Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
condició que l’Estat i els estats afectats hagin fet declaracions que reconeguin
la competència jurisdiccional del Comitè pel que fa a la recepció i l’examen de
les esmentades comunicacions. El 31 de maig de 2009, 67 estats havien fet
aquestes declaracions. 19
El Comitè té el poder d’emprendre investigacions confidencials, en cooperació
amb l’Estat afectat, en cas de presumptes situacions de tortura sistemàtica.
Les conclusions del Comitè es transmeten a l’Estat part en qüestió, i un resum
de la investigació pot, després de consultar-lo, ser inclòs a l’informe anual del
Comitè a l’Assemblea General de les Nacions Unides.
El protocol facultatiu de la Convenció contra la Tortura, adoptat el 2002 i que
va entrar en vigor el 22 de juny de 2006, estableix un mecanisme internacional
de control per garantir l’aplicació efectiva de la Convenció. El protocol preveu
la creació d’un Sotscomitè de la prevenció de la tortura format per experts
competents per inspeccionar els llocs de detenció i controlar l’aplicació de la
Convenció pels estats part. A més, preveu la creació per part dels estats de
mecanismes nacionals de prevenció de la tortura sobre el seu territori. El 31
de maig de 2009, 47 estats havien ratificat el protocol. 20
28. Les nacions unides tenen altres mecanismes per evitar la
tortura?
Un informador especial sobre la tortura, inicialment creat per la Comissió
dels Drets Humans el 1985, el mandat del qual va ser renovat pel Consell dels
Drets Humans el 2008 per a una durada de tres anys, té com a tasca examinar,
a escala mundial, les qüestions referents a la tortura. Pot buscar i rebre
informacions dignes de fe i sòlides, i es considera que pot actuar sense termini.
Un procediment d’urgència permet intervenir ràpidament en els casos en què
hi ha un risc identificable de tortura. Quan les informacions fan témer que
els actes de tortura hagin estat comesos de manera corrent, l’informador pot
constituir una missió d’investigació en un país determinat. Tanmateix, això
està subordinat a la invitació del país en qüestió.
Qualsevol individu, grup, organització no governamental, govern o organització
intergovernamental, informat de l’existència d’actes de tortura o de qualsevol
altra forma de mal tracte pot portar aquestes informacions a coneixement de
l’informador especial, sense preocupar-se de saber si les vies de recurs internes
han estat exhaurides i sense ser obligat a adoptar qualsevol mena de formalitat.
Un informe anual complet se sotmet al Consell dels Drets Humans (a la
19 Per a la llista d’estats, fins al 31 de maig de 2009, vegeu: instruments internacionals relatius als drets humans,
www.unesco.org/human_rights/ o bé www.unhchr.ch.
20 El 31 de maig de 2009, 47 estats havien ratificat el protocol facultatiu de la Convenció contra la tortura i Altres
tractaments o Penes Cruels, inhumans o Degradants, adoptat el 2002. (Per a la llista d’aquests estats, fins a 31
de maig de 2009, vegeu: instruments internacionals relatius als drets humans, www.unesco.org/human_rights/ o
bé www.unhchr.ch.)
43