Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
humanitat i crims de guerra. El següent informe de l’informador especial,
presentat a la 58a sessió de la Comissió dels Drets Humans, 36 tractava sobre
les violències que tenien com a origen pràctiques culturals al si de la família i
dirigides contra les dones. Aquest aspecte del problema no sembla que sigui
objecte de prou atenció, tant a escala nacional com internacional, perquè
d’una manera general aquesta mena de pràctiques culturals està considerada
digna de respecte i de tolerància. Entre les pràctiques d’aquesta mena, les més
preocupants són els crims d’honor perpetrats contra les dones, el compromís
matrimonial imposat culturalment a les nenes amb finalitats econòmiques o
conciliadores, la discriminació o els mals tractes que deriven de les pràctiques
de casta, els casaments precoços o forçats i qualsevol de les pràctiques que
violen els drets de les dones en matèria de reproducció. L’informe designava
els països i les regions en què aquestes pràctiques tenien lloc, així com les
ideologies que perpetuen aquests fenòmens culturals.
El 2008, l’actual informador va presentar el seu informe a la 7a sessió del Consell
dels Drets Humans. 37 Hi constatava la necessitat d’elaborar uns indicadors
transnacionals sobre la violència contra les dones i sobre el comportament
que l’Estat ha d’adoptar davant d’aquestes violències.
42. els drets dels infants estan protegits pel dret
internacional sobre els drets humans?
El 2 de setembre de 1990, la Convenció sobre els Drets de l’Infant (CRC) va
entrar en vigor, menys d’un any després d’haver estat adoptada per l’Assemblea
General de les Nacions Unides, el novembre del 1989. Un nombre rècord
d’estats –més de 190– l’han ratificada. 38 Els estats part de la Convenció es
comprometen a prendre totes les mesures necessàries per donar curs als drets
reconeguts en la Convenció, dedicant-se abans que res a l’interès superior de
l’infant, que ha de ser el principi rector de la seva aplicació. La Convenció tracta
diverses qüestions i una de les seves disposicions reconeix la importància de la
vida familiar per a l’infant. Altres determinen les normes mínimes pel que fa
a la salut, l’educació i els serveis jurídics, civils i socials.
Dos protocols facultatius del 2000, que van entrar en vigor el 2002, completen la
Convenció: el protocol relatiu a la implicació dels infants en els conflictes armats
(vegeu la pregunta 45) i el protocol relatiu a la venda d’infants, prostitució
infantil i pornografia en què apareixen infants (vegeu la pregunta 44).
36 E/CN.4.2002/83.
37 A/HRC/7/6, 2008.
38 El 31 de maig de 2009, 193 estats formaven part de la Convenció sobre els Drets de l’infant. (Per a la llista
d’aquests estats, fins a 31 de maig de 2009, vegeu: instruments internacionals relatius als drets humans, www.
unesco.org/human_rights/ o bé www.unhchr.ch.)
58