Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

More documents

Recommendations

Info

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s part del Pacte. Els membres del Comitè actuen a títol individual: no actuen en nom del seu propi país. El Comitè dels Drets Humans, es reuneix tres vegades l’any, i vetlla per l’aplicació del Pacte de diverses maneres. En primer lloc, el Comitè examina els informes periòdics presentats per cada Estat que forma part del Pacte sobre les mesures que ha pres per aplicar-ne les disposicions (article 40). Aquest informe s’ha presentat en un termini d’un any a comptar des de l’entrada en vigor del pacte per l’Estat part interessat i, en conseqüència, cada vegada que el Comitè en fa la demanda. Els informes són examinats en sessió pública i en presència del representant de l’Estat interessat, al qual els membres del Comitè poden demanar informacions addicionals. Un cop aprovat l’examen de l’informe d’un Estat part, el Comitè adopta a porta tancada les conclusions finals que formen part dels punts principals del debat, així com dels suggeriments i les recomanacions adreçats a un govern interessat i referits a les vies per millorar l’aplicació del pacte. En segon lloc, el Comitè ha introduït uns procediments nous progressivament, que li permeten examinar amb més eficàcia els informes que emanen dels estats part així com dels seguiments d’aquests informes. Des del 2001, després de l’examen d’una comunicació com aquesta, el Comitè pot conferir una prioritat a una preocupació específica i exigir a l’Estat en qüestió una resposta en el termini d’un any. Si no hi ha resposta (és a dir, absència d’informe) per part de l’Estat en qüestió, el Comitè por examinar un informe fundat en les informacions que provenen d’altres fonts. Els membres del Comitè provinents del país del qual s’ha fet l’informe no participen en aquest examen, ni a l’adopció de les conclusions que se’n deriven. Les ONG poden participar activament a les reunions dels grups de treball del Comitè, organitzades abans de cada sessió, per preparar unes llistes de preguntes destinades a guiar els comissaris en l’examen dels informes dels estats. També és habitual que les ONG aportin observacions així com informacions addicionals sobre els informes dels estats abans de la seva presa en consideració per part del Comitè. En darrer terme, el Comitè analitza l’abast i el significat d’alguns articles determinats del pacte a les seves observacions generals. En conjunt, aquestes últimes constitueixen la interpretació del Pacte pel comitè i així poden guiar els estats part en l’execució de les obligacions que els incumbeixen en virtut del Pacte i per tal de dur a terme els seus informes. El Comitè pot examinar les reclamacions procedents d’un Estat part que facin referència a un altre, a condició que tots dos estats en qüestió hagin fet una declaració especial que reconegui la competència del Comitè a aquest efecte, de conformitat amb l’article 41. Fins avui no s’ha rebut cap queixa d’aquest tipus. El Comitè dóna compte anualment de les seves tasques a l’Assemblea General de les Nacions Unides, per via de l’intermediari del Consell Econòmic i Social (ECOSOC). 27
MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s 15. Quina és l’eficàcia del sistema d’informes? La protecció dels drets humans depèn, en darrera instància, del seu respecte a escala nacional. Ara bé, el Comitè no disposa de cap altre mitjà d’acció si no és a través de les observacions; és a dir que els seus poders són limitats. Tanmateix, l’examen públic dels informes té una certa força de persuasió, els governs en general són sensibles a les crítiques públiques de les quals poden ser objecte en l’àmbit dels drets humans. A més, la raó principal de ser del Comitè és instaurar un diàleg constructiu amb els estats que li presenten informes i, així, promoure l’aplicació de les disposicions del Pacte per part dels estats. Nombrosos estats responen de manera positiva a les conclusions, observacions i recomanacions del Comitè. Així, Suïssa va anul·lar un decret federal sobre els discursos polítics que limitava la llibertat d’expressió dels estrangers que no tenien un permís de residència permanent. El govern de Nova Zelanda va esmenar les lleis referents als indígenes pel que fa a les seves terres i drets d’accés als recursos; també va dedicar fons públics a aquest efecte, fent progressar, així, la promoció i la protecció dels drets dels maoris en aplicar el Pacte. El Regne Unit ha pres diverses mesures als territoris dependents per combatre qualsevol discriminació basada en el sexe o la raça, així com mesures destinades a eliminar qualsevol diferència entre els drets dels infants nascuts fora del matrimoni i els dels altres. S’han introduït noves esmenes a la legislació sueca que garantiran als infants que demanin asil d’ara endavant, que tinguin accés a l’ensenyament preescolar, primari i secundari, així com als serveis de salut, amb total igualtat amb els infants que viuen a Suècia. El 2008 Tunísia ha introduït noves esmenes i una nova legislació pel que fa a les detencions. Els estats part es comprometen a donar a conèixer el text del pacte, a traduirlo en la llengua principal del país i a fer que les autoritats administratives i judicials hi parin atenció. 16. el Comitè dels Drets humans pot tractar les reclamacions provinents de particulars? En virtut de les disposicions del protocol facultatiu referents al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, el Comitè pot rebre reclamacions (anomenades «comunicacions») de particulars que afirmin que han estat víctimes d’una violació d’un dels drets anunciats al Pacte, a condició que l’Estat en qüestió hagi ratificat el protocol facultatiu. Les reclamacions es presenten en forma de comunicació escrita adreçada al Comitè. El Comitè també pot rebre comunicacions de tercers que actuïn en nom d’una víctima que no estigui en condicions de fer-ho personalment. En primer lloc, el Comitè decideix si la queixa és «admissible»; en segon lloc, l’examina «pel que fa al fons» en sessions a porta tancada, és a dir en presència només dels membres del Comitè. Per ser admissible, la queixa no ha de ser 28
Page 1 and 2: Il·lustracions de Plantu Drets hum
Page 3 and 4: Les idees i les opinions expressade
Page 5 and 6: MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n
Page 27: MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n
Page 79 and 80:
MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Page 135 and 136:
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
Page 143 and 144:
Page 145 and 146:
Page 147 and 148:
Page 149 and 150:
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
Page 157 and 158:
Page 159 and 160:
Page 161 and 162:
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
Page 181 and 182:
Page 183 and 184:
Page 185 and 186:
Page 187 and 188:
Page 189 and 190:
Page 191 and 192:
Page 193 and 194:
Page 195 and 196:
Page 197 and 198:
Page 199 and 200:
Page 201 and 202:
Page 203 and 204:
show all

Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?