Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
El Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW), en
la seva recomanació general número 19 (29 de gener de 1992) titulada «La
violència contra les dones» reconeix que «la violència basada en el sexe» és una
forma de discriminació que impedeix greument que les dones es beneficiïn
dels drets i les llibertats de la mateixa manera que els homes. La recomanació
estableix també el tipus de mesures que els estats han d’adoptar amb vista a
eliminar la violència en el marc de la vida familiar.
La recomanació declara que aquest tipus de violència compromet o impedeix
el benefici dels drets individuals i les llibertats fonamentals per a les dones, i
especialment: el dret a la vida; el dret a no estar sotmès a tortura i a penes o
tractaments cruels, inhumans o degradants; el dret a la igualtat en la família;
el dret al nivell més elevat possible de salut física i mental; i el dret a unes
condicions de treball justes i favorables. Amb això, la recomanació prepara un
marc complet del que és la violència basada en el sexe i, per tant d’allò que està
prohibit.
La Declaració sobre l’Eliminació de la Violència contra la Dona, adoptada
per l’Assemblea General el 1993 34 , convida tots els estats a prendre mesures
per evitar i sancionar la violència contra les dones. L’Assemblea General de
l’ONU ha adoptat algunes resolucions que fan referència a l’eliminació de totes
les formes de violència contra les dones, incloent-hi l’eliminació dels crims
d’honor comesos contra les dones i el tràfic de dones i nenes.
41. hi ha procediments especials per tractar la violència
contra les dones?
El març del 1994, la Comissió dels Drets Humans va concedir un mandat
d’informador especial encarregat de la qüestió de la violència contra les dones
a un expert, la tasca del qual és examinar les causes i les conseqüències de la
violència contra les dones i fer recomanacions. Aquest mandat ha estat renovat,
des d’aleshores, cada tres anys (l’última renovació per part del Consell dels
Drets Humans data del 2008). La destacada contribució de l’informador és
l’informe que va sotmetre a la 57a sessió de la Comissió dels Drets Humans 35
sobre la «violència contra les dones perpetrada i/o avalada per un Estat en
temps de guerra (1997-2000)». Nombrosos fets esdevinguts en 13 països se
citen en aquest document. Tot recordant que la qüestió de la violència contra
les dones no ha canviat gens, aquest informe enumerava els esforços esmerçats
per dos tribunals penals internacionals (TPI) per a l’antiga Iugoslàvia i per
a Rwanda (vegeu la pregunta 70) per tal de facilitar les investigacions i les
persecucions judicials enfront d’aquesta mena de crims, així com el treball
del Tribunal Penal Internacional, els estatuts del qual defineixen la violació
i tots els altres tipus de violència basada en el sexe com a crims contra la
34 Adoptada per la resolució 48/104 del 20 de desembre de 1993.
35 E/CN.2001/73.
57