Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
adoptar la resolució 955 del 8 de novembre de 1994, per la qual es crea el
Tribunal Penal Internacional per a Rwanda (conegut per la sigla anglesa ICTR).
La competència d’aquest tribunal s’estén a les persones presumiblement responsables
d’aquestes violacions comeses al territori de Rwanda i als ciutadans
rwandesos, presumptes responsable d’actes de genocidi i de totes les altres
violacions d’aquesta mena comeses al territori dels estats veïns.
Els actes fora de la llei inclouen el genocidi (article 2), els crims contra la
humanitat (article 3) i les violacions de l’article 3 comú a les Convencions de
Ginebra i al seu protocol addicional II. La competència del tribunal es limita
als actes comesos entre l’1 de gener de 1994 i el 31 de desembre de 1994.
El tribunal està format per 11 jutges i un procurador, i té la seu a Arusha,
Tanzània. Tal com preveu la resolució 1503 de 2003 del Consell de Seguretat,
a instància de l’ICTY, l’ICTR segueix una estratègia d’acabament de les
tasques. La previsió era que s’acabessin els procediments d’investigació al
final de l’any 2004, tots els processos de primera instància a finals de l’any
2008, i totes les activitats el 2010. 81
El juny del 2000, el govern de Sierra Leone va demanar assistència a les
Nacions Unides per a l’establiment d’un tribunal encarregat de jutjar les
persones que, a partir del 30 de novembre de 1996, havien pres part a les
atrocitats comeses durant la guerra civil a Sierra Leone. Els estatuts del
Tribunal Especial per a Sierra Leone 82 han estat signades per les Nacions
Unides i Sierra Leone el 16 de gener de 2002. Després d’incorporar els
estatuts del Tribunal Especial en la legislació interna de Sierra Leone per la
llei anomenada Special Court Agreement (Ratification) Act (Sierra Leone) (llei
que ratifica l’acord del Tribunal Especial) el 7 de març de 2002, es va establir
el Tribunal i avui dia és operatiu.
El Tribunal Especial per a Sierra Leone difereix dels tribunals penals internacionals
esmentats més amunt, pel fet que té competències per jutjar crims tant
en funció del dret internacional com del dret nacional. La seva jurisdicció és
complementària de la de les jurisdiccions penals nacionals i la seva competència
s’exerceix en els casos de violacions greus del dret internacional humanitari,
així com per a determinats crims comesos respecte a la legislació nacional, que
tenen a veure amb maltractaments de nenes i la destrucció gratuïta de béns.
Ara bé, el tribunal només té dret de jutjar en el marc de la legislació nacional els
crims comesos a partir del 7 de juliol de 1999, de conformitat amb l’acord de pau
de Lomé, que garantia l’amnistia a tots els combatents, llevat de casos de greus
violacions del dret humanitari. Totes les persones que es manifestin davant el
Tribunal assumiran la responsabilitat individual dels seus actes. El tribunal es-
81 En una carta amb data 14 de maig de 2009, el president de l’iCtY va manifestar al Consell de Seguretat que,
tenint en compte les feines pendents, el tribunal no tenia cap possibilitat d’acabar els treballs, Vegeu el document
de les Nacions Unides s/2009/247 de 14 de maig de 2009 disponible a [versió en anglès]: http://69.94.11.53/
ENGLiSH/completionstrat/s-2009-247e.pdf.
82 Resolució 1350 del Consell de Seguretat, agost del 2000.
92