Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
part del Pacte. Els membres del Comitè actuen a títol individual: no actuen en
nom del seu propi país. El Comitè dels Drets Humans, es reuneix tres vegades
l’any, i vetlla per l’aplicació del Pacte de diverses maneres.
En primer lloc, el Comitè examina els informes periòdics presentats per cada
Estat que forma part del Pacte sobre les mesures que ha pres per aplicar-ne les
disposicions (article 40). Aquest informe s’ha presentat en un termini d’un
any a comptar des de l’entrada en vigor del pacte per l’Estat part interessat i,
en conseqüència, cada vegada que el Comitè en fa la demanda. Els informes
són examinats en sessió pública i en presència del representant de l’Estat
interessat, al qual els membres del Comitè poden demanar informacions
addicionals. Un cop aprovat l’examen de l’informe d’un Estat part, el Comitè
adopta a porta tancada les conclusions finals que formen part dels punts
principals del debat, així com dels suggeriments i les recomanacions adreçats
a un govern interessat i referits a les vies per millorar l’aplicació del pacte.
En segon lloc, el Comitè ha introduït uns procediments nous progressivament,
que li permeten examinar amb més eficàcia els informes que emanen dels
estats part així com dels seguiments d’aquests informes. Des del 2001, després
de l’examen d’una comunicació com aquesta, el Comitè pot conferir una
prioritat a una preocupació específica i exigir a l’Estat en qüestió una resposta
en el termini d’un any. Si no hi ha resposta (és a dir, absència d’informe) per
part de l’Estat en qüestió, el Comitè por examinar un informe fundat en les
informacions que provenen d’altres fonts. Els membres del Comitè provinents
del país del qual s’ha fet l’informe no participen en aquest examen, ni a l’adopció
de les conclusions que se’n deriven. Les ONG poden participar activament
a les reunions dels grups de treball del Comitè, organitzades abans de cada
sessió, per preparar unes llistes de preguntes destinades a guiar els comissaris
en l’examen dels informes dels estats. També és habitual que les ONG aportin
observacions així com informacions addicionals sobre els informes dels estats
abans de la seva presa en consideració per part del Comitè.
En darrer terme, el Comitè analitza l’abast i el significat d’alguns articles
determinats del pacte a les seves observacions generals. En conjunt, aquestes
últimes constitueixen la interpretació del Pacte pel comitè i així poden guiar
els estats part en l’execució de les obligacions que els incumbeixen en virtut
del Pacte i per tal de dur a terme els seus informes.
El Comitè pot examinar les reclamacions procedents d’un Estat part que facin
referència a un altre, a condició que tots dos estats en qüestió hagin fet una
declaració especial que reconegui la competència del Comitè a aquest efecte,
de conformitat amb l’article 41. Fins avui no s’ha rebut cap queixa d’aquest
tipus.
El Comitè dóna compte anualment de les seves tasques a l’Assemblea General
de les Nacions Unides, per via de l’intermediari del Consell Econòmic i Social
(ECOSOC).
27