Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
pecial comporta cambres de primera instància i una cambra d’apel·lació, l’oficina
del procurador independent i una oficina de serveis administratius. Els seus
efectius es componen de ciutadans del país i de personal internacional. El 31 de
maig de 2009, s’havien tractat integralment dos afers, incloent-hi l’apel·lació, i
11 persones eren objecte d’inculpacions per part del Tribunal.
71. Quines són les responsabilitats del tribunal Penal
internacional?
L’Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional (CPI) va ser adoptat el 17
de juliol de 1998 per 160 estats reunits en una conferència internacional i va
crear el marc jurídic del primer tribunal del món que tenia com a competència
les violacions més greus del dret humanitari, «el crim de genocidi, els crims
contra la humanitat i el crim d’agressió». Després que 60 estats ratifiquessin
el tractat que instituïa el CPI l’11 d’abril del 2002, el Tribunal va ser creat el
dia 1 de juliol de 2002 i té la seu a l’Haia (Països Baixos).
El CPI examina les denúncies presentades contra individus de més de
18 anys, acusats d’haver comès els crims més greus: genocidi, crims contra
la humanitat, crims de guerra i agressió. Els tres primers d’aquests crims són
clarament definits per l’Estatut. La definició del «crim d’agressió» encara ha
de ser objecte d’un acord per part de l’Assemblea dels estats part abans que el
tribunal es pugui fer càrrec d’aquesta mena d’afers. 83 El terme «genocidi» inclou
especialment la llista d’actes «comesos amb la intenció de destruir, totalment
o en part, un grup nacional, religiós, ètnic o racial». L’expressió «crims contra la
humanitat» cobreix en especial qualsevol acte il·legal (per exemple assassinat,
extermini, violació, reducció a esclavitud sexual i tortura) «comesos en el
marc d’un atac generalitzat o sistemàtic llançat contra la població civil». Els
«crims de guerra» comprenen altres violacions paleses de les lleis de la guerra,
comeses a gran escala durant els conflictes armats internacionals i interns. La
pena màxima que el tribunal pot imposar per aquests crims és una condemna
a 30 anys de presó, i també pot decidir les indemnitzacions corresponents a
les víctimes.
Aquests afers poden ser duts davant el CPI per endagar una investigació o un
judici, si li ha estat encomenat al procurador independent per un Estat part,
si ha emprès una investigació per iniciativa pròpia i amb l’autorització de la
cambra preliminar o a demanda del Consell de Seguretat de les Nacions Unides,
d’acord amb el capítol VII de la Carta de les Nacions Unides. La competència
del Tribunal s’exerceix per als afers en què se sospita d’un resident d’un dels
estats havent ratificat el tractat de l’11 d’abril del 2002, o havent-s’hi adherit,
83 Un grup de treball especial sobre el crim d’agressió va ser creat el 2002 per l’Assemblea dels estats part
per continuar abordant les qüestions de la definició, els elements i les condicions de l’exercici del tribunal
pel que fa al crim d’agressió. El maig del 2008, en el moment de la publicació del darrer informe del grup de
treball, no hi havia cap definició establerta del crim d’agressió (vegeu [versió en castellà]: http://www.iccnow.
org/?mod=aggression&lang=es).
93