cursat a l’estranger. Com a universitat pública tenim
la voluntat i el deure de servir a la societat de la
manera més eficaç possible i volem satisfer i superar
les expectatives dels nostres estudiants i estudiantes.
Hem triat, a més, fer-ho d’una manera sostenible i
respectuosa amb l’entorn
Enric Trullols i Farreny
Director de l’Escola Politècnica
Superior d’Enginyeria
de Vilanova i la Geltrú

La mobilitat funcional és una facultat
legal que té l'empresari per adaptar
temporalment les funcions dels treballadors
de la seva empresa a la
realitat organitzativa
de la mateixa. Tal
com estableix la
formativa (art. 39
de l’), no requereix
del consentiment
del treballador ja
que és una decisió
unilateral de l'empresari.
Tipus de mobilitat funcional:
Existeixen diverses classificacions
quant a la mobilitat
funcional, però la que veurem
en aquest article (per ser la
més general) és la referent a
la direcció del canvi de funcions
(vertical/horitzontal).
- Mobilitat vertical: Es parla
d'aquest tipus de mobilitat
quan al treballador se li encomanen funcions d'un
grup professional que no es corresponen amb el seu
(funcions de categoria superior o inferior). A manera
d'exemple suposem que el departament de vendes
està format per un cap de grup i tres teleoperadores
(cadascuna amb una zona geogràfica distinta). El cap
de grup marxa de l'empresa i mentre es resol la seva
successió en l'empresa, una de les teleoperadores ocupa
el càrrec de cap d'equip. En aquest cas estaríem davant
una mobilitat funcional vertical ascendent. En el mateix
supòsit anterior (un cap d'equip i tres teleoperadores)
si el que marxa de l'empresa és un teleoperador i el
cap d'equip s'encarrega de realitzar també les trucades
que realitzava el teleoperador estaríem davant la
mobilitat funcional vertical descendent.
Cal destacar que quan ens trobem davant una mobilitat
funcional vertical ascendent, una vegada transcorregut
el període legal, el treballador pot reclamar que se li
ascendeixi a la categoria superior.
- Mobilitat horitzontal: Ens trobem davant aquest
Juridic
Mobilitat funcional: avui aquí i demà...
Algú ha tingut alguna vegada que fer una funció que no li corresponia? Algú ha hagut de
substituir temporalment un company de categoria inferior en les seves funcions?
Algú s'ha plantejat alguna vegada la legalitat/il·legalitat d'aquestes situacions?
La mobilitat funcional és un element molt utilitzat pels empleadors, bé de forma directa
(establir un canvi de funcions en un empleat) o indirectament (quan l'empleat realitza funcions que
no li corresponen per la pròpia inèrcia del seu treball).
supòsit quan les noves funcions corresponen al mateix
grup professional del treballador. En el supòsit anterior
(un cap d'equip i tres teleoperadors ) si un teleoperador
abandona l'empresa i les seves funcions (en
comptes de realitzar-les el cap d'equip) les realitza
un altre dels teleoperadors. En aquest supòsit, les
funcions són del mateix grup professional però abans
solament realitzava les trucades d'una zona geogràfica
i ara són dues zones.
Limitis de la mobilitat funcional:
Tal com comentàvem al principi, la mobilitat funcional
pot ser decidida unilateralment per l'empresari. No
obstant això, per a evitar situacions d'abús, la normativa
ha volgut recollir unes limitacions a aquesta
facultat empresarial.
- Limitacions genèriques: Aplicables en qualsevol tipus
de mobilitat funcional:
o El dret a no ser discriminat i que es respecti en tot
moment la dignitat del treballador.
o A no sofrir un menyscapte quant al dret de formació
i promoció professionals.
- Limitacions econòmiques: Com a norma general, el
treballador afectat per una mobilitat funcional ha
de percebre la retribució de les funcions efectivament
realitzades. No obstant l'anterior, vam trobar que hi
ha una excepció ja que el treballador que sofreixi
una mobilitat funcional vertical descendent, tindrà
dret a mantenir la retribució d'origen.
-Limitacions quant a la titulació: quan es produeix
una mobilitat funcional vertical ascendent, el treballador
que realitza les funcions, ha d'estar en possessió
de la titulació i formació necessàries per al nou lloc.
Els convenis col·lectius poden, i
solen, regular el tema de la mobilitat
funcional, per la qual cosa,
i en cas de produir-se, no dubti
en acudir com a primera via d'informació
al conveni col·lectiu
aplicable en l'empresa
Ana María Gómez
Ibáñez & Almenara, S.L.
J
57

58
T
R RSC
Empreses amb cor: RSC a les Pymes
Programa “Empreses amb cor” de Càritas Diocesana de Barcelona
Pràcticament cada dia surten noves informacions
sobre la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) o
Responsabilitat Social Empresarial (RSE) en els diferents
mitjans de comunicació.
Més enllà del que molts van considerar una “moda”,
el cert és que la RSC s’està consolidant en el nostre
país com un element identitari de moltes empreses.
Empreses que van més enllà de les pràctiques de
màrqueting amb causa, del patrocini o del mecenatge,
i que situen la RSC com un element consubstancial al
cor de l’empresa, en tant que organització social
responsable.
Ara bé, sovint s’associa la pràctica de la RSC a les
multinacionals, a les grans empreses, però el cert és
que per les petites i mitjanes empreses és una gran
oportunitat de futur. Les PIME, per la seva dimensió
i arrelament al territori, a la realitat social i cultural
més propera i quotidiana, poden ser un gran exemple
de corresponsabilitat social. És més, hi ha tot un seguit
de pràctiques en RSC que tenen molt més de sentit
des de les PIME que no pas des de les grans empreses.
RSC a les PIME
Hi ha moltes modalitats de suport d’una empresa que no passen necessàriament pel donatiu
Personal de Sony descarregant joguines per a la campanya de Reis
“una joguina per a cada infant”
Un projecte d’acompanyament a persones grans, la
dinamització d’un servei d’assessoria per a joves que
tenen dificultats d’inserció laboral, la recuperació
d’un espai verd en el municipi, el suport a antigues
tradicions que perviuen en pobles i llogarets de la
nostra geografia... són alguns exemples de com es
pot materialitzar una col·laboració entre l’empresa
i les organitzacions socials.
On rauen els hàndicaps? En primer lloc en el
desconeixement general de la RSC i les seves
Un projecte d’acompanyament a
persones grans, assessoria d’inserció
laboral per a joves , la recuperació
d’un espai verd en el municipi, el
suport a antigues tradicions ... són
alguns exemples de col·laboració de
l’empresa
pràctiques; en segon lloc en limitar la col·laboració
a l’aportació econòmica a un projecte. I és que hi ha
moltes modalitats de suport que no passen pel
donatiu: l’assessorament tècnic, el voluntariat
corporatiu, la prestació gratuïta de serveis, la donació
de productes, el facilitar el coneixement d’aquella
entitat local entre els treballadors i treballadores, la
implicació en una campanya puntual...
Hi ha tot un gran camí a recórrer. Tenim experiències
interessants, com ara el programa Empreses amb Cor
de Càritas Diocesana de Barcelona. Experiències que
han posat de manifest el desig compartit entre
empreses i entitats socials de treballar plegats per la
nostra comunitat, pel benestar de totes les persones
que fan els nostres pobles i ciutats, i que necessiten
del suport i dinamisme de les
PIME del nostre país
Luis M. Luna
Càritas Diocesana de Barcelona

Espanya necessitarà 30.000 titulats TIC els
propers cinc anys
El passat mes de març, el Col·legi va fer públic a
Santander un estudi que desvetlla que Espanya necessitarà
entre 20.000 i 30.000 llicenciats en aquesta
matèria en els propers cinc anys. Així ho va expressar
Ferran Amago, Degà del COITT, qui va presentar, al
costat del Secretari General del Col·legi, José Javier
Medina, i el rector de la UIMP, Salvador Ordóñez, el
Llibre Blanc-Guia Professional de les Telecomunicacions,
en el marc de la XXI Trobada de les Telecomunicacions
“Comença el futur”.
Actualment, la borsa d'ocupació està “buida a nivell
nacional”, quan el normal és que el Col·legi compti
amb 500 o 600 currículums. En opinió de Ferran
Amago, “si no cuidem les enginyeries, al final hipotecarem
el futur i no desenvoluparem el talent i
l'enginy de bona part dels enginyers del país”. Per
això, va apostar per fer “canvis estructurals dintre de
les pròpies enginyeries” i va mostrar el seu suport al
projecte de Bolonya, atès que oferirà grans oportunitats
als nostres professionals.
L'autor del Llibre Blanc, José Javier Medina, va explicar
que es va escriure amb el consens dels responsables
de les quaranta-dues escoles universitàries que imparteixen
aquesta enginyeria. Medina va assenyalar
la “crisi vocacional” de tots els estudis a Espanya, i
“en particular” de les enginyeries. No obstant això,
els estudis de Telecomunicació semblen escapar
d'aquesta regla general.
Així mateix, va recalcar que el sector de les TIC “tindrà
pocs titulats a Espanya en els propers anys”, un
desajustament que “cal preveure”. Va reclamar al
món universitari que “sigui conscient d'aquest
desfasament” i que prengui les mesures oportunes
en un moment tan crucial com l'actual, en el qual es
produiran grans canvis amb les noves titulacions.
El proper any se substituiran les actuals enginyeries
per l'enginyeria de grau únic. La de Telecomunicacions
abastarà continguts de Telemàtica, Audiovisual,
Electrònica i Xarxes de Comunicació. Finalitzats els
quatre anys d'estudi que es requereixen per a
l'obtenció del títol de Grau, l'estudiant podrà realitzar
un màster d'especialització tecnològica i finalment
Actualitat
del
COITT
A
un doctorat “al que cal donar la importància que té
per a la docència i la investigació”, va recalcar Medina.
A més de la presentació del Llibre Blanc – Guia Professional
de les Telecomunicacions, el Col·legi va
desplegar una gran activitat en la Comunitat de
Cantàbria. Ferran Amago, José Javier Medina, i Sixto
Domínguez, Tresorer del COITT, es van entrevistar
amb el President de la Comunitat Càntabra, Miguel
Ángel Revilla. En l'animada trobada es va expressar
la intenció del nostre col·lectiu de participar en activitats
conjuntes. També van tenir lloc sengles reunions
amb els rectors de les Universitats Internacional
Menéndez Pelayo, Salvador Ortega, i de Cantàbria,
Federico Gutiérrez, en les quals es van plantejar
qüestions importants relatives a l'ocupació dels titulats
i al progrés de les noves titulacions d'enginyeria dintre
del marc de Bolonya.
Trobada amb l’alcadessa de Marbella
El passat 10 de setembre una representació
d'Enginyers Tècnics de Telecomunicació va ser rebuda
per l'alcaldessa de Marbella dintre de l'ampli pla
d'iniciatives que el nostre Col·legi està desplegant en
la Comunitat Andalusa. El COITT i les seves demarcacions
continuen amb el repte de desenvolupar projectes
innovadors en el sector amb l'objectiu d'obrir
àrees de participació sociolaboral en diferents disciplines
tecnològiques per als nostres enginyers. El
president de la nova Associació d'Enginyers Tècnics
de Telecomunicació a Andalusia, Andrés Mira, juntament
amb el representant dels nostres Enginyers i
Lliure Exercents a Marbella, Pedro Córdoba, van
mantenir una reunió de treball en el consistori de
Marbella, juntament amb el president de la AEITT,
José Javier Medina, l'alcaldessa, Ángeles Muñoz, i el
regidor de Noves Tecnologies, Félix Romero. L'objectiu
que es perseguia era definir vies de treball conjunt
en la tecnificación i la modernització del propi municipi
mitjançant la implantació de noves tecnologies
que acostin la Societat de la Informació als ciutadans.
Després de la fructífera trobada, el regidor i els nostres
representants van concedir una roda de premsa als
mitjans de comunicació andalusos, els quals van
destacar els possibles beneficis que poden reportar
per a la ciutadania andalusa els acords als que s’ha
arribat en tecnologies de telecomunicacions.
59

60
A Actualitat
del
COITT
IV Encuentro COITT “Telecomunicaciones y
Discapacidad”
El día 27 de septiembre de este año de 2007 tuvo
lugar, en el Palacio de Congresos de Feria de Barcelona,
la VI Diada de les Telecomunicacions en Catalunya,
organizada por el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics
de Telecomunicació de Catalunya (COETTC),
http://www.coettc.com .
El IV encuentro de TIC y Discapacidad, organizado
por http://www.coitt.es, fue incluido en la misma,
como un activo de la ingeniería técnica de telecomunicación,
en el propósito integrador y normalizador
asumida por esta de las telecomunicaciones pensadas
para todos.
Desde las 9,00 hasta las 20,00 horas, la Diada transcurrió
tal como estaba previsto, en torno a 17 mesas
redondas, que giraron alrededor de tres ejes temáticos:
Telecomunicaciones y Discapacidad, “el sector TIC y
sus profesionales”, y “la interactividad, un mundo de
nuevas oportunidades”. Un total de 90 ponencias,
con más de 2.700 asistentes acreditados, 20 stands
de diferentes empresas y 2 exposiciones, configuraron
el marco idóneo para que los profesionales y el público
interesado en los temas del sector pudieran participar
y compartir experiencias.
De entrada y analizados los resultados, podemos
concluir que la Diada de les Telecomunicacions, que
organiza el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de
Telecomunicació de Catalunya, se ha convertido en
una cita obligada en Cataluña y un referente en el
resto de España.
Encuentros como este de telecomunicaciones y discapacidad,
vinculando aspectos tan concretos, ya de
necesidades inducidas ya de necesidades emergidas
a raíz de la evolución técnica de los últimos años, no
son muy frecuentes.
Fue Telefónica quien los inició en Madrid en 1996,
continuando éstos en Hispanoamérica organizados
por AHCIET http://www.ahciet.net, hasta el año 2001,
con un vacío de dos años, para ser retomados de
nuevo en España por el COITT en el año 2003.
En agradecimiento y testimonio de estos antecedentes,
me permito transcribir mis propias palabras en el
pequeño acto de bienvenida del encuentro.
Discurso acto inaugural
“Este IV encuentro del COITT tiene lugar en Barcelona,
gracias a la amable invitación de nuestros compañeros
del Colegio Oficial de Ingenieros Técnicos de Cataluña.
En tres minutos quiero hablarles de mi propia experiencia
profesional, en el ámbito de la discapacidad,
por cuanto entiendo que es relevante en lo que se
refiere a los antecedentes de este encuentro.
He sido hasta mi prejubilación en Telefónica, hace
ahora justo tres años, gestor de proyectos sociales y
experto en TIC y Discapacidad.
Tuve la suerte de conocer el mundo de la discapacidad
en 1994. Por entonces, sólo Telefónica se ocupaba de
dar respuesta a las demandas de comunicación de las
personas con discapacidad, entre otras razones obvias
porque no había competencia.
Al principio fueron las cabinas adaptadas, a comienzos
de los sesenta. Luego fueron surgiendo adaptaciones
e incluso simplemente explicaciones de uso de los
teléfonos más polivalentes, ampliando el conocimiento
de su potencialidad a personas con dificultades de
audición o de visión. Pero habrían de transcurrir aún
unos años más, hasta que en 1994, Cándido Velázquez
Gaztelu, presidente de la compañía por entonces y
concernido en lo personal, tuviera la intuición de las
posibilidades de mercado de la discapacidad y de la
diversidad de situaciones a las que nos enfrentamos
las personas en nuestro día a día.
He vivido de manera apasionada el proceso de transformación
en materia de discapacidad de la sociedad
española en los últimos años. De los apenas 300 DTS
para sordos, incompatibles entre sí en 1994, a los
probablemente más de 15000 que existan en este
momento y a las decenas de miles de móviles de los
que hacen uso tanto las personas sordas como las
personas del entorno de estas. De los apenas existentes
servicios de telealarma y posteriormente servicios de
teleasistencia no normalizados, a los más de 170.000
sólo en el ámbito de la financiación de las diferentes
administraciones. De las personas gravemente inca-

pacitadas en la movilidad, sin apenas posibilidades
de comunicación, a ingeniosos sistemas de activación
vocal, visual o de soplido.
Todo esto ha sido posible por varias razones. En primer
lugar por el nivel de conciencia de todos; en segundo,
por el empuje impagable de las propias personas con
discapacidad.
De todo ello vamos a hablar en este encuentro.
Gracias a todos y bienvenidos”
1- Desarrollo del Encuentro
El encuentro se ajustó con bastante rigurosidad a la
agenda prevista. De los 19 ponentes, sólo uno de ellos
no pudo asistir por encontrarse indispuesto:
Las empresas y/o instituciones representadas fueron:
- Telefónica Móviles
- Vodafone España
- Orange
- Technosite
- Bioingeniería Aragonesa
- Indomo
- Inmomática
- Fiapas
- UPM
- UAB
- URJC
- Secretaría Telecomunicaciones Cataluña
- Fundación para la integración personas con discapacidad
- Instituto Biomecánica de Valencia
En el encuentro ha quedado de manifiesto que la
discapacidad se puede entender desde todo punto
de vista, incluido naturalmente el del mercado. ¿Cuantas
personas con discapacidad reconocida hay en
Europa? Tantas como para conformar un país de más
de cuarenta millones de habitantes. Sin embargo, no
es sólo eso. La discapacidad es una situación de diversidad,
de las muchas que conforman la vida de las
personas, en la que absolutamente todos nos podemos
ver implicados. Es por ello, entre otras razones, por
la que hay que tomar muy en serio la vinculación con
las nuevas técnicas de comunicación.
La discapacidad se puede agrupar desde el punto de
vista de las telecomunicaciones como:
- Discapacidad visual
- Discapacidad auditiva
- Discapacidad motriz
- Discapacidad cognitiva
- Personas de edad avanzada
Actualitat
del
COITT
A
En el año 2050 España será el país que tenga el mayor
número de personas mayores del mundo (36%), con
un 11% de personas mayores de 80 años. Empero
vejez no es sinónimo de discapacidad. Lo cierto es
que las personas vamos perdiendo capacidades según
envejecemos: perdida de audición, visión y movilidad
son prácticamente compañeras inseparables en nuestro
caminar diario.
No obstante, el acercamiento de las personas con
discapacidad y las personas mayores a las TICs es muy
diferente. Las personas con discapacidad jóvenes
aceptan la tecnología y la consideran como un factor
muy importante de promoción de su autonomía
personal. La aceptación de la tecnología por parte
de las personas mayores es mucho menor, esta menor
aceptación se achaca habitualmente a la dificultad
de uso y la resistencia al cambio, si bien pudiera haber
otros factores que juegan un papel de más importancia
como la adecuación del diseño a las expectativas
de este colectivo.
Sin embargo, uno de los tópicos es imaginar la discapacidad
como una falta de capacidad para hacer algo.
No es así. La capacidad tiene que ver con la voluntad
y el propósito. Los medios y los instrumentos son las
necesidades en función de la diversidad funcional de
las personas.
Empero, como en todo, tal vez haya un exceso de
novedades, simplemente por cuanto no hay sosiego
para su asimilación: alfombras inteligentes, sin pilas,
que detectan el estado de salud de las personas al
entrar al cuarto de baño; textiles en las paredes de
las casas que cambian de textura y de color en función
del ambiente; teléfonos hiperinteligentes que controlan
y supervisan nuestras constantes vitales, y
avisan, advierten e incluso toman decisiones.
61

62
A Actualitat
del
COITT
España está en todo. Tal vez se de un exceso de
autocrítica, pero lo cierto es que se está en todo lo
puntero y de manera determinante en ocasiones.
Probablemente el concepto que más haya calado y
que de manera progresiva va tomando mayor fuerza
es el de diseño para todos. Algo es accesible cuando
se puede llegar a ello, y esto como es natural nos
afecta a todos.
En España la penetración de la telefonía móvil es del
107%, y las líneas telefónicas móviles triplican a las
fijas. El móvil no nos da mayor movilidad, pero sí nos
da una mayor independencia. El móvil es justamente
en este momento el centro de todo cuanto afecta a
la diversidad funcional de las personas.
En el encuentro se ha puesto también de manifiesto
el empuje de Telefónica, Vodafone España y Orange
en este sentido, con ingeniosas soluciones para personas
mayores, niños, mujeres maltratadas, personas
con movilidad reducida...
En este encuentro se nos ha vuelto a recordar la
discapacidad tecnológica. En las empresas apenas se
puede hacer ya nada sin el becario de 22 a 25 años,
que hasta no hace mucho quedaba arrinconado
haciendo fotocopias o trayendo el café. Ahora es
imprescindible a la vez que objeto de deseo; un
ordenador, un programa que se resiste. El becario al
tiempo que escucha música, pone en marcha el programa
que se desconoce, configura una nueva cuenta
de correo, accede a la base de datos remota inaccesible
para el veterano, por lo que:
Precisamos formación permanente
Para subsanar esta dependencia entre otros precisamos
de formación permanente. El tiempo de formación
de una persona desde la niñez a la universidad
es de unas 60.000 horas, frente a las 1.500 que emplean
como promedio las empresas para formar a sus
empleados en toda la vida laboral de estos. Es imposible
por tanto mantener a un profesional competitivo
sin formación permanente. Conviene por tanto multiplicar
al menos por tres el tiempo de formación, e
incluir en ella la accesibilidad y el diseño para todos.
2 - Conclusiones
- Este es el primer encuentro en el que se pone de
manifiesto el interés mayoritario del profesional
de las telecomunicaciones en conocer el mundo de
la discapacidad. De las cuarenta a sesenta personas
como promedio de cada conferencia, poco más de
tres o cuatro eran personas con discapacidad.
La subtitulación, audiodescripción y nuevos servicios
de la nueva TDT, deben de darse en una mayor
proporción, de manera regulada y no quedar exclusivamente
a la libre y buena voluntad de las televisiones,
al menos en las de servicio público. Hay que
destacar, además, que la tecnología digital supone
una oportunidad de creación de nuevos servicios
destinados a las personas con discapacidad.
- Los lugares de concurrencia o donde el nivel de
ruido sea alto, las pantallas de información deben
de incluir avatares que incorporen signos e iconos
entendibles por todos.
- Debe de seguir incidiéndose en el diseño para todos.
3- Páginas web de las empresas e instituciones que
han participado en la Diada, “IV Encuentro TIC y
Discapacidad”
FUNDACIÓN ORANGE www.fundacionorange.es
STENOTYPE ESPAÑA www.stenotype-es.com
INDOMO http://www.indomo.es
INSTITUTO DE BIOMECÁNICA DE VALENCIA
http://www.ibv.org
FUNDACIÓN INTEGRACIÓN DISCAPACIDADES RED
http://www.integraciondiscapacidades.org/
CEAPAT http://www.ceapat.org
REAL PATRONATO SOBRE DISCAPACIDAD
http://www.rpd.es/
MOVISTAR http://www.movistar.es/accesible
TELEFÓNICA DE ESPAÑA
http://www.telefonica.es/accesible/
SABIA www.sabia.es
FIAPAS http://www.fiapas.es/FIAPAS/index.html
VODAFONE ESPAÑA http://vodafone.es/
TECHNOSITE http://www.technosite.es/
SECRETARIA TELECOMUNICACIONES GENERALITAT
CATALUÑA http://www.gencat.net/
UNIVERSIDAD REY JUAN CARLOS
http://www.urjc.es/
UNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE BARCELONA
http://www.uab.es/
UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE MADRID
http://www.gatv.ssr.upm.es
INMOMÁTICA http://www.inmomatica.com
Francisco Limonche Valverde
Presidente Comisión Sociedad
y Medio Ambiente COITT
Coordinador 4º Encuentro
de Telecomunicaciones y Discapacidad

COETTC i Localret signen un conveni de col·laboració
El Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació
de Catalunya i Localret han signat un conveni
de col·laboració per dinamitzar i impulsar el sector
TIC a Catalunya.
En el marc d’aquest conveni, el COETTC realitzarà
informes tècnics a petició de Localret sobre temes TIC
per tal d’aprofundir el coneixement del sector
tecnològic.
Dins del marc del conveni de col·laboració, és palès
l’objectiu de fer arribar la TDT a la totalitat del territori
català i que el canvi des de la televisió analògica es
dugui a terme d’acord als terminis previstos. En aquest
sentit, es planificarà una jornada per part d’ambdues
institucions pel mes de febrer de l’any vinent per tal
d’analitzar la situació de la TDT.
Un altre exemple del compromís i de la importància
d’aquest camp el trobem a la Unió Europea. Gràcies
a la col·laboració de la Comissionada per a la Information
Society and Media, la Sra. Viviane Reding, al
sopar de cloenda de la 6a Diada de les Telecomunicacions
a Catalunya, s’ha comprovat que hi ha una clara
intenció per part d’aquesta institució pública
d’apropament als col·lectius líders del sector.
Un altre punt de l’acord és l’interès tant de Localret
com del COETTC per a la divulgació del coneixement
envers les telecomunicacions. Això es farà realitat
gràcies a la programació de jornades de formació
durant els propers mesos. D’aquesta manera es continua
exercint des del Col·legi el vessant de pedagogia
social en matèria de telecomunicacions.
FE D’ERRATES:
En el número anterior de Connectta’t, a la pàgina 18 apareix
signat l’article per la Sra. Sira Coll. En realitat hauria d’estar
signat per la Dra. Elisabet Golobardes, directora d’ETSEEI La
Salle i portaveu del Projecte DonaTic, a la qual correspon la
fotografia de l’esmentada pàgina.
Actualitat
A
Se celebren les Jornades de la Innovació a l’Edificació
El COETTC va participar a les jornades organitzades
per La Salle URL.
El COETTC ha participat en el cicle de jornades
d’innovació en l’edificació sobre “Llar Digital i
Eficiència Energètica”.
Salvador Ramon, Gerent del COETTC, va participar
com a moderador en la Jornada de la demarcació de
Barcelona.
Les jornades estan adreçades a promotors,
constructors, arquitectes, enginyers, instal·ladors,
empreses de serveis i usuaris finals. Els objectius de
la jornada eren la posada en escena dels avenços
aconseguits per les empreses en temes de llar digital
i eficiència energètica, i d’aquesta manera fer real
l’opció de estalvi energètic i el respecte al medi
ambient amb la gestió intel·ligent de l’energia.
Les jornades han comptat en total amb una àmplia
participació durant les cinc convocatòries a Madrid,
Bilbao, València, Màlaga i Barcelona.
El COETTC participa al Mobile World Congress com
a official supporter
El Col·legi estarà a la trobada més important a nivell
mundial de les tecnologies sense fils, abans anomenada
3GSM World Congress.
L’esdeveniment més important del sector de les
tecnologies mòbils aplega a Barcelona els principals
càrrecs de les organitzacions més importants d’arreu
del món. L’organització preveu superar els voltant
de 52.000 visitants de l’edició anterior. L’esdeveniment
tindrà lloc al recinte de Fira de Barcelona de l’11 al
14 de febrer d’enguany.
63

64
A Actualitat
Èxit de les IV Jornades de les Telecomunicacions a les
Administracions Locals organitzades pel COETTC i
l’ACM
El COETTC i l’ACM han organitzat conjuntament i amb
la col·laboració de Localret, la Diputació de Girona, la
de Lleida i Tarragona les IV Jornades de les Telecomunicacions
a les Administracions Locals.
Les jornades han comptat en total amb la participació
de més de dues-centes persones durant les quatre
convocatòries a les quatre demarcacions de Catalunya.
En el decurs d’aquesta jornada, Jordi Bosch, Secretari
de Telecomunicacions i Societat de la Informació de
la Generalitat de Catalunya, va afirmar que “és molt
important reivindicar el rol estratègic de les administracions
locals en termes de planificació” i ha qualificat
de “repte de present i de futur” extendre la política
d’infraestructures actual que mira d’assolir i consolidar
el “futur social, econòmic i polític” de Catalunya.
D’altra banda, Pere Navarro, president de Localret, va
declarar que la Administració pública “avui en dia no
té prou capacitats, però sí voluntat d’aplicar les noves
tecnologies a tots els territoris de Catalunya” en termes
de les TIC; i que “hi ha una ferma voluntat d’aproparse
als territoris d’acord amb els professionals de les
telecomunicacions, i en especial dels enginyers tècnics
de telecomunicació”. Apuntava també que, en termes
de telecomunicacions, “és molt important actuar arreu
de Catalunya per aconseguir un grau elevat de cohesió
a nivell territorial i ciutadà”.
Rafael de Yzaguirre, Secretari General Adjunt de l’ ACM,
va deixar constància de que “si fa 25 anys treballàvem
per a què tots els pobles i ciutats disposessin, per
exemple, d’equipaments públics per a tothom, ara
hem de garantir que tots els pobles i ciutats disposin
d’accés a Internet” i de que “les noves tecnologies no
han de configurar municipis de primera i segona divisió,
sinó tot el contrari: han d’enfortir i cohesionar el
municipalisme català. Les telecomunicacions ens han
de permetre superar la Catalunya de les dues velocitats
per assolir les 3 “C “: un municipalisme COHESIONAT,
CONNECTAT i CAPDAVANTER”.
Ferran Amago, Degà del COETTC, va afirmar que “la
jornada coorganitzada per l’ACM i el COETTC, amb la
col·laboració de Localret, ha estat un èxit tant de
participació com de conclusions i compromisos. Ha
quedat explícita la necessitat d’implementar la planificació
i gestió de les infraestructures de telecomunicació
en el dia a dia de les administracions locals”.
Les institucions organitzadores van planificar la sèrie
de jornades durant els mesos d’octubre i novembre a
les quatre demarcacions catalanes per tal d’apropar
arreu de Catalunya la realitat de l’aplicació de les noves
tecnologies i les TIC en general. Les dates i emplaçaments
d’enguany han estat els següents:
- 16 d’octubre a Barcelona, a l’Auditori FIATC (Av.
Diagonal, 648).
- 24 d’octubre a Lleida, a Municipàlia, Palau de Vidre.
- 30 d’octubre a Tarragona, al Palau de la Diputació
de Tarragona.
- 6 de novembre a Girona, al Centre Cultural de Girona.
ITF: Innovació, talent i recursos reunits a Barcelona
El COETTC va ser l’únic col·legi professional que va
col·laborar en les jornades organitzades per la Cambra
de Comerç de Barcelona i la American Chamber of
Commerce in Spain.
L’ITF ’07 s’ha celebrat el 28 i 29 de novembre a la Casa
Llotja de Mar (Pg. d’Isabel II, núm. 1, Barcelona),
magnífic escenari per presentar projectes innovadors
per tal de trobar capital risc a mercats estrangers.
L’ITF és l’esdeveniment de referència i de networking
per a executius internacionals de les indústries
tecnològiques i per a tots aquells interessats en aquest
fòrum d’intercanvi d’idees. Aquest està adreçat a
executius, empresaris, científics i enginyers, així com
a assessors legals, polítics, inversors i analistes.
És de vital importància la presència del COETTC, com
a col·legi professional capdavanter, a esdeveniments
com l’ITF.

Es constitueix el Comitè
Permanent d’Experts per a
l’elaboració del Pacte Nacional
per a la Recerca i la
Innovació
El Govern va aprovar el proppassat
6 de novembre la
constitució d'un Comitè
Permanent d'Experts per a
l'elaboració de les bases del
Pacte Nacional per a la Recerca
i la Innovació (PNRI) que
Miquel Teixidor,
director general de Genaker
s'encarregarà d'elaborar un Document de Bases per
al Pacte Nacional que tingui en compte tant el vessant
acadèmic com l'empresarial de la recerca i la innovació,
i basada en el rigor, l'expertesa i la independència.
El Comitè Permanent d'Experts estarà copresidit per
Lluís Arola - catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular,
exrector de la Universitat Rovira i Virgili (URV)
i director científic del Parc Tecnològic del Camp - i per
Ramon Ollé - president executiu de la Business Engineering
School La Salle i president de la Fundació
Epson-. Estarà integrat per Eva Bastida Tubau - directora
científica de l'empresa Grifols -, Joaquim Boixareu
Antolí - conseller delegat d'Irestal Group -, Ramon
Gomis de Barbarà - director de recerca de l'Hospital
Clínic -, Guillem López Casanovas - catedràtic
d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra -, Montse
Ollé Valls - professora de Política d'Empresa de l'Escola
de Negocis ESADE -, Miquel Àngel Pericàs i Brondo -
director de l'Institut Català d'Investigació Química -,
Lluís Rullán Colom - president executiu de Port Aventura
-, Josep Tarragó Colominas - director de l'Institut
de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries - IRTA -,
Miquel Teixidor Castey -director general de Genaker
-, Mireia de la Rubia Garrido - directora del
programa Innova de la UPC -, Salvador Barberà Sández
- catedràtic d'Economia de la UAB -, Xavier Cardona
Torrandell - president de Prysmian Cables & Systems -,
Josep Maria Pujol Artigas - president de Ficosa -.
Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI)
El Govern ha decidit impulsar un acord d'ampli consens
social per posicionar la R+I com a elements claus per
al progrés de Catalunya, conscient que la recerca i la
innovació (R+I) són les arrels del nou model de desenvolupament
socioeconòmic en la societat del coneixement.
Aquest Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació
tindrà com a finalitats generals situar la R+I com una
prioritat estratègica en l'agenda política, social i
Actualitat
A
econòmica de Catalunya; generar una visió compartida
a llarg termini sobre els reptes, les estratègies
principals i els esforços necessaris en R+I i facilitar
una acció sinèrgica, eficaç i eficient de tots els agents
implicats en la R+I, basada en la confiança, la cooperació,
el compromís i el sentit de país.
L'abast del PNRI és força ampli i afecta a diferents
processos i polítiques en la cadena de valor
socioeconòmic del coneixement com la generació i
la transferència del coneixement; la política científica
i tecnològica; la innovació i la política industrial i de
serveis; els recursos humans, materials i econòmics;
el sistema de recerca i innovació i els seus processos
facilitadors.
L'assoliment del PNRI i el seu desplegament afecta
un ampli ventall d'agents com són les administracions,
els agents del coneixement, i els socioeconòmics.
També fomenta la participació de la societat civil,
que és vital per poder fer un salt qualitatiu en R+I.
El desplegament del PNRI és una missió compartida
pels agents socials que des del vessant d'impuls governamental
s'haurà de visualitzar, principalment,
en el proper Pla de Recerca i Innovació 2009-2012 i
en la legislació necessària per assentar jurídicament
les decisions preses.
El desplegament del PNRI haurà de permetre, en els
propers anys, tenir un posicionament estratègic en
R+I eficaç i fiable; desenvolupar un sistema de R+I
avançat, amb una governança intel·ligent i unes
interaccions sinèrgiques entre els seus integrants;
incrementar focalitzadament la inversió en R+I,
pública i privada; tenir polítiques en R+I estables a
llarg termini; alinear estratègicament i amb major
coherència les polítiques nacionals en R+I i les externes
(Estat i Europa) i valoritzar el rol social de R+I, dels
seus valors i dels seus agents entre les persones.
El COETTC, membre col·laborador de l’IP Cities
El proppassat 22 i 23 de novembre, el gerent del
Col·legi, Salvador Ramon, en representació del
COETTC va participar en el cicle de jornades IP Cities,
que van tenir lloc a Viladecans. Va participar com a
dinamitzador en la taula on també hi participaven
els senyors Kees Rovers, Paul Larsen i Mauro Soto.
En aquesta edició del IP Cities es van presentar alguns
models de ciutats més innovadors d’Europa i del món
que han consolidat infraestructures de telecomunicacions
de fibra òptica fins a la llar. Entre d’altres,
65

66
A Actualitat
el congrés va comptar amb la participació de
representants de Utah, Dubai, Nuenen (Holanda),
Suècia, Noruega, La Manche (Basse Normandie),
Ylistaro (Finlàndia) i Astúries.
IP Cities és una iniciativa de l’Ajuntament de Viladecans
i la Diputació de Barcelona que té com objectiu
fonamental impulsar a Catalunya i a la resta de l’Estat
el debat sobre les noves infraestructures de
telecomunicacions d’alta velocitat basades en xarxes
de fibra òptica (tecnologia FTTH, Fiber to the Home).
Congrés de Lliure Exercents 2007
El Col·legi va organitzar la trobada anual del Lliures
Exercents el passat dia 13 de desembre.
Com cada any, els Lliure Exercents s’han trobat sota
l’organització del Congrés de Lliure Exercents del
COETTC. Al Congrés va anar a càrrec del Sr. Alfons
Rodríguez, Vocal de Lliure Exercici del Col·legi.
Aquest important acte va reunir més de 50 col·legiats
i es van debatre temes d’actualitat i d’interès per als
assistents.
El títol de la jornada va ser “Diversificació professional:
més oportunitats per al nostre col·lectiu” i la celebració
va tenir lloc a l’hotel NH Pòdium (C/ Bailèn, 4-6,
Barcelona), de les 17:00 hores a les 20:30 hores, on
a continuació es va servir un còctel a tots els assistents.
El programa de l’acte va ser el següent:
Resum – conclusions de la reunió anual de lliure
exercents COITT
Balanç de situació de l’exercici 2007 pels lliure
exercents
Ponent: Alfons Rodríguez, vocal de lliure exercici del
COETTC.
GAP FILLERS, la solució per rebre la TDT.
Ponent: Juan Portela, Tredess.
CTE – HR. Noves necessitats a la construcció.
Ponent: Sergi Soler, representant de la comissió
d’acústica del COETTC.
Llei 3/2007: l’obra pública incorpora Infraestructures
de Telecomunicacions.
Ponent: Antoni Solé, Secretaria de Telecomunicacions
de la Generalitat de Catalunya.
Còctel - Networking
Posteriorment a les 21:00h i al mateix lloc es va
celebrar el Sopar de Nadal del COETTC.
Premi millor expedient Escola Politècnica Superior
d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú
El passat dia 25 d’octubre
es va lliurar el
premi al millor expedient
de la promoció
06-07 de l’Escola Politècnica
Superior d’Enginyeria
de Vilanova i
la Geltrú.
L’alumne guardonat va
ser Ibán Cerro Gálvez.
L’acte va estar emmarcat
en la inauguració
del curs acadèmic
07-08, que va ser inaugurat pel director de l’EPSEVG,
el Sr. Enric Trullols, l’alcalde de Vilanova i la Geltrú,
el Sr. Joan Ignasi Elena i Garcia, i José Luis Andrés
Yebra, vicerector de la UPC. El Sr. Manel Durán, vocal
d’Universitats del COETTC, va ser l’encarregat de
lliurar el premi.

Premi millor expedient Escola Universitària Politècnica
de Mataró
El dia 26 d’octubre es
va celebrar el lliurament
del premi al
millor expedient de la
EUPMT, en el marc de
l’acte d’inauguració
oficial del curs 07/08.
L’acte va coincidir
amb la celebració del
25è aniversari de
l’escola i va tenir lloc
al Teatre Monumental
de Mataró.
L’alumne premiat va ser Jesús Rojano Montes. El
gerent del COETTC, el Sr. Salvador Ramon, va ser
l’encarregat de lliurar el premi.
Reunió anual de delegats d’escoles
L’objectiu és mostrar l’interès de la nostra institució
envers els estudiants, dinamitzar aquest col·lectiu dins
del COETTC i tenir una presència més activa i propera
a totes les universitats.
L’assistència va ser molt nombrosa i és una mostra
més de la rellevància del Col·legi dins de l’àmbit
estudiantil i universitària gràcies a la col·laboració
dels delegats de les escoles.
A la reunió es va difondre la informació relativa al
COETTC, les funcions que han de desenvolupar els
delegats, quines contraprestacions tenen, com ha de
ser la comunicació amb el Col·legi i quines accions
han de potenciar en les escoles.
D’altra banda, el Col·legi vol deixar l’empremta de
l’esperit dinàmic i jove als delegats perquè es transmeti
a la resta d’estudiants.
Sopar de Nadal del Col·legi
Actualitat
A
El proppassat 13 de desembre es va celebrar el tradicional
sopar de Nadal del COETT a l’hotel NH Pòdium.
Com cada any, es va retre homenatge als companys
que celebren els seus 25 anys a la professió: Joan
Samarra, Fernando Gómez-Raya i Salvador Ramon.
Gràcies a la col·laboració de la Caixa d’Enginyers, el
sopar va estar amenitzat per l’orquestra l’Habana, que
va delectar a tothom amb les seves magnífiques
interpretacions, així com l’intervenció d’uns còmics
que anticipadament van animar als assistents a celebrar
la fi de l’any.
Diverses empreses van cedir una serie d’obsequis per
sortejar entre el públic (DVD gravador Pioneer;
impressora Stylus Photo Epson; 2 Mòbils Orange 3G;
2 Mòbils McLaren Mercedes de Vodafone; Voice
Messenger iPaq 514 HP i 1 Llibre sobre Egipte cedit
per la Llibreria Mizar).
La Caixa va obsequiar a tots els assistents amb un
clauer per als homes i un marc de fotos per a les dones.
El govern andorrà rep una comitiva del COETTC
L’objecte de la visita és l’apropament del país andorrà
i el Col·legi en termes d’infraestructures de telecomunicacions.
L’Excel·lentíssim Sr. Xavier Jordana, Ministre
d’Urbanisme i Ordenances Territorial d’Andorra va
rebre una delegació del COETTC encapçalada pel
Vicedegà, Miguel E. Arredonda, el passat 19 d’octubre
a la seu del Govern Andorrà.
El motiu de la recepció va ser analitzar i aprofitar
l’experiència que té el govern andorrà en relació a
l’apagada analògica dels Canals de TV i l’activació de
la TDT a tot el territori. També es va comentar com
s’ha de planificar el desplegament de fibra que a finals
de l’any 2010 ha d’arribar a totes les llars andorranes.
67

68
Matins de TV3 - Salvador Ramon
21 d’agost 2007
Matins de TV3 - Salvador Ramon
21 d’agost 2007
Prat Ràdio
Col·laboració Ferran Amago
14/11/07
Catalunya Ràdio
Col·laboració Eusebi Gómez
07/11/07
COM Ràdio
Col·laboració Salvador Ramon
24/10/07
COM Ràdio
Entrevista Ferran Amago
27/09/07
Catalunya Ràdio
Entrevista Ferran Amago
27/09/07
Ona Catalana
Entrevista Ferran Amago
27/09/07
Localia TV
Entrevista Ferran Amago
27/09/07
Barcelona TV
Entrevista Salvador Ramon
27/09/07
EFE TV
Entrevista Ferran Amago
27/09/07
Món Empresarial
(Octubre 2007)
Món Empresarial
(Octubre 2007)
Expansión Catalunya
28 setembre 2007
AD
(Octubre 2007)

www.tecnonews.info
Expansión & Empleo
15 setembre 2007
La Nit al Dia de TV3 - Ferran Amago
29 setembre 2007
La Vanguardia
17 setembre 2007
La Nit al Dia de TV3 - Isabel Díaz
29 setembre 2007
expansionyempleo.com
17 setembre 2007
69

70
A
Agenda
Data Horari Nº insc. Títol Lloc
12, 19 i 26 gener 9.00h a 14.00h 10/20 Curs: Energia solar térmica Fundació UPC
2, 9 i 16 febrer 9.00h a 14.00h 10/20 Curs: Energia solar fotovoltaica Fundació UPC
2 i 9 febrer 10.00h a 14.00h 10/15 Curs: Lideratge i comunicació a la direcció d’equips Seu COETTC
16 i 23 febrer 10.00h a 14.00h 10/15 Curs: Lideratge i eficàcia a les presentacions en públic Seu COETTC
23 febrer, 1 i 8 març 9.00h a 14.00h 10/20 Curs: Wi-Fi als municipis Fundació UPC
1 i 8 març 10.00h a 14.00h 10/15 Curs: Eficàcia i rendibilitat a les conferències i declaracions a mitjans de comunicació Seu COETTC
4, 11 i 18 març A determinar 10/20 Curs: Disseny de distribució de senyals de radiotelevisió a edificis singulars Fte maximal
15, 22 i 29 març 9.00h a 14.00h 10/20 Curs: Peritatges a les telecomunicacions Fundació UPC
15 i 22 març 10.00h a 14.00h 10/15 Curs: La gestió del temps com a factor d’eficiència Seu COETTC
29 març i 5 abril 10.00h a 14.00h 10/15 Curs: eProductivitat: eines online de comunicació per a l’empresa Seu COETTC
12 i 19 abril 10.00h a 15.00h 10/20 Curs: Els nous mètodes de treball. Millora de la productivitat i noves tecnologies Seu COETTC
12,19 i 26 abril A determinar 10/20 Curs: Cablejat estructurat A determinar
26 abril i 10 maig 10.00h a 14.00h 10/20 Curs: Nocions de Comptabilitat per a no comptables Seu COETTC
10, 17 i 24 maig 9.00h a 14.00h 10/20 Curs: Aplicació del CTE-HR noves pràctiques de l’acústica en l’edificació Fundació UPC
31 maig, 7 i 14 juny 9.00h a 14.00h 10/20 Curs: Llicències d’activitat de telecomunicacions Fundació UPC
4, 11, 18 i 25 juny A determinar 10/20 Curs: Projectes ICT i certificació d’obra A determinar
A determinar A determinar 10/20 Curs: Avaluació de riscos i control de la radiació electromagnètica A determinar
A determinar A determinar 10/20 Curs: ICT acústica A determinar
A determinar A determinar 10/20 Curs: VoIp A determinar
SISTEMAS SCADA (2a edició)
Autor: A. Rodríguez Penin
Pàgines: 448
Editorial: Marcombo
Preu: 24 euros aprox.
YA SÉ QUIÉN TIENE TU QUESO
Autor: Dr. Montgomery Lee
Format: 214 x 140 mm
Editorial: Ediciones Granica
Preu: 14 euros
ENERGÍAS RENOVABLES
Autor: Antonio Creus Solé
Format: 296 x 211 mm
Pàgines: 402
Editorial: Ediciones Ceysa
Preu: 42 euros aprox.
Llibres
Els sistemes de Supervisió de Control i Adquisició de Dades (traducció de
SCADA, Supervisory Control and Data Acquisition) permeten la gestió i
control de qualsevol sistema local o remot gràcies a una interfície gràfica
que comunica l’usuari amb el sistema.
En aquesta segona edició s’ha fet un repàs general a tot el llibre, tot
ampliant principalment el capítol “Comunicacions industrials”, afegint-hi
gràfiques aclaratòries i realitzant petites correccions per intentar millorar
la comprensió del llibre.
Ya sé quién tiene tu queso vol reflexionar sobre com el mètode de treball
pot influir en els resultats obtinguts. El desenvolupament dels sistemes
d’informació és una activitat cada cop més complexa; no obstant això,
es tracta d’una activitat comparable a qualsevol altre quant al procés,
per la qual cosa una millora en el procés de desenvolupament pot
comportar un estalvi de cost i una millor qualitat. L’autor també analitza
el fenomen de la deslocalització, i pretén proporcionar claus i eines per
tal que el lector pugui treure profit de tots aquests fenòmens que s’estan
produint i que continuen evolucionant.
L’activitat humana consumeix molta energia, i la majoria de les energies
que s’utilitzen no són renovables (petroli, gas natural, etc), i a més a més
contaminen el medi ambient. En contrast, les energies renovables són
respectuoses amb el medi ambient, i es regeneren contínuament. El sol
és la principal font d’energia renovable, i a la seva vegada és l’origen
d’altres, com l’eòlica, l’hidroelèctrica i la biomasa.
Aquest llibre està adreçat a enginyers, instal·ladors, etc, que estiguin
interessats en el coneixement i l’aplicació d’aquestes energies.

SERVEIS BANCARIS
www.tecnocredit.com
www.caixa-enginyers.com
SERVEIS MÈDICS
www.fiatc.es
www.bbva.es
www.lacaixa.es
CENTRE DE IMPLANTOLOGIA
I ESTÈTICA DENTAL
www.mussap.es
SERVEIS CULTURALS
www.tnc.es
www.auditori.org
www.hna.es
www.mutua-enginyers.com
SERVEIS CULTURALS
www.hp.es
www.dir.es
www.unired.es
www.fila7.com
www.berlitz.es
ALTRES
www.ialmenara.com
www.penteo.com
www.telefonica.es
www.al-pi.com
www.formulaq.es
www.aenor.es
www.localret.net
www.mtr.es
www.spanto.com
Serveis Convenis
VIATGES
SOL HOTELES
www.vilavihotels.com
www.barcelo-viajes.es
www.elmuig.com
Nota: més informació sobre aquests serveis per als col·legiats els trobareu al web: www.coettc.com
(Serveis = Avantatges per col·legiats)
S
FORMACIÓ
www.fundacio.upc.edu
www.salleurl.edu
www.idec.upf.edu
www.vallnord.com
www.serradedalt.com
www.upcnet.es
www.vanasdive.com www.fghotels.com
www.cie.es
71

La vida es más intensa
en Alta Definición.
Nueva serie
Pure Vision HDTV.
¿Y si la realidad no fuese tal como la vemos? ¿Y si el mundo fuese mucho más preciso e intenso en matices? ¿Y si cada
imagen escondiera millones de imágenes? Entonces, tendríamos que inventar más nombres para los colores. Crear nuevos
apellidos para el negro: profundo, infinito… Y tendríamos que enseñar a nuestros ojos a ver con una definición absoluta.
Ya existe una forma total de ver el mundo. Con los nuevos Pioneer Pure Vision HDTVs, y una pantalla de 50 pulgadas que
eleva la Alta Definición (HD), a niveles máximos: 1080 p. Algo que tus ojos nunca habían experimentado.
¿Quieres saber más? www.pioneer.es