Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
Comissió dels Drets Humans fins al 2006), així com, des del 1999, els informes
provisionals anuals destinats a l’Assemblea General. El 1993, en el seu informe a
la Comissió dels Drets Humans, l’informador especial arribava a la conclusió que
l’eliminació de la tortura és una qüestió de voluntat política i que la persistència
de pràctiques de tortura testimonien que no hi ha voluntat en aquest sentit.
L’informador especial, en el seu informe del 2002 a la Comissió dels Drets
Humans, va recomanar que les autoritats més altes condemnin públicament la
tortura. A més, recomanava que els llocs secrets de detenció fossin abolits per
llei i que els interrogatoris només es poguessin dur a terme en centres oficials;
que es prohibissin legalment les detencions secretes; i que s’aportessin cursos i
manuals de formació al personal de la policia i les forces de seguretat.
El 2008, l’informador especial, en el seu informe al Consell dels Drets Humans,
va subratllar la importància d’una definició de la tortura fundada en el tipus
i la relació entre el marc de protecció de la tortura i la garantia d’un ventall
ampli de drets humans.
29. hi ha instruments regionals per a la prevenció de la tortura?
La Convenció Europea per a la Prevenció de la Tortura i de les Penes o
Tractaments Inhumans o Degradants (1987) va entrar en vigor l’1 de febrer
de 1989. 21 Aquesta convenció va establir un Comitè per la Prevenció de la
Tortura (CPT), format per experts independents. Els estats part han de
donar lliure accés als membres del Comitè, sense cap limitació de moviment,
als llocs de detenció situats en el seu territori. En el seu informe, els experts
donen compte de les seves constatacions sobre la manera com s’aplica la
convenció. Les organitzacions no governamentals són una font important
d’informacions complementàries per al Comitè. Els informes s’adrecen als
governs en qüestió, però continuen essent confidencials, llevat que algun
dels governs en qüestió prengui alguna mesura per posar remei a una situació
que li ha estat assenyalada, en aquest cas el Comitè podria fer públiques les
seves preocupacions. El 3 de març del 2002 entren en vigor dos nous protocols
annexos a la Convenció. El primer obre la Convenció als estats no membres
del Consell d’Europa (sota reserva de l’aprovació del Comitè de ministres) i
el segon introdueix les modificacions tècniques referides especialment a la
renovació de la composició del CPT cada dos anys.
La Convenció Interamericana per Prevenir i Sancionar la Tortura, adoptada
el 1985 per l’Organització dels Estats Americans, va entrar en vigor el 1987. 22
21 El 31 de maig de 2009, els 47 estats membres del Consell d’Europa havien ratificat la Convenció Europea
per a la Prevenció de la tortura i de les Penes o tractaments inhumans o Degradants. (Per a la llista d’aquests
estats, fins a 31 de maig de 2009, vegeu: instruments internacionals relatius als drets humans, www.unesco.org/
human_rights/ o bé www.unhchr.ch.)
22 El 31 de maig de 2009, hi havia 17 estats part de la Convenció interamericana per Prevenir i Sancionar la
tortura. (Per a la llista d’aquests estats, fins a 31 de maig de 2009, vegeu: instruments internacionals relatius als
drets humans, www.unesco.org/human_rights/ o bé www.unhchr.ch.)
44