Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
L’article primer de la Declaració expressa la universalitat dels drets fonamentada
en el principi segons el qual tots els éssers humans neixen lliures i iguals en
dignitat i en drets. L’article 2 afirma que cadascú té tots els drets proclamats
en la Declaració sense cap distinció. El principi fonamental que és a la base dels
drets proclamats a la Declaració s’anuncia al preàmbul, que reconeix d’entrada
«la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de
la família humana». La segona part d’aquesta publicació especifica el significat
de cadascun dels articles de la Declaració Universal.
10. als estats que no eren membres de les nacions unides en
el moment d’adoptar la Declaració universal també se’ls
demana que la respectin?
Per bé que la Declaració Universal dels Drets Humans no és jurídicament
vinculant, com ho seria un tractat, els seus principis fonamentals han adquirit,
al llarg dels anys, el valor de les normes de costum que tots els països haurien de
respectar de dret. Quan es va adoptar la Declaració Universal, només hi havia
58 estats membres a l’Organització de les Nacions Unides. Des d’aleshores
aquest nombre s’ha més que triplicat. 7 El ressò de la Declaració i l’ús que se’n
fa confirmen que està acceptada de manera universal. En l’àmbit dels drets
humans, ha esdevingut una norma de referència comuna a tots els països.
La Declaració Universal i la Carta han estat una font d’inspiració i un instrument
per als milions de persones que patien el jou colonial; durant els anys 1950
i 1960, van ajudar a conquerir i exercir el seu dret a l’autodeterminació.
Molts estats joves han incorporat les disposicions de la Declaració a les seves
constitucions. Amb la tendència universal a la democratització, la dissolució
de la Unió Soviètica i la desintegració de l’antiga Iugoslàvia als anys 1990, uns
nous estats van veure la llum i van corroborar els principis de la Declaració a
les seves noves constitucions.
Durant la Conferència Internacional de Drets Humans que va tenir lloc a
Teheran el 1968, hi va haver consens a l’hora de proclamar que «la Declaració
Universal expressa la concepció comuna que tenen els pobles del món
sencer dels drets inalienables i inviolables inherents a tots els membres de la
família humana i constitueix una obligació per als membres de la comunitat
internacional». 8 25 anys més tard, a la Conferència Mundial de Drets Humans,
que va tenir lloc a Viena (Àustria), del 14 al 25 de juny de 1993, 171 estats
van reafirmar que la Declaració Universal «constitueix una meta comuna per
a tots els pobles i totes les nacions» 9 i que «és el deure de tots els estats, sigui
7 El 31 de maig del 2009, l’ONU tenia 192 estats membres.
8 Proclamació de teheran (paràgraf 2), adoptada a la Conferència internacional de Drets Humans el 13 de maig
de 1968.
9 Declaració i Programa d’acció de Viena (8è paràgraf del preàmbul), adoptats el 25 de juny de 1993 per la Conferència
Mundial de Drets Humans.
24