Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
Prefaci
Quan es van crear les Nacions Unides, el 1945, els estats fundadors van reafirmar
la seva fe en els drets fonamentals de la persona humana, en la dignitat i el valor de
la persona, i en la igualtat dels drets entre els homes i les dones. Van manifestar la
seva determinació per crear un món en què els drets i les llibertats fonamentals de
la persona serien respectats i observats per tothom universalment, sense distinció
de raça, sexe, llengua o religió.
Aquesta determinació va prendre forma en la Declaració Universal dels Drets
Humans, adoptada el 1948. Per primera vegada a la història, els drets i les llibertats
fonamentals de tots els membres de la família humana donaven lloc a un acord
internacional. Les disposicions de la Declaració Universal eren reconegudes com les
normes comunes dels objectius que es fixaven tots els pobles i totes les nacions. Es
van convertir en una font d’inspiració per a les constitucions i legislacions nacionals
de nombrosos estats. La Declaració Universal ha estat traduïda a més de 350 llengües,
i és l’instrument normatiu de més anomenada pel que fa als drets humans.
Els drets inscrits a la Declaració Universal han estat completats i erigits en normes
internacionals obligatòries, gràcies a l’adopció, el 1966, del Pacte Internacional dels
Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals.
Altres tractats, en especial la Convenció Internacional sobre l’Eliminació de Totes les
Formes de Discriminació Racial, la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes
de Discriminació contra la Dona, la Convenció sobre els Drets de l’Infant, la Convenció
contra la Tortura, la Convenció Internacional sobre la Protecció dels Drets de Tots
els Treballadors Migrants i les seves Famílies, la Convenció sobre els Drets de les
Persones amb Discapacitat, la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les
Persones contra les Desaparicions Forçades, han fixat noves normes i han ampliat el
camp d’aplicació de la legislació sobre els drets humans. El conjunt d’aquests tractats
preveu la creació de mecanismes que permeten verificar si els estats s’ajusten o no
a les seves obligacions. Això inclou la presentació d’informes periòdics sobre les
mesures preses pels estats amb la intenció d’aplicar les disposicions dels tractats. En
casos determinats, hi ha també la possibilitat de denunciar un Estat perquè els seus
ciutadans consideren que se n’han atacat els drets. Altres instruments universals i
regionals, en forma de convencions, declaracions, recomanacions i resolucions, han
estat adoptats per fer progressar i protegir els drets humans.
Al si de l’Organització de les Nacions Unides, un gran nombre d’organismes,
programes i agències especialitzades treballen per fer progressar els drets humans.
Per exemple, el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) defensa
6