13.05.2013 Views

Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s<br />

prendre, segons el seu mandat, mesures pròpies per facilitar l’aplicació <strong>de</strong><br />

la resolució 1612. 45 El mecanisme <strong>de</strong> vigilància i <strong>de</strong> comunicació se centra en<br />

les violacions greus següents: massacre o mutilació d’infants, reclutament o<br />

ús d’infants soldats, atacs per part d’estats membres a escoles o hospitals,<br />

violacions d’infants o altres actes greus <strong>de</strong> violència sexual que els afecti,<br />

robatoris d’infants i refús d’autoritzar l’accés <strong>de</strong>ls organismes humanitaris<br />

als infants.<br />

46. el dret internacional protegeix els drets <strong>de</strong> les persones<br />

que pertanyen a grups minoritaris?<br />

L’article 27 <strong>de</strong>l Pacte Internacional <strong>de</strong>ls <strong>Drets</strong> Civils i Polítics i l’article 30 <strong>de</strong><br />

la Convenció sobre els <strong>Drets</strong> <strong>de</strong> l’Infant <strong>de</strong>claren tots dos que les persones<br />

que pertanyen a minories no po<strong>de</strong>n ser priva<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l dret <strong>de</strong> tenir la seva<br />

pròpia vida cultural, practicar la seva pròpia religió o fer ús <strong>de</strong> la seva<br />

pròpia llengua. El Comitè <strong>de</strong>ls <strong>Drets</strong> Humans, organisme creat pel Pacte<br />

Internacional <strong>de</strong>ls <strong>Drets</strong> Civils i Polítics (vegeu les <strong>preguntes</strong> <strong>de</strong> la 12 a<br />

la 17), ha rebut reclamacions <strong>de</strong> particulars a títol <strong>de</strong>l protocol facultatiu,<br />

referi<strong>de</strong>s a les violacions <strong>de</strong> l’article 27. 46 La Convenció Internacional sobre<br />

l’Eliminació <strong>de</strong> Totes les Formes <strong>de</strong> Discriminació Racial fa una <strong>de</strong>finició <strong>de</strong><br />

la discriminació racial que inclou l’origen nacional o ètnic (article primer),<br />

que prohibeix qualsevol discriminació per aquest motiu, així com també per<br />

raó <strong>de</strong> raça, color i ascendència.<br />

L’instrument més complet <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s consagrat exclusivament<br />

als drets <strong>de</strong> les minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques, és la<br />

Declaració sobre els <strong>Drets</strong> <strong>de</strong> les Persones pertanyents a minories nacionals,<br />

ètniques, religioses i lingüístiques que va ser adoptada per consens per<br />

l’Assemblea General <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s el 1992. 47 En el preàmbul<br />

s’hi afirma que la promoció i la realització <strong>de</strong>ls drets <strong>de</strong> les persones que<br />

pertanyen a minories «[formen] part integrant <strong>de</strong> l’evolució <strong>de</strong> la societat<br />

[...] en un marc <strong>de</strong>mocràtic basat en la legalitat [...]». L’article primer <strong>de</strong> la<br />

Declaració <strong>de</strong>mana als estats part que reconeguin i promoguin la i<strong>de</strong>ntitat<br />

d’aquestes minories associa<strong>de</strong>s a alguns membres <strong>de</strong>l seu grup. L’article 2<br />

<strong>de</strong>clara explícitament que les persones que pertanyen a minories tenen dret<br />

a dur la seva pròpia vida cultural, practicar la seva pròpia religió i emprar<br />

la seva pròpia llengua, sense que hi interfereixi qualsevol altra forma <strong>de</strong><br />

discriminació. L’Assemblea General ha convidat els estats a «prendre totes<br />

45 S/RES/1612 (2005).<br />

46 En un afer semblant, la senyora Lovelace actua contra el Canadà, una índia americana va posar un plet davant<br />

<strong>de</strong>l Comitè perquè la legislació nacional li prohibia tornar a la seva reserva índia <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> dissoldre el seu<br />

matrimoni amb una persona que no era índia. El Comitè va <strong>de</strong>cidir que hi havia hagut una violació <strong>de</strong> l’article 27.<br />

Després d’aquesta <strong>de</strong>cisió, el Canadà va modificar la seva legislació nacional <strong>de</strong> manera que estigués conforme<br />

amb el dret internacional.<br />

47 Adoptada per la Resolució 47/135 <strong>de</strong>l 18 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 1992.<br />

64

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!