Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
Aquest document és aplicable no tan sols als treballadors migrants que tenen
un permís legal de treball en un país, sinó també a tots aquells que treballen
il·legalment als estats part. Fa referència a un nombre determinat de tipus
diferents de treballadors migrants, com ara els «treballadors temporers», els
«treballadors itinerants» i els «treballadors independents». No concerneix les
persones empleades per organitzacions internacionals o governs estrangers,
ni estudiants, aprenents, refugiats i persones apàtrides.
L’informador especial sobre els drets humans dels migrants, designat el 1999
per la Comissió dels Drets Humans, va atreure l’atenció de la Comissió sobre
els maltractaments patits pels migrants i va fer ressò d’una inquietud molt
concreta a propòsit del trencament de les famílies i del tràfic de persones. La
situació irregular dels pares és sovint retransmesa als fills dels migrants, que,
al seu torn, corren el risc d’esdevenir persones sense nacionalitat. El mandat
de l’informador va ser renovat el 2008 pel Consell dels Drets Humans per a
una durada de tres anys.
53. De quines proteccions es beneficien els drets de les
persones que pateixen una discapacitat?
La proclamació de l’any 1981 com l’Any Internacional de les Persones amb
Discapacitat per part de l’Assemblea General, que té com a premissa «Plena
participació i igualtat», va significar un punt d’inflexió pel que fa a la
importància concedida per les Nacions Unides a la protecció de les persones
amb discapacitat. L’any internacional apuntava a garantir la prevenció de la
discapacitat, la rehabilitació de les persones amb discapacitat i la seva plena
integració a la societat.
El 1993, la Conferència Mundial sobre els Drets Humans va reafirmar que
«els drets humans i les llibertats fonamentals són tots universals i que, per
això, s’apliquen sense cap reserva a les persones que pateixen una incapacitat»
(declaració i programa d’acció de Viena, A/CONF.157/23, § 63).
L’Assemblea General va adoptar, el 13 de desembre de 2006, la Convenció sobre
els Drets de les Persones amb Discapacitat així com el seu protocol facultatiu.
Aquests dos textos van entrar en vigor el 3 de maig de 2008. La Convenció
apunta a permetre a les persones amb discapacitat que es beneficiïn dels drets
humans sense discriminació respecte de les altres persones. Classifica les
persones discapacitades en àmplies categories i identifica els àmbits en què
les adaptacions són indispensables per tal que les persones amb discapacitat
puguin exercir els seus drets de manera efectiva. La Convenció els garanteix els
drets civils i polítics (com ara el dret a casar-se o el dret de formar una família)
així com els drets econòmics, socials i culturals (com ara el dret a un nivell de
vida adequat). D’acord amb les disposicions de la Convenció, els estats han
de reconèixer, entre d’altres, la personalitat jurídica a totes les persones amb
discapacitat, prendre totes les mesures adequades de naturalesa legislativa o de
71