Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya
Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya
Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s<br />
39. Què significa la noció <strong>de</strong> «perspectiva sexoespecífica»?<br />
La Comissió <strong>de</strong>ls <strong>Drets</strong> Humans, en la seva resolució <strong>de</strong>l 2002/50, va <strong>de</strong>manar<br />
que es fes un esforç continuat a escala internacional per integrar la igualtat<br />
entre sexes i l’aplicació <strong>de</strong>ls drets <strong>humans</strong> a les dones en el conjunt <strong>de</strong> treballs<br />
quotidians i activitats dutes a terme per l’Organització <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s,<br />
i això amb vista a obtenir la igualtat entre els sexes.<br />
Aquesta i<strong>de</strong>a d’introduir una perspectiva «sexoespecífica» en el conjunt <strong>de</strong><br />
treballs quotidians busca afirmar fins a quin punt és necessari que les dones<br />
i els homes se sentin implicats en qualsevol acció relativa a la política, els<br />
programes o la legislació. L’objectiu és fer <strong>de</strong> manera que les experiències i els<br />
problemes <strong>de</strong>ls dos sexes entrin en interacció i es retrobin en cada aspecte <strong>de</strong> la<br />
política i els programes adoptats, a mesura que evolucionen, així com en la seva<br />
aplicació, i això en totes les esferes polítiques, econòmiques i <strong>de</strong> la societat, la<br />
qual cosa hauria d’afavorir la igualtat entre homes i dones. La resolució <strong>de</strong>scriu<br />
en <strong>de</strong>tall com es podria dur a terme això. La inserció el 1998, a Roma, <strong>de</strong> la<br />
noció <strong>de</strong> «perspectiva <strong>de</strong> gènere» als estatuts <strong>de</strong>l Tribunal Penal Internacional<br />
és un bon exemple <strong>de</strong> la interpretació que s’ha <strong>de</strong> donar a aquesta noció<br />
d’integració «sexoespecífica» (gen<strong>de</strong>r mainstreaming, transversalització <strong>de</strong><br />
gènere) en l’àmbit <strong>de</strong>ls instruments internacionals jurídicament vinculants.<br />
La Comissió <strong>de</strong> la Condició <strong>de</strong> la Dona, creada el 1946 per l’ECOSOC, es<br />
cuida, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1995 d’examinar els àmbits <strong>de</strong> preocupació sensible <strong>de</strong>finits<br />
per la plataforma d’acció <strong>de</strong> Beijing. Des <strong>de</strong>l 1996, l’ECOSOC ha <strong>de</strong>manat a la<br />
Comissió que introdueixi perspectives «sexoespecífiques» a les activitats <strong>de</strong><br />
les Nacions Uni<strong>de</strong>s.<br />
La resolució 1325 (2000) <strong>de</strong>l Consell <strong>de</strong> Seguretat sobre «Les dones i la pau i<br />
la seguretat» és especialment interessant, ja que reclama, entre d’altres, que<br />
s’adopti una perspectiva «sexoespecífica» durant la negociació i l’aplicació <strong>de</strong>ls<br />
tractats <strong>de</strong> pau.<br />
El maig <strong>de</strong>l 2007, el secretari general <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s va aportar una<br />
resposta a les resolucions 9 i 36 <strong>de</strong>l 2006 <strong>de</strong> l’ECOSOC, fent un informe sobre<br />
la integració d’aquesta perspectiva en totes les esferes <strong>de</strong> l’activitat <strong>de</strong> les<br />
Nacions Uni<strong>de</strong>s.<br />
40. Quines normes i altres mesures internacionals han estat<br />
adopta<strong>de</strong>s per combatre la violència contra les dones?<br />
L’Estatut <strong>de</strong>l Tribunal Penal Internacional adoptat a Roma dóna unes <strong>de</strong>finicions<br />
precises <strong>de</strong> violació, esclavitud sexual, prostitució forçada, embaràs obligat,<br />
esterilització imposada i qualsevol altra forma <strong>de</strong> violència sexual d’una<br />
importància semblant. Qualifica tots aquests tipus <strong>de</strong> violència <strong>de</strong> crims contra<br />
la humanitat i <strong>de</strong> crims <strong>de</strong> guerra (vegeu la pregunta 71).<br />
56