Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

More documents

Recommendations

Info

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s pecial comporta cambres de primera instància i una cambra d’apel·lació, l’oficina del procurador independent i una oficina de serveis administratius. Els seus efectius es componen de ciutadans del país i de personal internacional. El 31 de maig de 2009, s’havien tractat integralment dos afers, incloent-hi l’apel·lació, i 11 persones eren objecte d’inculpacions per part del Tribunal. 71. Quines són les responsabilitats del tribunal Penal internacional? L’Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional (CPI) va ser adoptat el 17 de juliol de 1998 per 160 estats reunits en una conferència internacional i va crear el marc jurídic del primer tribunal del món que tenia com a competència les violacions més greus del dret humanitari, «el crim de genocidi, els crims contra la humanitat i el crim d’agressió». Després que 60 estats ratifiquessin el tractat que instituïa el CPI l’11 d’abril del 2002, el Tribunal va ser creat el dia 1 de juliol de 2002 i té la seu a l’Haia (Països Baixos). El CPI examina les denúncies presentades contra individus de més de 18 anys, acusats d’haver comès els crims més greus: genocidi, crims contra la humanitat, crims de guerra i agressió. Els tres primers d’aquests crims són clarament definits per l’Estatut. La definició del «crim d’agressió» encara ha de ser objecte d’un acord per part de l’Assemblea dels estats part abans que el tribunal es pugui fer càrrec d’aquesta mena d’afers. 83 El terme «genocidi» inclou especialment la llista d’actes «comesos amb la intenció de destruir, totalment o en part, un grup nacional, religiós, ètnic o racial». L’expressió «crims contra la humanitat» cobreix en especial qualsevol acte il·legal (per exemple assassinat, extermini, violació, reducció a esclavitud sexual i tortura) «comesos en el marc d’un atac generalitzat o sistemàtic llançat contra la població civil». Els «crims de guerra» comprenen altres violacions paleses de les lleis de la guerra, comeses a gran escala durant els conflictes armats internacionals i interns. La pena màxima que el tribunal pot imposar per aquests crims és una condemna a 30 anys de presó, i també pot decidir les indemnitzacions corresponents a les víctimes. Aquests afers poden ser duts davant el CPI per endagar una investigació o un judici, si li ha estat encomenat al procurador independent per un Estat part, si ha emprès una investigació per iniciativa pròpia i amb l’autorització de la cambra preliminar o a demanda del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, d’acord amb el capítol VII de la Carta de les Nacions Unides. La competència del Tribunal s’exerceix per als afers en què se sospita d’un resident d’un dels estats havent ratificat el tractat de l’11 d’abril del 2002, o havent-s’hi adherit, 83 Un grup de treball especial sobre el crim d’agressió va ser creat el 2002 per l’Assemblea dels estats part per continuar abordant les qüestions de la definició, els elements i les condicions de l’exercici del tribunal pel que fa al crim d’agressió. El maig del 2008, en el moment de la publicació del darrer informe del grup de treball, no hi havia cap definició establerta del crim d’agressió (vegeu [versió en castellà]: http://www.iccnow. org/?mod=aggression&lang=es). 93
MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s o quan el delicte ha estat comès al seu territori. Els estats no part del tractat poden acceptar la jurisdicció del Tribunal en funció de les circumstàncies. Aquesta jurisdicció es limita als crims comesos després que entrés en vigor l’Estatut (1 de juliol de 2002) i el Tribunal no té cap poder pel que fa a les violacions intervingudes abans d’aquesta data. A més, només pot dur a terme una investigació o pronunciar-se sobre afers si l’Estat no vol o no és capaç de fer-se’n càrrec. En els afers en què l’Estat ha endegat una investigació o un procés lliure i just, el Tribunal no hi té cap competència, sigui quin sigui el resultat. Els òrgans del Tribunal són la presidència, les cambres (una secció d’apel·lacions, una secció de primera instància i una de preliminar), l’oficina del procurador i la secretaria. El tribunal es compon de 18 jutges, en actiu per un màxim de 9 anys, que es reparteixen entre les tres cambres en funció de la seva especialitat. Tres dels jutges són elegits per a la presidència (un president, un primer i un segon vicepresident); són responsables de la bona administració judicial del tribunal. Això no inclou el despatx del procurador, que ha de mantenir-se independent. El tribunal ret comptes a l’Assemblea dels estats part. Aquests darrers vigilen els treballs del tribunal i subministren els mitjans de vigilància en matèria de gestió, relativa a la seva administració, per al president, el procurador i el secretari; s’ocupen de les qüestions pressupostàries; decideixen la conveniència de canviar el nombre de jutges; examinen totes les qüestions relatives a l’absència de cooperació d’un Estat amb el tribunal. El 31 de maig de 2009, el tribunal va obrir una investigació relativa a quatre afers i va lliurar 12 ordres d’arrest. 84 La primera audiència davant el tribunal es va fer el 26 de gener de 2009. 84 El 31 de maig de 2009, el tribunal obre una enquesta referida a quatre situacions: Uganda del Nord; la República Democràtica del Congo; la República Centreafricana i Darfur (Sudan). 94
Page 1 and 2:
Il·lustracions de Plantu Drets hum
Page 3 and 4:
Les idees i les opinions expressade
Page 5 and 6:
MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38:
Page 39 and 40:
Page 41 and 42:
Page 43 and 44: MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n
Page 93: MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n
Page 145 and 146:
Page 147 and 148:
Page 149 and 150:
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
Page 157 and 158:
Page 159 and 160:
Page 161 and 162:
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
Page 181 and 182:
Page 183 and 184:
Page 185 and 186:
Page 187 and 188:
Page 189 and 190:
Page 191 and 192:
Page 193 and 194:
Page 195 and 196:
Page 197 and 198:
Page 199 and 200:
Page 201 and 202:
Page 203 and 204:
show all

Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?