Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
parteixen la mateixa sort allà on siguin, i és que, una gran majoria, viuen per
sota del llindar de la pobresa. Tenen una esperança de vida més curta, unes
taxes de mortalitat infantil més altes, unes de les taxes més baixes d’escolarització
i obtenció de diplomes, i xifres d’atur que se situen entre les més altes.
En general, viuen en habitatges superpoblats i de mala qualitat; pateixen problemes
de salut endèmics relacionats amb el seu entorn.
El principal instrument jurídicament vinculant que permet protegir els drets
de les poblacions autòctones és la Convenció (169) sobre pobles indígenes
i tribals en països independents, adoptada per l’Organització Internacional
del Treball (OIT) el juny del 1989 i va entrar en vigor el setembre del 1991. 53
S’afirma que cap Estat o grup social no pot negar la identitat dels pobles autòctons
i que els estats tenen la responsabilitat d’assegurar amb la participació
d’aquests pobles per si mateixos, el respecte dels seus drets i la seva integritat.
L’adopció per l’Assemblea General de les Nacions Unides de la Declaració sobre
els Drets dels Pobles Indígenes el 13 de setembre de 2007 va assenyalar l’avenç
significatiu vers el reconeixement dels drets de les poblacions autòctones.
Preveu drets individuals i col·lectius per a aquestes poblacions (dret a la cultura,
a l’educació, a la salut, a la identitat, a la llengua, a la feina, etc.). La declaració
també reprèn el principi de no-discriminació i el dret a l’autodeterminació.
51. es prenen altres mesures per promoure els drets de les
poblacions autòctones?
En el marc de l’ONU, el grup de treball sobre poblacions autòctones, creat
el 1982 per la sotscomissió dels drets humans, era únic en el seu tipus i
formava el pivot de les activitats referides als drets d’aquestes poblacions.
Oferia un fòrum en què, cada any, uns 500 o 600 representants de les
poblacions autòctones podien intercanviar els seus punts de vista de manera
lliure i democràtica amb els representants de governs, d’organitzacions no
governamentals, d’agències especialitzades de les Nacions Unides i altres
parts afectades. Cada any presentava un informe a la sotscomissió de la
promoció i la protecció dels drets humans i a la Comissió dels Drets Humans.
El desembre del 2007, el Consell dels Drets Humans va crear el mecanisme
d’experts sobre el dret dels pobles autòctons que substitueix el grup de
treball. Aquest nou mecanisme es compon de cinc experts i té com a missió
subministrar al Consell dels Drets Humans una investigació temàtica sobre
els drets dels pobles autòctons. La primera sessió del mecanisme d’experts
va tenir lloc l’octubre del 2008 i es va centrar en l’estudi del dret per als
pobles autòctons a l’educació.
53 El 31 de maig de 2009, 20 estats part de la Convenció 169 de l’Oit sobre els Pobles indígenes i tribals en
Països independents. (Per a la llista d’aquests estats, fins a 31 de maig de 2009, vegeu: instruments internacionals
relatius als drets humans, www.unesco.org/human_rights/ o bé www.unhchr.ch.)
68