Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
a reservar un tracte just i uns drets iguals a les persones desplaçades; reduir
el nombre de situacions que condueixen al desplaçament intern, i assegurar
un retorn a les persones desplaçades en condicions de seguretat i de dignitat
així com la seva reinstal·lació i reintegració. El representant especial també va
cridar l’atenció sobre la situació crítica de les persones desplaçades a les zones
no controlades pel govern, en què aquestes persones són víctimes d’accions
dutes a terme per actors independents de l’Estat i a les quals no poden accedir
els serveis humanitaris. Aquests principis representen la primera sèrie de
normes que analitzen allò que hauria de ser la protecció atorgada a les persones
desplaçades dins del seu propi país. Sense estar-hi formalment lligats, els
governs i els òrgans de les Nacions Unides estan convidats a reforçar-ne
l’aplicació. El mandat del representant va ser renovat el 2007 pel Consell dels
Drets Humans per a un període de tres anys.
59. hi ha una reglamentació internacional per al tractament
de les persones privades de llibertat?
L’any 1955, el primer Congrés de les Nacions Unides par a la Prevenció del
Crim i el Tracte dels delinqüents va adoptar un conjunt de normes mínimes
sobre el tractament dels detinguts. Aquestes regles van ser aprovades i
esmenades després pel Consell Econòmic i Social, el 1957 i el 1977. No
tenen per objectiu descriure en detall un sistema penitenciari model i només
apunten a establir els principis i les regles relatives al tractament dels presos.
El 1979, l’Assemblea Nacional de les Nacions Unides va adoptar un codi
de conducta per als encarregats d’aplicar les lleis, i, el 1988, un conjunt de
principis per protegir les persones sotmeses a qualsevol tipus de detenció o
empresonament. El 1990, va adoptar la resolució 45/111, d’onze punts, que
anuncia els principis fonamentals relatius al tracte dels detinguts, per tal de
promoure la plena aplicació dels seus drets . Així, tots els presoners s’han de
beneficiar dels drets humans anunciats a la Declaració Universal dels Drets
Humans i els pactes internacionals que l’acompanyen, llevat en allò que fa
referència a les limitacions obligatòries lligades al fet de l’empresonament.
En especial, els detinguts tenen el dret de participar en activitats culturals,
beneficiar-se d’un ensenyament i tenir accés als serveis de salut, sense cap
discriminació per raó del seu estatus jurídic.
L’Assemblea General també va adoptar unes normes per a la protecció dels
menors privats de llibertat (resolució 45/11 del 14 de desembre de 1990) i per
a la protecció de les persones que pateixen malalties mentals (resolució 46/111
de 17 de desembre de 1991).
Tots aquests instruments constitueixen unes guies importants per als estats
pel que fa al tractament de les persones privades de llibertat, encara que cap
d’ells no és jurídicament vinculant.
76