Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
por, amb raó, de ser perseguida per causa de la seva raça, religió, nacionalitat,
pertinença a un grup social o les seves opinions polítiques», ha deixat el país
sense tenir la possibilitat o la voluntat –atesa la por– de tornar-hi (article
primer de la Convenció). La seguretat dels refugiats recolza sobre dos factors
d’allò més destacats: l’atorgament d’asil i el respecte del principi de no-expulsió.
En altres termes, ningú no hauria de ser sotmès a una expulsió o ser retornat
obligatòriament ja sigui a la frontera, ja sigui –un cop aquesta persona hagi
entrat en un altre país– en un país on la seva vida o la seva llibertat puguin estar
amenaçats per les raons esmentades anteriorment. La Convenció estipula que
els refugiats han de tenir els mateixos drets que els nacionals, i com a mínim
els que es concedeixen a la resta d’estrangers. La Convenció contra la Tortura
(vegeu les preguntes 26 i 27) reforça el principi de no-expulsió en els casos en
què les persones en perill siguin sotmeses a tortura (article 3). El dret d’asil
encara no està codificat d’una manera universal, encara que el dret a buscar
i obtenir l’asil sigui reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans
(article 14). Els únics instruments regionals disponibles són les convencions
adoptades per l’Organització dels Estats Americans 61 (vegeu les preguntes 99
i 100 i, a la segona part, l’article 14) i la Convenció de l’Organització per a la
Unitat Africana (OUA) que gestiona els aspectes propis dels problemes dels
refugiats a l’Àfrica (vegeu la pregunta 95).
55. Quines són les responsabilitats de l’alt Comissionat de les
nacions unides per als Refugiats?
L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) vetlla per
aplicar les disposicions internacionals relatives a la protecció dels refugiats
i cerca solucions sostenibles als seus problemes tot ajudant els governs a
facilitar-ne el repatriament lliurement consentit o la integració a les noves
comunitats nacionals.
El 1951 quan es va crear l’Alt Comissionat, s’estimava que el nombre de refugiats
era d’un milió de persones aproximadament. Al final del 2007, el mandat de
l’ACNUR apuntava formalment que hi havia 16 milions de refugiats, repartits
arreu dels cinc continents. Aquesta xifra comprèn els refugiats i altres grups
com ara els refugiats que han tornat al seu país, però que busquen una ajuda
per refer la seva vida, les comunitats civils locals afectades pels moviments de
refugiats i les persones desplaçades a l’interior del seu propi país. El conjunt
d’aquests grups rebia una ajuda de l’ACNUR. Encara que segons el dret internacional
les persones desplaçades dins el seu propi país no es consideren refugia-
maig de 2009, vegeu: instruments internacionals relatius als drets humans, www.unesco.org/human_rights/ o bé
www.unhchr.ch.)
Els països que només han ratificat la convenció són: Madagascar, Mònaco i Saint Christopher i Nevis. Els països
que només han ratificat el protocol que s’hi relaciona són: Cap Verd, els Estats Units i Veneçuela.
61 Convenció de l’OEA sobre l’Asil (1928); Convenció de l’OEA sobre l’Asil Polític (1933); Convenció de l’OEA sobre
l’Asil Diplomàtic (1954); Convenció de l’OEA sobre l’Asil territorial (1954).
73