Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
confidencial que apuntava als principis que posen en joc la protecció i la
promoció dels drets humans, i una llista confidencial de reclamacions contra
els estats.
Pel que fa als procediments no confidencials, el 1967 es va produir un punt
d’inflexió, quan el Consell Econòmic i Social va adoptar la resolució 1235, que
encarregava a la Comissió dels Drets Humans que procedís a fer «un estudi
aprofundit de les situacions que revelen [sobre la base de les informacions rebudes]
violacions dels drets humans constants i sistemàtiques (per exemple,
la política de l’apartheid)», i a presentar un informe i recomanacions sobre
aquest tema. Aleshores es van iniciar uns estudis que apuntaven a establir els
fets i un grup de treball format per experts sobre l’Àfrica austral va ser creat
el 1967. Tot seguit, la Comissió va encarregar a un grup de treball que examinés
les al·legacions de violacions dels drets humans en els territoris àrabs
ocupats, i, més tard, va crear un grup de treball ad hoc sobre Xile (es va posar
fi al mandat d’aquest darrer l’any 1979). La voluntat política i l’assentiment
general als quals van donar lloc aquestes situacions van encoratjar la Comissió
dels Drets Humans a continuar examinant públicament les situacions en què
es produïen, en qualsevol lloc del món, violacions dels drets humans i de les
llibertats fonamentals.
Mitjançant la seva resolució 1503 (XLVIII), l’ECOSOC va establir un
procediment confidencial que permetia l’examen de les reclamacions que
revelen «un conjunt de violacions flagrants i sistemàtiques, de les quals tenim
proves fidedignes, de drets humans i llibertats fonamentals» en qualsevol país
del món. Per primera vegada, les comunicacions podien ser presentades no tan
sols per les víctimes de les violacions, sinó també per qualsevol altra persona,
grup o organització no governamental fidedigne, que tingués coneixement
directe de les violacions. Aquest procediment confidencial va ser revisat per la
resolució 2000/3 de l’ECOSOC. D’acord amb aquest procediment revisat, les
denúncies, juntament amb les preguntes rebudes per part dels governs, eren
examinades, en primera instància, per un grup de treball de la Sotscomissió
de la Promoció i la Protecció dels Drets Humans. El grup de treball decidia
si era oportú o no fer arribar l’afer a una segona fase del procediment, és a
dir, establir un grup de treball de la Comissió dels Drets Humans. El grup de
treball podia traspassar a la Comissió un dossier sobre una situació donada
i, en aquest cas, proposava en general unes recomanacions concretes per a
una acció. La Comissió, al seu torn, podia decidir abandonar l’examen d’una
situació, continuar investigant-la i nomenar un expert independent, o per a
un cas determinat derogar la norma del secret en benefici del procediment
públic instituït per la resolució 1235 (XLII) de l’ECOSOC. Tots els documents
subministrats pels particulars i pels governs, així com les decisions preses en
el curs de les diverses fases del procediment, continuaven essent confidencials
i no es feien públiques. Al contrari d’allò que passa en el marc de procediments
idèntics, cap disposició no preveia mesures urgents de protecció.
79