Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
El protocol addicional I 76 fa referència a la protecció de les víctimes dels conflictes
armats internacionals i el protocol addicional II 77 relatiu a la protecció de les
víctimes dels conflictes armats no internacionals (en tots dos casos, es tracta
de persones civils i dels seus béns).
Un dels principis essencials del dret internacional humanitari és el de la proporcionalitat.
Per exemple, no s’han d’emprar armes que puguin causar patiments
excessius i inútils o que no ofereixin la certesa d’assolir un blanc militar.
Les convencions de Ginebra prohibeixen sense discriminació l’assassinat
il·legal, la tortura, els processos injustos i el treball obligatori durant els
conflictes internacionals i no internacionals. Exigeixen també el respecte i la
protecció dels ferits, malalts i nàufrags membres de les forces armades, així
com dels presoners de guerra, en període de conflicte armat internacional. La
quarta Convenció es refereix a la protecció dels civils en temps de guerra. Els
protocols addicionals estenen aquesta protecció a totes les persones afectades
per un conflicte armat i prohibeixen qualsevol atac a les poblacions i als béns
civils per part dels combatents i de les parts en conflicte. 78
La Conferència Mundial de Drets Humans (1993) va demanar insistentment als
estats que encara no ho havien fet que s’adherissin a les convencions de Ginebra
del 12 d’agost del 1949 i als protocols que se’n desprenen, i prenguessin les
mesures adequades d’àmbit nacional, incloent-hi les mesures legislatives, per
assegurar-ne la plena aplicació. Un intermediari neutre, el Comitè Internacional
de la Creu Roja (CICR) 79 s’esforça, tant per iniciativa pròpia com basant-se en les
convencions de Ginebra i els seus protocols addicionals, per assegurar ajuda i
protecció a les víctimes dels conflictes armats, internacionals o no.
70. Quines són les funcions dels tribunals especials i d’altres
instàncies judicials que es van crear per tractar les
violacions flagrants i massives del dret humanitari?
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va decidir, a través de les seves
resolucions 808 i 827 (1993), de crear un tribunal internacional per jutjar
76 El Protocol addicional i a les convencions de Ginebra va entrar en vigor el 7 de desembre de 1978. El 31 de maig
de 2009, 168 estats l’havien ratificat. (Per a la llista d’aquests estats, fins a 31 de maig de 2009, vegeu: instruments
internacionals relatius als drets humans, www.unesco.org/human_rights/ o bé www.unhchr.ch.)
77 El Protocol addicional ii a les convencions de Ginebra va entrar en vigor el 7 de desembre de 1978. El 31 de maig
de 2009, 164 estats l’havien ratificat. (Per a la llista d’aquests estats, fins a 31 de maig de 2009, vegeu: instruments
internacionals relatius als drets humans, www.unesco.org/human_rights/ o bé www.unhchr.ch.)
78 Alguns experts consideren que la Convenció de la UNESCO sobre la Protecció dels Béns Culturals en cas de
Conflictes Armats, amb les reglamentacions per a l’execució de la convenció, així com el protocol de la convenció
i les resolucions de la conferència (1954), formen part del dret humanitari.
79 Fundat el 1863, el Comitè internacional de la Creu Roja i la Federació internacional de Societats de la Creu
Roja i de la Mitja Lluna Roja constitueixen, amb les societats nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja,
el Moviment internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja. El CiCR ha rebut el premi Nobel de la pau els
anys 1917, 1944 i 1963.
90